Skip to main content

Full text of "Congrés d'historia de la corona d'Aragó dedicat al rey en Jaume I y a la seua época"

See other formats 


Digitized  by  the  Internet  Archive 

in  2011  with  funding  from 

University  of  Toronto 


http://www.archive.org/details/congrsdhistoriad01cong 


r 


VOLUM  DEL  CONGRES  UISTORICH  DEL  REY  JAUME  I 


PRIMERA  PART 


CONGRES  D'HISTORIA 


DE   LA 


CORONA    D'Af^fíGÓ 

DEDICAT  AL  REY  EN  JAUME  I  Y  A  LA  SEUA  ÉPOCA 

Ab  lo  patrocini 
del  Excm.  Ajuntament  de   Barcelona 


<^\^^^; 


CONGRESO  DE  HISTORIA 


DE   LA 


CORONA  DE  ARAGÓN 

DEDICADO  AL  REY  D.  JAIME   I  Y  Á  su  ÉPOCA 

Bajo  el  patrocinio 
del  Excmo.  Ayuntamiento  de  Barcelona 


BARCINONA    anno    domini    MCMIX 


TAULA  D'ABREVIATURES 


a.  . 
A.  B. 

L.  B 

Any. 

Reyal  Academia  de  Bones  Lletres  de  Barcelona 

A.  C. 

A.    . 

Arxiu  g-eneral  de  la  Corona  d'Aragó. 

Ap. 

Apèndix. 

cal. 

Calendas. 

C.  J. 

Crònica  o  Llibre  dels  fets  de  Jaume  I. 

d.. 

Document. 

f.  . 

Foli. 

id. 

Idus. 

no. 

Nonas. 

p. . 

Plana. 

perg. 

Pergamí. 

R.. 

Registre. 

V.  . 

Volum. 

Constituhida  en  1907  una  Junta 
promotora  de  les  festes  per  la  com- 
memoració a  Barcelona  del  VII  è 
centenari  de  la  naxença  del  rey 
Jaume  ler,  presentà  al  Excelectis- 
sim  Ajuntament  d'aquesta  Ciutat  lo 
programa  d'actes  y  festeigs  desti- 
nats a  tan  llohable  empresa.  Entre 
dits  actes  figurava  la  celebració 
d'un  Congrés  d'historia  del  segle 
XIII  è  dedicat  al  egregi  Conqueri- 
dor de  Malloica  y  Valencia  y  a  la 
seua  època.  Aprovada  la  proposta 
per  l'Excm.  Ajuntament,  foren  con- 
vidades per  aquest,  diverses  corpo- 
racions y  associacions  literàries  y 
artístiques  barcelonines  a  una  reu- 
nió previa  en  la  Casa  de  la  Ciiitat, 
per  tractar  de  la  organització  del 
Congrés.  Tinguda  la  sentada,  sots 
presidencia  del  Excm.  Sr.  D.  Do- 
mingo J.  Sanllehy,  Alcalde  consti- 
tucional de  Barcelona,  se  constituhi 
la  Junta  organitzadora,  composta 
de  representants  d'aquelles  corpora- 
cions y  associacions  y  de  personali- 
tats distingides  en  lo  conreu  de  la 
historia  de  Catalunya. 

La  Junta  organitzadora,  presi- 
dida per  l'Excm.  Sr.  Alcalde,  ab 
dues  vispresidencies  confiades  als 
senyors  D.  Felip  Bertran  d'Amat  y 
D.  Francesch  de  Bofarull  y  Sans  y 
dues  secretaries  omplertes  per  don 
Francesch  Carreras  y  Candi  y  don 
Joaquim  Miret  y  Sans,  funcionà  fins 
al  moment  de  constituir-se  lo  Con- 
grés d'Historia,  lo  dia  23  de  Juny 
de  1908. 


Constituïda  en  1907  una  Junta 
promotora  de  las  fiestas  para  con- 
memorar en  Barcelona  el  VII  cen- 
tenario del  nacimiento  del  rey  Jaime 
I,  presentó  al  Excmo.  Ayuntamien- 
to de  esta  Ciudad  el  programa  de 
actos  y  fiestas  destinadas  á  tan 
laudable  empresa.  Entre  dichos 
actos  figuraba  la  celebración  de  un 
Congreso  de  historia  del  siglo  xiii" 
dedicado  al  egregio  Conquistador 
de  Mallorca  y  Valencia  y  á  su  épo- 
ca. Aprobada  la  propuesta  por  el 
Excmo.  Ayuntamiento,  fueron  in- 
vitadas por  éste,  distintas  corpora- 
ciones y  asociaciones  literarias  y 
artísticas  de  Barcelona,  á  una  i-eu- 
nión  previa  en  la  Casa  de  la  Ciudad, 
á  fin  de  tratar  de  la  organización 
del  Congreso.  Celebrada  la  sesión, 
bajo  la  presidencia  del  Excelentísi- 
mo Sr.  D.  Domingo  J.  Sanllehy, 
Alcalde  constitucional  de  Barcelo- 
na, se  constituyó  la  Junta  organi- 
zadora, compuesta  de  representan- 
tes de  aquellas  corporaciones  y 
asociaciones  y  de  personalidades 
distinguidas  en  el  cultivo  de  la  his- 
toria de  Cataluña. 

La  Junta  organizadora,  presidida 
por  el  Excmo.  Sr.  Alcalde,  con  dos 
vicepresidencias  confiadas  á  los 
Sres.  D.  Felipe  Bertrán  de  Amat  y 
D.  Francisco  de  Bofarull  y  Sans  y 
dos  secretarías  ocupadas  por  don 
Francisco  Carreras  y  Candi  y  don 
Joaquín  Miret  y  Sans,  funcionó 
hasta  el  momento  de  constituirse 
el  Congreso  de  Historia,  el  día  23 
de  Junio  de  1908. 


Convocatoria: 

La  voluntat  ben  espontània  y 
manifesta  de  tots  los  pobles  que  es- 
tigueren sots  governació  del  ínclit 
rey  En  Jaume  lo  Conqueridor,  per 
solemnitzar  lo  Vllè  centenari  de  la 
seuanaxença,  al  pendre  gran  esclat 
a  Barcelona,  ha  regonegut  com  a 
un  dels  més  apropriats  actes  que 
podien  dcdicar-se-li,  la  reunió  d^ls 
historiadors  y  arqueòlechs  per  estu- 
diar lo  gran  Monarca  y  aquella  so- 
cietat mitjaeval,  cu  los  diferents 
aspectes  en  que  poden,  un  y  altra, 
ésser  tractats. 

A  dit  efecte,  la  Comissió  organit- 
zadora de  les  festes  del  VII  e  cente- 
nari acordà  la  celebració  del  present 
Congrés  d'Historia  de  la  Coro- 
na d'Aragó,  que  deurà  efectuar-se 
en  aquesta  ciutat  en  los  dies  22,  23 
y  25  de  Juny  prop-vinent,  y  per  lo 
qual  ha  nomenat  la  corresponent 
Junta  promotora. 

Portant,  donchs,  a  cumplimcntla 
honrosa  tasca  que  se  li  ha  confiat, 
ha  acordat  publicar  lo  següent  car- 
tell: 

I.  Lo  Congrés  celebrarà  los  seus 
actes  en  la  Sala  del  antich  Con- 
cell  de  Cent,  en  los  dies  22,  23  y 
25  de  Juny,  a  les  hores  que  opor- 
tunament s'assenyalaran. 

II.     Podran    pendre   part   en    lo 
Congrés  totes  les  persones  ins- 


Convocatoria: 


La  espontánea  y  manifiesta  vo- 
luntad de  todos  los  pueblos  que  es- 
tuvieron bajo  el  gobierno  del  ínclito 
rey  Don  Jaime  el  Conquistador,  de 
solemnizar  el  VII  centenario  de  su 
natalicio,  ha  tomado  en  Barcelona 
tal  incremento,  que  ha  reconocido 
ser  un  acto  altamente  conveniente 
la  reunión  de  los  historiadores  y  ar- 
queólogos á  fin  de  estudiar  al  gran 
Monarca  y  á  aquella  sociedad  me- 
dioeval, bajo  los  diferentes  aspectos 
en  que  pueden,  uno  y  otra,  ser  tra- 
tados. 

A  dicho  efecto,  la  Comisión  orga- 
nizadora de  las  fiestas  del  VII  cen- 
tenario acordó  la  celebración  del 
presente  Congreso  de  Historia 
DE  LA  Corona  de  Aragón,  que  de- 
berá efectuarse  en  esta  ciudad  du- 
rante los  (lias  22,  23  y  25  de  Junio 
próximo,  y  para  el  cual  ha  nom- 
brado la  correspondiente  Junta  pro- 
motora. 

Por  lo  tanto,  llevando  á  cumpli- 
miento la  honrosa  tarea  que  se  le 
ha  confiado,  la  Junta  acordó  publi- 
car el  cartel  siguiente: 

I.  El  Congreso  celebrará  sus 
actos  en  la  Sala  del  antiguo 
Consejo  de  Ciento,  durante  los 
días  22,  23  y  25  de  Junio,  y  ho- 
ras que  oportunamente  se  indi- 
carán. 
II.  Podrán  tomar  parte  en  el 
Congreso   todas  las  personas 


CONVOCATORIA 


critcs  íib  anterioritat  al  20  do 
Juny. 

III.  La  inscripció  so  farà  niitjan- 
(;ant  la  quota  do  dou  pessetes, 
la  (|ual  donará  dreta  un  exem- 
plar del  volúni  deis  treballs,  y 
a  invitacions  en  les  festes  y 
actes  que  s'organitzaran  en  ho- 
nor deis  congressistes,  y  a  la 
rebaxa  de  preiis  en  los  trens  y 
excursions. 

IV.  Los  congressistes  podrán  en- 
viar al  Congres  memòries  y  co- 
municacions relacionades  ab  En 
Jaume  I  o  la  seua  èj)oca,  ab  tal 
de  que  sigan  referents  a  la  his- 
toria de  la  Corona  d'Aragó. 

V.  En  los  actos  oficials  del  Con- 
grés, podrán  usar-so  iudistinta- 
ment  les  llengües  de  la  antigua 
Corona  d'Aragó;  les  comunica- 
cions y  memòries  s' admetran 
també  escritos  en  altres  idio- 
mes. 

VI.      Lo  Congrés  acordará,  segons 
lo  séu  reglament,  tot  lo  referent 
a   la   lectura   y  publicació   do 
treballs. 
VIL     S'orgauitzaràn  excursions  a 
Poblet,  Tarragona,  Vicli,  Ripoll 
y  Balears. 
VIII.     Les  adhesions  y  comunica- 
cions do  tota  mena  deuran  adro- 
çar-so  a  la  Secretaría  del  Con- 
grés: Arxiu  Municipal  de  Bar- 
celona. 
Barcelona,  28  de  Febrer  do  1908. 
Lo  PreHident,  Alcalde  de  Barcelo- 
na, Domingo  Joan  Sanllery. — Los 
Secretaris,  Francesch  Carreras, 
Tresorer  do  la  Royal  Academia  de 
BonesLletros.—JoAQUÍM  Miret,  Se- 
cretari do  la  Royal  Academia  de  Bo- 
nes Lletres. 


inscritas  con  anterioridad  al  20 
de  Junio. 

III.  La  inscripción  se  hará  me- 
diante la  cuota  de  diez  pesetas, 
la  cual  dará  derecho  á  un  ejem- 
plar del  tomo  de  los  trabajos  del 
mismo,  á  invitaciones  para  las 
fiestas  y  actos  (lue  se  organi- 
zarán en  honor  de  los  congre- 
sistas y  á  la  rebaja  do  i)recios 
en  los  tronos  y  excursiones. 

IV.  Los  congresistas  podrán  en- 
viar al  Congreso  memorias  y 
comunicaciones  relacionadas 
con  Don  Jaime  I  ó  su  época,  con 
tal  de  que  sean  referentes  á  la 
Corona  do  Aragón. 

V.      En  los  actos  oficiales  del  Con- 
greso, podrán  usarse  indistin- 
tamente las  lenguas  de  la  anti- 
gua Corona  de  Aragón;  las  co- 
municaciones   y    memorias   se 
admitirán  también  escritas  en 
otros  idionms. 
VI.      El  Cong-reso  acordará,  según 
su  roglamonto,  cuanto  concier- 
ne á  la  loctiira  y  publicación  de 
trabajos. 
VIL     So  organizarán  excursiones 
á  Poblet,  Tarragona,  Vich,  Ri- 
])oll  y  Baleares. 
VIII.     Todas  las  adhesiones  y  co- 
municaciones deberán  dirigirse 
á  la  Secretaria  del  Congreso: 
Archivo   Municipal   de  Barce- 
lona 
Barcelona,  28  de  Febrero  de  1908. 
El  Presidente,  Alcalde  de  Barcelo- 
na,   Domingo  Juan  Sanllehy.^ 
Los  Secretarios,  Francisco  Carre- 
ras, Tesorero  de  la  Real  Academia 
do  Buenas  Letras. -Joaquín  Miret, 
Secretario  do  la  Real  Academia  de 
Buenas  Letras. 


IReclament 


Lo  CoMGRÉs  d'Historia  de  la 
Corona  d'Aragósb  celebrará  en  la 
Sala  del  antich  Concoll  de  Cent  en 
los  dies  22,  23  y  25  de  Juny,  y  a  les 
hores  que  oportunament  s'assenya- 
laran. 


II 


Composan  la  Junta  Permanentdel 
Congrés  lo  BatUe-President  del 
Ajuntament  de  Barcelona,  Presi- 
dent del  Congrés,  dos  Visepresi- 
dents  y  dos  Secretaris. 

III 

Pera-1  millor  ordre  de  la  tasca 
del  Congrés,  los  congressistes  s'agru- 
parán  en  dues  seccions:  1.*  Secció 
d'Historia,  y  2.'**,  Secció  d'Arqueo- 
logia. Quiscuna  d'aquestes  seccions 
nombrará,  los  seus  Presidents,  Se- 
cretaris y  demés  càrrechs  en  la 
forma  y  noml)re  que  crega  conve- 
nient. Tots  los  congressistes  poden 
pertànyer  indistintament  a  les  dues 
seccions  abans  dites. 


IV 


En   ía  reunió    ])reparatoria   del 
Congrés  se  faran  los  nomenaments 


IReglamento 


El  Congreso  de  Histouia  de  la 
Corona  de  Aragón  so  celebrarà 
en  el  Salón  del  antiguo  Consejo  de 
Ciento,  en  los  días  22,  23  y  25  de 
.Junio,  y  á  las  horas  que  oportuna- 
mente se  señalarán. 


II 


Componen  la  Junta  Permanente 
del  Congreso;  el  Alcalde-Presiden- 
te del  Ayuntamiento  de  Barcelona, 
Presidente  del  Congreso,  dos  Vice- 
presidentes y  dos  Secretarios. 

III 

Para  el  mejor  orden  de  las  tareas 
del  Congreso,  los  congresistas  se 
agruparán  en  dos  secciones:  1.*, 
Sección  de  Historia,  y  2.*,  Sección 
de  Arqueologia.  Cada  una  de  estas 
secciones  nombrará  sus  Presiden- 
tes, Secretarios  y  demás  cargos  en 
la  forma  y  número  que  tenga  por 
conveniente.  Todos  los  congresistas 
pueden  pertenecer  indistintamente 
á  las  dos  secciones  antodichas. 

IV 

En  la  reunión  preparatoria  del 
Congreso  se  harán  los  nombramien- 


REGLAMENTO 


í) 


dels  càrrechs  als  quals  í'à  roforencia 
l'article  precedent,  y  s'acordarà  per 
cada  Secció  l'ordre  dels  se\is  ti-e- 
balls  respectius.  La  Junta  l'crma- 
nent  del  Congrés  trametrà  ala  sec- 
ció corresponent  los  treballs  qi;e 
s'hagen  presentat. 


En  les  sessions  del  Congrés  se  do- 
narà lectura  als  treballs  presentats 
y  acceptats  per  la  Junta  permanent 
del  metcix,  en  la  forma  y  modo 
que  determinen  les  respectives  sec- 
cions. 

VI 

En  la  discusió  dels  treballs  no-s 
permetran  controvèrsies  de  caràc- 
ter polítich  ni  relligiós.  Cap  con- 
gressista podrà  usar  més  d'un  torn 
eu  la  dita  discussió,  quin  torn  no 
podrà  excedir  de  vint  minuts. 

VII 

En  los  actes  y  deliberacions  ofi- 
cials del  Congrés,  podran  usar-se 
indistintament  les  llengües  de  la 
antiga  Corona  d'Aragó.  Les  comu- 
nicacions y  treballs  s'admetràn  tam- 
bé escrits  en  altres  idiomes. 


VIII 

Les  actes  del  Congrés  seran  re- 
dactades per  duplicat,  en  català  y 
castellà.  Al  començar  cada  sessió 
acoi-darà  lo  Congrés  la  aprobació 
de  l'acta  de  la  sessió  anterior. 


IX 

La  calitat  de  congressista  dóna 
dret  a  inscriure  com  Adjimts  los 
membres  de  la  seua  familia,  mit- 
jançant la  quota  individual  de  cinch 


tos  de  los  cargos  á  c[ue  hace  refe- 
rencia el  precedente  artículo,  y  se 
acoi-dará  por  cada  Sección  el  orden 
de  sus  respectivos  trabajos.  La  Jun- 
ta Permanente  del  Congreso  remi- 
tirá á  la  sección  correspondiente 
los  trabajos  que  se  hayan  presen- 
tado. 


En  las  sesiones  del  Congreso  se 
dará  lectura  á  los  trabajos  presen- 
tados y  aceptados  por  la  Junta  Per- 
manente del  mismo,  en  la  forma  y 
modo  que  determinen  las  respecti- 
vas secciones. 

VI 

En  la  discusión  de  los  trabajos 
no  se  permitirán  controversias  de 
carácter  político  ni  religioso.  Nin- 
gún congresista  podrá  usar  más  de 
un  turno  en  dicha  disciisión,  que  no 
podrá  exceder  de  veinte  minutos. 

VII 

En  los  actos  y  deliberaciones  ofi- 
ciales del  Congreso  podrán  usarse 
indistintamente  las  lenguas  de  la 
antigua  Corona  de  Aragón.  Las 
comunicaciones  y  trabajos  se  admi- 
tirán también  escritos  en  otros 
idiomas. 

VIII 

Las  actas  del  Congreso  serán  re- 
dactadas por  duplicado  en  catalán 
y  castellano.  Al  ejnpezar  cada  se- 
sión acordará  el  Congreso  la  apro- 
bación del  acta  de  la  sesión  ante- 
rior. 

IX 

La  calidad  de  congresista  dará 
derecho  á  inscribir  como  Adjimtos 
á  los  miembros  de  sii  familia,  me- 
diante la  cuota  individual  de  cinco 


10 


REGLAMENT 


pessetes.  Los  Adjunts  podrà u  assis- 
tir a  tots  los  actes  del  Congrés  sense 
ven  ni  vot,  y  fruiran  de  totes  les 
ventatjes  y  franquícies  q-ue  obtin- 
gan  los  congressistes  titulars. 

X 

Se  dedicarà  iina  sessió  especial- 
ment a  pendre  acorts  sobre  la  for- 
ma, temps  y  Iloch  de  celebració  del 
segon  Congrés  d'Historia  de  la  Co- 
rona d'Aragó,  y  sobre  les  ])roi)osi- 
cions  o  mocions  (jue  presenten  los 
congressistes. 

Barcelona,  1.«''  Juny  JI908. 


pesetas.  Los  Adjuntos  podrán  asis- 
tir á  todos  los  actos  del  Congreso, 
sin  voz  ni  voto,  y  disfrutarán  de 
todas  las  ventajas  y  f ranciuicias  que 
obtengan  los  congresistas  titulares. 


Se  dedicará  una  sesión  especial- 
mente á  tomar  acuerdos  sobre  la 
forma,  tiempo  y  lugar  de  celebra- 
ción del  Segundo  Congreso  de  His- 
toria de  la  Corona  de  Aragón,  y 
sobre  las  proposiciones  ó  mociones 
que  presenten  los  congresistas. 

liarrdona,  i.°  Junio  1.908. 


L•lxQta  de  iTongreBsletes  per  ordre  d'ínecnpcló 


Rvnt.  Joan  Serva  y  Vilaró.  Pvre. — 
Solsona. 

PP.  Capntxins,  d'Arenys  de  Mar. 

D.  Eduart  Ibarra  y  Kodríguez. — 
Çaragoça. 

D.  Faxisti  Barberà.— Valencia. 
»  Ernest  Moliné  y  Brases. — Barce- 
lona. 

D.  Francesch  Carreras  y  Candi. — 
Barcelona. 

D.  Eduai-t  Today  Güell.— Londres. 

Rvnt.  Joan  Segura,  Pvre. — Santa 
Coloma  de  Queralt. 

D.  Joan    Abril    y    Guanyabens. — 
Tortosa. 

litre.  Sr.  Joseph  Laplana,  Pvre. — 
Barbastro. 

D.  Anselm  Salamero  y  liadigales. — 
Montçó. 

D.  Benvingut  Oliver. — Madrid. 
»  Lluis  de  Tallockzy .  — Viena  (Aus- 
tria). 

D.  Ferriin  de  Querol.— Tarragona. 

Rvnt.  Juli  Fiirgús,  S.  J. — Oriola. 

Rvnt.  Ignasi  Casanovas,  S.  J. — Bar- 
celona. 

D.  Ramón  Arqués. — Borges   Blan- 
ques. 

D.  Joan  Roman  y  Calvet. — Madrid. 
»  Ferran  de  Segarra. — Barcelona. 
»  Joaquim  de  la  Llave  y  García. — 
M¿idrid. 

D.  Joseph  Rafel  Carreras  y  Bulbe- 
na.— Barcelona. 

D.Rafel   Altamira  y   C revea. — 
Oviedo. 


Rvnt .  Faustí  Gazulla  y  Galve,  0.  M. 
Barcelona. 

D.  .Joaquim  Miret  y  Sans. — Barce- 
lona. 

D.  Joseph  Soler  y   Palet.  —  Barce- 
lona. 

D.  Joseph  Garriga. — Barcelona. 
»  Joseph  La  Man  tia  y   Salemi. — 
Palermo  (Italia). 

Rvnt.  Joseph  Gudiol  y  Cunill,  Pre- 
vere.— Vich. 

Rvnt.    Pere  Boñll  y  Boix,  Pvre.— 
Vich. 

D.  J.   Darwin  Swift.— Oxford  (An- 
glaterra). 

D.  Joseph  Jordán  de  Urries. — Bar- 
celona. 

D.  Felip  Bertran  d'Amat. — Barce- 
lona. 

D.  Guillem  Maria  de  Brocà. — Bar- 
celona. 

Rvnt.  Julià,  Avellanes,  Pvre. — Cas- 
ta as  (Osca). 

D.  Ricart    Permanyer  y  Ayats. — 
Barcelona. 

D.  Andreu  Giménez  Soler. — Çara- 
goça. 

D.  Cristòfol  Freginals  y  Massana. — 
Barcelona. 

D.  Francesch  de  Bofarull  y  Sans. — 
Barcelona. 

ReyalxlcademiadeBonesLletres. — 
Barcelona. 

D.  Salvador  Sanpere  y   Miquel. — 
Barcelona. 

D.  Jaume  Queraltó. — Barcelona. 


12 


LLISTA    DE   COXGRESSLSTES    PEU    ORDRE   D  IXSCRIPCIO 


D.  Francescli  Roinani  y   Puigdeu- 
goles.  —Barcelona. 

D.  Ig-nasi  de  Loyola  March,— Man- 
resa. 

D.  Marià  March  y  Batlles.— Man- 
resa. 

D.  Joaqiiim  Perera  y  Portabella.— 
Manresa. 

D.  Leonci    Soler  y    March  — Man- 
resa. 

D.  Joseph  M  "  Marti  y  Terrada.— 
Piiigcerdc'i. 

D.  Ubalt  Iranzo. — Barcelona. 

»  Joseph  Maria  Roca. — Barcelona. 

Rnvt.  Joseph  de  Zarauz,  caputxí.- 
Barcelona. 

Rvnt.  Miqtiel  Àngel  Sarrante,  ca- 
putxí. — Carcassona  (França). 

D.  Pere  Ibarra  Ruiz. — Elix. 
»  Joseph  Cardús  y  Arqué. — Bar- 
celona. 

D.  Enrich    Octavi  Raduá.— Barce- 
lona. 

D.  Pau  Font  de  Rubinat.— Reus. 
»  Ignasi  de  Janer. — Barcelona. 
»  Àngel  Aguiló.— Barcelona. 

Ilti-e.  Sr.  Joseph  Torras  y   Bages, 
Bisbe  de  Vich. 

litre.    Sr.    Jaume   Collell,   PA-re.— 
Yich. 

litre.  Sr.  Ramón  Corl)ella,  Pvre. — 
Vich. 

Rvnt. Antón  Vila,  Pvre. -Santpedor. 

D.  Lluís  B.  Nadal.— Barcelona. 
»  Carles  Francisco  y  Maimó. — Bar- 
celona. 

D.  Daniel  Girona  y  Llagostera. — 
Barcelona. 

D.  Joaquim   Manuel  G  a  y .  —  B  a  r  - 
celona. 

D.  Alfons  Damians  y  Manté. — Bar- 
celona. 

D.  Jose])h  Homar. — Barcelona. 
»  Joan  Rubio  de  la  Serna. — Bar- 
celona. 

D.  Francisco  de  Paula  Xercavins.-- 
Barcolona. 

D.  Hmili  Morera  Llauradó. — Tarra- 
gona. 

D.  Juli  Vintró.— Barcelona. 

Magnítich  Ajuntament  de  Caldes  de 
Montbuv. 


D.  J.  Roca  Cupull.  -  Bai celona. 

Magnífich  Ajuntament  de  Sant  Fe- 
liu de  Llobregat. 

D.  Ramón  Soler  y  Vilabella. ^Bar- 
celona. 

D.  Joseph  Maria  Fondevila.— Bar- 
celona. 

D.  Joseph    Franqiiesa  y    Gomis. — 
Barcelona. 

D.  Joseph  L.  Prat  Maignon. — Bar- 
celona. 

D.  Frederich  Schwartz  y  Luna. — 
Çaragoça. 

Rvnt.   Rupert  Maria  de  Manresa, 
caputxí. — Sarrià. 

Rvnt.  Antón  Mirat,   E.  P.— Barce- 
lona. 

Rvnt.  Rector  de  les  Escoles  Pies  de 
Sant  Antoni. — Barcelona. 

Rvnt.  Gayetà  Soler,  Pvre. — Barce- 
lona. 

D.  Joseph  Roig. — Barcelona. 
»  Francisco  Llibre  y  Mora. — Bar- 
celona. 

D.  Joaquim  Bassegoda  y  Amigó. — 
Barcelona. 

D.  Bonaventura  Bassegoda  y  Ami- 
gó.— Barcelona. 

D.  Joseph  Soler  y  Pla. — Barcelona. 

La  Unió  Catalanista. — Barcelona. 

Circol  Artístich  de  Sant  Lluch. — 
Barcelona. 

D.  Cebrià  Montoliu. — Barcelona. 

Iltrm.  Ajuntament  de  Vich. 

D,  Joseph  Maria  Cirera. — Vich. 
»  Alfons  Par. — Barcelona. 

Circol  Artistich  de  Barcelona. 

D.  Joan  Batlle. — Barcelona. 

Rvnt.  Joseph  Artigas,  Pvre. — Bar- 
celona. 

D.  Mi(iiiel  Vingut.— Palamors. 
»  Francesch   de   Torres.  —  Barce- 
lona. 

D.  Joseph  SalarruUana. — Frag'a. 

Centre    Excursionista    de    Catalu- 
nya.— Barcelona. 

D.Antoni  Costa   Planas.  —  Barce- 
lona. 

Golegi    Notarial  de    Catalunya. — 
Barcelona. 

D.  Tomás  Carreras  y  Artau.— Bar- 
celona. 


LISTA    DE   (;<)NGKESISTAS    POR    ORDEN    DE   INSCllIPCIÜN 


13 


U.  JoiKiuiín  Botet  y  Sisó. — Barce- 
lona. 

Acadoruia  y  Laboratori  de  Ciències 
Medicines  de  Catalunya.— Barce- 
lona. 

D.  Vicens  Vives  y  Liern. — Valen- 
cia. 

D.  Francisco  Almaixhe  y  Vázquez. 
Valencia. 

D.  Francisco  Martínez  y  Martínez. 
Valencia. 

D.  Joan  Moneva  v  Puvol. — Cara- 
goça. 

D.  Rafel  Patxot  y  Jubert. — Barce- 
lona. 

Associació  d'Arquitectes  de  Cata- 
lunya.— Barcelona. 

D.  Ferran  Vilallonga. —Gerona. 

Institut  Català  de  les  Arts  del  Lli- 
bre.— Barcelona. 

Foment  Martinense. — Barcelona. 

Societat  Econòmica  d'Amichs  del 
País. — Barcelona. 

Associació  Wagneriana.  —  Barce- 
lona. 

Centre  Excursionista,  de  Lleyda. 

D.  Matías  Pallarès  y  Gil.— Barce- 
lona. 

D.  .Joseph  Maria  d'Alòs. —  Barce- 
lona. 

D.  Ramón  d'Alòs. — Barcelona. 
»  Joseph  Puig"  y  Cadafalch. — Bai'- 
celona. 

D.  Joseph  Fiter. — Barcelona. 
»  Jacinto  Torres. — Barcelona. 
»  Eduart   González    Hui-tebise. — 
Barcelona. 

D.  Joseph  Maria  Bassols  é  Iglesies. 
Barcelona. 

D.  Joan  Mon  Bascos. — Barcelona. 

Ateneu  de  Sans. — Barcelona. 

Associació  d'eclesiàstlchs  per  l'apos- 
tolat popular. — Barcelona. 

D.  Lluís  Nicolau. — Barcelona. 
»  Ramón   d'Abadal    y    Vinyals. — 
Barcelona. 

D.  Ramón  d'Abadal  y  Caldero. — 
Barcelona. 

Junta  Municipal  de  Miiseos. — Bar- 
celona. 

Excm.  Alcalde  President  del  Ajun- 
tament de  Tarragona. 


Societat  Arqueològica  Tarraconen- 
se.— Tarragona. 

Ateneu  de  Tarragona. 

D.  Joseph  de  Peray. — Barcelona. 

Associació  gremial  de  Drogueria  y 
Productes  Qui michs. —Barcelona. 

D.  RossendoSerra  y  Pagès.— Barce- 
lona. 

Sr,  Comte  de  Cadillo. — Madrid. 

Lliga  Espiritual  de  Nostra  Senyora 
de  Montserrat.  -  Barcelona. 

D.  Joseph  Tarragó. — Barcelona. 

Associació  de    ('atòlichs.  —  Barce- 
lona. 

D.  Salvador  Babra. — Barcelona.   . 

Iltrm.  Ajuntament  de  Figueres. 

D.  Alexandre  de  Lacourt. — Barce- 
lona. 

D.  Antoni  Atmetllè  .y  Costa. — Bar- 
celona. 

D.  Gabriel   Llabrés  y  Quintana. — 
Santander. 

D.  Joan   Antoni  Martínez  de  Cas- 
tro— Almeria. 

Societat   Catalana  de    Bibliòfils. — 
Barcelona. 

Rvnt.  Norbert  Font  y  Sagué,  Pvre. 
Barcelona. 

Associació  d'Amichs  de  la  festa  del 
Arbre. — Barcelona. 

Orfeó  Barcelonès. — Barcelona. 

D.  Joan  Rodríguez  Condesa. — Va- 
lencia. 

D.  Joseph  Rodrígiíez  Ortega. — Va- 
lencia. 

D.  Joan   Solé   y   Granell. —  Tarra- 
gona. 

D.  Bernat  Schaedel.  —  Halle   del 
Saale  (Alamanya). 

D.  Francisco    Valentí    y   Martí. — 
Barcelona. 

D.  Fèlix  Iglesias  y  Badia. — Barce- 
lona. 

Institut  de  Foment  del  Treball  Na- 
cional.— Barcelona. 

D.  Joan  Vilanova  y  March  — Bar- 
celona. 

D.  Joan  Tiitàu. — Barcelona. 
»  Joaquim  Duran  y  Trinxería. — 
Barcelona. 

Institut  d'Estudis  Catalans.— Bar- 
celona. 


14 


LLISTA    DE   CONGRESSISTES   PER   ORDRE   D  INSCRIPCIÓ 


D.  Jaume  Massó  y  Torrents. — Bar- 
celona. 

D.  Joseph  Romero. — Barcelona 

Magnifich    Ajuntament  de  Pollen- 
sa. — Mallorca. 

Magnifich  Ajuntament  de  Sóller. — 
Mallorca. 

D.  Pere  Antoni  Sanxo.— Palma. 
»  Estanislao  Ag'uiló. — Palma. 
»  Guillem  Eeynés. — Palma. 

litro.  Sr.  Joseph  Miralles  y  Sbort, 
])rcvere.  Palma. 

Rvnt.  Joan  Babtista  Ensenyat,  Pre- 
vere.— Palma. 

D.  Benet  Pons  y  Fàbregues.  — Pal- 
ma. 

litre.   Sr.    Antoni  Maria  Alcover, 
prevere,  Palma. 

D.  Oriol  Martorell. — Barcelona. 
»  Francesch     Martorell.  —  Barce- 
lona. 

D.  Manel  Rodríguez  Codolà. — Bai*- 
cclona 

D.  Antoni     Planas    Serrabassa.  — 
Barcelona. 

D.  Joseph  Maria  Dazanera  y  Pas- 
ques. — Barcelona. 

D.  Joseph  Casagualda,  Alcalde  de 
Reus. 

D.  Santiago  Vidiella  y  Jasa.— Ca- 
laceit. 

Lliga  Regionalista,  de  Barcelona. 

Comité  de  Defensa  Social,  de  Bar- 
celona. 

D.  Ignasi  Prim  de  Batlle. — Barce- 
lona. 

Societat  «Lo  Rat  Penat». — Valen- 
cia. 

D.  Francisco  Carreras  Vallo. — Va- 
lencia. 

litre.  Sr.  Roch  Chabás,  Pvre.— Va- 
lencia. 

Centre  Nacionalista  Fivaller. — Bar- 
celona. 

D.  Domingo  Piñana  y  Homedes  — 
Tortosa. 

Excm.  Ajuntament   Constitucional 
de  CaragO(,-a  (deu  inscripcions). 

D.  Fausti  Anglada.— Barcelona. 
»  Jaume  Roig. — Barcelona. 
»  Manuel  Torrabadella.  —  Barce- 
lona. 


D.  Antoni  Rubió  y  Lluch.— Barce- 

celona. 
D.  Francesch  Ubach  y  Vinyeta. — 

Barcelona. 
D.  Eduart  Vidal  y  Riba. —Barcelona. 
»  Carles  Sanllehy  y  Girona. — Bar- 
celona. 
D.  Ramón  Miquel  y  Planas.— Bar- 
celona. 
D.  Eduart  Soler  y  Soujol.— Barce- 
lona. 
Associació  Catalana  d'Estudiants.— 

Barcelona. 
D.  Ferran  Valls.— Barcelona. 
»  Joseph  Puig  d'Asprer.  — Barce- 
lona. 
D.  Jacinto  Capdevila. —  Barcelona. 
»  Lluís  Massaguer  y  Riera. — Bar- 
celona. 
Orfeó  Graciench. — Barcelona. 
D.  Lluís   Puig  de   la   Bellacasa. — 

Barcelona. 
D.  Eugeni  Jaques. — Barcelona, 
litre.  Golegi  d'Advocats  de  Barce- 
lona. 
Academia  de  Legislació  y  Jurispru- 
dencia de  Barcelona. 
D.  Eduart  Meià.— Barcelona. 
»  Lluís  Nogniera. — Barcelona. 
»  Heribert  Pons. — Barcelona. 
»  Rossendo  Partagàs   y  Luret. — 

Barcelona. 
D.  Ferran  Fondevillay  Rovellar. — 

Pomar  de  Cinca  (Osca). 
D.  Joseph  Pagès. — Barcelona. 
»  Albert  Escubós. — Barcelona. 
»  Joan  Grau. — Barcelona. 
»  Enrich  BatUó. — Barcelona. 
»  Marti  Mas. — Barcelona. 
»  Armeng'ol  Puig  y  Sais. — Barce- 
lona. 
D   Joaquim  Almeda. — Barcelona. 
»  Miquel  Sitjar.— Barcelona. 
»  Manuel   Beti  y   Bonfill. —  Cinch 
Torres  (Castelló  de  la  Plana  de 
Burriana). 
D.  Francesch  Mestre  v  Noé. — Tor- 
tosa. 
D.  Antoni  Gaudí.— Barcelona. 
»  Jospph  Maria  Jujol. — Barcelona. 
D.  Lluís  Jo\  er. — Barcelona. 
»  Fèlix  d'Echauz.- Barcelona. 


LISTA    DE   CONGRESISTAS    POR   ORDEN    DE  INSCRIPCIÓN 


15 


D.  Joan  Mahiquer  y  Viladot. — Bar- 
colona. 

D.  Joseph  M.'*^  Artigas. — Barcelona. 

D.  Alfons  Bonay. — Barcelona. 
»  Joseph  Oriol  Marti.  -Barcelona. 
»  Ednart  Degollada. — Barcelona. 
»  Emili   G.  Schierbeck.  —  Barce- 
lona. 

D.  Enrich  Palmada.— Barcelona. 
»  Joan  Babtista  Torroella  y  Bas- 
tons.— Gerona. 

Iltre.  Ajuntament  Constitucional  de 
Gerona. 

Facultat  de  Filosofía  y  Lletres  de 
la  Universitat  de  Çaragoça. 

Exm.  Ajuntament  Constitucional  de 
Palma  de  Mallorca. 

Magnífich  Ajuntament  <!üonstitucio- 
nal  de  Felanitx  (Mallorca). 

Iltre.  Sr.  Matéu  Rotger,    Pvi-e. — 
Palma. 

D.  Joseph  Aleo  vé  y  Maspons. — Pal- 
ma. 

D.  Ramón  Soler  de  la  Plana. — Pal- 
ma. 

Ateneu  Barcelonès. 

D.  Joaquim  Cases  y   Carbó. — Bar- 
celona. 

D.  Geroni  Martorell. — Barcelona. 

»  Agustí  Rius  y  Tarragó. — Barce- 
lona. 

D.  Pere  Lang.— Barcelona. 

»  Francisco  Blanch  y  Sintas. — Bar- 
celona. 

D.  Joseph  Pascó.— Barcelona. 

»  Joseph  Galvany. — Barcelona. 

»  Jaume  Parés. — Barcelona. 

»  Joan  de  Deu  Trias  y  Giró. — Bar- 
celona. 

Rvnt.  Agustí  Coy,  Pvre. — Vilafran- 
ca del  Panadas. 

D.  Joseph  Goday  y  Casals. — Barce- 
celona. 

D.  Joan  Baljtista  Balaguero.— Bar- 
celona. 


D.  Francisco  Albert  Paradís,— Bar" 
celona. 

D.  Lambert  Mata. — Barcelona. 
»  Bartomeu  Ferrando  Obrador. — 
Barcelona. 

D.  Joseph  Maria  Anglès  y  Civit. — 
Barcelona. 

D.  Joseph  A.  Masip. — Barcelona. 
»  Àngel  Batlló. — Barcelona. 
»  Alfret  Batlló, — Barcelona. 

Centre  popular  Catalanista  de  Sant 
Andreu  de  Palomar. — Barcelona. 

D.  Lluís  Domènech  y  Montaner. — 
Barcelona. 

D.  Joseph  Pella  y  Porgas.  — Barce- 
lona. 

Exma.  Diputació  Provincial  de 
Lleyda. 

D.  Ediíartde  Hinojosa. — Madrid. 

D.  Lluís  Duran  y  Ventosa. — Barce- 
lona. 

D.  Joseph  Rogent  y  Padrosa.  — Bar- 
celona. 

D.Francisco  Puig  y  Alfonso. — 
Barcelona. 

D   Salvador  Roca. — Barcelona. 

Exma.  Diputació  Provincial  de 
Barcelona. 

D.  Miquel  Vidal  y  Parés. — Barce- 
lona. 

Exma,  Diputació  Provincial  de  Ta- 
rragona. 

D.  Vicens  de  Moragas  y  Rodés. — 
Barcelona. 

D.  Geroni  de  Moragas  y  Rodés, — 
Barcelona. 

D.  Miquel  Pinna. —  Cagliari  (Sar- 
denya). 

D.  Adolf  Bur jales,  —Barcelona, 

Centre  Excursionista  de  la  Comar- 
ca de  Bages. — Manresa. 

Sr.  Duch  de  la  Salle  de  Roche- 
maure.  —  Clavieres-Ayrens  (Fran- 
(,-a). 

Rvnt.  Vicens  Serra,  Pvre.— Ivissa. 


Sessió  preparatoria  M 
20  tïe  ^un^ 


Reunits  los  senyors  congressistes 
a  les  onze  del  mati  en  la  sala  del 
Consistori  Nou  de  la  Casa  de  la 
Ciutat,  sots  la  presidencia  del  Ex- 
celentissim  Sr.  Alcalde  Constitu- 
cional D.  Albert  Bastardas  y  San- 
pere,  aquest  obri  la  sessió  ab  un 
bell  parlament,  en  lo  qual  assenya- 
lant la  necessitat  de  compenetrar-se 
los  hòmens  que-s  dedican  als  estu- 
dis històrichs,  regracia,  en  jiriuier 
terme,  a  la  Comissió  organitzadora 
per  la  seua  gestió,  com  també  als 
senyors  congressistes,  especialment 
als  forasters,  agrahint  a  tots  llur 
cooperació  per  resultar  en  benefici 
del  bon  nom  de  Barcelona. 

D.  Felip  Bertran  y  d'Amat,  vise- 
president  de  la  Comissió  organitza- 
dora regracia  al  Excm.  Ajunta- 
ment y  al  esmentat  Sr.  Alcalde  per 
la  soxia  protecció  al  prosent  Congrés, 
pressentint  fructuosos  resultats  de 
les  tasques  que  s'inauguran,  tant 
per  rahó  del  nombre  y  calitat  dels 
treballs  i)resentats,  quan  percjue 
fan  referencia  a  una  de  les  èpoques 
més  glorioses  de  la  historia  do  Ca- 
talunya. 

Seguidament  lo  Excm.  Sr.  Alcal- 
de declarà  obert  lo  present  Congrés 
y  dexíi  la  seua  Presidencia,  trame- 
teiit-la  al  vispresident  Sr.  Bertrán 
y  d'Aniat,   completant-se  la  taula 


Sesión  preparatoria  t)ú 
20  t)e  ^wnio 


Reunidos  los  señores  congresistas 
á  las  once  de  la  mañana  en  la  sala 
del  Consistoi'io  Nuevo  del  Ayunta- 
miento de  esta  ciudad,  bajo  la  pre- 
sidencia del  Excmo.  Sr.  Alcalde 
Constitucional,  D.  Alberto  Bastar- 
das y  Sanpere,  éste  abrió  la  sesión 
con  iin  bello  discurso  en  el  cual,  se- 
ñalando la  necesidad  de  compene- 
trarse los  hombres  que  se  dedican 
á  los  estudios  históricos,  dio  las 
gracias  en  primer  término  á  la  Co- 
misión org'anizadora  por  su  gestión 
como  también  á  los  señores  congre- 
sistas, especialmente  á  los  foraste- 
ros, agradeciendo  á  todos  su  coope- 
ración por  redundar  en  beneficio 
del  buen  nombre  de  Barcelona. 

Don  Felipe  Bertrán  y  de  Amat, 
Vicepresidente  de  la  Comisión  or- 
ganizadora, dio  las  gracias  al 
Excelentísimo  Ayuntamiento  y  al 
citado  Sr.  Alcalde  por  su  protección 
al  presente  Congreso,  presintiendo 
fructuosos  resultados  de  las  tareas 
que  se  inauguran,  tanto  por  razón 
del  niimero  y  calidad  de  los  traba- 
jos presentados,  como  por  hacer  re- 
ferencia á  una  de  las  épocas  más 
gloriosas  de  la  historia  de  Cataluña. 

Acto  seguido  el  Excmo.  Sr.  Al- 
calde declaró  abierto  el  presente 
Congreso  y  dejó  su  presidencia  que 
cedió  al  Vicepresidente  Sr.  Bertrán 
y  de  Amat,  completándose  la  Mesa 


SESIÓN    l'URl'AUATOKIA    DKL   20    I)K   JUNIO 


17 


prosidoiK'ial  ab  los  s(>cr(4aris  se- 
nyors D.  Fraiicescli  Carreras  y 
Candi,  y  D.  Joa(inim  Miret  y  Sans. 

Lo  senyor  President  nianifest;\ 
que  devien  constituir-se  les  dnes 
seccions  reglamentaries,  invitant  a 
cada  congressista  que  determinés 
la  secció  a  la  que  desitjós  ])ert{\- 
nyer. 

Se  procedí  a  nomenar  les  taules 
presidencials,  lo  que  a  proposta  de 
D.  Lluis  B.  Nadal,  y  deD.  Joa(|Uím 
Botet  y  Sisó  se  feu  per  aclamació, 
donant  aquest  resultat: 

Secció  d'Historia:  Visopresidents: 
D.  Francesch  de  Bofarull  y  Sans, 
D.  Joan  Moneva  y  Puyo]  y  D.  Fran- 
cescli  Almarciíe  y  Vázquez.  Secre- 
taris: D.  Francesch  Carreras  y  Can- 
di, D.  Jose])li  Maria  Cirera  y  don 
Francesch  Martorell. 

Secció  d'Arqueologia:  Visepresi- 
dents:  D.  Felip  Bertran  y  d'Amat; 
Evnt.  Antón  M.'"'  Alcover,  Pvre.  y 
Rvnt.  Josejih  Laplana,  Pvre.  Secre- 
taris: D  Joaqiiim  ]\Iiret  y  Saus  y 
Rvnt.  Josí^ph  Gudiol  y  Cunill,  Pvre. 

Lo  s(>nyor  D.  Tonuis  Carreras  y 
Artau,  demanà  si  s'admetràn  tre- 
balls j)resentats  en  forma  verbal, 
acordant-se  que  cada  Secció  ho  re- 
solgués a  son  arbitri. 

Lo  senyor  Carreras  y  Candi  i)re- 
sentà  una  proposició  demanant  lo 
nomenament  de  una  comissió  que 
dongui  comjíte  en  la  derrera  sessió 
administrativa  d'unes  .bases  enca- 
minades a  celebrar  periodica'ment 
un  gran  certanuMi  d'historia  patria. 

Aqiiesta  proposició  doníi  lloch  a 
discussió,  intervenint-hi  los  senyors 
Moneva,  Nadal,  Sanpere  y  Carre- 
ras y  Candi,  essont  aprovada  y  no- 
menant-se performar  j)art  d'aquella 
comissió  al  autor  de  dita  proposició 
juntament  ab  los  Srs.  D.  Lluis  B.  Na- 
dal, D.  Josepli  Soler  y  Palet,  don 
Joan  ^Moneva  y  D.  Lluis  Nicolau. 

D.  Frederich   Schwartz  v  Luna, 


presidencial  con  los  Secretarios  se- 
ñores 1).  Francisco  Carreras  y  Candi 
y  D.  Joaquín  Miret  y  Sans. 

El  Sr.  Presidente  manifestó  que 
debían  constituirse  has  dos  seccio- 
nes reglanu'ntarias,  invitando  ii 
cada  congresista  á  que  determinase 
la  sección  á  (jue  deseara  perte- 
necer. 

Procedióse  á  nombrar  las  Mesas 
presidenciales  de  dichas  secciones, 
lo  (jue,  á  i)ropuesta  de  D.  Luis  B. 
Nadal  y  de  D.  Joaquín  Botet  y 
Sisó,  se  hizo  por  aclamación,  dando 
el  siguiente  resultado: 

Sección  de  Historia.  Vicepresi- 
dentes: D.  Francisco  de  Bofarull  y 
Sans,  D.  Juan  Moneva  y  Puyoly  don 
Francisco  Almarche  y  Vázciuez. 
Secretarios:  D.  Francisco  Carreras 
y  Candi,  D.  José  M  *  Cirera  y  don 
Francisco  Martorell. 

Sección  de  Ar(|ueologia.  Vicejjre- 
sidentos:  D.  Felipe  Bertrán  y  de 
Amat,  Rdo.  Antonio  M.*"^  Alcover, 
Presbítero,  y  Rdo.  José  Laplana, 
Presbítero.  Secretarios:  D.  Joaqiiín 
Miret  y  Sans  y  Rdo.  José  Gudiol  y 
Cunill,  Presbítero. 

El  Sr.  D.  Tomás  Carreras  y  Ar- 
tau, ])reg"untó  si  se  admitirán  traba- 
jos ])resentados  en  forma  verbal, 
acordándose  que  cada  Sección  re- 
solviese el  caso  seg'úu  su  parecer. 

El  Sr.  Carreras  y  Candi  presentó 
una  proposición  pidiendo  el  nom- 
bramiento de  una  comisión  que  en 
la  última  sesión  administrativa  dé 
cuenta  de  unas  bases  encaminadas 
á  celebrar  periódicamente  un  gran 
certamen  de  historia  patria. 

Esta  proposición  dio  lugar  á  dis- 
cusión, en  que  intervinieron  los  se- 
ñores Moneva,  Nadal,  Sanjjere  y 
Carreras  y  Candi,  siendo  aprobada 
y  nombrando,  para  formar  parte  de 
aquella  comisión,  al  autor  de  la 
proposición,  juntamente  con  los  se- 
ñores don  Luis  B.  Nadal,  D.  José 
Soler  y  Palet,  D.  Juan  Moneva  y 
D.  Luís  Nicolau. 

D.   Federico  Schwartz   y  Lima' 

2 


18 


SESSIÓ    DEL   22   DE   JUNY 


proposà  que  sia  ain])liat  lo  termini 
d'admissió  de  treballs  tius  al  darrer 
dia  del  Congrés,  aprobant-se  per 
unanimitat.  Lo  senyor  Carreras  y 
Candi  proposà  que  la  metexa  am- 
pliació de  temps  se  fassi  extensiva 
a  les  inscripcions  de  congressista, 
essent  aprobat  per  unanimitat. 

Desjirés  de  repartir  degudament 
los  treballs  presentats  entre  les  du- 
g'ues  seccions,  fou  senyalat  lo  dia 
vintidós,  a  les  quatre  y  mitja  de  la 
tarde  per  celebrar  la  primera  sessió 
de  la  Secció  d'Historia. 

Abans  d'alçar  la  sentada  lo  se- 
nyor President  comunicà  que 
l'Ajuntament  convidava  als  senyors 
congressistes  a  assistir  a  una  vet- 
llada que  en  obsequi  llur  s'havia 
organitzat  pera  aquell  vespre,  en  lo 
Palau  de  Belles  Arts. 


Seeeíó  M  22  t>e  ^wirç 

Comença  a  les  cinch  de  la  tarde, 
presidida  per  l'Excm.  Senyor  Al- 
calde de  Barcelona  y  ab  assistència 
d'un  gran  nombre  de  congressistes. 

Lo  Senyor  president  los  invità  a 
visitar  lo  Museu  Municipal  Arqueo- 
lògich  y  d'Art  Decoratiu,  ab  la 
oportunitat  d'inaugurar-se  en  ell 
una  sala  destinada  a  la  arqueologia 
del  temps  de  .Jaume  I.  La  visita 
s'efectuarà  lo  vinent  divendres,  de- 
vent los  congresistes  aplegar-se  ab 
l'Ajuntament,  a  les  quatre  de  la  tar- 
de, a  les  Cases  Consistorials.  Lo  con- 
gresista Mossèn  Joan  Segura,  Pvre., 
agralii  al  Senyor  Alcalde,  en  nom 
dels  demés  congressistes,  per  dita  in- 
vitació, que  respon  a  una  de  les  as- 
piracions del  Congrés. 

Per  disposició  de  la  Presidencia 
se  començà  a  donar  compte  dels 
treballs  del  Congrés,  essent  lo  pri- 
mer lo  del  renomenat  historiador 
anglès  del  rey  En  Jaume  I,  M.  J. 


propuso  que  se  ampliara  el  plazo 
de  admisión  de  trabajos  hasta  el 
último  dia  del  Cong'reso,  aprobán- 
dose por  unanimidad.  El  Sr.  Carre- 
ras y  Candi  propuso  que  la  misma 
ampliación  de  tiempo  se  hiciera 
extensiva  á  las  inscripciones  de 
congresistas,  siendo  aprobado  por 
unanimidad. 

Después  de  repartir  debidamente 
los  trabajos  presentados  entre  las 
dos  secciones,  se  señaló  el  dia  vein- 
tidós, á  las  cuatro  y  media  de  la 
tarde,  para  celebrar  la  primera  se- 
sión de  la  Sección  de  Historia. 

Antes  de  levantar  la  sesión  el 
señor  Presidente  comunicó  que  el 
Ayuntamiento  invitaba  á  los  seño- 
res congresistas  á  asistir  á  una  ve- 
lada que  en  su  obsequio  se  había 
organizado,  para  aquella  noche,  en 
el  Palacio  de  Bellas  Artes. 


Sesión  del  22  de  ^unto 

Comienza  á  las  cinco  de  la  tarde 
bajo  la  presidencia  del  Excmo.  se- 
ñor Alcalde  de  Barcelona,  y  asis- 
tiendo gran  número  de  Congresis- 
tas. 

El  señor  Alcalde  les  invitó  á 
visitar  el  Museo  Municipal  Arqueo- 
lógico y  de  Arte  Decorativo,  con 
motivo  de  haberse  inaugurado  en 
él,  una  sala  destinada  á  la  arqueo- 
log-ia  de  la  época  de  D.  Jaime  I.  La 
visita  se  A'erificará  el  próximo 
viernes,  debiendo  los  congresistas, 
reunirse  con  el  Ayuntamiento,  á  las 
cuatro  de  la  tarde,  en  las  Casas  Con- 
sistoriales. El  Congresista  reveren- 
do Juan  Segura,  Pbro.,  da  las  gra- 
cias al  Sr.  Alcalde  por  dicha  invi- 
tación, que  responde  á  una  de  las 
aspiraciones  del  Congreso. 

Por  disposición  de  la  Presidencia 
se  empezó  á  dar  cuenta  de  los  tra- 
bajos del  Congreso,  siendo  el  pri- 
mero el  del  célebre  historiógrafo 
inglés  del  rey  D.  Jainxe  I,   M.   J. 


SESIÓN'    DEL    22   DE   JUNIO 


19 


Darwiii  Rwift,  ITcereticatioG.  Mate 
Carca,sonai  inh  abitatoris. 

Després  d'  aquesta  lectura  lo 
Senyor  Alcalde  President  se-n  anà, 
dexant  la  presidencia  a  En  Joan  Mo- 
neva y  l'uyol,  catedràtich  de  laUni- 
versitat  de  Çaragoça,  visepresident 
d'aquesta  secció,  y  se  seg'uí  donant 
compte  dels  treballs  corresponents 
a  la  metexa. 

Lo  Sr.  Miret  y  Saus  llegí  les  seues 
Notes  biogràfiques  d'en  Pere  Sal- 
vatge y  Fr.  Romeu  Ça  Bruguera 
ah  mostres  de  la  Biblia  Catalana 
rimada  de  la  XIII  centuria. 

Mossèn  Pei-e  Boüll,  Pvre.,  llegí 
son  treball  titolat  Lo  Castell  g  fa- 
milia de  Gurb  en  lo  segle  XIII. 

Mossèn  Joan  Segura, Pvre., obgec- 
tà  a  la  afirmació  de  que  la  família 
Cervelló  procedia  de  la  de  Queralt, 
com,  a  son  entendre,  es  aquesta  la 
que  devalla  d'aquèlla. 

RectiHca  Mossèn  Bofill  e  interve- 
nen en  la  discussió  los  senyors  Ca- 
rreras y  Candi,  y  Fondevilla. 

D.  Andreu  Giménez  Soler  llegeix 
una  memoria  per  ell  presentada, 
Don  Jaime  I  y  los  pueblos  musul- 
Tnanes. 

Lo  Senyor  Sanpere  y  Miquel  im- 
pugna alg'unes  opinions  del  senyor 
Giménez  Soler,  referents  a  la  polí- 
tica de  Don  Jaume  y  del  séu  pare, 
afirmant  lo  patriotisme  d'aquèst 
al  dedicar  atenció  preferent  al  pro- 
blema politich  relligiós  del  Llan- 
guedoch. 

Lo  Senyor  Balaguero  indicà  los 
móvils,  que,  al  séu  entendre;  g'uia- 
ven  a  los  qui  intervenien  en  les 
Iluytes  d'aquell  temps. 

Lo  Sr.  Giménez  Soler  rectificà  a 
les  obgeccions  del  senyors  Sanpere 
y  Balag'ueró. 

Intervé  en  la  discussió  lo  senyor 
Carreras  y  Candi,  manifestant  sa 
opinió,  de  que,  la  política  catalana 
en  la  Etat  Mitjana,  no-s  diferencia- 
va  gens  de  la  deis  altres  pobles 
d'Europa. 


Darwin  Swift,  ILpreticatio  G.  Mate 
Carc aso nce  inliab itatoris . 

Acto  seguido  el  Sr.  Alcalde  se  re- 
tira, cediendo  la  presidencia  á  don 
Juan  Moncíva  y  Puyol,  Catedrático 
de  la  Universidad  de  Zaragoza, 
vicepresidente  de  esta  sección  y  se 
sigue  dando  cuenta  de  los  trabajos 
correspondientes  á  la  misma. 

El  Sr.  Miret  y  Sans  lee  sus  Notes 
biogràfiques  d'en  Pere  Salvatge  y 
Fr.  Romeu  Ca  Bruguera  ab  mos- 
tres de  la  Biblia  Catalana  rim^ada 
de  la  XIII  centuria. 

El  Rdo.  Pedro  Bofill,  Pbro.,  lee  su 
trabajo  titulado  Lo  Ca.stell  y  fami- 
lia de  Gurb  en  lo  segle  XIII. 

El  Rdo.  Juan  Segura,  Pbro.,  ob- 
jetó á  la  afirmación  del  Sr.  Bofill, 
de  que  la  familia  Cervelló  procedía 
de  la  de  Queralt,  que  á  su  entender 
es  ésta  la  que  procede  de  aquélla. 

Rectifica  el  Rdo.  Bofill  é  intervie- 
nen en  la  discusión  los  Sres.  Carre- 
ras y  Candi  y  Fondevilla. 

D.  Andrés  Giménez  Soler  da  lec- 
tura á  la  memoria  por  él  presentada 
Don  Jaime  I  y  los  pueblos  musid- 
manes. 

El  Sr.  Sanpere  y  Miquel  impugna 
algunos  conceptos  emitidos  por  el 
Sr.  Giménez  Soler  i-elativos  á  la 
2)olítica  de  D.  Jaime  y  de  su  padre, 
afirmando  el  patriotismo  de  éste 
por  dedicar  atención  preferente  al 
problema  político-religioso  del  Lan- 
guedoch. 

El  Sr.  Balaguero  usó  de  la  pala- 
bra, indicando  los  móviles  que,  ásu 
entender,  guiaban  á  los  que  inter- 
venían en  las  luchas  de  aquellos 
tiempos. 

El  Sr.  Giménez  Soler,  rectificó  á 
las  objeciones  de  los  Sres.  Sanpere 
y  Balag'ueró. 

Interviene  el  Sr.  Carreras  y  Candí 
manifestando  su  opinión,  de  que  la 
política  catalana,  en  la  Edad  Medía, 
no  se  disting'uió  en  manera  alg'una 
de  la"de  los  demás  pueblos  europeos. 


20 


SESSIÓ    DEL   22   DE   JUNT 


Lo  senyor  Nadal  consigna  sa  opi- 
nió de  que  lo  Congrés  sha  de  cir- 
cunscriure  a  la  historia,  prescindint 
de  les  consideracions  filosòfiques. 

Li  replicà  lo  senyor  Sanpere  y 
Miquel,  que  la  apreciació  dels  fets 
històrichs  es  funció  que  entra  de  plè 
a  plè  en  les  tasques  del  Congrés,  y 
que  Pere  I,  se  trovà  ab  una  política 
iniciada  per  son  Pare,  d'acort  ab  lo 
Eey  de  Castella,  planyent-se  de  que 
no  persistís  en  ella  Jaume  I,  puix 
no  hauria  perdut  lo  reyahne  de 
Murcia.  Acabà,  ab  grans  elogis  als 
aragonesos  qui  vessaren  llur  sanch 
a  Muret  y  sigueren  los  qui  voltaren 
lo  cadàver  de  Pere  I. 


Lo  President,  com  a  aragonès,  lo 
rengrancià  per  ses  darreres  pa- 
raules. 

Lo  senyor  Soler  y  Palet,  llegeix 
un  estudi  titolat:  Un  aspecte  de  la 
vida  privada  de  Jaume  I. 

Lo  senyor  Fondevilla  consignà 
alguna  manifestació  sobre  la  mort 
de  Fernán  Sanxiç,  fonamentada 
en  un  document  del  Arxiu  de  la 
Corona  d'Aragó. 

Lo  senyor  Soler  y  Palet  se  rati- 
fica en  sa  opinió  que  diu  ésser  treta 
d'una  de  les  velles  cròniques. 

Lo  senyor  Sanpere  y  Miquel, 
aprofitant  la  oportunitat  de  parlar 
de  cròniques  catalanes,  dubta  de 
que  fós,  lo  rey  Jaume  I,  autor  de  la 
Crònica  (]ue  se  li  atribueix,  com 
també  do  la  certitut  d'algunes  de 
les  gestes  que  explica. 

Lo  senyor  Bertran  d' Amat,  de- 
mana que  consti  d'alguna  manera 
la  existencia  del  document  a  que  ha 
fet  alusió  lo  senyor  Fondevilla. 

Lo  senyor  Carreras  v  Candi  treu 
importancia  a  la  contradicció  se- 
nyalada entre  lo  predit  document 
y  la  Crònica  de  Jaume  I.  Ojjina 
també  (jue  no  està  mancada  d'erra- 
des, conceptuant-la  posterior  a  la 
època  de  Jaume  I,  assenyalant,  en- 
tre altres,   la  yrossa  omissió  de  no 


El  Sr.  Nadal  consigna  su  opinión 
de  que  el  Congreso  debe  ceñirse  á 
la  historia,  prescindiendo  de  las 
consideraciones  filosóficas. 

Replícale  el  .Sr.  Sanpere  y  Miquel 
que  la  apreciación  de  los  hechos 
históricos  es  función  que  entra  de 
lleno  en  las  tareas  del  Congreso,  y 
añade  k  lo  dicho  que  D.  Pedro  I, 
se  encontró  con  una  política  inicia- 
da por  su  Padre,  de  acuerdo  con  el 
rey  de  Castilla,  lamentándose  de 
que  no  persistiera  en  ella  D.  Jai- 
me I,  pues  de  ser  así  no  habríamos 
perdido  el  reino  de  Mvircia.  Termi- 
na con  palabras  de  alto  elogio  para 
los  aragoneses  que  derramaron  su 
sangre  en  Muret  y  fueron  los  (lue 
rodearon  el  cadáver  de  D.  Pedro  I. 

FJ  presidente,  como  aragonés, 
agradece  esas  palabras. 

El  Sr.  Soler  y  Palet  lee  un  estu- 
dio titulado  Un  aspecto  de  la  vida 
prirada  de  D.  Jaime  I. 

El  Sr.  Fondevilla  consigna  algu- 
na manifestación  acerca  la  muerte 
de  Fernán  Sánchez,  apoyado  en  un 
documento  del  Archivo  de  la  Coro- 
na de  Aragón. 

El  Sr.  Soler  y  Palet  se  ratifica 
en  su  opinión,  apoyándose  en  una 
de  las  crónicas  antiguas. 

El  Sr.  Sanpere  y  Miquel,  aprove- 
chando la  oportunidad  de  tratarse 
de  crónicas  catalanas,  duda  de  que 
fuese  el  Rey  Jaime  I,  autor  de  la 
Crónica  que  se  le  atribuye  y  de  la 
veracidad  de  algunos  de  los  hechos 
que  lelata. 

El  Sr.  Bertrán  de  Amat  pide  que 
conste  de  alguna  manera  la  exis- 
tencia del  documento  á  que  ha 
hecho  referencia  el  Sr.  Fondevilla. 

El  Sr.  Carreras  y  Candi  quita  im- 
portancia á  la  contradicción  seña- 
lada entre  el  propio  documento  y  la 
crónica  de  D.  Jaime.  Conviene  en 
(jue  no  está  exenta  de  defectos,  re- 
putándola posterior  á  la  época  de 
D.  Jaime  I,  señalando  entre  otros 
la  omisión  notable  de  no  mencionar 


SESIÓN    DEL   22    DE   JUMO 


21 


parlar  do  la  fundació,  ni  do  la  Or- 
dre do  la  Mercè. 

Lo  senyor  Fond ovilla  declarà, 
que,  a  judicar  solsanient  do  les  fra- 
ses llatines  que  couipté,  es  evident 
que  la  dita  Crònica,  es  de  data  niolt 
posterior  al  segle  xiii.  Y  en  quant 
al  document  de  que  parlava,  ve 
inclòs  en  lo  treball  per  oU  presentat 
al  Congrés. 

Lo  Rvnt.  P.  Fausti  GazuUa,  O.  M., 
ex])osà  lo  sumari  d'un  treball  tito- 
lat  D.  Jaime  de  Aragón  y  la  Orden 
de  Nuestra  Señora  de  la  Merced,  y 
tots  los  capítols  referents  a  la  data 
de  fundació  de  la  Ordre  (1218)  y  al 
carácter  militar  que  tingué,  segous 
un  document  del  Arxiu  de  la  Coro- 
na d'Aragó. 

Lo  senyor  Saui)ere  y  Miquel  no 
accepta  la  indicada  data,  discutint 
tots  los  documents  en  que  ho  fona- 
menta lo  P.  Gazulla  y  manté  lo 
criteri  que,  després  del  desastre  de 
Muret,  Pere  I  entrega  son  fíll  a  Simó 
de  Monfort,  iierordinaciód'Inocen- 
ci  III,  per  qui  foren  nomenats  pro- 
curadors al  reyalme  d'Aragó  y  per 
tant  tot  document  suscrit  per  altres 
persones  fora  dels  dits  procuradors 
no  pot  conceptuar-se  autèntich. 

En  cambi,  creu  comprobat,  que, 
en  1217,  Jaume  I  estigué  a  Catalu- 
nya, seg'ons  una  certificació  notarial 
dels  privilegis  otorgats  per  dit  Rey 
a  Ripoll,  que-s  conserva  al  Arxiu 
de  la  Corona  d'Aragó  (còdex  4,  foli 
144)  \  lo  meteix  consigna  altre  do- 
cument de  Gerona,  aytambé  dignat 
en  1217  per  Jaume  I. 

En  aq^^est  estat  sig'ué  a])lassada 
la  discussió  fins  demà  a  les  nou  del 
matí  y  s'alçà  la  sentada,  a  tx'es 
quarts  de  dugués  de  la  tarde. 


la  fundación,  ni  do  la  Orden  de  la 
Merced. 

El  Sr.  Fondovilla  declaró,  que  à 
juzgar  solamente  por  las  frases  la- 
tinas que  contiene,  es  evidente  que 
la  Crónica  en  cuestión  es  do  focha 
muy  posterior  al  siglo  xiii.  Y  en 
cuanto  al  documento  de  (lue  hizo 
mención,  viene  incluido  en  el  tra- 
bajo (juo  ha  presentado  al  Congreso. 

El  P.  Faustino  Gazulla,  O.  M.,  da 
á  conocer  el  sumario  de  su  estudio 
titulado,  Don  Jaime  de  Aragón  y 
la  Orden  de  Nuestra  Señora  de  la 
Merced,  y  los  capítulos  referentes 
á  la  fecha  de  fundación  de  la  Orden, 
(1218)  y  al  carácter  militar  que  tu- 
vo, según  cierta  carta  del  Archivo 
de  la  Corona  de  Aragón. 

El  Sr.  Sanpere  no  acepta  la  cita- 
da fecha,  discute  todos  los  documen- 
tos en  qixe  se  funda  el  P.  Gazulla,  y 
sostiene,  que  después  del  desastre 
de  Muret,  D.  Pedro  I  entregó  su 
hijo  á  Simón  de  Montfort,  por  orden 
de  Inocencio  III,  (juien  nombró  pro- 
curadores del  Reino,  y  que  por  tan- 
to todo  documento  oficial  suscrito 
por  otras  personas  que  no  sean  di- 
chos procuradores,  no  puede  ser 
considerado  auténtico. 

En  cambio  cree  comprobado  que 
en  el  año  1217  estuvo  D.  Jaime  en 
Cataluña,  seg'ún  so  desprende  de 
una  certificación  notarial  de  los  pri- 
vilegios concedidos  por  dicho  Rey  á 
Ripoll  que  se  conserva  en  el  Archi- 
vo de  la  Corona  de  Aragón  (códice 
4,  folio  144),  y  lo  propio  dice  de  otro 
documento  de  Gerona,  también  fir- 
mado en  1217  por  Jaime  I. 

En  esto  se  suspende  el  debate, 
hasta  mañana  á  las  nueve  de  la 
mañana,  y  se  levanta  la  sesión  á 
las  dos  menos  cuarto  de  la  tarde. 


00 


SESSIONS   DEL    23   DE   JUNY 


Sessions  M  23  tïe 
3unv 

Comen(,'a  a  les  nou  hores  y  (jiia- 
ranta  cinch  minuts  del  mati,  baix 
la  presidencia  de  D.  Francesch  de 
Bofarull,  qui  la  cedeix  á  D.  Fran- 
cesch Ahnarche,  catedràtich  de  Va- 
lencia. Se  llegeix  l'acta  de  la  sessió 
precedent,  essent  aprobadaper  una- 
nimitat. 

D.  Francesch  Carreras  y  Candi, 
dóna  compte  del  séu  treball,  Des- 
arrolln  de  la  institución  notarial 
en  Cataluña,  en  el  siglo  XIII. 

Lo  Rvnt.  D.  Agustí  Coy  y  Coto- 
nat,  Pvre.,  llegeix  un  estudi  sobre 
La  Comanda  de  San  Valentín  y 
San  Juan  de  Villafranca  del  Pana- 
dés  y  el  llamado  (.^derecho  fornático» 
en  el  siglo  XIII. 

Rectifica  lo  Evnt.  P.  FaustíGazu- 
11a,  O.  M.,  al  continuar-se  en  aques- 
ta joi'nada,  la  discussió  que  ahir  va 
obrir-se  sobre  lo  treball  que  va  lle- 
gir y  diu  que  ab  los  documents  per 
ell  alegats,  volgué  demostrar  que 
Jaume  I  va  estar  a  Catalunya  al 
1222,  y  si  be  no-s  relacionan  ab  l'Or- 
dre  Mercedaria,  confirman  que 
aquell  monarca,  se  trobava  al  1218 
ab  lo  bisbe  do  Barcelona  en  lloch 
projter  a  dita  Ciutat:  rebutja  l'ar- 
gumentació del  Sr.  Sanpere  y  Mi- 
quel, respecte  a  lo  deis  Concellers  de 
Inocenci  III,  y  creu,  pèl  contrari, 
en  la  autenticitat  del  referit  docu- 
ment del  Arxiu  de  la  Corona  d' Ara- 
gó, tant  per  la  qualitat  del  pergamí 
com  pèl  caràcter  de  la  lletra  y  de 
les  signatures.  A  més  de  que  lo 
Rey  podía  tenir  no  sois  concellers 
generals  del  regne,  sinó  altres  ab 
caràcter  particiilar:  y  acaba  vindi- 
cant a  rOrdre  de  la  Morcó,  de  que 
se  li  hagués  atribuït  la  paternitat 
de  documents  apòcrifs. 

Hi  intervé  lo  Sr.   Giménez  Soler 


Sesiones  del  23  t>e 
lunio 

Empieza  á  las  nueve  horas  y  cua- 
renta y  cinco  minutos  de  la  mañana, 
l)ajo  la  presidencia  de  D.  Francisco 
de  Bofarull,  ([uien  la  cedió  á  don 
Francisco  Almarche,  catedrático  de 
Valencia.  Fué  leída  el  acta  de  la 
sesión  anterior,  que  se  aprobó  por 
unanimidad. 

D.  Francisco  Carreras  y  Candi 
dio  cuenta  de  su  trabajo  Desarrollo 
de  la  institución  notarial  en  Cata- 
luña en  el  siglo  XIII. 

El  Rdo.  Agustín  Coy  y  Cotonat, 
Pbro.,  leyó  un  estudio  acerca  La 
Comanda  de  San  Valentín  y  San 
Juan  de  Villafranca  del  Panadés, 
y  el  llamado  «derecho  Fornático» 
en  el  siglo  XIII. 

Pasa  á  rectificar,  el  Rdo.  Padre 
Faustino  Gazulla,  O.  M.  Continuan- 
do la  discusión  de  ayer  acerca  su 
trabajo,  dijo  que,  con  los  documen- 
tos j)or  él  aducidos,  quiso  probar 
que  Jaime  I  estuvo  en  Catahvña  en 
1222;  j  si  bien  no  se  relacionan  con 
la  orden  de  la  Merced,  confirman 
que  dicho  Monarca  se  encontraba 
en  1218  con  el  Obispo  de  Barcelona, 
en  lugar  cercano  á  dicha  Ciudad: 
recliaza  la  argumentación  del  se- 
ñor Sanpere  y  Miquel,  respecto  á 
lo  que  decía  de  los  Concelleres  de 
Inocencio  III  y  cree,  jior  el  contra- 
rio, en  la  autenticidad  del  referido 
documento  del  archivo  de  la  Corona 
de  Aragón,  tanto  por  la  calidad  del 
pergamino,  como  por  el  carácter  de 
la  letra  y  de  las  firmas.  A  más  de 
(jue  él  podía  tener  no  sólo  conceje- 
ros generales  del  Reino,  sino  otros 
de  carácter  particular.  Terminó 
vindicando  ala  Orden  de  la  Merced 
de  que  se  le  hubiera  imputado  la  pa- 
ternidad de  documentos  apócrifos. 

El   señor    Giménez    Soler   ínter- 


SESIONES   DEL   2o   DE   JUNIO 


28 


pera  fov  .algunes  i)ortiiionts  ¿ichira- 
c'ioiis  sobre  la  autenticitat  dels  clo- 
cTTnients,  sugeridos  per  sa  experien- 
cia paleogràfica  y  les  quals  venen 
(MI  confirmació  de  lo  sxistentat  per 
lo  P.  Gazulla. 

Altres  consemblants  añrniacions 
fà-1  Sr.  Carreras  y  Candi,  y  després 
de  demanar  lo  Sr.  Sanperey  Mi({uel 
la  coniprobació  do  lo  dit  pèl  senyor 
Giménez  Soler,  mitjasant  la  pre- 
sentació dels  docimients  alndits,  y 
de  excusar-se,  lo  Sr.  Bofariill,  arxi- 
ver de  la  Corona  d'Aragó,  per  no 
tenir  especial  permís  de  la  Superio- 
ritat pera  oxtreure-ls  del  susdit 
Arxiu,  lli  intervenen  los  s(Miyors 
Carreras  y  Candi,  Mossèn  Sin-ra  y 
Vilaró:  lo  nieteix  Sr.  Carreras  y  lo 
Sr.  Peray:  y  se  sospèn  de  nou  lo  de- 
bat i)er  continuarlo  en  la  sessió  del 
capvespre  d'avuy,  dos]irés(|ue  s'ha- 
gi llegit  lo  treball  iircsentat  por  lo 
Sr.  Sanpere,  al  que  apar  hi  estan 
exposats  los  seus  arguments  sobre 
la  autenticitat  de  les  escriptiíres 
per  ell  mentados. 

Llegeix  la  sona  memoria  referent 
a  Les  bregues  sobre  la  seni/oria  de 
Vicíi  en  temjis  de  Jaume  I,  lo  con- 
servador del  Museu  de  dita  Ciutat 
Rvnt.  Mossèn  Josoph  Gudiol  y  Cu- 
nill,  Pvre. 

Mossèn  Joan  Serra  y  Vilaró,  Pvre . , 
dóna  a  conoxer  son  estudi  (luin  epí- 
graf es:  Belacions  enfre  los  Senyors 
y  la  ciutat  de  Solsona  al  segle  XIII. 

D.  Maties  Pallarès  dóna  compte 
d'una  monografia  que  ha  titulat, 
Don  Blasco  de  Alayón,  Señor  de 
Morella. 

D.  Joan  Monova  y  Puyol  desen- 
rotlla lo  tema  Notas  para  el  estudio 
de  la  administración  y  demografía 
del  Reino  de  Aragón  en  el  siglo 
XIII,  a  qual  treball  lo  Sr.  Carreras 
y  Candi  hi  fa  algunes  observacions 
sobre  la  pretensió  d'aragonesos  y 
catalans  en  la  Ribagor(,'a  y  la  con- 
troversia so])re  delimitació  del  Reg- 


viene  en  la  discusión  para  hacei' 
algunas  aclaraciones  pertinentes 
acerca  la  autenticidad  de  los  docu- 
mentos, sujeridas  por  su  experien- 
cia paleogràfica,  las  cuales  venían 
á  apoyar  lo  manifestado  ])or  el  Pa- 
dre Gazulla. 

Otras  afirmaciones  análogas  hizo 
el  Sr.  Carreras  y  Candi  y  después 
de  pedir,  el  Sr,  Sanpere  y  Miquel, 
la  comprobación  de  lo  dicho  por  el 
Sr.  Giménez  Soler,  mcMlIante  la 
])resentación  de  los  documentos  ¿ilu- 
didos y  de  excusarse  el  Sr.  Bofarixll, 
archivero  de  la  Corona  de  Aragón, 
por  no  tener  especial  permiso  de  la 
Superioridad  para  extraerlos  de  su 
Archivo,  intervinieron  en  la  discu- 
sión los  seíiores  Carreras  y  Candi, 
Rdo.  Serra  y  Vilaró,  el  propio  se- 
ñor Carreras  y  el  Sr.  Peray,  sus- 
pendiéndose de  nuevo  el  debate, 
para  ser  continuado  en  la  sesión  "de 
la  tarde  do  hoy,  después  que  haya 
dado  cuenta  el  Sr.  Sanpere  y  Mi- 
quel, del  trabajo  por  él  presentado 
y  en  el  cual  viene  expuesta  su  arg'u- 
mentación  acerca  la  autenticidad 
de  los  documentos  de  referencia. 

Leyó  su  memoria  acerca  I.es 
breyíces  sobre  la  senyoria  de  Vich, 
en  temps  de  Jaume  I  el  Conserva- 
dor del  Museo  do  dicha  Ciudad, 
Rdo.  José  Gudiol  y  Ciinill,  Pfjro. 

El  Rdo.  Juan  Sorra  y  Vilaró, 
Pbro.,  dio  á  conocer  su  ostiulio  titu- 
lado Relacions  entre  los  Senyors  y 
la  ciutat  de  Solsona  al  segle  XIII. 

D.  Matías  Pallares  dio  cuenta  de 
una  monografía  (jue  ha  titulado 
Don  Blasco  de  Alayón  Señor  de 
Morella. 

D.  Juan  Moneva  y  Puyol  desarro- 
lla el  tema  Notas  para  el  estudio 
de  la  administración  y  demoyrafia 
del  Reino  de  Aragón  en  el  siglo 
XIII,  á  cuyo  trabajo  el  Sr.  Carre- 
ras y  Candi  hizo  algunas  observa- 
ciones acerca  la  pretensión  de  ara- 
goneses y  catalanes  en  la  Ribagorza, 
V  la  discusión  sobre  límites  entre  el 


24 


SESSIONS    DEL    23   DE   JUXY 


ne  d'Aragó  y  Principat  de  Cata- 
lunya. 

Lo  Sr.  Sanpere  y  Miquel  fà  algu- 
nes ohg-eccions  a  lo  manifestat  per 
lo  Sr.  Carreras,  aciuest  rectiñca,  y 
també  lo  Sr.  Moneva  en  lo  pertocant 
a  les  opinions  del  Sr.  Carreras. 

Lo  Sr.  Bertran  y  d'Amat,  refe- 
rint-se a  la  añrmació  del  Sr.  Moneva 
de  que  lo  dret  civil  d'Aragó,  està 
informat  en  un  principi  de  llivertat 
que  rebutja  lo  dret  de  Catalunya, 
afirma  lo  contrari  y  posa  de  mani- 
fest les  diferencies  entre  la  institu- 
ció del  hereu  y  la  del  majiorazgo. 

S"al(,'a  la  sessió  a  la  una  y  qua- 
ranta minuts  del  cap- vespre. 

Sha  obert  novament  la  sessió  del 
Congrés,  baix  la  presidencia  de 
D.  Francesch  Almarche,  catedrá- 
tich  de  Valencia,  a  les  quatre  y 
tienta  minuts  del  capvespre. 

S'ha  llegit  l'acta  de  la  sentada 
del  demati,  (juedant  aprobada. 

Llegeix,  D.  Daniel  Girona  y  Lla- 
gostera, una  comunicació  so))re  lo 
Mídlerament  del  Infant  En  Pere 
de  Catalunya  abMadona  Constanca 
de  Sicilia. 

D,  Eduart  González  Hurtebise 
llegeix  lo  estudi  que  ha  fet  ah  lo 
titol  Jofre  de  Foxn  (1275-1295)  No- 
tas híoyráfieas. 

D.  Francesch  Carreras  y  Candi» 
lleg'eix  lo  esboí;  que  ha  enviat  lo 
canonge  de  Valencia,  Iltre.  Sr.  don 
Roeh  Chabàs,  titolat  División  déla 
conquista  déla  España  mora  entre 
Aragón  y  Castilla. 

A  continuació  lo  Rvnt.  D.  Julià 
Avellanes,  Rector  de  Casbas  (Osea), 
llegeix  lo  séu  estudi  sobre  Doña 
Teresa  Gil  de  Vidaura  y  Don  Jaime 
el  Comiuistador. 

Lo  Sr.  Kicolàu  li  adverteix  que 
les  troves  de  Mossèn  Jaxime  Febrer 
són  del  segle  xviè  . 

Lo  Sr.  González  Hurtebise  obser- 
va que  Berenguela  Alfonso  no  fou 
originaria  d'Aragó,  sinó  de  Galicia. 


Reino  de  Aragón  y  el  Principado  de 
Cataluña. 

El  Sr.  Sanpere  y  Miquel  hizo 
algunas  objeciones  á  lo  manifes- 
tado por  el  Sr.  Carreras:  éste  recti- 
fica, asi  como  el  señor  Moneva  v 
Puyol. 

El  Sr.  Bertrán  y  de  Amat,  refi- 
riéndose á  la  afirmación  del  señor 
Moneva.  de  que  el  derecho  civil  de 
Aragón  está  informado  en  un  prin- 
cipio de  libertad  ([ue  rechaza  el 
derecho  de  Cataluña,  afirma  lo  con- 
trario y  pone  de  manifiesto  las  di- 
ferencias entre  la  institución  del 
hereu  y  la  del  7nayorazyo. 

Se  suspende  la  sesión  á  la  una  y 
cuarenta  minutos  de  la  tarde. 

Vuelve  á  reanudarse  la  sesión 
del  Congreso  á  las  cuatro  y  treinta 
minutos  de  la  tarde,  bajóla  presi- 
dencia de  D.  Francisco  Almarche, 
catedrático  de  Valencia. 

Se  leyó  el  acta  de  la  sesión  de  la 
mañana,  que  fué  a])robada. 

D.  Daniel  Girona  y  Llagostera 
leyó  una  comunicación  acerca  el 
Mullerament  del  Infant  En  Fere 
de  Catalunya  ah  Madona  Constan- 
ca de  Sicilia. 

Don  Eduardo  González  Hurtebise 
leyó  el  estudio  que  ha  hecho  titu- 
lado Jofre  de  Foxá  (1215-1205). 
Notes  biogràfiques. 

D.  Francisco  Carreras  y  Candi 
leyó  el  esbozo  que  ha  enviado  el 
canónigo  de  Valencia  Iltre.  Sr.  don 
Roque  Chabás,  Pbro  ,  titulado  Di- 
visión de  la  conquista  déla  España 
moraentre  Aragón  y  Castilla. 

Seguidamente  el  Rdo.  Julián 
Avellanes,  párroco  de  Casbas  (Hues- 
ca), leyó  su  estudio  sobre  Doña  Te- 
resa Gil  de  Vidaura  y  Don  Jaime 
el  Conquistador. 

El  Sr.  Nicolau  le  advierte,  que, 
las  trobas  de  Mossèn  Jaume  Febrer 
son  del  siglo  xvi. 

El  Sr.  González  Hurtebise  hace 
la  observación  de  que  Berenguela 
Alfonso  no  fué  originaria  de  Ara- 
gón, sino  de  Galicia. 


SESIÓN    DEL   25   DE   JUNIO 


25 


D.  Tomàs  Carreras  y  Artiiii  ex- 
posa Algunes  concepcions  ètich-ju- 
ridiques  de  l'època  de  Jaume  I. 

Los  senyors  Rubió  y  Lluch,  y 
San  per  e  y  Miquel  li  indican  algu- 
nes fonts  dignes  de  ser  tingudes  en 
compte  per  explanar  aquest  tema. 
Rectitíca  lo  Sr.  Carreras  y  Artau, 
agrahint  a  dits  senyors  les  seues 
observacions. 

Lo  Sr.  Carreras  y  Candi  fà  algu- 
na aclaració  a  lo  dit  pèl  Sr.  Sanpe- 
re  y  s'axeca  la  sentada  a  les  set 
hores  y  cinquanta  minuts. 


Se00tó  i3el  25  t)e  ^uirç 

Oberta  a  les  deu  hores  y  SL>t  mi- 
nuts del  mati,  baix  la  presidencia 
de-D.  Francesch  Almarche. 

Lo  Sr.  Carreras  y  Candi  dóna 
compte  dels  treballs  rebuts  dels  se- 
nyors congressistes  de  les  Illes  Ba- 
lears, (iiie  són  los  següents: 

Tradicions  popidars  mallorqui- 
nes sobre'l  Bey  En  Jaume,  i)er  lo 
M.  litre.  Sr.  Mossèn  Antoni  Maria 
Alcover,  Pvre.,  Canonge  de  Palma. 

Les  franqueses  concedides  a  Ma- 
llorca per  Jaume  I,  per  D.  Benet 
Pons  y  Fàbregues,  arxiver  munici- 
pal de  Palma. 

Breus  observacions  sobre  les  obres 
efectuades  en  lo  Temple  de  Santa 
Eulalia  de  Mallorca,  durant  lo  segle 
XIII.  pèl  Sr.  Vescomte  de  Roca- 
berti. 

Los  Templers  a  Mallorca  durant 
lo  segle  XIII,  per  lo  M.  litre,  senyor 
Mossèn  Mateu  Rotger,  Pvre.,  arxi- 
ver diocesà  de  Mallorca. 

Dotación  de  la  Iglesia  de  Mallor- 
ca por  D.  Jaime  I,  per  lo  M.  litre. 
Sr.  Mossèn  Joseph  Miralles,  Pvre., 
arxiver  de  la  Seu  de  Mallorca. 

La  Baronia  dels  Bisbes  de  Bar- 
celona damuntlesviles  de  Andraitx^ 
Calvià,  Puigpungent  y  Marratxí, 
y  la  parroquia  de  Santa  Creu  de 


D.  Tomás  Carreras  y  Artau  ex- 
pono Algunes  concepcions  ètich- 
jurídiques  de  la  època  de  Jaume  I. 

Los  señores  Rubió  y  Llucií  y  San- 
pere  y  Miciuel  le  indican  algunas 
fuentes  dignas  de  ser  tenidas  en 
consideración  para  la  exposición  do 
este  tema.  Rectifica  el  Sr.  Carreras 
y  Artau,  agradeciéndoles  estas  ob- 
servaciones. 

El  Sr.  Carreras  y  Candi  hace  al- 
guna aclaración  á  lo  manifestado 
por  el  Sr.  Sanpere  y  se  levanta  la 
sesión  á  las  siete  y  cincuenta  mi- 
nutos. 


Sesión  tyz[  25  de  3wnto 

Emi)ieza  á  las  diez  y  siete  minu- 
tos de  la  mañama,  bajo  la  presiden- 
cia de  D.  Francisco  Almarche. 

El  Sr.  Carreras  y  Candi  dio  cuen- 
ta de  los  trabajos  recibidos  de  los  se- 
ñores congresistas  de  las  Islas  Ba- 
leares que  son  los  siguientes: 

Tradicions  populars  mallorqui- 
nes sobre'l  Rey  en  Jaume  por  el 
ilustre  Sr.  D.  Antonio  M.'^  Alcover, 
Pbro.,  canónigo  de  Palma. 

Les  franqueses  concedides  a  Ma- 
llorca per  Jaume  I,  por  D.  Benito 
Pons  y  Fàbregues,  archivero  muni- 
cipal de  Palma. 

Breus  observacions  sóbreles  obres 
efectuades  en  lo  temple  de  Sancta 
Eulalia  de  Mallorca,  durant  lo  se- 
gle XIII,  por  el  señor  Vizconde  de 
Rocaberti. 

Los  templers  a  Mallorca  durant 
lo  segle  XIII,  por  el  Iltre.  Sr.  don 
Mateo  Rotger,  Pbro.,  archivero  dio- 
cesano de  Mallorca. 

Dotación  de  la  iglesia  de  Mallor- 
ca pur  Don  Jaime  I,  por  el  Ilustre 
señor  D.  José  Miralles,  Pbro.,  archi- 
vero de  la  Catedral  de  Mallorca. 

La  Baronía  deis  Bisbes  de  Bar- 
celona damunt  les  viles  de  Andraitx 
Calvià,  Puigpunyent  y  Marratxí, 
y  la  parroquia  de  Santa  Creu  de 


26 


SESSIÓ   DEL   25   DE   JUXY 


rah)ia,  per  ¡a  part  que  prengué 
En  Berenguer  de  Palou  en  la  Con- 
questa de  Mallorca  (fragment  del 
estudi  històrich  de  dita  Baronía), 
per  Mossèn  Joan  Bta.  Ensenyat, 
prevere. 

Memoria  sobre  la  ida  de  Menor- 
ca durante  el  sifjlo  XIII,  per  lo  Molt 
litre.  Sr.  D.  Sebastián  Vives,  Pvre., 
ardiaca. 

Lo  Feudalisme  a  Irissa.  per  Mos- 
sèn Isidor  Maeabitx,  Pvre. 

Llegeix  també  les  adhesions  al 
Congrés  enviades  per  los  Ajunta- 
ments de  Palma  de  Mallorca,  Fela- 
nitx, Pollen(;a  y  Sóller,  de  la  Balear 
Major. 

Lo  Sr.  Carreras  y  Candi  dóna  a 
conèxer  lo  treball  del  Sr.  Duch  de 
la  Salk-  de  Rochemaure,  titolat  Les 
Comtes  de  Barcelone  et  les  Rois 
d'Aragón,  Vicomtes  de  Cariat  en 
Aurergne. 

També-n  dóna  del  séu,  D.  Ferran 
Fondevilla  que-1  titula  La  nobleza 
Catalana  -  Aragonesa  capitaneada 
por  Fernando  Sánchez,  en  1274. 

Foren  llegits  los  treballs  del  Rvnt. 
ÏMossèn  Joan  Segura,  Manual  no- 
tarial, 1240-1261;  el  de  D.  Fran- 
cescli  Martínez,  Pego,  su  población 
g  primeros  SeÑores  y  les  Notas 
Tartos inas,  de  D.  Francesch  Mes- 
tre y  Noé. 

D.  LluisNicolñu  llegeix  son  estu- 
di, Jaume  I  y  los  troradors  proven- 
sais. 

Li  observa  D.  Joseph  Rafel  Ca- 
rreras lo  convenient  que  fóra  cercar 
la^núsica  de  les  composicions  que 
ha  recitat  per  axis  tenir  lo  conjunt 
d'expressió  de  ICvS  metexes. 

D.  Francesch  Almarche  presenta 
lo  séu  estudi  titolat  Lo  Cronista 
Pamón  Muntaner ,  Ciutadà  y  Jurat 
de  Valencia. 

D  Joseph  de  Feray,  arxiver  epis- 
copal de  Bai-celona,  donà  a  conèxer 
Un  importante  docmnento  inédito 
de  D.  Jaime  el  Conquistador.  La 


Pcdma,  per  la  part  que  prengué  En 
Berenguer  de  Palou  en  la  Conques- 
ta de  Mallorca,  (fragmento  del  es- 
tudio histórico  de  dicha  Baronía), 
por  el  Rdo.  Juan  Bta.  Ensenyat, 
Presbítero. 

Memoria  sobre  la.  isla  de  Mallor- 
ca d/urante  el  siglo  XIII,  por  el  Ilus- 
tre Sr.  D.  Sebastián  Vives,  Pbro., 
arcediano. 

Lo  Feudalisme  a  Irissa,  por  el 
Rdo.  D.  Isidoro  Maeabitx,  Pbro. 

Asimismo  dio  lectura  de  las  ad- 
hesiones enviadas  al  Congreso  por 
los  Ayuntamientos  de  Palma  de 
Mallorca,  Felanitx,  Pollensa  y  Só- 
ller de  la  Balear  Mayor. 

El  Sr.  Carreras  y  Candi  dio  á  co- 
nocer el  trabajo  del  Sr.  Duque  de 
la  Salle  de  Rochemaure,  titulado 
Les  Comtes  de  Barcelone  et  les  Rois 
d'Aragón,  Vicomtes  de  Cariat  en 
Anrergne. 

Asimismo  lo  dio  del  suyo  propio 
D.  Fernando  Fondevilla,  quien  lo 
titula  La  nobleza  Catalano-Arago- 
nesa,  ccqñtaneada  por  Fernando 
Sánchez,  en  1274. 

Dióse  lectura  de  los  trabajos  del 
Rdo.  D.  Juan  Segura,  Manual  no- 
tarial 12401241;  el  de  D.  Francis- 
co Martínez  Pego  su  j)oblación  y 
primeros  Señores  y  las  Notas  torto- 
sinasàQ  D.  Francisco  Mestre  y  Noé. 

Don  Luis  Nicolau  lee  su  estudio 
Jaume  I  y  los  troradors  proven- 
sais. 

Le  hace  observar  D.  José  Rafael 
Carreras  lo  conveniente  que  seria 
buscar  la  miisica  de  las  composicio- 
nes que  ha  recitado,  para  poseer  de 
este  modo  el  conjunto  de  expresión 
de  las  mismas. 

D.  Francisco  Almarche  presen- 
ta su  estudio  tittilado  Lo  Cronista 
Ramón  Muntaner,  Ciutadà  y  Jurat 
de  Valencia. 

D.  José  de  Peray,  archivero  dio- 
cesano de  Bercelona,  da  á  conocer 
Un  importante  documento  inédito 
de  D.  Jaime  el   Ccnt/ui.^tador.  La 


SESIÓN    DE   ARQUEOLOGÍA    DEL    2')    DE   JUNIO 


27 


concesión  (I  la  Sede  Barcelonesa  de 
las  i</lesias  de  Mallorca. 

Lo  Sr.  Sanpere  y  Miquel,  obser- 
va que  (le  dit  document  s'eu  dedueix 
que  l'any  1228,  D.  Jaume  no  havia 
renunciat  encare  a  la  con<iuesta  de 
Dénia  y  (jue  caldria  fer  averig-ua- 
cions  sobre  les  causes  ([ue  inütiliiren 
l)erque  hi  ren^^nciés. 

Se  dóna  compte  del  treball  pre- 
sentat per  lo  Rvnt.  D.  Manel  Betó, 
Pvre.,  y  que  ha  titolat  Fundación 
del  Real  Monasterio  de  Monjas  Cis- 
tercienses  de  Santa  Maria  de  Beni- 
fassà. 

D.  Francesch  de  Bofarull,  dóna 
un  extracte  de  son  estudi,  Jaime  I 
y  los  Judíos. 

D.  Francesch  Carreras  y  Candi 
extractà  lo  séu  treball,  La  creuada 
a  Te.rra  Santa  (1269-1270). 

D.  Salvador  Sanpere  y  Miquel, 
reasumeix  per  lo  avan(;at  de  l'hora 
lo  séu  estudi  que-s  titaila,  Im  mino- 
ria del  Bey  Jaime.  La  Procuradu- 
ría del  Conde  Sancho,  y  havent 
aludit  al  P.  Gazulla  sobre  l'auten- 
ticitat d'un  document,  aquest  la 
sostén. 

S'axeca  la  sentada,  derrera  de 
les  de  la  Secció  d'Historia,  a  les 
dues  y  vint  y  cinch  miniits  del  cap- 
vespre . 


Seeeió  d'arqueologia 
tí  el  25  de  ^wtt"? 

Comença  a  les  cinch  de  la  tarde, 
cedint  tot  seguit  D.  Felip  Bertran 
d'Amat  la  presidencia  a  D.  Tomàs 
Ximénez  d'Embun,  representant 
del  Ajuntament  de  Çaragoça. 

Concedida  la  paraula  a  D.  Joseph 
Gudiol,  Pvre.,  llegí  lo  séu  treball 
titolat:  La  raxella  de  fusta  durant 
lo  segle  XIIIK  Després  donà  comp- 


conccsión  á  la  Sede  Barcelonei^a  de 
las  iyh'sias  de  Mallorca. 

El  Sr.  Sanpere  y  Mi(|uel  ol)S('r- 
va,  que,  de  dicho  documento  se 
deduce  que,  en  el  año  1228,  D.  Jai- 
me no  hal)ía  aún  renunciado  á  la 
conquista  de  Murcia  y  <|ue  conven- 
dría entraren  averiguaciones  sobre 
las  causas  que  influyeron  para  que 
renimciara  á  ello. 

Dióse  cuenta  del  trabajo  presen- 
tado por  el  Rdo.  D.  Manuel  Betó, 
Pbro.,  y  que  ha  titulado  Fundación 
del  Real  Monasterio  de  Monjas  Cis- 
tercienses  de  Santa  María  de  Beni- 
fansá. 

D.  Francisco  de  Boí'arull  dio  iin 
extracto  de  su  estudio  Jaime  I  y 
los  judíos. 

D.  Francisco  Carreras  y  Candi 
extractó  su  trabajo  La  creuada  a 
Terra  Santa  (1209-1270). 

D.  Salvador  Sanpere  y  Miqíiel, 
por  lo  avanzado  de  la  hora  compen- 
día su  estudio  titulado  La  minoría 
del  Rey  Jaime.  La  Procuraduría 
del  Conde  Sandio.  Habiendo  aludido 
al  P.  GaziiUa  acerca  de  la  autenti- 
cidad de  uno  de  ios  principales  do- 
cumentos de  sti  época,  éste  la  de- 
fendió. 

Se  levanta  la  sesión,  última  de  las 
de  la  Sección  de  Historia,  à  las  dos 
V  veinticinco  minutos  de  la  tarde. 


Seeión  de  Ilrqueoloçia 
del  25  de  '^mxo 

Empezó  á  las  cinco  de  la  tarde, 
cediendo  inmediatamente  D.  Felipe 
Bertrán  de  Amat  la  presidencia  á 
D.  Tomás  Ximénez  de  Embun,  re- 
presentante del  Ayuntamiento  de 
Zaragoza. 

Concedida  la  palabra  á  D.  José 
Gudiol,  presbítero,  leyó  su  trabajo 
titulado:  La  vaxella  de  fusta  du- 
rant lo  segle  XIIP.  Dio  luego  es- 


28 


SEdOXA   SESSIÓ    I)"aK(íUEOLOGÍA    DEL    25    DE   JUNT 


te  estençament  li'iiii  altre  estudi 
séu,  també  portat  al  present  Cou- 
g-rés,  sobre  lo  sepulcre  de  Sant  Ber- 
nat Calbó. 

A  continuació  D.  Joseph  Rafel 
Carreras  donà  lectura  al  séu  tre- 
ball, La  música  a  Catalunya  en  la 
XlIIa  centuria;  D.  Joaquim  Botet 
y  Sisó  lleg'í  lo  que  havia  presentat 
ab  lo  titol  de  Nota  sobt^e  la  encu- 
nyació  de  monedes  arahes  per  lo  i-ey 
en  Jaume  l.«'''\  y  D.  Ferran  de  Sa- 
garra  presentíi  igualment  un  estudi 
de  Sigilografía  catalana-aragonesa 
en  la  XIII^  centuria. 

Los  medis  d'atach  y  defensa  en 
temps  del  rey  en  Jaume,  es  lo  títol 
del  treball  llegit  per  D.  Joseph  Go- 
day.  Y  en  darrer  terme,  D.  Jose])h 
Puig  y  Cadafnlch  feu  una  estença 
disertació  sol)re  la  antiga  casa  ca- 
talana, ilustrantla  ab  nombroses 
progeccions  de  construccions  y  ob- 
gectes  arqueológichs. 

La  presidencia  f;i  posar  de  mani- 
fest sis  segells  del  rey  Conciueridor, 
penjants  de  documents  originals, 
tramesos  a  aquest  fi  por  lo  Magní- 
fich  Ajuntament  de  la  vila  de 
Puigcerdà.  S'acordà  im  vot  de 
gràcies  al  esmentat  Ajuntament 
per  la  sena  atenció. 

Y  sens  altra  cosa  s' axecà  la 
sessió. 


Segona  eeeeíó  ^'ï\x^/ 
queología  t)el  25  tie 
3«nv. 

Començà  a  les  deu  hores  y  ti'cnta 
minuts  de  la  nit,  presidida  per  don 
Felip  Bertrán  d'Amat,  qui  tot  seguit 
concedí  la  paraula  a  D.  Lluis  Do- 
mènech y  Montaner.  Aquest  senyor 
congressista  ompli  tota  la  sentada 
disertant  sobre  los  caràcters  suc- 
cesius  de  la  arquitectura  a 
Catalunya  y  especialment  sobre  la 


tensa  cuenta  de  otro  estudio  suyo, 
presentado  también  al  Congreso, 
sobre  el  sepulcro  de  San  Bernardo 
Calbó. 

A  continuación  D.  José  Rafael 
Carreras  dio  lectura  á  su  trabajo, 
Lm  música  a  Catalunya  en  la 
XlIIa  centuria.  D.  Joaquín  Botet 
y  Sisó  leyó  el  que  había  presentado 
con  el  título  de  Nota  sobre  la  en- 
cunyació  de  monedes  árabes  2)er  lo 
rey  en  Jaume  I;  y  D.  Fernando  de 
Sagarra  presentó  igualmente  un 
estudio  de  Sigilografía  catalana- 
aragonesa  en  la  XIII"'  centuria. 

Lx)s  medis  d'  atach  y  defensa 
en  temps  del  rey  en  Jaume,  es  el 
título  del  trabajo  leído  por  D.  José 
Goday.  Y  en  último  término,  don 
José  Puig  y  Cadafalch  disertó  es- 
tensamente  sobre  la  antigua  casa 
catalana,  dando  numerosas  pro- 
yecciones de  construcciones  y  de 
objetos  arqueológicos. 

La  presidencia  hizo  poner  de  ma- 
nifiesto seis  sellos  del  rey  Conquis- 
tador, pendientes  de  documentos 
originales,  enviados  á  este  ñn  por 
el  Magnifico  Ayuntamiento  de  la 
villa  de  Puigcerdà.  Acordóse  un 
voto  de  gracias  al  citado  Ay.unta- 
miento  por  su  atención. 

Y  sin  otros  asuntos  levantóse  la 
sesión. 


Seçuntïa  oceión  t)e  Br^ 
queologia  t^el  25  de 
^unio. 

Comenzó  á  las  diez  y  media  do  la 
noche,  pi'osidida  por  D.  Felipe 
Bertrán  de  Amat,  quien  concedió 
seguidamente  la  ])alabra  á  D.  Luis 
Domènech  y  Montaner.  FMe  señor 
congrosista  llenó  toda  la  sesión, 
disertando  sobre  los  caracteres  su- 
cesivos de  la  ar(iuitectura  en  Cata- 
luña y  especialmente  acei'ca  de  la 


SESIÓN    CONMEMORATIVA    DEL   26    DE   JUNIO 


29 


evolució  del  estil  duraut  la  XIII''^ 
centuria,  estudiantla  no  solsament 
en  les  consti-uccions  religioses  sinó 
tani'bé  en  les  civils  y  militars.  Acom- 
panyà la  disertaciü  ab  gran  nombre 
de  progeccions  fotogràti(iues  d'inte- 
ressants monuments  arqueològ-ichs 
catalans.  Era  la  una  y  mitja  de  la 
matinada  quan  acabà  la  sessió. 


Se00íó  conmetiioratíva 
t)ú  26  i3e  Junv 


Prèvies  invitacions  del  Excelen- 
tissimSr.  Alcalde  ales  Corporacions 
literàries  y  a  distingides  personali- 
tats que  s"han  dedicat  al  conreu 
de  la  bistoria  de  Catalunya,  axi 
com  als  representants  dels  Munici- 
pis qui  obtingueren  privilegi  de 
Carrers  de  Barcelona,  se  reuniren 
en  lo  Palau  de  Belles  Arts,  d'bon 
sortiren  en  comitiva,  precebits  de 
les  banderes  de  la  Ciutat  y  de  la 
de  Tarragona,  envers  la  Casa  co- 
munal, entran t-bi  per  la  antiga  por- 
talada gòtica  del  carrer  de  la  Ciu- 
tat. A  les  onze  del  matí  començà  la 
sessió  en  lo  saló  de  Cent,  sots  la 
presidencia  de  D.  Albert  Bartar- 
das,  Alcalde  accidental  de  la  pre- 
sent Ciutat,  ab  assistència  dels  con- 
gresistes  y  dels  representants  dels 
Municipis  de  Barcelona,  D.  Fran- 
cisco Puig  y  Alfonso,  tinent  d'alcal- 
de, D.  Josepb  Borrell  y  Sol,  sin- 
dich,  D.  Lluis  Duran,  D.  Joseph 
Peris  y  D.  Ferran  de  Sagarra,  re- 
gidors y  D.  Joseph  Gómez  del  Cas- 
tillo, secretari;  de  Tarragona,  don 
Joseph  Prat,  alcalde,  D.  Joan  de 
March  y  D.  Jose))b  Martínez,  ti- 
nents d'alcalde,  D.  Miquel  Male, 
sindich,  D.  Joan  Ruiz  Porta,  secre- 
tari y  D.  Carles  de  Castellarnau, 
comptador;  de  Çaragoça,  D.  Tomàs 
Ximénez  d"Eml)un,   arxiver  muni- 


evolnción  del  estilo  durante  el  siglo 
XIII,  estudiándola  no  solamente  en 
las  construcciones  religiosas  sino 
también  en  las  civiles  y  militares. 
Acompañó  la  disertación  con  gran 
número  de  proyecciones  fotográfi- 
cas de  interesantes  monumentos 
arqTieológicos  catalanes.  Era  la  una 
y  media  de  la  madrugada  cixando 
terminó  la  sesión. 


Sesión  conmetTiorativa 
^el  26  de  3unío 


Previas  invitaciones  del  Exce- 
lentísimo señor  Alcalde  á  las  Cor- 
poraciones literarias  y  á  distingui- 
das personalidades  que  se  han  de- 
dicado al  cultivo  de  la  historia  de 
Cataluña,  así  como  á  los  represen- 
tantes de  los  Municipios  que  obtu- 
vieron privilegio  de  carrers  de 
Barcelona,  reuniéronse  en  el  Pala- 
cio de  Bellas  Artes,  de  donde  salie- 
ron en  comitiva  precedidos  de  las 
banderas  de  la  ciudad  y  de  la  de 
Tarragona,  encaminándose  á  la 
Casa  Consistorial,  en  la  (jue  entra- 
ron por  la  antignia  puerta  gótica, 
de  la  calle  de  la  Ciudad.  A  las  once 
de  la  mañana  comenzó  la  sesión  en 
el  Salón  de  Ciento,  bajo  la  presi- 
dencia de  D.  Alberto  Bastai'das, 
Alcalde  accidental  de  la  presente 
Ciudad,  con  asistencia  de  los  con- 
gresistas y  de  los  representantes  de 
los  Municipios  de  Barcelona  don 
Francisco  Puig"  y  Alfonso,  teniente 
de  alcalde,  D.  José  Borrell  y  Sol,, 
síndico,  D.  Luis  Durííií,  D.  José 
Peris  y  D.  Fernando  de  Sagarra, 
concejales  y  D.  José  Gómez  del 
Castillo,  secretario;  de  Tarragona, 
D.  José  Prat,  alcalde,  D,  Juan  de 
March  y  D.  José  Martínez,  tenien- 
tes de  alcalde,  D.  Miguel  Male,  sín- 
dico, D.  Juan  Ruiz  Porta,  secre- 
tario  v    D.    Cai•los   de    Castellar- 


SESSIÓ    COMMEMORATIVA    DEL    26    DE   JUXY 


cipal;  y  finalment,  dels  qui  foren 
carrers  de  Barcelona,  açò  es  per 
Argentona  D.  Eduart  Forti,  alcal- 
de y  D.  Vicens  Güell,  regidor;  per 
Caldes  do  Montbuy,  D.  Joan  Angli, 
tinent  d'alcalde,  los  regidors  don 
Joan  Xalabarder,  D.  Eamón  Mas- 
clans  y  D.  Geroni  Sobrevia,  y  lo 
secretari  D.  Domingo  Ragasol;  per 
Cardedeu,  D.  Joseph  Claiisolles,  al- 
calde, D.  Manuel  Torruella  y  don 
Joseph  Ramis,  regidors,  y  lo  secre- 
tari D.  Antoni  Rovira;  per  Grano- 
llers, D.  Joseph  Torda,  primer  tinent 
d'alcalde  y  D.  Joseph  Espiol,  regi- 
dor; per  Igualada,  D.  Ramon  Gui- 
tart y  Pons,  primer  tinent  d'alcalde 
y  D.  Salvador  Llopis,  secretari ; 
per  Llerona,  D.  Evarist  Ballús,  al- 
calde; per  Mataró,  D.  Emili  Ara- 
ñó, alcalde,  los  tinents  d'alcalde 
D.  Joseph  Majó,  D.  Bertoméu  Soler 
y  D.  Feliu  Vives,  lo  síndich,  don 
Joseph  Borràs  de  Mata,  los  regi- 
dors D.  Anton  Fàbregas,  D.  Anfós 
Pineda  y  D.  Pere  Pascual  y  lo  se- 
cretari D.  Ramón  Saborit;  per  Pala- 
mors,  D.  Joseph  Mauri  y  Vilar,  dele- 
gat es])ecial;  per  Premià  de  Mar, 
D.  Joan  Alsina,  alcalde  y  D.  Joseph 
Botey,  secretari;  per  Sant  Genis  de 
Vilassar,  D.  Lluís  Valls,  alcalde, 
D.  Joseph  Llovera,  primer  tinent 
d'alcalde  y  D.  Marsal  Manent,  se- 
cretari; per  Sant  Joan  de  Vilassar, 
D.  Paxi  Alsina,  alcalde,  D.  Joan 
Roig,  tinent  d'alcalde,  D.  Vicens 
Martí,  regidor,  y  D.  Pere  Julià,  se- 
cretari; y  per  Sant-Pedor,  D.  Ga- 
briel Prat,  alcalde,  D.  Joan  Serra, 
secretari,  y  lo  Rvnt.  Antón  Vila, 
Pvre.,  arxiver  municipal. 


Lo  senyor  Alcalde  president  con. 
cedí  la  paraula  al  congressista  don 
Lluis  B.  Nadal,  perquè  llegís  lo 
treball  de  ü.  Joseph  Pella  y  Forgas, 
qui  era  absent  de  Ciutat.  Dit  sen- 


nau,  contador;  de  Zaragoza,  don 
Tomás  Ximenez  de  Embun,  archi- 
vero municipal;  y  finalmente  de  los 
que  fueron  carrers  de  Barcelona, 
ó  sea  por  Argentona,  D.  Eduardo 
Fortí,  alcalde  y  D.  Vicente  Güell, 
concejal;  por  ("aldes  de  Montbuy, don 
Juan  Anglí,  teniente  de  alcalde  y 
los  concejales  D.  Juan  Xalabarder, 
D.  Ramón  Masclans  y  D.  Jerónimo 
Sobrevíay  el  secretario  D.  Domin- 
go Ragasol;  por  Cardedeu,  don 
José  Clausolles,  alcalde,  D.  Ma- 
nuel Torruella  y  don  José  Ramis, 
concejales  y  el  secretario  D.  An- 
tonio Rovira;  por  Granollers,  don 
José  Torda,  primer  teniente  de  al- 
calde y  D.  José  Espiol,  concejal; 
por  Igualada,  D.  Ramón  Guitart 
y  Pons,  primer  teniente  de  alcalde 
y  D.  Salvador  Llopis,  secretai'io; 
por  Llerona,  D.  Evaristo  Balhis, 
alcalde;  por  Mataró,  D.  Emilio 
Arañó,  alcalde,  los  tenientes  de  al- 
calde D.  José  Majó,  D.  Bartolomé 
Soler  y  D.  Feliu  Vives,  el  síndico 
D.  José  Borras  de  Mata  los  con- 
cejales D.  Antonio  Fàbregas,  don 
Alfonso  Pineda  y  D.  Pedro  Pascual 
y  el  secretario  D.  Ramón  Saborit; 
por  Palamors,  D.  José  Mauri  y  Vi- 
lar,  delegado  especial;  por  Premia 
de  Mar,  D.  Juan  Alsina,  alcalde  y 
D.  .fosé  Botey,  secretario;  por  San 
Ginés  de  Vilasar,  D.  Luis  Valls, 
alcalde,  D.  José  Llovera,  primer 
teniente  de  alcalde  y  D.  Marcial 
Manent,  secretario;  por  San  Juan 
de  Vilasar,  D.  Pablo  Alsina,  al- 
calde, D.  Juan  Roig,  segundo  te- 
niente de  alcalde,  D.  Vicente  Mar- 
tí, concejal  y  D.  Pedro  Julia, 
secretario,  y  por  Sant-Pedor,  don 
Gabriel  Prat,  alcalde,  D.  Juan 
Serra,  secretario,  y  el  Rdo.  Anto- 
nio Vila,  Pbro.,  archivero  muni- 
cipal. 

El  señor  Alcalde  presidente  con- 
cedió la  palabra  al  congresista  don 
Luis  B.  Nadal,  para  que  leyese  el 
trabajo  de  D.  José  Pella  y  For- 
gas, qite  se  encontraba  ausente  de 


SESIÓN   CONMEMORATIVA    DEL    'il!    DK   JUNIO 


;}i 


yor  doiui  lectura  a  aquest  discurs 
dedicat  a  enaltir  la  foudació  del 
Concell  de  Cent  per  lo  rey  en  Jau- 
me y  que  vé  i)ul)licat  en  primer 
terme  en  lo  voh'im  deis  treballs  del 
Cong'rés. 

A  continuació  í'éu  ús  de  la  pa- 
raula 1).  Felip  Bertrán  de  Amat, 
president  de  la  Academia  de  Bones 
Lletres  y  un  deis  vispresidents  del 
Congrés,  per  manifestar  Tagrahi- 
meat  deis  seuvors  congressistes  a 
la  Corporació  Municipal  barceloni- 
na per  la  protecció  otorgada  a 
aquest  homenatge  tant  important 
que  acabaven  de  fer  al  rey  Conque- 
ridor los  historióg'rafsy  admiradors 
del  passat  de  Catalunya.  Examinà 
detingudament  les  tíisques  de  la 
secció  d'historia  del  CongTés,  fent 
notar  que  no  romang'ueren  limita- 
des al  estudi  jjcrsonal  de  Jaume  I 
y  a  les  seues  ])ropries  gestes,  sinó 
que  s'extengueren  a  punts  gene- 
rals y  a  diverses  aspectes  referents 
a  tota  la  XIII'^  centuria.  Acabà 
senyalant  també  la  importancia  y 
valor  deis  estudis,  conferencies  y 
progeccions  lluminoses  de  la  secció 
d'arqueologia,  que  tant  cridaren  la 
atenció  dels  concurrents. 


Lo  senyor  Alcalde  accidental, 
pi-esident  del  Congrés,  D.  Albert 
Bastardas,  feu  un  patriòtioli  parla- 
ment, agrahint  als  congressistes  la 
seua  reunió  a  Barcelona  per  hono- 
rar ab  treballs  liistòrichs,  la'  gran 
figura  del  rey  en  Jaume,  qui  sin- 
tetisà  en  aquell  temps  en  que-s  des- 
enrotllan  y  prenen  consistencia  les 
institucions  municipals  de  la  terra, 
la  genuïna  personalitat  catalana. 
Remercià  axí  meteix  ab, molt  d'afec- 
te als  representants  dels  antichs 
carrers  de  BcD-celona,  per  haver 
contribuït  ab  la  seua  presencia  ala 
solemnitat  commemorativa  de  la 
institució  del  Coiícell  de  Cent,  re- 
cordant ab  eloqüents    i)araules  la 


la  Ciudad.  Dicho  señor  dio  lectura 
á  este  discurso  iledicado  á  enalte- 
cer la  fundación  del  Consejo  de 
Ciento  por  el  rey  Don  Jaime  I  y 
que  está  publicado  en  primer  tér- 
mino en  el  volumen  de  los  trabajos 
del  Congreso. 

A  continuación  usó  de  la  palabra 
D.  Felipe  Bertrán  de  Amat,  i)re- 
sidente  de  la  Academia  de  Buenas 
Letras,  y  uno  de  los  vicepresiden- 
tes del  Congreso,  para  manifestar 
el  agradecimiento  de  los  señores 
congresistas  hacia  la  Corporación 
munici])al  barcelonesa  por  la  pro- 
tección dispensada  á  este  homenaje 
tan  importante  que  acaban  de  ha- 
cer al  rey  (Joncjuistador  los  histo- 
riógrafos y  admiradores  del  pasado 
de  Cataluña.  Examinó  detenida- 
mente las  tareas  de  la  sección  de 
historia  del  Congreso,  haciendo 
notar  que  no  quedaron  limitadas  al 
estudio  personal  de  Jaime  I  y  á  sus 
propios  hechos,  sino  que  se  esten- 
dieron á  puntos  generales  y  á  diver- 
sos aspectos  referentes  á  todo  el 
siglo  XIII.  Concluyó  señalando  tam- 
bién la  importancia  y  el  valor  de 
los  estudios,  conferencias  y  pro- 
yecciones luminosas  de  la  sección 
de  arqueologia,  que  llamaron  la 
atención  preferente  de  los  concu- 
rrentes. 

El  señor  Alcalde  accidental,  pre- 
sidente del  Congreso,  D.  Alberto 
Bastardas,  hi250  un  patriótico  dis- 
curso, agradeciendo  á  los  congre- 
sistas su  reunión  en  Barcelona  ])ara 
honrar  con  trabajos  históricos  la 
gran  figura  del  rey  Jaime  I,  que 
sintetiza  en  aquella  época,  en  la 
que  se  desarrollan  y  toman  consis- 
tencia las  instituciones  municii)a- 
les  de  la  tierra,  la  genuina  perso- 
nalidad catalana.  Dio  del  propio 
modo  las  gracias  con  particular 
afecto  á  los  representantes  de  los 
antig-uos  ca?'rer6'  de  Barcelona,  por 
haber  contribuido  con  su  j)r esencia 
á  la  solemnidad  conmemorativa  de 
la  institución  del  Concejo  de  Cien- 


32 


SESSIÓ    ADMINISTRATIVA    DEL    27   DE   JUXY 


beneficiosa  y  feconda  hegemonia 
qne  aquesta  nostra  Ciutat  havia 
exercit  durant  llargues  centúries 
entre  los  pobles  de  Catalunya;  y 
acabà  ab  entusiastes  consideracions 
sobre  lo  per  vindré  de  Barcelona  y 
la  restauració  de  les  seues  lliver- 
tats. 

Parlaren  després  D.  Ramón  Sa- 
borit,  representant  del  Ajuntament 
de  Mataró,  D.  Eduart  Forti,  del 
d'Arg-entona,  D.  Tomás  Ximénez 
d'Embun,  del  de  Caragoça  y  don 
Josej)]!  Prat,  del  de  Tarragona, 
enaltint  tots  Tacte  commemoratiu  y 
riiomenatge  al  egregi  Monarca  y 
manifestant  son  sencer  agrahiment 
per  lo  convit  que  los  hi  ha^ia  endre- 
(;at  lo  senyor  alcalde  de  Barcelona. 

A  la  una  de  la  tarde  ¿"alçà  la 
sentada. 


Seeeió  at^mlnietrativa 
del  27  tie  3wnv 


Reunits  los  senyors  congressistes 
(Ml  lo  Saló  del  Consistori  nou  de  la 
casa  de  la  Ciutat,  a  les  deu  y  mitja 
del  mati,  començà  la  sessió  general 
administrativa  comuna  a  les  dues 
seccions  del  Congrés,  ocupant  la 
presidencia  D.  Felip  Bertrán  de 
Amat. 

Dit  senyor  usà  en  primer  terme 
de  la  paraula  per  proposar  que  lo 
Congrés  acordàs  demanar  al  Go- 
vern, la  declaració  de  monument 
nacional  en  favor  de  la  antiga  Seu 
de  L•leyda,  qual  restauració,  ab  cri- 
teri artistich-arqueológich,  cregué 
(jTi'era  un  viu  desitg  de  tots  los  bons 
I)atricis. 

Los  Srs.  Carreras  y  Artau,  Gon- 
zález Ilurtebise  y  Botet  y  Sisó, 
feren  algunes  observacions  respec- 
te al  procediment  més  oportú  per  ob- 


to,  recordando  con  elocuentes  fra- 
ses, la  beneficiosa  y  fecunda  hege- 
monia que  esta  nuestra  Ciudad 
había  ejercido  durante  largos  si- 
glos entre  los  pueblos  de  Cataluña; 
y  terminó  con  entusiastas  conside- 
raciones sobre  el  porvenir  de  Bar- 
celona y  la  restauración  de  sus 
libertades. 

Hablaron  después  D.  Ramón  Sa- 
borit,  representante  del  Ayunta- 
miento de  Mataró,  D.  Eduardo 
Forti,  del_  de  Argentona,  D.  To- 
más Ximénez  de  Embun,  del  de 
Zaragoza  y  D.  José  Prat,  del  de 
Tarragona,  enalteciendo  todos  el 
acto  conmemorativo  y  el  homenaje 
al  egregio  monarca  y  manifestan- 
do su  sincero  agradecimiento  por 
la  invitación  que  les  había  dirigido 
el  señor  alcalde  de  Barcelona. 

A  la  lina  de  la  tarde  se  levantó 
I4  sesión. 


Scelón  at)nñni0tratíva 
tiel  27  t)c  Junio 


Reunidos  los  señores  congresistas 
en  el  Salón  del  nuevo  Consistorio 
de  la  Casa  de  la  Ciudad,  á  las  diez 
y  media  de  la  mañana,  comenzó  la 
sesión  general  administrativa  co- 
nu'in  á  las  dos  secciones  del  Congre- 
so, ocupando  la  presidencia  D.  Fe- 
lipe Bertrán  de  Amat. 

Dicho  señor  usó  en  primer  térmi- 
no de  la  palabra  para  proponer  que 
el  Congreso  acordase  pedir  al  6o- 
l)ierno  la  declaración  de  monumen- 
to nacional  en  favor  de  la  antigua 
Catedral  de  lA^ñda,  cual  restaura- 
ción con  criterio  artistico-arciueoló- 
gico  creyó  que  era  un  vivo  deseo 
de  todos  los  buenos  patricios. 

T.,os  señores  Carreras  Artau,  Gon- 
zález Hnrtebise  y  Botet  y  Sisó, 
hicieron  algunas  observaciones  res- 
pecto del  procedimiento  más  opor- 


SESIÓN   ADMINISTRATIVA    DEL   27    DE   JUNIO 


33 


teñirla  esmentada  doclaració,  y  tot 
seguit  se  j)asà  a  redactar  la  conse- 
güent proposició,  la  que  roniangué 
ai)robada  per  unanimitat. 

A  continuació  foren  llegides  y 
aprobadas  les  actes  de  les  darreres 
sessions  del  Congrés. 

Lo  senyor  President  preguntà  si 
creyen  los  senyors  congressistes 
convenient  la  celebració  de  ulte- 
riors congressos  d'historia  de  la 
Corona  d'Aragó,  y  fou  acordat  en 
sentit  afirmatiu.  Llavors  demanà  la 
presidencia  que-s  fés  senyalament 
de  Uoch  y  temps  per  lo  segon  Con- 
grés. Lo  senyor  Carreras  y  Candi 
manifestà  la  conveniencia  de  que 
sia  celebrat  en  una  població  arago- 
nesa, emperò  dexant  al  Uiiire  ar- 
bitre dels  congressistes  de  dita  re- 
gió determenar  la  data  y  lloch;  y 
respecte  a  les  matèries  propries  del 
nou  Congrés,  proposà  que  sens  li- 
mitació ho  fossen  tota  mena  de 
punts  pertanyents  a  la  historia  dels 
pobles  de  la  Corona  d'Aragó.  Fou 
aprobat  en  aquest  sentit. 

Per  un  secretari  fou  llegida  la 
següent  proposició  que  havia  estat 
presentada  anteriorment: 

«L'infrascrit  congressista,  té  l'ho- 
nor de  presentar  al  Congrés,  ab  ca- 
rácter d'urgent,  la  present  propo- 
sició : 

«Que  procedesca  a  nomenar  una 
comissió  d'estudi,  composta  de  cinch 
persones,  ab  encàrrech  de  presen- 
tar, en  la  darrera  sessió  adminis- 
trativa del  Congrés,  unes  bases, 
encaminades  a  celebrar  periòdica- 
ment lo  gran  certamen  d'historia 
patria.  Les  quals  deuran  ésser  dis- 
cutides y  aprobades  en  la  sessió 
susdita, 

Barcelona,  20  de  Juny  de  1908.— 
Francbsch  Carreras  y  Cani>i». 

Lo  senyor  Carreras  y  Candi,  com 
a  ponent  de  la  Comissió  nomenada 
al  efecte,  presentà  les  següents: 
Bases  per  la  celebració  de   certà- 


tuno  para  obtener  la  citada  decla- 
ración y  s(>  pasó  seguidíimente  á 
rcdafctar  la  consiguiente  proposi- 
ción, la  que  quedó  aprobada  por 
unanimidad. 

A  continuación  fueron  leídas  y 
aprobadas  las  actas  de  las  ixltimas 
sesiones  del  Congreso. 

El  señor  Presidente  preguntó  si 
creían  conveniente  los  señores  con- 
gresistas la  celebración  de  ulterio- 
res congresos  de  historia  de  la 
Corona  de  Arag'ón  y  quedó  acorda- 
do en  sentido  afirmativo.  Pidió  en- 
tonces la  presidencia  que  so  fijase 
tiempo  y  lugar  ])ara  el  segundo 
Congreso.  El  señor  Carreras  y  Can- 
di, manifestó  la  conveniencia  de 
que  sea  cele))rado  en  una  población 
aragonesa,  dejando  empero,  al  libre 
arbitrio  de  los  congresistas  de  dicha 
región,  el  determinar  la  data  y 
sitio;  y  resjjccto  de  las  materias 
propias  del  nuevo  Congreso,  pro- 
puso que  sin  limitación  lo  fuesen 
toda  clase  de  asuntos  pertenecien- 
tes á  la  historia  de  los  ])ueblos  de 
la  Corona  de  Aragón.  Quedó  api'o- 
bado  en  este  sentido. 

Por  uno  de  los  secretarios  fué  leí- 
da la  siguiente  proposición  que  ha- 
bía sido  presentada  anteriormente: 

«El  infrascrito  congresista  tiene 
el  honor  de  presentar  al  Cong-reso, 
con  el  carácter  de  urgente,  la  pre- 
sente proposición: 

«Que  proceda  al  nombramiento 
de  una  Comisión  de  estudio,  com- 
puesta de  cinco  personas,  con  en- 
cai'go  de  presentar  en  la  última 
sesión  administrativa  del  Congreso, 
unas  bases,  encaminadas  á  celebrar 
])eriodicamente  el  gran  certamen 
de  historia  patria,  las  cuales  debe- 
rán ser  discutidas  y  aprobadas  en 
la  referida  sesión. 

«Barcelona,  20  de  Junio  de  1908.— 
Francisco  Carreras  y  Candi». 

El  señor  Carreras  y  Candi,  como 
ponente  de  la  Comisión  nombrada 
al  efecto,  presentó  las  siguientes 
Bases  para  la  celebración  de  cer- 

3 


34 


SESSIÓ   ADMINISTRATIVA    DEL   27   DE   JUNT 


mens    d'historia  de   la   Corona  de 
Aragó. 


BASES  PER  LA  CELEBRACIÓ 

DE   CEKTAMENS    d'hISTORIA    DE    LA 

CORONA   d'ABAGÓ 

1.  Celebrar  dits  Certàmens  en 
coincidencia  ab  los  Congressos,  de 
manera  que  fos  un  acte  d'aquests 
la  repartició  dels  premis  obtinguts. 

2.  Convocar  dits  Certàraents 
cada  dos  anys. 

3.  Establir  un  gran  premi  ordi- 
nari, de  tema  complertament  lliure, 
comprenent  l'iinpi'esió  de  l'obra, 
format  per  quotes  de  les  Corpora- 
cions de  tots  los  Estats  de  la  Co- 
rona. 

4.  Anunciar  tants  premis  extra- 
ordinaris com  donadors  hi  hagin, 
fixant  una  quantitat  prudencial 
pera  l'impresió  dels  treballs,  que 
ingressarà  en  lo  fons  comú  d'im- 
presions  del  Certamen. 

Joan  Monevay  Puyol.  — F.  Carre- 
ras y  Candi. — Josoph  SoleryPalct. 
— Lluis  B.  Nadal.— Lluis  Nicolau. 

Oberta  discussió,  parlareu  los 
senyors  Sanperc  y  Miquel,  Gimé- 
nez Soler,  Carreras  y  Bulbena  y 
.  Carreras  y  Artaii;  y  atès  a  qiu'  no 
hi  hagué  unanimitat  d'o])inió,  lo 
senyor  Carreras  y  Candi  retirà  la 
citada  proposició  y  les  bases. 

Fou  presentada  per  D.  Tomàs 
Carreras  y  Artau  la  següent  i)ro- 
posició: 

«Lo  sots  escrit,  j)er  les  rahons  que 
oportunament  tindrà  l'honor  d'ex- 
posar, demana: 

»Que-l  Congrés,  sense  restringir 
en  lo  més  miniui  l'importància  de 
la  Historia  anomenada  dels  fets  y 
de  les  institucions,  se  preocupi 
d'imprimir  singular  impuls  als  estu- 
dis sobre  lIisto)-ia  dels  pensaments 
en  los  jiohles  de  la  Corona  d'Aragó, 
establint  a  n'aciuest  efecte  y  ab 
mires  al  segon  Congres,  una  secció 


tàmenes  de  historia  de  la  Corona  de 
Aragón. 


BASES   l'ARA   LA   CELEBRACIÓN 

DE    CERTÁMENES     DE    HISTORIA     DB 

LA   CORONA    DE   ARAGÓN 

1.  Celebrar  dichos  certámenes 
coincidiendo  con  los  Congresos,  de 
manera  que  fuese  un  acto  de  estos 
la  repartición  de  los  premios  obte- 
nidos. 

2.  Convocar  dichos  certámenes 
cada  dos  años. 

3.  Establecer  un  gran  Premio 
ordinario,  de  tema  completamente 
libre,  comprendiendo  la  impresión 
de  la  obra,  formado  por  cuotas  de 
las  Corporaciones  de  todos  los  Es- 
tados de  la  Corona. 

4.  Anunciar  tantos  Premios  ex- 
traordinarios como  donadores  hu- 
biese, ñjando  una  cantidad  pru- 
dencial para  la  impresión  de  los 
trabajos,  la  que  ingresará  en  el 
fondo  común  de  impresiones  del 
Certamen. 

Juan  Moneva  y  Puyol.  — F.  Ca- 
rreras y  Candi.  —José  Soler  y  Palet. 

Luís  B.  Nadal. —Luis  Nicolau. 

Abierta  discusión,  liablaron  los 
señores  Sanpere  y  Miquel,  Gimé- 
nez y  Soler,  Carreras  y  Bulbena  y 
Carreras  y  Artau,  y  en  atención  á 
no  existir  unanimidad  de  criterio, 
el  señor  Carreras  y  Candi  retiró  la 
proposición  y  las  bases. 

Fué  presentada  por  D.  Tomás 
Carreras  y  Artau  la  siguiente  pro- 
posición : 

«El  infrascrito,  en  virtud  de  las 
razones  que  oportunanu^nte  tendrá 
el  honor  de  exponer,  pide: 

»Que  el  Congreso,  sin  restringir 
en  lo  niíis  mínimo  la  importancia  de 
la  Historia  llamada  de  los  hechos  y 
de  las  instituciones,  se  i)reocupe  de 
imprimir  singular  imi)ulso  á  los 
estudios  sobre  Historia  del  pensa- 
miento en  los  j)uéblos  de  la  Corona 
de  Aragón,  estableciendo  á  dicho 
efecto  y  con  miras  al  segundo  Con- 


SESIÓN   ADMINISTRATIVA    DEL   27    DE   JUNIO 


35 


especial  y  demés  mides  que  sían  del 
<ïas. 

«Barcelona,  20  de  Juny  de  1908. — 
T.  Carreras  y  Artau». 

Després  de  la  discussió,  en  la  que 
interving-ueren  lo  autor  de  la  pro- 
posició y  los  senyors  Sampere  y  Mi- 
quel y  Carreras  y  Candi,  fou  reti- 
rada. 

Lo  Rvnt.  Julià  Abellanes,  Pvre., 
proposà  que  en  lo  vinent  congrés 
tots  quants  congressistes  vulguin  hi 
portin  l'extracte  dels  documents 
per  ells  aplegats  o  reproduccions 
fotogràfiques.  Aquesta  proposició 
fou  presa  en  consideració  y  s'acor- 
-dà  passar-la  a  la  Comissió  perma- 
nent. 

Se  donà  compte  d'un  altra  propo- 
sició del  senyor  Carreras  y  Candi 
en  los  següents  termes : 

«Lo  sótscrit  congressista  té  l'honor 
de  pi-oi)osar  al  Cong'rés  d'Historia 
de  la  Corona  d'Aragó,  vulla  decla- 
rar com  a  una  aspiració  del  Con- 
grés, la  de  treballar  perquè  s'intro- 
duesca  a  Espanya  la  ensenvan(,'a 
de  la  Historia  general  de  la  Confe- 
deració aragonesa,  presentant,  per 
la  seua  discusió,  un  progecte  de 
bases,  que  poden  constituir  la  sín- 
tesis de  dita  ensenyança  pública. 

l.•'*  Que  deu  abarcar  aquesta 
ensenyança: 

a)  Un  curs  en  lo  batxillerat. 

b)  Un  curs  en  la  alta  ensenyan- 
ça literaria. 

2.^  En  (juè  pot  consistir  lo  curs 
del  batxillerat  y  en  què  lo  dé  la  en- 
senyança facultativa. 

a)  Lo  del  batxillerat:  rudiments 
d'historia  y  literatura  y  exercicis 
pràctichs  dels  texts  usuals  en  la 
Corona  d'Aragó.  "^ 

b)  Lo  de  la  ensenyança  supe- 
rior: ampliació  d'historia  regional, 
clàssichs  catalans  y  exercicis  orals. 

Cases  Consistorials  de  Barcelona, 
22de  Juny  de  1908». 

Oberta  discussió  sobre  dita  pro- 
posició hi  prengueren  part  són  au- 


greso,  una  sección  especial  y  laa 
demás  medidas  que  sean  dol  caso. 

«Barcelona,  20  de  Junio  de  1908. — 
T.  Carreras  y  Artau». 

Después  de  la  discusión,  en  la  que 
intervinieron  el  autor  de  la  propo- 
sición y  los  señores  Sanpere  y  Mi- 
quel y  Carreras  y  Candi,  fué  reti- 
rada. 

El  Rdo.  Julián  Abellanes,  Pbro., 
propuso  que  en  el  próximo  Congre- 
so, todos  cuantos  congresistas  quie- 
ran aporten  el  extracto  de  los 
documentos  por  ellos  reunidos  ó 
reproducciones  fotográficas. 

Esta  proposición  fué  tomada  en 
consideración  y  se  acoi'dó  pasarla  á 
la  Comisión  permanente. 

Dióse  cuenta  de  otra  proposición 
del  señor  Carreras  y  Candi  en  los 
siguientes  términos: 

«El  infrascrito  congresista  tiene 
el  honor  de  proponer  al  Congreso 
de  Historia  de  la  Corona  de  Ara- 
gón, que  quiera  declarar  como  una 
de  sus  aspiraciones  la  de  trabajar 
para  que  se  introduzca  en  España 
la  enseñanza  de  la  Historia  gene- 
ral de  la  Confederación  arag'onesa, 
presentando,  para  su  discusión,  un 
proyecto  de  bases,  que  pueden  cons- 
titxiir  la  síntesis  de  dicha  enseñan- 
za pública: 

1.''^  Que  debe  abarcar  esta  ense- 
ñanza: 

a)  Un  curso  en  el  bachillerato. 

b)  Un  curso  en  la  enseñanza  su- 
perior literaria. 

2.'^  En  qué  puede  consistir  el 
curso  del  bachillerato  y  en  qué  el 
de  la  enseñanza  facultativa: 

a)  El  del  bachillerato:  rudimen- 
tos de  historia  y  literatura  y  ejer- 
cicios pi'ácticos  de  los  textos  usua- 
les en  la  Corona  de  Ai'agón. 

b)  El  de  la  enseñanza  superior: 
ampliación  de  historia  reg'ional,  clá- 
sicos catalanes  y  ejercicios  orales. 

Casas  Consistoriales  de  Barcelo- 
na, 22  de  Junio  de  1908». 

Abierta  discusión  sobre  dicha 
proposición,  tomaron  parte  su  autor 


36 


SESSIÓ   ADMINISTRATIVA   DEL   27   DE   JUNY 


tor  y'ls  senyors  Sanpere,  Giménez 
y  Carreras  Bulbena,  acordant-se 
fer-la  constar  en  acta. 

Lo  senyor  Miret  y  Sans,  feu  ob- 
servar l'alta  conveniencia  de  la 
formació  metòdica  de  la  bibliogra- 
fia històrica  de  la  Corona  d'Arag'ó, 
instituint-se  comissions  al  efecte  en 
totes  les  localitats  importants  per 
dirigir  y  reunir  los  treballs  biblio- 
gràfichs.  Després  d'una  observació 
del  senyor  Nicolau,  s'accordà  que 
constés  en  acta  aquesta  moció. 

Per  unanimitat  se  donaren  les 
més  extenses  facultats  a  la  Comissió 
Permanent  per  tot  (,-0  que-s  refere- 
xi  a  selecció  y  publicació  dels  tre- 
balls presentats  al  Congrés  y  a  la 
impresió  del  corresponent  volum, 
rebent  dita  Comissió  Permanent 
especial  encàrrech  de  dur  a  terme 
la  esmentada  publicació. 

Fou  acordat  un  expressiu  vot 
de  g'racies  al  Excm.  Ajuntament  de 
Barcelona,  a  la  Comissió  organitza- 
dora del  Congrés  y  als  oficials  del 
Municipi  que  havien  cooperat  a  les 
tasques  de  dita  Assamblea. 

Finalment,  lo  senyor  Bertran 
d'Amat,  remercià  en  termes  afec- 
tuosos a  tots  los  companys  congres- 
sistes, llur  concurs  a  aquest  home- 
natge dels  historiògrafs  y  ar- 
queòlechs  de  la  Corona  d'Aragó  al 
rey  en  Jaume,  felicitant-se  dels 
bons  resultats  obting'uts  y  despe- 
dint-se  ab  la  paraula  de  germanor: 
a  reveure. 


y  los  señores  Sanpere,  Giménez  y 
Carreras  Bulbena,  acordándose  ha- 
cerla constar  en  acta. 

El  señor  Miret  y  Sans,  hizo  ob- 
servar la  alta  conveniencia  de  la 
formación  metòdica  de  la  biblio- 
grafia històrica  de  la  Corona  de 
Aragón,  instituyéndose  comisiones 
al  efecto,  en  todas  las  localidades 
importantes  para  dirigir  y  reunir 
los  trabajos  bibliográficos.  Después 
de  una  observación  del  señor  Nico- 
lau, se  acordó  que  constase  en  acta 
esta  moción. 

Por  unanimidad  diéronse  las  más 
amplias  facultades  á  la  Comisión 
Permanente  para  todo  lo  que  se  re- 
fiera á  selección  y  publicación  de 
los  trabajos  presentados  al  Congre- 
so y  á  la  impresión  del  vohimen 
correspondiente,  recibiendo  dicha 
Comisión  Permanente,  especial  en- 
cargo para  llevar  á  término  la  ci- 
tada publicación. 

Quedó  acordado  un  expresivo 
voto  de  gracias  al  Excmo.  Ayunta- 
miento de  Barcelona,  á  la  Comisión 
organizadora  del  Congreso,  y  á  los 
empleados  municipales  que  habían 
cooperado  á  las  tareas  de  dicha 
Asamblea. 

Finalmente,  el  señor  Bertrán  de 
Amat,  manifestó  su  gratitud  en 
términos  afectuosos  á  todos  los  com- 
pañeros congresistas  por  su  concur- 
so á  este  homenaje  de  los  historió- 
grafos y  arqueólogos  de  la  Corona 
de  Aragón  al  rey  D.  Jaime,  felici- 
tándose de  los  buenos  resultados 
obtenidos  y  despidiéndose  con  la 
palabra  de  hermandad:  hasta  la 
vista. 


Establiment  per  Jaume  I  del  Cancell  de  Cent 

de  Barcelona 


Discurs  del  Sr.  D.  JOSEPH  PELLA  Y  PORGAS,  llegit  en  la  sessió 
commemorativa  del  dit  establiment,  celebrada  per  lo  Congrés  de 
Historia. 


I 

¡Senyors ! 

A  la  gloria,  sempre  immaculada  y  gran,  del  antich  Concell  muni- 
cipal de  Barcelona,  vením  avuy,  finit  un  Congrés  d'Historia  de  la 
Corona  d'Aragó,  lo  qual  ha  sigut  un  riquíssim  inventan  y  explicado 
de  grandeses  passades,  a  commemorar  la  fundació  d'aquell,  feta  per 
lo  Rey  Don  Jaume;  y  la  cerimònia  aquí  meteix  se  celebra,  en  aquest 
clos  casi  sagrat,  sots  aquestes  amples  arcades,  sots  aquexos  sostres, 
testimonis  de  la  vida  municipal  barcelonina,  en  lo  curs  de  molts  segles, 
parets  y  arcades  que  han  ressonat  mil  voltes  al  esclat  de  les  manifes- 
tacions populars  y  a  la  veu  dels  antichs  prohoms  y  concellers,  temple 
del  dret  municipal  de  Catalunya,  y  que  en  solemne  inscripció  té 
demunt  la  porta  d'entrada  aquestes  lletres:  Senatus  populusque  barci- 
noñensis  (Senat  y  poble  de  Barcelona),  com  si  fos  lo  gran  Senat  d'un 
altra  Roma  imperial  o  republicana. 

A  tot  poble,  a  tota  ciutat  se  pertany,  si  té  plena  conciencia  de  la 
seua  individualitat  y  del  séu  valer,  y  més  are  a  ciutat  com  Barcelona, 
que  per  tots  indrets  s'es  extesa,  engrandida  y  fét  famosa,  retraure  ses 
velles  llivertats  municipals,  no  pas  per  anyorament  romàntich  d'èpo- 
ques que  no  tornaran,  ni  per  mesquina  satisfacció  de  vanitat  de  noble- 
ses, més  per  exemple  y  espill  en  que  s'hi  miren  los  hòmens  avuy,  y  en 
los  afanys  y  dalit  per  una  nova  vida  més  ampla  dels  municipis  de  que 
are  se  mostra  desitjosa  l'opinió  pública,  pogué  dir  que  no-s  demana 
res  que  mil  y  mil  voltes  més  fort  no  hagués  Ja  estat  y  practicat  aquí 
meteix,  sots  aquestes  solemnes  arcades,  palau  de  la  antiga  república 
municipal  de  Barcelona. 


38  ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCELL  DE  CENT 

Tal  li  deyan  de  república  municipal  dins  d'una  monarquía;  altra- 
ment no  podía  nomenar-se,  perqué,  senyors,  si  are  de  cop  y  volta  orde- 
nessen  los  destins,  que,  en  aquesta  ciutat  resucites,  en  aquest  instant, 
l'autonomia  antiga  del  Concell  municipal  barceloní  de  la  Edat  mitjana 
y  segles  xvi,  xvii  y  xviii,  hauríem  de  començar  pera  entregar  al  Con- 
celler en  cap  de  Barcelona  les  fortaleses,  Montjuicli,  los  quartels,  les 
bateries  de  la  ciutat,  lo  port  y  la  seua  Junta,  administrats  desseguida 
per  lo  Concell  municipal;  l'Universitat  literaria,  les  escoles  de  medi- 
cina y  enginyers  a  les  ordres  del  Concell  en  tot  y  per  tot  estarien 
sense  intervenció  del  Estat;  les  grosses  qüestions  d'obrers  y  patrons, 
accidents  del  treball  y  tota  la  llegislació  industrial,  sols  lo  Concell 
municipal  se  n'entendria;  los  Banchs,  les  monedes,  los  hospitals,  les 
provisions  de  la  ciutat  y  flns  lo  jurat  per  les  grans  causes  criminals, 
res  al  Estat,  tot  al  Municipi  barceloní  pertocaria. 

¿Hi  há  algú  que  s'esvera  de  tot  axò?... 

Donchs  encara  s'hi  pot  afegir,  y  semblarà  cosa  impossible  o  mara- 
vellosa,  que  lo  Concell  municipal  nomenaria  los  cònsuls  generals  de 
la  nació  a  totes  parts  del  món;  funció  única  avuy  dels  Estats  per  tot 
arreu,  y  aquí,  senyors,  podríem  afegir  altres  y  altres  prerrogatives 
grandissimes,  naturals  ahir,  mes  avuy  nos  semblan  maravelloses  y 
extraordinàries  (1). 

Donchs  aquesta  vella  república  municipal,  aquesta  autonomia  que 
avuy  solemníssimament  commemorem  eu  la  present  diada,  es  l'obra 
que  en  ella  feu  lo  bon  Rey  Don  Jaume,  en  lo  que  se  n'ha  dit  fundació, 
y  es,  més  que  fundació,  reforma  del  antich  Concell  municipal  de  Bar- 
celona. Parlèm-ne,  y  préch  la  vostra  benèvola  atenció  pera  escol- 
tar-me. 

II 

¡Oh,  quins  destins  los  de  les  grans  ciutats!  Com  la  nostra  ha  esde- 
vingut per  ineluctables  forces  de  l'historia  la  mestressa  d'aquest  cantó 
d'Espanya,  del  Mediterrani  y  lo  cap  y  casal  de  tota  Catalunya. 


(1)  Qui  millor  escrigué  de  la  autonomia  municipal  de  Barcelona,  ve- 
yent-la  y  essent-ne  testimoni,  fou  en  lo  segle  xvii  aquell  famós  jurisconsiilt 
en  Joan  Pau  Xammar,  entre  les  seues  notabilíssimes  obres  la  intitolada 
Civilis  Doctrina  de  Antiquitate  et  réligione,  regimine  privilegiis,  et  prcehe- 
minentiis  incigfce  Civitatis  Barcinonce,  edició  de  1644  y  mes  la  edició  com- 
pletada ab  varies  decissions  per  Joseph  Honras  ciutadà  honrat  de  Barcelona 
y  assessor  de  la  Capitanía  general  de  Catalunya  l'aviy  1668,  Barcelona,  edi- 
tor Joseph  Forcada.  Apart  d'aquest  llibre  del  que  n'han  tret  los  moderns, 
Capmany  Memorias  históricas  sobre  la  Marina  comercio  y  actos  de  la  anti- 
gua ciudad  de  Barcelona  y  Pí  y  Arimón  Barcelona  antigua  y  Moderna  y 
altres  ademes  en  moltes  allegacions  jurídiques  manuscrites  ó  estampades 
del  segle  xvii  contra  los  invasions  del  ])oder  central,  es  ahont  millor  que 
en  lloch,  vuU  dir  després  dels  dietaris  y  acorts  del  Concell,  pot  estudiar  se  la 
organització  política  de  la  república  municipal  barcelonina. 


ESTABLECIMIENTO  POR  JAIME  I  DKf.  (ÍONÍ'EJO  DE  CIENTO  .'!!» 

Perduda  la  gran  Empúries,  y  entlerrocats  sos  temples,  esberlades 
ses  muralles,  cní'onzades  ses  cases  ab  l'incendi  y  desfets  sos  carrers  y 
plasses  (y  axò  fou  quant  la  cremaren  los  normants,  uns  corsaris  del 
Nort  d'Europa  que,  com  una  volada  de  dimonis,  rojos  de  pcl,  alts  y 
forsuts  y  estranys,  passaren  per  les  costes  del  Mediterrani  català,  y 
axis  també  subjugaren  a  Tarragona,  y  tot  axò  passava  per  los  anys  del 
segle  ix)  succehí,  vingudes  a  menys  valer  les  dos  grans  ciutats  medi- 
terrànies deia  nostra  terra  (la  capital  de  la  civilisació  greca  e  ibèrica, 
Empúries  y  la  capital,  dominació  y  època  romanes,  Tarragona)  que 
la  hora  fou  arribada  de  que  Barcino,  la  petita  colonia  de  soldats 
romans,  la  presa  per  los  reys  gothscom  a  centre  dels  reyalmesorientals 
de  la  península  ibèrica,  esdevingués  capital  del  Comtat  barceloní  y  lo 
cap  de  Catalunya  en  les  èpoques  mitgeval  y  moderna,  com  ho  tou 
Tarragona  ab  los  romans  y  Empúries  ab  los  gréchs  y  cartaginesos. 
Lo  centre  de  gravetat,  lo  mitg  del  equilibri  català  queda  establert  a 
Barcelona,  esdevinguda  capital  dels  pobles  de  llengua  catalana.  Aquest 
se  presenta  ésser  lo  séu  destí  gloriós  en  la  historia. 

Si  considerem  aquest  son  origen  de  colonia  romana,  veyent  a  més 
a  més  com  del  mar  llatí  y  de  la  civilisació  llatina  en  frontera  oberta 
ha  rebut  la  influencia,  puix  que  de  la  frontera  de  tramuntana  sols  a 
grans  glopades  vé  de  vegades  saltant  la  grossa  muralla  dels  Pirineus 
la  influencia  y  onades  dels  pobles  del  Nort  d'Europa,  y  per  lo  Sud  topen 
ab  la  ratlla  y  frontera  del  Ebre  les  onades  de  pobles  del  mitgjorn, 
per  tal  que  axis  sols  al  devant,  a  orient,  al  mar  llatí  ha  tingut  les 
portes  obertes,  Barcelona,  ja  no  es  estrany  que-s  conservés  romana  y 
després  llatina,  a  despit  de  totes  les  invasions  estrangeres,  y  en  les 
grans  mudances  del  món  en  lo  curs  de  les  centúries. 

Com  açí  prop  al  carrer  del  Paradís,  que  axis  que  enderrocaren 
parets  y  enibans  sobreposats  que  l'amagaven,  ha  èxit  en  mitg  de  una 
casa  gòtica  de  l'Edat  mitjana  ayrós  y  esplèndit,  un  temple  romà  ab  les 
seues  columnes  acanalades  y  los  seus  capitells  corintis,  com  si  resussi- 
tés  axecant-se  de  sots  terra,  axis  també  encara  no-s  desembrassa  una 
mica  la  figura  de  Barcelona  dels  ropatges  estranys  y  barbres  dels 
segles  X,  XI,  xii  y  xiii,  surt  l'antiga  matrona  de  ayre  reposat  y  seriós, 
embolcallada  ab  son  clàsich  mantell,  surt  la  ciutat  romana,  colonia 
predilecta  d'August  Cessar:  Colonia- Faventia- Julia  Augusta- Pia- 
Barcino. 

Donchs  bé;  en  aquell  temps  de  que  anem  a  parlar  d'en  Jaume  lo 
Conqueridor,  era  la  ciutat  encara  tota  romana.  Ualt  d'aquest  turó 
central  de  Barcelona,  que  les  velles  muralles  feyen  de  cercle  fexuch, 
construït  ab  ruines  dels  temples  y  palaus  enderrocats  y  de  pedres 
sepulcrals  dels  vells  cementirs  del  imperi,  (axò  es  imatge  d'un  poble 
refugiat  en  mitg  de  despulles  de  ses  grandeses  passades),  obertes  a 
pich  d'escoda,  inscripcions  llatines  per  tot  arreu  se  llegien,  encara 
avuy  los  earrèus  de  la  muralla  romana  amagada  dins  les  cases  a 
cada  nova  edificació  mostran  inscripcions  dels  duunviros,  dels  fla- 
mines  augusials,  dels  ciutadans  famosos  com  Licinios  y  Cecilios  de 


40         ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCBLL  DE  CENT 

l'època  imperial  (1).  Fora  de  la  acròpolis  o  alt  recinte  murallat,  turó 
central  de  Barcelona,  s'esteníen  per  avall  los  burgs  o  arrabals  o  viles 
noves  de  Montjuich:  Sant  Pere,  Sant  Cugat  y  Santa  María.  A  la 
banda  de  mar  la  bellugadissa  de  gent,  transports  y  soroll,  era  por- 
tada, perqué  cap  allí  eren  los  tallers  y  los  obradors  y  la  gran  plassa 
del  mercat.  Pasaven  per  entremitg  deis  burgs  o  arrabals  les  rieres  y 
torrents  de  Junqueres,  a  la  vora  del  arrabal  que  voltava,  en  mitg 
de  prats  y  horts  lo  monestir  de  Sant  Pere  de  les  Puelles  y  la  riera  de 
Sant  Joan  y  la  del  Pí,  de  Santa  Agna,  y  unides,  algunes  devalla  ven 
per  la  gran  Rambla,  desay-  guant  en  l'albufera  o  estany  fora  de  la 
porta  del  Regomir,  ahont  s'anava  perdent,  embossat  per  les  sorres, 
l'antich  port  que  gréchs  y  romans  «en  la  ciutat  amena  de  Barcelona» 
tingueren  en  les  velles  centúries,  com  estava  ja  perdut  l'altre  port  que 
a  ponent  de  Montjuich  per  temps  va  haver-hi.  Feya  goig  veure  com 
de  la  banda  de  mar  les  construccions  s'avençaven;  Jaume  I  atérmana 
y  afrontà  los  límits  de  la  platja  o  port  nou  dés  de  les  Dressanes,  que 
queyen  al  cantó  de  ponent  (hortes  de  Sant  Bertran,  ahont  la  mar  més 
endins  entrava)  fins  a  les  cases  d'en  Bernat  Olzet,  que  queyen  a  lle- 
vant; y  dés  de  les  aygues  de  la  mar  fins  a  les  primeres  obres  velles 
de  pedra  y  calç  de  la  Ciutat,  lo  Rey  prohibí  que  ningú  hi  fes  casa,  ni 
botiga,  ni  estatge  de  cap  mena,  que  impedint  lo  moviment  del  port 
barceloní,  cada  dia  més  gros  y  gran  ab  los  vaxells  y  comerç,  que  les 
conquestes  de  Mallorca  y  Valencia  hi  dugueren  al  obrir  lo  poder  de 
Catalunya  per  tot  lo  Mediterrani  (2). 

Fora  de  la  Ciutat  quedava  lo  recort  del  antich  districte  o  provincia 
de  la  ciutat,  confós  ab  los  noms  de  provincials  o  provençals  a  llevant, 
y  Provençana  de  la  part  de  mitgdía  (3). 

Y  axis  com  les  torres  y  muralles  y  los  palaus  vell  y  nou  y  major, 
d'un  dels  quals  se-n  havien  apoderat  los  Bisbes,  quan  a  la  cayguda  del 


(1)  Hübnbr:  Corpus  inscriptionum  latinar um  Inscriptiones  Hispanice 
Latinee  cap.  Barcino.  Fita  Antiguas  murallas  de  Barcelona.  Revista  Histó- 
rica Barcelona  1876,  volúm  III.  L•iscrij^c iones  romanas  inéditas  de  Barce- 
lona y  Lápidas  romanas  recién  halladas  en  Barcelona;  en  lo  meteix  volúm. 

(2)  Fita:  Antiguas  murallas  de  Barcelona.  Capmany:  Memorias  histó- 
ricas sobre  la  Marina,  comercio  y  artes  de  la  antigua  ciudad  de  Barcelona, 
volúm  II.  Colección  diplomática  p.  18,  cédula  de  Jaume  I,  any  1243,  arreglant 
la  demarcació  de  la  platja,  marcant  lo  lloch  per  les  Drossanes  y  extensió  de 
les  construccions  y  cases  que-s  fessen. — Antón  de  Bofarull,  Guia  cicerone 
de  Barcelona.  Barcelona  1855. — Pí  x  Arimón:  Barcelona  antigua  y  moder- 
na. Barcelona,  1854. 

(3)  Son  avuy  los  grans  barris  forans  de  Sant  Marti  de  Provençals  deri- 
vat de  provincia  que  axis  se  deya  lo  districte  de  les  ciutats  romanes.  Proven- 
cana  V  Sta.  Eulalia  de  Provencana  a  la  banda  de  Hostafranchs.  Molt  erra- 
dament  s'ha  volgut  cercar  la  etimología  de  Provençals  ab  relació  ab  los 
provençals  de  Provença  de  França:  lo  que  hi  ha  es  equivalencia  de  noms 
derivaut-se  uns  y  altres  del  llati  provincia,  provincialis.  Hi  ha  que  enten- 
dre que  provincia  en  la  organització  romana  està  equivalent  a  jurisdicció, 


ESTABLECIMIENTO  POR  JAIME  I  DEL  CONCEJO  DE  CIENTO  41 

imperi  los  Bisbes  se  convertiren  en  representants  y  defensors  de  la 
Ciutat,  tot  recordava  la  civilisació  romana,  lo  meteix  en  lo  govern 
y  organització  social  les  velles  institucions  de  la  Roma  republicana 
sobrevivien. 

Perqué  deveu  saber,  senyors,  que  los  ciutadans  que  per  dos  o  tres 
generacions  estaven  a  Barcelona,  y  de  llurs  rendes  y  riqueses  vivien 
y  no  de  feynes  u  oficis  manuals,  de  los  qui  més  tart  se-n  digueren  ciu- 
tadans honrats,  y  llavors  honorati  o  meliores,  com  en  la  antiguitat 
romana  formaven  un  aplech  o  cenç  de  ciutadans  que-n  deyen  curia, 
orde  esplendidíssim  (esplendidissimus  ordo),  encarregats  de  governar 
la  Ciutat,  nomenant  en  assamblea  general  d'ells  uns  cònsuls,  axis  com 
en  la  època  romana  uns  duumviros  ó  quatrumviros ,  segons  fossen 
dos  o  fossin  quatre  (1).  Los  Cónsules  Barcinonenses  ja  figuran  en  un 
document  de  1130,  que  aquesta  era  la  organització  municipal  que-s 
servaba  encara  en  lo  segle  xii  (2),  y  es  ben  igual  a  la  que  Ramón 
Berenguer  reconegué  als  ciutadans  de  Lleyda  y  Tortosa  l'any  1149  y 
a  Perpinyà  l'any  1197  Pere  II,  grans  ciutats  de  nostra  terra,  no  menys 
romanes  de  tradició,  sanchy  costums  que  Barcelona  (3).  Los  prohoms, 


esfera  d'acció  especialment  atribuida  a  im  cónsul  o  pretor  urbà;  d'aqui  los 
noms  de  provincia  urbana,  aquí  sería  la  jurisdicció  civil  del  pretor  de  Bar- 
cino. 

Axis  començà  aquest  nom  que  més  tart  va  donar-se  també  als  territoris 
llunyans  ó  de  ultramar  que  los  romans  conqueriren.  Vegis  Mommsbn  Ledroit 
priblic  romain,  traducció  de  Girard,  París  1893;  volúm  III,  plana  321  y 
següents,  cap.  La  preture  Marquardt  Organisatioíi  de  l'Empire  romain, 
trad.  Lucar  y  Weis,  París  1892,  p.  501.  Los  glosadors  mitjevals  del  dret  romà 
donavan  aquest  nom  de  provincia  a  la  ciutat  y  sa  rodalia,  ab  jurisdicció 
com  pot  llegir-se  acoblat  en  los  Bepertoriuni  de  Bertachimi,  Lyó,  1525, 
paraula  Provincia. 

(1)  Sobre-ls  honorati  vegis  Observations  històriques  et  critiques  sur  le 
droit  públic  de  la  Principante  de  Catalogue  et  du  comte  de  Roussillon.  Per- 
pinyà, 1770. 

La  derivació  dels  honorati  y  consuls  de  l'edat  mitjana  dels  honorati  de 
la  Curia  romana  y  la  supervivencia  d'aquesta  l'ha  demostrada  perfectament 
Savigny;  Storia  del  dirittor  omano  nel  medio  evo;  trad.  del  alemany  per 
BoUatí,  Turin  1854,  cap.  19.  Le  cittd  lombarde  dopo  il  XII  Secólo.  La  curia, 
com  se  veu  més  endevant  en  aquest  discurs,  surt  com  subsistent  en  la  refor- 
ma feta  per  Jaume  I. 

(2)  Barchinonensium  considum  et  honestissimorum  virorum  s'anome- 
nan  en  una  escritura  del  any  1130  del  arxiu  de  la  Catedral  de  Barcelona  que 
cita  Balari,  Orígenes  históricos  de  Cataluña,  Barcelona  1899,  plana  498. 

(3)  Sobre  la  continuació  de  la  curia  (córt)  com  oi'ganització  social  y 
política  i'omana  en  plena  época  mitjeval  a  Tortosa,  vegis  Oliver:  Historia 
del  derecho  en  Cataluña,  Mallorca  y  Valencia.  Código  de  las  costumbres  de 
Tortosa.  Madrid,  1876,  volúm  II,  cap.  de  la  curia  de  la  ciudad.  Per  Perpi- 
nyà.. Massot-Reynier:  Les  coutñmes  de  Perpignan,  Montpeller,  1848,  y  en 
la  meua  obra  Historia  del  Ampurdán.  E.studio  de  la  civilización  en  las  co- 
marcas del  Nordeste  de  Cataluña,  per  lo  qui  pertoca  a  la  curia  de  Castelló 
y  Peralada. 


42  ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCELL  DE  CENT 

los  pròcers,  los  majors,  formaven  la  curia  d'allà  ahont  sortien  sols  los 
hòmens  que  per  les  seues  riqueses  y  vella  ciutadania  podien  cuydar 
de  la  cosa  pública. 

Los  demés  habitants  de  la  Ciutat,  que  no  eren  de  la  curia  aristo- 
cràtica, se  dejen  privats  o  privades  persones. 

En  les  ciutats  del  Nort  d'Europa,  Paris  per  exemple,  res  d'axò 
succehia;  mesquina  agremiado  de  nautes,  navegants  o  barquers  del 
Sena,  ab  son  prevost,  foren  encarregats  de  cuydar  de  l'endressa  deis 
carrers,  forns  y  botigues  de  la  ciutat;  veusaquí  tot:  lo  demés  era  poder 
feudal,  los  ciutadans  hòmens  del  senyor,  les  prestacions  feudals  se 
pagaven  com  en  lo  més  pobre  castell  d'un  reco  de  montanya. 

La  llivertat  municipal  era,  donchs,  del  mitgdía  d'Europa:  ei'a 
llatina.  La  coiastitució  lliure  de  les  ciutats,  veus  aqui  lo  millor  de 
Italia  en  los  primers  segles  de  l'Edat  mitjana  y  com  d'un  foch  y  llum 
los  resplandors,  d'axò  a  Catalunya  tocaven  açí  y  a  totes  les  terres 
del  mitgjorn  de  França  la  Provença  y  lo  Llanguedoch,  ahont  la  tradi- 
ció de  la  llivertat  municipal  se-n  anava  fins  a  trobar-ne  la  soca  y  arrel 
en  les  antiquissimcs  colònies  greques,  organitzades  en  repúbliques 
inunicipals,  tal  com  foren  ^Marsella  y  Empúries. 

Aquesta  era  l'organització  de  les  ciutats  italianes,  es  a  dir,  la  de  un 
gran  Concell  de  ciutadans,  de  tots  los  majors,  caps  de  casa  o  liono- 
raris,  presidits  per  uns  magistrats  lliurement  elegits,  anomenats 
cònsuls. 

A  Milán  un  document  del  1107  fà  expressa  menció  dels  seus  còn- 
suls; Gènova  se  sap  tenia  cònsuls  l'any  1100,  Brescia  l'any  1104,  Bér- 
gamo  per  l'any  1109,  Mantua  l'any  1126,  Modena  Tany  1130  y  pèls 
metexos  temps  Barcelona  (8). 


III 

Y  vé  l'obra  del  gran  rey  Jaume  lo  Conqueridor...  mes  abans 
veyèm  qui  era  aquest  rey  com  a  llegislador,  qui  era  aqu(^st  al  posar  les 
mans  y  voler  redressar  l'antiquissim  sistema  romà  dol  govern  de  Bar- 
celona, obra  de  la  qual  fem  solemne  commemoració  en  la  present 
diada. 

Tothom  se  l'es  imaginat  lo  Rey  Jaume;  tantes  y  aytals  son  les  des- 
cripcions que  d'ell  s'han  fet;  empro  si  us  digués,  senyors,  que  entendí 
que  aquest  home,  esmaperdut  y  humiliat  en  la  seua  infantesa,  féu  la 
crexença  voltat  de  les  tristes  lluytes  ab  los  senyors  durant  tota  la  seua 
minoria  y  se  creà  ab  aquest  motiu  un  esprit  militar  y  simplicíssim 
abans  que  tot;  axis  es  que  quan  fortuna  y  bondat  afavoriren  la  seua 
estrella,  quan  se  vegé  senyor  de  ]\Iallorca,  Valencia  y  Murcia  per  ell 
guanyades,  se  posà  a  Hcgislador  ab  una   confiança  y  seguretat,  la 


(8)     Saviony  nh.  cit. 


ESTABLECIMIENTO  POR  JAIME  I  DEL  CONCEJO  DE  CIENTO  40 

seguretat  y  la  resolució  (juc  dóna  l'èxit  y  fortuna.,  coiu  si  fos  igual 
escriure  llcys  que  dirigir  batalles. 

Ab  un-ànima  d'aquesta  mena,  forjada  militarment,  i)lavíali  la  bre- 
vetat, la  senzillesa,  no  les  formes  y  reflnaments;  i)er  axò  es  que  ell  ab 
un  esprit  molt  primitiu  ordenà,  per  exemple,  cjue  en  los  pléts  no  se 
citessen  ni  lleys  godes,  ni  romanes,  ni  canòniques,  sinó  sols  los  usat- 
ges  o  aprobados  costums  y  allá  ahont  aquests  no  bastessen  (que  per 
ben  poch  certament  havien  de  bastar),  se  fallés  segons  seny  nattt- 
ral  (1);  que  també,  per  exemple,  los  advocats  no  cobressen  flus  acabat 
lo  plét  per  tal  ciue  axis  no  s'allarguessen  massa  (2);  reformes  que, 
naturalment,  li  resultaren  al  revés,  y  flns  he  trobat  en  los  Registres 
del  Arxiu  de  la  Corona  que  allà  a  Valencia,  terra  conquestada,  ahont 
manava  sense  estorps,  ordenà  ab  son  odi  militar  a  la  ciencia  y  llengua 
clàssiques,  que  los  advocats  advoquessen  no  més  que  en  llengua  vulgar, 
després  que  los  pléts  fossen  tots  verbals  y  no-n  quedés  més  que  un  su- 
mari escrit  en  idioma  popular,  de  cap  manera  en  llati,  en  los  llibres 
de  la  curia  y  que  tampoch  s'allegassen  lleys  canòniques  y  roma- 
nes (3). 

Un  esprit  axis  simplissim,  reformador  per  essència,  tot  lo  vell  y 
complicat  li  sembla  inútil,  y  quan  influït  per  aquella  corrent  miste- 
riosa de  misticisme  que  los  illuminats  com  Sant  Francesch  y  Sant  Do- 
mingo, en  les  seues  ordes  mendicants,  revoltà  les  imaginacions  dels 
hòmens  del  segle  xiii,  Jaume,  militar  y  cavaller,  se  sent  reformista, 
dicta  lleys  inverossimils  sobre  vestits  y  menjars  (de  que  se-n  burlan 
los  últims  trovadors  que  quedaven  de  la  luxuriant  civilisació  feudal 
del  mitgdia  de  França)  prohibeix  la  Biblia  en  romanç,  persegueix 
als  heretges  y  se  sent  lo  cavaller  de  la  creu  pera  lluytar  per  la  fè,  men- 
tres  per  contrast,  del  fonc  de  la  seua  naturalesa,  per  atavisme  sortia 
l'home  barbre  que  per  diners  s'arreglava  ab  los  julieus  molt  bé  sobre 
coses  relligioses  y  manava  tallar  la  llengua  a  un  bisbe,  cosa  abomi- 
nable que  may  cap  dels  comtes  reys  dels  segles  xi  y  xii  sos  prede- 
cessors ab  menys  entussiasmes  relligiosos,  ]:)erò  també  ab  menys  em- 


(1)  Corts  de  Barcelona  del  any  1251,  lil).  I,  tit.  8,  vol.  '?>  de  les  Cnn.sfifn- 
cions  de  Cathalunya. 

(2)  En  les  metexes  Corts  de  1251,  lib.  IV,  tit.  8,  vol.  l.er  de  les  Comti- 
tucions  de  Cathalunya. 

(3)  Aquesta  curiosissima  disposició,  fins  ara  desconeguda,  consta  en  lo 
Registre  de  Cancillería  de  Jaume  I,  13,  fol.  182  en  l' Arxiu  de  la  Coi'ona  de 
Aragó.  En  substancia  diu  que  havia  donat  una  Constitució  manant  que  no 
se  advoqués  en  llatí  sinó  en  romançó  llengua  vulgar  en  la  ciutat  de  Valen- 
cia y  tot  són  regne;  que  aquesta  constitució  no  s'observà  y  per  tant  ara 
ordenava  que  no  s'escrivís  ni  en  llatí  ni  en  romans,  sinó  que  la  demanda  y 
la  resposta  fossen  verbals  y  de  pla  y  que  lo  que  les  parts  litigants  digan  que 
s'escriga  en  romanç  en  lo  llibre  de  la  Cort,  y  prohibeix  allegar  lleys  canò- 
niqxies  y  romanes  mes  tant  sols  los  uns  y  los  drots  locals,  baix  pena  de  cent 
sous.  Aquesta  orde  la  firmà  lo  rev  estant  a  la  vila  de  Calaf,  a  4  de  .Tuuv  de 
1265. 


44  ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCELL  DE  CENT 

pentes  de  la  sanch  bullenta  goda,  que  brunzia  en  les  seues  venes, 
hagueren  gosat  a  fer  per  res  de  la  vida:  tal  era  lo  reformador  del  go- 
vern municipal  de  Barcelona. 

I.a  sena  obra  de  reforma  o  redrés  vé  soptada  l'any  124Í),  o  al 
menys  ix  de  prompte  llavors  una  ordre  reyal  escrita  a  Valencia,  al 
mes  d'Abril,  endressada  a  n'en  Galceran, en  Jaume  Girart,  en  Berenguer 
Dufort  y  l'Arnau  de  Sanahuja,  volent  y  manant  que  en  aquell  any 
pahers  de  la  ciutat  y  Universitat  de  Barcelona  fossen,  donant-los  lli- 
cencia per  pendre  concellers  per  lo  séu  ofici  millor  regir  y  ordenar  (1). 

Ja  al  Juliol  d'aquell  any,  o  sia  a  6  de  les  kalendes  d'Agost,  expe- 
deix també,  trobant-se  a  Valencia,  un  privilegi  a  favor  deis  prohoms 
de  Barcelona,  perqué  los  sía  permès  que  quatre  jjahers,  habitants  de 
dita  ciutat,  nomenessen  per  governar-la,  administrar-la  y  regir-la,  y 
poguessen  haver  y  elegir  concellers  tants  quants  volguessen,  debent 
renovar-se  tots  los  anys,  no  poguent  haver  dos  concellers  que  fossen 
d'una  metexa  casa,  y,  finalment,  que  tots  administressen  justicia  junt 
ab  lo  Veguer  del  Rey  y  que  apleguessen  concell  general  de  tots  los 
habitants  de  la  ciutat  quan  los  hi  aparegués  necessari  (2). 

Axis  passaren  molts  i)Ochs  anys,  fins  que  a  primers  del  1257  se 
renovà  lo  privilegi,  senyalant  fossen  vuyt  los  prohoms,  a  qui  considera 
com  a  concellers  del  Veguer,  en  poder  del  qual  fessen  son  jurament 
de  aconsellar-lo  en  los  afers  de  la  ciutat.  Ademes,  quiscuna  setmana 
en  dia  de  dissapte,  se  eongreguessen  ab  lo  Veguer,  tractant  y  enraho- 
nant  de  tot  lo  que  en  la  ciutat  o  en  la  curia  s'hagués  fet  en  aquella 
setmana,  redressant  y  revocant  tot  allò  que  fos  convenient  y  pro- 
fitós (3). 

Aquests  vuyt  concellers  debían  elegir,  junt  ab  lo  Veguer,  un  con- 
cell de  doscents  prohoms  de  la  ciutat,  y  una  vegada  l'any  aquesta 
elecció  se  fés  y  axis  de  any  en  any  los  sortits  elegissen  y  triessen  los 
nous  entrants  en  lo  govern  municipal  de  la  ciutat.  Y  afegeix  al 
cap  de  vall  (y  sembla  allò  d' aquells  tractes  que  venen  á  derrera 
hora  al  firaiar-se  escriptures  com  una  súplica  o  imposicions  d'algú 
que  no-n  tenia  pas  prou  ab  lo  tenor  del  privilegi  tal  com  quedava) 


(1)  Arxiu  Municipal  de  Barcelona  Llibre  de  privilegis;  està  en  Uati. 
Capmany:  Memoria^  históricas  sobre  la  marina,  comercio  y  artes  de  la 
antigua  ciudad  de  Barcelona.  La  publica  volum.  II,  col.  diplomàtica,  pl.  357, 
trota  del  Registre  de  les  cartes  reyals  del  meteix  arxíu;  es  en  català  y  den 
ésser  potser  l'ordre  original. 

(2)  Arxiu  Municipal  de  Barcelona.  Primo  diversorum,,  fol.  246.  Co- 
mença axis:  «Concedimus  vobis  universis  probis  hominibus  et  universitati 
»Barciuone  quod  licet  vobis  habere  quatuor  paciarios  habitatores  ejusdem 
»civitatis  et  liceat  eis  gubernare  administrare  et  regere  civitatem  ad  fideli- 
»tatem  nostram  et  comuna  comodiim  universitatis  et  possint  habere  eligere 
»et  vocare  consiliarios  quot  et  quos  voluerint...» 

(3)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó.  Reg.  9,  fol.  14,  publicat  aquest  docu- 
ment en  lo  volúm  VIII,  p.  120  de  la  Colección  de  documentos  inéditos  del 
Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón. 


ESTABLECIMIENTO  l'OU  JAIME  I  DEL  CONCEJO  DE  CIENTO  45 

(lue  lo  Veg-uer  debía  estar  o  seguir  los  consells  de  dits  vuyt  coucellers 
y  (lue  a  requeriment  d'aquests,  sempre  c]uc  convingués,  debía  congre- 
gar lo  Parlament  general  de  tots  los  ciutadans  de  Barcelona  (1). 

De  vuyt  en  vuyt  anys  s'anava  organitzant  acjuesta  reforma  del 
govern  municipal,  puix  començada  l'any  1249  se  va  rependre  lobra 
per  lo  1257,  va  tornar  á  seguir  l'any  12G5  y  l'ou  acabada  l'any  1274. 

En  aquest  privilegi  de  1265,  los  concellers  tornan  a  ésser  quatre  en 
lloch  de  vuyt,  y  en  lo  Concell  gros  debía  liaver-hi  cent  prohoms  en 
lloch  de  doscents  (2). 

Es  curios  trobar  aquí  la  repulsió  del  Rey  o  poch  afecte  per  les  grans 
reunions  de  poble;  lo  séu  esprit  resolt  y  simplicíssim  no  hi  debía 
veure-hi  més  que  los  inconvenients  y  brugit  de  les  grans  reunions,  no-1 
dret  general  de  tots  los  ciutadans,  y  axis  també  en  atiuest  privilegi, 
com  en  lo  anterior,  al  capdevall  ve  lo  més  interessant,  perqué  lleva 
al  Veguer  T  obligació  de  ajustar  parlament  general  ó  aplecli  de  tots 
los  ciutadans  quant  los  concellers  los  requerissen  de  fer-ho,  puix  diu  lo 
Rey:  «que  encara  requerit  per  los  quatre  concellers,  no  congregue  gene- 
ral Parlament  sinó  nos  especialment  ho  manessem».  (Non  congreguent 
genérale  pavlameiitum  nisi  nos  hoc  especialiter  mandaremus).  S'acaba 
la  reforma  lo  Novembre  de  1274  ab  un  privilegi  en  que  res  se  innova, 
en  la  essència,  dels  de  12G5,  1257,  124!»,  sinó  que  los  consellers,  en 
lloch  de  quatre  ó  vuyt  debían  ser  cinch,  y  ja  va  quedar  axis  establert 
per  segles  lo  Concell  gran  també  de  cent  prohoms,  la  seua  durada 
un  any  y  les  eleccions  lo  dia  de  Sant  Andreu,  com  á  diada  que  tani- 
poch  ja  més  mudaren;  sols  en  aquest  punt  de  les  eleccions  hi  ha  la 
novetat  del  privilegi  de  1294,  per  quant  se  nomena  una  Comissió  de 
dotze  compromisaris  encarregats  de  designar  los  concellers  que  fins 
allavors  ho  feya  lo  Concell  en  ple,  y  axò  devia  dur,  com  es  natural, 
desgavell  y  qüestions,  per  tant  que  lo  Rey  ho  va  treure  (3), 


(1)  «Volumus  autem  quod  vicarius  noster  stet  consiliis  dictorura  VIII 
»consiliarioriim  et  quod  eoruin  consilio  et  requisi tione  congregat  parlamen- 
>itum». 

(2)  Publicats  en  dit  volvïm  VIII  de  la  Colección  de  documentos  inéditos 
del  Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón,  pl.  137. 

(3)  Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  general  de  la  Corona 
de  Aragón,  volúm  VIII,  pl.  143.  Aquest  privilegi  que-s  pot  dir  definitiu,  qual 
data  es  3  Novembre  de  1274,  lo  traduhirem  al  castellà  ab  don  Joseph  Coro- 
leu  y  lo  publicarem  en  lo  nostre  llibre  Los  fueros  de  Cataluña,  Barcelona, 
1878,  pl.  593  y  594,  sobre  l'original  del  Registre  19,  fol.  192  del  Arxiu  de  la 
Corona  d'Aragó.  La  nova  organització  vé  compendiada  en  aquestes  parau- 
les del  privilegi:  «et  ipse  quinqué  consiliarii  cum  fuerint  electi  et  jurati 
»eligant  símul  cum  nostro  vicario  et  b  a  julo  vel  altero  eorum  centum  probos 
«homilies  de  civitate  qui  in  posse  ipsorum  consiliariorum  juvent  tenere  se- 
«cretum  et  juvare  vicarium  et  bajulum  et  dictos  consiliarios  et  eorum  con- 
»silium  quando  et  quotiens  per  ipsos  consiliarios  fuerint  demandati:  et  isti 
»quinque  consiliarii  teneantur  hoc  onus  sustinere  per  unum  annum  et  infine 
»anni  scilicet  in  feste  Sancti  Andree  predicti  centum  probi  homines  jurati 


ití  ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCEL•L  DE  CENT 

En  tots  aquests  privilegis  lii  tro  varien,  potser,  los  moderns  tracta- 
distes, un  exemple  de  leg-islació  experimental,  o  sia,  assaig  d'una  refor- 
ma per  medi  de  lleys,  á  les  que  se  taxa  una  curta  durada  per  veure 
son  efecte  y  observar  quins  retochs  a  fer  l'experiència  en  aquells  anys 
ensenya  (1). 

Al  meteix  privilegi  de  1274  va  dexarse-li  una  durada  de  deu  anys, 
però  com  obra  ja  casi  enllestida,  no  fou  derogada  mes;  axis  es  que 
los  vells  cronistes  y  historiadors  senyalan  la  constitució  definitiva 
del  Concell  Municipal  de  Barcelona  en  aquesta  data  memorable  de 
Novembre  de  1274  (2;. 

Dos  anys  després  lo  Rey  moria.  Les  grandíssimes  turbacions  y 
fets  extraordinaris  que-s  vejeren  en  lo  regnat  següent  de  Pere  lo  Gran, 
y  ab  elles  lo  poder  de  les  gents  dels  Estaments  populars,  que  entraren 
per  primera  volta  ab  dretpropri  en  les  Corts  y  Parlaments  de  Catalu- 
nya, confirmaren  com  a  cosa  que  ja  no-s  dexaven  pendre,  la  reforma 
del  govern  municipal  de  Barcelona  feta  per  lo  Rey  Don  Jaume. 

Fou  una  reforma,  un  redrés,  com  deyan  en  altres  segles  (trayent 
sentit  aquesta  paraula  del  verb  redresar),  no  una  implantació,  ni  una 
novetat,  per  axò  lo  Rey  deya:  «  volent  sobre  lo  régimen  de  la  ciutat 
de  Barcelona  aplicar  la  deguda  provisió  y  l'estat  de  la  metexa 
■ciutat  reformar  en  mellor...»  ( Valentes  circa  régimen  civitatis  Barclii- 
noiie  provisionen  dehitam  adhibere  et  statum  ejusdeni  civitatis  in  me- 
lius  reformare.)  Essent  un  redrés  o  reforma,  cal  preguntar-se:  ¿Què 
hi  havia  abans  d'aquesta?  ¿Què  varen  mudar  en  millor  los  privilegis 
de  Jaume  I?  ¿Quina  era  la  organització  local  arribada  fins  aleshores 
y  que  en  aciuells  moments  va  ésser  cambiada  ? 

Jo  no  voldria  altres  documents  que  los  metexos  privilegis  del 
Rey  en  Jaume  per  saber  y  esplicar  còm  se  regia  Barcelona  abans  de 


»vel  (\iú  de  ipsis  cLUitum  ihi  fueriut  teneaiitur  aligere  duodeciïn  probos  ho- 
»iniiies  de  ipsis  centuin  <[iú  duodrcim  electi  ab  ipsis  centuin  vel  ab  illis  qui 
»ibi  fueriut  teneaiitur  alios  quinqué  consiliarios  eligere  ([ui  cum  fuerint 
»electi  et  jurati  eligant  centum  probos  homines  de  civitate  secimdum  for- 
»inani  suporius  comprehensani  et  sic  fiat  de  ceteris  quolibet  anuo  per  i)re- 
»dic'tuni  (leceniuni ...» 

S"lian  esgarriat  y  uo-s  troban  en  los  arxius  les  actes  de  les  primeres  elec- 
cions; SC  començan  a  trobar  les  de  vint  y  set  anys  després  o  sia  la  del  1301  que 
va  pnl)licar-la  Bofarull  (D.  Francisco);  lícscria  histórica  del  caràcter  y  des- 
arrollo de  los  municipios  catalanes.  Ateneo  do  Vilanova  y  Geltrú,  segundo 
certamen  literario  de  1886,  imprès  en  1888,  ])1.  113. 

(1)  Al  comensament  del  jirivilegi  díu:  «volent  circa  régimen  civitatis 
»Barchinono  provisionem  debitam  adhibere  et  statum  ejusdem  civitatis  de 
»bono  in  melius  reformare  concedinius  vobis  universis  probis  hominibus  Bar- 
«chiuoue  et  vestre  universitati  quod  a  próximo  venturo  festo  Sancti  Andree 
»u.sqiie  ad  decem  anuos  completos  continué  venturos  habeatis  et  liceat  \obis 
»habere  ([Uinque  probos  homines...» 

(2)  ToMic.  Historias  e  conquestas  deis  excellentissims  e  cathólichs  reys 
de  Araf/ó  e  de  llurs  antecessors  los  comtes  de  Barcelona,  cap.  29. 


ESTABLECIMIENTO  POR  JAIME  I  DEL  CONCEJO  DE  CIENTO  47 

la  reforma.  Van  endressats  los  privilegis  als  prohoms  de  Barcelona  y 
a  la  seua  Universitat.  (Universis  prohis  hominíbus  Barcliinone  et 
vestre  Universitati);  se  parla  de  que  los  nous  concellers  ab  lo  Veguer 
tractin  cada  setmana  lo  (lue  hagi  passat  o  esdevingut  en  la  ciutat  o 
en  les  seues  curias  (in  civitate  vel  curia j  in  civitate  et  curiis). 

Digucm-ho  d'  una  vegada ;  subsistía  a  Barcelona  donchs  lo  que  ja 
havíam  dit,  subsistía  l'aplecli  de  ciutadans  o  Senat  ab  la  metexa  or- 
ganització que  en  la  època  Romana;  no  era  morta  encara  aquí,  ni  a 
Tortosa,  ni  a  Perpinyà,  ni  a  Lleyda,  ni  a  Empm-ies-  (desi)rés  Cas- 
tell(3)  la  Curia  (1). 

De  les  causes  immediates  que  portaren  aquest  cambi  en  lo  govern 
municipal  de  Barcelona  es  difícil,  per  la  poquetat  de  documents  pri- 
vats de  aquella  època  que  restan  en  los  nostres  arxius,  donar-ne  una 
explicació  amplíssima. 

Be  es  veritat  que  resultan  totes  elles  del  estat  general  de  la  so- 
cietat barcelonina  a  mitjans  del  segle  xiii. 

En  lloch  he  sabut  trobar  manifestades  les  intencions  del  Rey  al 
donar  lo  privilegi  de  1249.  ¿Es  que  fou  en  agrahiment  de  l'ajuda  que 
los  hòmens  de  Barcelona  portaren  á  la  conquesta  de  la  ciutat  de  Va- 
lencia ? 

La  data  a  Valencia  del  privilegi  no  es  prou  per  creure-lio  de 
aquesta  manera;  fou  allí,  com  pogués  ésser  a  qualsevol  altre  banda, 
datada  la  escriptura. 

Les  disposicions  dictades  per  la  organització  del  ConccU  municipal 
de  Barcelona,  ademes  no  son  veritables  gràcies  ni  favors,  encara 
que  s'anomenin  privilegis,  sinó  actes  de  govern,  corretjint  y  redres- 
sant  institucions,  y  axò  fet  per  força  de  la  necessitat,  no  com  una 
concessió  liberalíssima  dels  Monarques.  Lo  no  haver-ho  considei-at 
axis,  sinó  que  inseguint  una  antiga  tradició  cortesana  afalagadora 
per  los  reys,  se  n'ha  dit  favor  o  donació  lo  que  es  un  corretjiment,  y 
gràcia,  y  benignitat  lo  que  era  imposició  del  govern  reyal,  encara  que 
la  forma  sia  la  de  una  llicencia  o  privilegi. 

Ben  ve-s  veu  per  lo  contrari  quan  de  fét  y  no  de  paraula  lo  Rey 
dicta  una  veritable  excensió  o  favor;  llavors  no  s'oblida  pas  de  ex- 
plicar per  menut  les  causes  y  motius  de  la  reyal  munificencia;  se 
tracta  per  exemple  que  l'any  1230  Jaume  I  concedeix  als  barcelonins 
lo  comerç  lliure  y  franclr  sense  pagar  drets,  a  Mallorca  y  les  seues 
illes,  lo  Rey  no-s  recapta  de  començar  lo  privilegi  ab  aquestes  parau- 
les : 

Attendentes  multa  servitia  atque  grata  que  vos  dilecti  et  fideles 
nostri  prohi  homines  cives  et  habitatores  Barchinonne  fecistis  nobis  tam 
fideliter  quam  devot e  tam  de  vestris  navihus  et  liqüis  quam  de  aliis  in 
consilis  prestitis  et  sucursibus  ad  capiendum  reguum  et  civitaten 
Majoricarum:  lo  meteix  l'any  1232  al  decretar  la  franquicia  d'imposts 


(1)    Vegis  la  nota  3,  pág.  41. 


•18  ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCELL  DE  CENT 

y  gabeles  a  favor  deis  barcelonins,  recorda  los  molts  y  lloables 
serveys  ab  que-ls  dilectes  y  feels  ciutadans  de  Barcelona  ajudaren 
á  n'ell  y  als  seus  predecessors;  y  en  cambi  res  de  tot  axò  se  trova 
en  los  privileg-is  del  govern  ]\Iunicipal,  sinó  aquella  fórmula  canci- 
lleresca de  voler  posar  provisió  al  regiment  de  la  ciutat  de  Barcelona 
y  reformar-lo  de  bò  en  millor  (1). 

Les  causes  immediates  varen  ésser  les  riqueses,  comerç  y  tràfech 
conseqüència  de  les  conquestes  de  Mallorca,  Valencia  y  Murcia  y  ab 
axò  la  immig-ració  de  gents  de  Catalunya  de  totes  parts  del  món 
cap  á  Barcelona.  Barcelona  dexava  d'ésser  la  ciutat  petita  y  tranquila 
manada  per  lo  séu  Senat  de  Prohoms  que  vivían  de  renda,  y  les  noves 
gents  vingudes  aquí  y  que  del  treball  y  no  de  rendes  vivían,  ab 
més  riquesa  molts,  que  les  antigues  famílies  de  pròcers  ó  prohoms,  de- 
gueren remoure  la  ciutat  per  intervenir  en  lo  govern  d'ella. 

D'  aquí  que  la  gent  de  la  Riba  de  la  mar  intentan  fer  un  govern 
apart,  y  fins  lo  Rey  los  hi  concedeix  Tany  1257  nomenar  un  prohom 
major,  ó  sia,  que  elegissen  cada  any  un  prohom  major,  cap  de  tots  los 
prohoms  de  la  Riba,  y  poguer  determinar  lliurement  sobre  l' adminis- 
tració y  defenea  de  la  costa  y  de  les  coses  de  mar,  y  que  la  comunitat 
que  fassen  o  govern  apart  lo  Rey  respecte  totes  les  seues  determina- 
cions y  lo  Veguer  y  lo  Batlle  reyal  no  s'hi  entreñquessin  (2). 

Los  voltants  de  Barcelona  s'  ha  vían  poblat  també  molt  depressa  y 
ab  pochs  anys  los  territoris  del  Nort  ó  sigui  la  entrada  del  Vallès  ha- 
vían  obtingut  ja  en  lo  regnat  anterior,  fruir  de  les  metexes  exemp- 
cions  y  llivertats  que  los  pobladors  de  Vilafranca  del  Panadès,  que 
servia  d'  espill  y  exemple  d' organització  ti'una  nova  Vila  reyal,  y  en 
aquells  metexos  anys  de  1257  los  habitants  del  pla  del  Llobregat  ob- 
tenien la  facultat  d' organitzar-se  y  armar-se  per  son  compte,  privi- 
legi que  ja  may  més  no  perderen  (3),  y  lo  que  porta  més  a  creure 
que  fou  una  lluyta  d'estaments  la  causa  de  la  reforma,  es  que  sempre 
al  voltant  dels  anys  en  que-s  dictan  privilegis  sobre  lo  gobern  mu- 


(1)  Capmany:  Memorias  históricas  sobre  la  marina,  comercio  y  artes  de 
la  antigua  ciudad  de  Barcelona,  volúm  II,  pl.  12. 

(2)  Concessió  de  13  de  Janer  de  1257  «ad  instanciam  et  suplicationem 
»proborum  hominum  lllius  riparos  concedimus  et  damus  licentiam  et  potes- 
»tatem  ipsis  probis  hominibus  quod  possint  eligere  de  civitate  Barchinoue 
»unuin  majorem  et  caput  videlicet  probum  hominem  cum  cujusconsilio  ordi- 
»nent  et  faciant  ea  que  pertineant  ad  deffensionem  et  bonum  riparie...»  pu- 
blicat en  lo  volúm  VIII  jil.  119  de  la  Colección  de  documentos  inéditos  dd 
Archivo  general  de  la  Corona  de  Aragón. 

(3)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  Registre  9,  fol.  H.  Barcelona.  18  ca- 
lendes febrer  de  1257.  Se  observa  també  que  al  meteix  temps  que  se  refor- 
ma-1  govern  municipal  de  Barcelona  concedeix  lo  rey  la  franquesa  de  la 
nieytat  deis  drets  a  les  naus  dels  barcelonins  que  fondegessen  a  Mallorca. 

Com  indici  de  commocions  populars  sols  se  troba  en  lo  meteix  citat  Regis- 
tre 9  fol.  13  del  Arxiu  y  en  igual  data,  la  remisió  y  perdó  a  alguns  vehins 
de  la  ciutat,  per  haver  matat  a  n'en  Bernat  Marquet. 


JOSEPH    PELLA    Y   VOHOAS  49 

nicipal,  surten  d'assí  y  (rallà  indicis  d'un  moviment  d'opinió  popu- 
lar que  sobreix  y  traspua  en  disposicions  coetànees  als  privilegis  com 
hem  vist  l'any  1257  y  com  se  troba  als  voltants  del  privilegi  de  12tí5. 
Aquell  meteix  any  fá  lo  Rey  una  confirmació  general  de  costums  y 
privilegis  de  la  ciutat,  alguns  de  tant  extraordinaris  y  grandíssims 
com  lo  de  no  permetre  que  estessin  en  la  ciutat  per  fer  negoci  ita- 
lians de  Lombardía,  de  Florença,  de  Sena  ni  de  Luca,  y  l'any 
següent  126G  concedeix  als  Concellers  y  prohoms  de  Barcelona  aquell 
privilegi  nobilíssim  de  nomenar  Cònsuls  en  les  ciutats  ultramari- 
nes  (1). 

Darrerament  la  prova  de  que  les  reformes  son  filles  de  la  sotregada 
y  empenta  de  la  gent  nova,  industrials  y  comerciants  que  omplían 
la  Ciutat,  emula  ja  de  la  gent  senatorial,  es  que  en  los  nomena- 
ments de  1257  de  vuyt  Concellers  foren  dos  cavallers  y  tres  ciutadans; 
es  a  dir  la  antiga  curia  dels  Ilonorati  o  prohoms  en  majoria  encara 
y  los  altres  sortits  de  la  gent  nova  o  sigan  un  mercader,  un  adroguer 
y  un  sastre.  Era,  donchs,  la  gent  popular  o  entrant  en  lo  Concell  de 
la  Ciutat,  fins  aleshores  Senat  aristocràtich  a  la  antiqiiíssima  usança 
romana;  la  Curia  se  desfeya  y  les  assamblees  municipals  democrà- 
tic[ues  comencavan. 


IV 

L' arbre  axis  esporgat  y  adressat  per  lo  gran  Rey  cresqué  y  les 
seues  branques  patriarcals  se  desplegaren  fins  al  cel  y  les  arrels  fur- 
garen y  s'estengueren  per  tot  Catalunya.  Lo  savi  Concell  de  Cent  inter- 
venia en  tots  los  afers  y  sovint  era  cridat  a  posar-se  en  les  qüestions 
dels  pobles  més  llunyans  del  Principat,  y  ab  sa  inñuencia  ho  arren- 
java  (2).  Era  Barcelona  axis  com  la  antiga  Ronm,  dita  patria  de  tots 
los  catalans,  aytant  que  qualsevol  català  se  suposava  flcticiament  que 
aquí  tenia  son  domicili  y  encare  podía  esser-hi  citat  en  certes  causes, 
y,  com  la  Roma  antiga,  tenia  sos  pobles  y  colònies  de  dret  llatí,  també 
Barcelona  figurava  que  les  branques  del  séu  Concell  arribavan  a  al- 
tres poblacions  y  viles,  com  si  fossen  carrers  y  membres  de  Barce- 
lona ;  axis  se  titulavan,  perquè  gandían  de  les  costums  y  llivertats 
de  la  capital  y  de  sos  privilegis  (3). 

Y  aquesta  força  y  poder  perveníen  de  dues  causes  :   la  influencia 


(1)  Capmany:  obra  cit.,  II,  pi.  31  y  32. 

(2)  Vog-is  sobre  aciuest  punt  lo  discurs  de  D.  Francesch  Carreras  y  Candi 
en  la  Reai  Academia  de  Buenas  Letras,  de  Barcelona,  lo  dia  11  de  Mars  de 
1898. 

(3)  Xammar  Cirilis  doctrina  de  antiquitafo  et  reíigione  recjimine  Civi- 
tatis  Barcinone  8.  9,  pi.  04.  Constitucions  de  Catalunya,  vol.  2,  lib.  3,  tit.  I, 
cons.  2.-''  Marquillos,  Mieres,  Ferrer  Càncer  y  Fontanella  en  sos  comentaris. 
Privilegi  de  Jauiiie  II,  any  130G. 

4 


50  ESTABLIMENT  PER  JAUME  I  DEL  CONCBLL  DE  CENT 

natural  que  en  comerç,  riquesa,  lletres  y  arts  la  Capital  imposava,  y 
en  lo  del  poderíu  Municipal  en  que  la  org-anització  donada  per  lo  Rey 
en  Jaume,  era  establerta  en  fonaments  de  gran  sabiesa  política. 

Aquest  sistema  de  una  gran  assamblea  o  de  cent  o  doscents  ciuta- 
dans aplegats  per  les  grans  qüestions  y  representant  lo  vot  y  parer 
del  poble  y  sobre  exa  assamblea  una  Comissió  executiva  de  cinch 
Concellers,  corresponia  a  la  divisió  natural  de  poders,  ó  sía  l'executíu 
per  una  banda  y  lo  deliberatiu  per  un  altra;  y  encara  lo  deliberatiu 
per  coses  administratives  o  de  poca  vàlua  tenía  un  eos  endemitg  dit 
trentenari,  delegació  de  trenta  de  la  gran  assamblea. 

Aquest  sistema,  que  en  les  seues  líneas  generals  encara  es  avuy  lo 
de  la  gran  metròpoli  anglesa,  Londres,  aquest  sistema,  apart  de  la 
Iluytadeles  noves  classes  per  entrar-hi,  y  los  cambis  accidentals  en  la 
forma  de  les  eleccions,  forçosament  havia  d'  ésser  fort  y  bon  assentat 
y  la  seua  durada  de  molts  segles. 

i  Senyors  !  ¿  Què  vos  diré  ?  ¿  Què  vos  diré  de  tot  lo  que  podria  re- 
comptar  de  la  historia  del  nostre  vell  govern  de  la  república  muni- 
cipal, de  l'organització  econòmica,  de  la  política,  de  la  civil  y  flns  de 
relacions  internacionals  del  gran  Concell  de  Barcelona,  si-1  temps  y 
lloch  y  la  solemnitat  no  posessen  aturador  a  les  meues  paraules  ? 

Quan  en  la  vella  Europa  los  pobles  se  vegeren  encongits,  formant 
monar(-[uíes  absolutes  y  centralisades,  y  sortiren  los  grandíssims 
exèrcits  permanents  sostenidors  de  tais  monarquies  y  un  vent  de 
tempestat  s'enduya  les  llivertats  individuals  y  municipals  per  tot 
arreu,  encara,  encara  l'arbre  del  Concell  de  Barcelona,  arbre  mestre, 
axecava  lo  cap  ben  alt  y  ben  fort  en  mitg  del  desfet  dels  temps  absolu- 
tistes. Fou  lo  derrcr  de  caure  de  tota  Europa,  esceptada  alguna  repú- 
blica municipal  d'Alemanya  y  per  esbranqiielar-lo  y  fer-ne  esberles, 
vingué  tot  lo  poder  militar  potentíssim  de  França  y  Espanya  aple- 
gades. 

¡Oh,  llavors!  Llavors  ressonà  aquell  crit  sublim  dels  Concellers, 
descendents  dels  del  segle  xiii,  néts  dels  del  Rey  en  Jaume,  aquell 
crit  sublim  que  deuriau  ¡  vos,  Exeleutíssim  senyor  Ajuntament  actual 
de  Barcelona !  perpetuar-lo  grabat  aquí  en  gríins  lletres  foses  en  bron- 
ze, en  aquestes  metexes  parets,  aquell  crit,  aquell  ban  derrer,  pro- 
testa feta  de  cara-1  pervindre  en  nom  de  la  llivertat  de  tota  Espanya 
que  llavors  ab  lo  govern  municipal  de  Barcelona  se  moria. 

«Ara  ojats  (diu lo  ban)  se  fa  á  saber  á  tots  generalment....  que  atès 
»que  la  deplorable  infelicitat  de  esta  ciutat,  en  que  avuy  resideix  la 
»llivertat  de  tot  lo  principat  y  de  tota  Espanya,  está  exposada  al  úl- 
»tim  extrem  de  subjectarse  á  una  eterna  esclavitut;  notifican,  amo- 
»nestan  y  exhortan,  representant  pares  de  la  patria  que  se  afligeixen 
»de  la  desgracia  irreparable  que  amenassa  lo  furor  é  injust  encono 
»de  las  armas  gal  i  espanas,  feta  seria  reflexió  del  estat  en  que  los  ene- 
»michs  del  Rey,  de  nostra  llibertat  y  patria  estant  apostats  ocupant 
»totas  las  bretxas,  cortaduras,  baluarts  del  Portal  Nou,  Santa  Clara, 
«Llevant  y  Sta.  Eulalia ;  se  fa  á  saber  que  luego  inmediatament  de 


JOSEPH   PELLA    Y   FORGAS  51 

»oit  lo  present  pregó,  tots  los  naturals  habitants  y  demes  gents  hàbils 
»per  las  armas  se  presentin  en  las  plassas  de  Junc^ueras,  Born  y  plassa 
»de  Palacio,  á  fí  que  unidament  se  puga  retxassar  los  enemichs.  Se 
»fá  també  á  saber  que  essent  V  esclavitut  certa  y  forsosa,  en  obli- 
»gació  de  sos  empleos  explican,  declaran  y  protestan  ais  presents  y 
» donan  testimoni  als  veniders,  de  que  han  executat  las  últimas  exhor- 
»tacións  y  esforsos  protestant  de  tots  los  mals,  ruinas  y  desolacions 
»que  sobrevinguen  á  nostra  comuna  y  afligida  patria,  y  extermini  de 
»tots  los  honors  y  privilegis  quedant  esclaus  ab  los  demés  enganyats 
»espanyols.... 

»  Donat  en  la  casa  de  la  Excelentíssima  ciutat  residint  en  lo  portal 
»de  St.  Antoni  á  11  de  Setembre  á  las  3  de  la  tarde  de  1714»  (1). 

¡Ah,  senyors!  Al  protestar  ais  presents  y  donar  testimoni  als  veni- 
ders de  haver  fet  tot  los  esforços,  comprenían  ben  bé  los  Concellers  de 
Barcelona  que  quelcom  de  molt  gran  los  hi  prenían  de  les  mans,  los 
hi  prenían  la  obra  famosíssima  del  rey  en  Jaume,  los  hi  prenían  la 
última  Ilivertat  municipal  d'Europa;  comprenían  ben  be  que  sense  una 
forta  organització  e  independencia  de  les  ciutats  la  Ilivertat  política 
€s  no  res,  y  axis  defençavan  la  seua  conducta  devant  de  les  gene- 
racions futures. 

Per  axò  avuy  nosaltres,  com  últimes  paraules  d' aquesta  cerimò- 
nia, rebem  la  seua  protesta  solemníssima. 

He  dit. 


(1)    Bruguera:  Historia  del  memorable  sitio  de  Barcelona,  volum  II. 
CoROLEU  Y  Pella:  Los  Fueros  de  Cataluña,  pl.  689. 


Les  franqueses  concedides  a  Mallorca 

per  Jaume  I 


AVANS   DE   LA    CONQUESTA 

Si  maravellosa  es  la  personalitat  de  l'alt  En  Jaume  com  a  conque- 
ridor, es  encara  més  gran  y  respectable  per  nosaltres,  fills  de  Mallor- 
ca, quan  l'admirèm  com  a  legislador.  Emprengué  la  seua  primei'a 
heroica  gesta  de  tornar  a  la  cultura  cristiana  l'aplech  d'illes  de  que 
liavían  fet  són  niu  los  corsaris  de  la  ja  decadent  raça  muslímica,  em- 
pès per  la  fè  relligiosa  (1),  animat  per  l'ardor  de  jovenesa,  exaltat,  tal 
volta,  per  l'esperit  de  cavalleria  quel'impulcava  a  la  misteriosa  aven- 
tura de  conquistar  un  regne  rodejat  per  les  ones  del  mar,  però  ¿qui 
negarà  que  sa  inteligencia  sobirana  endevinava  la  finalitat  comercial 
y  social  y  política  de  l'empresa?  Aquells  capdals  y  barons,  criats  dins 
la  revolta,  aquells  senyors  més  forts  que  lo  monarca,  sótsmesos  ans 
ab  apariencia  que  en  la  realitat,  entrelligats  per  motius  circunstan- 
ciáis, guardant  colgat  lo  foch  de  mútues  injuries,  superbs  de  llur  prò, 
gelosos  de  llurs  furs,  defençors  sobre  tot  dels  seus  castells  termenats, 
dominadors  dels  hòmens  propris  y  de  remenea,  necessitavan  un  camp 
d'activitat  que  donas  exida  a  ses  ambicions  y  realisés  ses  esperances 


(1)  La  sort  dels  cristians  durant  la  dominació  mussulmana  a  les  Balears 
sofi'í  les  vicissitiits  que  conexèm  per  rhistoria  general  d'aciuella  invasió. 
Tolerats  en  lo  comenc^-ament  visquéreu  eu  pau  sots  la  dinastia  dels  Omeyyas 
y  dels  Amirs  de  Dénia:  conexèm  per  alguns  liistoriadors  alarbs,  y  per 
los  indicis  que-ns  dexan  alguns  documents,  la  tolerancia  dels  rèfjuls  inde- 
pendents de  Mallorca.  Però  lo  fanatisme  y  la  falta  do  cultura  de  les  tribus 
que  vingueren  á  destruir  la  civilisació  mussulmana,  transformà  aquella 
tolerancia  en  persecució  sots  los  Almoràvits  y  ab  extermini  sots  los  Al- 
mohades. 


BENET    PONS    FÀBREGUES  53 

de  prosperitats  y  eiig-randiments,  tot  junt  ab  ocasió  de  desfogar  l'ar- 
diment  batallador  que  los  enlayrava. 

La  ji^uerra  santa  contra  los  moros  de  Mallorca  era  la  pau  entre  los 
capdals  de  la  terra  catalana. 

Y  per  la  mercaderia  deies  comercials  ciutats  del  litoral  de  Cata- 
lunya, Barcelona  al  cap  de  totes,  era  la  destrucció  d'aquella  g-uayta 
de  pirates  que  vetUavan  les  naus  que  traficavan  traginant  la  llacor  de 
la  prosperitat  y  la  riquesa  entre  les  nostres  costes  y  les  nacions  medi- 
terrànees.  També  per  los  burgesos  mercaders  y  navegants  era  l'ex- 
pugnació  de  les  Balears  la  pacificació  de  la  mar  catalana. 

Y  per  los  clergues  en  tots  los  seus  estaments_,  y  per  les  persones  de- 
votes y  piadoses  era  la  derrota  dels  morps^  la  victoria  de  Christ  y  la 
redempció  de  mils  de  captius,  la  pau  dels  esperits  (1). 


(1)  La  conquesta  de  Mallorca  era  una  empresa  que  de  molt  temps  enllà 
preocupava  a  Catalunya.  Ja  Carles  Many  en  799  oferí  auxili  segons  conta 
la  ci-ònica  del  monjo  Egolismense: 

«Insuloe  Baleares  quoe  anno  priore  depredatíE  sunt  a  sai'racenis  et  a  mau- 
ris,  postúlate  et  acepto  a  Domino  Regñ  auxilio,  tradiderunt  se  illi  et  defense 
sunt  a  proedonibus.  Nam  proelito  facto  franci  mauros  et  sarracenos  postrave- 
runt  et  sig-na  sublata  Domino  Regi  representaverunt». 

La  crònica  breve  Pisanum  diu  que  en  1085  un  rey  de  Mallorca,  a  qui 
dóna  lo  nom  de  Temino  clarament  alterat,  firmà  paus  ab  los  Pisans,  oferint 
pagar  un  tribut  anyal  y  tenir  la  ciutat  en  feii  honrat  de  la  dita  República. 
Si  lo  fét  fos  exacte,  l'infracció  d'aquestes  paus  explicaria  la  vinguda  dels 
pisans  contra  los  serrahins  de  Mallorca  trenta  anys  després. 

En  1114  lo  papa  Pasqual  II  concedí  la  butlla  de  creuada  contra  Mallor- 
ques,  a  prechs  de  l'arquebisbe  Pere  de  Pisa. 

Coneguda  es  la  expedició  de  catalans,  genovesos  y  pisans,  y  la  presa  de 
Mallorques  en  1116  capitanejant  les  tropes  Ramón  Berenguer  III,  Comte  de 
Barcelona.  Abans  de  partir  per  la  conquesta,  firmaren  un  pacte  a  Sant  Feliu 
de  Guíxols  a  9  de  Setembre  1114,  que  fou  confirmat  per  Jaume  I  en  8  de 
Agost  1233. 

De  curta  durada  fou  aquesta  presa.  Ella  determinà  lo  final  de  la  domina- 
ció aràbiga  y  dugué  per  conseqüència  l'invasió  Almoràvit.  L'amir  Jussuf 
envià  ses  galeres  a  Mallorca,  però  ja  l'havían  abandonada  los  cristians  incen- 
diant la  ciutat,  pot  ser  preveent  l'expedició  africana. 

Lo  Comte  de  Barcelona  no  poguent  consentir  en  la  pèrdua  de  la  joya  guan- 
yada ab  sa  pericia  d'estratègia,  pactà  en  14  Setembre  1120  ab  lo  Walí  de 
Lleyda  que  recobraria  l'illa  lo  mes  d'Agost  següent.  No-s  té  conexement  de 
que  tal  pacte  tingués  resultats. 

R.  Berenguer  IV  lo  Sant  donà  la  ciutat  de  Mallorca  a  n'en  Guillem  Ra- 
món de  Montcada  dia  3  d'Agost  de  l'any  1146:  lo  que  demostra  que  los  Comtes 
de  Barcelona  seguían  creguentse  en  possesió  de  la  sobirania  de  Mallorca. 
No  retregué  exa  donació  cap  successor  del  Montcada  quan  la  conquesta  de- 
finitiva: però  sí  en  Nuno  Sanç  comte  del  Rosselló,  firmant  lo  pacte  en  28  de 
Agost  1229,  escrigué:  salvo  jure  meo  de  Santuerio. 

Un  any  passat  (Agost  1147)  lo  comte  de  Barcelona  segellà  convinences 
ab  los  genovesos  per  anar  ad  insules  Baleares.  No  tingué  efecte  l'expedició; 


54  LES  FRANQUESES  CONCEDIDES  A  MALLORCA  PER  JAUME  I 

A  tots,  pròcers,  mercaders  y  eclesiàstichs,  los  cridà  lo  Rey  a  la  cort 
que  havia  manada  a  Barcelona,  després  de  l'històrica  convidada  del 
còmit  Pere  Martell;  l'arquebisbe,  los  bisbes  y  los  abats;  los  nobles,  ba- 
rons, senyors  y  cavallers;  los  procuradors  de  les  ciutats,  mercaders  y 
ciutadans;  y  allà  formaren  aquell  pacte  de  qu'ens  alegrem  los  naturals 
de  Mallorca  com  del  primer  privilegi  que  devem  a  la  mare  Cata- 
lunya. 

A  la  oferta  d'hòmens,  cavalls,  armes  y  naus  y  al  séu  sosteniment, 
respongué  Jaume  I  ab  la  concordia  que  tots  signaren  pactant  la  com- 
pensació de  les  messions  y  sacrificis,  repartint  les  terres  que  encara 
sols  eran  esperances,  y  estatuint  que  les  posseissen  y  gosassen  segons 
les  costums  de  Barcelona.  Lo  comtat  al  donarmos  qui  nos  rescatas, 
també  nos  dotava  ab  lleys;  ab  aquells  usatges  venerables  començats 
a  compilar  l'any  1068  per  lo  comte  Ramón  Berenguer  I,  lo  Vell,  y 
ahont  encara  posà  ma,  nostre  Jaume  I. 

Jurada  aquesta  concordia  de  Barcelona,  demunt  los  Sants  Evange- 
lis per  lo  Rey  y  segellada  per  prelats,  comtes  y  cavallers,  fou  impossi- 
ble, per  falta  de  temps  suficient  per  los  preparatius,  cumplir  la  prime- 
ra clàusula  en  que  lo  jove  monarca  deya.  «Promittimus  vobis...  qui 
»nunc  prcesentes  estis  in  nostra  curia  Barchinonfe,  quod  nos  persona- 
»liter  transibimus  hi  hac  pròxima  sestate,  ultima  scilicet  septimana 
»mensis  Madii,  cum  nostro  navigio,  cum  nostris  exercitibus,  ad  insu- 
»las  Majoricas,  Minoricas,  Evizam  et  alias  Ínsulas  quse  vocantur  ge- 
»neraliter  Baleares,  ad  expugnandas  inde  barbaras  nationes».  Per  çò• 
Tacta  dels  deu  dies  avans  de  les  kalendas  de  Janer  (23  Desembre)  de 
l'any  1228,  hagué  d'ésser  repetida  als  28  dies  del  mes  d'Agost  del  se- 
güent any  1229  a  Tarragona  (V  kalendas  Septembris)  pocli  abans  de 
fer-se  a  la  mar  l'estol  expedicionari. 

En  aquesta  refermança  del  pacte  de  conquesta  sols  es  digne  de 
remembrar  la  major  amplitut  qu'es  dóna  a  la  facultat  d'adquirir  te- 
rres als  participants  en  la  creuada:  abans  solsament  otorgada  als  natu- 
rals y  vassalls  del  Rey  y  dels  senyors  de  mainada;  ara  extesa  a  tots 
los  hòmens  del  món  qui  anassen  adita  guerra:  Omnes  hominesde  terra 
nostra  et  aliunde  venientes. 

Aquests  son  los  dos  privilegis,  si  no  los  estimam  com  un  tot  sol,  an- 
teriors a  la  conquesta.  Dels  segles  precedents  tenim  registrats  alguns 
documents,  pochs  en  nombre,  y  menys  en  interès  foral;  com  son  trac- 


però  los  pisans  reclamaren,  per  pretenir  que  disfrutaven  de  dret  de  prefe- 
rencia demunt  dels  genovesos. 

Lo  papa  Alexandre  III  confirmant  en  1169  les  possessions  eclesiàstiques  de 
la  Seu  de  Barcelona  compta  entre  elles  a  Mallorca,  com  si  es  donés  per  efec- 
tiu lo  domini  català. 

Nou  anys  passats  foren  of erides  al  rey  d'Aragó  les  naus  de  Sicilia  per 
anar  a  la  conquesta  de  Mallorques  (1178). 

En  1204  Pere  II,  pare  del  Conqueridor,  negociejà  ab  genovesos  y  pisans 
una  creuada  per  rescatar  Mallorca. 


BENET   PONS   PÁimEfiX'ES  55 

tats  de  pau,  determinacions  de  jm-isdicció  ecclesiàstica,  etz.  (1).  Però 
lo  registre  de  nostres  Furs,  la  compilació  de  franqueses  y  privilegis, 
de  ordinacions,  capítols  de  Corts,  cartes  reyals  y  pregons:  tot  lo  que 
podríam  nomenar  nostre  Corpus  Juris,  qual  dret  supletori  es  lo  de 
Catalunya,  y  per  deficiencia  d'aquest  lo  dret  romà,  seg'ons  disposa  y 
mana  Jaume  II,  comença  ab  la  fulla  esplendent  de  la  Carta  de  Fran- 
quesa otorgada  per  lo  Conqueridor  als  pobladors  de  Mallorca,  quan 
encara  no  dominava  més  que  la  ciutat  y  lo  pla  sótsmès  voluntària- 
ment al  prestigi  de  les  armes  dels  nous  dominadors:  Aiitequam  ínsula 
ex  toto  esset  erepfa  a  manibus  paganorwm. 

Ab  aquesta  Constitució  del  Regne  de  Mallorca,  havem  de  co- 
mençar l'estudi  dels  privilegis  que  debèm  a  aquell  gran  Eey  que 
portà  a  nostres  platges  la  civilisació,  la  fò  y  la  llivertat. 


II 
La  carta  de  franquesa 

No  per  atravessar  l'amplc  fréu  que  separa  les  costes  continentals  de 
les  de  nostres  illes,  havia  de  mudar-se  lo  més  petit  detall  de  les  creen- 
ces, ni  de  les  costums,  ni  de  la  lleng-ua,  propries  del  esvehidor:  lo  que 
sagrat  y  sant  era  allà  en  sa  teixa,  sant  y  sagrat  devia  ésser  en  la 
nova  comarca;  les  fórmules  de  dret,  les  solemnitats  dels  contractes, 
los  modos  de  trametre  la  proprietat,  los  càsticlis  del  delicte,  aquells 
metexos  mals  usos  que  havían  de  perdurar  fins  a  Ferran  lo  Catòlich 
y  la  sentencia  de  Guadalupe  (2);  tot  lo  bó  y  tot  lo  dolent  que  tenia 
encarnat  lo  poble  dominador  ab  arrels  tant  fondes,  pareix  que  degués 
transportar-ho  com  a  senyal  característich  de  rassa. 

Y  més  encara,  los  furs  de  la  baronia.  Aquells  castellans  sobirans 
d'hòmens  y  hisendes  que  havian  donat  la  victoria  a  les  armes  cristia- 
nes; aquells  senyors  que  crusaven  llurs  terres  mitjançant  la  suor  del 
home  sòlit  y  propri,  del  pagès  de  remença,  que  duyan  l'abús  fins  la 
cugucia,  l'exorquia,  l'intestia,  l'arsia  y  lo  spoli;  y  fins  aquell  dret  que 
avuy  tan  nos  repugna  que  arribàm  a  duptar  si  es  estat  may  més  que  un 


(1)  Per  apèndix  donàm  nua  bréii  enumeració  dels  documents  de  que 
tenim  noves  referents  a  l'estat  de  dret  de  Mallorca,  anteriors  a  la  conquesta 
definitiva. 

(2)  Enrahonant  sobre  la  sentencia  arbitral  dictada  l'any  1486  per  Fe- 
rran II  d'Aragó,  lo  Catòlich  en  lo  monestir  de  Guadalupe,  rcsolguent  la 
llivertat  mitjantçant  iina  mòdica  reempsó  dels  remenses,  diu  lo  sabi  misser 
Solsona,  (segle  xvii)  en  la  obra  Stylus  caphreviandi,  p.  72:  «Si  quis  magis  vuit 
esse  informatus,  recurrat  ad  eam  quemadmodum  laudabilis  est  et  sancta». 

Verament  com  a  santa  s'havia  de  tenir  una  sentencia  que  posà  terme  a 
tants  y  tan  repugnants  abusos  per  part  dels  senyors,  y  a  les  revoltes  dels 
sótsmesos,  no  menys  sagnantes  y  luctuoses. 


56  LES  FRANQUESES  CONCEDIDES  A  MALLORCA  PER  JAUME  I 

somni,  lo  dret  de  la  primera  nit,  j us  primee  noctis;  aquells  cavallers  que 
regaren  ab  llur  sanch  dés  de  lo  coll  de  la  batalla  flns  los  murs  de  la 
Almudaina,  aquells  barons  que  aguantaren  lo  pes  del  setje,  que  du- 
gueren vassalls,  y  bestiar,  y  naus,  y  vitualles,  y  construireu  ginys  y 
axecaren  torres  y  cavaren  mines  ¿còni  renunciaren  aquí  llurs  privi- 
legis, y  lluny  d'intentar  la  prossecusió  dels  mals  usos  y  dels  mals 
tractes,  feren  dels  seus  sótsmesos  los  seus  porcioners?  ¿Còm  repartiren 
cases  y  terres  com  a  bens  alodials? 

(íEs  que  baix  d'aquest  cel,  d'un  blau  intens  y  a  la  vora  d'aquest 
mar  de  llum,  se  sent  més  fonda  l'ansia  de  Uivertat?  (1). 

Sia  com  sia,  es  fét  remarcable  que  Jaume  I  en  sa  Carta  de  Fran- 
quesa, concedida  als  pobladors  de  Mallorques,  dos  mesos  després  de  la 
presa  de  la  ciutat,  constitueix  lo  nou  Regne  sobre  una  base  d'igualtat 
tan  inesperada,  que  bé  li  escau  lo  dictat  de  Rey  democràtich  que  li 
donarían  en  lo  segle  xx;  sense  que  cap  dels  cronistes  d'aquell  temps, 
ni  los  metexos  Comentaris  del  Monarca,  donen  entenent  que  lii  hagués 
cap  mena  de  protesta:  casi  be  sembla  que  ni  s'en  adonan  d'aquell  ma- 
ravellós  esperit  de  justicia  y  de  Uivertat. 

Cap  diferencia  entre  los  brassos  de  la  nova  Ciutat,  cap  distinció 
entre  los  estaments:  persones  ecclesiàstiques,  prohoms,  militars,  nobles 
y  menestrals,  tots  són  iguals,  per  tots  fou  escrita  la  Carta  de  Fran- 
quesa. 

Sols  una  excepció  en  lo  dret  civil,  y  un  altre  en  lo  processal.  La 
prohibició  de  vendre  a  cavallers  y  sants,  ço  es.  a  monestirs  y  esglésies 


(1)  L'  erudit  y  diligentissim  D.  Eduart  d'Hinojosa  en  lo  séu  llibre  El 
Bégimen  señorial  y  la  cuestión  agraria  en  Cataluña,  durante  la  edad  media, 
imprès  l' any  1905,  resumint  un  traball  d '  investigació  dels  arxius,  dels 
documents  originals,  y  dels  autors  nacionals  y  estrangers  pertinents,  oscriu 
aquests  hermosos  paràgrafs  (pi.  250  a  253): 

«  Recorriendo  los  diplomas  catalanes  de  la  edad  media,  no  puede  menos 
de  llamar  la  atención  la  frecuencia  con  que  se  emplean  en  ellos  palabras  y 
frases  en  que  se  manifiesta  la  estraña  y  absurda  idea  de  que  la  potestad 
señorial  no  reconocía  limite  alguno  en  el  orden  jurídico. 

»En  las  enajenaciones  de  castillos  y  de  tierras,  son  muy  usuales  las  frases 
de  que  se  transmite  todo  lo  (jue  pertenece  al  donador  ó  vendedor,  de  g'rado 
ó  por  fuerza  (gratis  vel  vi),  con  derecho  ó  sin  él  (juri  vel  non  jure),  justa  ó 
injustamente  (juste  vel  injuste).  A  este  mismo  orden  de  ideas  pertenecen 
las  frases  cura  questiis  debitiset  indebitis,  licitis  et  inlicitis,  que  se  encuen- 
tran también  en  tales  enag'enaciones. 

»E1  hecho  de  encontrarse  estas  fórmulas  en  documentos  pertenecientes  á 
todas  las  regiones  de  Cataluña,  prueba  bien  á  las  claras  la  existencia  de  un 
estado  de  ánimo  bastante  general  de  los  señores,  acerca  de  la  naturaleza  de 
su  autoridad...  No  tenían  otra  norma  ni  medida  que  su  voluntad,  y  se  juz-  ■ 
gabán  facultados  ])ara  emplear  constantemente  la  fuerza  al  servicio  de  su 
arbitrariedad  y  de  su  ca]n-icho.» 

Aciuests  senyors  són  los  que  a  Mallorca  aceptan  sens  protestes  la  Carta  de 
Franquesa. 

A  Valencia  ja  no  foren  tan  compartí  vols. 


BENET    PONS    FÀBREGUES  57 

y  a  clergues.  Tal  volta  per  evitar  la  concentració  de  grans  immobles 
en  mans  abonades  a  vincular  laproprietat,  que  lo  Rey  volia  lliure:  tal 
volta  per  mires  fiscals,  perquè  no  cresquessen  les  rentes  de  personali- 
tats exemptes.  Es  lo  cert  que  la  única  excepció  de  la  igualtat  de  tots 
los  pobladors,  no  era  iin  privilegi  otorgat  en  benefici  dels  capdals  ni 
dels  prelats. 

En  la  part  no  substantiva  del  dret  instituit  per  Mallorca  per  lo 
Conqueridor,  estableix  una  diferencia  entre  los  ciutadans  seglars  y 
los  clergues,  que  no  es  tampoch  un  privilegi  a  favor  de  les  persones 
tonsurados.  Autorisa  a  tothom  essen  llech  per  ésser  notari,  exceptat 
quisvulla  sia  ordonat. 

Un  capítol,  lo  XXX,  parla  especialment  dels  cavallers,  però  es  per 
precisar  la  igualtat  de  dret  devant  la  lley  ab  los  altres  ciutadans,  or- 
denant «que  lega  al  adversari  del  cavaller  penyora  pendre»,  inclòs  lo 
propri  cavall  «si  donchs  no  cavalcava  sobre  el  o  ab  sa  propria  ma  no'l 
tenga» . 

Totes  les  demés  disposicions  del  privilegi  capitolat,  conegut  a  la 
Curia  mallorquina  per  lo  nom  peculiar  de  Carta  de  Franquesa  tan 
estimada  dels  nostres  avantpassats  que  ab  ella  començan  los  més  pre- 
ciats  Còdichs  y  Registres  (tant  qu'en  guardàm  més  de  nou  texts)  rege- 
xen  per  tots  los  pobladors  del  Regne  sens  distincions  de  estaments, 
brassos,  ni  estats. 

La  llivertat  alodial  de  cases,  horts,  pastures,  aygües,  platjes,  pesca 
y  cassa;  del  pla  y  la  montanya,  llenyes  per  edificar,  naus  o  casals  o 
per  qualsevulla  altre  emprin,  la  consigna  lo  gran  Rey  en  lo  meteix 
paràgraf  en  que,  ab  tres  paraules,  prohibeix  tan  solsament  disposar  a 
favor  de  cavallers  y  esgleyes. 

Diu  axis  lo  capitel  segon  de  la  Carta  de  Franquesa: 

«Les  possessions  totes,  les  quals  en  la  Ciutat  e  el  Regne  haurets  ó 
»posseyrets,  hajals  franques  e  liures  axi  con  aqueles  haurets  per 
»cartes  de  nostra  donació,  e  puscats  daqueles  fer  ab  infant  e  sens 
»infant  (1)  totes  vostres  voluntats  a  quins  volrets,  exceptáis  cavalers  e 
»sancts.» 

En  quant  als  cavallers,  ja  tenian  les  seues  porcions  pertinentment 
als  drets  convinguts  en  los  pactes  de  Barcelona  y  de  Tarragona  que 
abans  havem  recordat.  Les  persones  jurídiques  y  naturals  ecclesiàsti- 
ques  foren  magnanimamerit  ateses  per  lo  sobirà,  que  de  la  seua  porció 
dotà  monestirs  y  temples,  fomentà  lo  culte,  senyalà  trats,  terres,  fruits 
y  censáis,  no  volguent  que-s  tingués  la  relligió  per  indotada,  imitant 
tan  noble  generositat  (2)  los  barons  donavan  del  seu,  perquè  lo  papa 


(1)  Revocació  directa  de  Vexorquia  un  dels  mals  usos  corrent  a  Cata- 
lunya, que  feya  llegitimant  al  senyor  o  senyora  sobre  l'heretat  del  vassall 
mort  xorch,  axó  es,  sense  infants,  encara  que  n'hag'ués  ting-ut. 

(2)  Despedint-se  dels  pobladors  just  terraenada  la  conquesta,  se  gaudeix 
lo  Conqueridor  d'haver  pogut  axecar  l'esg'leya  de  nostra  dona  Sancta  Maria 
en  aquest  Regne  que  Deu  li  havia  donat  al  bell  mitg  de  la  mar,  mercè  no 


58  LBS  FRANQUESES  CONCEDIDES  A  MALLORCA  PER  JAUME  I 

Gregori  VII  en  17  Febrer  1073  (1)  havia  fét  gràcia  a  SanxoRey  d'Ara- 
gó y  als  seus  successors,  dels  delmes  de  les  terres  queprengiiessen  als 
moros;  y  Urbà  II,  dia  16  de  Maig  de  l'any  1095,  ab  cèdula  apostòli- 
ca (2)  otorga  a  Pere  I  y  als  llegítims  reys  que  lo  succeissen  en  la  co- 
rona d'aquell  regne,  y  als  barons  llurs  feudataris  tots  los  delmes  de  les 
terres  rescatades  de  mans  dels  serrahins,  que  poguessen  reclamar  les 
esgleyes,  posant  aquestes  y  les  persones  eclesiàstiques,  baix  lo  pa- 
tronat rey  al. 

Feta  tal  excepció  per  evitar  que  la  proprietat  fos  massa  vinculada 
en  mans  de  potentats,  clergues  y  monestirs,  reforçà  lo  concepte  de 
alodials  que  dóna  als  immobles,  prohibint  que  jamay  dexen  de  ésser 
lliures  los  pobladors  de  Mallorca,  ab  totes  les  seues  coses  y  mercaderies 
franques  de  tota  deuda,  peatge,  portatge,  mesuratge,  pes  y  ribatge;  y 
de  tota  quésta,  talla,  força  y  demanda,  préstech,  host  y  cavalcada, 'y 
lur  reempsó.  Ben  entès  en  lo  que  pertoca  a  la  host  y  cavalcada,  que 
tal  lliberació  començaria  una  volta  finida  la  presa  y  pacificació  de 
Mallorca. 

Prohibeix,  també,  los  altres  imposts,  carnatge,  pesatge,  herbatge 
ni  quaranta;  y  especialment  aquell  dret  de  naufraig  que  feya  fugir  als 
nautes  de  les  costes  inhospitalaries  hont  los  senyors  prenien  com  tro- 
valles  enviades  per  Déu,  les  despulles  de  les  naus  flagellades  per  la 
tempesta. 

Dicta  aleshores  breus  disposicions  especials  per  castigar  los  crims 
y  maleficis;  y  no  cal  que  done  més  segles,  per  quant  en  lo  capítol 
quatorzè  estatueix  que,  en  plets  d'injuries,  danys  o  nafres,  sia  duit 
lo  procés  segons  usatges  de  Barcelona. 

Per  l'adulteri,  mana  que  negú  sia  punit  en  coses  ni  en  persona,  si 
la  fembi'a  o  lo  marit  injuriats,  no  proposant  lo  clam  en  forma  de  dret, 
exceptuant  aquets  delictes  conti'a  l'honor  de  la  acusació  pública  y  de 
l'acció  popular,  y  abolint  l'odiós  mal  us  de  la  cugucia. 

En  tots  los  maleficis  recomana  los  pacifichs  juhis  conciliadors  de 
prohòmens,  ans  que  intervinga  la  represió  judicial;  y  vol  que  abans 


alcíinçada  per  negún  rey  d'Espanya.  En  les  Corts  de  Barcelona  í'o  pacte  que 
assignassen  als  clergues  y  a  les  esg'leyes  los  senyorius  (dominicaturoe)  y  ren- 
des competentes.  Y  regressat  a  la  capital  del  Cointat  de  Barcelona,  a  5  d'Abril 
de  r  any  1232,  feu  cessió  a  la  Seu  de  Mallorca  del  desè  de  totes  lurs 
possesions  y  drets  a  l'Illa,  y  del  dolnie  deis  fruyts,  bestiar  y  pexos. 

Les  dificultats  per  alcançar  lo  regonexement  del  bisbe  per  éll  designat 
per  la  nova  Catedral  aquí  fundada,  y  lo  desitg  de  concordia  ab  lo  bras 
eclesiástich,  dugué  com  a  compostura  la  concessió  de  la  quarta  dels  delmes 
a  les  parro(iuies,  y  l'altra  quarta  part  a  la  Seu:  les  dues  quartes  restants  les 
retengueren  los  possee'dors  de  cavalleries  y  de  possesions. 

Axi  resulta  que  de  la  porsió  del  Rey  tingué  1'  Esgleya  lo  delma,  y  de 
les  altres  porcions  la  meytat  del  delma  per  concessió  generosa  y  voluntaria 
del  Rey  y  deis  porcioners. 

(1)  Beuter,  Marines. 

(2)  Beuter,  Marines, —Archiu  Histórich  de  Mallorca. 


BENET   PONS    FÀBREGUES  59 

de  pagar  lo  dret  de  la  curia  o  sia  lo  quint  de  calonia,  se  degué  satisfer 
al  perjudicat,  prohibint  que,  per  tais  drets  curials,  sian  apenyorats  lo 
llit,  ni  l'arca,  ni  les  vestidures,  ni  les  armes  del  condemnat. 

Per  acursar  los  plets,  disposa  que  los  habitadors  de  ciutat,  plete- 
gen  de  terç  en  terç  dia;  y  los  estranys,  si  son  demandats,  pugnn  pie- 
tejar  cada  dia,  evitant-los-hi  los  perjuis  d'una  més  llarga  perma- 
nencia. 

Prohibeix  que  los  qui-s  troben  a  Mallorca  pusquen  allegar  privilegi 
de  for;  y  exclueix  les  proves  judiciaries  per  tot  crim  o  demanda. 
Dessept  anys  abans  que  les  Corts  d'Osca  (1247)  fessen  desciparèxer 
aquestes  proves  nomenades  Judicis  de  Déu  dels  tribunals  de  la  coro- 
na d'Aragó,  ja  vedà  a  Mallorca  Jaume  I,  la  batalla  y  lo  ferre  flame- 
jant, y  l'home,  y  l'aygua  y  tota  altra  provança  de  aquesta  mena. 

«Cort,  batle  ne  saigs,  ne  lurs  lochtinents,  no  entraran  en  les  cases 
«vostres  (diu  textualment  lo  XVII  capitol)  per  negún  crim  ne  per  rahó 
»de  suspita,  per  si  sols:  mes  entraran  ab  dos  o  ab  quatre  prohòmens  de 
»la  ciutat.  Açò  meteix  serà  observat  en  naus,  en  lenys,  en  forns  e  en 
«molins». 

Vol  nostre  legislador  que  la  justicia  gratuita  de  que  avuy  se  parla 
com  d'una  esperança  a  realisar,  sia  un  fét;  y  ordena  «que  no  sía  res 
donat  per  justicia  á  fer». 

Y  pressentint  l'article  desè  de  la  Constitució  actual  de  la  Monar- 
quía espanyola,  diu  lo  Rey  ais  començaments  del  segle  xiii  «que  negú 
perda  los  bens  seus,  ne  partida  dels  bens  seus»  encara  que  per  alcún 
crim  sía  condempnat  (1). 

La  publicitat  del  procediment  ve  consagrada  en  los  capítols  XXIII 
y  XXV:  «Veguer,  batle  o  saig  (diu  lo  primer)  no  puscha  conèxer  de 
«falsetat  de  pes  ne  de  mesures  sinó  en  loch  públich  e  devant  proho- 
»mens  de  la  ciutat».  Y  lo  segon  estén  aquestes  regles  tant  en  lo  que 
toca  a  la  publicitat  com  a  lo  que  pertoca  a  la  intervenció  dels  prohoms 
en  lo  jutjament  del  Veguer,  a  totes  les  qüestions  que  seran  entre  habi- 
tadors de  Mallorca. 

Aquests  prohoms,  aquest  Jury,  aquets  tribunals  collegiats  ab  l'in- 
tervenció de  ciutadans_,  no  eran  sols  per  lo  Veguer.  També  la  Cort 
havia  de  dictar  les  sentencies  ab  consell  dels  prohòmens  (capí- 
tol XXXV)  tan  si  nega,  com  si  dupta,  com  si  otorga  lo  culpable.  Y 
per  los  plets  diu  lo  capítol  XXXI:  «Los  juis  tots  dels  plets  jutjarà  la 
Cort  ab  prohòmens  de  la  Ciutat». 

¡Quin  temps  seguiran  exersint  l'oflci  hòmens  professionals,  petrifi- 
cats  per  l'hàbit,  indiferents  per  costum,  subjectes  a  procurar-se  prospe- 
ritats y  ascensos  dins  sa  carrera! 

No  són  menys  interessants  los  demés  capítols  d'aquesta  Carta  Reyal 


(1)  La  confiscació  de  bens  de  que  lo  Conqueridor  alliberà  als  naturals 
de  Mallorca  al  constituir  aquest  Regne,  fou  importada  aquí  per  Pere  IV 
contra  los  reus  del  crim  enorme,  ço  es  de  lesa  magestat,  l'any  1346  per  ate- 
rrorisar  als  fidels  del  malaurat  Jaume  III. 


60  LES  PRAXQUESBS  CONCEDIDES  A  MALLORCA  PER  JAUME  I 

qui-s  referexen  a  encantaments,  defraudacions  en  les  mesures  y  en  lo 
pa,  llivertat  de  pregonar  o  no  la  mercadería,  penyores  y  fermances, 
etzètera.  Com  donàm  lo  text  català  poch  conegut,  y  lo  llatí  que  publi- 
cà en  Quadrado,  tal  com  los  custodian  a  Mallorca  al  Arxiu  Històrich, 
no  creím  convenient  comentar  ja  més  que  la  derrera  disposició  en 
que  lo  Rey  promet  al  poblador  del  nou  Regne,  no  donar-lo  ni  cam- 
biar-lo. 

Poch  temps  durà  aquest  propòsit,  suposat  que  en  Lleyda  a  III  ka- 
lendes  d'Octubre  (29  Sept.)  MCCXXXI,  celebraren  en  Jaume  I  y  en 
Pere  de  Portugal,  lo  concanvi  del  senyoríu  vitalici  de  Mallorca,  que 
cedí  lo  Rey,  exceptat  Santueri  qu'era  castell  d'en  Nuno  Sanç,  y  l'Al- 
mudayna  y  altres  castells  que  retingué  lo  Monarca,  per  lo  Comtat 
d'Urgell  que  perpètuament  entrega  l'Infant. 

La  ralló  política  defencà  aquesta  infracció  del  derrer  capítol  de  la 
carta  de  Franquesa:  y  de  totes  maneres,  be  pot  dir-se  que  Jaume  I  no 
alienà  la  potestat  sobií'ana  sobre  Mallorca,  sinó  que  constituí  un  feu 
per  allunyar  aquell  turbulent  fill  del  rey  de  Portugal^  y  asegurar  per 
sempre  lo  constant  pacíflch  domini  del  d'Urgell,  enclavat  dintre  los 
territoris  de  la  corona  reyal. 

Però  al  cap  de  poclis  anys,  en  1244,  rescatà  lo  senycft'íu  de  son 
Regne  de  Mallorca,  donant  en  cambi  a  n'en  Pere  de  Portugal,  les  viles 
y  castells  de  Morella,  Segorb,  iVIurvedre,  Castelló  y  Almenara.  Con- 
vengut  lo  barat,  l'Infant  absolgué  als  habitadors  de  Mallorques  del  sa- 
grament de  fidelitat,  a  Alcira  a  3  de  Juny  de  1244.  Altra  volta  li 
tornà  aquest  senyoríu  lo  Rey,  y  novament  lo  reté  l'Infant. 

Benet  Pons  Fàbregues. 


Haereticatio  G.  Mate,  Carcassonae  Inhabitatoris 


Envoie  deux  documents,  appartenants  à  Flnquisition  de  Carcas - 
sonne,  qui — à  ce  que  je  sais — n'ont  pas  été  imprimes,  et  qui  sont  de 
grand  intérét  et  de  quelque  importance,  vu  (ju'ils  décrivent  la  céré- 
monie  Cathare  du  «Consolamentum».  Quelques  mots  sont  un  peu  obs- 
curs à  cause  d'une  corruption.  Les  documents  ont  été  écrits,  sans 
doute,  vers  1275. 


^) 


1.  Attendentes  dicti  haeretici  ad  dictuni  infirmum,  sènior  dixit  oi  «Credo 
quod  vos  estis  prope  ñnem  vestriim»;  qui  scilicet  infirinus  respondit  «Donii- 
nus  misereatur  mei».  Et  tune  jiinior  liaereticorum  dictoriun  dixit  dicto  infir- 
mo «Pregatz  ne  aquest  ¡jro  home  quen  pregue  Dieu»,  intelligens  et  demous- 
trans  socium  suum  haereticum  seniorem;  et  tuncdictus  intírmus  dixit  dicto 
haeretico  seniori  «Senher,  pregatz  en  Dieu»;  qui  sènior  haereticus  tune 
respondit  «Diaus  nescia  preg'atz».  Dixitque  eidem  infirmo  idem  Sènior  hae- 
reticus «Dicatis  vultis  reciperc  donum  Dei  et  illam  sanctam  ordinationcm 
quam  portavit  Dominus  de  ciiria  coelesti,  et  posuit  súper  apostólos,  et  apos- 
toli  dimiserunt  bonis  hominibus,  et  boni  homines  bonis  hominibus  successive» 
— usqite  tune  intelligens  de  illis  de  secta  sua,  scilicet  liaereticorum.  Et  dictus 
infirmas  respondit  quod  sic.  Et  positis  priusmanibussuis  junctis  infra  manus 
dicti  haeretici,  dixit  sibi  idem  haereticus  «l^romittatis  Deo  et  Evangelio  et 
nobis  ex  tune  non  comedere  carnes  caseum  vel  ova  aut  aliquem  pingucdi- 
nem  carnium,  et  caste  vivere  perpetuo — sive  vivatis,  sive  moriamini»:  qui 
infirmus  dixit  quod  sic.  Dicens  etiam  sibi  scilicet  dicti  infirmo  idem  haere- 
ticus «Dicatis  post  me  «Adoramus  Patrem  et  Filium  et  Sj^iritum  Sanctum» 
— quod  et  fecit  dictiis  infirmus;  et  sic  ter  iterum  dixit  ei  «Dicatis  post  me 
Pater  Noster» — quod  et  fecit  usque  ad  finem  dictae  orationis,  sed  «Liberare 
nos  a  malo»  addens  «Quoniam  tuum  est  regnmn  et  virtiis  et  gloria  in  saecii- 
la,  Amen» — (juam  additionem  una  cum  dicto  haeretico  dixit  dictus  infirmus. 
Et  deinde  dicti  ambo  haeretici  apponeiites  libruní  super  caput  dicti  infirmi 
et  tangentes  cum  manibus  suis  dixerunt  iterum  Pater  Xoster;  et  dictus 
sénior  haereticus  dixit  Evangelium  Beati  Joannis  «In  principio  erat  verbum» 
secundum  morem  et  recitum  haereticorum,  et  sacundum  modum  qiio  haere- 
tici dictum  Evangelium  in  simili  casii  dicere  consiieverunt,  scilicet  in  hae- 
reticatione.  Et  sic  dictum  Raimundum  Guillelmi  haereticaverunt  secundum 


62  H^RETICATIO  G.  MATE,  CARCASSONiE  INHABITATORIS 

morem  et  ritum  liaereticoriim,  praesentibus  ipso  Bernardo  de  Lajariga  qui 
loqiiitur,  et  aliis  ómnibus  superius  nominatis.  Postquam  haereticationem 
fecerunt  dicti  haeritici  osculati  dictum  librum  a  dicto  haeretico  et  dici  ab 
eodem  bene  in  ósculo  (?)  dicentes  ei  «Modo  potestis  rogare  Deum,  quiabonus 
homo  estis»;  et  dictus  infirmus  respondit  «Dominus  laudetur».  Et  hoc  post- 
que  dicti  haeretici  posuerunt  dictum  librum  juxta  dictum  infirmum  haere- 
ticatum;  et  eidem  haeretici  more  haereticali  oraverunt,  et  omnes  alii 
praesentes  ipseque  B.  qui  loquitur  adoraverunt  flexis  genibus  dictos  haere- 
ticos,  dicendo  ter  «Benedícite».  Et  tune  dicti  duo  haeretici  séniores  dixerunt 
dicto  infirmo  de  novo  haereticato.  «Dicatis  vos,  et  ut  nos  dicimus,  istis  qui 
praesentes  coram  vobis  «Dieus  vos  benesigna»,  quod  et  fecit  dictus  infirmus 
haereticus  novus.  Et  consequenter  osculati  fuerunt  ipse  testis  et  omnes  alii 
supra  nominati  dictos  duos  haereticos,  qui  dictum  novum  haereticum 
haereticaverunt.  Et  haec  haereticatio  facta  fuit  duo  anni  vel  circiter 
suntelapsi.  —  Begistrum  Inquisitionis  Carcassonensis .  Collection  Doat, 
Reg.  26,  ff.  248-50. 

2.  In  adoratione  haereticorum  consuevit  teneri  liic  modus:  adorantes 
enim  flectunt  ter  genua  coram  haereticis  stantibus  dicendo  qualibet  vice 
«Benedicite  boni  Cristiani!  Orate  pro  nobis!»  Aliquando  etiam  fit  adoratio 
per  inclinationem  ponendo  manus  ad  terram,  vel  súper  bancam,  et  incli- 
nando se  profunde;  et  postea  erigendo  se  ter  dicunt  «Benedicite»  sicut 
supra:  haereticus  respondet  «Deus  vos  benedicat,  et  perducat  ad  boniim 
finem»,  vel  «Benedictio  Dei  et  nostra  sit  vobiscum». — Reg.  XXXI.  f.  175. 

J.  Daewin  Swift. 


Pego. -Su  población  y  primeros  señores 


Tienen  la  desgracia  los  pueblos  de  la  Marina  de  que  la  Crónica 
Real,  no  sólo  no  se  extiende  hablando  de  su  reconquista,  sino  que  de 
algunos  apenas  hace  mención,  teniendo  por  lo  mismo  que  acudir  á  los 
documentos  conservados  en  los  Archivos  para  conocer  algo  de  su  his- 
toria. 

Hasta  minucioso  Don  Jaime,  en  muchos  pasajes  de  su  mencionada 
Crónica,  de  los  pueblos  de  referencia,  sólo  nos  dice  al  final  del  cap.  63 
de  la  tercera  parte:  «E  quant  veeren  que  nos  hauiem  Xàtiva,  e  Biar, 
renderen  a  nos  tot  lo  regne,  qui  era  de  Xúquer  tro  en  terra  de  Murcia. 
E  ab  conuinenea  que  nos  los  haguem  feyta  que  Is  retinguessem  al 
regne.  E  axi  haguem  ho  tot».  Despréndese  de  este  párrafo  que  todos 
los  demás  pueblos,  sin  resistencia  alguna,  se  entregaron  al  poderoso 
Monarca  al  ver  dominada  Játiva  y  Biar.  El  tratado  que  se  celebró  en 
las  vistas  habidas  en  Almizra  á  instancias  del  Infante  Don  Alfonso, 
entre  éste  y  su  suegro  Don  Jaime,  á  causa  de  las  injustificadas  é  irri- 
tantes pretensiones  del  después  Rey  sabio  de  Castilla  sobre  Játiva, 
hermosa  y  espléndida  jova  del  Reino  valenciano,  sin  que  para  apode- 
rarse de  ella  omitiese  alegaciones  de  cosas  inexactas  y  cometiese  la 
imprudencia  de  proferir  amenazas  ante  el  hombre  que  sólo  á  Dios 
temió;  gracias  á  las  lágrimas  de  la  Reina  y  á  los  ruegos  de  los  man- 
datarios del  de  Castilla,  depuso  su  justificadísimo  enojo  nuestro  glo- 
rioso Conquistador,  y  se  avino  á  hacer  el  siguienie  repartimiento, 
según  el  cap.  LV  de  la  tercera  parte  de  la  mencionada  Crónica,  que 
dice:  «Aquest  fo  lo  departiment  de  les  terres  quel  Infant  hagués  Al- 
manfa,  e  Sarazull,  e  el  riu  de  Cabriol.  E  nos  que  hagueffem  Castalia, 
e  Biar,  e  Relleu,  e  Sexona,  e  Alarch,  e  Finestrat,  e  Torres,  e  Polop  en 
la  Mola,  que  es  prop  de  Agües,  é  Altea,  é  Tormo  quis  encerraua  dins 
los  termens etc.» 

Por  primera  vez  vemos  nombrar  los  pueblos  de  aquella  tierra,  en 
los  que  sin  duda  se  hallaba  incluido  el  territorio  de  Pego,  próximo  á 
alguno  de  los  mencionados. 


64  PEGO.  — su  POBLACIÓN  Y  PRIMEROS  SEÑORES 

Después  de  esto,  tenemos  que  buscar  en  el  Libro  del  Repartimiento 
á  Pego,  y  encontramos  en  la  parte  correspondiente  al  Reino  de  Valen- 
cia las  siguientes  donaciones  (1)  hechas  en  el  valle  de  Pego,  por  el 
año  1245,  las  que,  copiadas  á  la  letra,  dicen: 

DOXATIOXES    VALLIS   DE  PEGO 

P.  de  Berduii  et  alus  XIV  popiilatoribus  sociis  suis:  unicuique  V  jo.  terre 
in  alcheriis  que  dicuntur  Casteyllou  et  Benigalib  et  si  ibi  non  habuerint 
coinplementuní  residuum  in  alcheriis  propinqiiioribus.  XV  Ivalendas  madii. 

P.  de  Cabrera  et  XXIX  populatoribus  sociis  vestris  in  alcheriis  de  Benia- 
yaet  et  de  Huxola  et  de  Beniomelyr  que  sunt  in  termino  de  Pego:  unicui- 
que V  jo.  terre  et  II  fauecatas  pro  ortis  et  si  ibi  non  sufecerint  in  alcheriis 
de  Peg'O  in  quibus  magis  accipere  volueritis  residuum.  XV  kalendas  decem- 
bris. 

Poncio  de  Verdu:  III  jo.  terre  in  tenuino  de  Pego  in  hereditate  que  fuit 
de  Abdolmagi.  V  idus  junii. 

Dominico  de  Podioviridi:  VI  jo.  terre  in  alcheria  que  dicitur  Abeugalit 
que  est  in  valle  de  Pego.  V  nonas  madii. 

P.  de  Berdun  et  alus  XIV  populatoribus  sociis  tuis:  singulas  domus  in 
alcheriis  que  dicuntur  Castelló  et  Benigalib  que  sunt  in  valle  de  Pego  et 
unicuique  vestrum  V  jo.  terre  in  termino  ipsarum  alcheriarum  et  si  ibi  non 
poteritis  habere  complementum  dictarum  jovatarum  habeatis  et  percipiatis 
illud  quod  inde  defecerit  in  alus  alcheriis  jiropinquioribus  eisdem.  Unaque- 
que  jo.  pro  X  solidis.  XV  kalendas  madii. 

Poneio  de  Verdu:  III  jo.  in  termino  de  Pego  in  hereditate  que  fuit  de 
Abdolmagi.  V  idus  junii. 

P.  de  Cabrera  et  XXIX  populatoribus  sociis  vestris:  alcherias  de  Benia- 
yaet  et  de  Uxola  et  de  Beniomeyr  que  sunt  in  termino  de  Pego  et  unicuique 
vestrum  V  jo.  terre  in  termino  earum  et  II  fauecatas  pro  ortis  et  si  aliciii 
eorum  defecerit  quod  non  possit  habere  complementum  in  dictis  alcheriis 
habeat  in  alus  alcheriis  de  Pego  in  quibus  accipere  voluerint  pro  uuaqua-. 
que  jo.  X  solidos  et  pro  ortis  ad  rationem  jo.  XV  kalendas  decembris.  Domos 
habeant  frauchas. 

Bien  claro  indica  lo  que  acabamos  de  leer  que  á  la  sazón  la  Villa 
de  Pego  no  existía,  estando  poblado  aquel  paraje  por  diferentes  al- 
querías y  caseríos  diseminados  por  todo  el  valle,  al  que  defendía  el 
castillo  de  su  nombre,  por  cierto  asentado  en  punto  muy  estratégico. 
Puntos  estos  que  hemos  podido  comprobar  en  una  visita  hecha  de 
reciente  á  esta  población,  si  bien  no  lo  detenida  que  fuera  de  desear 
y  de  necesidad. 

Procurando  seguir  el  orden  de  fechas,  tenemos  que  retornar  á  la 
Crónica  Real,  en  donde  nos  cuenta  el  egregio  cronista:  que,  encon- 
trándose en  Calatayud,  D.  Eixinien  Peris  Darenos  le  dio  la  mala 
nueva  de  que  Alazarch  se  había  apoderado  de  algunos  castillos  y 
tierras  de  Valencia;  eran  aquellos  los  de  Gallinera  Serra  y  Pego. 


(1)    Repartimiento  de  Valencia;  reg.  5,  G  y  7. — Bofarull. 


FRANCISCO    MARTÍNEZ    Y    MARTÍNEZ  65 

Motivó  esto  la  precií^itada  venida  del  Rey  á  Valencia,  en  donde,  des 
pues  de  saber  que  el  atrevido  sarraceno  se  había  apoderado,  aparte 
de  otros  muchos  castillos,  de  la  comarca  montuosa  hoy  perteneciente 
á  la  provincia  de  Alicante,  cual  es  la  en  que  se  asientan  los  pueblos 
de  Peñacadell,  Alcalá,  Castell,  Planes,  etc.  y  de  Penág-uila;  hubo  con- 
cejo con  el  Obispo  de  Valencia,  tres  clérigos  de  su  iglesia,  cinco 
ciudadanos  y  los  ricos  y  caballeros,  y  se  acordó  expulsar  á  los  moris- 
cos de  este  reino;  lo  ciue  se  llevó  á  cabo  al  mes  de  acordado,  si  bien 
no  salieron  todos,  pues  al  caudillo  insurrecto  se  le  juntaron  bastantes 
hombres  de  guerra  de  los  que  no  (quisieron  abandonar  el  país. 

Sin  duda  con  este  refuerzo  de  gente  á  Alazarch,  se  le  acrecentó  la 
osadía  y  menudearon  las  cavalcadas  y  correrías,  lo  que  dio  motivo  á 
que  Don  Jaime  convocase  nueva  reunión  de  Obispos,  de  ricos  hombres 
y  de  caballeros  que  sabían  de  hechos  de  armas,  y  de  prohombres  de 
la  ciudad,  acordando,  á  propuesta  de  Don  Eiximen  Peris  Darenos, 
combatir  la  insurrección;  pero  quedándose  el  Rey  en  Valencia  (esto 
bien  á  pesar  del  esforzado  ]\Ionarca).  Así  se  hizo  y  se  le  tomaron  al 
sarraceno  varios  castillos,  entre  ellos  el  de  Pego.  Aunque  la  Crónica 
lo  calle,  se  debe  creer  ya  que  para  llegar  á  la  Peña,  entre  otros  casti- 
llos, era  casi  preciso  tomar  el  de  Pego  por  el  sitio  donde  está  situado; 
pero  dice  el  Rey  al  nai'rar  su  expedición  contra  Alazarch  (esto  con 
bastante  concisión)  que  al  llegar  á  Cocentayna  se  le  presentaron  los 
alcaides  de  Planes  de  Castell  y  de  Pego,  lo  que  hace  dudar  hubiese 
sido  sometido  con  anterioridad. 

No  podemos  resistir  á  la  tentación  de  consignar  aquí,  copiándolos 
literalmente,  un  párrafo  del  cap.  LXXIX  y  todo  el  LXXX  de  la  repe- 
,  tida  Crónica,  que  dicen : 

«E  cu  latre  (lia  oyda  la  missa  anamnosini  a  Alcalá,  e  nons  hig'osa  sperar, 
c  mudas  a  Gallinera.  E  nos  anam  a  Alcalá:  car  allí  tenia  fon  Alherch  niajor 
que  en  altre  llogar.  E  no  volem  dir  totes  les  cofos  que  hi  foren  feytes,  car 
feria  allongament  del  llibre;  mes  al  VIII.  dia  cobram  Alcalá,  e  Gallinera, 
e  XVI.  castells  quens  liauia  cmblats,  e  qiiens  hauia  tolts,  e  feu  conuinença 
ab  nos  (pe  exis  de  nostra  terra,  per  toftemps  fens  que  james  no  hitornas.  E 
(lonam  Polop  a  vn  feu  nebot  que  el  bagues  de  fos  dies.  E  aço  fo  per  compo- 
ficio  entre  nos,  e  ell». 

«E  ans  (jue  aciuefta  cofa  fos  stada,  vencli  lo  Rey  de  Caftella  a  Alacant, 
c  enuia  miffatge  (pie  exis  Alazarch  a  ell.  e  ell  exi  hi.  E  el  Rey  de  Caftella 
ca(,-aua,  e  Alazarch  veuch  ab  X.  cauallers  de  Moros  e  fos  exortius  qui  li 
anaiien  deuant.  E  dixereu  al  Rey  de  Caftella  ([ue  Alazarch  venia,  e  atturas. 
E  alazarch  vcnch  a  ell,  e  alturas,  e  befa  li  la  ma.  E  el  Rey  de  Caftella  de- 
mauali,  fi  fabia  caçar.  E  Alazarch  dix  li,  que  fis  volia  caçaria  castells  del 
Rey  Arag'o.  E  dix  un  gallego  que  hi  era  del  Rey  de  Caftella,  que  mal  Moro 
era  a(iuell  qnc  no  fabia  caçar  ñno  caftells:  e  era  hi  vn  caualler  de  nostra 
terra  que  hi  oy  les  paraules,  e  hauia  per  nom  Mii|uel  Garcés,  e  dix  nos  ho 
tot.  E  quant  nos  haguem  tolt  a  Alazarch  tot  ço  (jue  hauia,  e  gitat  de  nostra, 
a  nos  membra  afpiella  paraula,  e  faem  fer  una  carta  al  Rey  de  Caftella.  E 
cnuianli  a  dir,  com  nos  era  ftat  dit  que  Alazarch  era  a  ell  veng'ut,  e  hauiali 
dit  aqueftes  paraules  que  defus  fon  dites.  E  nos  femli  a  faber  que  li  hauem 


GB  PEGO. — su  POBLACIÓN  T  PRIMEROS  SEÑORES 

tolts  eu  VIII.  dies  XVI.  caftells,  e  que  axi  fabiem  nos  caçar  li  enuiauem  a 
dir,  e  que  Alazarch  hauia  caçat  axi  com  hauia  oyt  per  nostra  carta». 

Si  esa  conducta  la  guardase  con  su  suegro  uno  que  no  se  llamase 
Rey  sabio,  ¿cómo  se  le  apellidaría?  Si  no  fuese  por  temor  de  ofender  á 
nuestros  hermanos  de  Castilla,  comentaríamos  lo  narrado  por  Don 
Jaime  de  su  famoso  monarca,  añadiendo  otros  hechos  que  al  referido 
sirviesen  de  marco.  ¡También  en  el  pequeño  espacio  que  media  entre 
las  gradas  y  el  dosel  de  un  trono,  se  encuentran  pasiones  y  mise- 
rias! 

Señala  Diago  (1)  á  estos  sucesos  la  fecha  de  1248,  fundamentando 
bien  su  aserto;  mas  una  carta  de  Alzarach  á  Doña  Violante,  fechada 
en  Alcalá  el  9  de  Marzo  de  1250  (2),  le  desmiente. 

En  este  lugar  debemos  transcribir  un  documento,  primero  de  la 
serie  con  los  que  pueden  enorgullecerse  los  hijos  de  Pego,  pues  bien 
claro  demuestra  su  contenido  que  fué  muy  apreciado  por  los  Reyes 
aquel  hermoso  valle,  ya  que  constantemente  fué  patrimonio,  no  sólo 
de  infantes  y  príncipes  de  casa  real,  sino  de  una  ex-Emperatriz  y  de 
una  Reina.  Dice  así  el  mencionado  documento  (3); 

« vobis  charissimo  et  dilecto  filio  uostro  infautl  Petro  in  compensacio- 

nem  et  emeudam  castri  et  ville castrum  et  villam  de  Pego  pro  octo  mille 

solidis,  ita  quod  predictam   villam   et   castrum  de  Pego   cum juribus, 

pertinenciis  suis  et  ómnibus  redditibus  et  exitibus  et  proveutibus  et  alus 

juribus  nostris  et  ómnibus isis  et  ómnibus  hominibus  et  mulieribus  habi- 

tatoribus  et  habitaturis  ibidem,  tam  christianis  quam  sarracenis,  et  cum 

civilibus  et  criminalibus  vos  et  vestri  habeatis,  teneatis  et  possideatis  per- 
petuo ad  omnes  voluntates  vestras libere  faciendas,  verum  tamen  si  red- 

ditus,  exitus  et  proventus  et  jura  que  habemus  et  habere  debemus  habere 
et  pertinere  debemus  iudicta  villa  et  castre  de  Pego  non  suffecerint  ad 
complementum  dictorum  octo  milia  solidorum,  promittimus  vobis  et  vestris 
restituere  et  donare  quicquid  vobis  do  predictis  octo  milia  solidorum  re- 
mansserit  ad  solveudum  et  vos  teneamini  nobis  reddere  quicquid  valueriut 
dicti  redditus  castri  et  ville  de  Pego  ultram  sumam  dictorum  octo  milia 
solidorum.  Volumus  preterea  et  concedimus  vobis  quod  in  dicta  villa  et 
rastro  de  Pego  ])ossitis  jionere  bajulum  et  alcaydum  et  eos  quandocumque 
volueritis  removeré,  qui  predicti  bajulus  et  alcaydus  couautur  vobis  et 
vestris  tanquam  nobis  tideliter  responderé.  Datum  Cesarauguste  VIII.  ka- 
lendas  Marcii  anno  Domini  M.°  CC.°  LX.°  secundo». 

Por  primera  vez  encontramos  mencionada  la  villa  de  Pego.  Hasta 
ahora  sólo  el  valle  y  el  castillo  habían  aparecido;  esto  nos  demuestra 
que  desde  el  año  1248  hasta  el  de  1262,  fecha  de  la  donación  en  favor 
del  Infante  Don  Pedro,  después  Rey  apellidado  el  Grande,  otorgada 
por  su  padre,  los  pobladores,  abandonando  las  alquerías  y  caseríos. 


(1)  Anales  del  lieino  de  Valencia.— Ijihro  VII,  cap.  XLVIII. 

(2)  Archivo  General  de  la  Coi-ona  de  Aragón. 

(3)  Archivo  General  de  la  Corona  de  Aragón.— Reg.  12,  fol.  lo. 


FRANCISCO    MARTÍNEZ   Y   MARTÍNEZ  67 

se  replegaron  al  rededor  del  castillo  y  fundaron  la  hoy  hermosa  y  rica 
villa  muy  preciada  por  Don  Jaime,  como  lo  demostró  donándola  á  su 
hijo  primogénito. 

Ultimo  documento  del  Rey  Conquistador,  con  referencia  á  Pego; 
es  una  especie  de  mandamiento  circular  (1)  que  nos  demuestra  era 
muy.  importante  aquella  plaza  fuerte  y  le  interesaba  su  custodia. 
Dice  así : 

«Quarto  nonas  Marcit  anuo  Domini  M.*^  CC."  LXX  quinto  doininus  Rex 
inandavit  bajulis,  alcaydis  infrascriptis  quod  in  castris  qui  pro  domini  Rege 
tenent  mitaiit  eos  homines  quos  necessarii  sint  ad  custodiara  et  retineutiam 
eorumdem  ultra  lioinínes  quos  jam  ibi  tenent  et  deut  eis  singulis  mensibus 
ad  racionem  CL  solidos  pro  auno  uuicuique  homiue  doñee  aliud  habeant  a 
domino  Rege  mandatum  et  quod  mitaut  in  unoquoque  castro  victualia  ad 
duos  mensos  completos  et  arma  necesaria  deffensioni  et  custodie  eorumdem 
et  teneant  ibi  aque  in  alcollis  vel  alus  vaxellis  ad  uuum  mensem  ad  minus, 
et  si  denarios  non  habent  de  (luibus  predicta  possent  faceré  manulevent  eos 
et  de  redditibus  quos  percipiunt  satisfaciant  de  eisdem  illi  qui  recipiunt 
redditus,  aliis  veré  alcaydis  qiii  redditus  non  tenent  mandavit  dari  denarios 
á  bajulis  ad  predicta  facienda. — Simoni  Guasch  bajul  et  alcayde  Denie,  et 
de  Calp  et  de  Segarria  et  de  Pego». 

Nuestro  querido  amigo,  el  notable  escritor  D.  S.  Sanpere  y  Miquel, 
con  la  amabilidad  y  galanura  que  le  distinguen,  nos  proporcionó  un 
documento  interesantísimo  para  nuestro  propósito  en  este  modesto 
trabajo;  y  posteriormente  encontramos  que  D.  Roque  Chabás,  también 
nuestro  amigo  distinguido  y  maestro,  lo  tenía  publicado  en  su  curiosa 
revista  El  Archivo  (2). 

Trátase  nada  menos  que  de  la  repoblación  del  valle  de  Pego,  para 
lo  cual  Pedro  el  Grande  concede  privilegios  y  franquicias  á  ciudada- 
nos de  Barcelona  y  su  término,  imponiéndoles  la  obligación  de  habitar 
en  aquella  tierra,  y  que  no  puedan  enagenar  lo  donado,  por  lo  menos 
en  diez  años,  y  nunca  á  clérigos,  militares  ni  santuarios;  demostrando 
bien  á  las  claras  cuan  en  estima  tenía  aquel  castillo  y  su  valle.  Lla- 
mamos la  atención  que  diga,  en  el  referido  documento,  que  los  pobla- 
dores hagan  residencia  j^ersonal  en  el  término  del  dicho  castillo  de  Pego, 
en  el  lugar  en  que  se  haga  la  villa  ó  población^  despréndese  de  aquí 
que  no  estaba  todavía  construida  la  villa,  y  sin  embargo  en  el  docu- 
mento anterior  se  nos  habla  del  castillo  y  villa,  ¿qué  fecha  le  asigna- 
mos, pues,  á  la  construcción  del  pueblo? 

Dice  así  el  documento  en  su  parte  importante  (3): 

«Nouerint  vniuersi  quod  Nos  Petrus  Del  gratia  Rex  Aragonum,  damus 
et  concedimus  ad  populandum,  et  melíorandum  vobis  Bereng'ario  Suavis, 
Guillermo  de  Pelegiano,  Jacobo  de  Podio,  et  Bernardo  de  Pelegiano,  (Uvibus 
Barchiuonse  presentibus,  et  recipientibus  pro  vobis,  et  alijs  populatoribus 


(1)  Archivo  de  la  Corona  de  Aragóu. — Reg.  23,  fol.  35. 

(2)  El  Archivo.— Tomo  I.  págs.  419,  420,  427  y  428. 

(3)  Archivo  General  de  la  Corona  de  Aragón.— Reg.  44,  fol.  152  vuelto. 


68  PEGO. — su   POBLACIÓN   Y   PRIMEROS   SEÑORES 

Castrum  nostrum,  et  totam  Valíem  de  Pego  ciim  ómnibus  terminis  et  perti- 
nentiis  suis,  et  cum  ómnibus  possessionibus  ciiltis,  et  heremis,  montibiis,  et 
Planis,  Amarialibus,  Aqiiis,  et  Fontiluis,  et  Eiiiis,  et  ciim  ómnibus  arboribus 
clluersorum  gonerum  et  cum  vineis,  et  cum  Domiuus  ibi  constructis,  et  cons- 
truendis.  Concedimus  etiam  vobis  quod  vos  dictam  Valíem,  et  terminum 
dicti  Castri  positis  distribuore  Hominibus  Barchinona',  et  Termini  sui,  et 
(luibiiscumque  volueritis  dum  tamen  non  habeant  ali<iuos  honores,  vel  he- 
reditates  in  ^legno  Valentise,  ([i;i  un  termino  dicti  Castri  de  Peg'o  in  loco 
scilicet,  vbi  tiet  Villa  sive  Pobla  facian  residentiam  personalem.  Volentes 
quod  dictam  Valíem  totam,  et  terram  cultam,  et  laboratinam  quse  est  in 
termino  dicti  Castri  distribuatis  in  liunc  modum.  Dando,  et  asignando  vni- 
cuique  populatori  sex  jovatas  terre.  Exepto  quod  viginti  bonis  hominibus 
dictae  Civitatis  BarchinouíE  et  termini  sui  volenti])us  po])ulari  in  termini 
dicti  Castri  asignetis  unicuique  i)rout  vobis  vissum  fuerit  decem  jovatas 

terree 

Dat.  ValentiiB  tertio  idus  Septembris  auno  Domini  millesimo  ducenté- 
simo septuagésimo  nono  Sigfnum  Petri  Dei  gratia  Regís  Aragonum». 

Cábenos  la  satisfacción  de  consignar,  y  sirva  de  legítimo  orgullo 
á  nuestros  hermanos  de  Cataluña,  que  la  mayoría  de  los  apellidos  de 
los  habitantes  de  Pego  son  catalanes.  Desde  los  libros  más  antiguos 
vienen  figurando  y  repitiéndose  en  los  modernos.  Por  no  hacer  largo 
y  enojoso  este  trabajo,  no  presentamos  una  lista  de  aquéllos.  Un  dato 
hemos  de  hacer  constar,  y  es  el  que  en  la  casa  que  posee  en  dicha 
villa  nuestro  particular  amigo,  el  Senador  D.  Antonio  Torres  Orduña, 
heredada  del  Pavorde  Sala,  que  la  construyó,  había  una  capilla  públi- 
ca adosada  á  la  muralla,  dedicada  á  Santa  Coloma.  En  ninguna  otra 
población  de  aquellas  tierras  tengo  noticia  se  haya  venerado  dicha 
Santa,  que  allí  sin  duda  era  muy  querida,  pues  eran  varios  los  censos 
instituidos  en  favor  del  pequeño  santuario. 

Una  vez  más  Jaime  II  muestra  su  esplendidez  con  una  de  las  prin- 
cesas griegas  que  adornaron  su  corte:  tócale  á  Pego  entrar  á  formar 
parte  del  patrimonio,  no  como  antes  hemos  visto,  de  un  Infante,  sino 
tiue  ahora  va  á  pertenecer  á  una  ex-Emperatriz.  Pruébalo  el  siguiente 
documento  (1): 

«Nouerint  universi  (luod  Nos  Jacobus  Dei  gratia  Rex  Aragonum,  Valen- 
tle  et  Murcie  ac  Comes  Barchinone,  in  com])ensacioneni  et  emendam  conces- 
sionis  et  asígnacionis  quam  vobis  illustre  domine  Constancie  olim  Impera- 
trici  Grecorum  amice  nostre,  feceramus  ad  ^itam  vestram  de  vallibus  seu 
locis  de  Exalonc,  de  Alag'uar  et  de  Almazrof  et  de  Alcaverhi,  cum  eorum 
terminis  ac  pertinenciis  universis  et  cum  ómnibus  redditibus,  oxitibus  et 
j)roventibus,  morietaücis  exercitibus  et  cavatcatis  et  redempcionibus  eorum- 
dem,  alfaidis;  peytis  cenis,  laudimis,  caloniis  et  alus  quibuslibet  ])enis  pec- 
cuniariiset  aliquis  juribus  (|UÍbusoum([ne  ut  un  alia  carta  nostra  (¡uam  inde 
vobis  feceramus  quam  nunc  in  Cancollaria  nostra  restituistis  continebatur, 
que  omnia  á  manibus  vestris  substraxlmus,  damus  et  concedimus  et  asigna- 
mus  vobis  dicte  domine  Imperatrici.  ad   vitam  vestram,  valles  sen  loca  de 


{1)     Archivo  General  de  la  Coronado  Aragón.— Reg.  IOS,  fol.  ±20  vuelto. 


FRANCISCO    MARTÍNEZ    Y    MARTÍNEZ  69 

Uxono  et  do  Poyo,  cuín  ooniin  tormiuus  ot  portineiiciis  universis  et  cuní  óm- 
nibus rodditibus,  exitibus  ot  ¡¡rovontibus  monenaticis  exorcitibus  et  caval- 
catis  ot  redoniptionibus  ooruni(l(>ni,  alfavdis,  i)oytis  conis,  laudiniis,  caloniis 
et  alus  quibuslibct  ¡¡cnis  i)occiiniariis  et  juribus  alus  quibuscuni(|uo  nobis 
pertinentibus  et  pertinore  debentibus,  (jiiolil)et  racione,  in  locis  predictis  et 
terminis  oorumdem  necuou  etomnes  cenas  quas  habemus  et  percipere  debe- 
mus  in  Uegno  Valontio,  salvistanion  asio-nationibus  Bornardi  de  Sancta  Oliva 
et  Dominic!  Petri,  coc^uinarii  nostri.  Ita  (juod  os  valles  seu  loca  predicta  de 
Uxone  et  de  Pego  teneatis  teto  tempere  vite  vestre  et  redditus,  exitus  et  pro- 
ventibus  monetaticnm,  alfardas,  pevtas,  cenas,  laudimia,  calonias  et  penas 
alias  peccuniarias  et  redempciones  exercítum  et  omnia  alia  jura  predicta 
vallium  seu  locorum  predictorum  neo  non  cenas  omnes  predictas  percipiatis 
et  colligatis  et  percipi  ac  colligi  per  quoslibet  faciatis  integre  et  sine  aliqua 
diminucione  vestris  usibus  apli canda,  ali()uibus  alus  assignacionibus  non 
obstantibus.  Salvis  tamen  assignacionibus  Bernardi  de  Sancta  ()liva  et  Do- 
minici  Petri  predictoium.  Mandantes  per  presentem  cartam  nostram  univer- 
sis et  singulis  hominil)Us  in  dictis  vallibus  et  locis  predictis  ct  terminorum 
suorum  habitantibus  et  habitaturis  taní  christianis  (juam  sarracenis  (juam 
alus  cuius  cumque  sexus  vel  conditionis  existant  quod  vobis  vel  cui  volneri- 
tis  loco  vestri  pareant  et  obediant  de  ómnibus  supradictis  neo  non  et  univer- 
sis hominibus  locorum  Regni  Valentie  que  vobis  de  cenis  predictis  respon- 
deant  exeptis  assignacionibus  Bernardi  de  Sancta  Oliva  et  Dominici  Petri 

predictorum  et  superius  coutinetur.  Mandantes  nicbilominus  procuratoris 

Datum  Valentie  XV  kalendas  Decembris  anuo  predicto  (1300)». 

Finalmente,  hay  dos  documentos  publicados  que  también  nos  inte- 
resan para  la  historia  de  Peg-o.  Es  el  uno  la  donación  que  el  rey  de 
Aragón  hizo,  en  Abril  de  1307,  á  su  esposa  Doña  Blanca,  del  Real  de 
Valencia,  y  de  las  villas  de  Burriana  y  Gandía  y  valles  de  Peg"o  y 
Uxó,  con  las  cenas  y  herbage  del  reino  de  Valencia,  por  haber  muerto 
la  emperatriz  Constanza,  que  los  poseía.  Ha  sido  publicado  por  el  señor 
Miret  y  Sans  en  su  monog"rafía  Tres  princesas  griegas  en  la  Corte  de 
Jaime  II. 

Por  la  muerte  de  Doña  Constanza  perdió  Pego  el  señorío  de  una 
mujer  que  ocupó  un  solio  imperial;  mas  el  monarca  arag-onés  le  da 
otro  señor  que,  no  sólo  no  desmerece,  sino  que  casi  aventaja  al  des- 
aparecido. 

Es  el  otro  documento  la  donación  que  el  mismo  monarca  hizo  á  su  hijo 
Pedro,  en  Mayo  de  1322;  de  los  castillos  de  ÍTallinera  y  Peg'o  y  valles 
de  Ebo  y  Pop  y  otros  del  reino  valenciano,  en  atención  á  que  no  le 
era  suficiente  la  renta  del  condado  de  Ribagorza  para  sostenerse  en  el 
rang-o  que  le  competía.  Esta  larga  escritura  la  publicó  en  1850  don 
Próspero  de  Bofarull  en  la  Colección  de  documentos  inéditos  del  Archi- 
vo general  de  la  Corona  de  Arag-ón,  volumen  6°,  documento  LXXIV, 
procedente  del  reg"istro  222  del  propio  Archivo. 

Creemos  haber  cumplido  la  misión  que  nos  propusimos  cual  era  la 
de  aportar  algunos  documentos  que  sirvan  para  el  estudio  de  la  fun- 
dación de  Pego,  sus  primeros  pobladores  y  señores. 

Francisco  Martínez  y  Martínez. 


Relacions  entre  los  senyors  y  la  ciutat 
de  Solsona  al  segle  XIII 


Antecedents:  Senyoríu  de  les  cases  d'Urgell,  Miró,  Ecart,  Tarroja  y 
Folch.— Senyoríu  de  la  iglesia  de  Santa  Maria  de  Solsona.— Cartes 
de  govern  del  segle  XIII.  —  Nombre  y  data  de  les  metexes. —  Plan 
d'exposició.— Possessions  del  Vescomte  y  del  Paborde. 

Formava  part,  la  terra  de  Solsona  y  sa  comarca,  del  senyoríu  dels 
Comtes  d'Urgell.  Aquests  hi  tingueren  en  ella,  pera  governar-la,  lo 
Vescomte  Miró,  qui  tenia  grans  alous  en  la  vila  metexa  y  en  tota  la 
comarca.  D'aquesta  familia,  probablement  seria  lo  Mirone  Célsonensi 
que  sótscrigué  la  sentencia  judiciaria  del  comte  d'Urgell  Ermengol  lo 
Pelegrí,  en  favor  de  Sant  Ermengol,  en  lo  any  XXIX  del  rey  Robert 
(1024)  (1).  Aquest  Miró,  segurament,  procrea  a  Ecart  Miró,  del  qual 
prengueren  cognom  los  Ecarts,  senyors  d'una  part  de  Solsona. 

En  1143  morí  l'últim  d'aquest  nom,  llegant  lo  que  posseía  a  Solsona 
al  séu  primogènit  Ramón,  qui  prengué  lo  cognom  de  Tarroja,  per 
haver  heretat  la  vila  y  senyoríus  del  meteix  nom. 

La  familia  dels  Tarrojes  existí  fins  a  l'any  1221,  extingint-se  per 
mort  den  Huch  de  Tarroja.  En  1217  s'havia  casada  la  seua  neboda 
Agnès  de  Tarroja,  filla  de  Ramón  del  meteix  nom  y  na  Sivita,  senyora 
d'Arbeca,  ab  en  Ramón  Folch,  fill  de  Guillem,  Vescomte  de  Cardona. 
Era  Agnès  de  Tarroja,  única  descendenta  d'aquesta  familia,  y  ab  ella 
passà  lo  senyoríu  que  posseïen  en  la  ciutat  de  Solsona  a  la  casa  de 
Cardona. 

Ah  antiquis simis  temporïbus  (2)  existia  en  aquesta  ciutat  la  iglesia 


(1)  Costa  y  Bafarull.  Memorias  de  Solsona,  capítol  XV.  M.s  existent 
en  l'arxiíi  de  Nostra  Senyora  del  Claustre.  Solsona. 

(2)  Acta  de  consagració  d'aquest  temple  en  Vany  971 .  Arx.  cap.  d'Ur- 
gell, Lib.  I  Dotaliorum,  nom.  859. 


JOAN   SERRA    Y   VIT,ARÓ,    PVRE.  71 

de  Santa  IMaría,  monestir  de  canonges  regulars  de  Sant  Agustí  dés  de 
lo  segle  X,  almanco,  de  la  (jual  nos  diuen  en  l'acta  de  eonsiigració  de 
l'any  1070  que  era  aquest  temple  omni  orbe  fnmofiissimum ,  atque  hono- 
re  omni  difjnissimiim  (1). 

Los  Comtes  d'Urgell  mostraren  gran  predilecció  an  aíjuest  temple. 
Lo  comte  Sunyer  va  construir-lo  a  ses  despeses,  y  consta  ab  docu- 
ments que  l'elegiren  per  vas  de  ses  cendres  los  comtes  Ermcngol  de 
Mollerussa  y  Ermengol  de  Castella,  fcnt-li  encara  moltes  donacions, 
de  les  quals  están  plens  los  documents  de  l'arxíu  episcopal  de  Solsona. 

En  l'any  IV  del  rey  Robert,  al  8  d'Abril  que  correspon  a  l'any  1000 
o  al  de  992,  segons  com  comptem  los  anys  del  regnat  d'aquell  rey, 
trobant-se  en  són  palau  del  castell  de  Olius  lo  comte  Ermengol,  nome- 
nat més  tart  Ermengol  de  Còrdova,  acompanyat  de  Ramón,  Vescomte 
y  molts  altres  nobles  y  cavallers,  se  li  va  presentar  lo  prior  de  Santa 
Maria  de  Solsona,  Ramón,  suplicant-li  que  li  concedís  carta  de  fran- 
quetat  de  totes  les  donacions  de  castells,  llochs,  alous,  draps  de  seda 
y  lli  y  qualsevulla  altres  bens  que  posseie  y  en  l'avenir  li  fossen  fetes. 
Lo  Comte  li  digué: — «Faç  avosaltres  carta  de  donació  ho  de  franquea 
que  algun  hom  de  nostro  Comdat,  axi  caualer  com  laich,  ho  quisvuyle 
altro  sie,  que  alguna  cosa  haurà  donat,  ho  vendut  axi  com  castells, 
com  masos,  ho  honors,  ho  hauers,  ho  draps  de  seda,  ede  11  hayats  vos, 
elos  succehidors  vostres  ela  esglea  de  Solsona...  la  qual  lo  meu  haui 
construxi  ehedifflca  en  la  sua  propria  domenya...  franch  e  quiti  sens 
tota  enqiaietacio,  ereseruacio  alguna,  la  qual  ami  no  faç  ne  als  succe- 
hidors meus»  (2). 

Ab  aquestes  paraules  concedí  lo  Comte  a  la  iglesia  de  Solsona  tota 
jurisdicció  y  dret  de  comte  sobre  tot  lo  que  posseïa,  ah  lo  (jual  comen- 
çà lo  senyoríu  de  la  iglesia  de  Solsona  sobre  part  de  aquesta  metexa 
ciutat,  puix  eran  importantes  les  possessions  que  hi  tenia  per  donació 
de  les  famílies  de  Urgell,  Miró,  Ecart^  Tarroja  y  Folch. 

Dés  de  aquesta  data  quedà  Solsona  baix  la  jurisdicció  de  dos 
senyors  que  eran  al  segle  xiir,  època  que  anem  a  exposar,  la  casa 
de  Cardona  y  lo  monestir  de  Santa  Maria  de  Solsona. 

Una  ciutat  ab  dues  senyories  havia  de  tenir  Ueys  especials  que 
regulessen  les  mútues  relacions  entre  abdós  senyors  y  entre  los  vas- 
salls de  quiseuna  jurisdicció.  Aquesta  necessitat  satisferen  los  senyors 
de  Solsona  per  medi  de  cartes,  que  podem  nomenar  de  govern,  que 
establexen  los  drets  y  devers  dels  senyors  respecte  als  vassalls,  los  de 
aquests  respecte  d'aquells  y  los  de  l'un  senyor  envers  l'altre. 

Per  portar  lo  meu  humil  tribut  als  festeigs  ab  que  lo  nostre  poble 
vol  honrar  la  memoria  del  séu  més  gran  rey,  com  una  pedra  per  lo 


(1)  Costa  y  Bafarull,  ob.  cit.,  apèndix. 

(2)  Aquest  document,  que  ja  tinch  publicat  en  mes  Notes  històriques 
cVOlius,  està  en  l'arxiu  episcopal  de  Solsona,  plech  I  d'Olius,  nom.  867  Les 
precedentes  ratlles  són  d'una  traducció  de  començament  del  segle  xiv,  exis- 
tent en  l'arxiu  Municipal  de  Solsona,  plech  37,  tol.  36. 


r2  RELACIONS  EXTUB  LOS  SENTORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

monument  que  los  historiayres  de  la  Corona  de  Aragó  volen  bastir  al 
molt  alt  rey  en  Jaume  I,  historiant  baix  tots  aspectes  aquella  època, 
vinch  a  exposar  lo  contingut  de  les  cartes  de  govern  de  la  ciutat  de 
Solsona  al  segle  xiii. 

p]stàn  aquestes  custodiades  en  lo  arxiu  municipal  de  Solsona. 
N'existexen  tres  exemplars:  un  en  pergamí,  en  lo  qual  alguns  docu- 
ments, comen(;ament  y  acabament  de  les  cartes  y  no  los  capítols,  hi 
són  en  llengua  llatina,  y  dos  en  paper  y  traduit  tot  al  català,  que  són 
exactes  en  tot,  menys  en  la  puresa  del  català  antich  y  contenen  més 
documents  que  lo  primer.  Los  dos  més  antichs  són,  segons  sembla  per 
lo  caràcter  de  lletra,  de  començaments  del  segle  xiv^y  la  última  copia, 
feta  per  un  tal  Miquel  de  Jon,  Batxiller  en  Arts  y  Medecina  de  la 
Universitat  de  Montpeller,  serà  del  segle  xv.  Aquests  tres  volums  estan 
senyalats  ab  los  nombres  36,  37  y  38,  y  lo  secretari  de  l'Ajuntament 
de  Solsona  D.  Domingo  Valls,  qui  féu  lo  gran  treball  que  los  solsonins 
li  liauràn  de  agrahir  sempre,  de  ordenar  cronològicament  aquest  arxiu, 
va  titular-los:  Llibre  de  L•leys  y  Costums  de  la  ciutat  de  Solsona. 

Per  lo  treball  que  presento  m'he  servit  del  volum  nombre  37,  o  sia 
la  traducció  catalana  més  antiga.  En  la  exposició  dels  capítols  no 
posaré  cites  dels  folis,  perquè- m  sembla  no  haverni  necessitat,  podent 
ésser  trobats  ab  tota  facilitat,  posant-hi,  com  hi  poso  a  tots  ells,  la  data 
en  que  foren  dictats,  puix  estan  les  cartes  per  ordre  cronològich,  excep- 
tada la  de  l'any  1282  que  està  després  de  la  de  1283  y  la  de  1285  que 
està  al  final  en  lo  foli  37.  Són  nou  les  principals  ab  les  següents  dates: 
1246,  1258,  1269,  1283,  1283,  1282,  1286,  1291  y  1285.  Transcrich  tam- 
bé algún  capítol  d'altres  dates,  los  quals  són  concessions  en  forma  de 
privilegi  y  estan  continguts  en  lo  meteix  llibre  per  ordre  cronològich. 

Aíiuests  privilegis  foren  al  començ  los  fonaments  d'acjuesta  llegis- 
lació.  Com  lo  arquitecte  primer  fà  lo  esbós,  lo  somni,  la  visió  expres- 
sada en  lo  paper  de  una  manera  confosa,  que  après  en  les  plantes  la 
detalla  cib  ratlles  precises  y  exactes;  axis  les  primeres  lleys,  donades 
a  preu  d'or  moltes  vegades,  en  fornia  de  privilegis,  eran  una  cosa 
barroera,  imprecisa,  que  donava  lloch  a  mil  subterfugis  y  evasions, 
que  originaven  la  necessitat  de  explanacions  o  noves  lleys  que  preci- 
sessen  los  drets  y  devers  (|ue  ab  tal  o  qual  privilegi  havían  intentat 
establir. 

Aquesta  necessitat  satisferen  ab  les  cartes  de  govern. 

Aquestes  cartes  eran  vers  usatges,  establerts  com  en  unes  petites 
corts;  puix  després  d'haver  alegat  ciuiscún  senyor  lo  cjue  creya  us  y 
observansa  antiga  de  la  terra,  o  ses  injustes  pretensions,  los  prohoms 
de  abdúes  senyories  exposavan  la  veritat  de  les  respectives  alega- 
cions,  aduint  sempre,  com  a  única  força,  lo  us  y  costum  de  la  terra,  y 
aquells  ho  establían  ab  les  cartes. 

La  primera,  de  l'any  1246  (5  de  les  calendes  de  Janer)  fóu  feta  ab 
intervenció  dels  prohoms  de  Solsona  Ramón  de  Calccràn,  batlle,  d'en 
Ramón  de  Cardona,  (íuillém  de  Meytats,  Joan  de  Faus,  R.  y  P.  (íue- 
rart,  Arnau,  doncell;  Pere  de  Casserres,  Cardona  de  Besora,  Pere  Ber- 


JOAN   SERRA    Y    VILARÓ,    l'VRE.  T.) 

tràn  Rubert,  Bernat  de  Torrents,  K.  Porter,  R.  de  Llobera,  Cardona 
de  Cercli,  Bernat  Geralt,  Perico  de  Llobera  y  Joan  den  Arnau,  don- 
cell,  per  lo  Vescomte  de  Cardona,  y  perla  part  del  Paborde  de  Solsona 
en  Pons  de  Capdeporeli,  Pons  de  Vilaró,  Arnau  de  Arnax  y  Arnau 
Escuder,  y  la  suscriuen  a  més  d'en  Ramon  de  Cardona,  vescomte,  R.  de 
Çag-uardia,  fill  d'en  Galceran  de  Pinós,  Bernat  Jorba,  Pons  de  Cerve- 
ra, Pere  de  Argensola,  R.  de  Verdós,-  Galceran  de  Pinós  y  los  referits 
prohoms  de  Solsona.  Està  contins-uda  en  los  folis  16  y  17. 

Lado  1258  (15  calendes  de  Febrer)  està  contin^'uda  en  los  folis  17 
y  18  y  la  suscriuen  a  més  del  Vescomte,  Guillem  R.  de  Josa,  Arnau  de 
Joval,  Pons  de  Cervera,  Berenguer  Gumar,  canonge  d'Urgell  y  cape- 
llà del  Vescomte.  Ademes  lii  ha  los  testimonis  y  notari,  com  en  totes. 

La  de  l'any  12G9,  acabada  a  2  de  les  nones  de  Febrer,  escrita  en 
los  folis  18  y  1!),  era  coneguda,  ja  en  la  carta  de  1283,  per  la  Carta 
dels  deu  Prohoms,  per  ésser  cinch  de  cada  senyoria  los  qui  declararen 
lo  que  era  us  y  costum  sobre  los  capítols  contravertits  entre  abdosos 
senyors.  Aquests  prohoms  foren:  G.  de  ]\Ieytats,  R.  Guerau,  G.  de 
Faus,  Rubert,  Pere  de  Casserres,  per  la  part  del  Vescomte  de  Cardona, 
y  Pons  de  Vilaró,  Pons  Capdeporch,  Bereng-uer  Desplà,  Ferrer  Zafont 
y  A.  de  Viladecans,  per  la  senyoria  de  Figlesia  de  Santa  María.  La 
sótscrig-ueren  ab  lo  Vescomte  lo  cavaller  Guillem  de  Castellaulí,  Ramón 
Descoll,  capellà  de  Berg-a,  Arnau  de  Soler,  batlle  de  Cardona,  y  Joan 
de  Cascalls,  de  Berg-a. 

La  de  l'any  1283  (5  deis  idus  de  Octubre),  està  als  folis  19  y  20. 
Fóu  establerta  de  consell  de  alg'uns  prohoms  de  la  vila  de  Solsona  y 
deis  sabis  en  dret  Ramón  de  Anglesola,  Guillem  de  Castellaulí,  Beren- 
guer de  Vilaró,  Jaume  de  Prexana,  A.  Celoni  y  Pasqual  dec  Castell, 
jutge  del  Vescomte.  Suscrigueren  la  carta  a  més  deis  referits,  R.  de 
Urg,  R.  Valerna  y  Simón  de  Canet. 

L'altra  de  aquest  meteix  any  la  copio  íntegra  al  final  per  que-s 
veja  la  forma  com  procedien  en  la  constitució  de  aquestes  cartes  de  go- 
vern y  per  ésser  la  mes  interessant.  Compren  los  folis  20,  21,  22  y  23. 

La  de  1282,  acabada  a  4  de  les  nones  de  Febrer,  està  continguda 
als  folis  23  y  24  y,  segons  la  numeració  antiga  als  folis  XI,  XII  y  XIII, 
faltant-li  lo  foli  XII,  qual  contingut  trech  de  la  copia  d'en  Miquel  de 
Jon.  Suscriuen  lo  document,  a  més  de  disset  prohoms  de  Solsona  per 
la  part  del  Vescomte  y  tretze  de  la  del  Paborde  y  aquests  dos,  la  vis- 
comtesa  Sibila,  Pons  de  Vilaró,  Guillem  de  Castellaulí.  procurador  del 
Vescomte,  Pere  de  Josa,  batlle  de  Solsona  per  lo  Vescomte,  Ramón  Cap- 
deporch, cellerer  del  Monestir  de  Santa  Maria,  Pons  Capdeporch,  batlle 
de  Solsona  per  lo  Paborde,  Ramón  de  Anglesola,  R.  Valena,  sabi  en 
dret,  P.  Andreu,  sabi  en  dret,  A.  de  Soler,  de  Cardona,  Berenguer 
Foget,  sabi  en  dret;  Berenguer  y  Ramón  Desplà  y  Guillem  de  Vilaró, 
sabi  en  dret. 

La  de  1286  (5  de  les  calendes  de  Setembre)  continguda  als  folis 
del  24  al  28,  diu  que  es  feta  estudiades  totes  les  precedentes  «sobre  les 
Senyories,  jurisdiccions,  consuetuts,  vsatges  ho  costumes  e  observan- 


74  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

Pies  de  la  dita  vila» .  Les  cita  per  dates  y  son  les  metexes  de  les  quals 
exposo  lo  contingut.  Sótscriuen,  a  més  del  Vescomte  y  Paborde, 
Arnau  Roger,  comte  de  Pallars,  Huch  de  Mataplana,  paborde  de  Mar- 
sella, Ramón  de  Anglesola,  Guillem  de  Castellaulí,  Jaume  de  Biana, 
canonge  de  Urgell  y  Guillem  de  Cots.  La  autorisan  lo  notari  de  Barce- 
lona Jaume  de  Malví  y  lo  del  Vescomtat  de  Cardona  Guillem  de  Sala. 

La  de  l'any  1291,  acabada  a  11  de  les  calendes  de  Abril,  es  sus- 
crita a  més  del  Vescomte,  per  Huch  de  Cardona,  ardiaca  de  Barcelonaí 
Jaume,  abat  de  Cardona;  Bartomeu  de  Castellaulí,  Ramón  Valerna, 
sabi  en  dret;  Arnau  de  Soler  y  Arnau  Bernat  de  Vilaró.  Està  a  la  vol- 
ta del  foli  28. 

La  última  es  solsament  un  conveni,  o  millor  lo  escrit  de  una  costum 
sobre  los  drets  al  mercat  entre  lo  senyor  y  lo  carià. 

En  la  copia  que  presento  m'ha  semblat  millor  posar  agrupats  los 
capítols  que  versen  sobre  iguals  matèries,  encara  que  de  diverses 
dates,  que  no  ab  l'ordre  que  guarden  en  les  cartes;  axis  se  veu  millor 
com  anaven  regulant  llur  regisme.  Cada  hú  va  escrit  ab  la  dnta,  ab 
lo  qual  podrà  conèxers  a  qual  carta  corresponen,  y  aquells  que  no-n 
porten  los  hi  correspon  la  precedenta. 

Es  explicat  que  aquesta  ciutat  tenia  dos  senyors  ab  plè  domini  en 
les  respectives  jurisdiccions,  almenys  la  iglesia,  puix  algún  colp  lo 
Vescomte  diu  en  ses  decissions  «saul  dret  de  comte»,  lo  que  podria  sig- 
nificar tenir-ho  en  fèu  per  lo  comte.  Ara  caldria  saber  quina  part  terri- 
torial de  la  ciutat  tenia  cada  hú. 

No  puch  contestar  categòricament,  emperò  de  la  guerra,  millor 
dit,  desavinences  sostingudes  entre  abdós  senyors  a  principis  del 
segle  XIV,  en  qual  temps  lo  Vescomte  construí  muralles  que  encercla- 
ven la  part  dels  seus  dominis,  dexant  indefensa  la  de  la  iglesia,  pot 
despendres,  ab  força  probabilitat,  qne  la  part  del  Vescomte  era  tot  lo 
(jue  avuy  constitueix  la  ciutat,  y  la  part  del  Paborde  s'extenía  cap  al 
riu,  essent  lo  centre  principal  los  quatre  carrers  de  cases  que  encara 
poden  distingir-se  al  lloch  anomenat  «los  Tints».  Aquestes  cases  foren 
destruïdes  en  les  guerres  de  comensaments  de  la  passada  centuria.  No 
tinch  a  mans  ara  aquest  document,  que  està  en  lo  arxiu  Municipal  de 
Solsona,  secció  de  pergamins,  pera  poder  referir  exactament  són  con- 
tingut; mes  recordo  molt  bé  que  los  àrbitres  en  aquesta  qüestió  mana- 
ren al  Vescomte  que  fes  noves  muralles  enclouent-li  les  cases  de  la 
iglesia,  cosa  que  no  realisà  may,  segons  lo  historiador  de  Solsona  Cos- 
ta y  Bafarull,  y  per  lo  tant  són  les  metexes  d'avuy  les  que  construí  lo 
Vescomtat  per  defensa  del  séu  senyoríu.  Ademes,  diu  lo  referit  autor 
que  lo  Vescomte  senyorejava  en  les  dues  terceres  parts  y  en  l'altra  lo 
Monestir. 


JOAN    SERRA    Y    VILARÓ,    PVRB.  75 


Jurisdicció  sobre  los  estranys  y  juheus:  De  quí  era  la  jurisdicció  sobre 
los  estranys.—  Execució  de  bens  als  estranys.— Los  estranys,  hò- 
mens  de  la  iglesia  vinents  a  Solsona,  deuen  firmar  en  poder  de  la 
metexa.—  De  quí  eren  los  juheus. 

Aquest  era  lo  que  podríem  anomenar  senyoríu  territorial,  puix 
quiscú  dominava  en  les  persones  habitants  en  les  cases  propies.  Ara 
cal  mirar  de  quí  eren  los  estranys  vinents  a  Solsona. 

En  1283  en  Ramón  Folch,  Vescomte  de  Cardona  va  presentar  dife- 
rents capítols  de  usances  y  lo  primer  deya  que 

«entén  per  seus  los  homens  stranys  etot  (,-0  que  portón  e  menon  hon  que 
sien».  A  lo  que  respongué  lo  paborde  «que  tot  es  detemuenat  per  dita  deis 
prohòmeus  de  Solsona,  exceptat  les  coses  deis  estranys,  sobre  les  quals  coses 
es  appereylat  de  estar  a  dita  o  coneguda».  Digueren  los  deu  prohoms  «que 
tot  malfeytor  estrany  que  sie  trobat  dins  la  vila  es  den  R.  Folch,  e  si  defora 
la  vilahix,  so  es  anegan  malfeytor  apeudre,  si  que  aye  feyt  mal  ha  homons 
déla  esglea,  ho  au  R.  Folch,  o  de  son  batle. 

Si  per  aventura  haura  feyt  mal  al  preborde,  o  a  les  coses  del  homens 
seus,  el  preborde  o  los  homens  seus  lo  prenen,  deu  Romanir  en  poder  del 
preborde  (deis  bens  daquells  malsfeytors  nous  sabem  com  se  deu  deter- 
menar. 

Encara  sauenguereu  que  deis  homens  estranys,  dins  la  vila  de  Solsona, 
en  demanda  civil  o  criminal  que  es  acostumat  de  veiire  en  poder  den 
Ramon  Folch. 

ítem  sa  aveugueren,  (pie  si  bens  dalg'uns  homens  estranys,  siran  en  la 
Senyoria  del  preborde,  e  en  R.  Folch,  o  sos  homens,  o  altra  naura  clams, 
que  han  vist  que  '1  batle  den  Ramon  Folch  de  Cardona  ho  feya  emparar  al 
batle  del  preborde,  e  an  vist  que  '1  batle  den  Ramon  Folc  de  Cardona 
soprenie,  eque  hom  ne  vedaue  lasglea,  e  han  vist  que  ho  retien,  epuys  que 
soluíen  lesglea,  ean  vist  que  avegades  que  i-omanie. 

Aquest  capítol  fon  en  1286  aclarat  y  ampliat  establint  «quels 
homens  estranys,  hon  que  sien,  venints  ala  vila  de  Solsona,  en  qualse- 
vuyle  jurediccio  posón,  ho  albergon,  vuyles  que  sie  en  la  jurediccio 
del  dit  noble  en  R.  Folch,  vuyles  en  la  jurediccio  deis  dits  preborde 
e  Couent  daquela  vila,  sien  tenguts  a  Respondre  e  responen  sots  la 
jurediccio  del  dit  noble  en  R.  Folch,  edels  succehidors  seus  tansola- 
ment,  vuyle  que  ciuilment  ho  criminalment  (1),  sien  conuenguts,  sens 
negun  contrast  del  preborde  edel  Couent  damunt  dits». 

Esi  per  aueutura  alguns  bens  mobles,  ho  per  si  mouents,  axi  com  bèsties, 
hauran  sots  la  jurediccio  e  destret  del  dit  preborde,  en  la  vila  damunt  dita 


(1)  Al  marge  hi  ha  la  seg'üent  nota  ab  caràcter  de  lletra  del  meteix 
temps:  «  ciuilment  vol  dir  ponicio  de  moneda^crimiualment  vol  dir  punicio 
de  persona». 


76  UELACIOXS  EXTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

<[ue  la  Sentencia  dada  per  lo  dit  Noble  en  R.  Folch  e  los  seus  ho  per  compo- 
sició feyta  sobre  la  dita  qiiestio,  delís  dits  estranys,  si  sa  amandar  execució 
en  los  bens  damunt  dits,  vuyles  que  sie  agut  criminalment  ho  ciuil,  aqiiel 
noble  senyor  en  R.  Folch  ho  los  seus  no  puxen  penre,  ho  emparar,  ho  toquar 
los  dits  bens,  mes  a  Requisicio  del  dit  Noble  en  R.  Folch,  ho  delís  seus,  lo  dit 
V  preborde  elo  couent  manon  aquela  execució  en  los  bens  damimt  dits,  ho 
empara  facen  dels  damunt  dits,  liurant  dols  l)ens  del  dit  condempnat  segons 
la  forma  de  la  Sentencia,  ho  composició  dol  noble  en  R.  Folch,  ho  dels  seus. 

p]si  per  ventura  la  sentencia  ho  composició  manant  no  volran  exeguir 
sots  la  forma  damunt  dita,  lo  preborde  damunt  dit,  ho  los  seus,  que  tansola- 
ment  los  bens  mobles  ho  per  si  mouents,  los  damunt  dits  bens  foragiton 
e  abstraan,  ho  traguen  de  la  jurediccio  o  destret  seu,  e  poson  sens  frau  en 
loch  en  lo  (jual  lo  dit  Noble  en  R.  Folch  elos  seus  pusg'uen  aquelsbens  penre 
efer  alo  (|ue  sera  faedor. 

Encara  fou  declarat,  dit,  e  ordonat  que  sis  conte  alguns  malfactors 
extranys  ésser  presos  ab  so  de  A'iafora,  de  la  vila  de  Solsona,  dins  lo  terme 
daguela  vila  de  Solsona,  ho  en  lo  territori  d  aquela,  vuyles  que  hauran 
comes  alguna  cosa  contra  los  homens  daguel  noble  en  R.  Folch,  ho  contra 
los  homens  da([uela  esglea,  ho  contra  altros  qualse  vuylen,  vuyles  que  sien 
ala  preso  daquels  malfactors  alguns  homens  de  la  esglea  de  Solsona,  ensemps 
ab  los  homens  daquel  noble  on  R.  Folch,  vuyles  qiie  no  deuen  venir  aquels 
malfactors  en  poder  del  dit  noble  en  R.  Folch  ha  ésser  jutyats  e  punits. 

Si  aquels  malfactors  faran  mal  ala  esglea  de  Solsona,  ho  als  homens 
daquela,  ho  als  homens  dels  homens  del  dit  preborde,  o  fora  la  vila  damunt 
dita,  esens  so  de  la  vila  de  Solsona,  lo  dit  preborde  holos  homens  seiïs,  del 
damunt  preborde,  penran  aqiiels,  aquels  deguen  romanir  en  poder  del 
damunt  dit  preborde,  eesser  jutyats  e  punits  per  ell. 

Aquests  dos  capítols  son  molt  confosos.  Fins  se  contradiuen.  Hi  ha 
algunes  notes  al  marge  y  interliniades  de  per  allà  lo  segle  xiv,  pera 
aclarar  les  quals  copio  les  dues  més  principals,  una  de  cada  capítol. 
Diu  la  primera: 

Si  alguns  malfactors  estranys  seran  presos  ab  so  de  viafora  per  los  homens 
de  Solsona  dins  lo  terme  de  Solsona  olo  territoriri  daquella,  si  hauran  comes 
los  dits  malsfactors  algun  crim  contra  los  homens  den  R.  folch,  ho  homens 
de  la  esglea,  o  contra  altres  e  seran  presos  los  malsfactors  haurà  alguns 
homens  de  la  esglea  de  Solsona  e  del  noble  en  R.  folch,  ho  no  hü  stn-an  negu 
del  dit  R.  ne  de  la  esglea,  sino  los  estranj^s  malsfactors,  deuen  ésser  punits 
los  malsfactors  en  i)oder  del  senyor  en  R.  folch  e  jutyats  axi  mateix, 

Diu  la  nota  al  últim  capítol: 

...  si  hom  de  la  esglea,  sira  de  la  vila  o  de  fora  la  vila,  e  sera  malfactor, 
e  sera  trobat  en  lo  terme  ho  territori  de  solsona  eab  so  metent,  osens  so,  vol- 
ranlo  penre  en  so  del  senyor  en  R.  folch  poden  ho  fer  per  aquell  C  (capitol) 
que  diu  si  aqvells  malfactors,  e  per  aquell  C.  encara  fou  declarat,  (que  son 
los  dos  capítols  que-ns  ocupen)  argüint  si  los  estranys  se  poden  penre  per 
homes  (?)  de  lur  jurediccio.  eaço  se  entén  per  cascuna  jurediccio,  car  si  espe- 
rauen  que  hü  fossen  los  senyors  de  cascuna  senyoria  los  malsf actor  seu  irien 
e  Romanrien  impunes. 


JOAN    SEKKA    Y    VII.AKÓ,    l'VRE.  (  í 

Enciiru  fon  declariit,  dit  e  ordinat  (|ue  los  honuMis  de  foru  áe  la  t's<>-lca 
do  santa  M.-'  do  Solsona,  e  horaens  estran.vos  dols  liomons  da(|UoIa  osglea  no 
formón,  no  sien  tenguts  de  formar  en  poder  del  dit  noblo  on  Ramon  folc,  si 
couo  a(iuols  entrar  on  la  vila  de  Solsona.  E  alg'uns  liomens  dol  noble  en 
Ramon  folch  damunt  dit,  ho  estranys  si  con(iuornn,  ho  so  clamaran  do  a(|Uolls 
por  <jualsovuvl('  ralio,  com  ayo  nuil  tomjjs  sio  ostat  iisat,  ho  acustuniat,  o  for- 
men en  poder  del  dit  probordo,  ho  del  batle  daciuell  preborde.  E  lo  dit  noblo 
R.  folch,  e  los  homons  seus,  sien  tenguts  robro  dret  on  poder  daciurll  prol)oi- 
do,  si  alguna  (luoriuionia  hauran  dels  homens  damunt  dits,  ho  dols  homens 
da(iuola  vila  de  Solsona.  Com  ac^'O  de  dret  fer  so  degà,  segons  los  pactes  for- 
mats entre  lo  Senyor  en  R.  de  Cardona  (,'aentras,  een  bernat  çaentras  pre- 
borde do  Solsona,  axi  com  en  la  carta  foyta  sots  la  visió  ho  vista  don  beren- 
guer  do  font,  lauors  not  pul)lich  do  la  vila  de  Solsona,  la  qual  carta  e  totos 
los  coses  contengudes  en  aíiuela  onviolabloment  sien  obseruados. 

Sobre  los  juheus  diu  lo  Vescomte  de  Cardona 

euq  foren  tots  temps  desa  Senyoria...  ans  (jiio  fosen  on  esta  \ila»;  a  lo  (jue 
respongueren  ól  pabordc  y'l  convent  «quels  primors  juheus,  ([ui  banc  foron 
on  Solsona,  estaguóren  sobre  la  Senyoria  do  la  csgloa,  e  eren  lurs,  e  dien 
encara  (lue  si  negun  juheu  vol  estar  sobre  la  Senyoria  de  la  esglea,  ne  sis 
vol  mudar  que  ho  pot  fer  axi  com  los  altres  homens  de  la  vila».  En  128.'5,  los 
vint  i)rohoms,  deu  per  quiscuna  senyoria,  «sauenguoren  edixeron  (jue  han 
vist  estar  juheus  on  la  Senyoria  de  la  osgloa,  e  dien  alguns  que  feyen  Renda 
al  Senyor  en  U.   de  Cardona,   ells  altres  al  preborde  e  axi  no  son  auen- 


Privüegi  de  mudar  de  senyoria:  Privilegi  de  l'any  1258.—  Desavinen- 
ses  entre  los  senyors  y  los  vassalls  sobre  aquest  privilegi  arregla- 
des ab  la  carta  de  govern  de  1282.  —  De  la  conexensa  sobre  los 
qui-s  muden.  —  En  poder  de  qual  senyor  deuen  firmar  dret.— Pro- 
cediment en  demandes  civils  contra  los  qui-s  muden.— Temps  per 
les  aplicacions.  —  Passat  lo  temps  establert  deuen  respondre  en 
poder  del  senyor  ab  qui-s  seran  mudats.—  Demandes  novelles.  — 
Demandes  de  crims  y  injuries.  —  Si  lo  senyor  de  qui  lo  delinqüent 
se  desexeix  no  coneix  en  la  causa  dins  quinze  dies.  —  Lo  criminal 
fugitiu  quanque  torni  deu  respondre  o  entrar  sots  la  senyoria  en 
que  estava  quan  féu  lo  crim.  —  Dies  de  feria  y  alegacions  de  testi- 
monis.— De  les  mullers  dels  qui  muden.  —  Mudament  dels  macips. 
—Los  fills  seguexen  lo  for  dels  pares.  —  Dels  macips  lexos.  —  Del 
mudarse  no  obstant  homenatge. 

Era  Solsona  dues  ciutats  bessones  que  vivien  en  la  metexa  entranya, 
la  muralla  comuna  cjue  les  circuía.  Quiscuna  tenia  lo  séu  senyor,  los 
seus  peculiars  habitants,  cases  y  terres  ¡(articulars  y  vida  propia;  empe 
rò,  per  la  vida  armónica  de  abdúes,  convenia,  era  indispensable  que 


78  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENTORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

los  de  la  una  ciutat  poguessen  confondre-sablos  de  l'altra,  fins  dexant 
llur  jurisdicció. 

Quan  una  institució  es  necessària  en  un  poble^  ell  meteix  se  la  crea. 
Axí  ho  féu  Solsona,  y  en  1258,  lo  Vescomte  de  Cardonal  os  la  confirmà 
ab  les  següents  paraules:  «Confessam  e  en  veritat  regonexem  consue- 
tut  esser  seruada,  ço  es  saber,  quells  homens  de  qualsevuyle  juredic 
ció  de  la  vila  de  Solsona  se  pusquen  mudar,  e  transportar  de  vna  jure- 
diccio  en  altra,  per  sua  propria  uolentat,  a  nosaltres  e  a  vosaltres  de 
tot  en  tot  inrequerits,  ço  es  no  requerits,  la  qual  consuetut  loam,  een 
per  tots  temps  confermam,  e  aquela  a  vos,  e  ais  suecehidors  vostres 
prometem  sens  trencament,  ho  inuiolament  observar»  (1). 

Los  súbdits  abusaren  de  aquest  privilegi  fent-lo  servir  diferentes 
vegades  per  evadir  la  justicia,  separant-se  del  senyor  que  tenia 
querella  contra  d'ells,  passant  a  la  jurisdicció  de  l'altre  senyor.  Per 
aquest  y  altres  abusos,  nasqueren  variades  y  diverses  dissensions  y 
discòrdies  entre  lo  Vescomte  de  Cardona  y  lo  paborde  de  Solsona  de 
una  part,  y  los  hòmens  de  abdúes  senyories  de  l'altra.  Deyen  aquests, 
que  «podien  se  transmudar,  ho  transportar  de  vna  senyoria  en  altra, 
abans  de  ferma  donada,  ho  rebuda  per  les  senyories  tota  vegada  e 
quan  ques  vuylen».  Los  senyors  contradigueren  la  existencia  d'aquest 
l^rivilegi  per  carta  y  «atenent  a  hutilitat  de  la  vila  e  de  tots  los  homens 
daquela  mes  que  lo  propri  profit»...  «donaren  alguns  capítols  als 
homens  de  la  vila  de  Solsona,  sobre  la  dita  franquea,  en  qual  manera 
se  deuien  mudar» .  Haguda  deliberació  dels  prohoms  de  la  Vila,  tots 
plegats  redactaren  los  següents  capítols,  que  foren  escrits  a  4  de  les 
nones  de  Febrer  de  l'any  1282. 

Primerament  dixeren  que  tot  hom  de  cada  senyoria,  de  qualque  senyoria 
sie,  se  i)usque  mudar  en  laltra  Senyoria,  tota  via  ques  vuvle;  empero  en  tai 
manera  que  aquell  que  sera  demanat  de  ferma  de  dret,  ])er  qualque  raho 
vuyle,  o  ferma  haurà  donada,  que  aquel  sie  tengut  de  seguir  dret  en  poder 
daquell  Senyor  que  la  ferma  li  haurà  donada  opresa. 

Esi  per  auentura  la  ferma  presa  per  qualque  raho,  ho  altre  hom  qui 
daquel  se  clamara,  si  lo  Senyor  so  cale  per  xxx  dies  comptadors  après  la 
ferma  donada,  que  los  clams  naye  donats  contx'a  aquel  qui  la  ferma  haurà 
hom  presa,  passats  los  xxx  dies  après  la  ferma  donada,  se  puxe  mudar  sis 
vol,  no  contrastant  la  ferma  donada. 

Axi,  empero,  que  la  demanda  puxe  donar  lo  senyor  ha  aquell,  ho  al 
alherch.  o  la  han  tornas,  mayorment  dins  aquells.  XXX.  dies. 

E  passats  los  .XXX.  dies,  segons  la  ferma  damunt  dita,  si  aquell  de  qui 
hom  se  clamaue  se  sira  mudat,  face  dret,  e  responc  daqui  enant  en  poder 
daquel  senyor  sohre  quis  sera  mudat  ha  aquel  Senyor  de  quis  sera  desexit, 
ho  ha  altre  hom,  si  clamar  seu  volra. 


(1)  Era  una  font  de  riquesa  per  los  senyors  la  confirmació  de  privile- 
gis d'un  lloch,  puix  i)or  ella  cobraven  moltes  vegades  crescudes  sumes,  y 
cada  nou  senyor  les  confirmava.  Segurament  per  evadir  axò,  escrigué  un 
glosador  del  meteix  temps,  al  marge  d'aquest  privilegi,  que  estimaven  en 
molt:  «nos  podie  treuípiar  per  tal  com  deie  als  succehidors». 


JOAN    SIílíKA    Y    VILAKÓ,    I'VIIE.  79 

E  si  rliiis  los  daniinit  dits  .XXX.  dies  volra  lo  senyor  en  poder  de  (ivii  hau- 
rà fermat  dret,  ho  altre  hom,  qui  del  se  sira  clamat,  li  hauran  donada  la 
demanda,  e  volran  demanar  lur  pleyt,  que  aquel  pleytsie  termenat  dins  .VI. 
meses  comtadors  après  que  al  libell  sera  respost  el  pleyt  sera  començat,  los 
euals  .VI.  meses  passats,  axí  com  damunt  es  dit,  termenada  aquela  demanda, 
ono  termenada,  per  sentencia,  o  per  posa  feyta  aquel  Senyor  no'l  puxe  de- 
manar de  ferma  dins  .VI.  dies  contadors  après  de  la  sentencia  donada,  o  de 
la  posa  feyta,  ans  se  puxe  mudar,  si  miidar  se  volra. 

Si  donchs  aquel  qui  haurà  fermat,  ojjlevt  menat,  estant  aquela  ferma,  ho 
menat  lo  pleyt  no  farà  crim,  o  iniuria,  o  alcuna  cosa  nouelament  per  les 
quals  los  senyors  lo  puxen  demanar  de  ferma  altra  vegada  per  aqueles  coses 
que  nouelament  haurà  feytes,  la  (lual  ferma  demanada,  e  donada,  sia  lo 
libell  donat,  e  lo  pleyt  termenat,  segons  la  ferma  damunt  dita. 

E  si  per  aventura  lo  pleyt  betermenat  per  sentencia,  axi  com  damunt  es 
dit,  lo  senyor  se  volra  apelar,  o  la  part,  oltra  que  fos  clamat,  aíjuella  appe- 
Uacio  sie  termenada  empoder  daquela  cort  matexa,  dins  espay  daltres  .VI. 
meses. 

E  si  altra  sentencia  sera  donada  sobre  aquela  appellacio,  e  seg-uira  aque- 
la appellacio,  sie  termenada  dins  espay  de  .IIII.  meses 

E  si  mes  appellacions  si  feyen  per  lo  Senyor,  o  per  les  i)arts.  segons  que 
appellacions  se  poden  fer  en  pleyt  per  dret  (1),  cada  appellacio  fos  terme- 
nada dins  espay  de  .IIII.  meses. 

E  passat  tot  lo  damunt  dit  temps  del  principal  pleyt,  e  de  les  appella- 
cions, axi  com  damunt  es  contengut,  si  aquel  que  dret  haurà  fermat,  ho  el 
pleyt  menat,  se  volra  mudar  sobre  laltra  Senyoria,  que  ho  puxe  fer,  epus 
que  miidat  se  sera,  face  dret,  e  respone  ha  aquell  altre  senyor  de  quis  sera 
desexit,  ho  altre  hom  empoder  de  quis  sjra  mudat,  daqueles  demandes  que 
la  haurà  mogudes  contra  el,  ho  moure  li  volra. 

E  lo  procés  el  enantament  sobre  aqueles  demandes  que  feytes  seran  en 
poder  daíiuell  Senyor  empoder  de  qui  haurà  fermat  primerament  dret,  vay- 
len  enpoder  daquell  altre  senyor  sobre  quis  sera  mudat,  pus  los  dits  temps 
seran  passats. 

E  si  per  auentura  lo  pleyt  sera  termenat  per  sentencia,  ho  per  composi- 
ció, ho  no  termenat  dins  espay  de  .VI.  meses,  axi  com  damunt  es  dit,  si  aquel 
que'l  pleyt  haurie  menat  no  sera  mudat  sobre  laltra  Senyoria  dins  espaj*  dels 
devant  dits  .VI.  dies,  e  Romandrà  en  la  Senyoria  en  la  qual  lo  pleyt  haurà 
menat,  sie  tengut  de  menar  lo  en  poder  daquell  Senyor  quil  comensa,  axi 
com  dret  sia. 

(2)  ítem  digueren  los  dits  prohomens  que  totes  demandes  quel  senyor 
haya  personals  ciuils  o  criminals  contra  iom  seu  de  Celsona  totes  les  li  do 
aquell  dia  que  li  dara  lo  llibell  per  raho  daquella  ferma  que  havia  presa  delí 
e  sino  no  li  sia  tengut  de  respondre  en  son  poder  sino  tansolament  daquelles 
que  seran  contengudes  en  la  demanda  que  dada  li  haurà  sobre  aquella  fer- 
ma mas  face  li  dret  i  li  respongua  daltres  demandes  si  fer  les  hi  voldrà  en 
poder  daquell  senyor  sobre  quis  sera  mudat,  après  los  temps  damunt  dits. 

Si  donchs  Iom  qui  fermat  haurà  après  dia  ferma  stant  e  pledegant  en 


(1)  Al  marge  hi  ha  una  nota  que  diu:  «a  .ii.  appellacions  se  poden  appe- 
llar,  no  tercerament  segons  sentencia  definitiva». 

(2j  Lo  següent  es  del  full  que  falta  al  vol.  .S7.  Ho  copio  seguit  com  està 
al  vol.  38,  copia  de  Miquel  de  Jon. 


80  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

poder  da(iiiell  senyor  no  fehia  noiiellament  crim  o  injuria,  per  la  qnal  si  la 
fa  en  la  dita  manera  liaya  a  respondre  eapledegar  asenyor  o  altre  hora,  si 
sen  clamara,  en  poder  de  aquell  senyor  en  poder  de  qui  haurà  ja  fermat  si 
demanda  o  clam  sen  farà. 

E  a(|uelle3  demandes  que  novellament  se  farà,  si  defferma,  ho  de  ffet 
principals,  ho  dapellacions,  si  farà,  sien  termenades  dins  aciuell  temps  desús 
dits,  lo  quals  temps  corregueu  en  cascun  cas  en  totes  coses  e  per  totes  coses, 
axi  com  desús  expressat  va. 

E  aço  digueren  per  tal  que  lo  senyor  no  do  vna  demanda  vn  dia  e  altra 
altro  dia.  ho  altre  temps,  e  en  aço  poria  hauer  frau,  com  tot  temps  lo  porie 
axi  retenir  de  demanda  en  demanda  e  de  plet  en  plet. 

Als  capítols  dels  crims  respongueren  los  damimt  dits  prohomens  e  digue- 
ren, que  tot  hom  de  (]ual(iue  senyoria  sia,  si  haurà  fet  injuria  ho  malfeta 
ainagadament  o  maniffestameut,  e  lo  senyor  e  la  senyoria  del  (jual  haurà 
ffet  crim  ho  la  injuria  lo  demanarà  de  ferma  per  si  ho  per  clam  daltre,  que 
li  ferm  de  dret  e  aquell  plet  e  demanda  e  la  ferma  sien  termenats  dins  los 
temps  damunt  dits  en  fferma  een  ffet  principals  eenapellations  e  sia  enan- 
tat  en  aquest  cas  segons  la  ferma  el  primer  capitol  contenguda. 

E  si  per  auentura  aquell  qui  haurà  ffet  lo  crim  o  la  injuria  no  haurà  finat 
ne  sera  stat  contra  aquell  o  general  públicament,  que  après  daquella  iuqui- 
sitio  començada  ho  demanada  per  lo  senyor,  qualque  sia  aquell  que  haurà 
fet  lo  crim  o  la  injuria,  nos  puga  mudar,  e  si  mudat  se  sera  api'es  de  la  inqui- 
sitio  començada  ho  demanada,  que  toi-n  en  poder  daquell  senyor  en  poder 
del  qual  lo  crim  o  la  injuria  haurà  feta,  o  responga  e  ffaça  dret  da(juell  crim 
0  daquella  injuria  en  poder  delí. 

Enaxi  empero  (jue  aqm^lla  inquisitio  o  demandes  sien  termenades  dins 
aquells  temps  el  jnñmer  capitol  posats,  sia  en  ferma  ho  principal  ho  enape- 
llatio  e  aquella  fforma  hi  lexa  o  matexa  sia  fermada  e  inquisitio  general  si 
negun  criminos  hi  sera  atrobat. 

Esi  per  auentura  aquell  crim  o  la  injuria  haurà  fet  sera  demanat  de  fer- 
ma, dins  XV  dies  despuys  aquell  crim  o  la  injuria  haurà  feta  o  la  mala  feta 
que  nos  puga  mudar  en  laltra  senyoria,  mas  si  dins  XV  no  sera  demanat 
ques  puga  mudar,  si  fer  ho  voldrà  e  faça  dret  eresponga  a  aquell  senyor  o 
a  altre  hom  i\m  sen  clam  en  poder  daquell  senyor  en  la  senyoria  del  qual 
mudat  se  sera,  e  aquell  senyor  puga  ffer  in([uisitio,  he  enantar  contra  ell 
sobre  a(|Uell  crim  o  injuria  en  axi  que  aquella  inquisició,  ho  ferma,  ho 
demanda  sien  determenades  dins  aquell  temps  el  primer  capitol  posats. 

E  si  aciuell  quel  crim  ho  la  injuria  haurà  feta  sa  magara  o  fugirà  hos 
nira  en  altre  loch  o  en  altra  terra  (luant  (jue  torn  en  la  vila  de  Celsona  sia 
tengut  de  tornar  en  la  senyoria  hon  estava  enaquell  temps  quant  la  injuria 
fonch  feta,  e  si  dins  XV  dyes  après  que  sera  tornat  en  la  vila  de  Celsona  e 
en  la  senyoria  en  que  era  com  feu  mals  no  sera  demanat  de  ferma,  après 
dels  XV  dyes  se  puga  mudar  en  laltra  senyoria  sis  voldrà,  e  si  dins  aquells 
XV  dies  sera  demanat  de  ferma  haja  a  fermar  dret  e  a  respondre  e  a  enan- 
tar axi  com  ells  damunt  dits  capítols  es  contengut. 

Encara  digueren  (|Uo  ales  coses  damunt  dites  no  es  entesa  demanda  real 
bens  tansolament,  mas  personal,  la  persona  tant  ssolament,  (jue  responga 
caseu  a  acjuell  senyor  e  enpoder  delí  daquelles  coses  que  tendra  per  ell, 
segons  que  es  forma  de  dret. 

ítem  digueren  los  dits  prohomens  sobre  los  damunt  dits  capítols,  que  si 
aquell  (|Ui  hanra  fermat  de  dret  per  demanda  (|Uel  senyor  li  farà  o  altres 
allegares,  allegations  el  plet  o  temps  de  feryes  o  lonch  temps  a  si  ésser  donat 


JOAN    SIOHKA    Y    VILAKÓ,    PVKE.  81 

per  tostiinoiüs  ([uc  (li<i'íi  (|Uo  ayn  de  fora  Oatulunya,  (jue  a(|aell  temps  que 
li  sera  atorgat  per  ralio  de  feries  o  da(|uells  testimonis  que  no  sia  comptat  ni 
enies  el  temps  desos  assignat  el  plet  principal,  ni  en  les  appellacions. 

Al  ter(,'  capítol  respongueren  e  diguérem  (jue  tothom  cjuc  liaja  muller  o 
alberch  o  alberch  solament,  mudarse  voldia  déla  una  senyoria  en  laltra  (pie 
saia  a  mudar  ab  sa  muller  e  ab  son  alberch  ((,'0  es)  ab  ses  robes.  E  si  ella 
seguir  nol  voldrà  en  altra  senyoria,  (¡ue  atiuell  que  sera  mudat  digne  en 
aquell  dia  o  lendema  ([ue  mudat  se  sera  a  a<iuell  senyor  de  la  senyoria  del 
qual  se  sera  exit,  que  ell  ses  mudat  en  altra  senyoria  ab  sa  muller  e  ab  son 
alberch,  si  muller  no  ha.  E  si  ella  noi  vol  seguir,  digua  a  aquell  senyor  de 
qui  sera  exit:  ma  muller  nom  vol  seguir,  gitaiilan  sius  voleu,  o  la  forçaii  que 
stigaa  ab  mi  e  feune  (,-0  queus  sia  vegares,  q\ie  millor  vos  sia,  que  yo  nous 
en  resi)ondrie  per  raho  delia.  Car  en  aquella  senyoria  que  mudat  me  so  vull 
star  e  tenir  alberch. 

Al  .IIII.  capitol  respongueren  e  digueren  (jue  aquells  macips  que  hauran 
pare  e  mare,  o  pare  o  mare  solament,  e  no  hauran  muller  ni  alberch,  que 
facen  dret  en  poder  daquella  senyoria  de  qui  lo  pare  o  la  mare  sera,  si  ab 
ells  star  voldrà.  Esiperauentura  lo  fill  ois  fills  no  voldran  star  ab  lo  pare  o 
ab  la  mare  e  mudar  se  voldran  en  altra  senyoria,  ([ue  aquell  dia  o  lendema 
que  nuulat  se  seia,  que  digueu  a  aquell  senyor  de  quis  seran  èxits,  que  mu- 
dats  seran  a  totes  demandes  que  nengu  faça  contra  ells,  segons  la  forma  en 
los  alti'es  capítols  posada,  e  en  aquella  forma  hi  lexa  enaut  hom  enaquells_ 

Al  .V.  capitol  respongueren  e  digueren  (|ue  aquells  masi])s  (|ue  seran 
lexos,  e  no  hauran  pare,  ni  mare,  ni  alberch,  qne  facen  dret  en  poder  daque- 
lla senyoria  sobre  la  ((ual  vsarau  de  menjar,  empero  ques  puxen  mudar  axi 
com  los  altres,  e  com  nuulats  se  seran  que  aquell  dia  o  lendema  o  dignen  a 
aquell  senyor  de  (|ui  seran  desi>xits,  (|ue  ells  se  son  mudats  en  l'altra  senyo- 
ria, e  facen  dret  e  resi)onguen  en  poder  daquell  senyor  en  quis  seran  mu- 
dats, segons  la  forma  en  los  altres  capítols  ])osada. 

Encara  digueren  los  damunt  dits  prohomens,  (jue  si  algun  home  de  Cel- 
sona  fe  voldrà  mudar  contra  la  forma  e  les  formes  damunt  dites,  que  non 
puguen  ffer,  niïs  senyors  nois  ho  safforen  niïs  deffenen  lo  un  al  altre  (1). 

En  1286:  «Encara  fou  declarat,  dit,  e  ordenat  (lue  lo  dit  noble  en  Ramon 
folch,  ne  los  seus,  ne  altres  en  nom  daquells  no  reben,  ne  prengueu  homa- 
natge  de  algun  fill  de  pagès  de  fora  daquell  dit  preborde,  si  donchs  aquell 
de  tot  en  tot  no  se  mudaue  en  la  juredicció  del  dit  noble  en  R.  folch,  e  haurà 
lexat  lo  foch,  ho  habitatge,  he  lomanatge  daquel  preborde,  ne  lo  preborde 
face  les  coses  damunt  dites  dels  filiis  dels  homens  de  fora  del  noble  damunt 
dit  (2). 


(1)  Aqui  fineix  lo  transllat  de  la  copia  de  Miquel  de  Jon. 

(2)  A  aquest  capitol  l'acompanya  la  següent  nota  aclaratoria:  «Entense 
que  lo  fill  de  pagès  de  fora,  que  tenra  mas  i)er  si,  ho  per  sa  muler  axi  com 
ha  hereter,  ho  senyor  habitant  en  lo  mas,  ho  proprietarii,  que  deu  retre  lo 
foch,  lio  habitació  e  homanatge  per  si,  ho  per  altre  al  senyor  de  qui  seran 
abans  que  puxen  ésser  dits  mudats.  No  obstant  que  ell  no  haye  feyt  homa- 
natge, com  ja  lan  feyt  los  passats  per  ells  e  per  ell,  e  ell  he  tots  sou  tenguts 
al  senyor  afidelitat,  axi  com  si  haguessen  jurat,  e  ha  totes  altres  coses,  ut  in 
c.  veritatis,  de  jure  iurando,  et  in  q.  vii,  c.  statuimus.  Eno  val  lo  lur  muda- 
ment,  si  íibaus  qiie  haguessen  redut  lo  foch  ho  homanatge  al  senyor  de  (¡ui 
seran,  se  mudauen  en  altra  sem'oria». 


82  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

Encara  fou  declarat,  dit  e  ordiíiat  que  lo  dit  Noble  en  Ramon  folch,  ho 
los  seus,  ho  lo  preborde  de  Solsona,  ho  los  seus  no  prengueu  homanatge  dal- 
gu,  ho  dalguns  homens  liabitanis  en  la  vila  de  Solsona.  Esi  per  auentura  lo 
rebran,  e  aquells  que  los  homanatge  hauran  feyt  volran  se  mudar  ala  Senyo- 
ria, ho  al  destret,  ho  jurediccio  daltra  senyoria,  ala  qual  homanatge  no  hau- 
ran feyt,  ¡josquen  aquestes  coses  fer,  no  obstant  lo  homanatge  damunt  dit. 
Emudament  feyt  dacjuel  foch,  ho  habitatge  aijvcl  homanatge  sie  solt.  Eque 
lo  instrmuent  ho  carta  feyta  sobrel  mudament  dels  homens  de  vna  senyoria 
en  altra,  en  totes  coses,  e  per  totes  coses  inuiolablement  obseruar.  . 


Defenses:  Defenses  mútues.  —  Salvaguarda  y  guiatge.  —  Host 
y  cavalcada.—  Guerra.—  Acaptes 

En  1246,  en  Ramón  Folch  feu  carta  de  salvaguarda  rebent  a  la 
iglesia  de  Solsona  ab  tots  los  seus  castells  y  viles  baix  la  seua  protec- 
ció y  ajuda,  component-se  ab  tots  los  seus  amichs  y  valedors,  tant 
cavallers  com  peons  a  defensar-la.  En  aquesta  carta  establiren  lo 
següent:  Diu  en  Ramón  Folch: 

Constituïm  encara  e  manam  que  los  nostres  homens  de  Solsona  axi  defe- 
nen vos,  e  totes  les  coses  vostres,  e  homens  vostres,  axi  be  en  Solsona,  com 
en  altro  loch  comorants,  hont  ([ue  sien  defenen,  axi  com  coses  nostres  espe- 
cials, e  de  uoluntat  nostra,  contra  tots,  e  ab  tots  los  homens  vostres  se  tin- 
guen, e  aquells  ab  tots  se  defenen. 

E  los  vostres  homens  de  Solsona,  semblantment,  aiudon  als  homens  nos- 
tros  axi  com  a  vehins,  e  ha  statut  de  vila,  e  aço  facen  de  manament  e  licen- 
cia vostra  edels  vostres  e  per  Aço  a  uos,  no  a  aquels  pos(|ue  alcuna  consuetut 
illicita,  ho  contraria  ésser  engenrada.  Confermam  encara  e  donant  fortalea 
ales  constitucions,  o  paccions  si  cas  es  que  los  homens  de  solsona  entre  si,  hon 
que  sien,  a  profit  dels  nostres  homens  e  delsuostros. 

E  encara  uos  preborde  inanets  als  uostros  homens  de  Solsona  que  aiudon 
als  nostres  homens  contra  totes  persones,  enquant  es  com  a  uehins  e  estants 
de  la  dita  uila,  axi  que  per  aquesta  constitució  ho  aiuda  a  nos  a  als  uostros 
neguna  sinistra,  ho  contraria  consuetut,  ho  exenipli  daqui  anant  no  poson  o 
induesquen  aquells,  enfortint  o  fermant  totes  les  coses  e  sengles  damunt 
dites  sots  títol  o  virtut  de  sagrament. 

Per  major  seguretat  d'aquesta  constitució  féu  jurar  a  vint  dels  seus 
mellors  homens  de  Solsona,  sots  pena  de  sagrament,  tenir  y  ajudar 
totes  y  sengles  coses  damunt  dites. 

En  1283,  prometé  lo  vescomte  al  preborde  y  als  homens  d'aquest 

que  si  algú  de  vosaltres,  ho  de  les  coses  vostres  algun  mal  fahie,  ho-en 
alguna  cosa  molestas,  menypreada  iusticia  de  dret  Nos  deffenrera  auos  e 
totes  les  coses  vostres  axi  com  a  coses  nostres  propries,  com  a  noticia  de  nos- 
altres peruenran  ésser  malfeytes. 

Manam  emperamor  daço  atots  nostres  baties  qui  son  ara  ho  iionse  vuyle 
per  auant  seran  de  nostres  terres,  e  especialment  aquells  qui  son  sots  la  nos- 
tra Senyoria  en  Solsona,  ho  seran  que  axi  defenen  auos  e  totes  les  coses  vos- 


JOAN    SERUA    Y    VILARÓ,    PVRE.  83 

tres,  hou  que  sien,  si  de  nostra  gracia  confien,  axi  com  a  coses  nostres  pro- 
prios,  o  axi  coni  a  persona  nostra  propria,  seg-ons  lo  ¡)ocler  daquclls,  ebon, 
esan  eiiti'iiimcnt  di;  nosaltres  sens  l'rau  lio  engan  de  vosaltres  e  deis  vostres. 
Equalseuuvlequi  contra  aquest  present  guiatge  temeràriament  venra  indig- 
nació nostra  e  ])ona  de  Cinçentes  peces  daur  encorregue. 

Sie  manifest  atots  jjrescnts  e  esdeuenidors  ((ue  nos  en  Ramon  per  la  gra. 
eia  deu  Vec^-comte  de  Cardona  per  nos  eper  tots  nostres  presents  eesdeueni- 
dors  eencara  |)er  tots  nostres  amichs  ensemps  aiudadors,  e  valedors,  axi 
Caualers  com  Iiomons  de  peu,  epor  tots  altres  confiants  de  nostra  gracia,  ab 
aquesta  [)restMit  i)ublica  carta  per  tots  temi)s  valitura,  scientmeut  eaconsey- 
lat,  de  bona  anima  eespontíinea  uoluntat,  abon  enteniment  esens  tot  engan 
Rebem  sots  nostra  protecció  eg'uiatg'e  especial  vos  lionrat  geralt  per  la  grà- 
cia de  deu  preborde  de  Solsona,  etots  los  succehidors  nostres  etots  aquells  de 
Coiient  deia  Casa  deia  esglea  de  sancta  Maria  de  Solsona,  etota  familia 
daquella  Casa  etots  misatges  vostres  haguts  ehauedors,  egeneralment  tota 
la  terra  vostra,  Castells,  totes  viles  grans  epetites,  spectants  ala  vosira  jnre- 
dicció,  e  tots  mosos  vostres  e  tots  homens  e  fembres  presents  eseguents  habi- 
tants en  qtialsque  lochs  se  vuvlen  luyn  ho  prop  espectants  ala  esg'lea  de  sanc- 
ta Maria  de  Solsona,  e  especialment  als  homens  eales  fembres  de  Solsona,  ede 
tot  lo  Couent  sots  la  vostra  dominació  estants,  etots  altres  lochs,  etotes  altres 
coses  hon  que  son  ho  daqui  anant  [)orets  guanyar,  ho  hauer  en  ((ual([ue  vuy- 
le  manera.  Encara  tots  altres  bens  vostres,  ede  tots  los  vostres  homens  pre- 
sents, eesdeuenidors,  ])rometent  a  deu  eala  gloriosa  verge  Maria  e  eala  dita 
Casa  de  sancta  Maria  de  Solsona  que  be  he  f  eelment  guardarem  totes  coses 
epersones  sots  la  senyoria  de  la  dita  casa  estants  Axi  com  acoses  nostres  pro- 
pries  abona  fe  mentre  que  vos  elos  succoidors  vostres  siats  apareylats  de  fer 
iusticia  al  complanyent,  empoder  del  vostre  jutge,  hoaltre  qualsevu/le  jut- 
ge, lo  qual  vos  elegiréis  a  jutgar.  Encara  prom.'tom  auos  aatots  los  nostres 
que  si  algú  ha  vosaltres  ho  ha  les  cosos  nostres  algun  mal  farà,  ho  mourà  en 
alguna  cosa,  omolestara,  menyspreada  iusticia  de  dret,  ho  jxquesta  nostra 
constitució,  hoguiíitge,  no  obstant  axi  defenrem  vos  e  totes  les  coses  nostres 
axi  com  acoses  nostres  propries,  com  a  nostra  noticia  peruenran  malfeytess, 
Emperamor  daço  nos  vniuersalment  manam  als  nostres  baties  he  homens  qui 
ara  son,  ho  encara  en  tem])s  seran  en  totes  nostres  terres  een  especialment 
aaquelles  ([ui  sots  la  nostra  Senyoria  en  Celsona  son,  ho  seran  que  axi  defe- 
nen auos,  eatotes  coses  vostres  hon  (|ue  seen,  si  de  nostra  gràcia  confien,  axi 
com  acoses  nostres  i)ropries.  eaxi  com  la  nostra  persona  propria,  segons  lo 
poder  daquells,  ha  bon  esan  entenement  de  nosaltres,  Esens  eng-an  vostre 
edells  vostres.  Encara  volem  eestatuim,  eencara  prometem  que  si  per  auen- 
tura  algú  quisquesie  auos  ho  les  nostres  coses  molestarle  en  alguna  cosa,  ho 
dampnificarie  elos  nostres  baties  ho  homens  qui  son  ho  seran  en  Solsona  een 
lo  seu  terme  dels  malfactors  refrenaren  la  audacia  ho  malicia  per  guardar 
les  vostres  coses,  ho  persones,  ho  coses  daquelles  algun  mal  ho  dampnage  als 
malsfactors  farien,  los  ([uals  auos  ho  ales  coses  nostres  ho  vostres,  ho  als 
homens  vostres  ho  ales  coses  vlaquells  alguna  iniuria  faran  Nos  estatuim 
que  no  pusquan  nos  ho  los  nostros  damunt  dits  baties  ho  homens  nostres,  ho 
vostres  en  alguna  cosa  demandar  ho  demanar  ho  per  raho  daço  en  neguna 
manera  molestar  ans  de  tot  en  tot  remetem,  ediffinim  en  per  tots  temps 
abon  enteniment  de  tots. 

Any  1240.  En  la  carta  de  1258  diu: 

Encara  prometem  auosaltres  per  nosaltres  que  no  acuydarem  avosaltres 


84  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  T  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

ne  desguiarem  ne  los  homens  nostres  ho  les  coses  nostres,  hon  qne  sien  luyn, 
ho  prop,  ans  nos  farem  auosaltres,  ho  aqnells  complangents,  compliment  de 
justicia. 

Encara  nos  confessam  eèn  veritat  regoneixem  que  per  aço  vosaltres  eles 
clergues  olos  homens  vostres  hauets  posat  nos  elos  homens  nostres  en  ma 
nostra  en  aquel  dia  que  nosaltres  teníem  avosaltres  elos  homens  en  la  esglea 
endosos,  eper  aço  semblantment  que  alguns  dels  damunt  dits  anaren  dauant 
Cardona  iniustament.  Enos  volem  eatorgam  que  per  aço  auosaltres  ne 
aaquels  ho  ala  dita  esglea  daqui  anant  negun  preludieu  sie  engenrat,  ne 
per  aqueles  coses  alguna  subieccio  en  aquells  ho  auosaltres  en  algun  temps 
uolyam  obtenir. 

La  carta  de  1269  diu  que 

...  demane  lo  Senyor  en  E  de  Cardona  los  guiatges  que  li  sien  tenguts  per 
los  homens  de  la  Esglea  de  Solsona. 

Els  dits  i)rohoms  digueren  que  els  homens  deia  casa  de  Solsona  tinguen 
g'uatge  al  senyor  en  Ramon  de  Cardona,  ecels  qnil  trenquen  menys  de  seient 
que  vingueu  dauant  lo  preborde  o  daquel  qui  tingue  son  loch  eque  rete  la 
mala  feyta,  eque  jur  que  no  sabie  res  que  fos  guiat  del  Senyor  en  R.  de  Car- 
dona, eque  ho  jur  en  poder  del  preborde  o  daquel  que  tingue  son  loch,  elo 
sagrament  feyt  que  nuylla  pena  no  hi  aye,  eque  sie  absolt,  eatot  aço  sie  lo 
batle  del  Senyor  en  R.  de  Cardona  dauant. 

Enegu  (jui  mal  fes  ala  casa  de  Solsona,  ni  als  seus  homens  ni  ales  lurs 
coses  enos  los  endefenrem  que  per  aço  non  fos  guiatge  trenchat,  ne  demanar 
nons  en  pogués  de  guiatge  trenchat,  si  l)e  serie  guiat  aquell  qui  la  mafeyta 
face. 

Encara  dixaren  los  dits  prohomens  cjue  aquells  quils  trencharan  lo  guiat- 
ge amcient  que  reten  la  malafeyta  aytambe  ell  preborde  quel  face  posar  ab 
lo  Senyor  en  Ramon  de  Cardona  demantinent,  en  guisa  quen  deye  ésser 
pagat. 

Encara  regonexeren  los  dits  prohomens  qne  son  linatge  del  Senyor  en 
Ramon  de  Cardona  no  ha  hagut  guiatge  contra  los  homens  deia  casa  de  Sol- 
sona, ne  els  sens  duns  ha  altres,  qui  lurs  sien,  ne  el  senyor  en  Ramon  de  Car- 
dona no  ho  deu  hauer. 

En  1258,  confessà  lo  vescomte  de  Cardona  «no  hauer  hosts,  ne 
lequium,  ho  caualcades  en  los  homens  de  la  vila  de  Solsona,  prome- 
tents  avosaltres  damunt  dits,  e  als  suceehidors  uostres  que  sobre  les 
coses  damunt  dites  nuyll  temps  nos  los  damunt  dits  homens  enquieta- 
rem,  ne  ag-rehuyarem  per  alguna  raho». 

En  1283,  deya  lo  Senyor  de  Cardona  «que  com  mane  host,  ho  caual- 
cada  en  Solsona  que  hi  anauen  alguns  homens  deia  esglea  de  Solsona, 
hequi  trametien. 

Encara  que-ls  sol  menar  tots  esemps,  en  tot  loch,  que  en  vn  dia 
puxen  tornar  a  Solsona». 

Contestaren  los  prohoms:  «Determenat  es  per  carta,  empero  han 
vist  que  alg-uns  homens  de  la  esglea  de  Solsona  com  lo  senyor  en 
Ramon  de  Cardona  hauie  guerra  (¡ue  per  prechs  eper  volentat,  sens 
forcea,  quells  seguien  alguns,  e  hani  carta  que  ho  determine». 


JOAN"   SERRA    T    VILARÓ,    PVRE.  85 


En  128G:  «Encara  fou  declarat,  dit,  e  ordinat  que  lo  dit  Noble  en 
R.  folch,  e  los  seus  no  facen  ne  nianon  en  algun  cas  hosts,  exercits,  ho 
companya,  ne  caualcades,  ne  sayts  als  homens  deia  esglea  de  Solso- 
na, o  deia  vila  de  Solsona,  o  territori  daquela,  com  aquel  Noble  en 
Eamon  folch  e  los  seus  ne  ayen,  ne  fer  pusquen  de  dret,  vss,  eobser- 
uancia,  ne  sien  agreuyats  aquels  en  alguna  cosa,  per  ocasió  damunt 
dita.  Mayorment  com  lo  dit  Senyor  en  Ramon  de  Cardona  ça  entras 
pare  del  dit  Noble  en  li.  folch  aye  confessat  ab  publica  carta  ell  en  les 
coses  damunt  dites  no  hauer  algun  dret,  la  qual  carta  vol  en  tots  los 
seus  capitols  inuiolablement  sien  obseruades». 

En  1288,  deya  lo  Vescomte  de  Cardona  «  (pie  com  ha  guerra,  que 
son  en  guerra  cels  deia  esglea,  eques  han  arrear  darmescomunament, 
eguaytar,  cobrar,  e  alguns  ferramens  afer  fer  comunament,  ealtres 
missions  ». 

A  lo  que  en  contesta  «  se  auengueren  los  prohomens,  que  en  tota 
guerra,  que  Solsona  aya,  per  quelque  Senyoria  o  per  el  mateix,  ques 
defenen  tuyt  comunalment,  eguayten,  ebaden,  efan  les  messions 
comunalment,  etotes  altres  coses  que  de  vehinat  sien,  eseguexen 
comunalment ». 

En  1286,  «fou  declarat  dit  e  ordonat  que  en  tota  guerra,  ho  contra- 
dicció, la  qual  continga  hauer  lo  dit  noble  en  Ramon  Folch,  ho  los 
seus,  ho  lo  preborde,  e  lo  Conuent  deia  esglea  de  Solsona,  ho  dels 
succehidors  daquells  homens  deia  vila  de  Solsona,  ensemps  se  defenon 
dins  la  vila,  e  lo  terme,  een  semps  obron,  eesconguayton,  ebadon, 
etalayon,  e  totes  altres  coses  ensemps  facen,  que  vehins  son,  e  lo  so 
ensemps  seguesquen  » . 

En  1283,  deya  lo  senyor  en  Ramon  Folch  que  ell  «  ho  batle  seu, 
esaig,  acapten  alveynat  de  Solsona,  eaxi  ho  an  usat,  eque  hii  alber- 
gauen  »  y  que  «  com  senyor  acapte  diners  oblat  en  la  vila  de  Solsona, 
que  acaptaue  en  cels  deia  esglea,  elen  dauen».  Mes  los  prohoms  en 
contesta  «  se  auengueren  quel  batle,  e  saig  han  acaptat  blat,  eno  als, 
en  los  homens  del  preborde,  els  homens  algunes  vegades  quels  en 
donauen,  altres  no,  segons  quels  playe,  eaços  feye  de  grat,  esens  força, 
ells  baties  quels  defenien,  axi  com  los  homens  den  R.  de  Cardona. 
Edaço  nuyll  temps  ne  veren  nuylla  forca  feyta,  entro  aquest  preborde 
ho  contrasta  an.p.de  Josa,  he  hii  albergaue  ab. II. bèsties,  eab.III 
o  ab  IIII  homens  simplement,  een.p.  de  Josa  ha  forçat,  el  preborde 
ha  contrastat. 

»Item  sa  vengueren  que,  despuys  que  en  Ramon  galceran  fo  mort, 
lo  senyor  en  Ramon  de  Cardona  een  Ramon  Folch  han  acaptat  de 
.Il.a.III.  vegades  blat,  en  los  homens  delí  preborde  de  Solsona  de  fora 
la  vila  equel  en  han  dat  alguns,  ealtres  no,  segons  quels  playe  de 
grat,  esens  força. 

»Veheren  encara  holtra  aqueles. II. ho. III.  vegades  que  en  perich 
de  Sauasona  (1),  e  en  Guillem  çatorra  acaptauen  pel  senyor  en  R.  de 


(1)    En  r  altra  trasllat  porta  «Sanahuja». 


86  KELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

Cardona  blat  ells  homens  del  preborde,  eel  preborde  viuse  ab  en 
Ramon  de  Cardona.  Een  Ramon  de  Cardona  trames  carta  que  cessas, 
eque  retessen  alo  quen  hauien  pres,  efeuse. 

»Altra  veg"ada  en  .p.G.,  qui  era  procurador  den  R.  folch,  qui 
acaptave  blat  per  Raho  del,  een  Ramon  folch  trames  carta  que 
retesen  alo  que  pres  naulen.  efeu  se». 


Administració  de  justicia:  — Com  rebien  dret. —  Firmes  de  dret. — 
Firmes  d' estranys  y  juheus.—  Qual  jurisdicció  devia  fer  justicia. 
—  Captura  de  malfactors.— Immunitat  eclesiástica.- Bens  dels 
malfactors.—  Bans,  penes,  mesures,  pesos.—  Que  '1  vescomte  no 
celes  ecclesiástichs.  —  Inquisicions.  —  Testimonis.—  Penyores. — 
Fadigues.— Fadigues  de  cavallers  y  peons.— Empares.— Allon- 
gament  de  deutes.— Pendre  deutes.— Cort  del  paborde.— Aquest 
podia  fer  justicia  de  sanch  y  de  vila-corre,—  Y  justicies  torrades 
y  cremades.— Comunitat  en  les  forques  y  costell. 

Diu  lo  Vescomte  de  Cardona,  en  1258:  «Encara  confessam,  e  en 
veritat  Reconexem  a  vosaltres  damunts  dits  (al  paborde  y  convent), 
e  als  succehidors  vostres  que  si  nosaltres  alguna  qüestió,  ho  demanda 
real  ho  personal  (1),  per  raho  dalguna  cosa  de  nosaltres  haviem,  que 
som  tengutsarebre  dret  ho  iurisdiccio  en  poder  vostre,  edels  succehi- 
dors vostres,  dins  la  vila  de  Solsona.  Exceptat  que  si  algú  deia  iuris- 
diccio vostra,  de  la  vila  de  Solsona  tingue  honors  ho  possessions  per 
nosaltres,  que  aquell  solament  sie  .tengut  fer  dret  erapoder  nostro, 
edels  nostros». 

En  1283,  pretenia  en  Ramón  Folch  «de  les  fermes,  que  les  entén 
a  demanar  dels  homens  de  fora  lesglea  entre  setmana,  een  Ponç  de 
pinell  (2)  a  dia  de  mercat  e  de  fira  axi  com  han  vsat»  y  també  «que 
no  deuen  fermar  juheus  nes  xpians  en  poder  de  la  esglea,  que  ans 
deuen  fermar  caseu  en  la  Senyoria  del  Senyor  en  R.  Folch».  Contesta 
lo  paborde  a  lo  primer,  que  era  determinat  per  carta,  o  per  dita  dels 
prohoms,  y  a  lo  segon  «que  si  crestia  estrayn  ha  clams  de  nuyl  hom 
deia  esglea  de  Solsona,  que  ha  afermar  de  dret  en  poder  deia  esglea 
de  Solsona;  e  si  negun  juheu  S3  clama  dom  deia  esglea  de  fora  vila, 
ha  afermar  de  dret  edeu  ho  fer  en  poder  deia  esglea  de  Solsona  » . 

Sobre  lo  primer 

Auenguerense  los  dits  prohomens  que  si  hom  de  fora,  (juc  sic  de  la  sglea, 


(1)  Al  marge  hi  ha  una  nota,  ab  lletra  del  segle  xiv,  que  diu:  «demanda 
real  vol  dir  en  bens  que  no  sien  de  moneda,  demanda  personal  vol  dir  deute 
de  moneda». 

(2)  Era  aquest,  carià  de  Solsona  per  en  Ramón  Folch,  Vescomte  de 
Cardona. 


JOAN    SEUUA    Y    VILARÓ,    PVRE.  87 

O  deis  homens  dols  [)i-ohoiiiens  déla  esglca  {[iw  no  vorou  uuyl  temj)s  entre 
setmaua  que  fermasseii  en  ])odei'  del  Senyor  en  R.  Folch,  ne  de  son  batle. 

Encara  sa  ucng-ueren  los  dits  jjrohoiuens,  (¡ue  a  dia  de  mercat  en  pon<,;  de 
pinel  esos  antecessors  vsaren  de  pendren  l'ermes  adia  de  mercat  ede  fira,  ede 
homons  estrayns,  excepte  deis  homens  de  í'ora  vila  de  la  osg'lea,  deis  homens 
deis  prohomens  de  la  esgiea,  Saluant  que  diu  en  p.  pintor,  que  ere  batle 
dena  Erm(>sen  de  pinel,  (jue  pres  vna  vegada  vn  hom  deia  ñera  (1),  que 
hauie  a])ortat  cera  adia  de  mercat,  e  hauie  hii  mesclada  sal,  ])er  (,-o  que  mes 
pesas,  equant  fo  sabut  quel  hauie  aturat  lome,  en  R.  deç  vilaro,  een  beren- 
g'uer  zarocha  celerer.  (aqiiets  eren  prohoms  de  l'ig'lesia)  veng'ueren  anarme- 
sen  de  pinel  e  i)arlaren  ne  ab  ela  ([ui  ere  a  Solsona,  emana  (|ue  retes  acjuel 
home,  no  sab  sin  hac  res,  ho  no,  ne  com  los  rete,  mas  quel  dit  pintor  lo  Rete 
an  bercngiier  zarocha. 

ítem,  altra  negada  una  fembra  dells  torrents  emblaue  salsa  adia  de  mer- 
cat als  mercers  en  Solsona,  e  el  dit  p.  pintor  pres  aquela,  etenguela  presa, 
e  vench  en  Ramon  des  vilaro,  qui  ere  Senyor  de  la  dita  fembra,  ab  en  be- 
reng'uer  zarocha,  qui  ere  celerer,  co))raren  la  dita  fembra,  dena  Ermessen 
de  pinel;  no  sab  si  las  cobraren  per  ])rechs,  oper  tjuenya  Raho. 

ítem  se  aueuguereu  qxie  si  vn  iiom  de  Solsona,  de  qual•|ue  senyoria  sia, 
se  clame  adia  de  mercat  doni  estrayn,  no  veren  quel  dit  hom  deia  dita  vila 
ferniíis  en  poder  den  pone;  de  pinel,  ne  deis  seus. 

Dix  empero  narnau  de  Viladecans,  que  en  j)on(,'  de  i^inel  pare  daquest  en 
poncet  li  mana  eli  dix,  que  si  nuyll  hom  de  Solsona,  de  qualque  senyoria 
fos,  se  claniaue  de  nuyl  hom  estrayn  ha  dia  de  mercat  ho  de  flra,  quen  pre- 
ses ferma,  sino  (¡ue  nolin  fes  dret,  eli  mana  (|ue  preses  ferma  de  tot  hom  de 
la  esgiea,  qiii  fos  fora  la  vila,  si  negu  sen  clamaiie  adia  de  mercat,  o  de  fira. 
el  dit.  A.  de  Viladecans  no  ho  volch  fer  per  ço  com  no  trobaue  que  vsat  fos, 
epassaua  aenant,  equant  vench  que  en  ponç  de  pinel  lo  ^•olch  de  tot  apuntar 
que  ho  fes,  no  ho  volch  fer,  eiaquili  la  ballia. 

Encara  dix  en  Johau  zamoueg'al,  que  alg'unes  vegades  homens  de  Solso- 
na, de  la  Senyoria  den  R.  folch,  se  clamauen  adia  de  mercat  ode  tira  de 
homens  estrayns,  een  Romeu  descastell  dehie  ais  homens  den  R.  folch  (lue 
formasseu  dret  en  i)oder  del,  els  homens  den  R.  folch  veniensen  an  Johau 
zamonegal  edeyentliho,  eel  mañanáis  que  no  fermassen  dret  cu  [)oder  del, 
e  veniasen  an  Romeu  descastel,  edíeili  perqué  demanaue  ferma  als  homens 
den  R.  folch,  eel  deix,  qne  en  son  poder  deuien  fermar,  sino  que  nols  farie 
dret  daquels,  el  dit  Johan  deiels  que  no  fermassen  en  poder  del,  ciue  nos 
deuie  fer,  nes  ere  vsat  nuyll  temps,  e  si  el  nols  en  volie  fer  iusticia,  ho  dret, 
sino  quel  los  en  farie,  e  sobre  acó  Romane  que  no  fermauen. 

ítem  sa  uengueren  que  despuys  lo  prebord(>  compra  besora,  qiu^  en  pone 
de  pinel  din  e  demane  que  db  tota  re  (jue  lesglea  compre,  ne  hale  comprat, 
neis  seus  homens,  los  homens  daíjuells  lochs  que  sien  de  fora  AÍla,  deuiMi 
fermar  en  poder  del,  adia  de  mercat,  o  de  fira,  elo  preborde  diu  c|ue  nos  deu 
fer,  e  sobre  acó  daquell  temps  ença  ([ue  han  \ist  ciue  en  ponç  de  ¡¡inel  forcé 
les  fermes,  en  pren  persones,  el  preborde  e  sots  lochs  tinents  contrasten  les 
fermes,  eli  tolen  los  homens,  sobre  acó  no  saben  (|ue  si  den  fer. 

ítem  sa  vengueren  que  si  negu  se  clamaue  dom  estrayn  adia  de  mercat, 
o  de  fira,  en  poder  den  ponç  de  pinel,  o  de  son  batle,  eper  força  del  ha  ai)iv 
gar,  que  an  ponç  de  pinel  han  apagar  lo  terç,  os  nan  aiienir  ab  el.  esi  |)er 


(1)    Llanera. 


88  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

aventura,  apres  quel  clavn  sera  feyt,  cls  sen  auenen  abduy,  sens  for(,'a  den 
ponç  de  pinel,  nohia  ter(;. 

ítem  sa  nengueren  queu  A.  deç  lor,  hom  den  ponç  de  cap  de  porch,  (^ui 
es  déla  esglea  fo  aturat  per  en  p.  de  pinel  adia  de  mercat,  efeulo  jutyar  per 
sentencia,  ehac  ne  diners,  el  preliorde  demanaueo,  e  contrastaueo,  efeu 
vedar  lesglea,  e  vench  carta  den  R.  folch  an  ]>.  de  iosa  que  ho  fes  retre, 
eredes,  segons  que  dien.  altres  dien  que  nos  reteren. 

ítem  sa  vengueren  que  enguan  de  nadal  ença  en  Romeu  deç  castel,  batle 
den  ponç  de  pinel,  atura  en  Jacme  do  sant  just,  de  la  lena,  déla  esglea  de 
Solsona,  per  clains  que  un  jueu  hauie  feyt,  esobre  acó  vedas  lesglea,  esolues 
lom,  si  ([ue  noli  costa  res  del  seu,  qiiel  jnheu  ho  i)aga». 

Sobre  la  demanda  deis  juheus  los  prohoms  «nosen  auengueren,  ])erço 
com  en  Johan  zamonegal  diu,  que  el  es  vsat  axl  com  al  capítol  es  contengut 
(o  sie  com  demanava'n  R.  folch),  eels  dien  que  no  ho  veren  hauc,  el  saig  del 
¡ireborde  din,  que  es  vsat  en  contrari». 

En  1286,  «fou  declarat,  dit,  e  ordinat  ([ue  si  alguns  juheus  comoraus  ho 
estants  en  la  jurediccio  del  dit  noble  en  R.  folch,  se  conqueren  de  algun 
home  de  fora  la  vila  de  Solsona  que  sie  de  jurediccio  del  dit  preborde,  que 
a<iuels  juheus  fermon,  o  hayen  fermar  dret  en  poder  del  prebordre,  o  del 
batle  seu  de  la  vila  de  Solsona,  axi  com  los  xptians  son  tenguts  de  fer;  si  so 
clamen  lio  com])lanyen  deis  damunts  dits  homens  comorants,  ho  estants  fora 
la  vila  de  jurediccio  del  preborde.  Esi  per  auentura  los  homens  de  la  vila  de 
Solsona  deia  iurediccio  del  dit  noble  en.  R.  folcli,  e  los  juheus  se  complanyen 
ho  clamen  deis  homens  déla  vila  de  Solsona,  deia  iurediccio  del  preborde 
damunt  dit,  ho  en  contrari,  ço  es  quels  homens  del  ])reborde  se  clamaran 
dels  homens  del  comte  (està  equivocat  en  lloc  de  vescomte),  que  fermon 
esíen  tenguts  afermar  lo  actor  ho  demanador,  ho  lo  querelador,  en  poder  de 
son  senyor,  e  lo  Reus  semblantment  en  poder  de  son  senyor,  axi  com  es  de 
tot  en  tot  asuet,  ho  acostumat  ésser  feyt». 

En  1269,  dig'ueren  los  prohoms  «que  leuats  los  homens  deia  esglea  de 
Solsona;  elurs  companyes,  ells  homens  de  lurs  homens,  clurs  companyes,  de 
tot  altre  hom  digueren  que  sie  del  noble  en  Ramon  de  Cardona  seu,  pdels 
estrayns  deii  fer  iusticia  el  Senyor  en  Ramon  de  Cardona  si  seruithoan». 

Sobre  aquest  capítol  fou  «contesa  entrel  Senyor  en.  R.  folch  deia  vna 
part,  e  del  jn-eborde  delaltra,  perço  car  lo  dit  en  R.  folch  dele  eafermaue 
que  en  ([uahiue  loch  troI)as  malfeitors  dins  la  vila  de  Solsona,  oon  son  terri- 
tori, en  la  Senyoria  del  preborde,  que  per  sa  propria  auctoritat  el  ho  son 
batle  podien  pendre  los  dits  malfeytors,  etrer  del  loch  hon  fossen  en  la  Sen- 
yoria del  dit  i)reborde,  e  lo  preborde  deya  que  les  dites  coses,  el  dit  en  Ra- 
mon folch,  ne  son  batle,  no  deuien  fer  per  dret  ne  segons  la  dita  Auinença». 
(Se  refereix  al  capítol  precedent). 

«En  apres  (v  de  les  idus  octubre  Any  de  nostro  Senyor  MCCLxxxiii), 
haut  tractament  ab  conseyl  dalcuïis  prohomens  de  la  vila  de  Solsona  de  cada 
Senyoria,  edèn  Ramon  dangleola,  edèn  Guillem  de  Ccistel  Auli,  edèn  beren- 
guer  deç  vilaro,  cden  Jacme  de  pianj-a,  edèn  A.  celoni,  edèn  pasqual  des- 
castell,  jutge  del  dit  en  R.  folch,  Sauis  en  dret,  declarant  f o  ordenat,  e  auen- 
gut  entréis  dits  Ramon  folch,  el  dit  preliorde  en  aquesta  materia,  que  si 
malfeytor,  o  malfeytors  que  no  sien  de  la  Senyoria  del  dit  preborde  de  la 
vila  de  Solsona,  ne  deforas,  siran  trobats  en  la  vila  de  Solsona  adeforas  lo 
territori,  el  senyor  en  R.  folch  o  son  batle  volran  penre  a<i|uel  o  a(iuels  mal- 
feytors, que  no  ho  puxen  fer,  mas  que  sens  tot  pleit,  esens  tot  contradiment 
lo  preborde  olos  lochs  tinents,  encontinent,  pus  demanat?  ne  sien  per  en 


JOAN   SERRA    Y    VILARÓ,    l'VRR.  89 

Ramon  folcli,  lio  son  loch  tinents  ((ucllós  (losliarcn,  el  giten  do  lur  jurcdic- 
cio,  en  tiil  manera  quel  nialfeytoi-  ])usqnon  aquells  [)en(lrc,  eeu  acó  negun 
onj^an  ne  sia  feyt». 

En  1286  «Encara  fou  aeustuniat,  dit,  e  ordonat  (|U(>  en  qual  locli  se  vuyle 
de  la  vila  de  Solsona  ho  del  terme  daquela  vila,  o  en  la  esj^-lea,  ho  en  lo  ma- 
sel,  lio  carneceria.  los  homens  del  noble  en.  R.  folcli,  lio  los  liomens  del  pre- 
borde  hauran  feyt,  ho  faran  alguns  maleficis  grans,  mediocres,  ho  no  molt 
grans,  ho  menors  de  (lualssevuyle  linatge,  ho  spccie  sie,  ho  sien  sots  la  jure- 
diccio  dacjuel  noble  en  R.  folch,  ho  del  preborde  damunt  dit,  elo  nialfaytor, 
ho  nialfaytors  sien  pres  aferman(,'ats,  componen,  e  sien  ¡jonits  per  lo  senyor 
da(|uel  malfaytor,  iasie  ¿leo  cpie  los  malfeyts  seran  feyts  sots  la  Senyoria 
edestret  del  altre  Senyor,  Saluaut  petició,  ho  demanda  a  aqiieü  Senyor,  en 
la  qual  jurediccio,  ho  destret  lo  malefici  haurà,  ho  sera  comes,  si  del  dit 
maleficii  alguna  iniuria  ho  dampnatge  fos  donat,  de  les  quals  coses,  si  volra 
agore,  ho  menar  les  coses  damunt  dites  per  via  de  dret,  sie  tengut  de  rebrel 
dret  del  dit  malfactor,  en  poder  de  sou  senyor. 

Esi  per  ventura  aquel  malfactor,  ho  malfactors  encontinent,  ho  après  lo 
malfeyt  se  recoligen,  hos  metran  en  lo  locli  deia  iurediccio  del  altre  senyor, 
aquell  Senyor  en  lo  ((ual  loch  seran  rebuts,  lo  malfactor  ho  malsfactors 
damunt  dits,  sien  tenguts  aqueils  donar  ho  foragitíir  de  la  sua  jurediccio 
sens  frau,  en  tal  manera  que  lo  senyor  daquells  malfactors  pusque  aquells 
hauer. 

En  axi  emi)ero,  (jue  si  algú  se  sera  mes,  ho  retengut  en  la  esglea  per 
algun  maleficii  per  aquel  comes,  nou  sie  fora  gitat  daqui  auant,  mas  sie 
seruada  la  inmunitat,  ço  es  francuiea,  o  priuilegii  ala  esgiea,  axi  com  de 
dret  es,  esie  degut  de  fer,  com  lo  noble  en  Ramon  folch  ne  los  seus  no  de- 
gueu la  esglea,  ho  le  monestir  esuahir,  ho  trencar  ne  en  neguna  cosa  agra- 
uar,  ne  abstraer,  ho  foragitar  algun  home  ne  negun  bens  daquel  monestir, 
ho  coses  deposades,  ho  comanades  en  aquell. 

Esi  algun  malffactor,  deia  jurediccio  daquell  noble  en  R.  folch,  sera 
rebut,  ho  tengut  en  aquell  monestir,  fora  lo  cors  deia  esglea,  aquell  prebor- 
de e  lo  loch  tinent  daquell  liuron,  ho  donon  aquell  malfactor  ha  aquell  noble 
en  Ramon  folch,  ho  als  seus,  ho  fora  giton  a<iuel  defora  la  sua  jurediccio, 
sens  engan;  en  axi  que  lo  dit  noble  en  Ramon  folch,  ho  los  seus  pusquen 
aquel  penre,  e  hauer. 

Dels  ])ens,  (,-0  es  saber,  daíjuel  malfactor  posats  ho  comanats  en  lo  dit 
monastir,  ho  en  qual  loch  se  vuyle  deia  vila  deia  jurediccio  daquel  prebor- 
de, sie  feyt  sots  la  forma,  e  la  manera  contenguda  en  lo  primer  capítol  dels 
mobles  ho  se  mouents  dels  homens  dels  estrayns.  (V.  Estranys  §  6). 

Aquestes  coses  matexes  sien  feytes  dels  bens  deposats  ecomanats  i)er 
homens  del  preborde  de  Solsona  sots  la  jurediccio  daquel  noble  en  Ramon 
folch,  si  alguns  maleflciis  hauran  comes. 

Fou  encara  declarat,  dit,  e  ordonat  aquestes  coses  ésser  ol)seruades  en 
los  bans,  epcnes,  o  calonies,  ho  clamors,  c  de  coltells  treyts,  e  alnes,  e  mesu- 
res, e  pes  falsos,  e  de  sang  dels  animals  treyt  en  lo  masel,  ho  carnecerie,  e 
en  tots  altres  maleficiis,  exceptat  lo  ban  del  vi  que  sie  eaxi  com  es  acustumat 
de  aquel  senyor  sots  la  qual  jurediccio  lo  celer  sera,  en  lo  qual  lo  vi  se  venra. 

Encara  fou  declarat  dit  e  ordenat  que  lo  noble  en  Ramon  folch,  e  los  seus 
no  mantinguen,  ne  defenden,  ne  sostingueu  algun  canonge  deia  dita  esglea 
de  Solsona,  ne  encara  clergue  seglar  de  Solsona,  ho  en  altra  manera,  de 
jurediccio,  ho  feyt  de  jurediccio  daijuel  })rebordc,  contra  lo  preborde  ho  lo 
loch  tinent  seu. 


90  KELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

Esi  ])er  auentiiva  se  esdeuenie  ([iie  lo  preborde  volgués  peure  lio  i)ouir 
algai  dols  damunt  dits,  e  aquels  fugien,  e  samagauen,  ho  serien  en  les  cases 
deia  jurediccio  del  dit  noble  en  Ramon  folch,  que  lo  batle  ho  los  sayts 
da(¡uel  noble  en  Ramon  folch  donon,  e  desliuron  los  dits  canonges,  ho  cler- 
gues al  dit  i)re borde,  ho  als  seus,  ho  almenys  foragiton  aquells  deies  cases 
deia  jurediccio  del  dit  noble  en  Ramon  folch,  sens  frau,  en  tal  manera  que 
lo  preborde  pus(|ue  aquells  peure,  ho  encara  retenir». 

Sobre  les  in(iuisicions  ja  en  1269,  havien  establert  los  prohoms  de  Solsona 
«(lue  lo  Senyor  en  Ramon  de  Cardona  no  ha  inquisició  sobre  los  liomens  deia 
esglea  de  Solsona,  ne  dins  ne  defora,  mas  creem  quels  pot  hauer  en  testimo- 
nis ab  uolentat  del  Senyor  preborde. 

Nel  preborde  no  pot  fer  inquisició  sobráis  honiens  del  Senyor  en  Ramon 
de  Cardona;  sino  quels  i)ot  hauer  atestimonis  ab  iioluntat  del  Senyor  en 
Ramon  de  Cardona». 

Sobre  les  penyores  y  fadigues,  en  l'ÜG,  lo  Vescomte  de  Cardona  establí  lo 
següent:  «Volem  encara,  Iie  estatuim  eper  franquetat  liuram  que  negu  dels 
bayies  nostres  ho  dels  nostros  homens  goson  penyorar,  ho  agreuyar  en  algu- 
na cosa  los  honiens  de  santa  Maria  de  Solsona,  estants  dins  la  vila  de  Solso- 
na, per  algun  deute  de  canonges,  si  donchs,  algú  dels  dits  homens  de  sancta 
Maria  no  sera  deutor  ho  especial  ferman(,'a. 

Enperamor  daço  negú  del  preborde  no  penyor  algú  dels  nostros  homens 
de  Solsona,  si  donchs  i)rimerament  fadiga  del  deute  estrany  al  preborde  ho 
als  canonges  sera  trobada». 

En  1283,  pretenie'l  Vescomte  «que  si  hom  dol  preborde  ho  canonge,  ho 
altre  deu  deutes  a  algun  hom  de  la  Senyorie  del  Senyor  en  R.  folch,  ho  altro 
(>strayn,  quel  ho  deman  de  paraiila,  e  sino  ho  paguen  que  penyoren  e  axi  ho 
hauem  vsat.»  A  lo  que  respongué'l  preborde  «quels  baties  de  cascuna  Sen- 
yoria so  i)oden  fer  dintre  la  vila  fadigues  de  paraula,  ab  que  les  fadigues  se 
facen  en  guisa  (jue  prouar  se  poguessen,  sis  nogauen;  dels  homens  de  fora 
vila  dien  que  entre  aquels  ques  deu  seguir  la  vsan<;a  dels  castells.»  Sobre 
qual  conti'oversia  establiren  els  prohoms  «que  si  algú  de  la  senyoria  del 
senyor  en  Ramon  folch  ho  altre  hom  estrayn  haurà  demanda  contra  homens 
del  jn'oborde,  per  raho  de  deutes  que  fan  fadig-a  de  ])araula  al  preborde  ho 
a  son  loch  tinent,  efeyta  la  fadiga  de  paraula  penyoren,  si  donchs  lo  deiite 
no  fan  pagar,  operferir  de  dret,  efer  complement  de  dret». 

«En  1286,  encara  fou  declarat,  dit,  e  ordinat  que  los  homens  det  preborde 
deia  vila  de  Solsona,  de  voluntat  ede  manament  del  dit  preborde  feren  tes- 
timoni en  les  inquisicions,  les  quals  lo  dit  noble  en  Ramon  ho  los  seus  feren 
contra  los  seus  homens  de  Solsona;  Si  los  homens  del  dit  preborde  de  aço 
seran  reqiiisits. 

Elos  homens  del  dit  j)reborde,  en  testimonis  rebent,  nomenon,  eespecifi- 
con,  ho  nomenar,  ho  specificar  sien  tenguts  aqueles  persones  que  en  los  ma- 
leficiis,  dels  ([uals  seran  inquirits,  en  los  quals  hauran  estat;  axi  com  del  dit 
preborde,  lio-daltre  qualse  vuyle. 

Esi  en  la  dita  inquisició,  ho  enquisicions  sera  trobat  ([ue  algú  de  jui*e- 
diccio  del  dit  preborde  deia  vila  de  Solsona,  ho  del  territori  daquela  haurà 
comes  maleficii,  ho  malotíciis  sobro  los  quals  sera  feyta  inquisició,  ho  haurà 
consentit  ésser  feyta;  <|ue  por  raho  de  inquisició,  ho  de  iniíuisicions  damunt 
dites  neguna  probacio  sie  feyta,  ho  posque  ésser  feyta  de  dret,  ho  de  feyt, 
contra  los  homens  del  dit  i)reborde,  los  quals  homens  en  la  damunt  dita  en- 
(juisició,  ho  inquisicions  soran  estats  nomenats,  ne  per  raho  de  la  dita  inqui- 
sició ho  inquisicions  alguna  demanda,  ho  petició  posque  essor  feyta  contra 


JOAN    SEURÀ   Y    VILARÓ,    l'VHE.  !)1 

los  hoinens  del  dit  prebordo,  del  dit  Xohhí  cu  Raiiion  t'olch,  lio  deis  lutuions 
seus. 

Empei'o  si  lo  dit  noble  en.  11.  foloh,  lio  lo  l)atle  seu  volra  nioui'(>  peticions 
ho  dcTuandes  contra  los  hoiiiciis  daimuit  dils  del  ])r('l)orde,  (|U¡  nonuniats 
seríin,  produvts  per  testimonis  en  la  in(|Uisic¡o  lio  iii(|UÍsicions  dauant  dites, 
que  lauors  lo  dit  noble  en  Eamon  folch,  lio  lo  batle  sen,  haye  fer  (juerela, 
ho  requesta  deuant  lo  preborde  lio  lo  loclitiiient  da(|Uol,  e  ave  offerir,  lio 
dar  demanda  ho  petició,  e(|ue  de  non,  ho  nouelament  ]msquen  ])rodnyr  da- 
uant lo  dit  ])reborde  ho  lo  lochtinent  dacjuel  a(|uells  niatexs  testimonis,  los 
quals  en  la  inquisició  ho  iiuiuisicions  seran  rebuts,  ho  altres  si  produvr  ne 
volran  si  demanda  ho  petició  sera  dada  per  lo  dit  noble  en  Kamon  folch,  ho 
per  lo  batle  seu,  contra  los  damunt  dits  honiens  del  dit  preborde,  si  nej^ada 
sera. 

Eque  inquisició  en  la  qual  seran  nomenats  los  dits  malfactors  de  juredic- 
cio  del  preborde  neguna  prol)acio  puxe  ésser  feyte  en  poder  da([uel  noble 
en  Ramon  folcli,  ho  del  seu  batle,  ne  en  poder  del  dit  jireborde,  ho  del  loch 
tinent  daquel,  ho-dels  jutges  daquels  noble  en  R.  folcli.  e  del  preborde. 

Fou  encara  declarat,  dit,  eordenat,  (jue  sots  vna  niatexa  forma  e  (U'dina- 
cio  sie  feyt  esie  procehit  en  totes  coses,  eper  totes  coses  sis  esdevé  quel  pre- 
borde ho  lo  batle  siui  farà  iniíuisicio  contra  los  homens  seus  deia  vila  de 
Solsona  en  aquela  manera,  eaxi  sie  procehit  es  proceesque  en  les'inquisicions 
ques  fan  ])er  lo  dit  no])le  en  Ramon  folch  elos  baties  seus,  axi  com  desns 
es  dit. 

Encara  fou  declarat,  dit,  e  ordenat  que  si  algú  de  jurediccio  del  dit  No- 
ble en  Ramon  folch  ho  de  qualsevuyle  altres  estrayns  ((ui  venrau  e  seran  a 
Solsona,  e  hauran  hagut  peticions,  ho  demandes  del  dit  preborde,  per  ralio 
de  deutes,  alo  que  faran  facen  de  paraula,  ho  de  scrit  al -preborde,  ho  al 
lochtinent  daquel». 

En  1286,  declararen  los  jirohoms  que  «feyta  la  fadiga,  en  la  dita  mane- 
ra (1),  que  lauors  j)us(juen  penyorar,  si  donchs  lo  jireborde  ho  lo  lochtinent 
daquel  no  haurà  fet  fer  solució  ho  pagua  dels  damunt  dits,  ho  perferre  de 
dret,  ho  hauran  feyt  jier  complement  de  iusticia. 

En  axi  empei'o  que  les  damunt  dites  fadigues,  feytes-de  paraula  ho  en 
escrit,  e  aqueles  feytes  se  aparegueu  per  lo  batle  del  dit  noble  en  Ramon 
folch,  ho  almenys  per  lo  saig  daquel. 

E  sis  contenie  ho  convenie  ésser  feytes  jienyores  per  defaliment  de  justi- 
cia, sien  feytes  de  coses  mobles,  deia  jurediccio  daquel  preborde  fora  la  vila 
de  Solsona. 

En  altra  manera  a(|uel  noble  en  Ramon  folch,  ho  lo  batle  daquel,  ho  los 
homens  seus,  ho  los  saigs,  no  goson  lo  dit  preborde,  ho  los  homens  seus,  en 
neguna  manera  penyorar,  he  agrehuyar. 

Esi  lo  dit  preboi-de  ho  los  homens  seus  de  la  vila  de  Solsona,  ho  fora, 
hauran  petició  ho  demanda  contra  los  homens  del  dit  noble  en  R.  folch  deia 
vila  de  Solsona,  feytes  fadiges  segons  la  manera  damunt  dita,  soes  saber, 
de  paraula  ho  en  scrit  per  lo  preboi-de,  ho  lo  batle  seu,  ho  saig  daquell  noble 
en  Ramon  folch,  ho  lo  batle  seu  en  la  vila  de  Solsona,  facen  da(|uells  homens 
ésser  feyta  paga  ho  compliment  de  justicia,  que  si  fer  nou  volran,  lauors 
proceesque  lo  preborde  e  los  seus  apenyorar. 

Esi  conuenie  affer  jienyores  per  defaliment  de  iusticia,  sien  feytes  de 


(1)     Fa  referencia  a  lo  dit  en  la  metexa  data,  sobre  inquisicions. 


92  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENTORS  T  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

coses  mobles  dels  liomens  deia  jurisdicció  daquell  noble  en  R.  folch  fora  la 
vila  de  Solsona,  en  altra  manera  lo  preborde  ho  lo  batle,  ho  los  homens  seus, 
ho  los  saig-s,  no  goson  lo  dit  noble  en  R.  folch,  ho  los  homens  seus,  detot  en 
tot  penyorar.  ho  aggrehuvar. 

Encara  fou  declarat,  dit,  oordinat  que  lo  preborde  de  Solsona,  elos  succe- 
hidors  seus  per  les  demandes  daquells  edeutes  que  son  deguts  bo  seran  de- 
guts requeren  ho  requeran  ael,  ho  als  homens  seus  facen  epusquen  fer  fadi- 
gues  als  caualers  e  a  altres  homens  (jualsque  sien,  e  per  les  coses  damunt 
dites  destrenyer  eforçar.  Esi  per  auentura  los  homens  de  pe  del  dit  Noble 
en  R.  folch,  ho  los  caualers,  los  quals  homens  e  caualers,  sien  del  ueynat  de 
Solsona,  no  uolran  fer  dret  al  preborde,  ho  als  seus  homens,  en  poder  daquel 
noble  en  R.  folch,  que  lo  preborde  elos  homens  seus  deguen  penre  dret  en 
poder  daquel  noble  en  Ramon  folch.  Eque  la  causa  dels  Caualers  sie  mena- 
da empoder  del  batle  daquell  noble  R.  folch  de  la  vila  de  Solsona.  Esi  per 
auentura  los  Caualers  no  volran  fermar,  ne  fer  directus,  ho  de  dret  al 
dit  preborde,  ho  als  homens  seus,  en  poder  del  dit  noble  en  Ramon  folch, 
e  menar  la  causa  en  poder  del  dit  batle,  ho  los  homens  de  pe  no  volran  fer 
directum,  ho  dret,  en  poder  del  dit  noble  en  R.  folch,  ho  del  batle  seu, 
que  lo  preborde  ])roceesque  contra  los  dits  Caualers  e  homens  de  pe  daquell 
noble  apenyorar  e  destrenyer.  Een  aquest  cas  los  homens  del  dit  Noble  en 
Ramon  folch  pusquen  jurar  homens  daquel  preborde  a  recobrar  los  deutes 
daquells,  sens  petició  e  emenda,  la  qual  lo  dit  noble  en  R.  folch  ho  lo  batle 
daquel  no  posquen  per  les  coses  damiint  dites  a  aquels  fer,  per  alguna  raho. 

Sobre  les  empares  volie,  en  1283,  lo  vescomte  «que  si  nuvi  hom  estrayn 
ne  Roba  ne  res  ve  en  la  Senyoria  de  lesglea,  ne  algun  hom  se  clame  del 
senyor  en  R.  folch,  ne  del  j)rebordc  ques  deu  veer  empoder  deia  Senyoria 
del  senyor  en  Ramon  folch»— «al  Capitol  deies  empares  e  deies  robes  apen- 
dre  dels  homens  estrayns  (el  preborde  y  convent)  responen  edien  que  es 
vsat  que  si  negun  hom  del  Senyor  en  R.  folch  na  clams  eles  Robes  son  en 
la  Senyoria  deia  esglea;  (luel  batle  den  R.  folch  omostre  al  batle  deia  es- 
glea,  el  batle  de  la  esglea  empareo,  lo  batle  den  R.  folch  no  so  deu  pendre, 
ecom  en  aço  feyen  força,  Romanie  entredita  la  esglea,  epuys  retien  ho,  eu 
reuocauen.  Empero  aço  deies  coses  no  es  clarament  determenat,  axi  com 
damunt  es  dit».  Sobre  aquest  capitol  no  sapigueren  què  establir  los  prohoms, 
per  quantabdues  i)arts  podien  aduhir  cassos  favorables  a  les  respectives 
aleg'acions. 

També  deya-l  vescomte  que  «ha  usat  dels  deutes  a  alongar  de  tots  cels 
deia  dita  vila,  de  qualque  Senyoria  sien».  Alo  que-ls  prohoms  digueren 
«que  en  Ramon  de  Cardona  e  eu  Ramon  Folch  alongauen  deutes  dels  ho- 
mens del  preborde,  edols  seus,  que  dieu  quels  en  faicn  tort  atuyt  emayor  ha 
aquels  deia  esglea». 

En  1286  «fou  declarat,  dit,  e  ordenat  que  en  R.  folch  he  los  seus  en  temps 
de  guerra  ho  pau  no  ])usque  penre,  penyorar,  emparar,  ho  penre  deutes  que 
homens  deia  vila  ho  del  territori  de  Solsona  del  preborde  deixran  alguns 
mercaders,  ho  estrayns  quals  se  vuyle,  ne  deposits  ho  comandes  daquels, 
com  les  coses  damunt  dites  de  dret  fer  nos  deguen,  ede  vss  ho  de  consuetut, 
no  sie  obtengut». 

En  la  predita  data  també  «fou  declarat,  dit,  e  ordenat  que  lo  preborde 
de  Solsona  ho  son  lochtinent  tenguen  cort,  e  pledeion,  eles  coses  duguen  ho 
menon  en  la  vila  de  Solsona  en  (jualque  loch  so  volran  en  la  senyoria,  des- 
tret  e  jurediccio  deia  dita  esglea  sens  negun  contrast  e  cnpaxament  ho  con- 
tradicció del  dit  noble  en  R.  folch  e  dels  seus». 


JOAN   SERRA    Y    VILARÓ,    PVRE.  93 

Ja  en  126!),  os  disputaven  sobro-l  particular,  do  manoraquo  «doinanauolo 
uohlo  Senyor  on  Ramon  de  Cardona  ala  dita  osoiea,  eal  prcborde,  que  el 
deuio  fer  justicia  de  saneh,  de  tots  los  liomens  déla  vila  de  Solsona  de  dins 
e  de  fora. 

Ala  (|ual  demanda  ja  dita  iiauenguerensc  los  dits  jjrohoniens,  e  dij^'uorcn 
que  nog'un  temps  no  Iiauien  vist  no  hoyt  dir  quel  Senyor  huc  de  terroya,  nil 
senyor  en  K.  folclu  ne  la  dona  na  terroya,  sa  ab  enrera  morts,  nuyll  temps 
ha<i'uessen  feyt  justicia  de  sanch  ne  de  vila  acorre,  ne  de  altres  cosos  deis 
hotnens  déla  vila  de  Solsona;  de  dins  ne  de  lora  da(|uolls  (jue  sien  déla  sen- 
yoria deia  dita  esgiea.  E  regonexon  qwo  son  del  preborde  edela  esglea  de 
Solsona,  e  del  proborde  oís  hirs  homons  de  dins  ede  fora.  Een  R.  ells  seus, 
con  los  estrains.  Eaço  digueren  els  dits  ])rohomens  sobro  lo  sagrajnent  que 
feyt  haiiion». 

Lo  qual  foti  més  detalladament  declarat,  en  12SG,  ab  lo  següent  capí- 
tol: «Encara  fou  declarat,  dit,  e  ordinat  <[ue  lo  ¡¡rebordo  de  Solsona,  olos 
succehidors  sons,  ho  del  batlle  daquolls  facon  justicias  torrados,  ho  cremades 
penyant,  cremant,  membres  trencant,  ho  taylant  iaent  en  lo  coltel  ho  costel 
posont,  por  la  vila  fustigant  ho  batent,  horoyllos  tollont,  ab  ferre  senyalant 
en  creu,  e  altres  penes  ho  sentencies,  axi  com  sera  vist  al  probordo,  ho  al 
batle  sou  de  totes  les  coses  del  dit  preborde,  edels  homens  daquolls,  ede  la 
família  ho  companya  del  dit  preborde,  edels  canonges,  edels  homens  damunt 
dits,  vuyles  (jue  sien  deia  vila  de  Solsona,  ho  defora  vila.  ho  perdonar  a 
aquels  sis  volra,  ho  penre  redempció  ho  pacte  sens  contradicció  alguna,  eon- 
patxament  algun  del  dit  noble  en  R.  felch,  ho  del  batle  seu,  ho  de  qualse- 
A'uyle  altra  persona  en  nom  daquel,  com  les  coses  damunt  dites  se  pertan- 
guen  aaquell  preborde  eala  esglea  de  Solsona  do  dret,  vs  ede  forma  de  carta 
feyta  per  noble  en  R.  de  Cardona  (,-a  entras  al  damunt  dit  ])onç  ara  preborde 
de  Solsona,  en  lo  qual  instrument  ho  carta,  entre  altres  coses,  se  contenie 
que  lo  dit  Noble  en  Ramon  confessat  ha  non  hauer  algun  dret  en  les  coses, 
damunt  dites;  eque  les  coses  damunt  dites  se  pertanyen  al  dit  preborde,  eala 
esglea  de  Solsona.  Eforques,  e  coltellum  siuo  costel  de  la  vila  de  Solsona, 
sien  comunes  per  tots  temps  entre  lo  noble  en  Ramon  folch,  damunt  dit,  elo 
preborde  ela  esglea  de  Solsona,  eque  de  comú  sien  feytos  e  sien  repai-ades, 
si  aqueles  en  algun  cas  so  contenra  ésser  reisarados». 

Mercat. —  Carta  de  guiatge  als  homens  vinents  al  mercat  de  Solso- 
na.—Confirmació. —  Forn  en  comú.— Nova  construcció  en  comú.— 
Lo  Vescomte  ven  la  seva  part  a  la  Iglesia.— Exclusiva  d'aquesta  en 
coure  pà.  — Aquesta  deu  fer  justicia,  en  cas  de  baralles,  al  forn.- 
Que-I  batlle  o  saigs  del  un  senyor  no  puguen  entrar  a  les  fleques 
de  l'altre  per  regonèxer  si  donen  ledesme  pes.— Ban  de  vi,  de  la 
sanch  y  de  pes  fals.  — Les  carniceríes  eren  del  Vescomte.  — Los 
delinqüents  en  elles  devien  ésser  castigats  per  lo  respectiu  se- 
nyor.—Crides.— Crides  de  fires.  Qüestions  entre  lo  Vescomte  y 
lo  Caslà  sobre  les  fires.  — Concessió  de  guàrdies  als  portals  per 
rebre  lo  delme. 

«Sie  manifest  atots,  que  jo  pere,  per  la  gràcia  de  deu  prcborde  de  Solso- 
na, do  conseyl  e  volontat  de  tot  lo  couent  deia  esglea  deia  dita  vila.  Eio 


94  RELACIONS  ENTRE  LOíS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

hug'o  de  terroya,  e  ponç  di^  pinel  de  consentiment  e  volentat  deis  proho- 
niens  de  Snlsona  aseguran!,  egniam  tots  homcns  vinents  al  mercat  de  Solso- 
na, e  daqui  partints  del  dilluns  mati  trosus  al  dimerques  auespre  de  vna 
leg'ua  entorn  daquela  vila  en  axi  que  neg'u  no  g'os  aquells  homens  ho  fem- 
hres  penynrar  ne  neguna  cosa  tolr?,  ho  alcuna  eniuriafer  aaquels  per  alcu- 
na  rabo,  si  donchs  per  ventura  no  seran  deutors  hoferman(,'es.  Esi  per  auen- 
tura  ho  seran  que  primerament  abans  que  penyoron  aquels,  ho  demostron, 
ho  dig'uen  ais  dits  senyors,  ho  als  baties  daquoUs.  Esi  akni  dels  nostres  ho- 
mens trencarà  aquest  nostra'  asecurament  que  aquel  emendo  tot  lo  mal 
edesonor  aquell,  que  sora  feyta,  edon  als  senyors  de  pena  x.  sol.  Enos  da- 
munt dits  aquest  asegurament  fem  dels  nostres  homens.  Aço  es  acabat  a 
XIII  deles  kalendes  de  setembre-.  Au  de  nostro  senyor  M.  CC.  é  hu.»  Segue- 
xen  les  signatures). 

Axó  fou  confirmat  per  la  carta  de  govern  de  1209,  ab  lo  següent 
capítol: 

«ítem  digueren  los  dits  prohomeus  del  feyt  del  mercat  que  negu  quel 
trenchas  de  (jualque  Seriyoria  sia  que  pach  la  pena  aquela  qui  es  conten- 
guda  en  la  carta  feyta  per  lo  Senyor  huch  de  terroya  za  ab  enrere,  eder 
lo  Senyor  preborde». 

Lo  forn  dés  de  1160,  en  qual  data  fou  construït,  era  comúd'abiues 
senyories,  com  pot  veures  en  la  següent  carta: 

«Sie  atots  los  homens  presents  o  esdeuenidors  manifest:  Que  lo  Reiierent 
senyor  en  bernat  preboi'de  de  Solsona,  elos  Canong-es  de  sancta  Maria 
daquell  loch,  elo  Senyor  en  Ramon  de  terroya,  ela  muller  sua  gaya  fan  vn 
forn  en  la  vila  de  Solsona,  prop  la  habitació  ho  estatge  del  dit  R.  de  terroya, 
en  aytal  conueneça  fan  a(]uellforn  (lue  los  canonges  de  santa  Maria  tinguen 
a(]uell  per  tots  teinjis,  e  caffon,  caven  lenya  tots  dies  en  tot  lo  terme  de 
Solsona  liabundantment;  sens  contenció  ho  contrast  empertots  temps,  e  for- 
ner, (¡ue  acjuel  tingue  leuada  ho  dada  sa  vida,  e  daqui  auant  sancta  Maria 
elos  canonges  daquela  ayen  per  tots  temps  dues  parts  de  totes  coses  que  del 
dit  forn  exira.  Een  R.  de  torroya  ab  la  sua  muller  haye  la  terça  part.  Elos 
canonges  de  sancta  Maria  coguen  lo  lur  pa  ali  sens  i)uva,  si  coure  hii  vol- 
ran.  Een  R.  de  torroya  elo  batle  daquell  semblantment  coguen  lo  seu  pa  ses 
puga,  si  coure  hii  volran.  Esi  per  auentura  alcuna  contenció,  o  contesa,  o 
barayla  sera  entre  los  homens  (lue  en  aquell  forn  uenran  ayen  fermar  dre- 
tament,  o  de  dret,  en  ma  dels  canonges  de  sancta  Maria:  elo  batle  den  R.  de 
torroya  eaquells  ensemps  conegueu  de  aquels,  ede  emenda  que  de  aqui 
exira  santa  Maria  clos  canenges  daquela  a/en  dues  parts  een  R.  damunt  dit 
de  terroya  ayc  la  terça  part.  E  sobre  aço  en  R.  de  torroya  ela  muyler  sua 
totes  coses  damunt  dites  han  convengut,  ho  ])romes  als  canonges  de  sancta 
Maria  desús  dita,  (pie  ho  faran  tenir  e  haver  e  en  i)au  aells  a(]uestes  dues 
parts  desús  nomenades,  sens  neguna  contenció  epleyt  en  j)er  tots  temps 
posseir». 

Axis  continuà  fins  a  Tany  1222,  en  tiual  data  na  Terroya  y  són 
marit  en  Ramón  Folcií  lo  vengueren  a  l'iglesia  de  Solsona,  establint, 
a  més. 


JOAN    SERRA    Y    VILARÓ,    l'VKIO.  95 

«Quo  tots  lionieiis  nostres  e  fombros  en  la  vila  do  Solsona  estants  lio  ha- 
bitants, lio  són  liabitadors,  coynon  pa  seu  en  aquel  forn,  e  nej^nin  honi  lio 
fenibi-a  sie  gosat  ho  gos  coure  lo  pa  lur  alena  ho  en  altre  loch  sino  en  aquel 
forn.  Esi  p(>r  aventura  algú  dels  de  sus  dits  homens  volie  malignar  e  no' 
vuylye  coure  pa  sou  en  lo  dit  forn  priraoranient  sie  denunciat  al  l)atle  nos- 
tro.  Esl  lo  batle  nostre  no  volra  for(;ar  aquel  en  defaliïnent  de  aquell,  puxe 
lo  batle  vostre  aquel  destrenyer  por  sua  auctoritat.  Esi  per  occasio  del  dit 
forn  alcuna  barayia  o  contesa  venra,  çaes  saber,  por  puya  o  per  pala  ba- 
raylants  e  contradients  ave  fermar  senyoria  e  formón  en  mans  dels  dits 
Canonges  e  aquells  daqui  auant  prengueu  daquells  emenda,  f^si  la  dita 
casa  del  forn  volrets  crexer  avosaltres  sie  legut  da(|uela  exemplar  per  vna 
brac-a  vers  la  esgleii..  Eaxi  ho  donam  avosaltres  eatoi'gam  e  venem  aquel 
forn,  axi  que  aquel  forn  nos  ho  los  nostros  succeydors  ho  altra  qualscuol 
persona,  no  puschain  ne  pusque  construir  altre  forn  en  aquela  vila  de  Sol- 
sona, ho  en  lo  terme  del  eastol  de  Solsona,  axi  com  desús  os  dit».  Fou  feta 
aquesta  venda  ])er  ciiiccents  morabatins  d"or  bo,  pur  y  de  bon  pes. 

En  1269  diu  lo  vescomte  de  Cardona  «...  diftinim,  soluem,  eremetem,  ab 
testimoni  e  auctoritat  d'aquesta  present  pública  carta  per  tot  temps  vale- 
dora eduradora,  auos  on  Ponç  per  la  gràcia  do  deu  ])reborde  de  Solsona, 
eatot  lo  Couent  daquella,  ealesg'lea  vostra,  eals  succeliidors  nostres  enper 
tots  temps  aqueles  demandes  les  quals  contra  vosaltres  fahiem  per  raho 
daquela  pronunciació,  ho  dita  la  qual  los  jtroiiomens  de  Solsona  hauien  feyta 
entro  nos  euosaltres,  soble  alociues  daue,  ho  hauie  estat  donat  en  ¡¡asta  ales 
fembres,  que  besolfore  sapelauen,  en  los  forns  de  Solsona  vostres,  per  los 
homens  de  la  nostra  senyoria,  eaaquells  que  tenen  les  pales  en  los  dits  forns, 
la  qual  demanda  auosaltres  dif finim  enportotstemps  elos  homens  nostres 
daqui  auan  no  sien  tenguts  de  dar  pasta  en  los  forns  damunt  dits  sino  la 
puya»'. 

En  1286  «Encara  fou  declarat  dit  o  ordenat  que  lo  batle,  ho  los  saigs,  ho 
altres  homens  aaquestes  coses  assignats  daciuel  noble  en  R.  folch,  ho  dels 
seus  no  peson  los  pans  deies  pastadores,  ho  flequeres  deia  jurisdicció  deia 
vila  de  Solsona  daíjuel  preborde,  ne  en  les  cases  daqueles  entrón  per  raho 
de  pesar,  mes  aço  facen  si  ho  volran  lo  batle  e  saigs,  e  altres  assignats  per 
lo  preborde,  elo  batle  del  noble  en  Ramon  folcií  e  saigs  ealtres  assignats 
aaquestes  coses  alo  matex  face  de  les  sues  pastadores,  ho  flaqueres.  Elo  pa 
qui  sera  trobat  no  ésser  de  ledesme  pes,  sie  daquela  senyoi-ía  deia  qual  sera 
la  ])astadora  ho  flequera». 


Al  contrari  del  forn  la  carnicería  era  del  Vescomte,  de  manera  que 
a  petició  d'aquest,  en  1283,  fallaren  los  prohoms: 

«Quel  mael  es  fraiich  den  R.  folch  o  que  si  nuyll  hom  deia  vila  hi  trau 
coltel,  ne  hii  emblaue,  ney  mouie  barayia  quel  senyor  de  aquell  que  la 
barayia  mourà  ho  ladronici  farà.  ho  coltel  traurà  deu  punir  aquel  sie  den 
Ramon  folch  o  del  preborde;  car  generalment  tocha  la  mala  feyta  ques  face 
en  la  vila  ne  ells  termens  de  Solsona  es  del  Senyor  daquel  qui  la  fa  en  qual- 
que loch  deia  vila  ho  dels  termes  se  fa(;o,  saul  ban  de  vi  ([ues  deu  punir  per 
lo  senyor  del  celor.  sobral  ban  deia  sanch  dien  que  es  penyorat  per  en  Ra- 
mon folch  foper  sos  antecessors,  no  saben  sills  so  penyorauen  dols  homens 
lurs  tan  solament  o  dels  homens  deia  esglea;  ban  de  pesa  falsa  odc  vendre 
vna  carn  per  altra  es  posat  de  nouel,  eencara  no  es  leuat,  perço  com  lo  pre- 


96  HELACrOXS  ENTRE  LOS  SENTORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSOXA 

borde  diu  que  ho  deu  hauer  deis  seus,  e  en  p.  de  josa  (1)  diu  queu  deu  hauer 
de  tot  j)er  raho  den  Ramon  í'olch». 

Diu  lo  Vescomte,  en  1291.  «Nouolent  empero  auos  honrat  en  ponç  per  la 
o'racia  de  deu  preborde  de  Solsona  eal  Couent  daquela  alguna  molestia  ho 
tristicia,  eniuria,  ho  calumpnia,  ho  malu estat  ])osar,  ho  fer  de  grat  ede  es- 
pontánea uolentat  e  francha  confessam  e  atorgam  a  vos  dit  preborde  eal 
Couent  de  Solsona,  eals  succehidors  rostros  empertotemps  (jue  los  Carnices 
de  Solsona,  (jue  seran  deia  jurediccio  vostra,  piisquiMi  liberalment  ho  fran- 
chament  fer  e  venre  carns  en  lo  masel  ho  carneceria  nostra  de  Solsona,  asi 
com  de  tot  en  tot  han  acostumat.  Eque  vos  ho  lo  batle  vostro,  ho  lo  saig,  ho 
altre  en  nom  vostro  puscats  aquells  carnices  ho  máseles  vostres  les  carns 
pesar  en  les  taules  ho  en  lo  loch  on  les  carns  tenran  e  punir  aquels  de  fals 
pes,  ho  pesos,  ho  de  falsa  venda  deles  carns.  Esi  per  ventura  en  una  taula 
hauran  companya  ho  societat  los  uostres  cai'uicers  ho  máseles  elos  nostres 
ensemps  lo  saig  vostro  e  nostro  ensemps  ho  altre  en  noin  de  caseu  peson  les 
carns  evos  puniats  lo  vostre  carnicer  e  nos  lo  nostre,  si  delinquiran  en  pes 
ho  en  altra  manera». 

En  1286.  «Encara  fou  declarat,  dit"  e  ordenat  que  les  crides  ho  preconies 
deia  vila  de  Solsona  sin  comunes  al  dit  noble  en  Ramon  folch  e  als  seus.  e  al 
dit  preborde,  e  ala  esglea  de  Solsona  eals  seus.  Eque  amduy  los  senyors 
aqueles  creon,  facen,  eassignen,  remogueu,  confermon  ecastiguen,  si  en 
lofici  delinqueran.  Esis  esdeue  algvna  cosa  publicada  ésser,  ho  preconisada, 
ho  cridada  ésser,  ho  ésser  manifestada  en  nom  daijuel  noble  en  Ramon  folch 
tansolament,  ho  en  nom  daquel  preborde  tan  solament  ques  facen  les  dites 
publicacions,  manifestacions,  ho  crides  per  la  jurediccio.  Senyoria,  he  des- 
tret  daquel  del  (|ual  amanament  daquel  seran  feytes.  Esi  de  cert  sera  comú 
ha  abdues  les  senyories  (jues  alegue  ésser  publicat,  preconisat  manifestat, 
ho  ésser  cridat  en  comú  ho  les  dues  Senyories  consentran  ho  se  conuenran 
entre  els  de  alguna  cosa,  statuent,  preconisant,  ho  cridant,  ho  manifestant, 
ho  cridant  sie  feyt  e  sie  publicat  sub  nom  de  comú  dels  senyors  deia  dita 
vila  empero  enaxi  que  los  establiments  ordinacions  e  estatuts  toquant 
comun  statut  deia  vila  o  deles  senyories  sien  feytes  comunament  per 
abdues  les  senyories.  Esi  en  altra  manera  feyt  seran  nos  tinguen,  ne  a 
observar  da(iueles  alguna  cosa  sie  tenguda». 

En  1291,  concedí  lo  Vescomte,  en  forma  de  privilegi: 

«Que  les  crides  ho  clamacions,  ho  preconiçacions  deies  fires  deia  vila  de 
Solsona,  sien  feytes  efer  se  deguen  sots  nom  comú  deia  jurediccio  nostra  e 
vostra  dit  preborde». 

Aquesta  comunitat  en  la  crida  ja  era  cosa  de  molt  temps  observa- 
da, puix  la  donació  que  de  la  metexa  feren  en  1240,  fou  en  comú: 

«Sie  manifest  a  tots  que  io  en  .p.  de  miraual  Celerer  deia  esgiea  de  Sol- 
sona, e  io  en  R  galceran,  batle  den  R.  folch,  edela  dona  na  terroya  per  nos 
eper  tots  uostres  donain  eatorgam  atu  bernat  d'"  clera,  en  tota  ta  vida,  tota 
aquela  crida  de  Solsona  ab  totes  aqueles  coses  que  a  la  crida  se  pertanyen 
de  totes  coses,  axi  (lue  tu  crits  totes  aqueles  coses  ques  pertanyeran  cridar 


(1)    Aquest  ere  lo  batlle  de  Solsona  per  en  Ramón  Folch,  en  aquesta  data. 


JOAN  SERRA  Y  VILARÓ,  PVKE.  97 

en  la  vila  de  Solsnna.  Enega  no  sie  gosat  ne  g'os  cridar  en  la  dita  \-illa  sino 
tu,  de  tota  ta  vida.  Emi)cro  (jue  tu  clamos  e  cridos  volenterosanient,  efeel- 
ment  totes  coses  que  nosaltres  atu  nianarem,  sens  ncguna  messio,  esens  ne- 
gun  guany  de  nosaltres  ede  totes  les  coses  damunt  dites,  sis  bo  efeel  anosal- 
tres  eatots  aquels  qxie  atu  faran  cridar  alguna  cosa,  sens  tota  murmuració. 
Enos  elos  nostres  prometem  atu  fer  guerentia  bona,  eleyal  contra  totes  per- 
sones de  totes  les  coses  damunt  dites  de  tota  ta  vida.  Erebem  de  tu  per  en- 
trada. XX.  sol.  barclin.  deis  quals  nos  damunt  dits  som  be  de  vos  pagats. 
Açoes  acabat  les  segones  kalendcsdoctobre  An  do  nostro  senyor.  M.CC.XL». 
«Conegueu  tots  que  nos  Senyor  en  Ramon  folch  duna  part  e  i)oncet  de 
pinel  de  laltra  volents  enposar  fi  apleyts,  acontranes,  eacontrauerses  que 
souint  hixen;  enoxen  entro  drets,  econsuetuts  (jue  caseu  de  nosaltres  ha  en 
lo  mercat  deia  vila  de  Solsona,  efires  daquela  vila.  Après  moltes  controvèr- 
sies de  cascuna  part  exides  Nos  abdos  conuenint,  econcordant  ensemps,  fem 
diligentment  cercar  entre  los  prohomens  de  Solsona,  eantichs  honiens  da- 
quela vila  per  lo  Noble  en  guillem  Eamon  de  iosa,  eper  lonrat  en  jacnie,  per 
la  gràcia  de  deu  Abat  de  Cardona,  que  es  de  dret  e  de  hus,  ne  de  consuetut 
de  caseu  de  nosaltres  en  los  dits  mercats  efircs;  e  feyta  inquisició  damunt 
dita  econfessions  dels  honiens  confessants,  publicades  en  presencia  deies 
partides.  Conuenerense  los  damunts  dits  lo  Senyor  en  Ramon  folch,  elo  dit 
ponç  que  acascun  dilluns  de  hora  de  vespres  trosxis  aqualseA'uyle  dimecres 
pus  prop  següent  trosus  atercia  sie  lo  mercat  de  Solsona  privilegiat,  emu- 
nit.  en  axi  que  tots  delinqiients,  baraylants,  cometents,  al  dit  mercat  vi- 
nents (1)  sien  tenguts  fei-mar  litigar  dauant  lo  damunt  dit  en  ponç  e  al  seu 
batle,  exceptats  tots  habitans  (2)  dins  la  vila  de  Solsona  en  los  quals  lo  dit 
ponç  no  aya  neguna  jurediccio,  mes  en  los  altres  homens  e  f ombres  don- 
sevuyle  que  sien  pusíjue  conexer,  axi  com  ha  acustumat  edetermenar  e 
exequir  les  suas  legitimes  sentencies,  e  hauer  encara,  axi  com  de  costuma 
es,  lo  terç  de  les  coses,  ebans  dels  coltells  treyts,  si  ses  deuenie,  ho  so  conte- 
nió auenir  ésser  moguda  qüestió  sobre  los  furts,  e  juhis  de  sang,  que  lo  batle 
del  dit  ponç,  elo  batle  del  dit  Senyor  en  R.  folch  conogixen  de  la  cosa.  Esi  lo 
reixs,  ho  col  pable  merexera  ésser  penyat,  ho  algun  membre  ésser  taylat,  ho 
corre  la  vila,  com  aquestes  coses  sien  de  mor  imperi  (3),  ho  mesclat  ab  mer 
imperi,  que  aguda  sentencia  lo  dit  reus,  ho  malfactor  sie  liurat  al  sanyor  en 
Ramon  folch  ha  forne  del  reus  ço  ques  volra.  Esi  per  aiu^ntura  la  pena  cri- 
minal del  dit  reus  ho  colpable  de  benignitat  del  senyor  en  R.  folch  sera  mi- 
tigada ho  sera  mudada  en  ciuil,  que  aquella  moneda  que  de  aqui  se  haurà 
dels  dits  criminosos,  edels  altres  rixants,  exceptats  aqiiells  que  desús  son 
dits,  mit  per  mit  so  diuidesquen  entre  lo  dit  senyor  en  R.  Folch,  een  poncet. 


(1)  Porta  lo  meteix  llibre  la  següent  nota:  «Axi  que  si  venen  per  via 
de  mercat  ho  de  fira  a  la  dita  vila,  eque  sie  estranyer  ha  loch,  esi  es  vengut 
abans  no  per  raho  de  mercat  ne  de  fira  edelonquex  en  dia  de  mercat  ho  de 
fira,  esie  estranyer  no  deu  ésser  del  casia,  pe  ço  que  diu  vinents». 

(2)  «Axi  que  aquel  que  ha  casa  ho  possessions,  elogue  casa,  e  va  e  ve, 
eno  pose  en  hostaleria,  os  dit  habitant  deia  dita  vila,  com  jo  pusch  ésser  dit 
habitador  en  dos  lochs  si  tinch  aci  casa  logada,  ho  estich  en  casa  daltri  ho 
tinch  botiga,  een  altro  loch  axi  matex,  empero  que  souint  vaya  e  vinga.  e 
aço  es  de  dret». 

(3)  «Mer  imperi  vol  dir  punir  en  persona;  moro  mixt  imperi  vol  dir  bens 
e  persona». 

7 


5Í8 


RKLACIONS  ENTRE  I.OS  KEXYOR.S  Y  LA  CIUTAT  DE  SOl-SOXA 


Esi  per  aventura  lo  reus,  lio  malfactor  pres  per  alguna  ralio.  ho  uoluntat 
dells  damunt  dits  esca|)aue  deia  jjreso  dolls  damunt  dits.  delís  grillons,  ho 
ferres  da<[uells,  (]ue  a<juellii  acció  (¡ue  cntemptar  se  pusque  contra  los  cri- 
minosos sie  intemptada,  si  presta  es,  lio  se  pot  fer,  contra  los  bens  daquells, 
etot  alo  equant  (jue  da(]ui  anant  liaiier  seu  pora,  sie  diuisit  per  mit.  Volem 
encara  e  declaram  (jue  auulos  los  baties  dcUs  dits  senyors  assigneu  e  posen 
juhi  en  l)ara,yles  efurts,  e  altres  criminosos  merents,  ho  merexents  colpa  de 
sanch  ho  corre  de  vila.  Ksi  peruentura,  per  malicia  ho  negligencia  lo  batle 
del  senyor  en  Ramon  felch  no  volra  ésser  en  la  couexeusa  dells  damunt  dits, 
que  no  contrastant  la  absència  del  dit  ))atle  del  senyor  en  Ramon  folch,  em- 
pero que  el  sie  requerit  per  lo  l)atle  del  dit  en  ]ionçet,  que  1«'  batle  daquel 
ponç  singularment  per  si  puscjue  jutge  posar  ede  conexcr  sots  lo  seii  exa- 
men csentenciar,  absol ure,  ho  condempnar,  esi  condempnat  sera  liurar 
a(iuel  al  senyor  en  H.  folch,  iio  al  batle  seu,  e  hauer  la  nu\vTat  daquela  mo- 
neda que  hi  sira,  la  <|ual  iX(iuell  senyor  haurà  haguda,  si  Ir,  dit  Reus  ho 
colpable  punir  haurà  \olgut.  Encara  ainstam  ala  damunt  dita  composició 
que  si  algun  actor  volra  algun  ho  alguna  conuenir  dins  lo  tenq)S  dol  dit 
nu'rcat  sots  conexença  e  jurisdicció  del  dit  en  ponç,  que  lo  dit  actor,  ho  lo 
conuengut  primerament  do  aaíjucll  ])onç,  ho  al  batle  deaqnel  Caucio  de  fer- 
mauses  do  estar  adret,  eperseguint  aquell,  en  altra  manera,  (fue  lo  dit  ponç, 
ne  lo  batle  da(|uell  no  sien  tenguts  jxmre,  complir,  retenir,  bo  fer  fermar 
empoder  seii  (1)  algú,  ho  alguna  dels  uenints  eestants  en  lo  dit  mercat,  ne 
los  nostros  homens  ali  eonuenguts,  ho  altres  sien  dampniticats  en  les  coses 
damunt  dites,  ho  no  degudanunit  sien  agrehuvats.  Eiiolem  que  totes  condi- 
cions, e  maneres  (|ue  desús  nomenades  sobre  los  mercats  empertots  temps 
sien  seruades  een  les  tires  deia  vila  (h'  Solsona,  la  (|ual  cosa  es  acabada  a 
l)ri(lie  deies  kalendes  de  Noí^mbro,  Au  de  nostro  senyor.  Mill.ec.lxxxv». 

«Conegueu  tots  geïu'rahiu'nt;  Que  nos  en  Ramon,  per  la  gracia  de  deu 
veçcomte  de  Cardona,  i)er  nos  eper  tots  nostros  succehidors  de  hona  anima, 
ebon  coratge,  ede  bona  uoluntat,  ab  acjuesta  present  publica  c;irta  por  tots 
temps  valedora  eduradora,  dam  (>atorgam  ]ilonaria  potestat  auos  honrat 
ferrer  prebordí^  de  Solsona,  eals  vostres  succehidors  cu  per  rots  teiups  que 
puxats  posar  e  costruir  missatge  lio  missatges  cu  (|ualseiniylc  porta  deia 
vila  de  Solsona,  ])or  Rebre  decimos  eprimicies,  les  (juals  los  Immens  deia 
jurisdicció  nostra  son  tenguts  i'vosallres  donar  deies  dècimes  ho  primícies 
de  tota  la  venema.  Encara  nos  atorgam  auos  eals  succehidors  vostres  en  per 
tots  tenq)s  (|uc  ha  aço  faedor,  ho  fer  piixats  forçar  aquells  homens  nostros. 
Ede  uostra  auctoritat  proj)ria  ])enre  dècimes  ho  primícies  damunt  dites.  Ma- 
nantr  als  homens  del  dit  Senyor  deia  vila  de  Solsona  edols  termeus  dol  castel 
daquela  Que  avosaltres  líberalmeut  o(|uitia,  sons  murmuració,  esens  alcuna 
contradicció  de  nos,  les  decinuïs  e  primicies  tidehnent  de  tota  la  venema  (ijue 
auosaltres  donan.  Ej)orton  les  bèsties  a(iucles  (jue  ])ortaran  la  venema  tro- 
sus  al  celer  vostre.  Euos  elos  succehidors  vosti-es  paguets  hi  partida  del  sa- 
laríi  deies  bèsties  ho  dels  homens.  Emperamor  daço  uolem  eencara  establim 
(lue  si  algú  contra  aquest  establiment  jiresumira  contra  venir,  lo  (jual  nos 
fem  en  remey  deies  nostres  animes,  edaquells  (|ui  aqm^lla  veiicma  deuen 


(1)  «Axi  (¡ue  jirimoranuMit  lo  (luerehuit,  uoUmt  pledeiai-  dauant  lo 
casia,  deu  dar  fermançes  onpoder  del  abans  ([uo  entro  en  pleyt,  en  altre 
manera,  sí  nou  done  formanses,  no  i)ot  entrar  en  pl(\vt,  perro  com  diu  desús 
primerament». 


JOAN   SERRA   Y    VILARÓ,    PVRR.  99 

pegar,  ho  dar,  sien  cayguts  contra  la  nostra  indignado,  eemendon  lo  doble 
dola  dita  venema.  Eque  a(|uesta  present  carta  maior  fermetat  obtingne  Nos 
ab  nostro  sagel  feui  signar  eenfortir.  A(,'0  es  acabat  a  III.  de  idus  de  juliol. 
An  de  nostro  senyor  M.CC.  LXII». 


Copia  literal  de  la  carta  de  1283.— Matèries  de  que  tracta.— Guiatge.— 
Defensió.  — Diverses  demandes.  — Dels  estranys.  — Host  y  caval- 
cada.—Guerra,  guaytes,  obres.— Acaptes.—Goengues  y  capçals.— 
Fadigues.— Allongaments  de  deutes.  — Jueus,  — Firmes  de  dret.— 
Inquisicions.  —  Penyores.  —  Firmes  de  jueus.  —  Empares.  —  Del 
maell.  — Donacions  a  confraries.  — Les  Llices. — Justicies.  — No  es 
tingut,  lo  Vescomte,  firmar  en  donacions  d'honors  que,  tingudes 
per  ell,  se  faran  a  la  Església.  — Declaracions  dels  prohoms  sobre 
aquestes  coses. 

«Carta  de  guiatge  eseg'uretat  feyta  per  lo  Senyor  en  R.  folcli  vescomte 
de  Cardona  al  Senyor  preborde  de  Solsona  eal  Conuent  daquela,  eha  com- 
panya emisatges  lurs,  habents,  e  habedors,  egenerahnent  atota  la  terra  lur, 
eha  tots  los  Castells,  viles  e  viletes  ala  lur  jurediccio  pertinents,  ho  espec- 
tants  etots  masos  lurs,  etots  homens  efembres  presents  esubse(iüents,  emolts 
capítols  de  diuerses  qüestions  declarades-,  primo  es  lo  capitol  primer  de 
deffenssio  al  preborde  etotes  coses  sues  edela  esglea;  lo  segon  es  que  mane 
al  seu  batle  eals  homens  seus  que  defenen  la  esglea  eles  persones;  après  posp 
molts  capítols  equestions  determenades. 

Sie  manifest  a  tots  presents  eesdeuenidors  que  nos  en  Ramon  folcli, 
per  la  gracia  de  deu  veçcomte  de  Cardona  per  nos  eper  tots  nostres  presents 
eesdeuenidors,  een  cara  per  nostros  amichs,  coadiutors  eualidors  nostres, 
axi  cavalers  com  homens  de  peu,  eper  tots  altres  de  nostra  gràcia  coufiants 
ab  aquesta  ju'esent  publica  carta  per  tots  temps  valedora  eduradora,  scient- 
ment,  eaconseylat,  de  bona  anima,  eagradable  uolentat,  eencara  en  nostra 
bona  fe  abon  enteniment  esens  tot  engan,  guiam  asseguram  esots  nostra 
protecció  e  especial  guiatge  Rebem  ha  uos  honrat  en  ponç,  per  la  gràcia 
de  deu  preborde  de  Solsona,  etot  lo  Couen  deia  Casa  de  sancta  Maria  de  Sol- 
sona, etota  la  familia  ho  companya  de  vos  preborde  edaquela  casa,  etots  mi- 
satges  haguts  e  hauedors  egeneralment  tota  la  terra  vostra,  castells  etotes 
viles  e  viletes  ala  vostra  jurisdicció  e  senyoria  espectants  etots  masos  uos- 
tros  etots  homens  presents  eáubsequents  en  qualsse  vuyle  lochs  habitants, 
luyn  ho  prop  ala  esglea  de  sancta  Maria  de  Solsona  espectant  ho  pertanyent 
eespecialraent  homens  e  fembres  de  Solsona,  ede  tot  lo  veenyat  sots  nostra 
senyoria  estants,  ho  habitants,  etots  altres  lochs,  etotes  altres  coses,  honque 
sien,  ho  daqui  auan  porets  guanyar  e.nqualse  vulye  manera  eencara  tots 
altres  bens  vostres  edels  homens  vostres  presens  eesdevenidors  prometent 
anostra  bona  fe  a  nostro  Senyor  deu  ela  gloriosa  Verg'e  Maria,  eha  sancta 
Maria,  deia  casa  damunt  dita  eauos  damunt  dit  ponç  preborde,  que  be  efeel- 
ment  defendrem,  e  guardarem  auos  etots  homens  nostres  etotes  coses  e  per- 
sones sots  la  Senyoria  deia  casa  damunt  dita,  estant  axi  com  a  coses  nostres 
propries  abona  fe  mentre  que  vos  elos  uos  tros  siats  pagats  de  justicia  fer  al 
complanyent. 


100     RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

En  cara  prometem  auos  eha  tots  los  vostres  que  si  algú  de  vosaltres,  ho 
deies  coses  vostres  algun  mal  fahies  ho  en  alguna  cosa  molestas,  menys- 
preada justicia  de  dret,  Xos  deffenrem  avos,  e  totes  les  coses  vostres  axi  com 
acoses  nostres  propries,  com  anoticia  de  nosaltres  peruenran  eser  malfeytes. 

Manam  emperamor  daço  atots  nostres  baties  qui  son  ara,  ho  honse  vu^^le 
perauant  seran  de  nostres  terres  eespecialment  aaquells  qui  son  sots  la  nos- 
tra Senyoria  en  Solsona  ho  seran  que  axi  defenen  auos  etotes  les  coses  vos- 
tres, hon  que  sien,  si  de  nostra  gràcia  confien,  axi  com  anostres  coses  pro- 
pries, eaxi  com  apersona  nostra  propia,  s?gons  lo  poder  daquells,  ebon  esan 
enteniment  de  uosaltres,  sens  frau  ho  engan  de  vosaltres  edels  vostres. 
Equalseuuyle  qui  contra  aquest  present  guiatge  temeràriament  venra  in- 
dignació nostra  epena  de  Cinçentes  peces  daur  encorregue.  Eque  les  coses 
damunt  dites  totes  esengles  perduranment  fermes  remanguen.  Xos  damunt 
dit  Ramon  folch  en  nostra  propria  persona  en  Reuerencia  deia  uerge  Maria 
de  Solsona  juram  corporalment  abona  fe  e  prometem  nos  les  coses  damunt 
dites  fermament  obscruar  eno  en  neguna  cosa  trenchar,  si  deus  nos  aiut, 
eaquests  sants  IIII  euangelis  dauant  nos  posats  e  anos  corporalment  ab  la  ma 
toquats.  Eque  aquesta  present  carta  eaquest  present  guiatge  en  maior  fir- 
mitat  se  alegrón  totes  les  coses  damunt  dites,  nos  per  ma  den  jachme  de  cla- 
ret, notari  nostre,  fem  scriuro  eab  segell  nostre  enfortir.  Aço  es  acabat  a  VI 
deles  idus  de  octobre  An  de  nostro  senyor.  M.CCL. XXXIII  Signum  den  Ra- 
mon folch  per  la  gracia  de  deu  veçcomte  de  Cardona,  qui  tot  aço  damunt  dit 
fermam  e  juram,  testimonis  deies  qiials  fermar  pregam.  Signum  den  A.  rot- 
ger  perla  gràcia  de  deu  Comte  de  paylars.  Signum  den  R.  Rotg'cr.  Signum 
den  R.  de  urgio.  Signum  den  R.  de  anglaria  testimonis  daquestes  coses  son, 
jachme  de  Claret,  notari  publich  del  Senyor  en  R.  folch,  qui  aço  ha  scrit  e 
aquest  senyal  ha  posat. 

Après  deies  cartes  damunt  dites,  encara  mogué  qüestió  en  R.  folch  con- 
tra lesglea,  edona  les  demandes  que  soguexen. 

Entén  ademanar  lo  senyor  en  Ramon  folch  aquests  capítols  deius  scrits 
en  la  vila  de  Solsona,  eels  venyats,  eaço  diu  que  han  vsat:  Primerament 
entén  per  seus  los  homens  estranys  e  tot  ço  que  porten  emenen  hon  que 
sien. 

Encara  entén  que  com  lo  Senyor  de  Cardona  mane  host  ho  caualcada  en 
Solsona  que  hii  anauen  alguns  homens  deia  esglea  de  Solsona  ehii  trame- 
tien. 

Encara  quels  sol  menar  ensemps  en  tot  loch  que  en  vn  dia  puxen  tornar 
a  Solsona: 

ítem  entén  que,  com  lo  Senyor  de  Cardona  ha  guerra,  que  son  en  guerra 
cels  deia  esglea,  eques  han  arrear  darmes  comunament,  eguaytar,  eobra, 
ealguns  ferramens  afer  fer  comunament  ealtres  missions. 

Encara  lo  .v.  capitol  es  que  senyor  ho  batle  seu,  esaig  acapten  alueynat 
de  Solsona,  eaxi  ho  an  usat,  eque  hii  albergauen. 

Encara  lo  .vi  capitol  diu,  que  com  senyor  acapte  diners,  oblat  en  la  vila 
de  Solsona  que  aca])taue  en  cels  deia  e.sglea,  elou  daucn. 

ítem  lo  .VII  capitol  que  la  carta  dels.  x.  prohomens  deia  scriuania,  edels 
forns,  deies  tortes  edeles  goengues,  edels  capçalls,  eles  altres  coses  quens  es 
trencada  per  ells,  edemanen  quels  sie  obseruada,  eells  seyns  asonar  (1). 


(1)    Los  capítols  de  la  cai'ta  dels  X  prohoms  a  que  aquest  fà  referencia, 
són  los  següents:  «Encara  diffinim — diu  lo  vescomte— a  uosaltres  demandes 


JOAN  SERRA  Y  VILARÓ,  PVRE.  101 

ítem  lo  .VIII.  capítol  deles  facligues  no  deuen  fer  aquells  del  preborde 
acaualer,  ne  ahom  ostrayn. 

ítem  al  .ix.  capítol  es  ([ucl  senyor  ha  iisat  deis  deutes  aalongar  de  tots 
cels  deia  dita  vila  de  qual  que  Senyoria  sien. 

ítem  lo  .X.  capítol  deis  juheus  que  foren  tots  temps  desa  Senyoria  del 
Senyor  en  Ramon  folch  ans  que  fosscn  en  esta  vila. 

ítem  lo  .XI.  capítol  deles  fermes  queies  entén  ademanar  dels  homens  de 
fora  lesglea,  lo  Senyor  en  Ramon  folch,  entresetmana,  een  Ponç  de  pinel 
adía  de  mercat,  ede  fira,  axi  com  han  vsat. 

ítem  al  .xii.  cajjitol  (jue  sí  inquisició  se  fa  en  la  vila  de  Solsona  que 
deuen  hauer  testimonis  de  cada  Senyoria,  los  vns  dels  altres. 

ítem  lo  .xiii.  cajíitol  que  si  hom  del  preborde,  ho  canonge,  ho  altre  deu 
deutes  aalg'un  hom  deia  Senyoria  del  Senyor  en  R.  Folch,  ho  aaltro  estrayn, 
quel  ho  deman  de  paraula,  esino  ho  paguen,  que  penyoren,  eaxi  ho  auem 
vsat. 

ítem  lo  .xiiii.  capítol  que  no  deuen  fermar  juheus  ne  xpians  en  ])oder 
deia  esglea,  qne  ans  deuen  fermar  caseu  en  la  Senvoría  del  Senyor  en  R. 
folch. 

ítem  lo  .XV.  capítol,  que  sí  nuvi  hom  estrayn  ne  Roba,  ne  res  ve  en 
la  Senyoria  de  lesglea,  ne  algun  hom  se  clame  del  senyor  en  R.  folch,  ne 
del  preborde  quees  deu  veer  empoder  deia  Senvoría  del  senvor  en  Ramon 
folch. 


les  quals  fahiem  a  vosaltres,  per  raho  de  guengues  e  dels  capzals  que  hauets 
pres,  e  hauets  acostumat  de  rebre  per  raho  dells  morts.  E  sobre  les  antortes 
que  per  los  morts  portauen  a  lesglea,  per  la  sepultura  dels  abats  e  dels  seyns 
les  quals  totes  peticions  e  demandes  avosaltres  deffinim,  e  soluem  abona  fe 
axi  com  mills  eplenariament  dir  se  pot.  Saluant  que,  si  los  homens  nostres 
de  la  nostra  Senyoria  moui-an  qüestió  contra  vosaltres  sobre  les  coses  da- 
munt dites,  que  a  aqueiles  responats  de  dret,  axi  com  íust  sera  vist,  Saluant 
totes  deffenssions  de  nosaltres,  regonexens  que  les  damunt  dites  demandes 
iníustament  mouem  contra  uosalti-es.  Een  per  amor  daço  aqueles  nos  renun- 
cian! eprometem  uosho  la  esglea  vostra  sobre  les  coses  damunt  dites  daqui 
auant  no  agreuyar,  ho  encara  demanar 

»Encara  nos  diffiním  avosalti-es  damunt  dits  eals  vostres,  c  a  la  Esglea 
vostra  empetotstemps  aquela  demanda  la  qual  auos  fahiem  sobre  la  scriua- 
nia  vostra  deia  vila  de  Solsona  enos  atorgíiuem  edehiem:  Nosaltres  poder 
fer  scribanía  en  la  dita  vila  als  nostres  homens,  la  qual  demanda  auosaltres 
nos  soluem,  edíffiním,  eremetem.  Eregoneixem  tota  la  scriuania  ésser  deia 
damunt  dita  Esglea,  edels  nostres.  Esí  alcxm  dret  en  les  coses  damunt  dites 
hauíem  ho  hauem  per  alguna  raho  que  dir  ho  nomenar  si  pusque,  tot  aíjuel 
dret  nos  diffinim,  dam,  eatorgam  eremetem  auosaltres  eals  nostres  eala  es- 
glea nostra  en  per  tots  temps,  axi  com  plenariament  dir  se  pot.  Euolem  ([ue 
per  raho  deies  damunt  dites  qüestions,  ho  demandes  contra  nosaltres  mogu- 
des, negun  periudici  sie  feyt  anos,  ho  sis  pot  fer  ara,  ho  en  après  ho  ala 
esglea  uostra  feyts  eatorgats  algun  periudici  sie  feyt  ne  en  neguna  cosa 
daíiueles  no  sie  derogat  iio  contradit,  mas  ferma  e  incorruptible  sien,  eesti- 
guen  en  per  tots  temps.  Econfessam  nos  hauer  rebut  de  nosaltres  per  les 
coses  damunt  dites  .Mill.  d.  sol.  barchn.  e  vn  Roci,  en  les  quals  coses  nos 
per  vosaltres  plenariament  som  satisffeyts». 

Són  de  la  carta  de  l'anv  1269. 


102     RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

ítem  lo  .XVI.  caiJitol,  quel  mael  es  franch  del  Senyor  ea  Ramon  folch, 
edeu  haiier  la  ininria  de  tot  hom  ({\ú  aqnela  face,  déla  esglea  ne  daltre. 

ítem  lo  .XVII.  capítol,  que  nuyl  liom  no  pot  donar  Renda  sobre  coses,  ne 
sobre  honors  aconfradria,  ne  ha  esg'lea,  si  senyor  no  les  ferma,  pns  se  tingue 
per  ell. 

ítem  al  .xviii.  capítol,  quel  Senyor  en  Ramon  í'olch  pren  tort  en  les  liçes 
de  fora,  que  per  un  pol  de  sens  que  dona  .i.  hom  deia  vila  deia  Senyoria  del 
Senyor  en  Ramon  folch  ala  esglea  dien  que  es  tot  lur,  edaço  ten  carta  lo 
celerer,  e  hii  saben  daltros. 

Ítem  lo  .XIX.  capítol  quel  Senyor  de  Cardona,  ode  terroya  solie  fer  iusti- 
cies  de  tot  hom  en  esta  vila. 

Tots  aquets  capítols  pose  lo  Senyor  en  Ramon  folch,  Saluant  son  dret  en 
aquels  capítols  que  aci  no  son  escrits,  ede  totes  aquestes  coses  sien  demanats 
los  prohomens  de  Solsona  de  cada  part,  eaquels  qui  ja  han  tengut  loch  de 
Senyor  per  fe  eper  sagrament. 

Responen  lo  prcborde  el  couent  deia  esglea  de  Solsona  als  capítols  deies 
vsançes,  les  quals  dien  que  han  vsat  lo  senyor  en  Ramon  folch,  eson  linatge. 

Primerament  al  primer  capítol  dien,  que  tot  es  determenat  per  dita  dels 
])rohomens  de  Solsona  exceptat  les  coses  dels  estrayns  sobre  les  quals  coses 
es  appareylat  de  estar  adita  o  coneguda. 

ítem  al  .11.  e.iii.  e.iiii.  e.v.  e.vi.  e.vii.  eal  .viii.  tro  al  capítol  dels  jueus 
responen  lo  preborde,  el  Couent  edien,  que  tots  aquels  capítols  son  desme- 
nats  per  dita  dels  prohomens  de  Solsona,  ho  per  cartes. 

ítem  al  capitol  dels  juheus.  Responen  lo  preborde  el  couent  edien,  quels 
primers  juheus  qui  hanc  foren  en  Solsona,  estag'ueren  sobre  la  Senyoi'ia 
deia  esglea,  ne  sis  vol  mudar  que  ho  pot  fer,  axi  com  los  altres  homens  deia 
vila. 

ítem  al  Capitol  delos  inquisicions  eal  Capitol  deies  fermes,  edel  terç 
entre  setmana.  Responen  edien  que  sou  determenats  per  cartes  oper  dita  de 
])rohomens  de  Solsona. 

ítem  al  capitol  posat  sobre  la  fadiga  de  paraula,  Responen  quels  baties 
de  cascuna  Senyoria  se  poden  fer  dintre  la  vila  fadigues  de  paraula,  ab  que 
les  fadigues  se  façen  en  guisa  que  prouar  se  poguessen,  sis  negauen;  dels 
homens  de  fora  vila  dien  que  entre  aquels  qiies  deu  seguir  la  vsança  dels 
castells. 

ítem  al  Capitol  deies  fermes  dels  juheus  edels  estrayns.  Responen  el  pre- 
borde el  couent  edien,  que  si  crestia  estrayn  ha  clams  de  nuyl  hom  de  la 
esglea  de  Solsona,  que  ha  afermar  de  dret  en  poder  deia  esglea  de  Solsona; 
osi  negun  juheu  se  clama  dom  deia  esglea  de  fora  vila  ha  afermar  de  dret 
edeuho  fer  en  poder  deia  esglea  de  Solsona. 

ítem  al  Capitol  deies  empares,  edeles  robes  apendre  dels  homens  estrayns, 
responen  edies  que  es  vsat  que  si  de  nuyl  hom  del  Senyor  en  R.  folch,  na 
clams  eles  Robes  son  en  la  Senyoria  deia  esglea,  quel  l^atle  den  R.  folch 
omostre  al  batle  de  lo  esglea,  el  batle  de  la  esglea  empareo,  lo  batle  deu 
R.  folch  no  so  deu  pendre,  ecom  en  aço  foyen  força,  Romanie  entredita  la 
esglea,  epuys  retien  ho,  eu  reuocauen.  Em])ero  aço  deies  coses  no  es  clara- 
ment determenat  axi  com  damunt  es  dit. 

ítem  al  capitol  del  mael  edels  maelers,  dien  que  es  ja  determenat,  son 
apareylats  de  estar  adret,  oaconeguda, 

ítem  al  .xvii.  capitol.  Responen  quel  Senyor  en  R.  folch  ni  lesglea  no 
son  tenguts  de  fermar  donació  feyta  alesglea,  o  aconfradries,  donors  ho 
camps,  ho  vinyes,  que  per  ells  se  tinguen,  si  nos  volen,  mas  sinoy  volen 


JOAN    SKKUA    Y    VII-A1{Ó,    l'VIiK.  1()."¡ 

coiispiitir   los   «t-iiNors:    (|UOii    nv(Mi    aucndrc    a    alt  ros     oclis,    a\i    cnm   dret 
lio  vol. 

Al  .x\iii.  cjipitol  Responen,  iiuc  iii|iu'l  locli  deles  liçes  es  dola  esglea,  eli 
faii  seus,  eaxin  liaii  dit  los  ])i'olioiiu!iis. 

Al  .XIX.  capítol  Responeu,  (|ue  (l(!teruieuat  es  per  cartes  eper  dita  deis 
proliouis  de  Solsoua. 

Eaxi  sobre  les  coses  daniuut  dites  jurareu  ..x.  proliouu'us  de  Solsona  de 
(|uada  Senyoria  dir  qo  (juíí  liü  sabieu,  ue  vsat  hauie  estat,  los  proliouieus 
del  Seyor  en  ií.  t'olcli  sou  a(|uets:  en  pere  croat,  (!  K.  ^'erad.  Jacnie  d(!  joua- 
uet,  Roincu  de  lobera,  bereug'uer  «-erad,  (im.  ferreu-,  en  prestador,  Jolian 
zauiouegal.  |i.  pintor,  Gui.  de  juuyi'ut.  Los  |)roliouu'iis  déla  esglea  de  Solso- 
na qui  jurareu  sou  aquests.  Eu  pone;  dec,"  vilaro,  Naruau  des  vilaro,  eu  be- 
reuguer  desjda,  eu  R.  de  besora,  eu  pouç  capde[)orcli.  En  R.  p.  ]).,  Naruau 
de  Viladecans.  Eu  R.  sartre,  eu  ferrer  bergues,  eu  bernat  Rayni. 

Eaxi  los  prohomeus  damunt  dits,  hagut  acort  \n)v  lur  sagrauuMit,  digue- 
ren eu  a([uesta,  manera  (pies  segueix: 

Aueuguense  los  prohoiuínis  el  j)rinuir  eai)itol,  (pie  lot  uialfeytor  esti-any 
que  sie  trobat  dins  la  vila  es  deu  R.  folcli,  esi  de  fora  la  \  ila  liix.  so  es,  ane- 
guu  uialfeytor  apeudre,  si  (pie  aye  fent  mal  ha  houieus  deia  csglea,  ho  au 
R.  folch,  ode  sou  batle. 

Si  per  aueutura  haurà  feyt  mal  al  preborde,  o  ales  coses  dels  houieus  seus, 
el  preborde  ho  los  houieus  seus  lo  ])reiieu  deu  romanir  en  ]ioder  del  preliordi» 
dels  beus  daquells  malfeytos  nous  sabem  com  se  deu  dettu-meuar. 

Encara  sauengueren  que  dels  homeus  estranys  dins  la  vila  de  Solsona,  eu 
demanda  rinil.  <<  eriminal,  (|ue  es  acustumat  de.  ueuri^  en  ¡¡oder  deu  Ramon 
folch. 

ítem  sa  .luengueren,  (|ii(!  si  Ixuis  dalguiis  homens  (>strayus  siran  en  la 
Senyoria  del  [¡reborde  eeu  R.  folch,  o  sos  homeus,  oaltre  uaura  clams,  que 
han  vist  quel  batle  deu  Ramon  folch  de  Cardona  ho  feye  amparar  al  batle 
del  preborde,  t-an  vist  quel  batle  deu  Ramon  folch  de  Cardona  so  ¡irenie  eque 
hom  ue  vedaiu'  lasglea,  ehan  vist  (|ue  lio  retien  epuys  ((ue  soluieu  lesglea. 
eau  vist  (ine  augades  que  Romauie. 

Al  segon  eal  terç  Responeu  edipu  que  deteriiuuiat  (!s  [)er  carta,  enqiero 
han  vist  que  alguns  homens  deia  esglea  de  Solsona,  (/oni  lo  Senyor  eu  Ramon 
de  Cardona  hauie  guerra,  que  ])er  prechs  eper  volentat,  seus  força,  (|uells 
seguien  alguns.  (>hani  carta  (|ue  ho  determine. 

Al  quart  ca|)itol  se  auímgueren  l•is  })roliomeiis,  ([ue  eu  tota  guerra  que 
Solsona  aya  per  qualque  Senyoria,  oi)er  el  matex,  ques  defeueu  tuyt  comu- 
nalmeut,  eguayten,  ebaden,  efau  les  messions  comuualment,  etotes  altres 
coses  que  deuehiuat  sieu,  eseguexen  comuualment. 

El  .V.  capítol  se  aiieugu'ereu  quel  batle  esaig  han  acaptat  blat,  euo  als, 
eu  los  homens  del  preborde;  els  houieus  algunes  vegades  quels  eu  douaueu, 
altres  no,  segons  qiiels  i)lav(í,  eaços  feye  de  grat  eseus  forea,  ells  baties  quels 
defeníeu  axi  com  lós  liomeus  deu  R.  de  Cardona.  Kdaço  nuyll  tem])s  ne  veren 
nullya' foi'ça  feyta,  entro  aquest  ¡¡reborde  ho  contrasta  au  p.  de  josa,  he  hii 
albergaue  ab  .Tl.  bèsties,  oab  .III,,  oab  .IIII.,  homens  simplement,  een  ]>.  de 
josa  ha  forçat  el  preborde  ha  contrastat. 

ítem  sa  vengueren  que  despuys  ([ueu  Ramon  galcerau  fo  mort  lo  Senyor 
en  Ramon  de  Cardona  eeu  Ramon  folch  hau  acaj)tat  de  .II.  a  .III.  vegades 
blat  en  los  homeus  delí  preliorde  de  Solsoua  de  fora  la  vila,  e(|uel  en  hau  dat 
alguns,  ealtres  no,  segons  quells  playe  de  grat,  eseus  força. 

Veheren  encara  holtra  aqueles  .II.  ho  .III.   vegades  (pie  en   perich    de 


104  RELACIONS  ENTRE  LOS  SENYORS  Y  LA  CIUTAT  DE  SOLSONA 

Sauasona,  een  Guillem  çatorre  acaptauen  pel  senyor  en  R.  de  Cardona  blat 
ells  homens  del  preborde,  e  el  ¡^reborde  viuse  ab  en  Ramon  de  Cardona,  Een 
Ramon  de  Cardona  trames  carta,  qne  cessas,  e  que  retessen  alo  quen  hauien 
pres,  efeuse. 

Altra  vegada  en  p.  G.,  qui  ere  procurador  deu  R.  folch,  qui  acaptaue 
blat  per  Raho  del,  een  Ramon  folch  trames  carta,  que  retessen  alo  que  pres 
hauien,  e  feuse. 

Al  .VI.  Capítol  se  aueng'ueren,  que  veren  quel  Senyor  en  R.  de  Cardona 
een  Ramon  folch  aemprauen,  com  hauien  affers,  los  homens  deia  esglea  de 
Solsona  quell  seruisson,  auegades  eseruienli  de  diners,  ehauegades  de  blat, 
ehauegades  que  deven  de  no.  eaço  feye  de  grat  esens  força,  segons  quels 
playe. 

El  .VII.  cnpitul  sa  vengueren,  que  sie  seguida  la  carta  que  feu  en  Ramon 
de  Cardona,  axi  com  en  aquela  es  contengut. 

En  lo  .VIII.  capitol  sa  vengueren  axi  com  ja  ho  hauien  determenat  altre 
vegada  ab  sagrament. 

En  lo  .IX.  cajútol  diguérem  (jue  han  vist  los  dits  prohomens  que  en  Ramon 
de  Cardona  een  Ramon  folch  alongauen  deutes  dels  homens  del  preborde, 
edels  seus,  que  dien  quels  en  fahien  tort  a  tuyt  emayor  ha  aquels  deia 
esglea. 

El  .X.  capitol  sa  uengueren  edixeren,  que  han  vist  estar  juheus  en  la 
Senyoria  deia  esglea  odien  alguns  que  feyen  Renda  al  Senyor  en  R.  de  Car- 
dona, ells  altres  al  preborde;  eaxi  nosen  auengueren. 

Auengrense  los  dits  prohomens  que  si  hom  de  fora  que  sie  deia  esglea, 
odels  homens  dels  prohomens  deia  esglea  que  no  veren  nuyl  temps  cnti*e 
setmana  qne  fermassen  en  i)oder  del  Senyor  en  R.  folch,  ne  de  son  batle. 

(Seguexen  a  continuació  sobre  aquest  meteix  capitol  vuyt  pai-agrafs  que 
ja  van  per  ordre  copiats  al  parlar  de  les  firmes  de  dret). 

ítem  sa  vengueren  al  .XII.  capitol  que  es  determenat  ja  per  carta  eper 
altres  auinen(,'es. 

ítem  sa  vengeren  sobrel  .XIII.  que  si  algú  deia  senyoria  del  seu^^or  en 
Ramon  folch,  ho  altre  hom  estrayn  haurà  demanda  contra  homens  del  pre- 
borde pei  raho  de  deutes  que  fan  fadiga  de  paraula  al  preborde,  ho  a  son 
lochtinent,  efeyta  la  fadiga  de  paraula,  penyoren,  si  donchs  lo  deute  no  fan 
pag'ar,  operferir  de  dret,  efer  comi)liment  de  dret. 

Sobrel  .XIIII.  capitol  nosen  auengren,  per  ço  com  en  .Johan  zamonegal 
diu  que  el  e&  vsat  axi  com  al  capitol  es  contengut;  eels  dien  que  no  ho  veren 
hanc;  el  saig*  del  preborde  diu  que  es  vsat  en  contrari. 

Si ibrel  .XV.  capitol  dixeren  alo  matex  que  hauien  dit  al  primer  capitol 
desús  posat. 

Sobrel  .XVI.  capitol  sauengueren  los  prohomens  quel  mael  es  franch  den 
R.  folch,  eque  si  nuyll  hom  deia  vila  hi  trau  coltell,  ne  liii  emblaue,  ney 
mouie  barayla,  quel  senyor  daquell  (juela  barayla  mourà,  ho  ladronici  farà, 
ho  coltel  traurà,  deu  punir  aiiuel  sie  den  Ramon  folch,  odcl  preborde;  car 
generalment  tocha  la  mala  feyta  ques  façe  en  la  vila,  ne  ells  termens  de  Sol- 
sona es  del  Senyor  daquel  qifila  fa  enqualque  loch  deia  vila,  ho  dels  termes 
se  façe,  saul  ban  de  vi  ques  deu  punir  per  lo  senyor  del  celer.  Sobrel  ban 
deia  sang  dien  <[ue  es  penyorat  per  en  Ramon  folch,  eper  sos  antessessors,  no 
saben  sills  se  penyorauen  dels  homens  lurs  tansolament,  odels  homens  deia 
esglea,  ban  de  pesa  falsa,  o  de  vendre  vna  carn  per  altra  es  posat  de  nouel, 
eencara  no  es  leuat,  per  ço  com  lo  preborde  diu  que  ho  deu  hauer  dels  seus, 
een  p.  de  josa  diu  que  deu  hauer  detot  per  raho  dcn  Ramon  folch. 


JOAN   SERRA   Y    VILARÓ,    PVRR.  105 

Sobrol  .XVII.  capítol  sa  uenguei'en  que  abaste  la  resposta  del  preboi-de, 
oferma  del  Senyor. 

Sobrel  .XVIII.  capítol  sauengTen  que  noy  sabien  res,  mas  dix  en  Johan 
Zamonegal  (luel  celerer  te  vna  carta  que  partex  aquela  contesa,  equela  mos- 
tra an  Guillem  de  Faus  eque  eren  .III.  sorts  da  vna  que  es  de  sancta  María 
de  Solsona,  eles  .II.  teniensi  i)er  en  Ramon  folch,  pero  testimonis  bine  ha  que 
hii  saben,  sien  nc  demanats. 

Sobrel  .XIX.  capítol  sauengueren  los  prohomcns  que  determenat  es  per 
carta». 

Joan  Serra  y  Vilaró,  Pvre. 


La  creuada  a  Terra  Santa 


(1269-1270) 


Són,  les  gestes  del  rey  famós  Jaume  I,  barreja  de  llors  y  espines, 
com  no  podía  ésser  altra  cosa  un  regnat  tant  llarch  y  mogut. 

La  historia  que  ordena  les  olorosos  roses  de  que  està  saturat  lo 
camp  d'aquella  època,  no  pot  rebutjar-ne  los  vercers  si  escjue  vol  por- 
tar a  terme  degudament,  la  seua  alta  missió  instructiva. 

Ocupa  degut  Uoch,  entre  les  espines  d'aquell  gran  regnat,  l'intent 
de  conquesta  de  la  Terra  Santa. 

Quant  les  guerres  venturosos  contra  los  sarrahins  d'Espanya  y  de 
Mallorca,  donaren  fama  universal  al  íill  del  valerós  Pere  «lo  Catò'licli», 
lo  Sant  Pare  hi  cregué  veure-hi  en  ell,  lo  capdill  de  que  freturava  la 
Iglesia  Romana,  per  la  deslliuranç-a  del  Sant  Sepulcre. 

Ignoscenci  IV  instà  a  Jaume  I  a  passar  a  Palestina  y  per  més  ani- 
niar-lo  a  portar  a  terme  una  creuada,  expedí  son  breu  apostòlich  del 
25  de  Janer  de  1240  (1). 

Llavors  lo  Rey  no  se-n  determenà,  per  preocupar-lo  l'ideal  de  guan- 
yar als  mussulmans  més  terres  hispanes. 

Però  en  les  interioritats  de  la  llar  del  gran  Monarca  hi  dominava  la 
idea  dels  Sants  Llochs.  L'  esperit  cristià  germinant  fondament  en 
lo  sentimental  cor  d'una  de  les  seues  filles,  li  feu  i)endre  una  resolució 
heroica.  En  certa  jornada,  la  primpcesa  Sanxa  d'Aragó,  animada  per 
la  idea  del  sacrifici  cristià,  emprengué  son  romiatge  a  Orient.  Fou  lo 
derrer  de  sos  viatges  y  també  lo  més  gloriós,  lo  (jue  fiu  en  1251.  Ves- 
tida ab  les  pobres  robes  dols  porcígrins,  desconeguda  de  tothom,  ro- 
mangué  en  tant  llunyanes  terres,  dedicant  se  a  cuydar  malalts  al  hos- 


(1)    Lo  publicà  jà  eu  1793,  Fernández  Navarrete  en  les  Memorias  de  la 
Real  Academia  de  la  Historia,  v.  V,  p.  168. 


FRANCESCH   (JAURKHAS   Y   CANDI  107 

pital  de  Sant  Joan  en  la,  ciutat  de  Gerusalèm,  aliont  morí  santament, 
sef^ons  Çurita,  en  lo  susdit  any  1"251. 

La  Terra  Santa  havia  do  tenir  una  dol)le  predilecció  per  Jaume  I, 
dés  del  moment  que,  al  costat  del  sepulcre  de  Jesuclirist,  s'hi  obria 
lo  de  sa  bondadosa  filla.  Siga  com  se  vulla,  es  un  fét,  ([ue,  d'ara  en 
avant,  lo  Monarca  posí  sa  mirada,  en  lo  que  en  alfrre  temps  no  l'havia 
ai)arentment  mogut. 

Certament  que,  si  ho  prenem  sots  l'aspecte  de  la  humana  vanitat, 
a  un  guerrer  animós  y  afortunat  com  era  aquell  Rey,  la  empresa  de 
dirigir  una  creuada  al  Orient  contra  la  mitja  lluna,  havia  d'esdeve- 
nir-li  la  major  de  les  aspiracions.  ¡Quin  escayent  apoteosis  a  les  seues 
innombrables  victòries,  li  resultava  poder-se  proclamar  «con(iueridor 
de  la  Terra  Santa»!  Lo  Rey  d'Aragó  convertit  en  suprem  capità  de  la 
Iglesia  catòlica,  veuria  posat  son  nom,  al  costat  dels  d'Alexandre  «lo 
(iran»,  de  Scipió  «l'Africà»  y  de  Carles  Many.  Y  al  ensemps  ¡quina 
hermosa  redempció  a  algunes  misèries  de  sa  vida  privada! 

Si  obrim  la  Crònica  de  les  gestes  de  Jaume  I,  hi  llegirem,  que,  lo 
propòsit  de  passar  a  Terra  Santa,  fou  degut  a  certs  oferiments  que 
feren  al  Rey  uns  missiítgers  del  Khan  dels  Tàrtars,  poch  avans  del 
any  1269.  Y  res  més. 

La  Crònica,  ab  sa  concisió,  si  no  diu  cap  mentida,  dexa  de  refe- 
rir la  vritat.  Puix  per  cert  tenim  que,  ja  al)ans  del  1265,  lo  Rey  d'Ara- 
gó havia  posat  les  seues  mirades  al  Orient.  Són  per  nosaltres  prou  sig- 
nificatius los  tractes  y  embaxades  que  tant  sovintejan  en  aquests  anys, 
entre  Jaume  I  y  los  sobirans  del  Assia,  dels  quals  abans  no  n'existeix 
gayre  be  cap  mostra. 

La  primera  vegada  que  se'l  trova  en  tractes  diplomàtichs  ab  los 
monarques  cristians  d'aquelles  terres,  es  en  l'entremitg  dels  anys  1264 
y  1265,  en  que  està  negociejant  ab  lo  Rey  d'Armenia,  qui;  per  haver 
acatat  la  autoritat  suprema  del  gran  Khan  o  emperador  dels  mogols, 
havia  consolidat  la  independencia  del  séu  reyalme,  durant  lo  segle  xiii. 

Bo  serà  recordar  que  la  Armenia,  després  de  la  dinastia  dels  Pa- 
gràtides  (748  a  1079);,  passà  una  temporada  de  Uuytes  e  invasions  que 
la  destruiren  casi  totalment.  Sols  en  lo  mont  Tauro  s'hi  conservaba  un 
petit  principat  independent,  mercès  als  grans  treballs  d'un  tal  Rhupen. 
Aquest,  en  l'any  1100,  se  lligà  ab  los  creuats  socorrent-los  y  donant 
motiu  al  restabliment  del  reyalme  d'Armenia  y  a  que  la  casa  dels 
Rhupenians  hi  governés  quatre  cents  anys  en  continuades  relacions 
ab  tots  los  prínceps  cristians.  Res,  donchs,  més  natural,  que  Jaume  I 
se  relacionés  ab  aytal  reyalme,  y  que  d'allí  ne  vinguessen  embaxa- 
des a  la  nostra  terra,  com  la  que  lo  25  de  Janer  de  1265  se  trovaba 
allotjada  a  Barcelona,  fent  entrega  de  no  pochs  presents  al  infant  pri- 
mogènit Pere,  com  los  que  de  dits  embaxadors  rebé  y  se-n  incorporà 
lo  seu  reboster,  En  Bernat  de  Peralada  (1). 


(1)     VIP  kalendas  februarii  auno  Doinini  [NPCC^L•X*'  quai-to   veueruut 


108  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Eren^  aquests  embaxadors,  tramesos  per  lo  vell  rey  Hethun  o  Hayt- 
gon  I  (1224-1267)  fill  de  Constantí,  senyor  de  Pardserpert,  qui  fou  cap 
d'una  nova  branca  de  la  familia  Rhupen,  puix  lo  succehiren  sos  des- 
cendents Lleó  III  (1267-1289)  y  Haython  II  (1289-1300). 

Si  be  no  es  fàcil  establir  quins  tractes  se  menaven  entre  los  Reys 
d'Aragó  y  d'Armenia  en  1265,  tampoch  es  massa  aventurat  suposar, 
donada  la  situació  angustiosa  en  que  estava  aquell  reyalme  assiàtich, 
y  la  fama  guerrera  de  Jaume  I,  que  maquinessin  progectes  d'espedi- 
cions  militars,  arbitrant  l'auxili  de  nostre  Sobirà. 

A  les  conferencies  ab  los  embaxadors  d'Armenia,  ne  seguexen 
d'altres  entre  Jaume  I  y  son  gendre  lo  Rey  de  Castella,  a  Alcarraç. 

Llavors  lo  Conqueridor  feu  seguir   ab  sa  cort   a  la  ilustre  dama 


nimcii  Reg-is  úe  Enninia  coram  domino  Infante  P.  cum  hiis  joyis  qui  se- 
qiintur:  In  primis  IIIoi'  pecio  de  Canieloto. 

ítem  IIII|Í  pannos  cum  Auro. 

ítem  VI  pannos  de  Seda. 

ítem  VI  aixhos. 

ítem  V  i)eiras  de  scanno. 

ítem  III  toiialons  cum  auro  et  seda. 

ítem  II  bendas  do  sancnar  cum  auro  ot  seda. 

ítem  I  j)omo  dargent  ab  ymagens  daurades  per  cremar  aloe. 

ítem  vna  cabseta  de  fust  plena  de  aloe. 

ítem  II  spades. 

ítem  I  cultollum  cum  línia. 

Itom  unam  limam  doscopre. 

ítem  II  carcaxs  ab  sagetes  e  ab  correges  et  ab  tot  lur  guarniment. 

Itom  III  masses  de  quibus  dedit  vnam  Guilaberto  de  crudillis  aliam  Ene- 
quo  lupi. 

ítem  vna  destral. 

ítem  II  Esclauons  quos  tenet  Dominicas  de  oscha. 

ítem  II  sacnadors  de  bèsties  de  quibus  dedit  vnum  Enegoto  alium  etiam 
Dominicus  de  oscha. 

ítem  I  drap  de  Seda  qui  esta  dauant  los  uls,  darmar,  per  la  pols. 

Itom  viginti  quatuor  paria  et  medium  de  pilots  in  quibus  non  habet 
astas. 

ítem  Duo  guai*nimenta  Equi  de  corio. 

Itom  II  testeras. 

Itom  VIII  streps. 

Itom  II  Escúdeles  et  II  Enaps  de  terra. 

ítem  vna  pel  de  Onça. 

Itom  vna  façquia  do  Seda  et  V  de  lana. 

Itom  II  sellas  de  Caual. 

ítem  II  (lo  palafredo  et  IIII  bardons  de  les  quals  pres  la  vna  lo  Seyor  In- 
fant obs  de  Caiialchar. 

Tot  asso  damunt  dit  liura  lo  Seyor  Infant  An  bernat  de  peralada  Rebos- 
ter  seu.  (R.  17.  f.  110,  A.  C.  A.)   ' 

(Vegis  també  Una  emhaixada  del  rey  d'Armenia  a  Jaume  I,  per  J.  Miret 
y  Sans  en  Lo  Geronés,  del  2  de  Febrer  de  1908,  hont  també's  publicà  eix 
document  ab  comentaris). 


FRANCESCH    <!ARRBRAS   Y   CANDI  109 

castellana  Berenguera  Alfonso,  segons  diu  la  Crònica  (qui  sen  vench 
puys  ah  nos)  y  lo  Pa})a  Tamonestà  amistosament,  de  donar  bona  endreça 
a  sa  vida. 

En  1266  són  patents  los  tractes  del  Rey  d'Aragó  ab  lo  Soldà  d'Ale- 
xandria, per  quan  arrivíi  a  Barcelona  una  missatgeria  d'aquelles  te- 
rres (1),  tractes  que  havien  començat,  quan  menys  en  1264,  ab  la 
embaxada  del  burgès  de  JMontpellcr  Ramon  de  Conques,  sortida  de 
Barcelona  en  lo  mes  de  Maig  (2). 

Llàstima,  que,  d'aytals  tractes  no-n  podem  deduhir  cap  fet  con- 
cloent, tal  vegada  en  lo  pervindre  podran  coordinar-se  ab  altres  més 
efectius  y  prestar  una  major  utilitat  que  avuy  dia. 

Es  un  tant  expresiva,  la  lletra  del  Papa,  donada  a  Viterbo  lo  16 
de  Janer  de  1266.  Responent  a  gestions  o  lletres  precedents,  del  Rey 
d'Aragó,  li  deya^  lo  Sant  Pare,  ab  la  més  gran  energia,  que  lo  Cruci- 
ficat no  rebria  tal  obsequi  d'aquell  qui  per  segona  vegada  l'estava 
crucificant  ab  incestuós  amancebament  (3).  Lo  Papa  no  volia  donar 
cap  auxili  a  Jaume  I,  si  ell  abans  no  allunyava  del  séu  costat  a  Beren- 
guela  Alfonso. 

Es,  aquesta  carta,  una  revelació.  Datada  als  primers  dies  del  any 
1266,  nos  manifesta  com  nostre  Monarca  pensaria  realisar  una  creua- 
da, ja  en  l'any  1265. 

Se  seguí  llavors^  en  l'any  1266,  la  expedició  de  Murcia,  poch  cos- 
tosa per  lo  Conqueridor,  podent  afegir  un  nou  marlet  a  sa  corona  reyal. 
La  nova  conquesta  devia  aumentar  la  scua  fama  als  ulls  dels  orien- 
tals, fentlos-hi  entreveure,  com  verament  ell  era  l'home  de  qui  fretu- 
raven, y  lomes  a  propòsit  pera  deslliurar-los  del  perill,  cada  jorn  ma- 
jor, dels  turchs  seldjuicides,  que  amenaçaven  acabar  ab  tots  aquells 


(1)  1266  (16  Ag-ost).  En  la  llista  del  què  devica  lo  Rey  a  Guillem  Grunyí, 
batlle  de  Barcelona,  hi  figuran  aquestes  partides:  «dodistis  karisiïne  et  di- 
lecte  nostre  Dompne  Berengere  Quiugeutos  solidos»  «Et  dcbemus  vobis 
Centum  quadraginta  duos  solidos  barchinone  quos  dedistis  per  nobis  et 
mandato  nostre  Sarracenis  nunciis  Soldani  Alexandrie»  (R  14  f.  83  A.  C.  A.) 

(2)  Eu  un  dels  dos  documents  que  existexeu  d'aquesta  embaxada,  publi- 
cat per  Pròsper  Bofarull  fCoZeccïoji  de  documentos  inéditos  del  Archivo  de 
la  Corona  de  Aragón,  v.  VI,  p.  166)  so  veu  lo  séu  carácter  politich  comercial 
y  com  a  Alexandria  hi  haviaii  no  pochs  súbdits  del  Rey  d'Aragó,  un  repre- 
sentant séu  per  administrar  justicia  y  un  alfondech  (R.  13,  f.  175,  A.  C.  A.) 

(3)  Copiem  de  la  obra  de  F.  Darwin  Swift  The  Ufe  and  times  of  James 
the  first  the  Conqueror  (Oxford  1894)  qui  diu  haver-ho  tret  de  Marteue  Thes, 
Nüv.  Anecdot.  ii  440,  l'apartat  següent:  «illius  obsequium  Crucifixus  nou 
recepit,  qui  incestuoso  contubernio  se  commaculans  Se  Ipsum  iterum  cru- 
cifigit.  ídem  serenitati  tuae,  sicut  alias,  sic  et  nunc,  iterato  familiariter  ro- 
gamus  et  ortamur  attento  quatenus  nobilem  feminam  Berengariam  quam 
in  carnale  conunercium,  nou  abscjue  nota  incestus  et  salutis  tuae  discrimi- 
ne, admisisti,  a  te  prorsus  abjicias...  Insuper  autem  scire  te  volumus  nisi 
nostris  monitis  acquieveris,  nos  te  ad  dimittendam  eandem  per  censuram 
ecclcsiasticam  compulsuros». 


lio  LA  CREUADA  A  TEKRA  SANTA  (1269-1270) 

reyalmes.  Lo  meteix  Khan  deis  Mongols  se  determina,  tot  seguit, 
a  trametre  una  emhaxada  a  Jaume  I.  Axis,  al  començament  del  any 
1267,  estant  aquí  los  missatgers  del  khan  Abaga,  qui  no  feya  molt 
havia  començat  a  governar  tant  vast  imperi  (19  Juny  1265).  Estava 
casat  ab  una  filla  del  emperador  de  Grecia  Miquel  Paleólogo  y  man- 
tingué continuades  y  amistoses  relacions  ab  los  pobles  ciistians. 

Corresponent  a  aquesta  embaxada  dels  mongols,  de  que  nos  parla 
la  Crònica,  Jaume  I  envià  al  khan  Abaga,  a  Jaume  d'Alarich  ciutadà 
honrat  de  Perpinyà  (1)..  qui  ja  duya  per  finalitat,  establir  la  foi'ma  de 
portar  a  terme  la  expedició  de  socors  al  Orient. 

Encara  que  desprovistos  d'importància  diplomàtica  per  l'obgecte 
primordial  de  conquerir  la  Terra  Santa,  no  devèni  ometre  la  tramesa 
d'algunes  embaxades  a  pobles  africans,  precisament  en  aquest  temps 
en  que  determinadament  aparellava,  lo  Sobirà,  sa  creuada  al  Orient. 

Al  finir  l'any  1267  o  començament  del  1268,  fou  quan  passà  a  Tre- 
mecen.  En  Guillem  Galceran,  home  inquiet,  qui  havia  guerrejat  ab  lo 
Rey  dés-de  són  castell  d'Ostóles,  perturbant  les  terres  vehines.  Segu- 
rament com  a  fórmula  d  avinença  y  ab  la  mira  de  allunyar-lo,  li  ordo- 
nà  dita  missatjería  africana,  tenint  de  romandre  a  Tremecen  com 
alcayt  dels  guerrers  cristians  (jue  allí  hi  havia  a  sou  dels  sarrahíns 
(17  Desembre  1267)  (2). 

La  missatgeria  d'En  Eerrer  de  Queralt  a  Tuniç  (4  Eebrer  1469) 
sembla  que  sols  tingué  caràcter  comercial  (3). 

Dexaut,  donchs,  aquests  y  altres  fets  similars,  que  no  poden  pas 
ésser  aduhits  com  a  antecedents  de  la  creuada  a  Terra  Santa,  tornem 
a  rependre  la  relació  de  la  Crònica,  que,  en  l'any  de  l'expedició,  ja  es 
més  explícita,  puix  detalla  comprengué  consistencia  la  expedició  ara- 
gonesa. 

Feya  vuyt  dies  que  Jaume  I  era  a  Toledo  ab  lo  Rey  de  Castella, 
quan  vench  nos  missatge  (parla  lo  Rey)  que  Jactne  d'Alarich  qui  era 
nostre  e  nosl'haviem  enviat  al  JRey  dels  Tartres,que  era.  vengut  deld,  e 
que'ns  aportava  l•on  messatge.  E  ab  ell  venien  dos  tartres,  honrats  lio- 
mens,  mas  la  I  era  pus  honrat  e  havia  major  poder. 

Lo  rey  Alfonso  aconsellà  a  Jaume  de  no  fiar  en  les  promeses  dels 
orientals,  que  eren  gent  desconceptuada.  Però  afalagant-li,  al  Rey 
d'Aragó,  la  empresa,  li  obgcctà  que  semblava    obra  de  Deu  que  ell 


(1)  Sembla  particular  de  la  familia  Alavich  lo  nom  de  JaiTine.  Era  alcayt 
de  Santa  Linya  en  1282,  altre  Jaume  d'Alarich  ÍK.  60.  f.  64,  A.  C.  A.).  Én 
1262,  Guillem  d'Alarich  y  sa  familia,  sou  perdonáis  de  certs  delictes  (R.  12, 
f.  62).  En  1271,  Guillem  d'Alarich  es  sacrista  de  Valencia  (R.  28,  f.  32). 

En  1269,  lo  Rey  confirma  a  Jaume  d'Alarich  la  donació  de  250  sols  ja- 
queses  de  censal  sobre  Almenar  (li.  28,  f,  23,  A.  C.  A.). 

(2)  En  la  metexa  data,  Guillem  Galceran  fou  perdonat  dels  danys  oca 
sionats  pro  recuj)eratione  Castri  de  Ostolesio  et  guerra  quam  nobiscum 
habuintis  et  pro  quibnsonnqiie  aliïs  quod  contra  nos  fecerifis  (R.  15,  f.  74), 

(3)  R.  15,  f.  79,  A.  C.  A. 


l'RANCBSCH    CAURKR.VS   Y    CANDI  111 

volia  aço  comanar  n  nos  que  nos  que  ho  faessem,  e  pus  ell  ho  volia,  que 
nos  no  li  fitgi riem  per  reguarf  ni  per  temor  de  nostre  cors,  ni  per  molt 
que'ns  hagués  a  costar.  »«  E  sembla  nos  que  Deus  lo  quer,  e  x>us  Deus 
lo  quer,  no'ns  en  jwt  mal  pendre. 

La  fonnesa  de  Jaume  I  l'ou  comentadíssima  entre  los  castellans, 
parlant-ne  lo  Mestre  d'Uclés  y  lo  del  Hospital  de  Scint  Joan  de  Geru- 
salèm,  (]ue  ora  superior  de  tota,  Espanya. 

Al  endemà  partía  Jaume  I  vers  Illescas,  l•i'aíionçalvo  Perero,  por- 
tuguès, g-ran  Mestre  del  Hospital,  se  li  acostà  en  lo  cami  y  11  prometé 
servir-lo  ah  tot  ço  que  ell  pogués  haver  del  Espital  en  los  V  regnes  d'Es- 
panya e  nos  queu  dixessem  al  Rey  de  Castella  que  volgués  que  ell  anas 
ah  nos  e  quel  Rey  li  le.rds  traure  de  ,^a,  torra,  de  ço  quel  Espital  havia 
ço  que  ell  hauria  mester. 

Molt  ag'rahí  tal  proferta  lo  Monarca,  con  venint  que  parlaríem  ah 
lo  Rey  de  Castella,  e  que  semprel  cridariem  e  el  que  fos  a  vista  de  nos, 
quel  jmgucsem  haver  quan  lo  faríem  demandar. 

Lo  Rey  Alfonso  anava  cassant  tot  fent  la  metexa  via,  y  son  sogre  li 
trameté  avís  de  (jue  l'esperàs.  Quan  conegué  lo  Castellà  de  què's  trac- 
tava, cridà  a  fra  Perero  y  li  digué: 

— Conianador  muyt  nos  plac  daiuda  e  de  servicio  que  vos  fagades 
al  Rey  d'Aragó  tanto  e  mas  que  si  a  nos  lo  fizissedes:  e  esto  vos  prega- 
mos e  ros  mandamos  que  vos  lo  fagades. 

Restant-ne  de  tot  complascut  lo  Conqueridor. 

Mentrestant,  los  cavallers  castellans  seguien  parlantne  ab  variats 
tons.  Y  al  endemà  lo  Rey  Sabi  axis  parlà  al  Rey  Conqueridor: 

— Rey  e.'ita  vostra  ida  que  vos  queredes  fer  Deus  lo  sabe  que  nos 
pesa  d'una  JJ art  e  nos  plac  d'otra:  pesa  nos  porque  a  tan  gran  ventura 
queredes  meter  vostre  cuerpo  et  con  tan  terríbla  gent  et  tan  luny:  e  plac 
nos  si  vos  tan  gran  be  podedes  haver  per  christianos  como  vos  cuydades 
e  assi  piada  a  Dios  que  sea:  e  pus  non  lo  vos  podemos  destorbar,  tanto 
lo  havedes  á  coracon,  non  quero  que  vos  hi  vaades  menos  de  mi  aiuda, 
car  assi  lo  feystes  vos  a  mi  quant  menester  m'era  que  m'aiudades,  e 
aiudar  vos  e  de  C  mil  morabetins  doro  e  de  C  cávalos. 

A  lo  qual  obgectà  nostre  Monarca  (luo  res  pendría  de  ningú  sinó 
de  la  Iglesia.  Mes  (^ue  tant  hnviem  ab  ell  que  no  volíem  dir  de  no  á  la 
sua  aiuda. 

Nos  entretenim  en  aquesta  relació  de  la  Crónica,  puix  a  despit  de 
lo  incolora  ab  que-s  presenta,  mostra  prou  bé  que  no  hi  havia  entus- 
siasme  y  que  los  castellans  ho  aculliren  molt  fredament.  L'auxili  que 
li  oferexen,  sembla  més  fill  del  compromís  que  de  la  bona  voluntat,  y 
encai'a  temem  que  no  sia  una  de  tantes  inventives  del  cronista. 

Segueix  dient  la  Crònica,  que,  al  endemà  fó  Jaume  I  a  Uclés,  ac- 
ceptant la  invitació  del  IMestre  del  Hospital,  qui  li  prometé  assistir,  ab 
cent  cavallers  de  la  orde,  a  la  empresa  ultramarina.  De  la  metexa 
manera,  lo  cavaller  castellà  (íil  Garcés  li  oferia  cooperar-hi. 

Quan  los  dos  IMonaniucs  se  separaren,  digué  lo  de  Castella  al  de 
Aragó : 


112  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

—Mandats  pi-ender  LX  milia  besants  que  mlia  enviados  lo  Rey 
de  Granada  e  damos  vos  esto  por  entrada  e  lo  ais  vendrá  luego. 

Lo  meteix  día  arribava  a  Moya  Jaume  I,  ab  la  suma  qae  li  aca- 
bava d'ésser  entregada,  passant  dreta  vía  vers  Valencia.  Allí  l'anaren 
a  trovar  En  Alaricli  ab  los  tartres  e  altre  missatge  de  Grecia  quey  ha- 
via, e  dixeren  nos  de  j)cirt  del  gran  Cha,  qui  era  Rey  deis  tartres,  que 
ell  havia  cor  e  voluntat  dajudarnos ,  e  que  venguessem  a  Alagas  o  en 
altre  loch,  e  que  ell  exiria  a  nos  e  per  la  ferra  trobariem,  ço  que  mester 
hauríem  e  aixi  por iera  ab  ells  ensemps  conquerir  lo  Sepulcre:  e  deya 
que  ell  nos  bastaria  de  geyns,  ens  bastaria  de  conduyt:  e  dix  nos  laltre 
missatge  de  Pálialogo  emperador  deis  grechs  que  ell  nos  enviaría  per 
mar  conduyt. 

Lo  Khan  prometía  juntar-se  ab  lo  Rey  d'Aragó  y  l'Emperador  avi- 
tuallar al  exèrcit. 

Es  la  primera  vegada  en  que  vehem  a  Jaume  I  posar-se  en  con- 
tacte ab  lo  nou  Emperador  de  Grecia,  Miquel  VIII  Paleólogo,  qui  feya 
poch  s'havía  apoderat  d'aytal  imperi,  ahont  sa  descendencia  hi  devía 
perdurar  dos  segles.  Era  parent  dels  passats  emperadors,  proclamant- 
lo  Nicea  (1259)  y  conquerint  Constantinopla  (1261)^  bont  morí  en  1282. 

A  aquests  embaxadors  los  hi  entregaren  presents,  tant  lo  Rey  com 
son  fill,  constant  en  los  registres  rey  als  lo  d'un  cavall  donat  als  tartres 
per  l'infant  Pere  (27  de  Març  de  1269). 

Gran  fou  la  activitat  que  dés  d'ara  desplegà  Jaume  I,  tant  per 
aparellar  la  expedició,  segons  acabem  de  veure  per  la  Crònica,  com 
per  dexar  assegurada  la  tranquilitat  a  les  fronteres  del  séu  reyalme. 
Per  axò  procurà  refermar  la  pau  ab  Granada  y  ab  Cebta,  en  quines 
negociacions  hi  fa  intervenir  al  Rey  de  Castella,  segurament  per  mi- 
llor amagar  lo  principal  motiu.  La  fórmula  que  adoptaren  sigué  la 
d'establir  una  treva  perpètua,  o  fins  que  altra  cosa  disposés  lo  Rey  de 
Castella.  Abdues  foren  datades  lo  6  de  Janer  de  1269,  y  axis  escrites: 

Don  Jayme  por  la  gràcia  de  Dios  Rey  de  Aragón  de  Malorchas  de 
Valencia  Comte  de  barcelona  et  durgel  et  senyor  de  Mompeler .  Al  noble 
Rey  de  granada  Saludes  et  amor.  Ffem  uos  saber  que  el  noble  Rey  de 
Castela  nos  Rogo  que  nos  diessemos  tregua  que  negun  mal  no  uos  lexa- 
ssemos  fer  a  nostros  homnes.  On  nos  per  amor  del  dito  Rey  damos  uos 
la  dita  tregua  mentre  que  el  touiere  per  ben.  Assi  que  nos  ne  nuestros 
homnes  no  fnremos  mal  a  Ren  del  vostro.  Datum  VIII  ydns  Januarii 
Anno  domini  M""  CC°  LX°  Vlir  (1). 

Mentres  estava  en  aquests  y  altres  més  importants  preparatius  de 
la  expedició,  la  seua  filla,  Reyna  de  Castella,  tractà  de  fer-lo-hi  re- 
nunciar. Lo  5  y  6  de  Juny  s'entrevistaren  al  monestir  de  Orta  o  Huerta, 


(1)  Exactament  igual  a  aquesta  fou  la  adre<;ada  al  Senyor  de  Cebta,  la 
que  començava  ab  les  paraules  sog-üents:  Don  Jaymes  por  la  gràcia  de 
Dios  Rey  de  aragon  etc.  A  uos  alfqui  abualcaçin  ibnabubaer  alaçafi  se- 
nyor de  Cepta,  Saludes  et  amor:  femos  uos  saber  que  el  noble  Rey  de  Cas- 
tela nos  Royo  que  uos  diessemos  tregua  etc.  (K.  15,  f.  130,  A.  C.  A.). 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  11:1 

a  (lligues  hores  de  Montreal  crAriza,  ribera  del  Jalón,  prop  de  Cetina, 
trovant-s'hi  també  presents  los  seus  altres  tres  fllls  Pere,  Jaume  y 
Sanxo  e  pregaren  nos  be  per  II  dies  plorant  e  clamantnos  mercè  que 
nos  que  romanyuessem. 

No  disuadiren  al  Rey  de  son  propòsit,  que  ja  era  ferm  y  determi- 
nat, a  judicar  de  les  apariencies.  Però  bé-s  dexa  veure,  que  no  mere- 
xía  gran  entussiasme  en  sos  fills,  si  atenem  a  que  lo  primogènit  Pere, 
durant  tot  lo  restant  del  mes  de  Juny,  en  lloch  d'ajudar  al  Pare,  s'en- 
tretingué cassant  per  les  montanyes  de  Daroca  y  Terol,  tot  dirigint-se 
a  Valencia  (1),  per  passar  après  a  Barcelona. 

Mes  los  seus  reyalmes  no  dexaren  al  Conciueridor  sense  l'auxili 
que  los  hi  reclamà.  Barcelona  hi  contribuhí  ab  una  bona  suma;  Ma- 
llorca donà  cinquanta  mil  sous  y  l'Alnioxerif  de  Menorca,  mil  bous  y 
vaques. 

Retornat  a  Barcelona,  del  viatge  que  feu  a  les  Illes  lo  l.^r^'^^gost, 
començà  a  aparellar  la  gent  y  los  vexells  de  transport.  Lo  8  d'Agost 
li  comparegué  en  la  capital  catalana  son  primogènit  l'infant  Pere,  que 
devia  quedar  aquí  de  lloch-tinent  durant  lo  viatge  del  Sobirà.  També 
hi  havia  ab-  lo  Rey,  per  aquests  dies,  un  missatger  del  emperador  de 
Trebisonda  y  altre  del  de  Constantinoplo,  que  embarcaren  ab  les 
naus. 

Es  molt  natural  que  ací  no-s  parlas  d'altra  cosa:  tot  se  comentava, 
de  tot  se  murmurava.  Com  faltaren  a  son  compromís  lo  Mestre  d'Uclès 
y  lo  castellà  Gil  Garcés,  quantes  càbales  no  hi  feren  sobre  axò  los  de- 
més cavallers  de  la  terra.  Y  en  comentar  aquests  y  altres  fets,  no-s 
quedaven  enrera  los  burgesos  en  llurs  tallers  de  treball,  ni  los  ber- 
gants en  les  grolleres  disbauxes  de  tavernes  y  bordells,  ni  les  dames 
y  damiceles  en  les  llurs  trapaceríes  y  jochs.  Y  a  tant  general  concert 
o  desconcert,  no  hi  podien  mancar,  ni  los  predicadors  en  les  iglesies, 
ni  jutglars  y  trovadors  en  llurs  gloses  y  cantars. 

Entre  aquests  derrers,  Guillem  de  Cervera  apuntà  tímidament,  en 
una  estrofa,  a  la  empresa  de  nostre  Jaume  I,  al  dir: 

eii  vólgra  passar 

ab  los  tres  reys  guarnitz 

de  tot  arnés,  la  mar. 

Però  qui  més  s'endinzà  a  parlar-ne  sigué  Oliver  lo  templer,  en  un 
cant  sirventés  qiie  apar  com  una  excitació  a  la  creuada  aragonesa: 

Estat  haurai  louch  temps  en  i)eusament 
De  son  don  veu  vuell  un  sirventés  far, 
Car  no  vey  res  que'm  pogués  conhortar 
De  lor'  ensay  qu'el  bon  rey  fou  perdent 
Ab  sos  barons  (et)  el  camp  desgarnitz 


(1)  J.  Miret  y  Sans:  Viatges  del  infant  en  Pere,  fill  de  Jaume  I,  en 
los  anys  12G8  y  1269.  (Butlletí  del  Centre  Excursionista  de  Catalunya, 
V.  Xvill,  p.  206). 

8 


114  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Pe'ls  turchs  savays  inolt  laiament  aunitz 
Mas  are'm  platz  car  vey  que  no'ls  oblida, 
Ans  clamaray  mentre  en  cors  haia  vida. 
La  rezenzó  e'I  sepulcre  breument 
(Als  tuvchs  felós)  als  couvench  a  laissar 
Perqué  n'han  fag  mans  homs  de  say  crozar 
Comts,  ducx,  marqués  e'ls  autres  eyssament 
Perqu'yeu  predi  sil  qu'es  visibles  Trinatz 
Ver  Dieus,  ver  hom  e  ver  Sant  Esperitz 
Que  el  lur  sia  ver  stella  caramida 
E'ls  guit  e'ls  guart  e'ls  perdó  lor  fallida. 
Rey  d'Aragó  de  tot  mal  non  calent 
C'havetz  conquist  de  Tortos'al  Biar, 
Mallorga,  sovenga'us  d'Outramar, 
Perqué  autre  non  pot  esser  tenents 
Del  sieus  temple  que  havet  tant  gent  servit; 
E  car  vos  es  del  mon  lo  plus  ardit 
De  fag"  d'armes  ni  Roma  vos  convida 
Acoiretz  say  hon  tot  lo  mon  vos  crida. 
S'el  rey  Jacme  ab  un  ters  de  sa  gent 
Passés  delay,  leu  pográ  restaurar 
La  perd'el  dan  e'I  sepulcre  cobrar 
Car  contra  lui  turchs  non  han  garnimeut, 
Qu'el  sa  n'ha  tant  (vencutz)  e  desconfitz 
Pres  e  liatz,  mortz,  nafratz  e  delitz 
(De  mons)  c  tors  en  batalla  en  ramida 
Et  ha  conques  <;o  que  tant  ha  sa  vida. 
Paire  veray,  Senyer  del  ñrmament 
Qu'en  la  Vei-ge  vengues  per  nos  salvar 
E  batisme  prezés  per  l'antica  ley 
(Sus  en  la  crotz)  hont  moris  a  torment 
E  puey  trassés  d'iffern  los  justs  peritz 
Resucites  que  aisi  ho  trobam  cscritz 
(Siatz  aguitz)  quau  lo  rey  (jui  tench  Lérida 
Al  jutjament  sia  en  nostra  partida. 
Rey  d'Aragó  volgrá-us  vezer  garnitz 
Ab  mil  vassalls  vostres  en  camp  floritz, 
E  que  iii  hagués  dos  comts  en  qui  pres  guida 
E  entre'ls  vescomts  el  senyor  de  Gelida  (1). 

Tot  quan  està  mancat  d'inspiració  poètica,  lo  serventes,  resulta 
rublert  de  sabor  popular,  transpirant  confiança  en  la  expedició  del 
Conqueridor,  lo  tjual  nos  mostrarà  clarament,  que-s  compongué  durant 
los  preparatoris,  ço  es,  en  l'any  1260. 

Mensiò-  noni  die  qual•la  introivit  Rea-  mare  in  Barchinonensi  littore, 
dm  Pere  Marcilli,  ço  es,  que  lo  4  de  Setembre  sortí  de  Barcelona  la 


(1)  Milà  y  Fontanals:  De  los  trovadores  en  España,  (Barcelona,  1889), 
p.  168  y  381.  Per  tractar-se  de  la  rei)roducció  d'una  obra  prou  coneguda,  la 
havem  publicada  en  ortografia  catalana  per  major  intelligencia  dels  llegi- 
dors catalans. 


FRANCBSCH  CARRERAS  Y  CANDI  115 

expedició  al  Orient,  composta  de  tres  grans  naus,  dotze  galeres  y  bon 
nombre  de  vaxells.  Se  diu  que  hi  anaven  alguns  mils  d'infants  y  al- 
mogàvei's  y  més  de  vuyt  cents  hòmens  d'armes.  Figura vent-hi  axirae- 
teix  los  Bisbes  de  Barcelona  y  de  Osca,  lo  Sacrista  de  Lleyda,  qui  fou 
després  Bisbe  d'Osca,  dos  fills  naturals  del  Rey,  Fernán  Sànxez  y  Pere 
Fernández,  lo  Mestre  de  Calatrava  ab  bon  nombre  dels  cavallers  de 
aquesta  orde,  axis  com  altres  de  les  del  Temple  y  de  Sant  Joan  de 
Gerusalèm  ab  sos  Mestres  o  Comanadors  d'Aragó  (1). 

Sembla  que  a  Ramón  Marquet  se  confià  lo  comandament  de  la  es- 
quadra ab  nom  d'almirall  de  Catalunya. 

Les  tropes  d'aquesta  expedició  se  dividien  en  tres  armes  o  classes 
diferents:  ballesters  a  cavall,  cavalls  armats  y  ballesters  a  peu.  Lo 
servey  de  bagatges  no-s  dedueix  que  fós  important,  com  tampoch  ho 
sembla  la  realitat  dels  expedicionaris,  sobre  quin  nombre  s'ha  fanta- 
sejat  be  prou  en  les  histories. 

Partí  de  Barcelona  lo  Rey,  y  trovant-se  ja  a  cinquanta  milles  de  la 
costa,  feu  mal  temps.  Quan  fó  de  dia,  Ramón  Marquet  li  digué: 

— Senyor  semblar  me  hi  ha  que  vos  deguessets  tornar  la  en  la  terra, 
per  ço  tota  la  companya  se  recullis  e  queus  veessen  e  sino  errar  nos 
han  en  la  mar  e  nous  poran  trobar. 

Lo  cert  es  que  lo  Rey  tornà  a  terra  després  d'haver-se  fet  a  la  mar. 
No  tenim  de  pendre  al  peu  de  la  lletra  les  rahons  donades  en  la  Crò- 
nica^ puix  no  sempre  són  fetes  per  interpretar  feelment  la  veritat. 
També  poden  transpirar  aytals  paraules  una  falta  d'organisació  en 
l'acte  del  embarcament. 

La  Crònica  diu  que  de  res  serví  lo  retorn  del  Monarca,  puix  sols  hi 
trovà  una  galera  en  la  platja:  car  tot  V altre  estol  s'en  era  anat  vers  la 
mar  de  Ciges:  e  ab  aquella  galea  tornamnosen  en  la  mar  els  altres  lenys 
acostarense  a  Manorques . 

Al  matí  següent  (dijous  5  de  Setembre)  vegé  una  part  de  la  armada 
vers  Menorca,  e  hi  podien  haver-hi  17  veles.  E  anant  tot  aquel  dia  e 
tota  aquela  nuyt,  e  laltre  dia  a  hora  de  vespres  levas  I  orre  temps  de 
Levant  e  feu  I  arch  blau  e  vermeyl  daquests  quen  dien  de  Sent  Marti 
e  levas  una  manega  e  ana  a  ferir  en  la  mar  e  de  blancha  que  era  torna 
tota  negra:  e  depuys  vench  el  levant  e  comença  quan  lo  sol  era  en  la 
posta,  e  feu  ne  molt  tota  la  nuyt,  si  que  sempre  quel  temps  se  moch 
haguem  a  calar  e  no  veyem  líeguri  leny  ne  neguna  nau.  E  aço  fo  lo 
dissapte  d  la  nuyt,  vespre  de  Sancta  Maria  de  setembre»...  «E  quant 
vench  lo  digmenge  (s'esqueya  a  8  de  Setembre)  mudas  lo  vent  en  ixe- 
loch  e  durà  tot  aquell  dia  tro  a  la  mija  nuyt  e  quant  vench  d  la  mija. 
nuyt  mudas  en  lo  lebeg.  E  en  lo  diluns  (que  era  a  9  de  Setembre)  que 
pus  fort  temps  que  no  havia  feyt  lo  dissapte  nil  digmenge  que  tots  los 
III I  vents  sajustaren  e  tots  IIII  combatiense,  si  quens  dicra  lo  dimars 


(1)     Don  Jaime  I  el  Conquistador,  Bey  de  Aragón,  Conde  de  Barcelona, 
Señor  de  Montpeller,  per  Ch.  de  Tourtoulon,  Valencia,  1874,  v.  II,  p.  312. 


116 


LA    CREUADA   A   TERRA   SANTA    (1269-1270) 


(10  de  Setembre)  tot  dia  e  tota  la  nuyt  en  tro  al  dimecres  que  anch 
aquel  mal  temps  no  cessa. 

Nos  detenim  a  donar  compte  exacte  del  mal  temps  sobrevingut  al 
Rey,  no  sois  perqué  la  Crònica  axfs  ho  th,  sinó  per  la  gran  importan- 
cia que  li  dóna,  puix  en  ell  fonamenta  tot  lo  fracàs  de  la  creuada  ara- 
gonesa. Y  si  seguim  la  relació  d'aquesta  ab  preferencia  a  la  de  Marsi- 
lli  (1),  es  per  ésser  en  açò,  iguals.  En  cambi,  al  arrivar  a  la  fí  de  la 
expedició,  o  siga  al  retorn  del  Rey,  hi  ha  certes  diferencies.  Crehèm 
d'utilitat  donar  les  dugués  relacions  comparades,  segons  entenem  que 
hauria  de  publicar-se  tota  aquesta  interessant  historia. 


E  nos  clamam  en  R.  Marquet  e 
en  Galceran  de  Pinos  que  eren  en 
la  nau  ab  nos,  e  alguns  caiiallers 
quey  hauia  ab  nos,  e  dixem  los  que 
hoissen  la  paraula  que  nos  los 
uoliem  dir,  e  dixem.  R.  Marquet, 
sembla  nos  que  nostre  Senyor  no 
xiol  que  nos  passem  en  oltra  mar, 
car  ja  altra  negada  nos  nerem 
appareylats  per  passar  la,  si  que 
.xvij.  dies  e  .xvij.  nuyts  dura  lo 
mal  temps  que  anch  nons  ])oguem 
recuylir,  e  era  ja  passada  la  festa 
de  sent  Miquel  ben  per  .viij.  dies. 

Ab  tant  uench  nos  lo  bisbe  de 
Barcelona,  el  Maestre  del  Temple, 
el  Maestre  del  Espital  qui  eren  de 
nostra  terra,  e  ab  tots  los  prohomens 
de  Barcelona,  e  ab  los  senyors  de 
les  naus,  e  ab  los  mariners,  e  dema- 
naren nos  mercè  per  Deus  e  per 
sancta  Maria  que  nos  no  iiolgues- 
sem  fer  aquell  uiatge:  car  ells 
hauien  paor  per  les  grans  fosques 
que  eren  en  Acre  a  entrada  diuern 
qiie  no  errassen  la  terra,  car  si  la 
errassen  hauien  i)aor  (pie  noy  po- 
e  metre  uos  en 


De  reditu  Regis  et  cassatione  via- 
tici  ultramarini  =^Fractus  mentem 
Rex  ad  tam  diuturnum  proditio- 
nis  periculum  et  nimium  compas- 
sus  et  suis  fecit  ad  se  venire  milites 
qui  secum  erant  Petrum  de  queralt 
et  Raimundum  marquet  et  ait: 
«Raimundum  marqueti  uidetur 
qiiod  dominas  nou  approbat  quod 
nos  facimus,  nec  uiaticum  nostrum 
ad  ultramarinas  Regiones  gratum 
ei  fiat.  Modo  enim  impedit  nos  iam 
tot  diebus  ut  aspicitis  et  iam  uice 
alia  nos  hoc  idem  attemptantes  to- 
taliterimpediunt.Tunc  enim  decem 
et  octo  diebus  et  totidem  noctibus 
tempestas  uig'uit»:  erantque  tran- 
sacti  dies  sex  mensis  octobris. 

Accedentes  xiero  Episcopus  Bar- 
chinone  Magister  templariorüm  et 
hospitalis  ac  preces  Barchinonen- 
ses  et  omnes  nauclere  et  domi- 
ni nauiuni  et  naualis  artis  scioli  ac 
omnes  periti  Supplicantes  nobis 
CTim  magna  instancia  et  per  deum 
etbeatam  virginem  obsecuentes  ut 
nos  hanc  uiam  nullatenus  faccre- 
mus.  Et  (pii  ultramarina  partis  ha- 


(1)  En  lo  M.s  de  Pere  Marsilli,  titulat  Chronica  gestorum  invictissimi 
Domini  Jac.nhi  primi  (fet  en  1313)  hi  figuran  los  capítols  o  rúbriques  se- 
güents, pcrtocants  a  la  progectada  expedició  a  Terra  Santa: 

«De  prima  missa  domini  Sancii  incliti  infantis  ac  Reuerendi  Archiepis- 
copi  Toletani.=De  reuelacione  Regis  et  eius  jn-opositi  ad  passagium  ultra- 
marinum.=Dc  promissione  facta  Regis  por  magistrum  hospitalis  pro  passa- 
gio  ultramarino. =De  subsidio  facto  Rege  per  Regem  Castelle  ])ro  passagio 
ultramarino.  =  Do  aduentu  nunciorum  Regis  tartarorum  et  preparatione 
Regis  ad  passagium  ultramarinum.=De  incoata  nauigatione  Regis  jn-o  pas- 
sagio ultramarino. =De  rodditu  Regis  et  cassatione  viatici  ultramarini». 


FKANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI 


117 


auentixra  do  mort,  nons  gosauen 
coTiseylar  (|ue  nos  aquel  uiatg'o  fae- 
sets.  E  per  les  pregaries  que  elis 
nos  faereii  e  can  coneguem  que 
deven  ueritat  luiguem  a  romanir, 
e  liauiem  tardat  el  passatge  (jue  no 
deuiem  romanir  tant  ben  per  .ij. 
meses.  E  car  aqiiela  negada  noy 
poguem  passar,  e  que  ara  per  tots 
nos  faca  romanir  nostre  Senyor 
ben  par  pus  que  a  ell  no  plan  lo 
uiatge  nostre:  car  la  mala  mar  be 
sofferirem  nos  sol  que  haguessem 
uent  aenant  al  nostre:  mas  pus 
ell  nons  dona  lo  uent  on  nos  deuiem 
anar,  quens  semblaua  que  a  ell  no 
playa:  e  dixem  (pie  ueessem  sins 
meyloraria  nostre  uent,  e  si  lio  fa- 
ya  que  anassem,  o  sino  que  no  po- 
diem  í'or(,'ar  nostre  Senyor.  E  quant 
uench  aqiiela  nuyt  ab  lo  uent  que 
haiiiem  del  lebeg  quens  regiem  tan 
con  podiem,  nuam  tro  en  lalba:  e 
quant  lo  sol  exi  dens  al  leiiant  en 
la  cara,  que  no  poguem  anar 
aenant. 

E  quan  uim  que  aixi  era,  e  que 
Deus  nons  uolia  nostre  temps  mey- 
lorar,  faem  sobre  acó  senyal  a  la 
nau  del  Sagristà  de  Leyda  qui  fo 
piiys  bisbe  Dosca,  e  a  la  de  Cala- 
traua,  e  a  la  den  P.  de  Queralt 
quens  en  tornauem,  e  f aeren  la 
uolta  ab  nos:  e  trenca  la  cima  del 
arbre  de  la  nau  del  Sagristà,  e  ab 
la  antena  dona  en  la  iiau.  E  si 
per  auentura  negun  demanaua  per 
cal  rao  no  passa  la  nostra  nau  ni 
aqueles  que  ab  nos  sen  tornaren  aixi 
com  les  altres  hi  passaren,  aq.uesta 
es  la  rao:  car  ells  hauien  lo  uent 
del  lebeg  tant  complit  ques  podien 
aorçar  per  fer  lur  uiatge,  e  nos 
no  podiem  sobrepujar  el  uent  perço 
quan  érem  puys  bays  que  ells  no 
eren.  Ab  tant  |)regam  a  nostra  do- 
na sancta  Maria  de  Ualencia  que 
pregas  al  seu  car  fiyl,  mentre  que 
erem  en  aquel  turment  ben  per  .iij. 
dies  e  per  .iij.  nuyts  can  nos  po- 
diem escondre  en  aquell  locli  hoii 
nos  jahiem  al  qual  dien  en  les  naus 


bebant  noticiam  allegabant  quod 
nébula  regeni  consueuerant  acre 
et  illam  totaní  inaritiuiam,  hyemali 
tempere  unde  in  incertum  oporte- 
ret  nauigare  et  defacili  finium  illo- 
rum  cognicione  non  habita  pericii- 
luin  nostrum  corporale  et  omnium 
sequonciiim  imininetiir.  Deuictus 
eorum  precibiis  et  tain  uerisiinili 
consiiio  f  retus  romansimiis  et  usciiie 
ad  presens  perlongauimus  iter  nos- 
trum. Etiam  niinc  comi)lere  conan- 
tibus  (jiiod  tune  minus  actum  f  iierat 
doniinus  eontradicit  ut  ostendat  et 
ista  uice  secunda,  hoc  uiaticuin  per 
nos  assumiitum  sue  prouidencie  non 
placet.  Mare  turbatum  et  pondus 
uentorum  ubi  nos  multum  affige- 
tur  patienter  tolerare  uellemus  sed 
liento  contrario  quomodo  jjossumus 
obuiare.  An  contra  uoluntatem  dei 
sibi  nostrum  impendimus  fámula 
tiim.  An  contra  uentiim  nauigare 
contendimus.  Sic  igitiir  agite.  Ex- 
pectaré oportet  per  totam  noctein 
istiim  si  prosperum  iientum  per  uia 
quam  intendimus  doniinus  conce- 
deré dignabiter  et  nos  nostrum  in- 
coatum  viaticum  gaudioso  animo 
prosequemur.  Si  autein  non,  rediré 
cogeremur.  Tota  illa  nocte  regnan- 
te  af frico  regentes  se  ac  melius  po- 
terant  expectabant  ut  ortus  solis 
alium  niagnum  utilem  causaret 
iientum. 

Et  orto  solé  affuit  siibsolanus 
qui  ab  hac  uia  eos  totaliter  impe- 
diunt.  Dedit  nauis  Regis  signuin 
nauibus  Sacriste  yllerdensis  Cala- 
trauensiuxn  et  Petri  de  queralto  ut 
redeant:  qiiare  et  ipsa  reuertitur 
et  mutantes  secute  sunt  Regem 
fractiis  est  autem  arbor  simul  cum 
antena  nauis  Sacriste  et  fiere  peri- 
re  compulsa  est.  Cetere  autem  ña- 
ues ab  Mis  transiuerunt  (juare  in 
alto  nauigautes  habebant  affricum 
ad  plenum  quam  iste  non  habue- 
raut  demissius  emites  propter  quod 
transiré  non  licuit  sed  reuerten- 
tes  acceserunt  per  dao  miliaria  ad 
afjuas  mortuas  et  abstulit  eis  por- 


118 


LA   CREUADA   A   TERRA    SANTA   (1269-1270) 


parays,  que  si  ell  tenia  per  bo  lo 

passatge  nostre  que  ell  Ions  lexas 

complir,   car  noy  guardaríem   nos 

mort  quens  en  pogués  uenir  ne  dan? 

e  si  ell  entenia  que  no  fos  profitable 

a   nos  ni   a   chrestianisme,    quens 

tornas  denant  lo  seu  altar  de  nostra 

dona  sancta  Maria  de  Ualencia.  E 

a  ella  plach  que  nos  hi  uenguessem, 

si   que   uenguem  una    negada    al 

port  Daygues  mortes:  e  sus  quant 

uench  que  fom  prop  de  dues  milles 

uench  nos  el  uent  qui  exia  per  la 

gola  dell  port  e  feu  nos  calar  per 

força,   e  rodar  tot  aquel  uespre  e 

tota  aquela  nuyt,  si  que  uenguem 

en  dret  Aede.   E  nos  tornam  nos  a 

pregar  la  Mare  de  Deu  que  en  ne- 

gun  loch  ni  en  nostra  terra  ni  en 

altre  loch  no  fos  la  nostra  exida 

sino  en  aquel  loch  on  es  i)rop  de  la 

sua  església,  e  que  nos  la  pogues- 

sem   aorar  e  g'rayr  la  mer  ce  qiiens 

hauia  feyta  de  getar  nos  daquela 

pena  e  ahorar  al  seu  altar 

E  quant  uench  en  laltre  dia  nos 
haguem  el  garbi  dolç  e  amorós,  e 
menans  a  aquel  port.  E  altre  dia 
mati  anam  nosen  a  la  església 
de  nostra  dona  sancta  Maria  de 
Ualluert  a  grayr  li  la  mercè  el  be 
quens  hauia  feyt  de  getar  nos  da- 
quel  peril  en  que  haiiiem  estat.  E 
nos  qui  érem  el  port  dix  nos  .j.  so- 
brecoch  nostre  qui  era  èxit  de  fora 
en  vna  barca,  quey  troba  frare 
.P.  Cenre  e  frare  .R.  Marti,  e  que 
eren  uenguts  de  Tuniç:  e  ells  de- 
manaren qual  nau  era  aquela?  e 
ells  dixeren  que  -aquela  nau  del 
Rey,  ques  nera  tornat  perço  car  no 
hauia  temps:  e  aixi  con  nos  nos 
cuydam  que  alins  csperassen  ells 
senanaren  a  Muntpeyler. 


tum.  Aura  de  portu  exiens  et  in 
sicurum  nauigare  coegit  tota  nocte 
uenerunt  quod  juxta  agdam. 

Ffacto  mane  plauit  Leueonotus 
amicabilis  et  deduxit  ad  Aquas 
mortuas  exiuitque  ad  terram  illud 
qui  totius  preerat  et  inuenit  duos 
fratres  predicatores  in  terra  qui 
tune  uenerant  tunicio,  uidelicet 
ffratrem  íf^  cineris  et  ffratrem 
R.  martini  et  interrogauerunt 
illum  de  naui  quam  portum  inte- 
ruerat:  respondit  ille  quod  nauis 
erat  in  quam  erat  Rex  qui  propter 
uentum  contrarium  reuerti  coge- 
batur.  Cumque  persone  autentice 
ac  in  occulis  Reg'is  et  multorum 
Regum  fidelium  et  infidelium  plu- 
rimum  uenerabilis  noti  fuissent 
Regi  optabat  Rex  quod  ibidem  eum 
expectarent  de  naui  egredientes  et 
ipsi  ad  montempesulauum  ascende- 
runt. 


Mentres  a  les  unes  naus  les  hi  sobrevingué  aquest  contratemps,  les 
altres  trovaren  vents  favorables,  a  causa  de  llur  diferent  orientació. 
Lo  qual  explica  la  Crònica  ab  semblant  rahonament:  E  si  pe7-  aven- 
tura negun  demanava  per  cal  rao  no  passa  la  nostra  nau  ni  aqueles 
que  ab  nos  sen  tornaren  axt  com  les  altres  hi  passaren  aquesta  es  la 


FRANCBSCn   CARRERAS   Y    CANDI  119 

raho:  car  els  havien  lo  vent  del  lebeç/  tant  complit  ques  podien  aorçar 
per  fer  lur  viatyc  e  nos  no  podíem  sobrepujar  el  vent... 

Lo  clesembarcli  del  Rey,  se  faria  segurament  lo  11  de  Setembre, 
passant  a  Montpeller  y  no  retornant  a  Barcelona  íins  al  següent  mes 
d'Octubre,  qual  diumenge,  que  s'esqueya  a  tretze,  estigué  a  Perelada 
ahont  riiavía  anat  a  rebre  lo  sén  fill  primogènit  Pere  (1). 

Dés  d'aleshores  se  veu  al  Rey  cambiantde  resolució.  La  conquesta 
dels  Sants  Llochs  restà  definitivament  abandonada.  Un  autor  coetani, 
Puy  Laurens,  aürma  que  hi  contribuhí  no  poch  Donya  Berenguela,  re- 
tenintlo  a  son  costat,  com  la  faula  ho  recitava  de  Júpiter,  seguint  a  una 
badella  y  abandonant  lo  cel  (2). 

Dels  altres  vexells  expedicionaris  que  feren  la  via  d'Orient,  refe- 
reix lo  continuador  de  Guillem  de  Tiro  que  tout  autres  II  naves  et 
toute  Vaiitre  navie  vint  en  Acre  et  si  dui  enfant  hastars  (3).  Se  referia 
als  fills  de  Jaume  I,  Pedro  Ferrandiz  y  Fernán  Sanxis. 

Les  naus  que  tenim  conexement  arrivaren  a  Sant  Joan  d'Acre  en 
la  segona  quinzena  d'Octubre,  foren  onze,  segons  consta  en  lo  re- 
gistre reyal  (4). 

La  primera  en  fondexar-hi  sigué  la  d'En  Rehedor,  que  hi  entrà  lo 
dijous  16  d'Octubre,  després  d'haver  estat  tres  jorns  aBeyrut.  Feu  la 
travessia  del  Mediterrani  en  un  mes  y  nou  dies.  Hi  anaven  los  se- 
güents cavallers:  Ramón  de  Montllor,  Bernat  d'Orriols,  Huguet  d'Ay- 
guaviva,  Jaçbert  Alós,  Bernat  de  Niça  o  d'Eviça  y  Berenguer  y  Ra- 
món des  Camps,  los  quals  constituhien,  ab  la  seua  companyia,  17  ca- 
valls armats,  dels  que,  dos  se-n  perderen  en  lo  viatge. 

Les  demés  naus  anaven  molt  retraçades  a  aquesta,  tal  vegada  per 
deturar  en  algún  port  del  trànzit  esperant  noves  de  les  restants, 
assenyaladament  de  la  del  Rey. 

Sis  jornades  més  tart  que  la  d'En  Rehedor,  entrava  a  Acre  la  nau 
d'En  Villar  (5),  un  dimecres  22  d'Octubre.  Havia  embarcat  a  Barce- 
lona 27  cavalls  armats,  dels  quals  ne  perdé  6  en  lo  viatge.  Aconduhi 
los  cavallers  Berenguer  de  Vilaragut,  Pedro  Jordán,  Miquel  Periç, 
Bernat  de  Manleon,  Joan  Ximeneç,  Pere  Berga,  Sanxón  Suareç,  Cu- 
rrucano  y  Pedro  Sanxiç.  Entre  la  gent  de  peu  hi  consten  dos  hòmens 
y  un  mul  que  hi  trametia  lo  capellà  de  Donya  Berenguela  y  altres  dos 
hòmens  y  dos  muls  del  Alfaqui.  També  hi  féu  la  travessia,  un  altre 


(1)  Miret  y  Sans.  Viatjes  del  Infant  en  Pere,  etz. 

(2)  Llegim  en  Puy  Laurens:  «praemissa  parte  sociorum  ipse  revertitur 
ut  dictum  fuit,  consilio  mulieris,  quem  reverá  Dominus  in  suum  noluit 
holocaustum.  Sic  fecit  Júpiter,  quijuxta  fabidam,  coeium  deseruit  sequen- 
do  vitulam,  si  vera  fuere  quae  publice  dicebantur»  (cap.  50). 

(3)  (1h,  de  Tourtoulion.  Don  Jaime  I  el  Conquistador,  vol.  II. 

(4)  Vegis  lo  document  publicat  al  final  que-ns  serveix  de  guia. 

(5)  Per  los  documents  que  tenim  a  la  vista,  podem  suplir  lo  nom  del  pro- 
pietari d'esta  nau,  que  es  il•legible  en  l'estat  de  comptes  que  va  al  final. 


120  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

personatg-e,    qui,  llavors  estaría  ab   nostre  Monarca  a  Barcelona:  lo 
Missatger  del  Emperador  de  Trebisonda. 

Trebisonda  era  una  nació  oriental,  tributaria  del  gran  khan  deis 
mongols,  que  no  comptava  cent  anys  d'existencia.  Quan  Andronich 
Commenus  perdé  la  corona  de  Constantinopla,  los  filis  del  séu  germà 
Manuel,  foren  acullits  alreyalme  de  la  Iberia  per  sa  tía  la  reynaTha- 
mar  (1185).  Hu  deis  recullits  Alexis  Commenus,  funda  l'imperide  Tre- 
bisonda (1204).  Treball  costà,  mantenir  la  cohesió  de  dit  imperi,  als 
succesors  d'Alexis.  Debilitat  per  la  pèrdua  de  la  Iberia  en  lo  regnat 
de  Manuel  (1238-1263),  lo  perill  dels  mongols,  feu  aliar  a  aquest  sobi- 
rà ab  los  turchs  seldjuicides.  Pro  la  desfeta  d'Arsinga  lo  convertí  en 
vassall  del  gran  Khan  (1244).  Després  de  Manuel,  millorà  la  situació 
ab  la  amistat  dels  Paleologus  de  Constantinopla,  dels  qui  fou  aliat 
Joan  II  emperador  de  Trebisonda  (1280-1297). 

Atravessava,  per  tant,  dit  imperi,  com  tots  los  d'aquella  part  del 
món,  situació  crítica,  quan  s'aparellà  la  expedició  de  Jaume  I  a  la 
Terra  Santa. 

Al  endemà,  ço  es,  lo  dijous  23  d'Octubre,  entrava  a  Acre  la  nau 
d'En  Guillem  Rós,  hont  sols  sabem  que  hi  fes  la  travesía.  Guillem  Oc- 
tovián,  ab  un  ballester  a  cavall,  perdent-se  un  cavall  en  lo  viatge. 

Dugués  foren  ja  les  naus  que  pervingueren  a  Acre  lo  divendres  24 
d'Octubre.  Una  d'elles,  d'En  Costa,  hi  menava  21  cavalls,  dels  quals 
ne  perdé  16  y  7  ballesters  segurament  a  cavall.  Sigueren  los  cava- 
llers, que  hi  conduhí,  Berenguer  de  Sant  Vicents(tal  vegada  lo  Senyor 
de  Vilaçar  y  Burriach  d'aquest  nom)  (1),  Berenguer  de  Togores,  Ra- 
món de  Cabrera,  Ramón  de  Montalt,  Domingo  de  Vallobar. 

En  quan  á  l'altra  nau,  la  d'En  Pere  Ris,  dels  cavalls  ({ue  havia 
embarcats,  ne  perdé  9.  Arri  varen  ab  ella  a  Acre,  los  cavallers  Ramón 
de  Tornamira,  Arnau  des  Bachs,  Albert,  Ponç,  Guillem  y  Bernat  de 
Foix,  lo  castellà  Joan  Mateos  y  lo  Missatger  del  Emperador  de  Cons- 
tantinopla. 

No  dexa  d'ésser  una  casualitat  molt  remarcable  y  que  dóna  lloch 
a  meditar,  si,  tot  plegat  tampoch  fou  tant  casual  com  diuhen  les  crò- 
niques, que,  en  les  naus  arrivades  a  Acre,  s'hi  trovessen  precisament 
los  dos  embaxadors  qui  devien  tornar  a  llurs  patries,  lo  de  Trebison- 
da y  lo  de  Constantinopla. 

Lo  dissapte,  25  d'Octubre,  arrivaven  altres  dugués  naus  a  Acre. 
La  d'En  Pascalí  de  Muntobrú,  hi  desembarcà  34  cavalls  dels  36  que 
s'emportà  de  Barcelona,  al  ensemps  que  5  ballesters.  En  ella  hi  anava 
linfant  bastart  Pedro  Ferrandiç  y  los  cavallers  Fortuny  de  Lleyda, 
Fortuny  de  Berga,  Berenguer  de  Rocavayra  y  Giralt  Astor. 

La  nau  d'En  Pintor  no  conduhía  més  cavalls  armats  que  tres  d'un 
tal  García.  En  ella  hi  desem1)arcaren  Ramón  de  Villaplana,  ab  12  ba- 
llesters a  peu  y  Miquel  Ferrandiç  de  Talavera,  ab  altres  6  balles- 
ters a  peu . 


(1)    Lo  castell  de  Sant  Vicens  o  de  Burriach,  per  lo  propi  autor,  p.  101. 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  121 

Les  quatre  derreres  naus  perving-udes  a  Acre,  hi  foren  lo  diu- 
menge 26  d'Octubre,  essent  pertanyents  a  En  Mollet,  (ïuillém  Dalmau, 
Bernat  Ça -Porta  y  Bereng-aer  Cuch. 

En  la  primera  hi  arriva  lo  Comanador  de  Montalban  al)  una  com- 
panyia de  20  cavalls  armats,  dels  que-n  perdé  dos.  A  més  set  ho- 
mes a  peu  que  hi  trametia  la  renomada  Donya  Berenguela,  qui  no 
voldria  quedar  enderrerida  en  sa  cooperació  a  la  empresa. 

La  nau  d'En  Guillem  Dalmau  desembarcà  22  cavalls  de  25  embai*- 
cats  a  Barcelona,  ab  los  cavallers  Huch  de  Bellpuig',  Amil  Sicart  y  Gil 
de  Tarascó. 

La  nau  d'En  Bernat  Ça-Porta  aconduïu  al  cavaller  Guillem  de 
Puigalt  ab  4  cavalls  armats,  a  En  Rosa  ballester  del  Rey  y  a  En 
Bereng-uer  Çaporta. 

La  nau  d'En  Bereng-uer  Cuch  portà  2  cavalls  y  4  hòmens  d'En 
Perico  de  Vallebrera,  un  tal  (íilabert  ab  homes  y  bèsties  de  bast,  lo 
canicer  Gil  ab  4  llebrers;  ferrers  reyals  y  alguns  hòmens  de  peu. 

No  foren  aquestes  les  soles  naus  de  la  expedició  arrivades  a  Acre. 
Una  nota  solta  nos  diu  que  Guillem  Ça  Guardia,  per  sí  y  per  la  com- 
panyia d'En  Galceran  de  Pinós,  formava  un  contingent  de  29  cavalls 
armats,  que  no  sabem  en  quina  nau  s'hi  transportaren.  En  altre  rebu- 
da se  parla  de  la  nau  d'En  Bernat  Cantul,  quines  mercaderies  rebé 
Ferran  Sanxis.  Y  en  altre  lloch  se  pren  nota  de  la  presencia  del  aem- 
bler  Martin,  ab  sis  atzembles  embarcades  en  la  nau  del  Temple. 
D'aquí  que  no  dubtarem  en  creure,  que  la  militant  orde  cristiana, 
prengué  part  en  la  expedició  a  Terra  Santa. 

Per  les  notes  que  tractàm  de  coordinar,  se  pot  veure  quant  migra- 
da fou  la  creuada  aragonesa.  Natural  que  no  devia  obrar  allí  tota  sola, 
sinó  que  li  havia  de  pervenir  molt  major  ajuda.  Calculem  que-s  com- 
posava d'uns  440  cavalls  armats,  20  ballesters  a  cavall  y  163  balles- 
ters a  peu  en  lo  cas  de  poder  tornar  a  provehir-se  de  cavalls  los  qui 
los  perderen  en  lo  viatge.  No  tenim  seguretat  de  si  figuran  o  no  en 
aquest  compte,  los  templers  allí  presents. 

L'infant  Pedro  Ferrandiç  prengué  la  capitania  de  la  expedició.  Per 
més  que  eran  pochs,  restaren  a  Acre  los  nostres  cavallers,  esperant  la 
vinguda  de  Jaume  I,  o  de  ordres  seues. 

Les  llistes  dels  pagaments  de  soldades  als  qui  romangueren  a  Acre, 
permeten  apreciar  lo  contingent  precís  de  la  gent  desembarcada.  Lo 
llibre  de  les  racions  posa  de  manifest,  que,  una  part  dels  expediciona- 
ris, havia  rebuda  paga  per  tres  meses.  Aquesta  gent  partí  tost.  Una 
altra  part  dels  cavallers  de  Jaume  I  romangué  a  Palestina,  cobrant 
cada  mes  llur  soldada.  ¿Motivarían  la  partida  dels  primers  disenti- 
ments  sobrevinguts  entre  uns  y  altres? 

L'infant  bastart  Ferran  Sanxis  s'en  tornà  y  l'altre  infant  Pedro  Fe- 
rrandiç prosseguí  de  capitost  a  Acre.  Ab  lo  primer  partiren  254  ca- 
valls armats  y  68  hòmens  de  peu.  Dels  cavallers  desús  dits,  partiren 
Eximen  D'Urrea,  Guillem  de  Castellnou,  Ramón  de  Cabrera,  Xanxo 
y  Miquel  Periç,  Pere  Berga,  Pedro  Xanxis,   Xanxo    Suaris,    Garcia 


122  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Fronti,  R.  Bastús,  Bachs,  R.  de  Tornamira,  Br.  de  Rocavayra,  A.  de 
Tordera,  Igot,  Fortuny  de  Berga  y  Pere  Jordà.  Alguns  qui  servien 
oficis  (oficials  en  llenguatge  de  la  època)  axis  com  lo  Museu,  carn  sors  ó 
cambistes,  ferrers,  ballesters  de  Tortosa,  los  hòmens  que  hi  trametia 
Donya  Berenguela  y  son  Capellà,  també  se-n  tornaren. 

Desconexèm  si  es  que  cobejaven  encara  algún  progecte,  los  qui 
restaren  al  Orient,  o  si  tractavan  de  donar  expansió  al  sentiment  cava- 
lleresch  que  tant  dominava  en  la  generació  del  gran  Conqueridor.  ¿Es 
que  tenien  complerta  fé  en  la  empresa  del  gran  Monarca?  ¿Negocieja- 
ven  com  sempre,  per  no  entendre-s  may,  ab  lo  Khan  dels  tartres,  ab 
l'Emperador  de  Constantinopla,  ab  lo  Rey  d'Armenia,  o  ab  lo  original 
Emperador  de  Trebisonda? 

No-s  pot  dubtar  de  la  existencia  de  missatgeries  d'uns  y  altres 
que-s  menaren  durant  la  estada  de  la  espedició  de  Pedro  Ferrandiç. 
Axis  en  les  interessants  partides  del  Llibre  de  racions,  hi  figura  la 
tramesa  d'un  sarrahí  qui  anà  defora,  un  missatger  del  Tarter  qui  ame- 
na en  Acre  en  Jacme  d'Alarich,  lo  qual  fou  molt  obsequiat  per  Tinfant 
Pedro  Ferrandiç.  Junt  ab  dita  missatgeria,  aconduhí  a  Acre,  lo  propri 
Alarich,  á  un  embaxador  del  Archebisbe  d'Artzenga  y  a  un  altre  del 
Rey  d'Armenia. 

Mes  si  lo  reyalrae  d'Aragó  no  responia,  de  poch  podien  servir 
aquells  continuats  tractes,  per  lo  reduhida  que  quedava  la  companyia 
dels  Occidentals,  no  havent  manera  de  cubrir  les  diminucions. 

En  lo  primer  mes  tenia,  Pedro  Ferrandiç,  a  les  seues  ordres,  188 
cavalls  armats,  18  ballesters  a  cavall  y  35  ballesters  a  peu,  los  quals 
quedaven  reduhits,  en  lo  segon  mes,  a  184  cavalls  armats,  16  ballesters 
a  cavall  y  18  ballesters  a  peu  y  en  lo  tercer  mes  de  campanya  a  179 
cavalls  armats,  9  ballesters  a  cavall  y  18  ballesters  a  peu. 

Aytals  resultats  nos  han  de  provar  també  aquella  gent  no  esta- 
va inactiva  y  que  en  los  combats,  los  ballesters  a  cavall  y  los  a  peu, 
sigueren  més  dampniflcats  que  los  cavallers,  puix  les  mermes  ex- 
perimentades per  los  darrers,  sols  foren  d'un  cinch  per  cent  y  les  dels 
ballesters,  tant  dels  de  a  peu  com  dels  de  cavall,  sigueren  d'un  cin- 
quanta per  cent. 

Mentrestant  a  Barcelona  s'aparellaren  naus  per  l'Orient,  pro  no 
per  anar-hi  altres  cavallers  y  gent  de  guerra  que  reforçassen  a  la  mer- 
mada companyia  de  Pedro  Ferrandiç,  sinó  per  aportar-hi  blats  y  altres 
mercaderies,  de  que  freturaven  los  cristians  de  Palestina. 

Entre  les  18  naus  que  formaren  aquesta  expedició  de  socors,  hi  figu- 
raven les  que  ja  hi  havien  aportat  als  expedicionaris,  quan  la  sortida 
del  rey  Jaume,  com  eren,  les  d'En  Ris,  Rós,  Mollet,  Costa,  Dalmau, 
Ça-Porta,  Cuch  y  Muntobru  y  a  més  les  d'En  Bosch,  Cayol,  Fuster, 
Calafat,  Blancars,  Ermengol,  Roudor,  Bonayr  y  Mayol  y  una  que  hi 
trameteren  los  Malfetans,  ó  amalfitans. 

Que  més  o  menys  los  grechs  cumpliren  part  de  les  llurs  promeses, 
ho  mostrarà  lo  fet  de  constar  la  rebuda  del  diner  y  de  grans,  de  part 
de  Miguel  VIII  Paleólogo. 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  123 

Suposem  que  en  lo  Febrer  del  any  1270,  dexaría  a  Acre  la  expe- 
dició del  infant  Pedro  Ferrandiç,  aprofitant-se  de  les  18  naus  cjue  hi 
portaren  de  Barcelona,  grans  y  llegums.  La  estada  que  feren,  donchs, 
al  Orient,  sigue  d'uns  quatre  mesos. 

Lo  Comanador  de  Montalban,  los  cavallers  de  Foix,  Bernat  de 
Nissans,  (iil  de  Tarascó,  En  Flamench  y  los  qui  seguien  a  GuilK'm  de 
Castelnou  foren  los  cavallers  forasters  que  no  dexaren  may  la  expe- 
dició, fent  costat  al  gran  nombre  de  cavallers  catalans  que  principal- 
ment la  integraven,  com  eren  Ramón  Ça-Guardia  (¿era  lo  mestre  del 
Temple?)  Galceran  de  Pinós,  Huch  de  Bellpuig,  Ramón  de  Montalt, 
Giralt  Astor,  Ramón  de  Montllor,  Bernat  d'Urriols,  Huguet  d'Aygua- 
viva,  Jaspert  Alquer,  Berenguer  des  Camps,  Guillem  Octovià,  Jordà 
d'Abellars,  Amel  Sicart,  Pere  Gilabert,  Guillem  de  Puigalt,  Beren- 
gueró  de  Sant  Vicens,  Berenguer  de  Togores  y  Joan  Marcús.  N'hi 
havia  pochs  d'aragoneses,  com  Bernat  de  Mallon  y  Pedro  Martínez 
de  Luna,  y  algún  valencià,  com  Berenguer  de  Vilaragut. 

Durant  la  seua  estada  a  Acre,  consta  haver  fet  almoyna  a  Santa 
Maria  de  Vallvert,  santuari  que  radicaria  en  dita  Ciutat  de  Palestina  y 
del  qual  se  parla  en  la  famosa  Crònica  de  Don  Jaume,  com  trovant-se 
en  la  Provença,  no  lluny  del  lloch  hont  desembarcà  lo  Rey  d'Aragó  al 
renunciar  a  la  empresa  d'Orient.  Per  cert  que  Marsilli  omiteix  aquesta 
nova.  No-ns  espliquèm  tant  gravíssima  contradicció. 

Axò  es  tot  lo  que  hi  ha  sobre  la  expedició  a  Terra  Santa:  per  més 
que  siga  poch,  l'historiador  no  pot  inventar  per  allargar-ho.  Nostra 
missió  està  donchs  acabada,  afegint  tant  sols,  que,  la  presencia  y  ges- 
tes dels  almogàvers  de  Jaume  I,  les  creem  precursores  de  les  dels 
almogàvers  de  Jaume  II:  les  relacions  del  regnat  del  primer,  ja  niay 
més  interrompudes,  devien  portar  necesariament,  a  les  del  temps  de 
són  nét. 


LLIBRE  DE  RACIONS  AL  ORIENT 

In  dei  nomine. 

Comensam  de  donar  ració  a  la  companya  del  senyor  Rey  per  manament 
den  P.  Ferrandis  la  qual  ració  fo  manada  de  donar  a  cascuns  dels  caualers 
segons  que  eren  uenguts  primers  axi  (jue  tota  la  ració  fos  egiiada.  A  la  com- 
panyia lo  primer  disapte  de  noüembre. 

En  pascali  de  muntobru  uenc  en  acre  sabbati XXV  dies  en  Octubre. 

E  uenhi  P.  Ferrandis  e  pres  ration  a  X  caváis  armats  et  a  V  ballesters: 
fa  lo  jorn  C  sols  e  fa  per  XIIII  dias,  Mil  CCC  sols 

ítem  uench  en  la  dita  Nau  berenguer  de  roca  uayra  e  demli  ration  per  I 

caval  armat  e  fa  per  XIIII  dias CV  sols.  E  levamli  per  I  caval  que  li  fal 

XXVIII  sols.  E  axi  roman  que  li  donam  LXXVII  sols. 

ítem  uench  en  la  dita  Nau  en  Girau  Actor  e  pres  ratio  per  XIIII  caváis 
armats  e  fan  cascun  jorn  CV  sols.  E  fan  per  XIIII  dias  Mil  CCCCLXX  sols. 

ítem  uench  en  la  dita  Nau  fortuny  de  berg'ua  e  pres  ration  per  X  caváis 
armats  e  fa  al  dia  LXX  sols  e  fan  per  XIIII  dias  Mil  L  sols. 

ítem  uench  en  la  dita  Nau  fortuny  de  leyda  e  pres  ratio  per  I  caval 


124  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

armat  e  monta  ais  XIIII  clias  CV  sois  e  leuamli  per  1  caval  que  li  f al  XXVIII 
sois.  E  axi  roman  que  11  donam  LXXVII  sois. 

ítem  uench  en  la  dita  Nau  Andreu  falconer  sibi  ¿V  e  donamli  ration  per 
XIIII  dias  a  raho  de  Xllen  diners  per  hom  lo  dia  e  fan  XLII  sois. 

ítem  uench  en  la  dita  Nau  iin  nebout  den  flamenc  e  demli  III  sois  lo  jorn 
e  fa  per  XIIII  dias,  XLII  sois. 

ítem  donam  a  chiriuella  per  XIIII  dias  XIIII  sois. 

Suma  IIII  Milla  CXVI  sois. 


Nau  den  Costa  entra  en  Aere  venres  XX  ¿?  (1)  dias  en  Octubre. 

E  uench  na  dita  Nau  Berenguer  sanuicentz  e  donamli  ratio  a  II  caváis 
armatz  et  I  ballester  a  XV  dias  fan  al  dia  XX  sols;  e  fan  per  XV  dias  CCC 
sois.  E  leuamli  per  I  caval  que  li  fal  XXX  sois.  E  axi  donamli  CCLXX  sois 
de  tornes. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nau  Berenguer  de  togores  ap  IIII  caváis  armatz 
II  ballesters  e  donamli  ración  a  XV  dias  e  fa  lo  Jorn  XL  sois.  E  fan  per  XV 
dias  DC  sois.  E  levamli  per  II  caváis  que  li  fallen  LX  sois.  E  axi  roman  que 
li  donam  DXL  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Domingo  de  vallobar  e  donamli  ration  per  II 
ballesters  e  fan  io  jorn  X  sols  e  fan  per  XV  jorns  CL  sols.  E  lleuamli  per  II 
caváis  que  li  fallen  LX  sols.  E  axi  roman  que  li  donam  XC  sols. 

ítem  vench  en  la  dita  Nau  Ramon  serradella  ballester  e  damli  ration  per 
XV  dias  e  fa  LXXV  sols  a  Y'^^  sols  lo  jorn. 

E  uenc  en  la  dita  Nau  en  Ramon  de  cabrera  e  donamli  ration  a  IIII 
caváis  armatz  I  ballester  e  fa  lo  jorn  XXXV  sols  e  fa  per  XV  jorns  DXXV 
sols.  E  leuamli  per  III  caváis  que  li  fallen  XC  sols.  E  axi  roman  que  li  do- 
nam CCCCXXXV  sols  tornes. 

ítem  venc  en  la  dita  Nau  en  Ramon  de  mont  alt  e  damli  ration  a  X  ca- 
váis aVmatz  fan  lo  dia  LXXV  sols  e  fan  per  XV  dias  Mil  CXXV  sols.  E  daço 
leuamli  per  VIII  caváis  que  li  fallen  CCXL  sols.  E  axi  roman  que  H  donam 
DCCCLXXXV  sols. 

Suma  desta  Nau  II  Milia  CCCXCV  sols. 


Nau  den  Pere  Ris  venc  ai  port  Nacre  uenres  XXIIII  dias  en  Octobre. 

E  uenc  en  la  dita  Nau  Juan  Mateus  castellan  e  damli  ration  a  IIII  ca- 
váis armatz  e  fan  al  dia  XXX  sols  e  fan  per  XV  dias  CCCCL  sols:  leuamli 
per  I  caval  que  li  fal  XXX  sols.  E  axi  roman  que  li  donam  CCCCXX  sols. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nau  Ramon  de  tornamira  e  i)res  ration  a  11  caváis 
armatz  e  fan  lo  jorn  XV  sols  e  fan  per  XV  jorns  CCXXV  sols.  E  leuamli  per 
I  caual  que  i)erde  XXX  sols.  E  axi  roman  qnc  li  donam  CXCV  sols. 

ítem  En  la  dita  Nau  uenc  Arnau  dels  bacs  e  pres  ration  per  I  caval  ar- 
mat; monta  per  XV  dias  CXII  sols  VI  diners. 

ítem  venc  en  la  dita  Nau  lo  misatge  del  Emperador  de  constantinopla  e 
damli  ración  XXV  sols  lo  jorn  e  fan  per  XV  jorns  CCCLXXXV  sols. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nalbert  de  fox  e  damli  ration  a  VI  caváis  armatz  e 


(1)     Serà  divendres  24? 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  125 

I  ballester  c  fan  al  dia  L  sois  e  monta  per  XV  jorns  DCCL  sois:  leuamli  per 

II  caváis  que  li  fallen         sois:  e  ronian  DCC  ¿X^  sois. 

E  vene  en  la  dita  Nau  en  Pone,-  de  fox  e  damli  ration  a  ¿V?  cauals  armats 
6  fan  lo  jorn  XXXVII  sols  e  monta  als  XV  jorns  DLXII  sols  leuamli  per  II 
caváis  que  li  fallen  LX  sois.  E  axi  roman  que  li  donam  DII  sois. 

ítem  ucnc  en  la  dita  Nau  en  Guillem  en  Bernat  de  fox  e  dandis  ration  a 
VII  caváis  armatz  que  fan  LII  sois;  e  montan  ais  XV  dias  DCCLXXXVII 
sois  VI  diners:  leuamli  per  III  caváis  que  perde  XC  sois.  E  axi  roman  (juel 
donam  DCC  minus  II  sois. 

Suma  desta  nau  III  Milia  LVIII  sois. 


Nau  den  Guillem  dalmau  entra  en  Acre  lo  Dicmenge  que  fo  ¿'?  dias  en 
Octobre  (1). 

E  uench  en  la  dita  Nau  Nuch  de  belpuyg-  e  damli  ration  a  XIII  caváis 
armatz  e  damli  cascun  dias  XVII  sois  e  sing  per  caualler  e  fa  lo  dia  XCVII 
sois  que  fan  per  XXVI  dias  II  Milia  DXXXV  sois. 

ítem  uengren  en  la  dita  Nau  IIII  cauallers  den  P.  martinez  de  luna  e 
damlis  ration  a  XXVI  dias  e  fan  al  dia  XXX  sols  e  monten  al  ditz  dias 
DCCLXXX  sois,  E  daço  leuamlisper  I  caval  que  li  fallen  LII  sois.  E  axi  ro- 
man que  li  donam  DCCXXVIll  sois. 

ítem  vene  na  dita  Nau  nami  sicart  e  pres  ration  a  IIII  caváis  armatz  a 
XXVI  dias  e  f a  lo  dia  XXX  sols  e  fan  per  XXVI  dias  DCCLXXX  sois:  leuam- 
li per  I  caval  que  11  fal  LII  sois.  E  axi  roman  que  11  donam  DCCXXVIll  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Gil  de  tarascón  e  damli  ration  a  II  caváis 
armatz  a  XXVI  dias  que  fa  CCCXC  sois:  leuamli  per  I  caval  quel  fal  LII 
sois.  E  axi  roman  quel  donam  CCCXXXVIII  sois. 


ítem  vene  en  la  dita  Nau  Doming'o  gil donamli  ration  XXVI  sois. 

Suma  desta  nau  IIII  Milia...  CCLV  sois. 


Nau  den :  entra  en  Acre  lo  dia  Mercrgres  XXII  dias  en  Octobre. 

E  uenc  en  la  dita  Nau  P.  Jordán  donam  ration  a  IIII  caváis  armatz  a 
XVI  dias  e  fan  lo  dia  XXX  sols  e  fan  per  XVI  dias  CCCCLXXX  sois:  leuam- 
li per  I  caval  que  li  fal  XXXII  sois  E  axi  roman  que  li  donam  CCCCXLVIII 
sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Micliel  peritz  e  damli  ration  per  I  caval  armat 
e  fa  per  XVI  dias  CXX  sois. 

ítem  vene  na  dita  Nau  en  Bernat  de  manleon  e  damli  ration  a  X  caváis 
armatz  e  fan  al  dia  LXXV  sois,  e  fan  per  XVI  dias  Mil  CC  sois:  leuamli  per 
III  caváis  que  li  fallen  XCVI  sois.  E  axi  roman  quel  donam  Mil  CIIII  sois. 

ítem  vene  na  dita  Nau  Juhan  xemeneç  e  P.  bergua  e  donamlis  ration  a 
II  caváis  armatz  e  fan  al  dia  XV  sols  e  fan  per  XVI  dias  CCXL  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nau  Sanchon  suarec,^  e  churruchano  e  damlis  ration 
a  II  caváis  armatz  e  fan  per  XVI  dias  CCXL  sois:  leuainlis  ])er  I  caval  que 
lis  fal  XXXII  sois.  E  axi  roman  qxiels  donam  CCVIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  nau goter?  damli  ration  per  I  caval  arniat  e  fa 


(1)     SercV  lo  diumeng'e  26  d'Octubr 


Vi 

o'• 


126  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

peí  XVI  dias  CXX  sois:  leuamli  per  I  canal  que  perde  XXXIl  sois.  E  axi 
i'oman  quel  donain  LXXXVIII  sois. 

ítem  uengreu  en  la  dita  Nau  III  caváis  (sic)  V  homes  den  sancho  marti- 
nez  doblites  e  damliz  ration  a  XVI  jorns  e  fan  al  jorn  XVI  sols  e  fan  per 
XVI  jorns  CLXXV  sols. 

ítem  uene  en  la  dita  Nau  I  mul  et  II  homes  del  capellán  de  dona  beren- 
gera  e  fan  lo  dia  IIII  sois  e  donamlis  per  XVI  dias  LXtlII  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nau  P.°  sanchis  e  michel  periç  e  donali  ration  a  II 
caváis  armatz  e  fan  al  dia  XV  sols  e  fan  per  XVI  dias  CCXL  sois. 

ítem  uengren  en  la  dita  nau  II  homes  de  P.°  garceç  panicer  e  donamlis 
ration  a  XVI  dias  que  fau  XXXII  sois. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nau  Martin  de  P.  ramón  porter  damli  ration  asi 
altre  fan  per  XVI  dias  XXXII  sois. 

ítem  uengren  en  la  dita  Nau  IIII  homes  del  Rey  e  demlur  ration  per 
XIIII  dias  e  LVI  sois. 

ítem  vene  I  ome  et  I  caual  den  Michel  uioleta  e  demlur  ration  III  sois  lo 
dia  e  fan  per  XIIII  dias  XLII  sois. 

ítem  vengren  en  la  dita  Nau  III  homes  et  I  caval  den e  damlur  per 

ration  V  sois  lo  jorn  e  fan  per  XIIII  jorns  LXX  sois 

ítem  vengren  en  la  dita  Nau  II  bast  et  II  omès  del  alfaquím  e  demlur 
ration  VIen  sols  lo  dia  e  fan  per  XIIII  dias  LXXXIIII  sols. 

ítem  venc  en  la  dita  Nau  lo  misatge  del  Emperador  de  trapasonda  e 
damlu  ration  VlIIen  sols  lo  dia  e  fa  per  XIIII  dias  CXII  sols. 

Suma  desta  nau  III  Milia  CXV  sols. 


Berenguer  de  villaragut  venc  en  la  nau  den  villar  e  damli  ration  a  II 
caváis  armatz  e  fa  lo  dia  XV  sols  e  fan  per  XXIIII  dias  CCCLX  sols. 


Nau  deu  mollet  entra  en  Acre  Dicmenge  XXVI  dias  en  Octubre. 

E  venc  en  la  dita  Nau  lo  comanador  de  montalban  e  damli  ration  a  XX 
caváis  armatz  fan  lo  dia  CL  sols  e  monta  par  XIII  dias  Mil  DCCCCL  sols: 
leuamli  per  II  caváis  quel  fallen  Lli  sols.  E  axí  roman  quel  donam  Mil 
DCCCC  minus  II  sols. 

ítem  uengren  en  la  dita  Nau  VII  homes  de  dona  berengera  damlis  ration 
VII  sols  lo  jorn:  fa  per  XIII  dias  XCI  sols. 

Suma  desta  nau  II  Milia  CCCXLiX  sols. 


Nau  den  Bernat  çaporta  entra  en  Acre  Dicmenge  XXVI  dias  en  Oc- 
tobre. 

E  uenc  en  la  dita  nau  en  Guillem  de  pujalt  e  damli  ration  a  IIII  caváis 
armatz  que  fan  lo  dia  XXX  sols  e  fan  per  XIII  dias  CCCXC  sols. 

ítem  uenc  en  la  dita  Nau  en  Roca  ballester  del  Rey  e  damli  ration  per 
XIII  dias  que  fan  LXV  sols. 

ítem  na  dita  Nau  venc  Berenguer  çaporta  e  damli  per  ration  II  sols 

lo  dia  e  monta  per  XIII  dias  XXXII  sols 

I  '  I 


PRANCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  127 

Martin  aembler  uenc  en  la  nan  del  Temple  ap   V'l  azembles  e  damli  ra- 
ción VI  sois  lo  dia  e  fa  per  XVI  dias  LXXII  sois. 

Suma  desta  Nau  DLIX  sois  — 

I 


Nau  den  berenguer  cuc  uenc  al  port  Dacre  Dicmenge  XXVI  dias  en 
Octobre. 

E  uenc  en  la  dita  Nau  P.  gilabert  ap  V  oficials  ap  IIIl  basts  ap  IIIl  bo- 
rnes e  damlis  per  ration  lo  jorn  XXX  sols  que  monten  a  XIII  dias  CCCCXX 
sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  II  caváis  IIIl  homensde  Perecen  de  valle brera 
e  damlus  ration  VIII  sois  lo  dia  e  fan  per  XIÍI  dias  CIIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Dau  gil  canicer  ¿sin  reç?  e  damli  ration  III  sois  lo 
jorn  e  fan  per  XIII  dias  XXXIX  sois.  ítem  donamli  IIIl  lebrers  XVlon  diner 
lo  dia  e  fan  per  XIIÍ  dias  XXI  sois  et  IIIl  diners. 

ítem  vengren  en  la  dita  Nau  IIIl  ferrer  del  Rey  e  demlur  ration  IIIl  sois 
lo  dia  et  fan  per  XIII  dias  LII  sois. 

ítem  vengren  en  la  dita  Nau  IIIl  homes  Dalffons  e  damlis  ration  IIIl 
sois  lo  dia  et  fan  per  XIII  dias  LII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Xau  Maestre  virgili  e  damli  ration  II  sois  lo  dia  e 
fan  per  XIII  dias  XXVI  sois. 

ítem  veng'ren  en  la  dita  Nau  II  homes  den  Alictas  e  damlis  ration  per 
XIII  dias  que  fan  XXVI  sols. 

ítem  donam  an  Jordi  Dacre  ration  per  si  e  per  son  fil  per  manament  den 
P.4  ferandiç  X  sols  lo  jorn  que  fan  per  ¿?  jorns  C  sois. 

Suma  desta  Nau  DCCCXXXV  sois  et ;?  diners. 


Nau  deu  Rehedor  venc  en  Acre  lo  dijous  XVI  dias  en  Octubre  e  auia 
stat  III  jorns  a  barut  en  la  dita  nau  Ramon  de  monlor  e  pres  ration  a  IIIl 
caváis  armatz  e  fa  lo  dia  XXX  sols  e  fa  per  XXVI  días  DCCLXXX  sois  e 
daço  auia  agut  den  Guillem  de  castel  nou  Vil  muvtz  en  fer  hordi  e  forment 
que  montaren  XXV  bz.  que  fau  CLXV  sois  et  IX  diners.  E  leuamli  per  los 
III  dias  queste  en  Barut  XXIIII  sois.  E  axi  roman  quel  donam  DXC  sois  mi- 
nus  III  diners 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  en  Bernat  diirriols  pres  ration  per  IIIl  caváis 
armatz  e  fan  lo  dia  XXX  sols  fan  per  XXVl  dias  DCCLXXX  sois:  leuanli 
per  VII  muytz  que  auia  agutz  den  Guillem  de  castel  nou  enfre  hordi  e  for- 
ment XXVl  bz.  —  que  fan  CLXV  sois  ¿?  diners:  leuanli  per  los   III   dias 

queste  en  barut  XVIII  sois:  leuamli  per  I  caval  quel  morí  LVI  sois.  E  monta 
Ç0  que  li  auem  abatut  CCXL  sois  minus  III  diners.  Exi  roman  que  li  auem 
donat  DXL  sois  et  III  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Nuget  daygua  uiua  e  pres  ration  a  II  caváis 
armatz  que  fan  per  XXVI  jorns  CCCXC  sois.  E  daço  leuamli  per  VII  que 
auia  agutz  den  Guillem  de  castel  nou  enfre  ordi  e  forment  XXVI  bz.  que 
fan  CLXV  sois  IX  diners.  E  leuamli  por  III  dias  questec  en  barut  IX  sois.  E 
axi  roman  que  li  donam  CCXV  sois. 

Ítem  vene  en  la  dita  Nau  Jasbert  alos  e  donamli  ration  a  ¿III?  caváis 


128  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

armatz  e  fa  lo  jorn  XXII  sols  VI  diners  e  fan  per  XXVI  dias  DLXXXV  sois. 
E  daço  per  Vil  muytz  quel  dona  en  Guillem  de  castel  nou  enfre  ordi  e  for- 
ment  XXV  bz.  e  mig  que  fan  CLXV  sois  V  diners:  leuamli  per  III  dias  ques- 
tec  a  barut  XII  sois:  leuamli  per  un  caual  que  pei'deLIÍ  sois.  Monta  ço  que 
li  auem  abatut  CCXXX  sois  minus  III  diners.  E  axi  roraan  que  li  donam 
CCCLV  sois  III  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  bernat  de  nica  ap  II  caváis  armatz  e  donamli 
ration  a  XXVI  dias  e  fa  CCCXC  sois  e  daço  leuamli  per  VII  muytz  enfre 

ordi  e  forment  que  li  auia  donatz  en  guillem  de  castel  nou  XXV  bz.  —  que 

fan  CLXV  sois  IX  diners.  ítem  leuamli  per  III  dias  questec  a  baritt  IX  sois: 
e  monta  ço  que  li  auem  leuat  CLXXVIIÍ  sois  minus  III  diners.  E  axi  roman 
que  li  donam  CCXII  sois  III  diners. 

Ítem  vene  en  la  dita  Nau  berenguer  e  ramón  dez  camps  e  damlis  a  II 
caváis  armatz  a  XXVI  dias  que  fan  CCCXC  sois.  E  daco  leuamli  per  VII 
muytz  enfre  ordi  e  forment  que  lis  auia  dat  en  guillem  de  castel  nou  XXV 

bz.  qui  fan  CLXV  sols  IX  diners:  e  leuamlis  per  III  dias  questegeren  a 

bariit  XII  sois:  monta  ço  quels  auem  leuat  CLXXVlII  sois.  E  axi  roman 
quels  donam  CCXII  sois  III  diners. 

ítem  vene  en  la  dita  nau  A.r.  carder  e  damli  ration  per  XXVI  dias  e 
damli  per  cascun  dia  V  sols.  E  monta  CXXXVIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Po  garcez  scutifer:  XXVl  dias  XXVl  sois. 

Suma  desta  nau  II  milla  CCLXXX  sois  III  diners. 


Nau  den  pintor  vene  en  Acre  di  Sabte  XXV  dias  en  Octobre. 

E  vene  en  la  dita  Nau  Garcia  fra...  damli  ration  a  III  caváis  armatz  e 
fan  lo  día  XXII  sois  VI  diners  e  montan  a  XIlII  dias  que  li  donam  CCCXV 
sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Ramon  de  uilla  ])lana  e  damli  ration  per  XII 
ballestres  a  peu:  e  fan  lo  dia  XII  sols:  e  fan  per  XIIII  dias  CLXVIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  Miehel  ferrandiç  de  talauera  e  damli  ration  a 
VI  ballestres  a  peu:  e  fan  per  XIIII  dias  LXXXIIII  sois. 

ítem  vene  en  la  dita  Nau  I  cavall  et  II  ornes  den  Andreu  museu  e  damlis 
ration  a  XIIII  dias  e  fa  LXVI  sois. 

Suma  desta  Nau  DCXXIII  sois. 


Nau  den  Guillem  ros  nene  en  Aere  Dous  XXIII  dias  en  Octobre. 

E  uench  en  la  dita  Naii  Guillem  Hiictuuian  e  pres  ration  per  I  caval 

armat  et  I  ballester  a  caual:  e  fan  al  dia  XII  sols e  monta  per  XVI  dias 

ce  sois:  leuamli  per  I  caval  que  li  fal  XXXII  sois.  E  axi  roman  que  li  donam 
CLXVIII  sois. 

Suma  desta  nau  CLXVIII  sois. 


Ítem  donam  an  G.  sa  Guardia  per  si  et  per  la  companya  den  Gauceran 
de  Pinos  ración  a  XXIX  caváis  armats:  fan  per  XXV  dias  V  Mil  CCCXXXVII 

sois 


FRANCESCH  CARRERAS  T  CANDI  129 


Suman  XXIX  Mil  DCCLX  sols  I  diner:  fan  IIII  Milia  DLXX  bcsants  et 


— Aquesta  es  la  secunda  ració  <|iie  donani  |)ev  III  meses  a  tota  la  com- 
panyia. .  S'Ml  coma... — 

Primerament  donam  an  Fei'ran  xanxis  per  ració  de  LXXVII  caiials 
armats  de  III  meses  et  i)er  ració  de  XV  dies  ])rimers  et  per  IIII  Milia  sols 
de  son  cors  VIIII  Milia  CCXVIII  besants. 

ítem  donam  an  Examen  dorrea  per  ració  de  III  meses  et  de  XXVI  dies 
l)rimers  A  CVIII  cauals  armats  XII  Milia  DCCLX  besants  ab  LX  besants 
que  donam  a  bernat  pasca!  i)er  minua. 

ítem  doneli  per  XX  homes  de  son  cors  II  ]\Iilia  CCC  sols  torneses  (pio  fan 
CCCLIII  besants. 

E  axi  auemli  donat  per  tot  XIII  IMilia  CXII  besants  per  los  <|uals  pres 

forment  a  IIII  Ijestints  et  quarta  et  ordi  a  II  besants  —  axi  com  se  conte  en 

lalbara  quens  fo  ei  perdese  el  pa  que  pres  MCL  besants  per  sso  cor  ualia  IIII 

besants forment  et  ordi  III  besants  minus  quarta. 

E  axi  munta  per  yo  XIIII  Milà  CLXVIII  l)esants. 

ítem  dono  an  G.  de  castelnou  per  ració  de  XXVII  caváis  armats  de  III 

meses  et  XXVI  dies  11  Milia  CCCCXVIII  besants  —  axi  com  en  lalbara  seu 

I 

se  conte  dels  quals  auia  el  reebut  den  Roudor  Mil  DCCCC  et  LXX  besants  et 
])r('S  de  nos  ¿M?  CCCCXLVIII  l)esants  —  et  en  aquest  comte  no  son  los  VIII 

caualers  qui  romanen  assi  a  ración  de  Lli  meses. 

ítem  donam  an  Ramon  de  cabrera  Ració  per  IIII  cauals  ai'mats  et  per  I 
balester  fan  lo  dia  XXXV  sols  et  fan  ¡««r  XC  dias  abatuts  VI  sols  cascun  dia 
II  Milia  DC  sols  torneses  (lue  fan  CCCC  besants.  Ítem  donamli  per  mana- 
ment den  P.  ferrandis  CCXII  sols  de  tornes  per  rao  dun  mul  que  no  li  auiem 
dada  ració  que  fan  XXXIll  besants  minus  quarta  et  axi  a  aut  per  tot 
CCCCXXXIIl  besants  minus  quarta. 

ítem  donam  a  Xanxo  peris  et  a  P  bei'gua  per  II  caváis  armats  fan  pei 
XC  dies  MCCCL  sols  torneses  que  fan  CCVIII  besant  minus  quarta. 

ítem  donam  a  P»  xanxis  et  A  michel  peris  ración  per  II  caváis  armats 
fan  per  XC  dies  CCVIll  besants  minus  quarta. 

ítem  donam  ración  a  xanxo  suaris  et  a  corrotxano  fan  per  XC  dies  aba- 
tut I  canal  que  lur  fal  MCLXX  sols  torneses  que  fan  CLXXX  besants. 

ítem  donam  a  gareia  fronti  ración  per  III  caváis  armats  fan  lo  dia  XXII 

sols  —  fan    per    XC    dies   II    Milia   XXV    sols   torneses  (jue   fan   CCCXI 

besants  — 
I 

ítem  donam  a  I  canal er  den  R.  de  munlor  ración  per  XC  dies  fan 
DCLXXV  sols  torneses  que  fan  LXXVl  besants  minus  XII  r.? 

ítem  donam  an  R.  bastus  ración  per  I  caval  armat  CIITI  besants  minus 
XII  diners 

y 


130  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

Itein  donaní  an  bacs  vacio  ])er  I  caual  armat  fa  CIIIl  besauts  iniíuis  XII 
diners. 

ítem  donam  au  K.  tnruamira  vacio  per  I  caual  armat  fa  CIIII  l)esants 
miuus  XII  diners. 

ítem  donam  an  ))r.  de  rochauaira  racio  minus  de  caval  fan  per  XC  dies. 

ítem  donam  an  A  de  tordera  ración  per  I  caual  armat  fa  CIIII  besants 
minus  XII  diners. 

*Itcm  donam  an  igot  ración  minus  de  caval  fa  LXXVI  besants. 

ítem  donam  A  fortuny  de  liergua  ilación  i)er  X  caváis  armats  fan  lo  dia 
LXXV  sols  et  fan  per  XC  dies  VI  Milia  DCCL  sols  de  tornes:  leuamli  per  II 
caváis  morts  CCCLX  sols  torneses  et  axi  roman  que  li  donam  VI  Milia 
CCCXC  sols  torneses  que  fan  DCCCCLXXXIU  besants. 

ítem  donam  a  P.  Jordà  ración  per  IIII  caváis  armats  fan  lo  dia  XXX. 
sols  et  fan  per  XC  dies  II  Milia  DCC  sols  leuamli  per  II  caváis  morts  CCCLX 
sols  roman  II  Milia  CCCXL  sols  torneses  que  fan  de  besants  CCCLX  besants 

ítem  donam  racio  a  aquest  homens  de  peu: 

A  p.  garçes  panicer  II  homens. 

A  alfonsso  IIII  homens. 

Al  sagristà  II  homens. 

Al  cápela  de  dona  berengera  II  homens. 

ítem  An  alletes,  IIII  homens. 

ítem  del  Alfaquim  II  homens. 

ítem  donam  al  museu — I  home. 

ítem  xireuala  I  home. 

ítem  a  Marti  de  P.  E.  II  homens. 

Ítem  den  Xanxo  garçes  IIII  homens. 

ítem  Mitifat  I  home. 

ítem  de  dona  ber enguera  VII  homens. 

Itein  de  peraco  de  vallébrcra  III  homens. 

ítem  camsors  II  homens. 

ítem  de  dona  teressa  I  home. 

ítem  balesters  de  tortoza  II  homens. 

ítem  farrers  IIII  homens. 

Suma  daíjuests  homens  XLIIII  fan  lo  dia  XLIIII  sols  fan  per  XC  dies  IIII 
Milia  minus  XL  sols... 

ítem  donam  a  II  homens  del  cnfant  en  xanxo  XL  sols. 

Suma  per  tots  IIII  Milia  de  sols  que  fan... 

ítem  donam  An  veiya  hoteler  del  senyor  Rey  racio  per  III  meses  a  II  sols 

—  lo  dia  fa  CCXXV  sols  torneses  que  fan  de  besants..,  XXXV  besants  mi- 
nus II  sols. 

Suma  que  munta  per  tota  la  racio  que  ha  preza  la  companya  qui  sen 
toma  XXVIIII  Milia  DCCCVIIII  besants. 


—Aquesta  es  la  secunda  (^;vació?)  dels  qui  vomanen. 

— Ball  este  vs  — 

P.  fervandis  V  balesters. 

Fortuny  de  leida  I  1)alcster. 

Bernat  denizan  (deuizan?)  I  balester. 

G.  octauia  I  balester. 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  131 

Uoclia  I  balestcr. 
Boreng-uer  togores  II  balesters. 
Martin  azoinbler  I  balester. 
Mo  (ie  iiallobar  II  balesters. 

I  balester. 

Arbert  de  toix  I  balester. 
Jordi  de  Jaffa  II  balesters. 

Suma  deis  balesters  XVIII  que  fan  lo  dia  LXXXV  sois  a  rao  de  V  sois 
per  balester  e  fan  per  XXX  dies  II  Milia  DCCL  sois  tornases. 


— Aquesta  es  la  compaya  de  la  secunda  racio  deis  qui  romanen  la  qual  es 
per  lo  primer  mes. — 

P.  ferrandis  XVI  caváis  armats. 

Comanador  de  montalba  XX  caváis  armats. 

R.  sa  g'uardia  XV  caváis  armats. 

Gaucoran  de  pinos  XIIII  caváis 

Nuc  de  belpuig  Xlll  caváis. 

Bernat  de  mallon  X  caváis. 

R.  de  muntalt  X  caváis. 

Geralt  Astor  XII  caváis. 

R.  de  nainlor  III  caváis.  ^ 

Bernat  durriols  IIII  caváis. 

Nuguet  daiguauiua  II  caváis. 

Jaspert  Alquer  II  caváis. 

Bernat  de  nissars  11  caváis. 

Berenguer  des  camps  II  caváis. 

G.  octuuia  I  caval. 

Jorda  dabelars  I  caval. 

P.  martines  de  luna  IIII  caváis. 

Namel  sicart  IIII  cavíxls. 

Gil  de  tarasco  II  caváis. 

P.  Gilabert  I  caval. 

G.  de  pugalt  IIII  caváis. 

Bei enguero  senuicens  III  caváis. 

Berenguer  de  togores  IIII  caváis, 

Johan  Marcus  IIII  caváis. 

Arbert  de  Foix  VI  caváis 

G.  de  foix  e  bernat  VII  caváis. 

Pons  de  foix  V  caváis. 

Flamenc  III  caváis. 

Caualers  den  G.  de  castelnou  VIII  caváis. 

Ber3nguer  de  vilarag'ut  II  caváis. 

Suma  daquest  caváis  CLXXXIIIl  caváis  armats  que  fan  lo  dia  VII  sols 

—  per  tot  MCCCLXXX  sols  de  tornes  et  fan  per  XXX  dies  XLI  Milia  CCCC 

sois  torueses. 

ítem  al  misatge  del  enperador  grec  qui  hic  era  ab  nos  per  I  mes  DCC... 
a  rao  de  XXV  sois  lo  dia. 

ítem  Al  missatge  del  cum...  io  de  trepesonda  VlIIe  sois  lo  día  fan  CCXL 

sois. 


132  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

ítem  Al  misatge  qui  nene  ab  en  Flamenc  CCC  sois  tm-neses  per  XII  dies. 

Suma  MCCXC  sois. 

ítem  A  garcia  ferrandis  de  Hallen  per  1  caval. 

ítem  A  xanxo  Rxiis  de  Mallen  per  I  caval. 

ítem  Garcia  alauaris  de  cortés  per  I  caval. 

Et  aquests  III  caváis  donam  per  XXV  dies  fan  lo  dia  XXII  sols  ---  et  fan 

per  XXV  dies  DLXII  sols 


I  I 


I 


—Aquests  son  los  homens  de  peu  balesters.  — 

R.  de  vila  plana  XII  balesters. 

Gil  de  talauera  VI  balesters. 

A  de  sisquer  III  balesters. 

Aquests  XXI  fan  lo  dia  XXI  sols  fan  per  I  mes  DCXXX  sols. 

A  de  mur  X  balesters  per  XXII  dies  fan  CCXX  sols. 

ítem  doming-o  gil  per  I  balester  a  peu  XXX  sols. 

Ítem  I  balester  den  pugalt  XXX  sols. 

ítem  domingo  gil  balester  XXX  sols. 

ítem  G.  martorel  balester  XXX  sols. 

Suma  desta  pagena  de  balesters  a  peu  MCCLXX  sols  torneses. 


ítem  donam  a  P.  Gilabert  per  II  Mules  del  sagristà  et  per  I  homens  ració 
V  sols  et...  II  homens lo  dia  fan  per  I  mes  CCX  sols. 

ítem  donam  a  pons  baster  Pere  valsegre  et  Pere  s.  meseus  VI  lo  dia  fa 
per  I  mes  CLXXX  sols. 

ítem  donam  a  perato  paniser  per  si  et  per  II  cauals  den  perato  de  ualle- 
brera  VI II I  sols  lo  dia  et  fa  per  1  mes  CCLXX  sols. 

ítem  a  berenguer  saporta  i)er  si  V^  sols  lo  dia  fa  per  I  mes  CL  sols. 

ítem  donam  als  azemblers  VI  e  sols  lo  dia  fan  per  I  mes  CLXXX  sols. 

ítem  donam  a  Andreu  falconer  III  e  sols  lo  dia  fa  per  I  mes  XC  sols. 

Suma  desta  pagena  doficials  MLXXX  sols  torneses. 


ítem  done  i)er  manament  deu  P.  ferrandis  a  sancta  Maria  de  ualuert  X 
besan  ts. 

ítem  donam  a  I  sarrahi  qixe  ana  defora  —  mug.  de  ferment  ual  II  be- 
san ts  ([uarta. 

Auem  ho  escrit  en  altre  loc. 

ítem  donam  an  bernat  pons  })er  armar  la  sagetia  MCCCCXXXII  besants. 
An  la  pagada  los  caualers  (1). 


— Tersa  ració  dels  qui  romanen  <[ue  fo  donada  per  lo  segon  mes. 
P.  Ferrandis  XIX  caváis  armats. 
Conianador  de  Montalban  XX  caváis  armats. 


(1)     Aquestes  quatr.^  darreres  partides,  després  d'esci'ites  sigueren  tat- 
xades. 


l'RAXCESCn   CARRERAS   Y   CANDI  133 

R.  Sci  guardia  XV  caváis. 
Gaucerau  do  Pinos  XIV  caváis. 
Nuc  de  bclpuig-  XIII. 
Bernat  de  Mallon  X  caváis. 
R.  de  Montalt  X  caváis. 
Galceran  Astor  XIllI  caváis. 
Rde  Munlor  lli. 
Bernat  durriols  1 1 II.  i 

Nug'et  daig'uauiua  II. 
Jasi)ert  Alqiier  II. 
Bernat  de  nissans  II. 
G.  octunia  I. 
Jordà  dabelars  I. 
P.  Martines  de  luna  IIII. 
Namel  sicart  IIII. 
Guií  de  Tar assec  II. 
P.  Giliabert  I. 
Pugalt  IIII. 

Berenguer  do  sonuicens  III. 
Bernat  teg'oros  IIII. 
Jolian  Marcluis  IIII. 
Arbert  de  foix  VI. 
G.  de  foix  et  bernat  VII. 
Caualers  deu  G.  de  castelnou  VÍII. 
Bernat  de  vilaragut  II. 

Suma  CLXXXIIII  caváis  armats  fan  per  I  Mes  VI  Milia  et  CCCLXX 
besants  a  rao  de  VII  e   VI  diners  de  tornes  per  caiialer  et  besants  a  VI  e 

sols  — 


— Balesters  a  canal — 
P.  ferrandis  V  balesters. 
G.  octuiiia  I  balester. 
En  Rocha  I  balester. 
Bernat  de  togores  II. 
Martin  azembler  I. 
Mo  de  uallobar  II. 
R.  fferi-adella  I  balester. 
Arbert  de  foix  I, 
Gorgi  de  Jaffa  II. 
Suma  per  tots  XVI  balesters. 

Fan  lo  dia  LXXX  sols  tornes  fan  per  XXX  dies  II  Milia  CCCC  sols  tornes 
et  fan  de  besants  CCCLXVIIII  besants  minus  quarta. 


—Oficials— 

Furtuyo Ven  sols  torneses 

Flamenc XV  e   »         » 

Pere  Gilabert  per  dos  mules  del  sagristà  e  per  Ihome  V^n  »         » 

Pons  baster  et  ualsegre VI     »        amdos. 

Perato  paniser VlUJe   »  ab  I  caval 

Bernat  saporta Ve» 


134  LA  CREUADA  A  TERKA  SANTA  (1269-1270) 

A  VI  azemblers .  VI  e  sois 

Andreix  falconer III  » 

R.  ele  Vilaplana  XII  balesters  a  peu XII  e   » 

...  de  talauera  VI  balesters VI  » 

Suma  que  munta  tota  esta  compaya  LXXII  sol  —  torneses  lo  dia  et  fan 

per  I  mes  II  Milia  CLXXV  sois  torneses  que  fan  de  besants  CCCXXX  et  IIII 

besants  III  sois  de  tornas. 

Suma?  que  munta  tota  aquesta  tersa  racio  VII  Milia  LXXIII  besants 

I 
et  — 
I 


— Quarta  racio  la  qual  donara  per  lo  terser  mes  a  la  companya. — 

P.  ferrandis  XIX  caváis  armats  et  V  balesters  fan  lo  dia  CLXVII  sois 

—  de  torneses  et  munta  per  I  mes  DCCL  besants  los  quals  li  auem  pagats. 

Comanador  de  Mont  Alba  pres  per  XX  caváis  armats  fan  lo  dia  CL  sols 
tornes  fan  per  I  mes  III I  Milia  D  sols  tornes.  Pagamli  DCC  Menis  IIII 
besants. 

R.  sa  guardia  pren  per  XV  caváis  armats.  Auemli  donats  LX  Mugs  dordi 
et  X  de  forment  que  fan  CCX  besants. 

Gaiiceran  de  pinos  pren  per  XV  caváis  armats.  Auemli  donats  LX  Mugs 
dordi  fan  CLXV  besants. 

Nuo  de  belpuig  pren  per  XIII  caváis  armats.  Auemli  donats  XL  mugs 
do  ordi  et  VI  botes  de  uin  fan  CLXX  besants. 

En  barnat  de  mallon  pren  per  X  caváis  armats.  Auemli  donats  XL  Mugs 
dordi  et  CXXX  sols  fan  CXXX  besants. 

En  Geralt  Astor  pren  per  XII  caváis  ai'mats:  fan  CCCXVI  besants.  Auem- 
Inshi  pagats. 

En  R.  de  Munlor  pren  per  III  cavals  armats  Auemli  pagats  XCV  besants. 

En  bernat  dorriols  pren  per  IIII  cavals  armats  Auemli  pagats  LXXVIII 
besants. 

Nuget  daiguauiua  pren  per  II  cavals  armats.  Auemli  pagats  XIIII  be- 
sants. 

En  Jaspert  alquer  et  en  Jordà  pren  per  III  cavals  armats.  Auemli  i)agats 
XLVIII  besants. 

Caualers  den  P.  G.  de  castelnou  prenen  per  VIII  cavals  armats.  Auem- 
lur  donats  XXXII  Mugs  dordi  fan  LXXXVIII  besants. 

Berenguero  de  uilaragut  pren  per  II  cavals  armats  auemli. 

En  R.  de  Muntalt  ¡iren  per  X  cavals  armats. 


En  Fortuyo  [)ren  Y±  sols  lo  dia. 

En  Flamenc  pren  per  cascun  jorn  XV  «  sols  torneses.  Auemli  donats  L 
besants. 

Pons  baster  et  ualsegre  prenen  VI^    sols  lo  iorn  entramdos. 

Po  panicer  ab  II  cavals  i)ren  VIIII  sols  lo  iorn. 

Berenguer  sa  porta  pren  V^  sols  lo  dia.   Auemli  donats  XXIII  besants. 

Martin  asembler  pren  ])er  I  balestcr  o  per  VI  azemblers.  Auemli  donats 
XVIIII  besants. 


FRANCESCU   CAKREKAS   Y   CANDI  135 

Andreu  falconer  pren  Ille  sols  lo  ioru.   Anenili  donat  I  besant  — 

I 

11.  de  uilaplana  pren  per  XII  balesters  a  pon  Xile  sols  lo  ¡om.  Auemli 
donats  XVI  besants. 

.  .  .  talan  era  pren  per  VI  balesters  a  i)eii  VI^  sols  lo  ¡orii.  Auemli  do- 
nats IIII  besants. 

En  Rocha  porter  ])er  I  balester  a  caual  V  sols  lo  dia.  Auemli  donats  III 
besants. 

M^  de  uallobar  pren  per  II  balesters  a  canals.  Auemli  donats  XXII 
besants. 

R.  ferradolla  prenia  per  I  balester.  Auemli  donat  III  besants. 

En  bernat  de  nizans  pren  por  II  caváis  armats.  Auenüi  pagat»  LXVIII 
besants. 

R  et  bernat  des  carns  pren  per  II  caváis  armats.  Auemli  pagats  XXXVI 
besants. 

Bernat  de  tegorcs  pren  per  IIII  caváis  armats  et  ])cr  II  balesters.  Auemli 
donats  LXIIII  besants. 

Johan  Marcbus  pren  per  IIII  caváis  armats.  Auemli  donats  XIIII  besants. 

Narbert  do  Foix  j)ren  i)er  IIII  caváis  armats.  Auemli  donats  XXXIII 
besants. 

En  Pons  de  Foix  pren  per  V  caváis  armats.  Auemli  donats  LV  besants. 

En  bernat  de  foix  pren  ])er  III  caváis  armats,  no  a  res  i>res. 

G.  octuuia  pren  per  I  caval  armat.  Auemli  donat  XXIIII  besants. 

Caualers  den  Po  martins  de  luna  prenen  per  IIII  caváis  armats.  Auemli 
donats  XLVIII  besants. 

Namel  sicart  pren  per  IIII  caváis  armats.  Aiiemli  donats  VIIII  besants. 

Gil  de  tarasco  pren  per  II  caváis  «xrmats.  Auemli  donats  XXV  besants  — 

P.  Gilabert  pren  I  caval  armat.  Auemli  donat  XV  besants. 
G.  de  pujalt  pron  per  IIII  caváis  armats.  Auemli  donats. 
Berenguero  senvicens  ])ren  \)er  III  caváis  armats. 


— Ffeem  de  Mecio  per  rao  del  Misatge  del  tarter  que  amena  en  Acre  en 
Jacmo  dalarig.  — 

Primum  costa  lalberc  en  qiiels  mesen  XVIII  besants. 

ítem  munta  la  dezpessa  que  lur  doriam  que  feeren  en  acre  per  XIIII  dies 
DCC  sols  torneses  qui  muntan  CVIII  besants. 

ítem  costaren  los  draps  de  logar  que  lur  mesen  en  lostal  lli  besants. 

ítem  donam  al  Misager  Maior  IIlI  canos  de  preset  uormeil  et  II  enaps 
dargent. 

ítem  donam  a  son  frare  III  canes  de  preset  uermel  et  I  enap  dargent. 

ítem  donam  al  Misatgcr  del  arcabisbe  dartzenga  111  canes  de  preset  uer- 
mel et  II  enaps  dargent. 

ítem  donam  al  Misatger  del  rey  derminia  IIII  canes  de  preset  uermel  et 
II  enaps  dargent. 

ítem  donam  an  Jacme  dalarig  III  canes  de  preset  uermel  et  I  enap 
dargent. 

E  costaren  tots  aquests  enaps  et  tot  aqiiest  drap  CCCXXXVIIII  besants. 

Suma  que  costa  tota  aquesta  Mecio  dels  Mlsatges  del  tarter  et  den  Jacme 
dalarig  CCCCLXVIII  besants. 


136  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

— Aquestes  son  les  niesions  qiie  feroii  en  Acre  per  descarg'aret  per  altres 
auei'ies. — 

Primum  donam  an  Bonaeot  Peliser  jier  I  butlga  que  loga  en  bonayr  per 
lo  blat  del  Re}'  (lue  hi  mes  XII  besants. 

ítem  pagam  al  escriua  den  P.  Ris  ]H^r  rao  de  la  Meció  de  les  niandes  del 
Rey  (jue  auia  fetes  IjX  besants. 

ítem  costaren  les  Mecions  que  feem  per  la  nau  dels  Malfetans  XXXV 
besants. 

ítem  pagam  an  Casteiuy  per  la  Meció  que  auia  feta  per  les  uiandes 
LXXVIII  besants. 

ítem  pagam  per  la  nau  den  A.  Calafat  per  les  mecions  XXXIII  besants. 

ítem  pag'am  an  Costa  per  la  meció  que  auia  feta  V  besants  et  quarta. 

ítem  costa  la  meció  de  la  nau  den  i)intor  LXXXIIII  besants 

I 

ítem  costa  la  meció  que  feem  per  la  nau  den  bernat  saporta  LXXVIIII 
besants. 

ítem  pagam  an  P.  Gilabert  per  la  Meció  de  la  nau  den  Cuc  que  el  auia 
feta  CV  besants. 

Ittsm  pagam  per  la  Meció  de  la  nau  den  G.  dalmat  XXX  bcsauts  quarta. 

ítem  2>agam  per  les  mecions  de  la  nau  den  Pascali  de  Mutubrun  XII 
besants. 

ítem  feem  de  meció  de  mesurar  lo  blat  et  lo  forment  et  de  bastaix  et  dal- 
tres  mecions  menudes  XXXIIII  besants. 

ítem  pagam  a  I  espia  II  besants. 

ítem  donam  a  sancta  Maria  de  ualuert  dacre  X  besants. 


— Aquestes  son  les  rebudes  que  feem  en  acre  de  les  naus  uengueren  de 
barcelona.  — 

Primum  rcebem  den  Casteiuy  CCXXXVII  Mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  del  leny  den  bosc  DCCC  minus  Vil  mugs  dordi  ras. 

Ítem  reebem  den  Cayol  CXLVIII  Mugs  dordi  que  pres  Examen  dorrea. 

ítem  reebem  den  G.  ros  MCCVII  mugs  dordi  ras. 

ítem  rcebem  den  P.  de  molct  CCXXVII  mugs  dordi  rases. 

Ítem  den  G.  sacosta  LVI  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  P.  Ris  CCXI  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  Bernat  fuster  per  en  pintor  CCLV  mugs  dordi  rases. 

Ítem  reebem  den  Calafat  CCLXXXVl  mugs  dordi  ras. 

Ítem  reebem  den  blancars  ÇLXX  Mugs  dordi  rases  que  pres  en  R.  sa 
guai'dia. 

Ítem  reebem  den  Ermengol  DCCCCLXXII  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  bonayr  DCCCLXVl  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  G.  dalmad  CCCLXXXII  mugs  dordi  rases. 

ítem  reebem  den  bernat  Maiol  DIII  mugs  dordi  rases. 

ítem  de  la  nau  dels  malfetans  DXL  mugs  dordi  ras. 

Ítem  de  la  nau  den  bernat  çaporta  CCLXX  mugs  dordi  ras. 

ítem  de  la  nau  den  Cuc  D  minus  X  mugs  dordi  rases. 

ítem  de  la  nau  de  ser  pacali  de  muntobrun  DXXX  mugs  dordi. 

Suma  per  tot  VIII  Milia  CXLIIII  mugs  dordi  rases  del  qual  abatem  per 


FKANGESCII    CAKREUAS    V    CANDI  l'H 

Minua  dc  lucsurage  cor  nou  bastaiia  lo  imifi-  ras  al  iniig  de  la  uouda  II II 
miig"S  per  ciMitena:  et  munta  la  Suma  CCCXXVI  mugs.  Axi  roman  VII  Milia 
DCCCXVIII  mugs  (\u.e  fan  a  rao  dc  III  i)esants  minus  quarta  lo  mug  XXI 

Milia  J)  minus      -  besants. 
I 


— Forment. — 

Aquestes  son  les fet  en  acre  per  lo  seyor  Rey. 

Primum  reel)em  den  Casteluy  DCCCXL  mugs  dc  forment  rases. 

ítem  recbem  deu  Gayol  CXLII  mugs  de  forment  rases  que  pres  examen 
dorrea. 

ítem  repbem  deu  P.  de  molet  CCLIIl  mugs  de  forment  rases. 

ítem  reebcm  deu  P.  ris  CCVÍIII  mugs  forment. 

ítem  reebeni  den  bernat  fuster  per  en  )>intor  MIII  mug'S  forment  rases. 

ítem  i-eebem  deu  R.  saguardia  CLXX  mugs  de  forment  rases  foren  deu 
blancars. 

ítem  den  Bertran  Mayol  CCLII  mugs  forment. 

ítem  de  la  nau  den  bernat  saporta  CCCCLI  mugs  de  forment  rases. 

Suma  III  Milia  CCCXX  mugs  et  mig  rases  deies  quals  abatem  per  minua 

CXXXII  mugs  et  axi  roman  III  Milia  CLXXXVIII  mugs  que  fan  a  rao 

de  IIII  besants     ^^  lo  mug  XIIII  Milia  CCCXLVIH  besan ts. 
I  ° 


— Aquestes  son  les  rebudes  que  fem  minus  de  cartes. — 

Primum  recbem  de  les  cozes  qui  foren  de  la  nau  den  bernat  cantul  los 

quals  hauia  reebudes  en  fferran  xanxis  de  les  quals  nos  pres  el  en  comte  IIII 

Milia  XL  besants. 

ítem  reebem  de  les  coses  que  en  G.  de  castelnou  Auia  reebudes  de  la  nau 

den  Roudor  quens  mes  en  comte  MDCCCCLXX  besants. 

ítem  reebem  de  la  naii  deu  bertran  Cuc  DXXXII  bacons  —  que  fan  a 

rao  de  V  besants  i)er  bacó  11  Milia  DCLXII  besans  — 
'  I 

ítem  reebem  del  meteix  CLXV  mugs  de  faues  (iue  fan  a  III  besants  lo 
mug  CCCCV  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  CCXXIII  mugs  de  ciurons  que  fan  a  Ve  besants 
lo  mug  MCXV  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  LX  mugs  de  faua  freza  que  fan  a  IIII  besants  lo 
mug  CCXL  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  XXX  Mugs  de  lenties  que  fan  a  Ve  besants  lo 
mug  CL  besants. 

ítem  reebem  del  meteix  XI  mugs  de  fezols  per  LV  besants  a  V  besants 
lo  mug. 

ítem  CCCLX  sacs  et  LX  sames  et  cordes  per  LXX  besants  sarrainats. 

ítem  reebem  deu  bertran  Maiol  XXV  sarnes  de  bescuit  et  altres  menu- 
deries  que  pres  examen  dorrea  per  CXLVIIII  besants. 

Ítem  reebem  den  G.  dalmad  per  menuderies  que  pres  en  son  comte  nuc 
de  beli)Ug  CCXCVII  l)esants.  ítem  del  mateix  XV  bacons  por  LXXV  besants. 


138  LA  CREUADA  A  TERRA  SANTA  (1269-1270) 

ítem  reebem  de  la  nau  den  Molet  per  rao  de  les  nieniideries  que  auia 
proses  lo  comanador  de  inuntalba  et  per  rao  del  bescuit  que  el  pres  on  son 
comte  CCCXXVIll  besants. 

ítem  reebem  de  la  nau  don  calafat  menuderies  per  XCVIII  besants  quen 
presen  en  comte. 

ítem  reebem  de  la  nau  den  P.  ris  CXVI  besants  per  menuderies  quen 
presen  en  comte  de  P.  ferrandis. 

ítem  reebem  de  la  nau  den  bernat  sa  porta  LXXXV  bacons  qiie  fan 
CCCCXXV  besants. 

ítem  reebem  don  P.  Ris  XXXV  bacons  que  fan  CLXXV  besants. 

Suma  XII  Milia  CCCLXXII  besants  -- 

I 

ítem  reebem  den  P.  ferrandis  DX  Mugs  dordi  (jue  foren  de  paliologo 
(luo  fan  MCCCCIl  besants  —  á  rabo  do  líl  besants  miniis  quarta  lo  mug. 

ítem  reebem  den  P.  fferrandis  CLXXXXVI  besants  en  or  (lue  el  Hura  a 
bertran  sa  porta  deis  que  ac  de  paliologo  per  a  obs  de  la  racio. 

Suma  per  tota  la  reebuda  XLVIIII  Milia  DCCCXIX  besants  entre  assi. 

ítem  reobi  den  P.  ferrandis  CCLXXIII  Mugs  dordi  c|ui  fo  del  do  palio- 
logo  que  fan  DCCCL  besants. 

Suma  p-ir  tot  L  Milia  DLXIX  l)esants. 

ítem  reebem  den  P.  Fferrandis  CCCCLXVIII  besants  los  quals  nos  llura 
de  sso  (¡ue  uonc  do  paliologo  et  foren  donats  a  la  meció  deis  Misatges  del 
tarter  et  den  Jaume  dalaiñg. 

(Registro  17,  folis  117  a  114.  A.  C.  A.) 

Francesch  Carreras  y  Candi. 


División  de  la  Conquista  de  la  España  mora 
entre  Aragón  y  Castilla 


Los  archivos  de  los  cabildos  catedrales,  salvo  raras  excepciones, 
están  inesplorados:  abrir  sus  puertas  cuesta  esfuerzos  grandísimos,  el 
poder  investigar  en  los  mismos  resulta  imposible.  Por  fortuna  raía 
tuve  buen  Mecenas  en  un  viaje  que  hice  á  Toledo,  las  puertas  del  ar- 
chivo se  abrieron  y  se  permitió  buscar  un  i)oco,  ya  que  no  había  en- 
tonces persona  encargada  del  archivo.  Por  fortuna  tropezé  con  el 
Cartulario  en  que  suponía  poder  encontrar  lo  que  buscaba:  allí  estaba 
efectivamente.  Pero  sacar  el  códice  para  estudiarlo  detenidamente 
era  obra  que  necesitaba  mayores  fuerzas  que  las  mías.  Acudí,  pues,  al 
Emmo.  Cardenal  Sancha  que  me  tenía  hospedado  en  su  palacio,  ofició 
éste  al  Cabildo  y  el  libro  que  yo  apenas  podía  veren  la  catedral,  pasó 
por  una  semana  á  mi  poder.  Cien  cuartillas  de  notas  saqué  de  su  estu- 
dio y  entre  ellas  la  copia  del  tratado  de  Cazorla  (1).  Después  he  visto 
otro  cartulario  en  el  Archivo  Histórico,  procedente  de  Toledo  y  del 
cual  es  copia  el  que  ahora  tiene  aquel  Cabildo  y  yo  he  disfrutado.  Me 
quedaba  una  laguna  y  es  que  en  estos  códices  se  habla  de  un  docu- 
mento árabe  de  los  primeros  reyes  de  Denia^  que  debía  estar  allí  co- 
piado y  sólo  está  indicado.  Suplí  esta  deficiencia  en  mi  viaje  á  Roma 
de  1900,  pues  allí  en  el  Archivo  Vaticano  (Act.  Arm.  IX  Cax.  XI.  nú- 
mero I)  encontré  el  rollo  de  pergamino  donde  estaba  el  original  de  lo 
de  Toledo  y  de  Madrid  con  lo  árabe  y  todo.  Aun  más.  Como  en  el  pro- 
ceso primitivo  se  decía  que  el  original  estaba  en  la  catedral  de  Barce- 
lona, allí  lo  buscamos  á  nuestro  regreso.  No  está  ya  original,  pero  si 
una  copia  de  1230  en  forma  auténtica.  Una  fotografía  que  tenemos  nos 
hace  el  papel  del  original. 


(1)  Alacena  V,  arqueta  I,  legajo  I,  ])ieza  2,  Cartulario  f.  130,  archivo 
del  Cabildo  Catedral  de  Toledo.  Un  ejeinjjlar  del  Archivo  Vaticano  tiene  la 
signatura,  Act.  arm.  IX,  cax.  XI,  núm.  I. 


14:0  DIVISIÓN  DE  LA  COXtiUISTA  DE  LA  E.SI'AXA  MOKA 

El  liallazgo  del  tratado  de  Almizra  también  fué  casual,  pues  salió 
de  un  legajo  de  papeles  sueltos  sin  catalogar.  Estos  dos  documentos  se 
relacionan  perfectamente:  el  segundo  deriva  del  primero. 

A  la  vista  salta  que  los  Alfonsos  de  Aragón  y  de  Castilla  hayan 
celebrado  este  tratado  en  Cazorla,  fuera  de  sus  reinos  respectivos  y 
estando  ocupados  en  la  guerra  contra  los  moros.  El  objeto  del  tratado 
es  prevenir  un  conflicto  cu.iiido  uno  ú  otro  quiera  anexionarse  paises 
por  conquistar.  La  probabilidad  de  la  lucha  es  aun  remota  y  nos  pa- 
recen insuficientes  todas  las  explicaciones  que  nos  hemos  imaginado. 
¡Quien  sabe  lo  que  debió  ocurrir  para  que  el  monarca  aragonés  con- 
sintiera en  combinación  tan  desproporcionada!  Se  le  reservan  á  éste 
solamente  las  provincias  actuales  de  Castellón  y  de  Valencia  y  la  ma- 
rina de  Alicante;  todo  lo  demás  de  la  España  musulmana  será  para 
Castilla,  y  aún  no  contentos  así  los  castellanos,  al  con(iuistarse  Valen- 
cia quieren  que  Játiva  y  su  distrito  sean  también  suyos.  Comprende- 
mos, pues,  las  arrogancias  de  Jaime  I  en  Almizra  y  su  tesón  en 
defender  lo  poco  que  los  tratados  anteriores  le  concedían. 

Hemos  registrado  los  cronistas  y  bien  examinados  no  resulta  fueran 
los  aragoneses  ayudados  nunca  por  los  castellanos  contra  los  moros;  y 
en  cien  ocasiones  las  armas  de  Aragón  apoyaron  las  de  Castilla  antes 
y  después  de  estos  tratados. 

¿Qué  hizo  Castilla  después  de  1244?  Contemporizar  con  los  moros, 
cobrarles  parias  y  esperar  la  ocasión  de  echarse  sobre  ellos,...  cuando 
Aragón  dio  nueva  sangre  á  Castilla  y  viril  dirección  con  Eernando  el 
Católico.  Así  transcurrieron  248  años.  Durante  este  tiempo  Jaime  I 
conquistó  Murcia  y  regaló  este  reino  á  su  yerno:  y  sus  sucesores  ayu- 
daron á  Castilla  en  el  sitio  de  Almería  desinteresadamente:  y  en  otras 
ocasiones  en  que  la  morisma  intentó  recuperar  lo  que  los  cristianos  le 
habían  quitado:  finalmente  en  Granada  cooperó  con  gente  y  dinero. 

Este  esbozo  histórico  es  bastante  para  un  libro,  que  ahora  no  he- 
mos de  hacer;  pero  es  toda  una  epopeya  patriótica  en  que  figuran  á 
grande  altura  las  barras  de  Aragón. 

Convenio  celebrado  en  Cazorla  en  1 178,  entre  Alfonso  I  de  Cataluña 
y  11  de  Aragón  y  Alfonso  VIH  de  Castilla. 

In  Xristi  nomine.  Hec  est  coniienientia  facta  Ínter  illustres  Aldofonsiim 
regem  Castelle  et  Ildefonsum  Regem  aragonuiii  Comitem  barchinone  et 
Marchionum  Prouincie  super  diuisione  torre  Ispanie.  Diuídunt  nainque  ín- 
ter se  tevraui  Ispanie  hoc  scilicet  modo.  Laudat  siquidem  concedit  atqiie 
imperpetuum  difñnit  per  se  et  suos  successores  predictus  Aldcfonsus  Rex 
Castelle  jam  dicto  Ildefonso  regi  Aragonensium  et  successoribus  suis  ut  ad- 
quirant,  sibi  habeant  et  in  perpetuum  possidoant  lil)ere,  solide  et  absolute 
non  interueniente  aliqua  contraria,  ab  uno  ad  alterum  Valentiam  et  totum 
regnum  Valentie  cum  ómnibus  suis  pertinenciis  heremis  et  populatis  que 
sibi  pertinent  et  pertinere  debent.  SimiJiter  laudat  concedit  atque  diffinit 
eidem  et  successoribus  suis  in  perpetuum  Exatiuam  cum  ómnibus  sibi  perti- 
nentil)us  heremis  et  populatis  et  Biar  cum  suis  terminis  heremis  et  popiUatis 


KOQUB  CHABAS  141 

ot  totam  torraiii  lieroiiiiuii  vt  i)()i)ulat;iin  qiio  est  a  portu  qui  est  ultra  Biar 
qui  i)ovtus  dicitur  port  de  Biar  sicut  rcspicit  uersus  oxatiuain  et  valenciain' 
et  Deniain  et  totum  regiuiin  dciiie  ciiin  ómnibus  suis  pertinenciis  hereniis  et 
poi)ulatis  sicut  tendit  et  dueit  portus  ns(|ne  ad  mare  et  vadit  usque  ad  calp. 
Laudat  et  concedit  atqiie  in  perijetuuni  dit'íinit  per  se  et  per  sucs  successo- 
res predicto  Ildefonso  regi  Aragouis,  et  suis  successoribus  ouinia  castellà  et 
villas,  hcremas  et  populatas  cum  oninil)us  iiertincnc-iis  suis  que  sunt  et  erunt 
infra  predicta  regna  et  ])redictos  términos.  Similiter  predictus  Ildefonsus 
Rex  Aragonis  ("ornes  barchinone  et  Marcliio  l'rouincie  laudat  concedit 
atque  in  perpetuum  diíHnit  per  se  et  i)er  suos  successores  jani  dicto  Alde- 
fouso  Reg'i  Castelle  et  successoribus  suis  ut  adquiraut  sibi  et  habeant  et 
in  perpetxmm  possideant  libere,  solide  et  absolute,  totam  terrani  Ispiïnie 
heremam  et  populatam  que  est  ultra  })redictum  portuni  qui  est  ultra  Biar 
qui  portus  dicitur  portus  de  Biar  cum  ómnibus  castellis  et  uillis  hereniis  et 
popiilatis  et  omnibiis  pertinenciis  suis  que  sunt  et  erunt  ultra  predictum 
portum  nou  interueniente  aliqua  contraria  ab  uno  ad  alterum.  Hanc  ita- 
quod  diuisionem  coucessionem  atque  diffinicionemfaciunt  interse  et  succes- 
sores suos  predicti  Reges  bona  ñde  et  sine  omni  fraude  et  dolo,  libenti  ani- 
mo et  spontauea  uoluntate  perpetuo  ualituram  etduraturam.  Et  conueniunt 
Inter  se  quod  neuter  alteri  de  assignata  sibi  porcione  aliquid  auferat  uel 
diminuat  nec  alter  contra  alterum  súper  predictam  diuisionem  aliquid  inpe- 
dimenti  uel  malicióse  machiuetur:  Facta  carta  aimd  Cazolam  ciim  ibi  habe- 
rent  colloquium  ijredicti  Reges.  Auno  domini  M°C"LXX°VIII°  Era  MmCCm 
XVIImXIII°  kalendas  aprilis. — Signum  Aldefonsus  Regis  Castelle — Signum 
Ildefonsi  Regis  Aragonum  Comitis  barchinone  ^larcliionis  prouincie. — Sunt 
testes  ex  parte  Regis  castelle  Comes  jietrus.  Petrus  roderici  de  azagra.  Pe- 
trus  de  arazori.  Gómez  garcía.  Petrus  roderici  de  gosman.  Tello  petri.  Gai'- 
cia  portales.  Martinus  roderici  de  azagra.  Suerus  pelagii.  Raimundus 
pelag'ii.  Garcia  muniz. 

Siint  testes  ex  parte  Regis  aragonis.  Dompnixs  petrus  cesaraugustanus 
episcopus.  Arnaldus  de  tun-e  rubea  magister  militie  templi.  petrus  de  Cas- 
telazol.  Blascho  romeu.  Arnaldus  de  pontibus.  Artallus  de  Alagon  alferiz 
Regis.  Saucius  de  orta  majordomo.  Michael  de  sancta  cruce.  Berengarius 
dentenza  (1). 

Convenio  celebrado  en  Almizra  en  1244  entre  D.  Jaime  I  de  Aragón 
y  D.  Alfonso  Infante  de  Castilla. 

Publicado  por  D.  Andrés  Giménez  Soler  en  Ln  Corona  de  Aragón 
y  Granada^  (Boletín  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barce- 
lona, año  1905,  n.°  19,  página  106);  reproducido  por  D.  Salvador 
Carreres  Zacarés  en  Discurso  leído  en  el  ejercicio  del  grado  de  Doctor 
en  Filosofía  y  Letras,  apéndice  II,  (Valencia  1908). 

Roque  Chabas. 


(1)  Copia  exacta  del  ejemplar  existente  en  el  A.  C.  A.  colección  de  per- 
gaminos sueltos,  d.  268  de  Alfonso  I  de  Cataluña,  II  de  Aragón.  Aim  cuando 
fué  publicada  otra  copia  por  el  Sr.  Carreres  Zacarés,  en  su  Discurso  del  1908 
(Ap.  I),  merece  conocerse  la  presente  por  ofrecer  algunas  variantes,  espe- 
cialmente por  su  fecha,  que  en  este  ejemplar  es  completa. 


Los  Templers  a  Mallorca 


Poderosos  eran  los  Templers  quan  se  realitzà  la  conquesta  de 
Mallorca.  Encara  que  lo  í'í  de  la  seua  fundació  fonch  la  defensa  deis 
pelegrins  de  Terra  Santa,  no  obstant,  com  los  serrahins  ocupaven 
algunes  regions  d'Europa,  no  tardaren  aquells  cavallers  a  oferir  llurs 
armes  als  reys  que  anaven  recobrant  sos  estats,  y  aextendre  sos  domi- 
nis per  l'Occident,  guanyant-se  la  benevolencia  dels  sobirans  qui  rego- 
nexíen  en  ells  una  defensa  del  lur  poder. 

Catalunya  y  Aragó,  ja  en  temps  d'en  Berenguer  lo  gran  y  d'Alfons 
lo  batallador,  obriren  ses  portes  als  valents  cavallers,  y  tal  fonch  lo 
ascendent  que  ab  son  noble  comportament  arribaren  a  exercir  demuut 
aquells  monarques,  que  lo  primer  volgué,  abans  de  morir,  pendre 
l'hàbit,  mentres  lo  d'Aragó  senyalava  als  cavallers  de  les  Ordres  Mili- 
tars per  hereus  de  son  reyalme,  herencia  que  no  acceptaren  y  als 
qualS;  per  sa  renuncia,  volgué  recompensar  lo  primer  príncep  de 
Catalunya  y  Aragó,  Berenguer  IV,  establint-los,  en  1142,  ab  pública 
y  formal  autorització  dins  son  reyalme  y  entregant-los  varies  ciutats, 
terres  y  castells.  De  llavores  tots  los  fets  memorables  de  Catalunya  y 
Aragó  deuen  qualque  cosa  de  sa  gloria  al  valor  o  a  la  opulencia  dels 
Templers,  lOs  qui  prengueren  per  son  compte  la  defensa  de  les  places 
més  importants  y  perilloses  de  les  fronteres,,  ademes  de  la  part  activa 
que  prengueren  en  les  noves  y  freqüents  coníjuestes. 

En  los  moviments  y  sedicions  dels  ambiciosos,  tan  freqüents  durant 
la  compromesa  minoría  de  Jaume  I,  semi)re  romangucrcn  a  favor  del 
rey,  de  manera  que,  obligat  lo  Papa  a  entrevcnir  en  lo  negoci  per 
seguretat  del  Rey,  manà  posar-lo  sots  la  custodia  dels  Templers,  en  lo 
castell  de  Monteó,  governat  aleshores  per  lo  Comenador  Fr.  (¡uillém  de 
Montredó. 

Lo  Conqueridor  no  oblidà  jamay  la  fidelitat  dels  cavallers  y  en 
totes  ses  grans  empreses  racüm])anyaren  com  a  vassalls,  cuidant  bé 
lo  sobirà  de  remunerar  després  de  la  victoria  sos  serveys,  augmentant 
axí  ab  noves  terres  les  moltes  qu(?  ja  possehíen. 


MATEU   ROTGER  H'.y 

A  Ici  conquesta  de  Mallorca  l'oren  los  Teniplers  dels  qui  més  se  dis- 
tingiren per  lo  séu  valor,  segons  havien  promès  a  les  Corts  de  Barce- 
lona y  se  fà  constar  en  les  cròniques  d'aquell  succés.  Los  frares  Ramón 
í-lerra,  Perelló  de  Pachs,  Bernat  Chanipans^  Comenador  de  Miravet, 
Pere  Ravan  y  Ramón  Bacó,  primer  Comenador  d(;  Mallorca,  t'oi;en  sos 
noms  memorables  dins  la  historia  de  la  conquesta  de  la  nostra  Illa. 
Lo  Conqueridor  premicà  aquells  cavallers  concedint-los  lo  castell  de 
dins  la  ciutat  liont  s'havia  depositat  lo  tresor  de  la  Almudaina,  que 
fonch  lo  palau  de  la  comanda  de  Mallorca  y  la  residencia  dels  cava- 
llers. Ademes  los  hi  assignà  en  lo  repartiment  general  de  la  Illa  52') 
cavalleries  y  mitja,  ab  la  obligació  de  servir  tjuatre  cavalls  armats; 
365  cases  y  54  obradors  dins  la  ciutat,  alguns  molins  y  122  alqueríes 
repartides  en  lo  terme  de  la  ciutat,  Montueri  y  Pollensa,  hont  hi  cons- 
tituireu una  llochtenencia. 

Per  més  que  en  aquell  temps  acabava  ja  lo  feudalisme,  los  magnats 
o  possehidors  de  Capdalíes  exercíem  jurisdicció  civil  y  criminal,  mer 
y  mitg  imperi  sobre  los  habitadors  de  llurs  territoris,  per  ministeri  del 
batlle,  autoritat  civil  y  judicial  qui  disponía  y  sentenciava  los  negocis 
de  sa  jurisdicció. 

Com  casi  tot  lo  terme  de  Pollensa  era  propietat  dels  Teniplers,  hi 
fixaren  una  residencia,  destinant-hi  un  gran  edifici  en  lo  centre  de  la 
vila,  junt  a  la  iglesia  parroquial  que  s'anomenà  Casa  del  Temple.  Lo 
Comenador  residia  ordinàriament  a  la  ciutat  y  tenia  a  Pollensa  son 
llochtinent.  Acjuest  formalisava,  per  ausencia  del  Comenador,  los 
documents  de  vendes,  establiments,  creacions  de  censáis,  etz.  y  tenía 
a  son  càrrech  la  defensa  dels  drets  de  l'Ordre,  cuydant  de  posar  en 
conexement  del  Comenador  los  negocis  més  importants  per  sa  reso- 
lució. 

Segons  costum  de  la  època,  exercí  lo  Comenador  jurisdicció  a 
Pollensa,  per  lo  qual  nomenà  un  Batlle.  A  aquest  funcionari,  qui  sempre 
fonch  laich,  se  sometíen  totes  les  causes  promogudes  contra  los  habi- 
tadors en  territoris  dels  Templers.  Lo  batlle  del  temple  fallava  o  com- 
ponia les  desavinences  entre  sos  súbdits,  oliit  lo  parer  y  consell  dels 
prohoms  y  dels  Jurats. 

L'orde  dels  Templers  en  forca  d'aciuexa  jurisdicció  tingué  punt 
designat  per  axecar  lo  patíbul  comú.  Damunt  una  montanyeta,  domi- 
nant la  vila,  a  la  ombra  de  la  imatge  del  Sant  Crist,  que  encara-s 
conserva,  eran  executats  en  nom  del  Rey  los  criminals.  Pretengué  lo 
Comenador  que  lo  sobirà  no  devia  tenir  batlle  a  Pollensa  y  que  los 
hòmens  d'aquella  població  no  devien  prestar  sos  serveys  al  Rey  sinó 
ab  entera  dependencia  y  de  consell  del  Comenador;  no  se  conforma- 
ren los  séus  hòmens  y  Fr.  Bernat  de  Montoliu  l'any  1279  se  presentà 
devant  Jaume  II  y  en  poder  del  notari  ]\Iiquel  Rotlàn,  com  a  Comena- 
dor que  era  de  Mallorca,  protesta  contra  aquells  que  havien  promesos 
sos  serveys  sens  consell,  voluntat  y  assentiment  de  l'Ordre.  L'any 
1301,  los  Templers,  forts  en  sa  pretensió,  formularen  una  serie  de  capí- 
tols en  los  quals  afirmaven  lo  dret  exclussíu  de  tenir  batlle  a  Pollensa 


144  LOS    TEJIPLERS   A   MALLORCA 

y  feyen  càrrechs  ni  Rey  per  haver  anomenat  a  altre  quilo  representas, 
fins  entre  los  siibdits  del  Temple.  Les  respostes  als  capítols  d'agravi 
confirman  clarament  la  major  senyoria  que  tingué  sempre  a  Pollensa 
lo  Rey,  de  la  qual  no  se  desprengué  quan  cedí  les  moltes  possessions 
entregados  als  Templers. 

Faltava  sols  a  l'Ordre  del  Temple  la  jurisdicció  eclesiàstica  per 
exercir  complert  domini  demunt  la  parroquia  de  Pollensa. 

Lo  fet  de  veure  ja  dés  de  lo  principi  en  In  majoria  dels  documents 
de  mitjans  segle  xiii  la  firma  del  capellà  per  la  casa  del  Temple — capel- 
la nus  jJro  domo  Tempti  —  indica  (|ue  los  Templers  intervenien  en  los 
afers  parroquials,  tan  íntimament  lligats  ah  los  civils  dels  quals  en 
certa  manera  depenjaven,  laíiual  intervenció  era  tal  volta  en  perjudi- 
ci de  la  jurisdicció  episcopal  y  de  son  representant  lo  Rector  Curat. 
Lo  primer  bisbe,  don  Ramón  de  Torrella,  per  evitar  confusions  y  liti- 
gis delegà  ^lestre  Pere,  canonge  de  la  Seu,  per  tractar  ah  Fr.  Pere  de 
Montoliu,  llochtinent  de  Comenador  a  Pollensa,  sobre  los  delmes  que 
cada  un  devia  percebre,  arribant  a  un  acort.  Quatre  anys  després  de 
haver  fundada  la  parroquia  o  església  lo  meteix  prelat  la  cedí  als 
Templers  sots  certes  condicions.  Facultà  al  Comenador  y  a  sos  suc- 
cessors perqué  presentas  al  Bisbe  de  ]\Iallorca  un  vicari  o  Rector  per- 
petual mentres  fós  persona  idónea  per  governar  la  parroquia,  lo  qui 
havia  de  prestar-li  la  deguda  obediencia  y  canònica  reverencia,  reser- 
vant-se ademes  la  jurisdicció,  correcció,  visitació.  procurado  y  coer- 
ció plenària  en  tot.  y  lo  conexement  eglessiàstich  de  les  causes  matri- 
monials, com  també  lo  dret  de  demanar  los  delmes  (¡ue  tenía  a  Pollensa 
abans  de  fer  la  entrega  de  la  parroquia  en  les  terres  dels  Templers, 
atenent-se  en  tot  a  la  divisió  feta  entre  ell  y  los  dits  cavallers  per  los 
arbitres  Fr.  Pere  de  Montoliu  y  Mestre  Pere,  canonge  de  ^lallorca. 
Aquesta  entrega  fonch  acceptada  per  lo  Comenador  de  Mallorca  fra 
Dalmau  de  FonoUar,  devant  lo  notari  Bernat  dArters,  ab  acta  de  8  de 
les  kalendes  d'Agost  de  1240. 

La  manera  com  adquiriren  los  Templers  la  jurisdicció  eclesiàstica 
donà  lloch  a  dubtes  y  litigis  difícils  de  compondre  entre  lo  Prelat  y  lo 
Comenador,  puix  aquest  no-s  conformava  en  la  dependencia  que  per 
forsu  havia  de  tenir  del  pi'imer,  gelós  de  sa  jurisdicció  y  de  sos  drets 
no  sempre  respectats  per  lo  Vicari.  Per  acabar  les  diferencies,  a  21  de 
Maig  de  1257  lo  Bisbe  se  transigí  ab  aquells  cavallers,  obligant-se  fra 
Arnau,  Comenador  y  sos  successors  a  pagar  cada  any  al  Prelat  lo  dia 
de  Sant  Miquel,  deu  morabatins,  permanesquent  en  lo  dret  d'elegir 
Vicari  perpetual  ab  les  reserves  dites  anteriorment. 

Lo  Conqueridor  establí  com  a  base  de  la  llegislació  de  Mallorca  un 
regiment  de  llivertats  y  franqueses  per  los  nous  pobladors,  llegislació 
enriíiuida  ab  altres  privilegis  per  son  fill  y  successor  en  Jaume  II, 
que  reforsaren  la  potestat  reyal  y  asseguraren  als  pobladors  en  la 
possessió  de  ses  terres.  De  aytals  concessions  y  privilegis  s'engendrà 
dins  lo  poble  una  tendencia  a  sotmetres  ab  gust  a  la  autoritat  del  Mo- 
narca, millor  que  a  la  dels  magnats,  inclinats  sempre  a  sostenir,  mal- 


MATEU    ROTÜER  lAL• 

grat  de  les  lleys  que'ls  subjectaven,  lo  senyoríu  feudal  difícil  d'ager- 
manar ab  lo  vigent  regiment  de  franquesa.  Aíiuestes  dues  tendències 
aparexen  clarament  marcades  entre'l  poble  de  la  jurisdicció  y  los 
Templers.  Aquests,  forts  en  trepitjar  certes  franqueses  ab  propria  uti- 
litat; aquòU  dispost  ab  sos  privilegis  a  defugir  los  perjuís  que  podien 
ocasionar-li,  cercant  redors  a  la  autoritat  del  Rey,  (¡ui  sempre  los  ohía 
y  defensava.  Axí  apareix  en  certa  denuncia  que  en  1302  presentaren 
los  prohoms  de  Pollensa  contra  lo  Comenador  y  sos  baties  perquè  no 
volien  jurar  les  franqueses  de  Mallorca,  cobrant  més  de  lo  just  en  les 
ventes  y  alienacions  de  les  finques  qui  eran  possehídes  en  les  terres 
del  Temple,  percibint  també  totes  les  entrades  dels  establiments  y  no 
permetent  als  vehins  coure  pà  a  casseua,  contra  la  costum  de  la  Illa. 
A  conseqüència  de  la  denuncia,  lo  llochtinent  del  Rey,  Delmau  Ça 
Garriga  escrigué  una  lletra  al  batle  reyal  de  Pollensa,  R.  Arsat,  ma- 
nant que  fossen  jurades  y  observades  les  franqueses  del  regne  per  los 
Templers;  que  de  tots  los  alous  se  donàs  al  primer  enfiteuta  la  quarta 
part  y  de  les  entrades  dels  establiments  dues  parts  (de  manera  que  lo 
Comenador  prengués  tres  parts  dels  alous  y  ab  la  tercera  part  de  les 
entrades),  y  finalment  que  se  permetés  coure  pà  a  les  cases  particu- 
lars. Lo  Batle  reyal,  a  requesta  dels  prohoms  de  Pollensa,  després  de 
llegir  la  carta  que  acabaven  de  rebre  a  Fr.  Domingo  d'Algayre,  lloch- 
}inent  de  Comenador,  li  manà  que  juràs  les  franqueses  de  Mallorca  y 
que  fossen  observades  per  sos  baties  segons  lo  manat  per  lo  llochtinent 
del  Rey.  Respongué  Fr.  Domingo  que  lo  batle  del  Temple  havia  jurat 
observar  les  franqueses  en  poder  del  senyor  Comenador,  y  que  sola- 
ment aquest  podia  entendre  en  la  conducta  pública  de  sos  oficials  y 
de  cap  manera  lo  batle  reyal,  qui  no  tenia  títol  per  manar  o  castigar 
als  qui  no  eren  de  la  seua  jurisdicció.  De  tot  axò  s'en  féu  acta  nota- 
rial autoritzada  per  lo  discret  Guillem  Auli. 

Fruireu  los  Templers,  juntament  ab  les  rendes  que'ls  produhíen 
les  grans  propietats,  de  jurisdicció  civil  y  eglesiàstica  sobre  los  habi- 
íjadors  de  Pollensa.  Sa  jurisdicció  civil  fonch  subordinada  al  poder 
reyal,  que  conexía,  castigava  y  executava  en  les  causes  criminals  y 
se  reduhía  per  tant,  al  conexement  y  execució  de  les  causes  civils  y 
al  dret  de  dar  y  confirmar  tutories  y  curadoríes  als  habitadors  de  sos 
territoris,  com  també  a  imposar  bans  per  la  bona  custodia,  y  multar 
als  infractors. 

Axí  les  coses,  quan  l'Ordre  Templarla  estava  a  sa  major  altura  y 
los  molts  bens  que  possehia  11  asseguraven  una  llarga  y  brillant  exis- 
tencia, foren  acusats  los  seus  cavallers  devant  lo  Papa  com  apostates, 
heretges  y  hòmens  abominables. 

A  22  de  Novembre  de  1307  manà  lo  Papa  a  tots  los  sobirans  de 
Europa  que  dictassen  les  ordres  oportunes  contra  los  Templers, 

La  captura  dels  Templers  a  Mallorca,  lo  meteix  que  a  Catalunya, 
se  dugué  a  efecte  l'any  1307,  segons  lo  Pare  Villanueva,  puix  lo  dia  10 
de  Maig  de  l'any  següent  lo  llochtinent  del  Rey,  Pere  de  Bellcastell, 
féu  administrador  dels  bens  dels  Templers  a  Bernat  Saig. 

10 


146  LOS  TBMPLERS  A  MALLORCA 

Abaus  d'ésser  detinguts  los  Templers,  tot  d'una  de  veures  acusats 
devant  Climent  V,  jal  Rey  de  Mallorca  havía  encarregat  un  batle 
que  entengués  y  actúas  en  los  negocis  y  causes  de  la  jurisdicció  dels 
Templers.  En  lo  mes  de  Janer  de  1306,  Pere  Vives  apareix  com  a 
Batle  per  lo  Senyor  Rey  en  la  partida  del  Temple  (bajulus  pro  Domino 
Rege  in  partica  domus'  Templi),  lo  qual  demostra  que  a  Mallorca  se 
procedí  ab  més  promptitut  que  no  a  Aragó  contra'ls  acusats,  y  men- 
tres  s'evacuava  la  informació  lo  Monarca,  tal  volta  obligat  per  lo  de 
França,  del  qual  en  certa  manera  dependía  per  sos  comtats  del  Rosse- 
lló y  Cerdanya,  separa  preventivament  als  processats  de  la  adminis- 
tració de  llurs  bens  y  del  exercici  de  la  llur  jurisdicció.  Que  fruíen 
de  Ilivertat  los  Templers  en  aquella  època,  es  induptable,  perqué  per 
Novembre  del  meteix  any  1306,  veyèm  quel  vicari  Fr.  Ferrer  de  Sas, 
regía  la  parroquia,  la  qual  degué  abandonar  al  ésser  encarcerats  l'any 
1307,  segons  se  llegeix  en  lo  diari  que  cita  lo  Pare  Villanueva  y  que 
díu:  Fonch  deposat  l'orde  dels  Templers  e  moriren  la  major  part  o. 
mala  mort  e  degollats,  per  lo  gran  pecat  que  ab  ells  era. 

Mateu  Rotger. 


NOTES   BIOGRÀFIQUES 

d'en  Pere  Salvatge  y  Fr.  Romeu  Sa  Bruguera 

ab  mostres  de  la  Biblia  catalana  rimada 
de  la  Xlir  centuria 


Dés  de  molt  jove  conservà  lo  fill  y  hereteu  de  Jaume  lo  Conqueri- 
dor estreta  amistat  y  comunicació  literaria  ab  trovadors  y  joglars. 
En  altre  treball  nostre  havem  recomptat  y  provat  com  en  Cerverí  de 
Girona  acompanya  Don  Pere  en  lo  viatge  que  féu,  en  1269,  a  Conca  y 
Toledo  y  com  aquest  tingué  contínuament  a  sou  diferents  rimadors 
y  cantayres. 

Mort  son  pare,  continuà  Don  Pere  donant  protecció  a  alguns  de 
aquells.  Fóu,  ab  tot,  lo  més  afavorit  en  Pere  Salvatge,  qui,  segons 
pensa  en  Milà,  era  lo  séu  trovador  familiar  o  de  cambra  en  los  mo- 
ments en  que  anava  a  esclatar  la  gran  Uuyta  ab  los  franceses. 

Cap  noticia  biogràfica  o  personal  s'havia  conegut  fins  ara  d'aquest 
personatge,  al  qui  endreça  lo  sobirà  un  famós  cant  contra  França: 

Peire  Salvagg  eu  greu  passar 

Me  fan  estar 

Dins  ma  maisó 
Las  flors,  que  say  vólon  passar 

Sanes  guardar 

Dreg  ni  razó. 

Y  al  qui  també  lo  Comte  de  Foix  dirigí  altre  cant  sobre  la  pròxima 
guerra : 

Salvatge,  tuitz  ausem  cantar 

Enamorar 

Reis  d'Aragó, 
Digatzme  se-s  poria  tan  far, 

Ca  mi  no  par 

Ses  lo  lio... 


148  NOTES  BIOGRÀFIQUES  ü'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 

Havem  apleg-at  alg-uns  documents  del  trovador  català,  únichs 
segons  pensàm  presentats  fins  ara  per  començar  la  seua  biografia. 
Són  divuyt  lletres  reyals,  endreçades  unes  al  propri  Pere  Salvatge,  y 
altres  als  batlles  y  demés  oficials,  però  referents  també  al  dit  trova- 
dor. Corren  dés  de  l'any  1283  fins  al  1287,  en  un  període  de  cinch 
anys.  Encara  tenim  dues  lletres,  del  1280  y  1282,  que  poden  ésser 
atribuïdes  també  a  la  metexa  persona. 

Es  molt  possible  que  aquest  trovador  pertenexés  a  una  familia  del 
Vallès.  Lo  nom  Salvatge,  com  a  nom  de  familia,  sols  l'havèm  vist  en 
dita  comarca.  Hi  ha  dues  ordes  reyals,  una  al  veguer  del  Vallès,  del 
11  de  Setembre  de  1282,  per  que  obligués  a  Bernat  Salvatge  a  satis- 
fer certa  quantitat  y  altra  al  batlle  de  Caldes  de  Montbuy,  del  22  de 
Octubre  del  meteix  any,  manant-li  no  prosseguir  lo  procés  contra  Nico- 
lau Salvatge  per  rahó  de  baralles  (1). 

Per  decret  datat  a  Valencia  lo  7  de  Janer  de  1280,  lo  Rey  concedí 
una  pensió  de  siscents  sous  a  Tere,  joglar  del  sobirà.  ¿Era  en  Pere  Sal- 
vatge? Es  molt  possible,  donchs,  tres  anys  més  tart,  lo  propri  monarca 
decretà  la  possessió  a  favor  de  Pere,  joglar  y  de  la  seua  muller,  dels 
bens  que  los  hi  havia  obligat  en  Pere  Sessé,  d'Aragó.  Y  en  lo  meteix 
any,  lo  23  de  Juny  de  1283,  fou  manat  per  lo  rey  al  batlle  d'Osca  que 
provehís  de  tot  lo  necessari  a  la  dona  y  fills  d'en  Pere  Salvatge.  Diu 
axis  lo  document:  «P.  Dei  gràcia  Aragonis  et  Sicilie  Rex  dilecto  suo... 
bajulo  Osee  vel  eius  locum  tenenti  quod  provideat  uxori  et  filiis  Pi  Sal- 
uatye  in  victualibus  donec  dominus  Rex  aliud  mandatum  fecerit. 
Datum  Tirasone  X°  calendas  julii  anno  Domini  M°CC°LXXX°  ter- 
cio» (2). 

Poch  després  degué  entrar  en  Pere  Salvatge  al  servey  del  rey, 
perquè  ab  data  del  18  de  Novembre  de  1284  aquest  demanà  a  Domen- 
ge  d'Osca  que  satisfés  al  primer  una  quantitat,  import  del  séu  sou: 
«P.  Dei  gràcia  Aragonum  et  Cicilie  rex  dilecto  suo  Dominico  de  Oscha 
quod  solvat  Petro  Salvatge  CCLI.  solidos  et  II.  denarios  jaccenses  pro 
quitacione  sua  usque  ad  diem  veneris  tei'cium  nouembris.  Data  Cesar- 
auguste  XIIII  calendas  decembris  anno  Domini  M^CC^LXXX^IIIP» . 

Es  indubtable  que  lo  trovador  fóu  convocat  per  anar  a  la  guerra 
contra  los  franceses  invasors  del  Rosselló  y  Empurdà.  En  un  dels 
registres  del  rey  en  Pere  II  del  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  hi  havem 
llegit  aquesta  anotació:  «Scripsimus  Raimundo  de  Orcaa  quod  cum 
militibus  et  familiam  sua  sequeretur  et  associaret  Berengario  de  Pul- 
crovisu,  lazpertonum  de  Castronovo  et  P.  Salvatge  ubi  ei  dicerent 
vel  significarent  ad  inferendum  malum  inimicis.  Data  Barchinone  111° 
idus  julii  anno  Domini  M°CC°LXXX°  quinto».  Precisament  en  lo  Ió  de 
Juliol  de  1285  eran  los  moments  més  crítichs,  quan  comensava  lo  setge 
de  Girona. 


(1)  Ab  data  del  any  1315  havem  trovat  una  llicencia  reyal  a  favor  d'en 
Bernat  Salvatge  per  extraure  cavalls  de  Catalunya. 

(2)  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  registre  52,  foli  5. 


JüA(}UÍM    MIRET    Y   SANS  149 

Juntament  ab  en  Pere  Salvatge,  en  Berenguer  de  Bellvís  y  en  Jaz- 
pertó  de  Castellnou,  foren  cridats  al  servey  militar  en  Blasco  de  Alas- 
cún  y  l'Arbert  de  Mediona. 

Quinze  jorns  après,  lo  rey  li  otorga  un  salari  per  mantenir  la  fami- 
lia del  poeta:  «P.  Dei  gràcia  Aragonum  et  Sicilie  rex,  üdeli  thesaura- 
rio  suo  Bernardo  Scribe  salutem  etgraciam,  Noveritis  concessisse  fldeli 
nostro  Petro  Salvatie  pro  provissione  quatuor  solidos  jaccenses  quam 
sibi  dare  concessimus  ([ualibet  die  pro  expensis  uxoris  et  familiesueet 
eos  sibi  solvi  mandaueramus  per  Enexum  Lupi  de  lassa,  habeat  et 
percipiat  de  cetero  in  Camera  nostra.  Quare  mandamus  vobis  quate- 
nus  predictam  provisionem...  dictum  Ennequm  soluatis  vos  de  cetero 
predicto  Petro  Saluatge  vel  cui  voluerit  loco  sui.  Data  Barchinone 
IIII.  Kalendas  augusti  anno  Domini  MCC°LXXX°  quinto»  (1). 

Lo  pagament  del  citat  salari  està  comprovat  per  una  anotació  posa- 
da en  lo  meteix  registre  de  cancelleria  hont  fóu  copiat  lo  document 
anterior.  Diu  axí:  «Fecimus  albaranum  Petro  Saluatge  pro  quitacione 
sua  mensis  augusti  de  CCCCXXVII.  solidos  barchinonenses  et  usque 
ad  dictam  diem  veneris  (duodécima  die  in  introitu  mensis  octobris) 
de  DCC.  solidos  VI.  denarios  barchinonenses.  ítem  deCCXXVI  solidos 
III.  denarios  qui  sibi  fuerunt  retenti  de  quitacione  Blasqui  de  Ales- 
chone.  Data  Barchinone  X°  calendas  novembris  anno  Domini 
APCC'LXXX"  quinto». 

En  aquells  jorns  foren  satisfetes  quantitats  també  als  cavallers  Gi- 
labert de  Centelles,  lazpert  de  Castellnou,  Uch  de  Serrallonga,  Dino 
Silvestre  y  Misser  Leo. 

Ademes  del  salari  lo  rey  havia  donat  un  cavall  a  Pere  Salvatge, 
segons  se  véu  per  aquesta  anotació  de  cancelleria:  «Muce  de  Portella 
persulvat  Ismaeli  de  Portella  fratri  suo  CCCC^^  solidos  quos  ei  (?)  debe- 
mus  per  precio  cuiusdam  mule  quam  ab  te  emimus  et  dedimus  P.  Sal- 
vatge». Datada  a  Murvedre,  8  dels  idus  de  Febrer  (6  de  Febrer)  de 
1285  de  la  Encarnació,  1286  del  modern  estil. 

Mort  ja  lo  rey  en  Pere  II,  l'hèroe  de  Panissars,  son  fill  y  succes- 
sor Alfons  II,  continuà  protegint  al  trovador  familiar  o  íntim  del  séu 
pare. 

Ab  data  del  8  de  Febrer  de  1286  hi  ha  dos  manaments  reyals  en 
favor  d'en  Pere  Salvatge.  L'un,  endreçat  a  Ennego  López  de  lassa 
diu:  «Mandamus  vobis  quatenus  soluatis  dilecto  nostro  Petro  Salvatge 

Mille  et  cec.  solidos  regales quos  dominus  Rex  inclite  recordationis 

pater  noster  ei  debebat  pro  quitacione  sua,  de  quibus  habet  albara- 
num...» y  que  li  pagui  altra  quantitat  «precio  cuiusdam  equi  etguarni- 
mentorum  que  ab  eo  emimus  et  dedimus  Francisco  de  Rechesen». 
L'altre,  dirigit  al  meteix  Ennego  López,  mana  fer  la  liquidació  de  lo 
que  té  ja  rebut  y  de  lo  que  encara  se  deu  a  Pere  Salvatge:  «Mandamus 
vobis  quatenus  computetis  cum  dilecto  nostro  Petro  Salvatge...  traden- 


(1)     Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó,  registre  58,  foli  41. 


150  NOTES  BIOGRÀFIQUES  d'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 

dum  et  solvendum  est  (?)  de  ille  assignacione  quod  dominus  rex  ei 
fecit  habendam  et  percipiendam  quolibet  die  ad  opus  expensarum 
domus  sue  scilicet  ab  illo  tempore  citra  quo  ei  cessastis  solvere  ipsam 
assignacionem  iisque  ad  Kalendas  mensis  januarii  proximi  transac- 
ti...»  Dada  a  Burriana  6  idus  de  Febrei'  de  1285  (1286  del  nou  estil). 

L'onze  de  Febrer  del  meteix  any,  altre  orde  de  pagament  en  favor 
d'en  Pere  Salvatge,  per  les  despeses  del  viatge  que  havia  fet,  per  ser- 
vey  del  Rey  d'Aragó,  a  Gastó,  vescomte  de  Bearn,  senyor  de  Monea- 
da y  Castellvell.  Es  en  los  següents  termes:  «P.  de  Libiano  quod  det 
P.  Salvatge  pro  expensis  itineris  quod  facit  apud  Gastonem  CC.  so- 
lidos barchinone.  Data  Emposte  III.  idus  februarii  anno  Domini 
M^CC°LXXX°V^>  (1). 

Emperò  tots  aquests  documents  que  acabem  de  donar  a  conèxer 
no  indican  qu'el  Pere  Salvatge,  que  en  ells  figura,  sia  precisament  lo 
trovador  o  rimayre  del  meteix  nom.  Lo  que  ho  demostra  es  lo  següent 
manament,  ahont  s  el  veu  encarregat  per  lo  rey  Alfons  de  distribuir 
entre-ls  joglars  y  cantayres  qui  concorregueren  a  la  festa  de  la  seua 
coronació,  la  quantitat  de  moneda  al)  que  volgué  afavorir-los  lo  propri 
sobirà:  «Muçe  de  Portella  <|uod  det  et  soluat  ómnibus  joculatoribus 

qui  inter  (?)  fuerunt  coronationi  domini  RegisM (morabatinos?) 

in  auro  qui  distribuantur  inter  eos  per  Petri  Saluatge.  Et  facta  sibi 

solucione Data  Cesarauguste  XIII.  calendas  maii   anno  Domini 

M°CC°LXXX°  sexto»  (2). 

Lo  Rey  havia  entrat  a  Saragoça  lo  12  d'Abril;  lo  diumenge  se- 
güent fóu  coronat  per  lo  Bisbe  d'Osca  y  lo  dia  19  del  meteix  mes  ja 
disposava  qu'en  Pere  Salvatge  satisfés  la  remuneració  als  joglars.  Es, 
donchs,  segur  qu'es  tracta  del  Pere  Salvatge  rimayre  y  que  aquest 
concorregué  personalment  a  la  festa  de  la  coronació  d'Alfons  II  de 
Catalunya,  III  d'Aragó. 

Sembla  que  posteriorment  a  aquests  fets  obtingué  en  Pere  Salvatge 
un  càrrech  oficial  de  caràcter  administratiu,  com  a  modus  vivendi 
concedit  per  lo  monarca  citat.  Ab  data  del  18  de  Juliol  del  propri 
any  1286,  havem  trobat  lo  manament  reyal  a  tots  los  oficials,  de  no 
privar  a  un  mercader  de  Gascunya,  nomenat  Ramón,  la  entrada  en 
Aragó  ab  mercaderies,  satisfent  los  drets  a  rahó  de  sis  diners  jaqueses 
per  lliura,  computant-li  ab  la  quantitat  qu'era  deguda  al  dit  Ramón  y 
dient-los-hi  que  «teneantur  responderé  et  computare  cum  fideli  nostro 
Petro  Salvatge  vel  cum  quolibet  (?)  alio loco  nostri»  (.3). 

Lo  difunt  Rey  en  Pere  havia  concedit  unes  cases  en  Osca  a  Pere 
Salvatge;  y  ara  lo  fill  d'aquell,  D.  Alfons,  no  solsament  les  hi  confer- 
ma,  ab  data  de  31  d'Agost,  sinó  que  declara  que  les  tindrà  per  franch 
alou.  Diu  axis  lo  document:  «Nos  Alfonsus  &.  per  nos  et  nostros  volu- 


(1)  Registi-e  65,  fol.  54. 

(2)  Registre  65,  fol.  142. 

(3)  Registre  64,  fol.  100.  La  data  es  15  calendes  Agost  (16  Juliol)  1286, 
a  Figueres. 


JOAQUÍM    MIRET    Y    SANS  151 

mus  et  concedimus  vobis  P.  Salvatge  quod  illas  domos  quas  ex  con- 
cessione  domini  Petri  excellentissimi  Regis  Aragoiiis  comendahilis 
memorie  patris  nostri,  liabetis  et  tenetis  in  ciuitate  Osee,  que  fuerunt 
dompne  Philipe  quod  habeatis  vos  et  vestri  de  cetero  cum  universis 
pertinenciis  suis  per  liberum  et  i'ranchum  alodium  ita  quod  de  ipsis 
positis  vestram  faceré  libere  voluntntem  scilicet  dare^,  impifçnorare 
et  alienare  cuilibet  excepte  cum  clericis  et  personis  relijçiosis  ac 
eciara  militibus.  Data  Barchinone  TT  calendas  septembris  anno  Domini 
MCC°LXXX°  sexto»  (1). 

Trovant-se  lo  Rey  a  Salou  lo  dia  16  de  Novembre,  endreçà  una 
lletra  a  Rodrigo  de  Figueroles,  sohrejuntero  de  Jaca,  dient-li  que 
donàs  crèdit  a  tot  lo  que  li  diria  en  Pere  Salvatge  sobre  la  entrada  y 
trànzit  dels  mercaders  en  lo  territori  aragonès,  anomenant-lo  fideli 
nostro  P.  Salvage  (2).  Y  ab  igual  data  donà  la  següent  orde  a  Lope 
Sánchez,  senyor  d'Embun:  «Mandamus  vobis  quatenus  aliquibus  mer- 
catoribus  Guasconie  seu  aliis  qui  intrent  terram  nostram  vel  inde 
exeant  per  partes  Aragoni  in  quibus  custodiam  ipsarum  rerum,  comi- 

simus  fldeli  nostro  P.  Saluage  nec  rebus  ac  mereibus nuUum  impe- 

dimentum  vel  contrarium  faciatis  nec  fieri  permitatis et  credatis 

súper  hec  fideli  nostro  P.*'  Saluage  de  domo  nostra  de  hiis  que  ex  parte 
nostra  súper  premisis  vobis  duxerit  referenda.  Datum  apud  Salo- 
dium  XVI  calendas  decembris  anno  Domini  ^rCCLXXX•'VP» . 

Consta,  donchs,  que  en  Novembre  de  1286,  en  Pere  Salvatge  esta- 
va al  servey  directe  del  Rey,  en  lo  palau,  domo  nostra.  Emperò,  poch 
tardà  en  obtenir  un  càrrech  més  important  com  a  funcionari  d'aduana, 
per  impedir  la  sortida  d'Aragó  de  mercaderies  prohibides.  Com  indica 
lo  document  que  publicàm,  lo  càrrech  del  trovador  català  era  lo  de 
comissari  custodi  o  gordià  del  pas  de  Canfranch,  en  lo  cim  del  Piri- 
nèu  aragonès:  «Noverint  universi,  quod  nos  Alfonsus  &.  tradimus  et 
comendamus  vobis  dilecto  nostro  P.  Saluatge  dum  nobis  placuerit 
custodiam  portalis  de  Campfranch  de  rebus  prohibitis  inde  nou 
extrahendis  de  regno  nostro  et  portandis  ad  alia  loca  extra  terram 
nostram.  Ita  quod  vos  custodiatis  siue  custodire  faciatis  ibidem  bene 

et  diligenter et  si  forte  aliquos  inveneritis  extrahentes  de  dicto 

Regno  nostro  aliquas  res  prohibitas  ipsos  capiatis  et  detineatis  loco 
nostri  cum  ómnibus  que  portabunt.  Mandantes  universis  offlcialibus 

et  subditis  nostris  quod  vos  teneant  pro  custode et  vobis  súper  pre- 

dictis  dent  consilium  et  juvamen Data  Barchinone  X'^  calendas 

aprilis  anno  Domini  M°CC°LXXX°sexto» .  La  reducció  d'aquesta  data 
al  modern  estil  de  comptar  lo  temps  es  la  de  23  de  ]\larç  de  1287. 

En  27  de  Juny  següent,  lo  Rey  li  manà  que  deturés  a  tothom  qui 
volgués  extraure  cavalls  cap  a  Franca,  valent-se  de  la  escusa  de  que 
eren  del  seguici  reyal,  quan  aniria  a  la  conferencia  projectada  ab  lo 
rey  d'Anglaterra.  Diu  la  lletra:  «Petro  Saluatge,  Cum  intellexerimns 


(1)  Reg-istre  64,  fol.  110, 

(2)  Registre  70,  fol.  15. 


152  NOTES  BIOGRÀFIQUES  d'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 

quod  aliqui  tam  mercatores  quam  alii  sequendo  nos  ac  tenentes  iter 
nostrum  ad  vistas  quas  debemus  habere  cum  illustri  Regi  Anglie  in- 
tenduut  ducere  equos  et  extrahere  de  terra  nostra,  volumus  ac  vobis 
dicimus  et  mandamus  quatenus  quicumque  qui  non  sint  de  familia 
nostra  inveneritis  equos  vel  roncinos  armatorum  quos  extrahant  de 
terra  nostra,  ipsos  incontinenti  accipiatis  et  emperetis  pro  nobis  et 
emparatos  teneatis  donec  aliud  mandatum  a  nobis  liabueritis  súper  eo. 
Data  Osee  V^  calendas  julii  anno  Domini  M°CC°LXXX°VII°»  (1). 

Poch  temps  après  ting'ué  lo  trovador  català  un  fort  desplaher. 
Sembla  que  la  seua  filla  fóu  robada  en  circunstancies  dramàtiques, 
fét  qui  motivà  dues  diferents  lletres  del  Rey  al  Zalmedina  d'Osca  y  al 
Justicia  d'Alcanyiç.  La  primera,  datada  a  Tarazona  lo  6  de  Setembre, 
deya  al  dit  Zalmedina  y  als  seus  subalterns:  «Mandamus  vobis  quate- 
nus visis  presenti  bus  procedatis  contra  illos  et  bona  eorum  qui  subra- 
puerunt  filiam  fidelis  nostri  Petri  Saluatge  de  domo  nostra  ac  eciam 
dicte  surreptioni  consenserunt  justicia  mediante  taliter  quod  sit  aliis 
similia  facientibus  in  exemplum.  Date  Tirasone  VIII  idus  septembris 
anno  Domini  M°CC°LXXX°Vir»  (2). 

La  segona  lletra,  segons  una  anotació  del  registre  de  cancelleria, 
«Fuit  missa  littera  Justicie  et  júrate  et  concilio  Alcanicii  quod  illam 
mulierem  et  homines  et  Illl"'"  tacias  et  III.  cifos  et  alias  res  quas  tenet 
emperatas  i^acione  surreptionis  ftlie  P.  Salvatge  tradat  Petro  Ferran 
ditenenti  locum  superjuntario  Osee».  La  data  es  de  4  dels  idus  de  se- 
tembre, ó  sia  lo  dia  10  del  meteix  mes  y  any. 

Aquesta  es  la  darrera  noticia  documental  que  havem  descobert  del 
trovador  català,  qui  tingué  estreta  relació  literaria  ab  lo  fill  de  Jau- 
me lo  Conqueridor.  De  cantaire  o  rimador  familiar  del  príncep  passà 
a  ésser  funcionari  públich  y  guerrer  en  la  lluita  contra  los  franceses  y 
en  los  darrers  temps  de  la  seva  vida,  senti  nafrat  mortalment  lo  séu 
cor  al  perdre  la  filla,  víctima  d'un  rapte.  Es  probable  que  morí  poch 
temps  després,  donchs  no  ha  sortit  cap  altre  document  den  Pere  Sal- 
vatge posterior  al  any  1287. 


Pochs  anys  després  la  mort  den  Pere  Salvatge,  hi  hagué  a  Cata- 
lunya un  altre  rimayre  tant  o  més  desconegut  qu'aquell.  L'autor  de  la 
Biblia  rimada,  conservada  avuy  a  la  Biblioteca  Colombina  a  Sevilla. 
Aquest  autor  induptablement  que  era  de  la  XIIF  centuria,  un  con- 
temporani d'en  Ramón  Lull.  S'ha  suposat  que  no  pot  ébser  altra  que 
fray  Romeu  de  Burguerao  Sabruguera,  traductor  conegut  delPsaltiri 
al  català  y  en  prosa. 

Sembla  que  en  Sabruguera  havia  nascut  a  Mallorca  en  la  segona 
meytat  de  la  esmentada  centuria  y  que  prengué  l'hàbit  del  orde  de 


(1)  Registre  70,  fç)l.  149. 

(2)  Registre  70,  fol.  184. 


JOAQUÍM   MIRET   Y   SANS  lóo 

prehioadors  en  lo  convent  de  Palma,  en  1280.  Fr.  Diag-o,  en  la  nisto-' 
ria  de  la  provincià  de  Aragón  de  la  orden  de  predicadores ,  y  en  Bovei; 
primerament  en  Varones  ilustres  de  Mallorca  y  després  en  Biblioteca 
de  escritores  baleares  han  donat  algunes  notes  biogràfiques  d'en  Bru- 
guera. Leandre  Albert,  en  «Viris  illustris  ordine  predicatorum ,»  l'ano- 
mena «catluxlanus  Romeus  patria  Maioricensi  doctissimus». 

L'enviaren  a  París  per  estudiar  en  aquella  universitat  y  al  retornar 
obtingué  lo  càrrech  de  provincial  d'Aragó,  elegit  en  1312,  quan  l'orde 
de  Sant  Domenge  curava  de  la  conversió  dels  infidels  y  de  la  redempció 
dels  captius.  Per  aquesta  circunstancia,  en  Bruguera  establí  llavors 
càtedres  de  llenga  àrabe  en  los  convents  de  la  seua  provincia.  Celebrà 
capítol  en  Pamplona,  en  los  primers  meses  de  1313  y  morí  en  lo  con- 
vent de  Barcelona  lo  9  d'agost  del  meteix  any. 

H.  Finke,  en  Papsttum  und  untergang  des  Templerordens ,  creu 
que  era  natural  de  Barcelona  y  que  estan  de  mestre  de  teologia  en  la 
universitat  de  París,  prengué  part  en  tots  los  preparatius  que  secreta- 
ment se  feyen  per  l'empresonament  y  acusació  dels  templers,  enterant 
de  tot  per  lletres  al  rey  en  Jaume,  al  Inquisidor  català  Joan  de  Lotjer 
y  al  séu  convent.  Aquestes  lletres,  com  ja  indicarem  després,  les  donà 
a  conèxer  en  Villanueva,  en  son  Viaje  literario. 

No  savèm  d'iion  ha  tret  en  Prutz  que  en  Sa  Bruguera  fou  proposat 
per  Jaume  II  per  un  bisbat. 

Lo  nom  Brugticra,  qui  segons  en  Balan,  significa  terra  erma  ab 
esbarzers  y  herbes  infructifres,  s'usà  en  aquell  segle  y  en  lo  següent 
com  a  nom  de  familia  tant  a  Catalunya  com  a  Llengadoch.  En  1282, 
un  Arnau  de  Bruguera  era  batlle  de  Palamors  (1);  en  1310,  un  Jaume 
de  Bruguera  era  condempnat  per  lo  rey  Jaume  II,  per  negociejar  en 
Egipte  (2);  en  1315,  lo  Rey  citat  nomenà  a  Bernat  de  Bruguera,  cape- 
llà del  Palau  reyal  (3).  En  1260,  un  Ramón  de  Bruguera  era  batlle  de 
GraoUet,  en  lo  pays  d'Albi;  pochs  anys  abans  hi  havia  a  Beziers  un 
deutor  del  juheu  Cresques,  nomenat  (4uillém  Gucrau  Bruguera;  y  en 
1389,  en  la  facultat  de  teologia  de  Tolosa  hi  explicava  la  gramàtica 
en  Pere  Guillem  de  Bruguera. 

Segons  lo  manuscrit  de  la  Biblioteca  Colombina,  de  Sevilla,  no  pot 
assegurar-se  que  la  Biblia  rimada  catalana  sigui  obra  den  Sa  Brugue- 
ra, fora  del  Saltiri,  que  comença  en  lo  foli  202  y  que  es  incomplet, 
donchs  s'han  perdut  los  darrers  fulls  a  partir  del  salm  CXIII,  In  exitu 
Israel  de  Egipto. 

Tot  lo  demés  del  antich  y  nou  Testament,  seguit  de  les  obretes  es- 
pecials De  Jiides  Escariot  et  de  la  sua  vida,  De  Pilat  et  de  la  sua  vida, 
De  la  Verónica  con  vench  a  Roma,  De  Vespasid  rey  de  Galicia  y  Dels 


(1)  Llicencia  del  rey  al  dit  batlle  persignar  totes  les  escriptures  de  ven- 
des qui  deguessen  ésser  firmades  per  lo  monarca.  Donada  a  Barcelona,  7 
idus  octubre  1282  (registre  59,  foli  121,  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó). 

(2)  Registre  207,  foli  214,  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó. 

(3)  Registre  212,Joli  178. 


154  NOTES  BIOGRÀFIQUES  d'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 

diners  on  fo  venut  Jesliuxrispt ,  o  sia  tota  la  part  rimada,  continguda 
en  los  dos  cents  primers  fulls  del  dit  manuscrit,  no  pot  dir-se  que  sien 
obra  d'en  Sa  Bruguera  perquè  a  continuació  vingui  un  saltiri  en  prosa 
ab  la  capsalera  enunciativa  de  que  fo  de  lati  en  romans  transladat  per 
frare  Romeu  Sahurgera,  maestre  en  theologia  de  l'orde  de  Sent  Domin- 
go. Aquesta  declaració  de  autor  no  fà  referencia  més  que  al  Saltiri  y 
aquest  es  en  prosa,  mentre  lo  demé3  anterior  es  rimat. 

Per  consegüent,  si  no-s  tingués  cap  altra  noticia,  deuriem  admetre 
al  esmentat  dominicà  com  a  traductor  solament  dels  salms. 

Sembla  que  en  Milà  y  Fontanals  senti  també  molts  duptes  de  que 
en  Sabruguera,  fos  traductor  de  tota  la  Biblia.  En  lo  seu  treball  Poetes 
catalans  del  segle  XIV,  publicat  en  la  revista  Jahrbnch  für  romisclie 
und  englische  literatur  y  traduit  al  castellà  en  les  Obras  completas  co- 
leccionades  per  en  Menéndez  Pelayo,  s'hi  troba  aquesta  significativa 
declaració:  «A  la  època  den  Ramón  Lull  devem,  segons  sembla,  atri- 
»buir  una  Biblia  rimada  y  en  romans  y  altres  obretes  poètiques.  De 
»Judes  Escarióte  de  la  sua  vida,  De  Pilat,  &.  de  la  Biblioteca  Colom- 
»bina.  Totes  aquestes  obretes  van  juntes  ab  un  saltiri  en  prosa,  tra- 
»duit  del  llatí  en  romans  per  frare  Romeu  Burguera,  dominicà». 

En  Milá  no  havía  vist  lo  manuscrit  de  Sevilla;  no  conexía  més  que 
lo  dit  per  en  Bover  en  la  obra  Varones  ilustres  de  Mallorca,  y  malgrat 
de  que  en  Bover  prenia  al  frare  dominicà  com  autor  de  tota  la  tra- 
ducció rimada,  se  observa  ben  clarament  que  l'insigne  professor  de  li- 
teratura no  gosà  acceptar  la  opinió  del  biografiste  mallorquí  y  no  vol- 
gué dir  més  de  lo  que  declarava  lo  manuscrit. 

Probablement  lo  recel  o  dupte  den  Milà  provenia  de  la  observació 
de  la  diferencia  entre  lo  llenguatge  de  la  Biblia  rimada  y  lo  del  Saltiri, 
consignada  per  lo  meteix  Bover.  Es  cert  que  en  Bover  s'explicava  la 
esmentada  diferencia  per  lo  fét  general  d'usar-se  en  aquell  temps  per 
la  poesía  un  estat  de  la  llengua  més  enderrerit  que  no  l'usat  per  la 
prosa.  Emperò,  axó  sol  no  es  suficient  prova  de  que  en  Sa  Bruguera 
fos  lo  traductor  també  de  la  part  rimada. 

En  Torres  Amat  en  son  Diccionario  de  escritores  catalanes,  en  l'ar- 
ticle  destinat  a  Romeu  Bruguera,  s'entreté  en  copiar  les  lletres  en- 
dreçades dés  de  París  per  lo  frare  prehicador  al  rey  d'Aragó  sobre  lo 
procés  dels  Templers,  sens  parlar  de  les  seues  obres,  y  tan  sois  entre 
los  Anònims  hi  posa  l'apartat  Biblia  catalana,  dient  no  més  que  la 
traducció  de  Fr.  Eamón  (sic)  Sabruguera,  té  dos  volums  en  foli.  No 
sabém  hón  existía  aquest  altre  manuscrit,  que  no  era  certament  lo  de 
la  Colombina,  lo  qui  compren  un  sol  volúm.  Sospitàm  que  en  Torres 
Amat  no  havía  vist  ni  lo  manuscrit  de  Sevilla  ni  cap  altre  d'en  Sa  Bru- 
guera, donchs  n'haguera  fet  una  extensa  descripció. 

Ab  tot,  tenim  per  probable  que  la  part  limada  de  la  Biblia  de  la 
Colombina  es  també  obra  d'en  Sa  Bruguera,  qui  la  dedicà  a  Donya 
Marquesa  de  Cabrera,  muller  del  Comte  d'Empuries.  En  Bover,  creu 
equivocadament  que  Marquesa  era  lo  títol  nobiliari  de  aquella  senyo- 
ra, quan  en  veritat  era  son  nom  personal,   molt  corrent  en  aquell 


JOAQUIM    MIKET   Y   SANS 


155 


temps.  També  s'equivoca  al  creure  que  Marquesa  es  la  tílla  d'en  Fons 
<le  Cabrera,  vescomte  d'Ager  y  comte  d'Urgell,  uiort  en  1241)  y  casada 
ab  Guillem  de  Peralta,  ó  una  desconeguda  ñlla  d'aíjucst  matrimoni 
portant  igual  nom  que  la  mare.  Rés  d'axó;  la  senyora  a  (jui  fou  dedi- 
cada la  Biblia  Catalana  era  una  cosina  de  la  que  pensa  o  nomena  en 
Bover;  era  ñlla  den  (Jueràu,  vescomte  de  Cabrera  y  de  Sanxade  Santa 
Eugenia,  que  và  casar  ab  Pons  Uch,  comte.  d'Empuries  y  (jue  foren 
pares  del  comte  Malgauli.  Donya  Marquesa  de  Cabrera  visqué  al 
menys  fins  a  1327.  Son  marit,  Pons  Uch,  morí  en  1.318. 
La  dedicatoria  diu  ben  clarament: 


Asó  ay  de  latí  en  romans  tornat 
A  honor  de  la  Comtessa  que  Deus 
DampTiries  Marchesa  a  nom   [gnart 
E  fo  fiyla  dun  gran  rich  hom 
Qui  fo  vescomte  de  Cabrera 
E  lexa  esta  liereteyra 
De  Muntsoriu  e  del  vescomdat 
Tot  quant  aiiia  la  laxat 
De  Catalunya  porta  flor 
Donsenyament  e  de  valor 
De  franquea  de  gai  parlar 
Dumili  crey  no  apar 


De  Deu  li  plats  soucn  parlar 
Molt  deiunar  e  molt  horar 
Per  tal  can  fay  a  Deu  honor 
El  seruex  humilment  de  bon  cor 
Ay  fayt  cest  libre  on  trobarà 
lo  fayt  del  mon  com  comensa 
batayles  moltes  e  afers  assats 
Qui  son  estades  els  temps  passats 
E  prec  tots  cels  qui  la  legiran 
ho  escriure  la  uolran 
Que  no  deven  les  rimes  afolar 
Del  lengage  cambiar. 


Y  tot  seguit  comença'l  (iènesi,  ab  aquest  epígraf: 


De  la  creació  del  mon.  Gènesis. 

Lo  primer  libre  es  nomnat 
Gènesi  primer  pausat 
En  que  deu  tot  lo  mon  crea 
Cel  e  terra  gint  orna 
Lo  primer  dia  luts  forma 
Que  so  desús  illumina 
les  tenebres  uolt  separar 
Daycela  luts  e  apartar 
Cautre  causes  ensemps 
Crea  els  àngels  els  temps 
El  cel  desús  emperial 
E  la  materia  elemental 
Deus  ans  que  cel  ne  terra  fe&e 
Si  estaua  en  sí  meseys 
E  anc  no  ac  comensameut 
Ne  aura  nul  temps  finament 
Car  el  es  uer  comensamens 
E  fi  de  tota  res  uiuens 
Nou  ordes  dangels  el  ci'ea 
En  cest  afar  no  demora 


E  feulos  clars  e  resplandens 
E  deu  lausans  ensemblamens 
Lo  primer  horde  fo  cherubin 
E  la  segona  serafin 
La  tersa  e  dita  trouus 
De  la  quarta  principatus 
E  la  quinta  potestates 
la  sisena  virtutes 
la  setena  angèlica 
Dominica  co  es  vuytena 
la  nouena  era  de  luçibel 
Qui  era  molt  clar  e  bel. 

E  crea  deu  cautre  elemens 

foch  e  aygua  e  aer  exàmens 

E  la  terra  qui  es  redona 

Tot  axi  com  a  poma 

E  fo  ferma  e  estable 

la  (jual  clau  la  mar  (pii  es  noable 

laer  qui  es  soptil  con  uens 

de  mar  e  terra  circuncens. 


Fóu,  donchs,  feta  la  traducció  rimada  al)  posterioritat  a  l'any  1282, 
data  del  casament  de  dita  senyora  ab  Pons  Uch  d'Empuries.  Y  podem 


156  NOTES  BIOGRÀFIQUES  d'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 

igualment  presumir-la  ja  acabada  en  1307,  quan  en  Sabruguera  era 
mestre  de  Teologia  a  l'Universitat  de  París  y  estava  complicat  en 
totes  les  intrigues  y  informacions  per  obtenir  lo  procés  dels  Templers. 
En  Villanueva,  en  Viaje  literario  (vol.  V,  pin.  177),  ja  donà  a  conè- 
xer  les  lletres  d'en  Romeu  Sabruguera  al  Rey  d'Aragó  y  la  resposta 
d'aquest.  Fray  Romeu  li  escrivia  dés  de  París,  ab  data  del  25  d'Octu- 
bre de  1307,  que  ell  havia  presenciat  la  confessió  feta  per  lo  Gran  Mes- 
tre del  Temple  lo  jorn  abans,  qui  regonegué  los  delictes  que  li  havien 
sigut  imputats.  La  resposta  de  Jaume  II,  datada  lo  4  de  Desembre  del 
meteix  any,  era  que  malgrat  les  incitacions  del  monarca  francès  no 
havia  volgut  procehir  contra  los  Templers  establerts  en  los  seus  reg- 
nes, mas  que  ara,  a  instancia  del  inquisidor  Joan  L•lotger,  havia  de- 
cretat l'empresonament  dels  dits  cavallers,  y  ab  tal  motiu  li  demanava 
que  li  trametés  dés  de  París  copia  del  procés  que  allí  s'instruía. 

Havem  aplegat  un  document  que  demostra  com  fray  Romeu  con- 
servà la  protecció  y  amistad  del  Rey.  Aquest,  per  decret  signat  a 
Xàtiva  lo  15  de  les  calendes  de  Febrer  de  l'any  del  Senyor  1310 
(18  Janer  1311,  segons  l'estil  modern),  li  assignà  una  bona  pensió: 
«Nos  Jacobus  &.  Volentes  vos  venerabilèm  et  religiosum  virum  fra- 
treni  Romeum  de  Brugaria  ordinis  predicatorum  in  theologia  magis- 
trum,  gracia  prosequi  et  favorem,  concedimus  vobis  quod  habeatis  et 
recipiatis  a  nobis  in  primis  Kalendis  mensis  januarii  proximi  instan- 
tis  et  deinde  annuatini  in  eiusdem  Kalendis  quandiu  nobis  placuerit 
quingentofi  solidos  jaccenses,  pro  quorum  satisf accione  et  solucione 
assignamus  vobis  illos  quingentos  solidos  jaccenses  quos  domus  Hos- 
l'italis  Sancti  Johannis  Jierosolimi  Ilerde  pro  cena  nobis  anno  quoli- 
bet  in  dictis  Kalendis  solvere  tenetur  et  debet». 

L'afavorit  morí,  segons  ja  havem  dit,  dos  anys  després  d'aquesta 
concessió. 

Acceptant  com  a  obra  seua  tota  la  Biblia  catalana  de  la  Biblioteca 
Colombina,  es  oportunitat  de  fer  la  descripció  del  manuscrit  que  ha- 
vem examinat  detingudament,  y  donar-ne  a  continuació  dues  mostres, 
perque-s  puga  estudiar  y  comparar  la  part  rimada  ab  la  part  en  pro- 
sa (1). 


(1)  Fou  en  Bover,  eu  Va>'ones  ilustres  de  Mallorca,  (Píilma,  1847),  qui 
primer  ha  fet  ladesciipciò  del  manuscrit  de  la  Colombina,  que  eu  lo  temps 
en  que  l'examinà  dit  historiador  era  ja  incomplert.  Publicà  com  a  mostres 
lo  curt  salm  IV  y  part  del  pròlech-dcdicatoria. 

Tampoch  va  dir  eu  Bover  (jue  ai  devaut  de  tot  hi  hagués  la  taula  del 
coutiugut  del  volum,  ni  los  folis  hóu  començaven  cada  hu  dels  llibres,  ni  menys 
encara  les  mides  del  manuscrit. 

Eu  Milà  uo  fà  més  que  reproduir  lo  troç  del  pròlcch  publicat  per  eu 
Bover. 

No  savèm  si  aquest  manuscrit  seuyalat  avuv  7-7-6  eu  la  Biblioteca  de 
Sevilla  y  abans  Y.  130,  n.''  15,  fou  adquirit  por  D.  Fernando  Colón,  com 
molts  d'altres  o  si  entrà, posteriorment  a  la  mort  del  fundador  eu  la  Colom- 


JOAQlliíM    MIRET    Y    SANS  157 

Escrit  tot  en  paper  del  segle  xiv<^  ab  lletra  de  les  darreries  del  dit 
segle  o  de  la  primeria  del  següent,  lo  eòdech  cataLà  de  la  Colombina, 
forma  un  volum  de  dosoents  vintivuit  folis,  incomplert,  donchs  acaba 
en  lo  salm  113  ab  aquestes  paraules:  Sobra  la  tua  mederia  et  la  tua 
veritat  e  posada.  Y  sota  aquesta  darrera  ratlla  lo  recort  o  repetició  de 
les  dues  primeres  paraules  ab  que  comen(,'ava  lo  foli  següent,  que  de- 
via ésser  lo  229;  la  mía  es})eransa.  Al  eomen(;ament  del  volum  es 
també  incomplert,  donchs  hi  ha  un  sol  foli  del  index  o  taula,  solt,  y 
que  en  la  primera  columna  del  anvers  comença:  Cant  Deus  dix  a  Sa- 
lamo  que  demandas  so  que  volgués.  Lo  revers  acaba  axí:  De  Salamó 
qui  feu  aucir  a  Joab  per  laltar.  Del  mandament  que  feu,  a  serrey  e  con 
lo  feu  auciura.  De  la,  rmder  de  Salamo. 

Ab  lo  foli  primer  comença  lo  Génesis,  precedit  d'una  dedicatoria  a 
la  comtessa  d'Empuries.  Los  títols  dels  diferents  llibres  del  Vell  y  Nou 
Testament,  són  de  tinta  vermella,  lo  propri  que  tots  los  epígrafs  dels 
capítols  o  parts  en  que  cada  llibre  està  subdividit  y  les  capitals  o  ini- 
cials del  primer  mot  de  cada  capítol  o  part  són  alternativament  de 
tinta  roja  o  biaba,  ab  fils  del  color  diferent  al  de  la  lletra.  Cada  lletra 
inicial  del  primer  mot  de  les  ratlles  porta  un  toch  de  vermelló. 

Aquest  volum  mideix  trenta  centímetres  y  mitg  d'alt  per  vintiún 
d'ample.  La  superficie  escrita  en  la  plana  mideix  vint  centímetres  y 
mitg  per  setze.  Està  tot  escrit  a  dues  columnes;  rimat,  en  vers  apare- 
llats, fins  al  foli  doscents,  hon  comença  un  Evangeli,  segons  ja  indi- 
carem al  marcar  la  extensió  de  cada  llibre,  en  prosa. 

Cada  columna  conté  un  prometli  de  trentaquatre  ratlles.  En  la  rat- 
lla novena  de  la  segona  columna  del  anvers  del  primer  foli  comença  lo 
Gènesis,  y  arriba  fins  al  revers  del  foli  catorzè,  hón  comença  V Èxode, 
sens  cap  blanch  o  solució  de  continuïtat.  En  lo  foli  20,  segona  colum- 
na, comença  lo  Leiñtich  y  en  lo  següent  lo  llibre  dels  Nombres.  En  lo 
24,  primera  columna  comença  lo  Deutoronomi  qui  acaba  en  la  segona 
columna  del  anvers  del  foli  28,  hon  té  principi  lo  llibre  dels  Jutges. 
També  es  en  l'anvers,  del  foli  34,  en  la  segona  columna,  hont  comen- 
ça lo  primer  llibre  dels  Reys;en  lo  foli  43,  lo  segón  d'aquests  llibres;  en 
lo  revers  del  51  lo  tercer  d'ells  y  en  lo  60,  també  en  lo  revers,  comença 
lo  quart  llibre,  qui  arriba  fins  al  foli  69,  hon  té  principi,  en  lo  revers, 
primera  columna,  lo  llibre  de  Tobies.  Aquest  acaba  en  la  segona  co- 
lumna del  anvers  del  foli  75,  seguint-lo-1  llibre  de  Daniel.  En  foli  87, 
primera  columna  del  revers,  comença  lo  llibre  (ÏEsdrasjdiQ  la  metexa 
manera  comença  lo  llibre  de  Judith  en  la  primera  columna  del  revei-s 
del  foli  92.  En  foli  97,  revers,  hi  ha  lo  llibre  d'Esther,  y  en  l'anvers  del 
104,  primera  columna,  comencen  los  Proverbis  de  Salamó,  los  qui 
arriven  fins  a  la  segona  columna  del  anvers  del  110,  hon  té  principi  lo 
llibre  dels  Macabeus.  En  la  segona  columna  també  del  anvers,  del  foli 


bina.  En  lo  famós  Registre  o  catàlech  de  dita  biblioteca,  format  per  lo  me- 
teix  fundador,  no  hi  havem  saplgut  trobar  la  anotació  de  la  Biblia  catalana 
rimada. 


158  NOTES  BIOGRÀFIQUES  d'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 

124,  hon  acaba  lo  esmentat  llibre  dels  Macabeus,  seiis  cap  blanch,  co- 
mença lo  Nou  Testament,  y  diu: 

«Lo  testament  ueyl  auem  fenit 
Jesu  crist  ne  sia  benesit. 

>>Así  comensa  lo  noueyl  testament  et  els  euengelis. 

»E  aquest  eueng-eli  comença  primera  de  la  concepció  de  Sent  Johan 
babtlsta».  Tot  axò  en  lletra  vermella. 

En  lo  foli  164^  revers,  comencen  los  fayts  dels  apòstols  y  en  la  se- 
gona columna  del  anvers  del  183  comença  V Apocalipsi .  En  lo  191, 
revers,  te  principi:  «Z)e  Judes  escarioth  et  de  la  sua  vida»;  en  lo  194. 
«De  Pilat  et  de  la  sua  vida  et  de  la  sua  mort»  y  en  lo  revers  del  meteix 
foli:  <íDe  la  verònica  con  venc  a  B,oma»,  En  lo  196:  «De  vespashia  Rey 
de  Galicia  que  ana  a  setiar  la  ciutat  de  Jerusalem» .  En  lo  198:  «Dels 
diners  071  fo  venut  Jeshu  xrist».  En  aquest  punt  fineix  la  traducció 
rimada.  Tot  lo  següent  es  en  prosa. 

En  foli  200,  revers,  diu:  «Aquest  euengelisc  diu  enlodia  de  Nadal 
e  en  lo  dia  de  santa  Maria  de  satemhra» .  En  lo  meteix  foli  encara  hi 
ha  aquest  altre  epigraf :  «Aquest  euengeli  se  diu  la  vigília  de  nadal» . 
També  en  lo  revers  del  200,  «Comensa  lauengeli  de  Sent  Johan  e  ligse 
lo  dia  de  nadal  a  la  missa  mayor». 

Lo  foli  201  te  solament  escrita  la  meitat  de  la  primera  columna;  lo 
restant  del  anvers  y  tot  lo  revers  es  blanch. 

En  lo  foli  202  v  a b  lletra  vermella  se  comença  axí:  «En  nom  de 
nostre  senyor  iliesu  xrist  et  de  la  verge  madona  santa  M.  mare  sua 
assi  comensa  lo  saltiri  lo  qual  transladat  fo  de  lati  en  romans  per  fra- 
re Romeu  Saburgera  maestre  en  theologia  en  lorde  de  sent  domingo. 
Assi  comensa  la  sua  primera  feria». 

En  l'anvers  del  foli  228,  segona  columna,  diu:  «Totes  les  feries  son 
esplegades,  beneyt  sia  lo  nom  de  nostre  senyor  ihesii  xrist  e  de  la 
verge  madona  sancta  Maria  amen.  Assi  comense  los  Salms  uesprals» . 
Tot  de  lletra  vermella.  Aquest  es  lo  darrer  foli  conservat  en  l'exemplai 
de  la  Colombina,  que  es  incomplert,  com  ja  havem  indicat,  romanín 
sens  acabar  lo  salm  113:  In  exitu  Israel  de  Egipto. 

Lo  treball  de  posar  en  rima  catalana  la  Biblia,  tenia  precehents  a 
França,  hont  en  lo  segle  xiii -,  hi  hagué  una  sort  d'epidemia  poètica, 
segons  lo  mot  den  Roquefort  (1).  A  més  de  fer  traduccions  rimades 
d'obres  de  filosofia,  teologia,  moral,  histories  sagrades  y  profanes, 
també  foren  rimats  los  comentaris  sobre  la  Biblia  y  tots  los  llibres 
sants.  Per  fer  veure  la  exageració  d'aquella  modoria,  es  suficient  re- 
cordar que  fins  posaren  en  vers  la  regla  de  Sant  Benet  y  la  Custum  o 
lleys  de  Normandia.  Y  no  mancaren  prehicadors  qui  feren  sermons 
rimats,  encara  que  perla  major  part  delshòmens  de  lletres  fossen  con- 
siderats com  obres  extralitúrgiques. 


(1)    Roquefort:  Glossaire  de  la  langue  romane. 


JOAQUIM    MIRET    Y    SANS 


159 


No  es  donehs  estrany  qu'uu  frare  prehicador  català,  volgués  posar 
la  Biblia  en  forma  rítmica  catalana.  Lo  difícil  de  conèxeres  si  real- 
ment com  diu'l  prólech  utilitzà  lo  text  llatí,  o  si  vegé  una  versió  fran- 
cesa 0  encara  la  traducció  en  prosa  catalana  que  havia  manat  fer  lo 
rey  Alfons  II,  en  1287,  al  jurisconsult  Jaume  de  Montjuich  (1).  Aytal 
averig'uació  exigeix  un  estudi  especial  y  molt  detingut  que  no-1  podem 
efectuar  nosaltres. 

De  totes  maneres  deu  teñirse  en  compte  que  entre  1250  y  1280,  en 
lo  Narbonés,  ja  corria  una  traducció  del  Nou  Testament  en  llengua 
provençal  y  que  abans  del  dit  any  1250  ja  existia  una  traducció  com- 
plerta de  la  Biblia  al  francès,  feta  en  la  Universitat  de  París  y  treta 
d'un  original  llatí  corretgit.  Respecte  del  Psaltiri,  ja  havia  sigut  tra- 
duït en  llengua  vulgar  a  la  primeria  del  segle  xii^'  en  un  convent  nor- 
mand del  Mitjorn  d'Anglaterra,  y  Mr.  Michel  ha  publicat  los  salms 
rimats,  trets  d'un  manuscrit  de  la  xiii^  centuria,  que  també  contenia 
la  oració  del  Pare  nostra,  en  vers.  Emperò,  de  la  traducció  en  prosa 
del  Psaltiri  per  en  Sa  Bruguera  ni  de  la  Biblia  catalana  rimada  no  s'en 
han  ocupat  ni  Ai'chinard  ni  Samuel  Berger  (2). 

En  Bover  observa  que  aquesta  versió  rimada  té  molta  semblança 
ab  la  obra  llatina  de  Pere  de  Riga,  anomenada  Aurora,  feta  en  lo 
segle  XII «,  y  que  recompta  en  rima  llatina  los  fets  principals  de  la 
historia  sagrada. 

Per  donar  mostres  del  llenguatge  de  la  part  rimada  y  de  la  part  en 
prosa  y  que-s  puga  fer  comparació,  segons  ja  indicarem  abans,  ha- 
vem escullit  lo  llibre  de  ïobies  y  los  salms  1,  2,  27  y  39. 

Lo  llibre  de  Tobies  es  un  dels  anomenats  històrichs,  recomptan  fets 
esdevinguts  durant  la  captivitat  de  Nínive.  La  historia  del  pobre  céch 
y  del  seu  fill,  desterrats  a  Nínive,  constitueix  una  comptalla  encisa- 
dora de  les  bontats  del  Omnipotent  per  los  seus  fidels;  es  com  una  no- 
vélela solta,  ab  acció  y  episodis  interessants  y  per  aquesta  raó  la  ha- 
vem escullida  per  la  present  publicació. 

LO   LIBRE   DE   TOBIES  ^3) 


En  neptalim  ac.  I.  prodoni 

Qui  Tobies  auia  nom 

hom  fo  molt  de  gran  karitat 


De  gran  fe  e  de  uera  leyaltat 
Tot  son  cor  fo  en  deu  amar 
En  el  seruir  e  en  honrar 


(1)  Carreras  Candi:  Primera  traducció  catalana  de  la  Biblia.  En  Isl 
Revista  de  Bibliografia  Catalana,  any  IV,  n."  7. 

(2)  Notice  sur  les  premieres  versions  de  la  Bible  en  langue  vulgaire  por 
Archinard  (Ginebra,  1839). 

La  Bible  française  au  moyen  üge,  elude  sur  les  plus  anciennes  versions 
de  la  Bible  écrites  en  prose  de  lanyue  d'oil.  per  S.  Berger  (París.  1884). 

Les  Bibles  provéngales  et  raudoises,  per  S.  Berger  (Romanía,  1889,  Pa- 
rís); ab  un  apèndix  de  Paul  Meyer. 

(3)  Per  senyalar  los  punts  hon  acaban  les  columnes  del  anvers  y  revers 


160 


NOTES  BIOGRÀFIQUES  D  EN  SALVATGE  Y  SA  RRUGUERA 


E  can  los  fiyls  de  irael  adorauen 
les  ydoles  e  sacrificauen 
El  en  ierusalem  sen  ana 
E  a  den  sacrifica 
Decimas  de  grat  donaua 
De  tot  quant  cuylia  ne  lauraua 
Mentre  era  infant  ayso  fasia 
E  la  ley  de  den  molt  be  tenia 
puys  muler  pres  de  neptalim 
Anna  ac  nom  si  com  ausim 
a  cap  de  temps  fiyl  engenra 
E  thobies  lo  nomena. 

Cant  Salmanasar  captiua  israel. 

Puys  Rey  de  siria  salmenasar 
En  irael  uenc  per  degastar 
Tota  la  terra  pres  e  degasla 
E   X.  trips  preses  sen  mena 
E  thobies  fo  pres  ab  sa  maj'so 
E  en  niniue  alogat  fo 
E  deu  gracia  li  dona 
Del  Salmanasar  qui  molt  lama 
lay  on  se  volia  podia  anar  ^ 
So  ques  vulia  podia  far 
los  presoners  el  confortaua 
Cant  mal  fesien  el  los  reptaua 
vn  jorn  en  roges  sen  ana 
vn  seu  amich  a  qui  troba 
Qui  gabel  auia  nom 
E  auia  bona  fe  era  paubre  hom 
Tobics  .X.  basans  li  a  prestats 
Qucl  Rey  salmanasar  li  auia  dats 
E  ali  promès  qels  li  i-etra 
E  feulin  carta  que  sen  porta 
puys  en  niniue  se  nes  tornat 
On  ab  daltres  era  poblat. 

De  senacherip  e  de  thobies  qui 
sebolia  los  morts. 

Apres  salmanasar  per  mort  fina 
E  senacherib  per  el  regna 
Qui  als  ebreus  gran  mal  uolia 
E  tots  jorns  auciure  los  faya 


Thobies  tots  los  sebolia 

E  ais  paubres  daua  quant  auia 

Al  Rey  ho  an  denunciat 

E  el  ne  fo  fort  despagat 

Tot  quan  auia  li  leua 

E  que  sen  gart  vuy  mes  li  manda 

Mas  thobies  no  sen  uolc  estar 

ans  los  anana  soterrar 

per  quel  Rey  lo  manda  aucir 

Mas  el  vay  tantost  fugir 

E  sos  amichs  lan  amagat 

Que  anch  lo  Rey  no  la  trobat 

los  fiyls  de  senacherib  lur  payre  pre- 

E  a  vil  mort  els  laucieren      [seren 

la  dones  thobies  retorna 

Tot  so  del  sen  tot  o  cobra 

De  thobies  qui  sebolia  los  morts. 

Apres  uenc  vna  festa  gran 
que  los  jueus  en  lur  ligan  * 
la  dones  el  feu  apareylar 
En  sa  mayso  molt  que  menyar 
puys  son  fiyl  thobies  apella 
E  en  axi  elli  parla 
vay  dix  el  los  paiibres  amenar 
Qui  creen  deu  e  aymen  car 
E  aysi  ab  nos  menjaran 
car  ayçest  deu  ne  lausaran 
cant  a  la  taula  se  son  pausats 
Ab  aycels  quel  fiyl  ac  amenats 
A  thobies  an  nunciat 
Que  .1.  jueu  han  degolat 
Tan  tost  de  la  taulas  uay  leuar 
E  lo  jueu  mor  vay  ab  si  aportar 
En  sa  mayso  la  amagat 
Entro  que  tuyt  agren  menjat 
puys  a  la  taula  sen  torna 
ab  lagremes  son  pa  menya 
puys  de  la  taula  ses  leuat 
lo  mor  sebuli  que  ac  aportat 
vn  seu  amic  fort  Ion  repta 
E  molt  fortment  lin  manassa 
Axi  dix  el  tan  vulgut  aucir 
Quant  tu  los  morts  nas  sebolir 


dels  folis,  havem  escollit  los  següents  signes :  '  f i  de  primera  columna  del 
anvers. — ^  fi  de  la  segona  columna. —  ^  fi  de  la  primera  columna  del  revers. 
*  fi  de  la  segona  columna. 

Comença  lo  llibre  de  Tobies  en  la  primera  columna  del  revers  del  foli  69, 
ratlla  8,  y  fineix  en  lo  foli  75,  en  la  segona  columna  del  anvers  o  recte. 


JOAQUÍM   MIRET   Y   SANS 


161 


Kiicara  no  tons  nois  ostar 
on  non  poras  ia  escapar 
Respos  thobios  nom  nostaray 
Qno  niays  ([no  iionicus  don  tíMnbray 

De  thobies  qui  torna  cech. 

Un  jorn  ac  thobios  trobaylat 
En  obres  do  gran  pietat 
Morts  sobolir  trists  consolar 
Malalts  scrnir  e  nisitar 
E  montro  en  .1.  lit  se  i)ansaua 
vna  orone-^la  a  (|uen  passaua 
sobréis  hnyls  de  Thobios  f(Mna 
E  de  tot  en  tot  la  xorba,  ' 
Res  d(>l  mon  no  pot  nesser 
lo  vis  ac  tot  pordnt  per  ncr. 

De  la  oració  de  thobies. 

Anc  dayso  el  nos  torba 

ne  no  son  moc  no  son  muda 

Ans  tan  tost  pres  deus  alausar 

E  en  axi  areysonar 

benoyt  sies  tu  lo  meu  senyor 

Del  cel  e  de  terra  creador 

Qui  los  huyls  mas  tolts  corporals 

E  illuniinats  los  espirituals 

per  queu  puscha  tu  amar 

Ne  en  res  als  lo  meu  cor  pensar 

E  res  no  ueya  temi)oral 

Quein  puxa  tolra  la  ternal 

lo  teu  nom  sia  santificat 

Car  en  dayso  suy  fort  paguat 

Cesta  tribulació  deus  li  uolc  dar 

per  thobies  a  esprouar 

Si  en  res  sen  torbaria 

E  si  de  tot  deu  lausaria 

E  ))er  eximpli  a  donar 

De  paciencia  en  tot  afar 

Tots  jors  sos  amichs  lo  uisitaiieii 

E  del  seu  fayt  tuyt  se  trusauen 

Ara  disen  els  tu  prouaras 

E  clarament  conexeras 

los  bens  que  as  fayts  aqet  ualran 

Ne  si  dest  mal  te  judaran 

Respos  thobies  humilmeiit 

No  parlets  axi  solament 

Ay  cels  poden  axi  parlar 

Qui  ydoles  uan  adorar 

Mas  nos  altra  uida  esperam 

E  cela  gloria  desirajn 


Que  als  amichs  (hnis  donara 
Al)  si  matex  regnar  tara 
On  nons  deuem  de  res  torbar  ' 
Que  do  nos  uula  ordonar 
Car  ceyls  qui  ayma  (d  xastia 
puys  los  consola  tota  uia 
Samulor  anna  trebalaua 
E  a  texir  tots  jorns  aiiaua 
E  dayso  que  gasayar  podia 
Ab  son  alborcli  ela  viuia. 

Del  cabrit  que  anna  aporta 

Un  dia  anna  .1.  cabrit  compra 

E  a  la  mayso  ela  la  porta 

Can  thobies  lausi  belar 

Sa  muler  \ay  tost  apellar 

e  don  dix  el  las  aportat 

Gardat  (jue  no  sia  emblat 

Cant  sa  muler  o  ac  ausit 

Dolenta  fo  e  ali  dit 

Tots  temps  on  ton  cor  mal  pensaras 

E  tots  los  altres  iutyaras 

E  no  gardes  lo  teu  peccat 

per  que  deus  ta  dels  huyls  jiriuat 

beneix  deu  c[ui  ta  punit 

puix  muirte  en  aquex  lit 

Dayso  thobies  fo  torbat 

E  tan  tost  ses  aienolat 

E  comen(,-et  deu  a  preyar 

E  oració  aytal  far. 

De  la  oració  de  thobies 

Senyor  meu  tot  poderos 
ple  de  bondat  tot  piados 
Qui  cel  e  terra  as  creat 
E  de  nient  quant  es  format 
Quins  as  formats  per  ta  amor 
per  tu  seruir  e  per  lausor 
Qui  gloria  als  bons  daras 
E  en  infern  los  mals  punirás 
Tu  senyor  dones  tempestat 
E  puys  bel  temps  per  te  bontat 
Tu  dones  mals  per  hom  prouar  * 
E  puys  fas  hom  ab  tu  regnar 
Tu  xasties  molt  dolsament 
Ceyls  (¡ui  aymes  puys  son  jausent 
A  tu  senyor  vul  sopleyar 
Que  mon  espirit  deges  cobrar 
Car  molt  me  ual  mays  be  morir 
Que  aysi  vixire  en  màrtir. 

II 


162 


NOTES   lUOítRAFIQUES  D  EN  SALVATGE  Y  SA  BRUOrERA 


De  Sarra  fiyla  de  raguel  e  deis 
•VIL  marits  que  agüe. 

E  rages  ac  .1.  rich  hom 

Raguel  ouia  nom 

una  ñyla  ac  «luo  molt  ama 

per  son  nnin  sarra  la  nomena 

Qui  fo  molt  bella  e  g-alarda 

blandía  e  rossa  l)e  colorada 

E  so  qui  era  molt  meylor 

Den  ama  de  tot  son  cor 

Raguel  la  marida 

honradanu'iit  e  la  dota 

E  la  nuvt  cont  foren  colgats 

e  en  sem  foren  justats 

vn  demoni  asmodcu  apellat 

lo  marit  li  a  offegat 

Don  rag'uel  fo  despagat 

E  tot  son  all)erch  fort  torbat 

E  axi  Un  offega 

.VII.  que  negu  no  la  toca 

Car  vulien  ab  leys  usar 

per  la  belea  no  i)er  lausar 

Den  ne  per  files  engenrar 

jier  deu  seruir  e  per  honrar 

Tot  lur  enteniment  era  carnal 

E  lexaiien  les  ])iritual. 

Del  missatge  que  feu  retreyt  a 
sarra  deis  marits  morts. 

Un  dia  sarra  se  contenia 
ab  vna  seruenta  que  tenia  * 
Qui  tan  tost  la  uay  reptar 
E  a  li  dit  laxem  estar 
Car  .VIII.  marits  as  offegats 
Que  tots  eren  bous  e  honrats 
Cant  sarra  ach  ayso  ausit 
hanc  res  del  mon  nolia  dit 
Mas  della  tost  se  uay  lunyar 
En  la  caml)ra  sen  uay  intrar 

De  la  oració  de  sarra 

Los  yenoyls  a  en  terra  pausats 
E  los  hiiyls  a  al  cel  leuats 
Tres  jorns  estech  ([ue  no  menja 
Mas  ab  grans  i)lors  deu  reclema 
Senyor  dix  ela  misericordiós 
Qui  est  tot  just  e  piedos 
Tu  senyor  sabs  de  ueritat 
Que  en  nuvi  mai  no  av  tractat 


Contrals  marits  qui  son  donats 
Mas  lo  demoni  los  a  offegats 
Car  lenteniment  era  carnal 
per  quels  auenc  tot  ay  cel  mal 
hon  agran  tort  suv  eu  reptada 
De  la  lur  mort  e  encolpada 
per  que  senyor  per  ta  bondat 
Desliurem  desta  uiltat 
Om  tràmit  mort  queu  tant  desir 
E  seray  fora  dest  consir 
En  .1.  matex  temps  deus  exausi 
Dues  oracions  e  les  compli 
De  thobies  (¡ui  lac  i)regat 
E  de  sarra  cant  ac  plorat 
On  langel  raphael  deus  cnviia 
Qiie  a  caseu  conseyl  dona. 

De  thobies  que  noyria  son  fiyl 

Cant  thobies  ac  deu  i)regat 

E  dexiotament  fort  reclamat  ' 

jjensas  quel  degués  deus  ausir 

E  <|ues  degués  tant  tost  morir 

On  son  tiyl  thobies  apella 

E  en  axi  lo  xastia 

En  ten  mon  tiyl  so  (¡uet  diray 

Car  bon  conseyl  te  mostraray 

E  en  ton  cor  o  pausaras 

E  lo  contrari  no  faràs 

Deu  sobre  tot  (|uant  es  amaras 

E  los  seus  mandamens  scruaras 

Ama  ton  proisme  carament 

E  serueix  li  liberalment 

Almoyna  de  so  del  teu  faràs 

A  homens  paubres  seruiras 

Car  per  almoyna  es  deliurat 

hom  ])er  tot  cert  de  peccat 

E  dona  bona  fama  de  lag'cnt 

Almoyna  no  laxa  hom  errar 

hom  qui  la  perseuera  nos  pot  darap- 

fornicacio  esquiueras  [nar 

A  crguyl  con  a  foch  fugiràs 

Car  erguyl  fo  coniensament 

De  tot  lomanal  destruiment 

Ab  homens  mals  ja  no  iras 

Ceyls  (ivii  son  sanis  seguiràs 

Cant  alcun  hom  auras  logat 

Tant  tost  lo  paga  de  bon  grat 

De  hom  saui  conseyl  jiendras 

homens  foyls  no  escoltaras 

Ta  mayre  vuyles  molt  Iionrar 

Car  tengut  es  de  molt  amar 


JOAQUIM    MIRET    Y   SANS 


UV.i 


Cant  sera  morta  la  sebnliras 

E  prop  de  ini la  pausaras 

Mon  ñyl  no  sies  ag'reuyat 

Day  çesta  nostra  paubrctat 

Car  si  de  bon  cor  nois  dens  amar  '^ 

El  te  nolra  molts  ))i^ns  donar. 

Dels  .X.  basans  de  gabel  quels 
ne  cobras. 

Encara  tiyl  tu  deus  sal)er 

Que  agabel  preste  per  uer 

Dets  basans  de  tin  argent 

De  quen  feu  carta  de  present 

En  rages  esta  poblat 

En  media  vna  ciutat 

E  cant  larg'ent  cobrat  auras 

la  carta  sua  li  retràs 

Respos  thobies  a  son  ¡layre 

Eu  no  say  res  en  cest  afayre 

Eu  no  say  g'abel  qxii  es 

He  la  ciutat  on  poblat  es 

Tu  dix  el  vay  vn  hom  corcar 

Que  lay  te  sapia  be  menar 

E  sia  hom  bo  e  í'ecel 

E  del  linatge  dirael 

E  ben  e  gint  Ion  pagaras 

E  anc  ab  largent  tornat  seras. 

De  thobies  qui  troba  langel  en 
la  palça. 

Ab  tant  thobies  se  ncs  anat 
a  la  plasa  e  a  cercat 
Si  poria  vn  hom  trobar 
Qui  en  rages  sal) es  anar 
Tan  tost  .1.  jone  a  trobat 
Qui  fo  cortes  e  ensenyat 
E  en  son  semblant  be  mostra 
Que  hom  es  qui  per  cami  va 
Ay  cest  era  àngel  del  cel 
Qui  auia  nom  raphael 
Que  deus  trames  per  consolar 
Thobies  e  sarra  per  deliurar 
En  forma  dom  era  iiengut 
per  tal  que  no  fos  conegut 
Thobies  a  el  >e  costa 
E  tan  tost  li  demanda  ' 
Sabries  en  Rages  anar 
ab  hom  qui  bet  uolgues  pagar 
Respos  Iang-el  lo  cami  say 
E  moltes  uets  suv  anat  lav 


E  gauel  eu  ay  priuat 
Un  bon  hom  (|ui  lay  es  poblat 
Cant  thobies  lac  ausit 
fort  fo  pagat  e  ali  dit 
venits  a  mi  a  mon  payre 
E  comtarem  li  cest  a  fayre. 

Del  àngel  qui  entra  a  thobies 

A  thobies  seu  intraren 

jasent  el  lit  cech  lo  trobaren 

Tan  tost  langel  la  saludat 

Deu  te  do  gaug  qui  ta  creat 

Quin  gaug  dix  thobies  pusch  auer 

Que  lum  del  cel  no  piisch  ueser 

Deus  dix  langel  gaug  te  dara 

E  alegra  cant  li  plaurà 

Ab  tant  thobies  a  parlat 

E  diligentment  la  demandat 

Sabràs  tu  en  rages  anar 

E  mon  flyl  lay  ab  tu  menar 

Ell  dix  langel  lo  cami  say 

E  ton  fiyl  molt  be  menarai 

Saus  e  alegres  tornarem 

E  tot  largent  recobrarem 

Cant  thobies  lac  ausit 

Molt  fo  pagat  e  ali  dit 

precte  qnem  digues  lo  teu  nom 

Car  be  sembles  fiyl  de  prosom 

Azarias  dix  langel  suy  apellat 

E  de  ananies  suy  engenrat 

Cert  dix  thobies  molt  es  honrat 

E  donrat  payre  tu  est  nat 

Tan  tost  els  van  apareylar 

So  que  pel  cami  deuen  portar 

Thobies  son  fiyl  a  baysat  * 

E  puys  a  Deu  la  comanat 

El  cami  son  intrats 

lo  ca  los  a  acompayats. 

Del  plant  que  faya  la  mare  de 
thobies. 

La  mayre  de  thobies  no  fava  mas  plo- 

No  la  ])odia  nuyl  hom  consolar    [rar 

E  estaña  en  gran  dolor 

E  desia  per  gran  amor 

Ay  fiyl  molt  car  cant  te  uenray 

Ay  mon  bel  fiyl  per  tu  moray 

Ay  fiyl  tu  eres  mon  saber 

Tota  ma  uida  e  mon  plaer 

Als  no  uesia  als  no  pensaua  • 


164 


NOTES  BIOGRÀFIQUES  D  EN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 


Als  no  qxieria  als  no  amaiia 
Tu  eres  fiyl  lo  ineii  inirayl 
En  qneni  niirana  sens  trebayl 
Ay  mon  fiyl  on  sots  anat 
En  terra  estraya  tan  enuiat 
Malayt  sia  (,-el  argent 
Que  uas  querir  a  estraya  gent 
Molt  ualia  mays  soferir 
Nostra  panbroa  ab  siispir 
Que  tu  fosses  ab  nos  jausent 
Que  recobrar  cel  mal  argent 
Ay  fiyl  lo  cor  me  uol  partir 
per  gran  dolor  res  no  pusch  dir 
puys  son  marit  fortment  rcptaua 
E  en  axi  ab  dol  parlaua 
Oyme  mon  fiyl  mauets  leuat 
iío  say  on  lauets  enuiut 
En  nuvi  temps  noi  cuyt  ueser 
per  que  moray  per  luy  per  uer 
Molt  caranient  el  nos  onraua 
En  nostra  valea  nos  conforhaua 
Respos  li  thobies  no  aves  temor 
car  tornara  ab  gran  honor 
car  àngel  de  deu  lo  guiara  ' 
Sa  e  alegra  lo  tornara. 

Del  peix  que  uolc  deuorar 
thobies. 

Cant  langel  e  thobies  agren  anat 

Tot  aycel  jorn  e  trebalat 

El  flom  de  tigre  son  aril)ats 

E  pres  daqui  se  son  pausats 

Thobies  se  uay  a  costar 

al  flom  que  uolc  sos  peus  lauar 

E  cant  el  flom  fo  din  intrat 

Un  peix  ues  el  uenc  fort  desfinat 

Qui  thobies  uolc  deuorar 

Mas  thobies  uay  tost  cridar 

O  azarias  viu  me  aydar 

Car  aycest  ])eix  me  uol  menjar 

prinlo  dix  langel  per  la  ganya 

E  portar  nem  en  terra  estranya 

Tan  tost  thobies  la  tirat 

E  en  la  arena  fora  la  ])ausat 

Tu  dix  langel  estojaras 

lo  cor  cl  fetge  el  fel  quem  trauràs 

Car  causes  son  medicinals 

Que  hom  desliuren  de  molts  mals 

puys  del  peix  an  cuyt  e  molt  men- 

laltre  salen  ques  nan  portat      [j^at 

Mentre  per  la  uia  ensems  anauen 


E  de  deu  tot  jorn  i)arlauen 
Thobies  a  langel  a  demandat 
So  que  auem  del  peix  seruat 
A  que  es  bo  ne  a  que  ualra 
Respos  langel  e  dit  Ha 
Si  cor  en  brases  cremaràs 
Tots  demonis  esquineras 
Car  demoni  estar  no  pora 
lay  on  lo  cor  cremat  sera 
De  les  altres  caiises  te  diray 
E  en  son  loc  te  mostraray. 

Cant  uengren  albergar  a  la 
mayso  de  raguel.  - 

Puys  dix  thobies  hon  albergarem 

aysi  dix  langel  ha  un  prodom 

Qui  raguel  apela  hom 

Qui  per  parentesch  tes  acostat 

Car  del  linatge  teu  es  nat 

Ay  cest  a  vna  fiyl  a  ualent 

bevia  e  g'ran  e  plasent 

E  esta  deu  ésser  te  muyler 

E  de  son  payre  hereter 

E  no  a  pus  infans  nen  pot  auer 

E  tu  seras  son  hereter 

Respos  thobies  e  ali  dit 

Desta  donzella  ay  ausit 

Que  vuyt  marits  li  son  estats  dats 

E  lo  demoni  als  tots  offegats 

On  si  eu  la  prenia  per  muler 

Axi  poria  morir  con  els  peruer 

E  mon  i)ayre  moria  de  dolor 

Quim  ayme  de  g'ran  amor 

Respos  langel  not  cal  duptar 

Car  demoni  no  pot  mal  far 

Aycels  qui  aymen  deu  ab  fer  uoler 

E  li  seruexen  de  grat  e  de  iilaser 

Mas  aycels  agüeren  enteniment 

Dusar  ab  ela  carnalment 

E  noy  feren  res  per  deu  a  honrar 

Ne  per  fills  a  en  genrar 

Axi  ague  lo  demoni  en  els  poder 

Els  offega  per  tot  uer 

Mas  tu  cant  presa  la  auras 

De   III.  nuyts  no  la  tocaras 

Mas  tu  e  ela  deu  pregarets 

En  la  cambra  on  janrets 

Que  deu  nos  fassa  aiustar 

A  son  plaser  e  el  amar  ^ 

E  que  us  do  fiyls  a  sa  honor 

Que  li  seruesqpii  ab  lausor 


JOAQUIM   MIRET    Y   SANS 


16.") 


pixys  lo  cor  dol  peix  tu  cromaras 
E  lo  (Iciuoiii  os  pauontaras 
la  (juarta  miyt  nos  ajustarets 
E  entoniíiioiit,  loyal  aurets 
No  por  luxúria  a  comi)lir 
Mas  i)or  ñyls  auer  i)or  deu  soruir 
per  quo  la  donzela  demandaras 
Tro  que  la  liag'ues  en  sa  casa  no 

[menjaràs. 

De  thobies  que  demanda  per 
muler  sa  fila  de  raguel 

Al)  tant  a  raguel  sen  son  intrats 
Quils  a  molt  be  aconpayats 
E  cant  vn  pauc  agren  esttit 
E  raguel  ac  demandat 
Don  eren  ne  don  nenien 
on  anauen  ne  que  (luerien 
pxiys  ñnalment  el  demanda 
E  molt  diligentment  en  cei'ca 
Digats  dix  el  si  deus  nos  gar 
Sabriets  me  nosaltres  comtar 
De  thobies  mon  cusi 
Car  gran  temps  a  res  non  ausi 
Kespos  langel  bel  conaxem 
Tots  sos  afars  nos  be  sabem 
Sa  es  per  cert  e  be  pagat 
E  de  riquees  be  bastat 
puys  sa  muyler  a  el  intra 
E  thobies  molt  regarda 
E  cant  lague  be  esgardat 
A  son  marit  ela  a  parlat 
Ay  cest  masip  queu  uey  aysi 
Sembla  thobies  nostre  cusi 
Cert  dix  langel  cest  es  son  fiyl 
Deus  lo  li  reta  sens  peril 
Can  raguel  ho  ac  ausit  '' 
Vay  lo  baysar  e  ali  dit 
Amic  deus  te  do  sa  mor 
Et  fassa  viure  ab  honor 
Car  fiyls  es  dun  hom  ualent 
Deus  Ion  fassa  estar  jausent 
Tant  tost  de  menjar  ai)areyla 
E  sos  parens  i  conuida 
A  tiiyt  se  mostra  fort  pagat 
Car  thobies  ac  albergat 
Cant  fo  apareylat  de  menyar 
E  a  taula  se  degren  pausar 
Thobies  dix  no  menjaray 
Tro  sarra  per  muyler  auray. 


De  Raguel  qui  dupta 

Cant  raguel  lach  escoltat 

Trop  fo  en  sí  espaucntat 

E  no  li  a  res  del  nuïn  dit 

Tant  fo  en  si  espaordit 

Car  si  la  li  dona  per  muler       [mer. 

paor  ha  (|ue  no  muyra  con  lo  pri- 


Del  angel  que  dix  a  raguel  que 
la  li  donas 

Cant  langel  lo  uee  tant  duptar 

En  axi  lo  vay  comfortar 

No  ag'es  dix  el  dest  fayt  temor 

Car  tot  sera  a  ta  honor 

Aíjuest  la  deu  per  cert  auer 

Car  axi  es  de  deu  plaser 

per  (|ue  los  altres  tots  morien 

Car  la  muler  day  cest  uolien 

E  dona  la  li  segurament 

Car  cest  fjiyt  sera  a  deu  plasent 

Cert  dix  raguel  crey  caxi  sia 

Con  tu  as  dit  car  deu  vulia 

Que  hom  de  mon  liniatge  la  agues 

E  hom  estray  no  la  prengués 

per  que  deus  uosa  say  en  uiats  ' 

E  (]ue  siam  tuvt  consolats. 

Cant  thobies  pres  sarra  per 
muyler 

La  ma  dreta  de  Sarra  presa  a 
E  a  la  ma  dieta  de  thol)ies  la  aiusta 
Deus  dix  el  qui  es  payre  e  senyor 
vos  aiust  ens  fassa  viure  ab  honf)r 
puys  menyarem  alegrament 
E  lausen  deu  deuotament 
la  mayre  al  uespre  apareyla 
vna  cambra  en  (piels  lexa. 

Del  cor  del  pex  que  crema 
thobies 

Tan  tost  thobies  foc  se  aportar 

lo  cor  del  peix  i  uay  pausar 

E  lo  demoni  vay  fugir 

E  Raphael  lo  vay  seguir 

El  desert  de  egipte  la  pnui^at 

E  ab  cadena  de  foch  ligat. 


166 


NOTES  BIOGEAFIQUES  DEN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 


De  thobies  qu¡  amosca  sa  muyler 

Puys  thobies  sa  nmler  apella 

E  en  axi  el  li  parla 

Germana  eii  ti  iiul  ¡¡reyar 

Que  deyam  deu  ensems  preyar 

Estes  .III.  nuyts  nos  àbstendreni 

E  douotament  deu  preyarem 

Quel  nos  do  la  sua  amor 

E  (¡uens  aiust  a  sa  honor 

Car  nos  som  íiyls  domens  valens 

Qui  son  a  deu  molt  obediens 

per  que  nons  deuem  aiustar 

Axi  com  g'ens  de  mal  afar 

Apres  .111.  nits  nos  aiustarem 

E  nostre  matrimoni  confermarem 

Cant  sarra  lac  be  escoltat 

En  axi  lia  parlat 

Germa  molt  o  faray  i^ag'adament 

E  compliray  ton  mandament  * 

Ab  tant  ab  dos  se  genolaren 

E  ab  deuocio  deu  ])reyaren 

Que  sa  iusten  a  son  plaser 

E  ([ue  infans  pusquen  auer 

Qui  deu  seruesquen  de  bon  cor 

E  que  cresquen  a  sa  honor 

Car  molt  agren  orat  van  se  pausar 

E  dormiren  sens  als  afar. 

De  Raguel  qu¡  feu  far  .1. 
sepulcre. 

Ab  tant  raguel  caladament 
feu  far  .i.  uas  tost  de  present 
on  thobies  sia  pausat 
Car  pensas  que  sia  offegat 
E  la  seruenta  i  enuia 
E  abdosos  durment  los  troba 
E  cant  a  Raguel  o  ac  comtat 
Res  no  pot  dir  tan  fo  pagat 
lo  uas  a  fayt  tan  tost  tancar 
E  couit  gran  feu  apareylar 
Tots  sos  ueyns  a  couidats 
Tots  sos  amics  e  sos  priuats 
E  feren  festa  yoyosament 
E  meniaren  alegrament. 

De  Raguel  qui  hereta  son  genre. 

Puys  Raguel  son  g-enre  hereta 
Tot  cant  auia  li  dona 
La  maytat  lin  dona  de  present 
Cant  sera  mort  aja  lo  romanent 


Apres  thobies  langel  apella 

E  en  axi  el  li  parla 

frayre  dix  el  be  sabs  preuer 

Mon  payre  con  gran  desplaer 

Cant  nos  tant  nos  serem  aturats 

On  crey  quen  sien  fort  torbats 

Car  tot  Jorn  comtem  les  jornades 

Cauem  estat  e  les  pausades 

per  queu  vul  a  tu  preyar  ' 

Que  agabel  degués  anar 

E  la  carta  li  portaras 

E  lo  deute  rechobraras 

car  aragucl  fort  desplayria 

Si  eu  tant  tost  daycim  partia 

En  cara  lo  pots  preyar 

Que  les  noces  uenga  honrar 

Eu  dix  langel  lay  anaray 

E  ton  argent  aportaray 

E  gabel  amenare 

De  ])art  tua  lo  preyare. 

Del  àngel  qui  ana  a  Gabel 

Ab  tant  langel  daquis  parti 
E  uas  Gabel  tenc  son  cami 
En  son  alberc  la  atrobat 
E  Gabel  la  be  emparat 
Thobies  uos  manda  saludar 
E  tramet  uos  per  mi  preyar 
Que  li  retats  lo  seu  argent 
Quel  uos  ])resta  molt  francamenf 
E  la  carta  que  lin  fees 
Eu  laus  retray  molt  uolentes 
puys  tot  lo  fayt  lia  comtat 
De  les  noces  e  la  pregat 
Quey  deya  ab  el  iienir 
Tuyt  nauran  gaug  per  uer  adir 
Cant  Gabel  lac  be  ausit 
fort  fo  pagat  e  ali  dit 
beneyt  sia  lo  senyor 
Qui  a  thobies  fay  honor 
Car  es  prodom  o  qui  tem  deu 
E  tot  hom  ayme  qui  es  seu 
Tot  1  argent  eu  uos  lifiraray 
E  a  les  noces  de  grat  iray 
E  de  present  lo  li  liura 
E  langel  la  carta  li  dona.  * 

De  Gabel  qui  uenc  a  thobies. 

Puys  ab  langel  senes  anat 
Molt  alegre  o  molt  pagat 


JOAQUIM    MIRET   Y    SANS 


IGT 


E  a  Kíij>'uel  spii  «on  uciig-uts 
Quils  ha  ab  gran  gaug'  recebuts 
Gran  festa  an  í'ayta  por  Gabol 
Car  ora  lioni  leyal  e  fel 
Cant  a(|ui  ac  i.  tenii)s  estat 
De  thobies  pren  comiat 
E  a  sa  in¿iy.so  son  torna 
Lay  en  Rages  on  abita. 

De  thobies  lo  ueyl  et  del  plant 
que  fassía  Anna. 

Cant  lo  ])ro(loin  tli(»bi(?s  no  i;i  tornar 
son  fiyl  al  jorn  quo  o  dech  far 
Molt  fortment  ne  fo  clespagat 
E  fort  nestaua  consirat 
Pero  tota  nia  bo  se  pensa 
Qxie  dons  lo  gnia  car  lamana 
La  mayre  no  faya  mas  i)]orar 
No  la  podien  confortar 
E  dosi  a  ab  gran  dolor 
(\v  vida  mia  o  ma  dolc^'or 
Oy  Inni  do  mos  linyls  ay  tot  mon  be 
()y  ñyl  molt  car  i)or  nos  morre 
Vos  ercts  do  ma  neylea  sosteniment 
Car  nos  iiosia  ora  jansent 
Ara  en  peregrinatgo  sots  anat 
Crey  qiio  sots  Tnort  o  atnrat 
Ay  lassa  quol  cor  me  noi  partir 
Car  lo  men  fiyl  no  noy  venir. 

De  thobies  que  sen  uolc  anar. 

Tot  ayso  thobieros  se  pensa 
per  que  a  ragnel  axi  parla 
Senyer  si  a  nos  plats  en  men  iray 
E  ma  mnler  mon  moneray 
Car  de  mon  payre  ay  temor 
Qne  no  muyre  per  gran  dolor  ' 
Car  a  jorn  cert  no  suy  tornat 
Don  es  dolent  e  despagat 
Respos  Ragnol  axi  farem 
A  iiostre  payre  trametrem 
Qno  iios  sots  sa  e  be  pagat 
per  que  non  sia  desjjagat 
E  mentre  nos  romandrets 
E  ab  nos  grans  plaers  anrets 
Senyer  dix  thobios  no  romandray 
Ans  per  tot  cert  lay  mon  iray 
Cant  ragnel  lansi  parlar 
E  vi  que  nos  noi  aturar  [nats 

La  maytat  de  tots  sos  bens  li  a  do- 
Argent  bestiar  e  catius  li  a  liurats. 


De  Raguel  qui  noyri  sa  fiyla 
Sarra. 

Pnys  ragnol  sa  liyla  ajjolla 

E  molts  bons  nndrimons  li  mostra 

Ton  mai'it  dix  el  molt  amaras 

E  tos  sog'res  molt  honraras 

De  totos  coses  dol  mon  to  garda 

on  pogueses  essor  reptada 

Do  tot  orguyl  te  gardaras 

Saniament  tos  fayts  faràs. 

Cant  thobies  se  parti  de  son 
sogre  raguel. 

Puys  a  deu  la  acomanada 
E  tot  ploran  la  a  baysada 
Pnys  do  thol)ios  pres  comiat 
E  ab  dos  an  molt  plorat. 

De  thobies  quis  cuyta  e  lexa 
sa  muler. 

Ab  tant  daqui  se  son  moguts 

E  on  mig  loc  de  la  nia  son  uenguts 

E  langel  thobies  apella 

E  en  axi  ab  el  parla 

Nos  dix  el  nos  cuytarein 

E  a  ton  payre  nos  nirem 

E  ta  mnler  el  bestiar 

A  Inr  espan  poran  anar 

E  nos  lo  fayt  direm  '^ 

E  tot  lauberch  on  drosarem 

Res])os  thobies  be  mi  plats 

Ab  tant  els  se  son  cuytats 

E  la  compaya  an  lexada 

Qui  molt  era  be  hordonada 

Cant  pres  foren  de  la  ciutat 

langel  li  a  axi  parlat 

Tan  tost  com  ab  ton  payre  seras 

Del  fel  del  pex  los  hnvls  li  untaras 

E  puys  venra  tot  clarament 

E  resebra  alegrament 

La  mayre  de  thobies  tot  jorn  pu- 

En  un  puig  o  regardaua         [yaua 

Si  veixria  son  fiyl  venir 

Car  ])er  el  mor  de  g'ran  desir. 

De  la  mayre  de  thobies  quil 
ui  uenir. 

Un  jorn  el  i)uig  ela  puya 
Cant  ac  plorat  ela  garda 


168 


NOTES  BIOGRÀFIQUES  DEN  SALVATGE  Y  SA  BRUGUERA 


E  a  xiist  son  íiyl  iiouir 

De  gran  gaug  se  cuyda  csmurtir 

E  tot  corrent  sen  deualla 

E  a  son  marit  o  nuncia 

Lo  ca  qnil  ac  acoinpíiyat 

En  lalberch  es  intrat 

E  caseu  el  g'onibalda 

Menan  la  coa  sa  ela. 


De  thobies  qui  cobra  lo  ueer. 

Ab  tant  thobies  es  intrat 
E  sa  mayre  la  tost  baysat 
De  gran  gaug  no  pot  parlar 
E  ploran  noi  fa  may  l)aysar 
puys  lo  prom  dona  la  ma 
A  vn  infant  (jui  lo  mena 
De  gaug  no  feya  mays  plorar 
E  son  fiyl  corre  abrassar 
Lo  fiyl  los  huyls  li  vay  untar  ' 
E  tant  tost  viu  molt  be  e  clar 
De  que  thobies  deu  lausa 
E  en  axi  a  deu  parla. 

Cant  thobies  lausa  deu  per 
lo  ueer. 

Beneyt  sies  tu  lo  meu  senyor 

E  a  tu  rem  grat  e  lausor 

Car  per  mon  ])rou  mas  xastiat 

E  als  altres  eximi)li  dat 

E  anc  vulguist  del  uis  priuar 

E  ara  lo  mas  rendut  bel  e  clar 

E  mon  ñyl  thobies  puscií  ueser 

De  que  senyor  ay  gran  plaser 

Car  lauia  molt  desirat 

Per  tu  senyor  lay  recolirat. 

De  sarra  qui  uench. 

Après  VII.  jorns  sarra  intra 

E  gran  com])anya  amena 

E  cant  thol)ies  lo  ¡¡rom  ho  ac  gardat 

Molt  fo  on  si  maraueylat 

Tots  sos  par  ens  se  son  aiustats 

E  sos  amics  c  sos  pritiats 

E  fayen  gran  alegria 

per  thobies  (|ui  dar  uesia 

E  per  lo  flyl  (|ui  molt  amanen 

E  per  Sarra  (|ui  molt  iionrauen. 


De  thobies  qui  uolc  donar  loguer 
a  langel  qui  era  anat  abel. 

Puys  thol)ies  son  payre  apolla 

E  dauant  langel  li  parla 

Tots  los  benifets  li  a  dits 

Que  per  langel  a  conseguí ts 

Cant  lo  payre  lac  be  ausit 

Alangel  en  axi  a  dit 

frayre  meu  axi  farets 

la  maytat  de  tots  los  bens  pendrets 

E  seu  uos  o  do  de  bon  g'rat 

Car  be  ho  auets  affanat. 

Cant  langel  los  preica  et  a  els 
se  manifesta.  ' 

Cant  thobies  ac  ayso  dit 

Respos  langel  e  ali  dit 

Benesits  deu  e  el  lausats 

E  el  seruits  e  el  honrats 

Car  el  uos  a  be  mostrada 

la  sua  misericordia  e  exalsada 

On  com  los  morts  seboliets 

Als  malalts  e  als  pobres  seruiets 

E  tots  proïsmes  molt  amauets 

E  deuotament  deu  no  pregauets 

Eu  oferi  deuotament 

La  tua  oració  a  deu  i)reseut 

bona  es  almoyna  ab  oració 

E  deiuni  ab  deuocio 

Car  eu  suy  ang'el  Raphael 

Qui  suy  trames  sus  alt  del  cel 

Per  tu  sanar  e  consolar 

E  per  sarra  del  demoni  deliurar 

Cant  thobies  o  ac  ausit 

En  terra  casec  esmortit 

langel  li  dix  no  ages  temor 

Mas  dona  a  deu  grat  e  lausor 

Cant  ab  vosaltres  eu  estaua 

fasia  semblant  que  seu  menyaua 

Mas  eu  nonienuch  res  corporal 

Mas  inenyar  celestial 

Temps  es  queu  deya  retornar 

Ay  cel  quim  uolc  say  eiiuiar 

Cant  so  ac  dit  el  sen  puya 

Sus  alt  al  cel  car  lay  esta 

Thobies  ses  ayenoylat 

Deuotament  a  deu  lausat 

De  Jerusalem  molt  profeta 

E  del  temps  de  gràcia  de  que  parla 

O  Jerusalem  nobla  ciutat 


JOAQUIM    MIRET    Y    SANS 


1()9 


Eiicani  seras  reedifticat 
Tot  lo  mou  to  adorava  ' 
E  nobles  dons  te  offerra 
les  tiies  |)arots  edificaran 
De  satír  e  de  maracdes  seran 
En  les  tues  places  sera  cantat 
Alleluva  e  dexxs  lausat. 

De  la  mort  de  thobies. 

Pnys  cant  molts  jorns  foren  passats 

E  va  li  foren  besnéts  nats 

Son  tíyl  thobies  apella 

Molt  noblament  lo  xastia 

Que  deu  amas  e  quel  temes 

E  almoynes  moltes  fees 

En  après  el  se  mori 

Sou  tívl  honradament  lo  seboli 


Tots  los  amidis  lan  molt  plorat 
Car  per  tuyt  era  for  amat. 

De  thobies  que  sen  torna  a  son 
sogre  raguel. 

Puys  thobies  sapareyia 
E  tot  quant  ac  seu  i)orta 
E  a  son  sog're  senes  anat 
Qui  ab  g-ran  gaug  la  emparat 
Raguel  a  pauc  de  temps  se  mori 
E  thobies  lo  seboli 
Tot  quant  auia  li  a  lexat 
Per  (jue  romas  be  heretat 
Ena  pres  thobies  per  mort  tína 
tíyls  e  files  molts  hereta 
Cest  libre  es  del  tot  finat 
Deus  ne  sia  magnificat. 


En  nom  de  nostre  senyor  ¡hesu  xrist  et  de  la  verge  madona  Santa 
M.*  mare  sua  assi  comensa  lo  saltiri  lo  qual  transladat  fo  de  latí  en 
romans  per  frare  Romeu  saburgera  maestre  en  theologia  en  lorde  de 
Sent  domingo. 

Assi  comensa  la  sua  primera  feria. 

Beatles  vir 

Benauyrat  es  lom  qui  no  va  en  lo  conseyl  de  mals  homens  et  no  ha  estat 
en  carrera  do  peccadors  e  en  cadira  de  pestilencia  no  ha  seg'ut.  Mas  en  la 
lig  de  deu  es  la  sua  uolentat  e  en  la  lig  de  deu  se  pensara  dia  et  nit.  E  eyl 
sera  axi  com  a  arbra  qui  es  plantat  prop  de  sèquies  daygues  qui  dara  le  seu 
fruyt  en  son  temps.  E  la  sua  fuyla  no  caurà  e  totes  les  coses  que  farà  jn-oñ- 
taran.  No  seran  axi  los  maluats  no  seran  axi  mas  axi  com  a  pols  la  qual 
escampa  lo  uent  sobre  la  terra.  Per  so  nos  leuaran  ab  honor  los  maluats  en 
lo  judici  neis  peccadors  en  la  justament  dels  justs.  Cor  deus  sab  la  carrera 
dels  justs  et  la  carrera  dels  mals  perira.  Quare  fremiierunt  gentes,  lo  se- 
gon SALM. 

Per  que  se  son  les  gens  torbades  els  pobles  se  pensaren  coses  uanes.  Los 
reys  de  la  terra  saplegaren  els  princeps  saiustaren  en  una  cosa  contra  deu 
e  et  contra  lo  seu  mesies.  Treuquam  los  lurs  ligams  de  nos  lo  lur  joii.  Aquel 
qui  habita  en  los  cels  los  escarnirà  et  deus  sa  farà  suzain  dels.  Lauors  parla- 
ra a  eyls  en  la  sua  felonia  et  en  la  sua  ira  torbar  los  ha.  Mas  yo  son  per  eyl 
establir  Rev  sobrel  seu  sant  munt  de  syon.  E  preye  lo  seii  sant  manament. 
Deu  dix  a  mi  fiyl  meu  est  tu  yo  te  vuy  eng'endrar.  Demanam  et  dar  te 
gens  qui  sien  (1)  ta  heretat  et  possessió  tua  lo  termensde  la  terra.  Gouernar 
los  as  en  uerga  de  ferra  et  trencar  los  as  axi  com  a  canter  de  gerer.  Ara 
reys  entenets  et  aprenets  qui  sots  jutges  de  la  terra. 


(1)    Acaba  la  1.-'  columna  del  folio  202. 


170  NOTES  BKXÜIÁ FIQUES  d'eN  SALVATGE  Y  SA  BRUíiUERA 

Seruits  a  den  en  temor  et  alegráis  nos  en  eyl  ab  paor.  Tcuits  correcció 
per  tal  qne  deus  no  sia  contra  nos  irat  ne  ns  perdats  de  la  carrera  justa.  Cor 
la  sua  ira  sera  en  breu  bulent  benauyrats  seran  aquels  qui  sien  en  eyl.» 


Assi  comensa  la  segona  feria.  Dominis  ïllurninacio  mea  «lo  XXVI» 
psalm  (1). 

Senyor  deu  nieu  es  lud  inia  e  salut  niia  he  deyl  nom  partiré  e  eyl  tos- 
temps  tembre.  Yo  senyor  deu  es  lud  mia  et  salut  mia  e  et  del  nom  partiré  lo 
senyor  deu  es  guardia  mia  et  deyl  aure  paor.  Con  sacostaran  contraris 
homens  maluats  a  consumar  la  mia  carn.  Los  meus  tribuladors  els  meus 
enemics  sera  atiaquits  e  cauran.  Si  son  posades  contra  mi  bestides  no  aura 
paor  lo  meu  cor.  Sis  leua  contra  mi  batayla  en  aquest  e  yo  fiansa.  Una  cosa 
he  yo  demanada  a  deu  et  aquesta  liquir  que  yo  abit  en  la  casa  de  den  tots 
los  dies  de  ma  uida.  Que  ueya  lo  ])roposit  de  den  et  que  uesit  lo  seu  templa. 
Cor  eyl  ma  defes  en  lo  seu  tabernacla  en  lo  dia  mal  et  am  amagat  en  lo  seu 
secret  del  seu  tabernacla.  En  la  i)edra  ma  exalsat  et  ara  exalsara  lo  meu 
cap  sobre  mos  enamics.  Son  anat  en  torn  del  sen  templa  et  he  sacrificat  sa- 
criñcis  dalegria  cantare  en  cantan  al  senyor  deu.  Senyor  deu  oges  la  mia 
uou  ab  la  qual  yo  crit  a  tu  ages  mercè  de  mi  et  comi)lix  me  mon  desig.  Lo 
meu  cor  parla  a  Xx\  et  la  mia  fas  cerca  la  tua  fas  sercare.  No  amacs  la  tua 
fas  a  mi  net  dezes  en  felonia  al  teu  seruidor.  Si  es  aiudador  meu  e  nom 
desempars  ne  nom  derrocs  deus  de  la  mia  salut.  Cor  lo  meu  pare  e  la  mia 
mare  man  lexat,  mas  tu  senyor  dcfus  mas  aínparat.  Senyor  deu  mostram  la 
tua  carrera  et  en  dressem  al  cami  dret  per  rao  de  mos  enemics.  Nom  vuyles 
liurar  a  la  anima  dels  meus  turmentadors  cor  son  se  leuats  contra  testimo- 
nis falses  et  la  iniquitat  es  falida.  Segons  la  mia  uolentat  yo  creu  veure  los 
bens  de  deu  en  la  terra  de  uida.  Espera  lo  senyor  deu  confortet  e  ferma  lo 
teii  cor  en  eyls  et  espera  lo  senyor  deii.  Ad  te  dumine.  ciamabo  Lo  xxvii. 


Assi  comensa  la  tersa  feria:  dixi  custodiam  .lo  XXXVIII  salm  (2). 

Yot  dix  guardare  les  mies  carreres  per  tal  que  no  pech  ab  la  mia  lengua. 
Posare  a  la  mia  bocha  mur,  mentre  estara  dauant  mi  lom  maluat  fuy  inut 
et  cale  et  baxem  per  be  ct  la  mia  dolor  fo  refrescada.  Escalfas  lo  meu  cor  en 
mig  de  mi  el  foch  fo  enflamat  en  lo  meu  pensament.  Dix  ab  ma  lengua 
senyor  deu  mostrem  la  mia  ñn  et  la  mesura  deis  meus  dies  que  les  per  tal 
que  yo  sapia  quem  fayl.  Vet  senyor  que  tu  as  posat  en  los  meus  dies  mesura 
de  tres  dits  et  la  sustancia  mia  es  axi  dauant  tu  conores.  Empero  en  tot 
home  viu  es  complida  uanitat.  Verament  lome  fa  son  cami  et  es  uaet  torbes 
leugerament  ajusta  et  nos  sab  aqui  sa  justa  et  ara  (¡nal  es  la  mia  esperansa 
senyor  deu  meu  la  mia  sustancia  ab  tu  es,  Senyor  deliuram  de  tots  mos  pec- 
cats  non  vuyles  posar  meyns  dom  foyl.  .Jo  calo  et  no  obri  la  mia  bocha  cor 
tu  o  as  fet  luyan  de  mi  les  tues  plagues.  Jo  defali  per  la  fortalea  de  la  tua 
ma  en  los  re])reniments  et  per  rao  de  iniquitat  castigues  tu  lome.  E  fas  la 
sua  anima  estabulir  a  furt  daraya  cor  iierament  tot  home  es  uanitat.  Senyor 
deus  oges  la  mia  orón  et  mit  en  obra  la  mia  pregaria,  ueges  les  mies  lagro- 


(1)  Foli  20(5,  revers. 

(2)  Foli  209. 


JOAQUIM    MIRET    Y    SANS  171 

mes.  No  nulos  calar  cor  yo  so  estrayn  d  anant  tn  ot  pelog'ri  axi  com  tots  mos 
l)ares.  Perdonem  senyor  et  consolarme  abans  ([ne  teng'a  ma  carrera.  Ejpe.c- 
tan.s  expectaui  damtnum  lo  xxxix  .salm». 

Les  mostres  (lue  accivàm  de  donar  son  niés  que  suficients  per  fer 
conèxer  que,  com  deya  en  Jíover,  lo  llcuguatje  de  la  part  rimada  es 
més  vell  (jue  no-1  del  Saltiri.  Lo  i\\\e  no  poden  demostrar  encara  (|ue 
se  hi  tingui  tota  la  bona  volentat  y  la  forta  devoció  del  compatriotis- 
me  (|ne  sentia  en  Bover,  es  la  afirmació  entussiasta  y  resolta  de  que 
«la  versión  de  la  Bíblia  rimada  en  romance  puede  considerarse  como 
un  monumento  dig'uo  de  conservación;  como  una  prueba  viva  de  las 
altas  ideas  que  adornaban  la  imaginación  del  Dominico  Provincial». 


J()A(íUíM  Miret  Y  Sans. 


Cartulario  de  Monroyo  (Aragón) 


Descripción,  extracto  y  notas 


Obra  de  cuatro  reyes  íuó  la  reconquista  de  la  tierra  baja  de  Ara- 
gón; pero  no  podría  disputarse  a  D.  Alfonso  II  el  título  glorioso  de 
más  grande  restaurador.  El,  y  más  tarde  su  hijo  y  sucesor  Pedro  II, 
desarrollaron  en  esta  tierra  la  fecunda  manera  político-militar,  ya 
tradicional  en  Aragón,  de  oponer  á  los  retornos  de  las  armas  mus.il- 
manas,  no  ejércitos  movedizos,  sino  estables  núcleos  ó  comunidades 
de  pueblos  nutridos  de  habitadores  al  llamativo  de  grandes  privilegios 
y  ventajas  y  muy  interesados,  por  consiguiente,  en  la  conservación 
del  territorio  conquistado.  Así  la  gran  comunidad  de  Alcañiz  en  1157, 
así  Valderrobres  (Peña  de  Aznar  la  Gaya)  en  1175,  así  la  donación  del 
campamento  alcañizano  á  la  Orden  de  Calatrava  en  1180,  así  Caspe 
en  1193  á  la  Orden  de  San  Juan,  así  Monroyo  y  sus  aldeas  en  1201»  y 
así  Montalbán  con  sus  aldeas  pobladas  y  por  poblar  en  1210. 

Pero  yo  he  creído  siempre  que  estas  agrupaciones  de  pueblos  no  se 
demarcaron  entonces,  y  (jue  sería  vano  empeño  el  de  averiguar  si  se 
debieron  á  un  capricho  de  la  época,  ó  se  tuvo  en  cuenta  para  hacerlas 
la  magnitud  de  las  capitalidades,  ó  les  dio  vida  alguna  razón  militar 
ó  política  de  mucha  fuerza.  Creo  que  la  Reconquista  halló  formadas 
esas  agrupaciones,  y  que  presidió  á  la  aceptación  de  su  territorialidad 
el  recurso  político-guerrero  de  aprovechar  la  cohesión  tradicional  que 
mantenía  unidos  á  ciertos  i)ueblos  á  través  de  las  edades  merced  á 
una  continuación,  á  un  fenómeno  histórico  de  persistencia  muy  no- 
table. 

Son  varias  y  poderosas,  á  mi  entender,  las  razones  que  conducen  á 
este  convencimiento.  He  aquí  las  principales. 

l.'"^  No  una  población,  sino  un  accidente  geográfico  de  otra  clase, 
solía  en  muchos  casos  dar  nombre  al  territorio  de  la  comunidad  (Peña 


SANTIAíiÓ    VIDIKLLA  ITí) 

Azufir,  Pi-Tifi  (h'l  Cid),  y  al  tiempo  (1(;  la  Reeonc|uisia  era  entendida  y 
no  dudosa,  según  i)robaré,  la  extensión  correspondiente  á  cada  nom- 
bre. Y  hasta  puede  creerse  que  algunas  capitalidades  ó  matrices  toma- 
ron el  apelativo  del  accidente;  local  denominador  y  preexistente 
(Monfalbán,  Monroyo),  Esto  obliga,  á  conceder  mucha,  antigüedad  á 
esas  masas  de  poblados. 

'1.^  Las  descripciones  perimétricas  ó  ile  contorno  de  estos  frag- 
mentos de  territorio  se  hace  generalmente  en  las  escrituras  (cuando  se 
hace)  con  extrema  sobriedad  de  señales,  declarándose  únicamente  los 
límites  más  conocidos,  á  veces  muy  distanciados.  Muchos  kilómeti'os 
de  terreno  laberíntico  median,  por  ejemph^  entre  Traseras  y  el  naci- 
miento  dfl  río  Ah/ds  fijados  como  mojones,  sin  intermedios,  en  la 
población  de  Alcañiz  del  año  1157,  y  no  son  menos  los  que  se  cuentan 
entre  la  Roca  de  Benet  y  Fuentespalda,  pasando  por  la  actual  diviso- 
ria entre  Cretas  y  Valderrobres  como  (| nieve  la  escritura  de  donación 
de  Alcañiz  en  1180.  Mas  llega  el  argumento  á  una  invencible  fuerza 
ante  los  casos  de  donaciones  de  territorios  sólo  por  su  nombre,  sin 
confrontación  ni  limitación  expresa  en  el  documento:  ejemplo,  la  do- 
nación de  Peña  de  Aznar  á  la  Seo  de  San  Salvador  de  Zaragoza  en 
1175.  Y  á  fe  que  si  alguna  carta  necesitaba  una  previsora  demarcación 
del  donativo  á  que  iba  á  servir  de  título,  era  ésta,  precaviendo  dispu- 
tas de  Alcañiz,  ya  que  entrañaba  la  primera  desmembración  del 
distrito  señalado  á  esta  villa  en  1157. 

3.'^  En  los  documentos  más  antiguos,  primeros  sigviientes  á  la 
Reconquista,  al  reseñar  linderos,  es  ordinaria  la  cita  de  términos  de 
villas  y  lugíires;  pero  tan  indudables  al  parecer,  que  no  se  cuida  de 
definir  ni  fijar  el  deslinde  do  otra  manera,  es  decir,  citando  nombres 
de  partidas  ó  accidentes  geográficos  conocidos.  ¿Quién  y  cuándo  había 
señalado  tales  términos?  ¿No  probaría  esto  su  existencia  antigua,  co- 
nocida y  no  contradicha? 

4.'^  De  igual  manera  que  una  fuerza  de  cohesión  trabajaba  sin  tre- 
gua por  la  integridad  de  las  agrupaciones  históricas,  y  á  ella  se 
debieron  estas  sanciones  de  las  comunidades  tradicionales  en  los  siglos 
XII  y  xin,  otra  fuerza  disgregativa,  acaso  más  potente,  vino  al  punto  á 
confirmar  la  primera  allí  donde,  con  propósitos  de  crear  más  dilatada 
comunidad,  quisieron  sumarse  varias  sometiéndolas  al  núcleo  de  una 
capitalidad  extraña,  aunque  vecina;  y  merced  á  esta  segunda  fuerza 
la  independencia  de  los  grupos  soldados  á  otro  principal  no  se  hizo 
esperar  mucho.  No  tuvo  otra  causa  la  disgregación  del  conglomerado 
de  parcelas  que  integrara  en  un  jirincipio  la  gigante  comunidad  de 
Alcañiz:  Valderrobres  se  separaba  en  1175,  Mazaleón  el  mismo  año, 
Maella  en  1200,  Calaceite  en  1205,  Monroyo  en  1209^  La  Fresneda 
en  1211. 

¡Cuan  ancho  campo  á  las  tareas  de  los  investigadores  eruditos! 
Baldía,  después  de  lo  dicho,  cualquiera  ponderación  de  la  importancia 
del  estudio  de  estas  partículas  en  que  aparece  fraccionado  el  suelo 
nacional  á  raiz  de  la  Reconquista. 


174  CARTULARIO    DE   MONROYO    (ARAGÓN) 

Fué  Monroyo  una  de  ellas;  y  se  quiso  sacar  partido  de  esta  circuns- 
tancia en  los  albores  del  siglo  xiii  para  preparar  la  conquista  del 
reino  valenciano,  acercando  á  la  enriscada  Morella  las  amenazas  de 
las  cristianas  armas.  Llamaban  de  consuno  á  ello  la  fortaleza  natural 
de  la  extensa  muela  monroyana,  su  posición  estratégica  sobre  uno  de 
los  caminos  de  Aragón  á  Valencia  y  la  proximidad  de  los  estados  de 
la  Orden  de  Calatrava,  establecida  con  tanto  poderío  en  Alcañiz,  es 
decir,  á  espaldas  de  Monroyo,  y  llamada  á  tan  gloriosos  destinos  en 
la  conquista  de  dicho  reino. 

.*. 

Al  Ayuntamiento  de  Monroyo  sabe  hoy  el  mérito  del  venerable 
Cartulario  existente  en  el  archivo  de  la  antigua  villa,  y  conserva  esta 
notable  fuente  de  la  historia  bajo-aragonesa  con  más  respetuosos  cui- 
dados que  las  corporaciones  de  otros  días  (1). 

Es  un  cuaderno  en  pergamino,  de  tamaño  O™  '2H  X  0°"  í'l.  Q^e 
constó  de  53  folios  (algunos  en  blanco)  de  los  cuales  se  ha  perdido  el 
numerado  4;»,  dejando  truncados  dos  documentos  del  modo  que  en  su 
lugar  se  explicará.  En  este  Códice  se  copiaron  las  escrituras  que  ates- 
tiguaban los  antiguos  derechos  y  privilegios  de  la  localidad  y  sus 
aldeas,  á  fin  de  tener  su  títulos  coleccionados,  con  suma  facilidad  pre- 
sentes y  consultables,  según  solían  hacerlo  los  pueblos,  corporaciones 
y  acaudalados  particulares  en  la  Edad  Media. 

La  cubierta,  que  por  cierto  es  i)arte  de  una  antigua  escritura  per- 
gamínea en  que  figuró  como  otorgante  el  concejo  de  la  villa,  tiene 
(aparte  de  otras  lecturas  caprichosas  é  impropias,  señal  del  poco  apre- 
cio con  ciue  llegó  á  mirarse  el  Cartulario)  este  título:  Varios  Pribilejos 
muy  antiguos.  Pero  el  verdadero  título,  razón  y  fe  de  nacimiejito  del 
cuaderno  vése  en  el  folio  1.°  vuelto,  donde  dice  el  encabezamiento  del 
índice  ó  tabla  de  instrumentos  contenidos  en  el  volumen: 

«Esta  es  la  tabla  que  sigue  de  los  Privilegios  que  fueron  otorgados 
por  el  señor  Key  de  Aragón  y  por  el  señor  maestre  de  la  orden  de  la 
Caballería  de  Calatrava  y  de  Capítulo  y  de  Convento  á  la  villa  de 
Montrog  y  á  su  tinoisa  de  cuahiuiere  gracia  que  dicho  señor  Rey  y 
dicho  señor  maestre  nos  hayan  hecho  con  el  dicho  capítulo  y  conven- 
to, así  de  gracia  como  de  compra,  cuyo  libro  fué  sacado  (quiere  decir 
hecho)  en  el  mes  de  Enero  del  año  MCCCCXXVII». 

Por  supuesto,  que  esta  advertencia  como  la  tabla  aparecen  redac- 
tadas según  el  modo  de  hablar  de  nuestros  paisanos  en  tiempo  de 
Alfonso  V.  La  tabla  ocupa  los  seis  primeros  folios,   presentando  la 


(1)  Al  ilustrado  cuanto  caballeroso  secretario  D  Enrique  Pastor  he  de 
agradecer,  y  agradezco  profundamente,  las  mayores  facilidades  apetecibles 
para  el  estudio  de  un  monumento  como  éste.  Conste  para  satisfacción  del 
Sr.  Pastor  y  como  ejemplo,  merecLïdor  de  imitación,  por  i)artc  de  todos  sus 
compañeros  de  secretariado. 


8ANTIA(i()    VIDIELLA  17") 

escritura,  y  toda  la  del  Cartulario,  abundancia  de  enérgicos  rasgos 
iluminados  con  tinta  bermeja.  Por  lo  demás,  es  modesta  la  presenta- 
ción del  texto. 

No  guarda  orden  rigurosamente  cronológico  la  colocación  de  las 
escrituras  en  el  cuaderno.  Yo  las  someto  á  61  en  esto  extracto,  porque 
así  desfilan  dejando  entender  mejor  los  sucesos  de  la  historia  local  en 
los  siglos  á  que  corresponden;  bien  qtie  cuidaré  de  acompañar  á  cada 
documento  indicación  precisa  del  folio  que  lo  contiene  en  el  códice. 


Copia  de  la  bula  del  papa  Urbano  11  concediendo  á  los  reyes  de 
Aragón  diezmos  y  primicias  de  las  iglesias  tomadas  á  los  infieles. 

.(Folio  9). 

Es  documento  muy  conocido.  JMonroyo  quiso  tenerlo  á  mano  porque 
arrancaban  de  esta  concesión  importantísimos  d(íreclios  de  la  villa  ob- 
tenidos (le  los  reyes  y  de  la  Orden  de  Calatrava. 


Donación  de  Monroyo,  Molinos  y  Ejulbe  á  la  Orden  de  Calatrava. 

(Fol.  11). 

D.  Pedro  II,  para  salud  de  su  alma  y  las  de  sus  padres,  para  exal- 
tación del  cristianismo  y  oposición  al  paganismo,  da  á  Dios,  á  Santa 
María  y  á  Martín  Martínez,  maestre  de  la  casa  de  Alcañiz,  y  por  él  á 
dicha  casa  y  sus  freiles  presentes  y  futuros,  el  Castillo  de  Monroyo 
con  sus  términos  y  pertenencias,  montañas,  ríos,  poblados,  casas,  y  en 
una  palabra,  con  todo  cuanto  pertenece  y  debe  pertenecer  al  donador. 
Da  asimismo  las  iglesias  con  sus  diezmos  y  primicias,  sin  retención 
alguna;  libre  y  francamente,  salva  la  fidelidad  á  él  y  stis  sucesores. 
La  donación  se  hace  con  encargo  de  poblar  el  castillo,  haciendo  de  él 
un  baluarte  de  la  cristiandad,  y  de  oprimir  á  los  sarracenos.  De  igual 
manera  da  al  mismo  Martín  Martínez  los  castillos  y  villas  de  Molinos 
y  de  Ejulbe  con  sus  términos  y  pertenencias.  Concede  al  maestre, 
freiles  y  casa  de  Alcañiz  el  derecho  de  cobrar  hervajes  y  montáticos 
de  los  ganados  que  pacieren  en  los  términos  de  Alcañiz,  Monroyo, 
Molinos  y  Ejulbe,  sin  que  el  rey  pueda  exigirles  nunca  ni  por  razón 
alguna  montático  ni  awnagio.  Repite  al  final  que  la  donación  se  hace 
ampliamente,  como  mejor  pueda  entenderse  á  provecho  de  los  dona- 
tarios; pero  con  reserva  de  la  fidelidad  al  rey  y  sus  sucesores,  que 
dispondrán  allí  de  la  paz  y  guerra  con  los  sarracenos. 

Dada  en  Barcelona  á  3  de  Abril  de  1209. 


176  CARTULAEIO    DE   MOXROYO    (ARAGÓN) 

Este  documento  circunscribe  los  términos  de  Monroyo  declarando 
los  nombres  de  los  lugares  y  accidentes  del  territorio  en  el  perímetro 
ó  divisoria;  pero  es  dificilísima  y  ocasionada  á  errores,  tratándose  de 
escrituras  muy  gastadas,  la  lección  de  estos  nombres  propios  geográ- 
ficos, que,  por  otra  parte,  solían  escribirse  de  distinto  modo  aun  den- 
tro de  un  mismo  texto.  En  este  suenan  el  río  iastavins,  fontespatula, 
puerto  de  mezqnin,  benifaza,  bel,  fuñios,  avinadaza,  almenaveUa,  vall 
Y  bone,  puerto  maria,  pinar  y  puerto  de  tevaro,  entre  otros  menos 
claros. 

Es  de  notar  que  en  el  índice  se  llama  este  documento  así:  Lo  pri- 
cillegii  del  Senyor  Bey  dalla  conquesta  del  Senyor  maestre,  lo  cual 
parece  dar  á  entender  que  al  tiempo  de  hacerse  el  Cartulario  se  creía 
Monroyo  conquista  de  la  Orden. 

El  rey  llama  fortisimo  al  castillo  de  Monroyo. 

No  puede  dudarse  que  la  comunidad  monroyana  quedó  compren- 
dida en  los  términos  de  Alcañiz  por  el  señalamiento  de  1157,  pues 
(|ue  llegaban  á  vallibonam,  bel,  beniazau  y  traseras,  como  tampoco 
puede  dudarse  que  en  1180  no  se  comprendió  en  la  donación  de  Alca- 
ñiz á  los  Calatravos,  puesto  que  sólo  llegaba  ésta  al  territorio  de 
acjuella  comunidad  (sicut  dividit  términos  cum  monte  rúbeo).  ¿Era  de 
moros?  ¿Estaba  reservada  al  monarca  como  punto  avanzado  de  la 
frontera  cristiana?  ¿Fué  conquista  de  la  Orden  después  de  1180? 

La  villa  tenia.de  este  documento  traslado  de  traslados,  hecho  en 
1336;  pero  fuertemente  autorizado  por  la  fe  de  muchos  notarios;  entre 
ellos  Jaime  de  Foz,  de  Alcañiz,  Arnaldo  y  Bernardo  de  Santa  Pau  y 
Juan  de  Foz,  éstos  de  Monroyo  en  el  año  citado. 


Carta  puebla.— (Fol.  13). 

El  maestre  D.  Frey  Oonzalvo  (1),  con  asentimiento  y  voluntad  de 
todo  el  convento  de  Calatrava,  y  Frey  Alvaro  Ferrández,  preceptor 
de  Alcañiz^  con  voluntíid  de  todo  el  convento  de  esta  villa  (2),  pue- 
blan á  buenos  fueros  y  costumbres  de  Zaragoza  la  villa  de  Monroyo. 
Se  prometen  á  cada  poblador  24  cahizadas  de  tierra,  se  conceden  las 
cazas  y  otros  varios  derechos  sobre  el  término,  un  horno,  dos  molinos 
y  toda  suerte  de  franquezas.  La  Orden  reserva  para  sí  el  derecho  de 
tener  en  la  villa  un  horno  y  dos  molinos,  allí  donde  le  plazca,  como 
también  sus  propiedades  y  dominios  en  el  término  y  el  derecho  de 
nombrar  justicia  con  el  consejo  de  los  habitadores  (cum  vro  consi- 


(1)  El  nombre  del  maestre  D.  Gonzalvo  Yáñez  aparece  escrito  así:  ego 
FrGH. 

(2)  Se  expresan  los  nombres  de  varios  freiles  de  la  casa  alcañizana, 
entre  ellos  Frey  García,  preceptor  de  Cretas. 


SANTIAGO    VIDIELLA  177 

lio)  (1).  Los  pobladores  serán  libres  durante  tres  años  de  todo  servi- 
cio; pasado  diclio  ticiniio,  habrán  do  hacer  tres  cabalf]^adas,  se^ún 
parece  (2);  y  hechas  éstas,  serán  libres  para  siempre.  Pero  pagando 
sus  décimas  y  primicias,  bien  que  las  segundas  podrán  aplicarse  á  la 
fábrica  de  la  iglesia  y  fortificación  de  villa  y  castillo,  guai'dando  fide- 
lidad á  la  Orden  de  Calatrava  y  convento  de  Alcañiz. 

Entre  los  testigos  del  otorgamiento  figuran  Bernardo  de  Cambrils^ 
miles  (o),  y  Pedro  de  Calavera,  bayulus  de  Callaccyf.  Dióse  reinando 
1).  Jaime,  siendo  S.  de  «owes  obispo  de  Zaragoza.  P.  (4)  obispo  de 
Tortosa,  García  de  Gudar,  ohispo  de  Huesca,  en  el  mes  de  Agosto,  era 
1269.  equivalente  al  año  V2PA. 


* 
*  * 


(1)  Teng'o  por  seguro  que  sobre  este  derecho,  establecido  con  vag'uedad 
peligrosa,  se  suscitaron  más  tarde  reñidas  diferencias  entre  la  villa  y  sus 
señores.  Ello  es  que  el  Arch.  Hist.  Nac,  entre  los  documentos  de  la  Orden 
de  Calatrava,  conserva  una  Real  ejeciitoria  de  D.  Carlos  I  (20  de  Junio  de 
1541)  en  el  pleito  sostenido  por  el  comendador  de  Alcañiz  y  vida  de  Monro- 
yo  sobre  elección  de  alcaldes  y  oficios  de  justicia,  declarando  corresponderle 
•k  aquel  con  la  concurrencia  del  concejo.  Y  ocho  años  después  (en  4  de  Junio 
de  1549)  hizo  la  villa  absoluta  renuncia  en  favor  de  la  Orden  del  derecho  de 
consejo  en  la  elección  del  justicia,  según  otro  documento  del  mismo  archivo, 

(2)  En  esta  parte  está  el  texto  casi  aniquilado. 

(3)  Rolando  de  Cambrils  fué  señor  de  Calaceite  en  1205,  y  acaso  antes, 
por  recomendación  de  esta  villa  que  le  otorgó  la  Orden  de  Calatrava.  Un 
documento  del  Arch.  de  la  Cor.  de  Aragón  (Registro  13,  fol.  226)  habla,  se- 
gún todas  las  trazas,  de  este  Rolando  y  de  su  descendencia,  que  al  parecer 
figuró  miTcho  en  esta  tierra  por  los  días  del  Conquistador.  Era  familia  pode- 
rosa, de  ¿armadores  de  galeras?:  sirvió  á  Pedro  II,  quien  probablemente  le 
otorgó  el  titulo  militar  de  que  D.  Bernardo  se  envanece  en  la  carta-puebla 
de  Monroyo,  merced  corroborada  más  adelante  por  Jaime  I  (mediante  la 
continuación  de  los  servicios)  en  el  documento  aludido,  que  dice  en  sustan- 
cia de  esta  manera:  «El  Rey,  á  sus  fieles  castellány  baile  de  Cambrils,  salud 
y  gracia.  Os  mandamos  que  aquella  carta  de  franqueza  concedida  por  el 
rey  Pedro  de  buena  memoria,  padre  vuestro,  á  Rolando  de  Calaceyt  y  su 
hijo  Berenguer,  observéis  á  Berenguer,  Bernardo  y  Alberto,  hijos  de  dicho 
Berenguer,  así  como  á  Rolando  y  demás  nietos  del  precitado,  de  la  manera 
que  mejor  se  contiene  en  la  expresada  carta;  pero  queremos  que  pongan  su 
parte  en  todo  lo  necesario  al  negocio  de  las  galeras,  porque  en  esto  no  debéis 
hacer  mudanza  alguna.  Dado  en  Barcelona  á  25  de  Agosto  de  1264». 

Berenguer  de  Cambrils  preséntase  como  fiador  de  las  dos  partes  otorgan- 
tes en  la  escritura  de  partición  del  distrito  de  Calaceite  en  1206.  (Vid.  mis 
Recitaciones,  etc.,  pág.  52). 

(4)  Que  debe  entenderse  Poncio,  no  Pedro,  como  hizo  Zurita  alguna  vez. 

12 


178  CAUTULARIO    UE   MOXROTO    (AUAGÓN) 


Resolución  de  pleito  entre  la  Orden  de.  Calatrava  y  el  rector 

de  Alcañiz.— (Fol.  14). 

Es  el  documento  que  vió  el  maestro  Dieg-o  de  Espès  para  escribir  lo 
que  sigue  en  el  tomo  II  de  su  Historia  ms.  de  la  Iglisici  de  Zaragoza: 
«El  1.°  de  Febrero  deste  mismo  año  el  capítulo  de  la  Seo  de  Zara- 
goza, el  obispo  Vicente  y  los  frailes  de  Alcañiz  se  acordaron  sobre  el 
derecho  de  las  décimas  y  la  manera  como  se  había  de  pagar.  En  el 
año  1240,  estando  el  rey  D.  Alonso  en  Ariza  por  el  mes  de  Marzo,  dio 
con  acuerdo  y  voluntad  de  sils  ricos-hombres  la  villa  de  Alcañiz  con  sus 
términos  á  D.  Martín  Kuiz  de  Azagra,  Sr.  de  Albarracín.  (1).  Los 
comendadores  de  Calatrava  en  virtud  de  la  concesión  del  rey  Don 
Alonso  y  de  los  privilegios  de  su  orden,  tenían  diferencias  con  Domin- 
go, Rector  de  Alcañiz,  sobre  el  derecho  de  las  décimas  y  primicias  de 
la  villa  de  Alcañiz;  el  obispo  deseando  la  paz  y  quietud  de  sus  subdi- 
tos adjudicó  ciertas  partes  de  las  decimas  y  primicias  á  los  Comenda- 
dores y  las  restantes  á  la  Iglesia  de  Alcañiz,  y  esto  en  todas  las  Igle- 
sias fundadas  dentro  del  término  de  su  distrito  y  en  las  que  después 
se  fundaran,  las  cuales  dicen  son  como  apéndices  y  sufragáneas  de 
Alcañiz.  Era  comendador  un  caballero  que  se  llamaba  Lope  Martín. 
Todo  esto  sucedió  en  el  año  1241». 

Pero  la  sentencia,  según  el  Cartalario,  fué  dada  en  Zaragoza  el  dia 
1.°  de  Febrero  de  1243. 

Además  del  noml>re  de  Lope  Martínez,  llamado  en  la  escritura  ora 
comendador,  ora  preceptor  de  Alcañiz,  suenan  los  nombres  de  varios 
freiles,  entre  ellos  P.  Ruiz,  preceptor  de  Monroyo. 

Viva  y  patente  se  ve  en  este  documento  la  tendencia  de  Alcañiz  á 
conservar  los  derechos  y  atributos  de  capitalidad,  en  todos  los  órde- 
nes, dentro  del  distrito  que  se  le  asignara  en  1157.  Esforzábase  en 
lograr  que  todas  las  iglesias  enclavadas  en  él,  aun  las  de  pueblos  que, 
como  Monroyo,  habían  aquistado  después  cierta  independencia,  fuesen 
declaradas  sufragáneas  y  tributarias  de  la  suya. 

Otro  dato  interesante  se  saca  de  esta  escritura.  Cerca  de  su  fecha 
habían  revisado  el  deslinde  de  los  distritos  alcañizano  y  monroyano 
el  prefecto  de  Zaragoza  D.  ]\Iiguel  Sancho  y  el  comendador  D.  Lope 
Martínez.  La  línea  divisoria  reconocida  se  describe  de  esta  manera, 
poco  más  ó  menos: 

«Donde  hay  un  pino  cruzado,  que  hicieron  cruzar  dichos  comisio- 
nados, en  aquella  sierra  donde  está,  es  de  Alcañiz  según   las  aguas 


(1)  Son  eiionncs  los  orrores  contenidos  cu  las  lineas  que  subrayo.  La 
verdad  es,  á  ])esar  de  hxs  alabaniías  de  Latassa  y  de  otros  escritores  y  del 
ai)rocio  o-onoral  que  se  dispensa  á  los  tomos  mss.  del  racionero  zaragozano, 
que  escribió  éste  con  muy  ]iocn  cuidado,  y  que  su  obra,  como  fuente  Iiistóri- 
ca,  no  ])asa  de  mediana. 


SANTIAíiO    VIÜIELLA  17!) 

vierten  hacia  Aleañiz,  y  es  de  Belmonte  según  vierten  á  su  lado;  y 
por  la  sierra,  cí  la  casa  de  Domingo  Aravot;  y  de  ésta,  al  río  de  ]\Iez- 
quín,  y  al  barranco  que  divide  el  término  de  Belmonte  y  la  dehesa  de 
los  liermanos  (1),  cuya  dehesa  queda  en  el  término  de  Aleañiz;  y  por 
dicho  barranco  hasta  la  portellada  de  bauge.  Y  por  otra  parte,  desde 
el  referido  pino  cruzado,  loma  adelante,  al  camino  de  Aleañiz  á  Mon- 
royo;  y  pasando  esta  vía,  hasta  la  peña  donde  dichos  comisionados 
hicieron  una  cruz;  y  de  aquí,  hasta  la  sierra  que  está  sobre  la  val  de 
Juan?;  y  según  las  aguas  vierten  hacia  Aleañiz  (3  Belmonte,  así  son 
los  términos  de  las  iglesias.  Y  por  dicha  sierra,  hasta  el  camino  de 
Monroyo  á  Maella:  y  pasando  este  camino,  al  cabezo  gordo,  y  así  co- 
mo de  esta  loma  vierten  las  aguas  hacia  Aleañiz,  es  del  término  de 
Aleañiz,  y  así  como  vierten  hacia  Fórnoles,  es  de  su  término;  y  de 
dicho  cabezo  gordo,  hasta  aquel  lugar  donde  los  hombres  y  freiles  de 
Aleañiz  pusieron  mojones  (bogaas)  entre  los  términos  de  Aleañiz  y 
Fórnoles;  y  por  esta  divisoria  adelante,  hasta  el  término  de  La  Fre- 
ne da». 


Reconocimiento  del  derecho  á  las  primicias,— (Fol.  Kí  vuelto). 

El  principio  de  esta  escritura  ha  tiuedado  ilegible  por  destrucción 
casi  total  del  texto.  En  la  parte  asequible  están  escritos  los  nombres 
de  varios  freiles  calatraveños,  entre  ellos  Lope  Martínez,  comendador 
de  Aleañiz;  Pedro  (Gonzalvo,  subcomendador,  y  Juan  Juan,  comenda- 
dor de  Monroyo.  El  de  Aleañiz  y  su  convento  reconocen  el  derecho  de 
Monroyo  y  sus  aldeas  á  sus  primicias  y  prometen  defenderles  este  de- 
recho. Los  jurados  de  la  villa  y  los  síndicos  ó  apoderados  de  las  aldeas 
(Peñarroya,  Rafales,  Fórnoles  y  Belmonte)  (2)  aceptan  esta  composi- 
ción y  transacción  (así  la  llaman,  lo  cual  deja  entender  discordia  ó 
pleito),  y  prometen  pagar  anualmente  á  la  Orden  los  1.000  sueldos 
convenidos.  Figura  entre  los  testigos  el  maestro  Juan^  físico,  morador 
de  Aleañiz. 

Hecha  en  el  castillo  alcañizano  ante  los  referidos  asistentes  y  otros 
muchos  testigos,  así  clérigos  como  legos^  el  día  14  de  Febrero  de  1247. 

El  maestro  D.  Ferrán  Ordóñez  y  convento  de  Calatrava  aprobaron 
esta  composición  en  13  de  Abril  del  mismo  año. 


(1)  De  la  Orden  según  parece. 

(2)  Es  de  notar  que  el  comendador  Alvai-o  Fernández  (primero  de  este 
nombre  en  Aleañiz)  concedió  cartas  pueblas,  no  poco  expansivas,  à  Peñarro- 
ya y  Belmonte  en  1232;  pero  esto,  como  se  ve,  no  deslig-aba  á  las  aldeas  de 
su  matriz,  ni  siquiera  alteraba  las  relaciones  de  derecho  entre  unas  y  otra. 


180  CARTULARIO    DE   MONROYO    (ARAGÓN) 


Privilegio  de  exención  de  hueste,  cabalgada  y  otros  servicios. 

(Fol.  37  vuelto). 

D.  Jaime  I,  por  sí  y  por  sus  sucesores,  concede  al  maestre,  comen- 
dador y  frailes  de  Calatrava  del  convento  de  Alcañiz  que,  pues  nunca 
había  sacado  hueste,  cabalgada,  pecha,  etc.  de  los  vasallos  de  la  Or- 
den morantes  en  Alcañiz,  en  Monroyo,  en  Molinos,  en  Maella  (Mazella) 
y  en  Ejulbe  hasta  aquellos  días,  y  entonces  lo  había  hecho  por  razón 
de  la  gran  necesidad,  esto  no  podría  redundar  en  interrupción  ni  per- 
juicio de  los  derechos  de  tales  pueblos. 

Dado  en  Tarazona  á  14  de  Octubre  de  1254. 

La  suprema  necesidad  en  que  D.  Jaime  ponía  sus  excusas,  debióse 
sin  duda  alguna  á  la  sublevación  y  guerra  de  Alazdrach,  que  fué  este 
mismo  año. 

Mucho  habría  que  decir,  y  acaso  que  sudar,  para  acordar  este 
documento  con  aquel  otro  del  rey  D.  Jaime  (de  próxima  fecha,  de 
1258)  en  que,  absolviendo  á  Alcañiz  y  todos  sus  términos  de  prestar 
ejército  al  comendador,  fuera  de  los  casos  de  marchar  contra  sarrace- 
nos ó  en  defensa  de  las  cosas  de  la  Orden,  retiene  para  sí  que  lo  hagan 
al  rey,  contra  cristianos  y  contra  moros,  cuando  lo  hiciere  Zaragoza 
(1);  y  la  concordancia  no  sería  más  fácil  con  documentos  de  otra  clase 
como  el  expedido  en  Játiva  en  1277,  por  ejemplo,  llamando  contra  la 
invasión  de  los  moros  genetes  no  sólo  á  las  gentes  del  comendador  al- 
cañizano,  sino  á  la  milicia  concejil  ó  del  vecindario  (2).  Tal  vez  tendría 
que  apelarse,  para  dejar  bien  parada  la  seriedad  de  la  cosa  pública 
en  los  días  del  Conquistador  á  una  distinción  entre  ejército,  hueste  y 
cabalgada  que  no  se  ha  precisado  todavía  de  un  modo  definitivo. 

^*. 

Concesión  de  mercado  semanal.— (Fol.  36). 

D.  Jaime  I  concede  á  Pedro  Alfonso,  comendarlor  de  Alcañiz,  que 
pueda  celebrar  y  hacer  celebrar  perpetuamente  mercado  público  en 
la  villa  de  Monroyo  el  miércoles  de  cada  semana,  con  derecho  á  per- 
cibir lo  acostumbrado  en  otros  mercados.  Toma  el  rey  bajo  su  protec- 
ción las  personas  y  cosas  de  los  concurrentes,  y  amenaza  con  su  in- 
dignación y  con  la  multa  de  500  morabatinos  á  los  contraventores, 
salvo  y  aparte  el  remedio  del  daño  causado. 

Dada  en  Mamper  de  Calanda,  á  9  de  Febrero  de  1257. 


(1)  Aich.  de  la  Cor.,  Reg.  9,  fol.  17. 

(2)  Arch.  de  la  Cor.,  Regs  38  y  39,  fol.  194. 


SANTIAGO    VIDIKL•LA  IKl 


Absolución  de  dar  cenas.— (Fol  24  vuelto)  (1). 

El  maestre  I).  Pedro  Iháñez,  con  voluntad  de  muchos  miembros  de 
la  Orden,  dice:  que  los  hombres  y  universidad  de  .Monroyo  le  han 
representado  y  demostrado  como  D.  Pedro  González,  comendador  que 
era  de  Alcañiz,  les  había  pedido  cenas,  á  cuyo  tributo  no  estaban 
obligados,  según  pretendían,  ni  acostumbraban  dar,  en  prueba  de  lo 
cual  mostraron  las  cartas  y  tuero  de  la  población  de  su  villa;  que  el 
maestre  las  hizo  leer,  y  no  halló  que  excusasen  de  dar  cenas;  pero, 
pues  tiene  entendido  que  los  hombres  de  Monroyo  son  buenos  y  leales 
vasallos  de  la  Orden,  siempre  aparejados  á  su  servicio,  absuelve  á  la 
villa  y  sus  aldeas  de  dar  cenas  y  no  quiere  que  alguno  se  las  demande 
ni  las  tome  por  servicio  ni  de  otra  guisa,  á  no  ser  (jue  ellas  por  amor 
y  buena  voluntad  las  quieran  dar. 

Dada  en  Córdoba  el  domingo  7  de  Marzo  de  12G0. 


Cesión  de  hornos  y  molinos.— (Fol.  23). 

D.  Pedro  Ibáñez,  maestre  de  Calatrava,  con  consejo  y  otorgamien- 
to de  D .  Pedro  (ilonzález,  comendador  de  Alcañiz  y  de  Monroyo;  de 
Fr.  Jimeno  Pardo,  subcomendador;  de  Fr.  Jimeno,  comendador  de 
Molinos;  de  los  comendadores  de  Martos  y  Zorita;  del  mayordomo,  ca- 
pellán y  sobrino  del  maestre,  y  de  otras  personas  de  la  Orden,  da  y 
establece  los  molinos  y  horno  dé  la  Orden  en  Monroyo  (así  como  la  fa- 
cultad de  hacer  otros  en  lo  venidero)  al  concejo  de  la  villa,  á  condi- 
ción de  que  ésta  pague  cada  año,  por  San  Miguel  de  Septiembre,  129 
cahíces  de  pan,  es  decir,  de  grano:  los  71  de  trigo  y  los  58  de  cebada, 
todo  bueno,  limpio,  recibidero,  por  la  medida  de  Zaragoza  y  puesto 
dentro  del  castillo.  Se  entienden  cedidos  los  molinos  sin  distinción,  así 
de  harina  como  ti'aperos.  La  Orden  retiene  el  derecho  de  moler  los 
g'ranos  necesarios  para  su  casa  de  Monroyo  y  las  del  término,  donde- 
quiera que  los  freiles  ú  otros  hombres  estarán  en  servicio  de  la  Orden, 
y  esto  sin  precio  ni  maquila  alguna.  Salvo  también  el  derecho  de  rie- 
gos acostumbrado  por  la  Orden  y  vecinos.  El  horno  que  se  dá  esta  sitso 
la  mola,  lindante  con  corral  y  bodega  de  los  señores,  con  Peña  Rotta 
y  con  muro  de  la  villa.  Hay  también  reserva  de  cocción  gratuita  del 
pan  necesario  para  la  casa  de  Monroyo.  Con  esto,  la  Orden  no  podrá 
hacer  en  la  villa  ni  en  el  término  molino  ni  horno  alguno.  El  justicia, 


(1)    Este  documento  está  repetido  en  el  códice:  vése  repetido,  y  en  forma 
por  cierto  más  legible,  en  el  fol.  29. 


182  CARTULARIO   DE   MOXROYO    (ARAGÓN) 

jurados  y  prohombres  prometen  cmnplir  lo  convenido.  Se  hacen  dos 
cartas  iguales;  una  para  la  Orden  por  mano  de  escribano  público  de 
la  villa,  otra  para  ésta  por  el  escribano  del  maestre.  Testigos,  D.  Juan 
Gil  Tarín  y  D.  3Iartín  Pérez  de  Alcañiz,  criados  de  la  Orden. 

En  ]\Ionroyo,  el  viernes  27  de  Julio  de  1263. 

Consta  por  Zurita  que  en  el  mes  de  ^larzo  de  este  año  el  rey  Don 
Jaime  I  recibió  en  Zaragoza  al  maestre  Fr.  Pedro  Ibáñez,  portador  de 
una  embajada  del  rey  de  Castilla.  El  maestre  aprovechó  esta  venida 
visitando  los  estados  y  cuidando  de  los  intereses  de  su  Orden  en  Ara- 
gón. Logró  del  Conquistador  que  abdicase  en  Pina  (21  de  Junio  del 
mismo  año)  las  pretensiones  de  intervenir  con  derecho  en  la  elección 
de  maestre  de  Calatrava  en  Alcañiz,  según  nos  dice  el  instrumento  de 
la  renuncia  que  se  conserva  en  el  Arch.  Hist.  Nac. 


Aprobación  de  usos  sobre  elección  de  escribanos  y  prestación 

de  cenas.— (Fol.  25  vuelto). 

D.  Juan  Gonzálvez,  maestre,  con  otorgamiento  del  Convento  de  Ca- 
latrava: porque  jMonroyo  y  sus  aldeas  han  sido  y  son  obedientes  á  la 
Orden  y  le  han  prestado  muchos  servicios  útiles,  ganoso  de  hacerles 
bien,  pues  le  han  enviado  á  pedir  esta  merced,  quiere  que  en  adelante 
usen,  como  usaron  hasta  aquí,  de  poner  escribanos  en  la  villa  y  sus 
aldeas;  y  si  algún  derecho  tiene  la  Orden  en  esto,  como  en  tomar  cena 
de  una  y  otras,  de  buena  voluntad  lo  renuncia  y  jamás  podrá  poner 
demanda  acerca  de  ello. 

Hecha  en  Calatrava,  sábado  ó  de  Junio  de  1277.  Escrita  por  Pedro 
Pérez,  justicia  de  Alcañiz,  por  mandato  del  maestre.  También  es  de 
Alcañiz  uno  de  los  testigos,  D.  Guillermo  Sorell. 


Venta  de  solares.— (Fol.  29). 

D.  Rodrigo  Pérez  Ponce,  comendador  de  Alcañiz,  con  asentimiento 
del  de  Monroyo,  Fr.  Pedro  Ferrández,  y  de  otros,  y  con  asentimiento 
y  voluntad  del  justicia,  jurados  y  consejo,  vende  á  cuatro  vecinos  una 
porción  de  terreno  en  la  villa  de  ^lonroyo,  situado  á  un  exti'emo  del 
domenge  de  la  Orden  (1).  Linda  la  parte  vendida  con  dominio  de  la 


(1)  Dómenle.  Voy  creyendo  que  no  el  conjunto  del  dominio  ni  cada  una 
de  las  propiedades  rústicas  de  los  señores  recibían  eu  los  pueblos  este  nom- 
bre, sino  que  estaba  reservado  á  las  suertes  de  excepcional  feracidad  que  se 
habían  reservado  en  las  cé^-canias  de  los  poblados,  en  lo  que  hoy  llaman  fre- 


SANTIAíiO   VIDIELLA  183 

señoría  y  con  aw pedrera,  con  balsa  del  concejo  y  con  solar  del  hospital 
de  la  villa;  el  precio  es  de  150  sueldos  jaíjueses,  y  los  compradores 
aceptan  la  oblig'ación  de  poblar  dicho  terreno,  edificando  casas  bajo 
la  inspección  del  concejo,  salvos  los  dereclios  dominicales  de  la  Orden 
sobre  la  villa,  como  los  derechos  de  la  villa  sobre  sus  vecinos. 

Hecha  la  escritura  en  i;-)  de  Abril  de  1279,  no  dice  dónde,  pero  es 
creíble  que  en  Monroyo,  pues  aparece  autorizada  por  un  notario  de  la 
villa  y  figura  como  testigo  Arnaldo  Ferrer,  vecino,  dato  (|ue  serviría 
para  probar  la  antigüedad  del  apellido,  célebre  en  a(¡|uel  pueblo  algu- 
nos siglos  después. 

Al  urbanizarse  el  terreno  vendido  en  esta  escritura  formó  el  llama- 
do carrer  del  taulat,  pues  así  lo  llama  el  título  que  se  puso  al  privile- 
gio al  hacerse  el  Cartulario. 


Privilegio  de  jurados  y  otros  derechos.— (Fol.  26). 

D.  Rodrigo  Pérez  Ponce,  comendador  de  Alcañiz,  con  voluntad  de 
Fr.  Pedro  Fernández  (1),  comendador  de  ]\Ionroyo,  y  de  Fr.  Bernar- 
do, clérigo  del  comendador  alcañizano,  otorga  á  la  universidad  de 
Monroyo  y  todas  sus  aldeas,  á  saber,  Peñarroya,  Rafales,  Fórnoles  y 
Belmonte,  que,  salvos  sus  privilegios  en  todas  las  cosas,  puedan  elegir 
y  meter  jurados  en  cualquiera  de  dichos  lugares,  y  que  juren  los  elec- 
tos en  poder  de  las  justicias  de  la  Orden,  y  ésta  que  no  pueda  rehusar- 
los ni  removerlos  por  ninguna  razón  ni  excepción.  Concede  también  el 
uso  de  las  carnicerías  al  modo  de  Zaragoza.  Y  que  si  algunos  lexios 
(¿ejidos?)  quedaron  por  partir  al  tiempo  de  la  población  en  los  térmi- 
nos de  la  villa  y  aldeas,  los  tengan  éstas  flancos  y  quitos  sin  demanda 
posible  de  la  Orden.  Y  que  se  puedan  cazar  todas  cazas  en  cualquiera 
de  los  términos  y  en  todo  tiempo,  sin  pago  de  derecho  alguno,  excep- 
tuadas las  dehesas  del  señorío. 

Dado  en  Calanda  á  24  de  Febrero  de  1284. 

Testigos:  D.  Juan  Gil  Tarín  y  D.  Martín  Pérez,  vecinos  y  habita- 
dores de  Zaragoza.  Berenguer  Bonfil,  notario  de  ]\Ionroyo. 


Concesión  temporal  de  la  primicia.— (Fol.  26  vuelto). 

D.  Fr.  Rodrigo  Pérez  Ponce,  comendador  de  Alcañiz,  otorga  por 
sí  y  por  sus  sucesores  que  los  concejos  de  monroyo  y  sus  aldeas  Peña- 


ginala  las  localidades  del  país  que  usan  el  catalán.  En  Calaceite  dan  todavía 
algunos  el  nombre  arcaico  de  domenges  á  una  parte,  la  más  valiosa,  de  la 
zona  freginals. 

(1)     En  el  documento  anterior  Ferrández. 


184  CARTULARIO    DE   MONROTO    (ARACtÓn) 

iToya,  Rafales  y  Fórnoles  puedan  vender  todas  las  primicias  de  dichos 
lugares  por  tiempo  de  treinta  años,  á  quién  quieran  y  por  el  precio 
que  puedan  obtener.  Por  esta  concesión  han  dado  á  la  Orden  30.000 
sueldos.  Empero  por  todo  dicho  tiempo  quedan  obligados  los  concejos 
á  proveer  de  lo  necesario  á  sus  iglesias,  y  finado  el  plazo,  volverán 
las  primicias  al  uso  y  destino  acostumbrado  y  contenido  plenamente 
en  los  privilegios. 

Dada  en  Calanda  el  24:  de  Febrero  de  1284  ante  los  mismos  testigos 
y  notario. 

Con  la  asignación  de  la  primicia  de  Belmonte,  ([uedaron  satisfechas 
y  acalladas  las  pretensiones  de  la  rectoría  de  xilcañiz  á  la  participa- 
ción en  los  destinos  de  la  primicia  del  territorio  monroyano.  El  resto 
percibíase,  al  parecer,  con  arreglo  á  ciertas  bases  y  con  sujeción  á 
determinadas  obligaciones,  por  los  concejos  y  señorío.  Todo  esto  viene 
á  demostrar  el  presente  documento. 

Perdón  de  injurias  y  confirmación  de  privilegios.— (Fol.  30). 

D.  Juan  GonzálveZ;  maestre,  confirma  á  Monroyo  y  sus  aldeas, 
aquella  absolución  y  definición  que  el  comendador  alcañizano  Pérez 
Ponce,  en  nombre  de  la  Orden,  les  había  hecho,  perdonando  las  inju- 
rias de  estos  vasallos  al  mentado  comendador  y  su  Religión.  Confirma 
además  todos  los  privilegios,  fueros,  usos  y  costumbres  que  la  villa  y 
sus  aldeas  tienen  y  han  usado  sin  contradicción. 

Hecha  la  carta  en  Calatrava,  el  lunes  21  de  Agosto  de  1284. 

Por  esta  vez  se  hal)ía  roto  la  siempre  alegada  fidelidad  de  los  mon- 
royanos  á  su  señora  la  Orden  de  Calatrava.  ¿Como  fué  esto?  ¿Es  que 
hicieron  causa  común  con  Alcañiz  en  los  desacatos  de  esta  villa  al 
comendador  Pérez  Ponce?  Para  sospecharlo  hay  dos  indicios  de  algu- 
na fuerza:  la  coetaneidad  rigurosa  de  los  motines  de  Alcañiz  contra 
su  comendador  y  los  agravios  de  IMonroyo  al  mismo  Pérez  Ponce,  en 
primer  término;  mas  el  hecho  de  que  los  documentos  de  la  Corona 
pertinentes  á  estos  sucesos  hablan  de  los  disturbios  de  Alcañiz  y  sit 
tenencia.  Y  aunque  Monroyo  no  era  á  la  sazón  de  ésta,  hablando  pro- 
piamente, no  faltaban  restos  vivos  de  la  antigua  comunidad  para  que 
en  cierto  modo  le  cuadrara  el  título  (1). 

* 


(1)    Vil!.  Desarrollo  del  municipio  de  Al -añiz,  etc.,  Bol.   de  ííist.  y 
Geog.  del  Bajo  Auaoón,  1907,  pág.  50. 


SANTIAGO   VIDIBLLA  185 


Privilegio  de  construcción  de  iglesia  y  horno  fuera  del   castillo  ó 

muela.— (Fol.  oO.j 

D.  Rodrigo  Pérez  Poiice^  maestre  de  Calatrava,  para  hacer  ))ien  y 
merced  á  Monroyo,  por  ser  en  pro  de  la  Orden,  y  porque  la  villa  le  ha 
hecho  el  servicio  de  :2.00Ü  sueldos,  le  concede  licencia  y  pleno  poder 
para  construir  iglesia  abajo  en  la  población,  fuera  de  la  muela,  donde 
le  convenga,  á  condición  de  (\\\e  en  la  iglesia  (lue  se  construya  sea 
hecho  por  la  Orden  el  ortcio  de  la  vicaría,  según  se  hace  en  la  igleshi 
de  la  muela,  titulada  de  Santa  María  de  Monroyo,  y  de  quedar  exclu- 
sivamente para  la  Orden  la  casa  de  esta  iglesia  de  la  muela.  De  igual 
manera  concede  facultad  para  hacer  horno  alia  jo  en  la  villa,  en  el 
cual  no  estarít  obligada  á  cocer  el  pan  necesario  á  la  casa  de  la  seño- 
ría, según  debía  hacerlo  en  el  horno  de  la  muela,  y  éste  queda  de  la 
exclusiva  propiedad  de  la  Orden.  No  se  fija  término  para  construii'; 
los  efectos  de  este  privilegio  principiarán  cuando  la  universidad  haya 
construido  sus  edificios. 

Dado  en  Calatrava  á  7  de  Abril  de  l-JST. 


Confirmación  de  privilegios,— (Fol.  27  vuelto). 

Reunidos  en  el  fosar  de  INIonroyo  los  jurados  Pedro  Arniengot  y 
Berenguer  Bonfil  y  gran  número  de  buenos  homes  de  la  villa,  piden  al 
maestre  de  Calatrava  (presente)  D.  Fr.  Clarcía  López  que,  pues  le  han 
prestado  homenaje  de  fidelidad  y  recibido  por  señor,  se  digne  confir- 
mar todos  los  privilegios  y  cartas  que  ellos  han  recibido  de  la  Orden, 
y  prometa  observarlos.  D.  García  lo  hace  de  la  manera  más  cumplida 
con  otorgamiento  de  Fr.  Pedro  Muniz,  comendador  de  Fabara;  Este- 
ban Méndez,  de  Maella;  Ferrán  Pérez  Toledano,  de  í^oz-Calanda;  Fr. 
Juan  García,  de  Molinos;  Fr.  Blasco  Gómez,  de  Calaceite;  Fr.  Gonzal- 
vo García,  de  Godalforza;  Fr.  Rodrigo  Ferrández,  subcomendador  de 
Alcañiz;  Fr.  Lorenzo,  prior;.  Fr.  Ferrán  Gonzálvez,  comendador  de 
La  Fresneda,  y  de  Fr.  Alfonso  Rodríguez  y  Fr.  Lope  Ferrández,  todos 
presentes.  La  confirmación  abarca  toda  suerte  de  privilegios  y  cartas 
dadas  á  Monroyo  y  sus  aldeas  á  contar  desde  el  día  de  su  población. 

Uno  de  los  testigos,  Ramón  Martínez  de  Peralta,  caballero,  de  Al- 
cañiz. 

Hecha  el  viernes  24  de  Marzo  de  1307. 

Notario  autorizante,  Ariialdo  de  Santa  Pau,  de  JMonroyo. 

Corresponde  este  documento  al  período  interesantísimo  de  la  histo- 
ria de  los  pueblos  calatravos  bajo-aragoneses  que  siguió  de  cerca  á  la 
venida  al  país  del  maestre  D.  (García  López  de  Padilla,  honrado  por 


186  CARTULARIO    DE   MONROYO    (ARAGÓN) 

SU  religión  con  la  donación  vitalicia  de  los  estados  de  la  Orden  en  los 
dominios  de  la  corona  aragonesa.  Ninguna  nota,  por  consiguiente, 
más  oportuna  que  el  índice  de  los  documentos  subsistentes  de  aquellos 
•días  y  de  los  cuidados  puestos  por  D.  García  en  la  conservación  y  me- 
jora de  esos  estados. 

«Acta  del  Capítulo  general  celebrado  en  el  convento  de  Calatrava, 
acordando  dar  vitaliciamente  al  maestre  D.  .Garcia  López,  por  sus 
buenos  servicios  á  la  Orden,  la  casa  encomienda  de  Alcañiz  y  cuantos 
bienes  pertenecían  á  la  Religión  en  Aragón  y  Valencia.  En  4  de  Sep- 
tiembre de  130G».  (Arch.  Hist.  Nac.) 

«Homenaje  que  prestó  Calaceite  al  maestre  Cíarcía  López  y  confir- 
mación de  los  privilegios  de  la  villa.  En  9  de  Marzo  de  1307».  (Arch. 
'Slwn.  de  Calaceite). 

«Homenaje  que  hizo  el  convento  de  Alcañiz  al  maestre  D.  García 
López.  En  14  de  Marzo  de  1307».  (Arch.  Hist.  Nac.) 

«Pleito  homenaje  que  hizo  la  villa  de  Alcafíiz  al  maestre  de  la  Or- 
den D.  García  López  de  Padilla.  En  22  de  ]\Iarzo  de  1307».  (Arch. 
Hist.  Nac.) 

Pleito  homenaje  que  la  villa  de  Monroyo  hizo  al  maestre  de  Cala- 
trava. En  23  de  Marzo  de  1307».  (Arch.  Hist.  Nac.) 

* 

*  * 

Concesiones  de  la  Orden.— (Incompleto:  falta  la  primera  mitad  que 
ocupó  el  fol.  49,  desaparecido;  la  existente  ocupa  el  fol.  50). 

El  índice,  al  referirse  á  este  documento,  dice:  «Como  D.  Er.  Gar- 
cía López,  maestre,  etc.,  hizo  gracia  de  la  dehesa  de  la  madera,  y  de 
las  gallinas». 

Vése,  en  efecto,  en  la  parte  subsistente  de  la  carta  que  la  Orden 
renuncia  á  vender  madera  de  la  dehesa  en  lo  sucesivo  y  se  obliga  á 
no  sacar  sino  la  precisa  para  las  obiiis  de  su  castillo  J\[onroyo  y  casas 
i\ne  tiene  en  las  aldeas  de  la  tinenza.  Sólo  los  vasallos  de  ésta  disfruta- 
rán de  las  maderas,  y  podrán  hacer  reglamentos  del  aprovechamiento, 
aunciue  no  sin  intervención  del  comendador  ó  alcaide  de  Monroyo.  Al 
deslindarse  la  dehesa  se  habla  del  camino  tjue  arranca  de  Peñarroya  y 
conditce  á  les  tallayes  (atalayas.)  Prohibe  á  los  oficiales  de  la  Orden  pe- 
dir gallinas  en  los  lugares  y  masadas  de  los  términos  de  Monroyo,  por- 
^lue  lo  han  hecho  abusivamente  en  tiempos  pasados  y  ahora  con  buen 
amor  y  gracia  quiere  mejorar  á  sus  vasallos.  También  concede  que  la 
medición  de  granos  del  censo  que  la  villa  debe  anualmente  á  la  Orden 
por  cesión  de  hornos  y  molinos,  y  de  cualquiera  otro  que  haya  de  per- 
cibir la  señoría  en  Monroyo  ó  su  distrito,  se  haga  por  un  medidor  ó 
dos  designados  por  el  concejo;  pero  han  de  ser  cristianos  y  han  de 
jurar  ante  el  comendador  ó  alcaide  que  medirán  justamente.  Otorga, 
por  fin,  ({\\e  las  apocas  de  pago  de  los  censos  puedan  encomendarse  á 
escribanos  públicos  del  lugar. 


SANTIAGO    VIDIELLA  187 

lleclio  en  .Monroyo,  en  la  muela,  ;uite  la  ig'lesia  do  Santa  María,  el 
18  (le  Junio  de  181 1. 

Testigos:  Martín  de  Alfaro,  alcaide  de  Peñarroya;  Pedro  Jiménez 
de  Peralta,  caballero,  y  l•'erran  Pérez  Perdig'u-er,  justicia  de  Alcañiz. 
Notario  autorizante,  Arnaldo  de  Santa  Pau. 


Real  declaración  sobre  el  servicio  de  junta.— fFol.  41.) 

D.  Jaime  11,  á  instancias  de  Juan  Porta,  procurador  de  IMonroyo, 
declara:  que  hal)iendo  concebido  real  gracia  de  alongamiento  ni  habi- 
tador de  Cretas  Pedro  Alcover  para  el  pago  de  cualquiera  deuda  (1), 
no  fué  respetada  por  el  justicia  de  Cretas,  pueblo  del  señorío  de  Fran- 
cisco, obispo  de  Tortosa,  antes  bien,  con  abuso  y  sin  jurisdicción,  ha- 
bía preso  á  dicho  Alcover  y  pasado  á  vender  sus  bienes,  sobre  lo  cual 
la  villa  de  Cretas  había  hecho  resistencia  á  Jimeno  de  Tobía,  sobre- 
juntero  de  Zaragoza;  y  porque  de  real  mandato  el  concejo  de  Monroyo 
había  hecho  junta  (2)  para  prender  al  justicia  de  Cretas  y  tomar  el 
lugar  á  la  real  mano,  ocasionándose  al  concejo  los  gastos  consiguien- 
tes, y  éste  perdonádolos  al  rey;  jamás  la  corona  podrá  alegar  pose- 
sión de  obligar  á  Monroyo  á  cosas  semejantes,  ni  á  formar  juntas  á 
expensas  del  consejo,  y  si  en  lo  venidei'o  se  formaren,  podrá  pedirse 
resarcimiento  de  gastos  según  fueros  y  según  las  ordinaciones  de  la 
Junta  de  Zaragoza. 

Dada  en  Tortosa  á  2-1  de  Febrero  de  loKi. 


(1)  Al  hablar  de  nuestro  fuero  único  bajo  la  rúbrica  De  elo¡i(jat¿one  de- 
bitorum  en  mi  discurso  inédito  sobre  Las  Cortes  de  Teruel  y  su  labor  le- 
gislativa, digo  lo  siguiente: 

«Para  explicar  este  fuero  es  necesario  entender  que  en  nuestro  reino 
poseyeron  los  monarcas  la  facultad  de  conceder  á  los  deudores  el  privilegio 
de  retardar  el  pago  de  la  deuda,  dotándoles  de  lo  (jue  se  llamaba  carta  ó 
letra  de  alongamiento,  armándoles  de  una  excepción  dilatoria  por  motivos 
especiales,  seguramente  lícitos  y  plausibles  al  principio.  Pero  los  reyes  abu- 
saron de  esta  prerrogativa,  peligrosísima  de  suyo,  y  por  lo  visto  otorgaron 
con  facilidad  (perturbadora  de  la  vida  civil  y  lesiva  de  muchos  intereses) 
odiosos  privilegios,  que  unas  Cortes  arag'onesas  no  ])odian  desconocer,  ni 
disimular,  ni  dejar  de  condenar;  y  ante  su  protesta  enérgica,  declaraba  el 
Conquistador  las  razonables  limitaciones  á  que  la  gracia  de  alongamiento 
quedaría  en  lo  venidero  constreñida». 

Probablemente  el  privilegio,  de  carácter  g'eneral,  concedido  al  cretano 
Alcover,  saltaba  por  este  fuero  y  burlaba  sus  limitaciones. 

(2)  Reunión  de  gente  armada  en  apoyo  de  la  justicia. 


188  CARTULARIO    DE   MOXROYO    (ARAGON) 

Luego,  en  fóleo  51,  hay  el  convenio  sobre  pastos  entre  Morella  y 
^lonroyo,  con  intervención  real,  ñrmado  en  Barcelona  el  14  de  ]\Iarzo 
de  1317  (1);  y  en  fóleo  43,  una  orden  real  al  baile  de  Morella  sobre 
observancia  del  mencionado  convenio,  fechada  en  Valencia,  el  13  de 
Febrero  de  1321.  En  fóleo  42  hay  la  transcripción  de  la  composición 
entre  Alcañiz  y  Monroyo,  á  consecuencia  de  un  pleito  sobre  la  forma 
de  ciertos  aprovechamientos,  que  no  tiene  data,  pero  que  es  casi  se- 
guro que  se  hizo  en  Alcañiz  y  evidente  que  en  un  día  de  Junio  de 
1321  (2). 

En  fóleo  38  figura  la  confirmación  hecha  por  Pedro  IV  (Zaragoza, 
23  Abril  1331!)  de  todos  los  privilegios  y  franquicias  obtenidos  por  la 
Orden  de  Calatrava  y  sus  hombres  y  vasallos,  entre  otros  del  privile- 
gio de  1324,  de  tener  el  maestre  García  López  por  durante  su  vida, 
hasta  treinta  judíos  en  Alcañiz.  En  fóleo  41,  existe  una  confirmación 
de  privilegios  y  franquezas  de  Monroyo,  otorgada  por  el  rey  en  Zara- 
goza á  7  de  Enero  1344;  y  en  el  siguiente  se  encuentra  la  declaración 
de  Pedro  IV  sobre  el  tributo  de  cenas  en  Monroyo  y  su  distrito,  expre- 
sándose que  Monroyo,  Peñan*oya,  Rafales,  Fórnoles  y  Belmonte  no 
deberían  sino  una  cena  el  año  que  el  monarca  ó  sus  sucesores  pasaran 
por  la  jurisdicción  del  castillo  monroyano,  por  más  que  permanecie- 
ren en  ella  varios  días.  Dada  en  Alcañiz  á  12  de  Marzo  1354. 

En  fóleo  44,  consta  la  concesión  de  feria  anual  por  quince  días  á 
partir  del  de  San  Miguel  de  Septiembre,  á  la  villa  de  Blonroyo;  hecha 
por  Pedro  IV,  el  28  de  Marzo  1382.  En  el  siguiente  folio,  hay  la  con- 
cesión de  mercado  todos  los  miércoles  á  la  misma  población  y  de  igual 
data  que  el  anterior  privilegio.  En  fóleo  4G,  hay  la  franquicia  de  lez- 
da,  peaje,  portático,  peso,  aduana  etc.,  en  todos  sus  dominios,  á  ex- 
cepción de  las  poblaciones  (jue  tiene  el  rey  de  Aragón  ultra  collum  del 
Pertus,  á  favor  de  Monroyo  y  sus  aldeas  (Valencia,  28  de  Mayo  1382.) 

En  el  fóleo  31  existe  una  orden  ó  privilegio  del  ]\[aestre  de  Calatra- 
va (Fuente  del  Saz,  2  Abril  1393),  prohibiendo  á  los  comendadores  y 
otros  miembros  de  la  orden  apoderarse  de  gallinas  y  pajas  de  los  ve- 
cinos de  Monroyo,  arbitraria  y  abusivamente  según  lo  venían  practi- 
cando y  que  en  adelante  deberían  satisfacer  el  precio  que  pidiesen  los 
vendedores.  En  fóleo  18,  la  sentencia  de   12   de  Septiembre  de  1399, 


(1)  Morella  había  pretendido  desde  antiguo  ciertos  derechos,  el  de  pas- 
tos sobre  todo,  en  el  término  de  Monroyo,  rechazando  tales  pretensiones  el 
comendador  y  vecinos  de  esta  última  i)oblaeión.  Por  lo  cual,  reunidos  en 
Barcelona,  á  presencia  del  rey,  los  procuradores  de  Morella,  el  maestre  de 
Calatrava  D.  Garcia  López  y  varios  comendadores,  se  trató  de  poner  reme- 
dio mediante  una  concordia  por  la  que  cada  una  de  las  dos  villas  tuviese 
derecho  de  apacentar  y  dar  agua  á  sus  ganados  en  el  término  de  la  otra. 

(2)  Ante  el  maestre  de  Calatrava  se  convino  que  Alcañiz  y  sus  aldeas 
tendrían  derecho  á  sacar  de  Monroyo  madera,  tea  y  leña  verde  y  seca;  pero 
sin  poder  cortar  pinos,  robles,  carrascas  ni  árboles  frutales  por  su  pié,  ni 
árbol  de  clase  alguna  en  los  terrenos  cultivados. 


SANTIAGO    ViniELLA  189 

sobre  administración  y  aplicación  de  las  primicias  de  Monroyo,  decla- 
rando (.jue  dicha  villa  no  había  de  dar  cuenta  de  sus  primicias  á  juez 
alguno  eclesiástico  ni  seglar.  Finalmente,  en  el  fóleo  4K  hay  el  co- 
mienzo de  un  privilegio  pontiticio  confirmatorio  de  la  composición 
sobre  las  primicias,  que  no  es  posible  entender  su  total  contenido,  por 
haberse  perdido  el  fóleo  4í)  del  cartornl. 

Santiaíío  Vidiella. 


El  Derecho  llamado  'f  urnático''  en  el  siglo  XIII 


(i) 


La  Encomienda  que  la  ínclita  Orden  de  San  Juan  tenía  en  el  Pana- 
des,  es  sin  disputa  de  las  primitivas  de  Cataluña,  ya  que  nuestras 
notas  se  remontan  al  año  1143.  En  dicha  época  habitaban  en  las  Caba- 
nas, poblado  muy  cercano  á  Villafranca;  mas  á  principios  del  siglo  xiil 
residían  ya  en  Vilafranca  del  Panadés.  En  los  albores  del  xiv  funda- 
ron la  Encomienda  (Comando.)  y  bellísima  capilla  de  San  Juan  y  en 
Vilafranca  continuaron  los  hospitalarios  su  residencia  hasta  la  extin- 
ción de  la  Orden,  siendo  su  último  Comendador  Fr.  D.  Manuel  de 
Montoliu  y  de  Erill,  fallecido  en  1809. 

La  Encomienda  fué  derribada  en  1845,  construyéndose  en  el  solar 
de  la  misma  la  actual  Plaza  de  San  Juan,  así  como  algunas  casas,  en 
lo  que  era  huerto  de  dicha  casa,  sito  contiguo  á  la  Comanda. 

No  disponiendo  de  espacio  para  hacer  un  pequeño  resumen  de  los 
principales  hechos  ocurridos  en  esta  ilustre  Encomienda,  nos  concreta- 
remos al  tema  que  nos  sirve  de  epígrafe,  diciendo  dos  palabras  sobre 
la  concesión  de  los  hornos  en  la  Edad  Media,  ya  que,  en  la  casa  que 
nos  ocupa,  como  también  en  Vilafranca  y  otros  pueblos  de  Cataluña, 
encontramos  algunas  noticias  curiosas  acerca  de  este  particular. 

En  primer  lugar  á  principios  del  siglo  xii  ya  hallamos  mencionado 
el  trigo  y  la  cebada.  Cuando  en  1105  el  obispo  de  Urgel  San  Oth,  con- 
sagró la  iglesia  del  Monasterio  de  San  Lorenzo  de  Cerdañola,  impuso 
al  abad  y  á  sus  sucesores,  (]ue  debían  satisfacer  á  la  Catedral  de  Urgel 
un  censo  de  III pernas  (jamones),  et  II  modios  de  blat,  unum  de  for 
(ferment,  trigo)  et  áliud  de  or  (ordi,  cebada). 


(1)  Eli  la  imposibilidad  de  dar  cabida  en  este  vohuiiou  al  trabajo  que 
sol)re  la  Encomienda  de  San  Valentí  i/  San  Juan  de  Vilafranca  toníamos 
preparado,  hemos  tenido  que  concretarlo  á  este  solo  punto;  pero,  Deo  volente 
lo  i)ublicaremos  aparte,  ya  para  que  sea  conocido  el  preciado  monumento  do 
la  capilla  de  San  Juan  y  ademús  porque  hemos  adquirido  abundantes  y 
curiosas  noticias  de  la  Encomienda,  después  que  leímos  nuestra  modesta 
labor  en  el  Congreso  histórico  de  la  Corona  do  Aragón. 


AíiUSTiX    COY    COTOXAT  11)1 

El  blat  segle  (centeno)  es  tanilMÓn  nomi)rado  en  1160. 

La  propiedad-  de  los  hornos  i)crtene('ía  al  rey  ó  sunor  y  en  su  con- 
secuencia los  vasallos  estaban  ol)lií>'ados  á  cocei  el  pan  en  ellos  y  por 
tal  servicio  debían  pagar  un  tributo  llamado  furnático. 

Alguna  vez  se  hizo  excepción  de  esta  carga  en  benelicio  de  los  nue- 
vos pobladores,  como  aconteció  en  1174,  cuando  los  Condes  de  T'rgel 
concedieron  la  carta  puebla  de  Castellblanch,  en  la  C|ue,  si  bien  se 
reservaban  la  propiedad  del  horno  de  la  villa,  sin  embai'go  dejaban 
en  libertad  á  los  vecinos  de  poder  utilizarlo  y  (¡ae  no  se  les  obligase 
por  fuerza  á  cocer  su  pan  en  él:  et  si  noluerint  non  sint  inde  for- 
zad (1). 

En  este  mismo  año  el  rey  Don  Alfonso  empieza  á  percibir  la  mitad 
de  los  emolumentos  del  horma  nuevo  de  Tremp  (Pallars)  y  la  otra  el 
Obispo  de  Urgel,  como  señor  de  la  villa,  imponiendo  á  éste  la  obliga- 
ción de  pagarle  anualmente  400  sueldos  jaqueses. 

El  mencionado  JMonarca  en  la  carta  otorgada  á  IMontroig  en  1180 
fija  la  cuantía  del  furnático,  pues  al  reservarse  para  sí  y  sus  suceso- 
res el  horno  de  la  villa,  dispone  que,  los  pobladores  paguen  por  fur- 
nático el  vigésimo  quinto  pan,  ó  sea  el  4  por  100  (¡yro  fiirnático  vicesi- 
mum  qxiintum  jxtnem). 

En  la  carta  puebla  de  Vilafranca,  dada  por  el  citado  Rey  en  1191, 
leemos:  Iii  fumis  autem  villae  vobis  concedo  et  dono,  quoqiieter  pañi» 
meus  et  reginae  absque  puga  cum  ibi  fuerimus  et  pañis  etiam  aliorum 
bnronum  nostrorum  nobis  absentibus  cum  de  nostra  propria  comederint, 
sed  et  bajuli  nostri  coqiient  similiter  cotidie  et  semper  panem  suum 
unus  post  alium  illorum  nec  vobis  umquam  directum  firmabvnt  dum 
tamen  bajuli  exteterint  bajuUae. 

En  virtud  de  la  donación  citada,  el  horno  pasó  á  los  señores  de  la 
villa  ó  carlanes,  los  Vilafrancas.  Prueba  de  ello  que  á  8  kalendas  de 
Septiembre  de  1204,  Berenguer  y  Pedro  de  Vilafranca,  Dalmacio  de 
Cañellas,  carlanes,  juntamente  con  Pedro  Coll,  baile  del  Rey,  conce- 
dieron autorización  á  Pedro  Sarto  y  Bernardo  de  Vallmoll  para  cons- 
truir un  horno  (unum  solidum  terrae  á  j^ro fundo  altiori  usque  ad  cae- 
lum  ad  faciendum  furnum)  cuyo  terreno  parece  que  á  ellos  se  lo  había 
cedido  B.  Falsi  y  su  esposa  Dulcia  (2). 

A  6  idus  Diciembre  de  este  mismo  año,  Berenguer  de  Vilafranca 
y  sus  hijos  Berenguer  y  Guillermo,  hacen  donación  á  Pedro  de  Vila- 
franca y  á  sus  sucesores  de  todo  el  derecho  que  tenían  en  el  sobre- 
nombrado horno  (3). 

Además,  los  mencionados  carlanes  y  el  baile  del  Rey,  en  1219  con- 
cedieron un  nuevo  horno  á  Fr.  D.  Arnaldo  de  Vallvehí,  Comendador 
de  San  Valentí,  con  la  salvedad  de  que  ha  de  servir  sólo  para  él  y  los 
religiosos  ó  albergados  en  la  Comanda  (Encomienda)  en  la  inteligen- 


(1)  Alf.  1.°  d.  n.°  157.  (A,  C.  A.). 

(2)  K.  193  de  Pedro  1.°  (A.  C.  A.) 

(3)  Perg.  197  del  A.  C.  A. 


192  EL    DERECHO   LLAMADO    «FURNÁTICO»    EN   EL    SIGLO   XIII 

cia  de  que  si  saben  ó  presumen  que  fabriquen  pan  para  otros,  les  im- 
pondrán la  multa  de  quince  morahitines  de  oro  bueno  y  exacto  peso^ 
como  se  verá  en  el  Apéndice. 

El  rey  Don  Jaime  II,  en  1322  hace  cesión  de  los  emolumentos  que 
le  corresponden  en  el  horno  de  Tremp  á  favor  del  Obispo  de  Urgel. 

El  derecho  de  construir  hornos  estaba  todavía  reservado  al  Rey  en 
1577.  Don  Felipe  II  concede  este  año  al  Padre  Ministro  y  convento  de 
la  Santísima  Trinidad  de  Vilafranca,  autorización  para  construir  un 
horno  mediante  el  censo  anual  de  10  sueldos. 

La  libertad  para  construirlos,  así  como  para  vender  pan,  parece 
que  en  Cataluña  data  de  1675,  según  se  desprende  del  Dietari  del 
Antich  Concell  barceloní,  tomo  9.°  pág.  311. — Disapta  XVII  Octubre. 
— En  est  die  se  tingue  consell  de  cent  acerca  de  que  se  fes  resta?...  que 
tots  los  que  volguessen  poguessen  pastar  y  vendrer  pa,  axis  los  de  la 
ciutat  com  de  fora  ah  certa  forma. 

La  Encomienda  de  Vilafranca  tuvo  un  horno  hasta  el  derribo  del 
edificio. 

El  pan  se  hacía  de  dos  clases.  De  trigo  (pañis  frumenti)  y  de  ceba- 
da (pañis  ordaceus). 

Según  Marquilles,  al  comentar  el  Usatje  Baiulus  interfectus,  el 
comer  pan  de  trigo  y  montar  á  caballo,  se  reputó  como  signo  de  noble- 
za en  Cataluña  (comedere  panem  frumenti  et  equitare,  reputatur  honor 
et  stattis): 

En  el  siglo  xiv  eran  ya  conocidas  dos  clases  de  pan,  á  saber:  pa 
hlanch  y  pa  de  cedas.  Así  se  desprende  de  un  bando  publicado  por  los 
Concelleres  de  Barcelona  en  1372: 

«Ara  ojats  que  per  manament  del  Mostacaff  (almotacén  ó  fiel) 
ordenarent  los  concellers  y  ais  prohomens  de  la  ciutat  que  tot  flequer  o 
flaquera  o  tota  altra  persona  que  haia  acostumat  de  pastar  pa  per  ven- 
dre haia  a  fer  diñáis  de  la  terca  part  del  pa  que  portara  quescun  die 
axis  blanch  com  de  cedas,  al  pes  ordenat  per  dit  mostacaff  e  aquell 
vendre  a  tots  aquells  quin  volran  sots  van  de  X  sols.  ítem  que  negun 
flequer  ne  flaquera  ne  altre  persona  que  venga  pa  de  cedas,  no  gos  par- 
tir negun  pa  ah  coltell  ne  en  altra  manera,  ans  haia  de  vendre  entegre 
tot  lo  pa  que  tindrà  per  vendre  que  sien  doblers  o  diñáis  sots  van  de  X 
sols»  (1). 


(1)     Archivo  Municipal  de  Barcelona.— Bandos  de  los  años  de  1372  á  1378,, 
fol.  8tí. 


AGUSTÍN   COY   COTONAT  193 


APÉNDICE 


Concesión  del  horno  á  los  Hospitalarios  de  Vilafranca,  en  1219 

Notum  sit  cunctis  quod  eg'o  guillelnius  de  villa-francha,  pctrus  de  vilhx- 
francha  et  bei*trandus  de  canellis,  castlani  et  domini  villafrancha  assensu  et 
volúntate  ac  consilio  raimundi  de  (inavnallo,  domini  reg-is  bajuli,  et  ex  pari 
te  domini  regis  et  nostra  sive  per  nos  et  nostros  ac  pro  remisione  animarum 
nostrarum  sive  parentum  nostrorum  et  ad  preces  multorum  proborum  homi- 
nnni  dicenciiim  esse  comoduin  et  bonum  nostnim  titiusqne  villae,  offerimus 
domino  deo  et  domiii  hospitalis  sancti  valentini  et  damas  sibi  et  snis  et  tib- 
arnaldo  de  piilcro-vicino  jireceptori  eiusdem  licentiam  et  plenam  potestatem 
hediíicandi,  construendi  et  condendi  furnum  in  ipso  vestro  statico  quod  sicii- 
ti...  dum  in  villa-francha  adciuisivistis  et  emistis,  in  qiio  semper  vos  et  ves- 
tri  presentes  et  venturi  cochatis  totnm  vestrum  proprium  panem  suticientem 
et  necessarium  vobis  et  jam  dicto  domui  et  ómnibus  vostris  ¡¡ropriis  homini- 
bus  in  vestra  profata  doma  cohabitantibus,  sic  ((uod  numquam  sitis  presum- 
tuosi  nec  aiisi  in  dicto  furno  coquere  panem  aliorum  hominum  vel  muliex'um 
predicte  villae  sen  altei'ius  loci,  nec  etiam  aliciuid  eis  necessarium,  quod  si 
faceritis,  salva  i)resuntione  et  pena,  nobis  dabitis  quindicem  morabitinos 
boni  auri  rectique  ponderis  quotiesQumque  faceritis,  unde  legitime  et  bona 
fide  per  idóneos  testes  probati  fueritis,  quos  statim  sine  aliqua  exécutione 
vestra  etpi'ohibitionepacabitis.  Nos  vero  arnaldus  de  pulcro  vicino  preceptor 
predictus  eiusdem  domus  assensu  et  volúntate  nostrum  fratrum  sive  conven- 
tus  inde  nobis  comissi,  reddentes  in  Deo  et  vol)is  predictisgratias  et  grates  et 
colligentes  vos  in  ómnibus  bonis  jam  dictae  domus  factis  et  facturis  conveni- 
mus  et  firma  stipulatione,  bona  ñde,  vobis  et  vestris  promittimus  hanch  con- 
ditionem  inter  vos  et  nos  superius  scriptam,  firmiter  semper  observare  aten- 
dere et  complere  ut  melius  inter  nos  et  vos  superius  est  divisum  et  compre- 
hensum  et  numquam  eam  frangere  transgredí  nec  contravenire  obligando 
et  solvendo  vobis  in  hoc  casu  penae  jam  dictae,  nos  et  qiiaslibet  res  jam  dic- 
te domus  quibus  melius  vestra  auctoritate  vos  vel  sayo  vester  volueritis  vel 
voluerit.  Actum  est  hoc  II  kalendas  augusti  auno  domini  MCCXVItlI. 
Sig^num  petri  pontii  que  hoc  firmo  tenenti  locum  guillelnius  de  villafran- 
cha.—Signum  petri  de  villafrancha. — Signiim  Bertrandi  de  canellis. — Signum 
g'uillelmi  de  palatio,  domini  regis  bajuli.  Nos  onnies  domini  qui  hoc  concedi- 
mus  et  firmamus  per  nos  et  dominum  regem  ac  per  nostros.  Signum  arnaldi- 
de  pulcro  vicino  preceptoris  supradicti  qui  hoc  concedo  et  firmo  ex  parte 
domus  sancti  valentini  et  suorum.  Signum  fratris  berengarii.  S.  frati-ismar- 
tini  qui  hoc  firmamus.  Sig.  barandi  de  vieriis  Sig.  berengarii  pilicerii.  Sig. 
petri  muleti.  Sig.  paschasii  sarti  testium  hujus  rey. — Jacobus  levita  qui  hoc 
scrii)sit  precepto  raimundo  de  podio  olerici  villafrancha,  die  et  auno  quo 
supra.  (Escritiiras  de  Jaime  1.°,  fol.  145,  del  A.  C.  A.) 

Agustín  Coy  Cotonat. 


M 


Les  bregues  sobre  lo  senyoriu  de  Vich  en  temps 

del  Rey  En  Jaume  I 


La  Iglesia  de  Vich,  representada  en  les  persones  del  Bisbe  y  del 
Capítol  de  la  Seu  de  Sant  Pere,  tenía  lo  senyoriu  sobre  tota  la  ciutat 
vigatana,  havent-ne  cedit  una  part  en  féu  a  la  poderosa  familia  deis 
Monteada,  (jue  d'any  en  any  procurà  anar  donant  estat  legal  a  les 
seues  pretensions,  en  pro  d'una  independencia  total  de  senyoriu.  Axó 
portà  en  la  comarca  de  Vich  un  estat  de  pertorbació  constant,  que 
durà  désde  lo  segle  xii  fins  ben  entrada  la  catorzena  centuria,  movent- 
se  unes  rivalitats  entre  la  Església  ausetana  y  los  Montcada  que  dife- 
rents vegades  foren  causa  d'efusió  de  sanch  y  que  finalment  vingueren 
a  informar  les  bandositats  entre  les  més  potents  famílies  de  la  Plana, 
que  tant  alt  relié  a  prengueren  durant  los  segles  xiv  y  xv. 

D'uns  quants  epissodis  d'aquestes  disputes  entre  la  Església  de 
Vich  y  los  Montcada  anem  a  ocupar-nos  en  aquest  estudi,  circums- 
crivint-nos en  les  que  tingueren  lloch  durant  lo  regnat  del  Rey  Conque- 
ridor, a  fi  d'ajudar  a  fer  concxer  lo  mitg  ambent  en  que  visqué  Jaume 
I,  fent-hi  notar  la  seua  participació,  ilustrant  al  meteix  temps  un  ca- 
pítol de  la  historia  de  la  per  nosaltres  tant  estimada  ciutat  de  Vich. 

Dés  de  que  Guillem  Ramón  de  Montcada  heretà  les  possessions 
que  sa  familia  tenía  en  la  Plana  de  Vich  les  rivalitats  ab  lo  Bisbe  y 
Església  foren  continuades.  Los  intents  de  composta  se  succehían,  però 
lo  Monteada  sempre  trovaba  manera  de  no  mostrar-se  satisfet  y  axis 
lograva  majors  concessions,  afermant  l'enfeudament  temporal  que  en 
Guillem  Ramón  Dapifer  havia  lograt  a  Vich  y  que  de  poch  en  poch 
s'havia  fet  hereditari.  Finalment  l'any  1214  començà  una  nova  tonga- 
da de  pau  que  durà  fins  a  la  mort  deu  (íuillém  Ramón,  ocorreguda  en 
122o.  Indica  Texistencia  d'èiquest  període  pacífich  que  s'acabin  los 
documents  que  en  l'època  anterior  parlan  de  bregues  y  lo  fet  de  que  a 
l(i  de  les  kalendes  d'Abril  (17  j\Lnrç)  de  1214  lo  Montcada  concedís 


JOSEJPH    (iUDIOL    Y   CUNIL•L,    l'VIlE.  195 

guiatg-e  als  hòmens  de  Vich  tal  com  havia  fet  l'antesessor  séu  d'igual 
nom  (1). 

Però  en  aquest  espay  pacíflcli  no  per  axò  pogué  estar  ben  tranquil 
lo  Bisbe,  puix  que  tingué  d'haurerse-les  ab  lo  Rey  en  Jaume,  que  pre- 
tengué tenir  dret  a  posar  una  taula  en  lo  mercat  general  de  Vich,  que 
pertanyia  a  la  Església,  però  a  8  de  les  kalendes  de  Març  (22  Febrer) 
de  1221  pogué  lograr  que  lo  Rey  reconegués  que  feya  tort  en  sa  pre- 
tensió, per  més  que  aquest  regonexement  fou  pagat  pèl  Bisbe  Guillem 
de  Tavertet,  concedint-li,  (jue,  per  pagar  los  deutes  y  redimir  sa  terra, 
en  Jaume  I  tingués  tal  taula  per  espay  de  quaranta  dies  y  no  més  (2). 
En  aquest  regonexement  y  en  altre  document  del  mateix  any  (3)  ve-  - 
yèm  interveuir-hi  en  Guillem  de  Montcada,  conftrmant-nos  axò  l'acort 
que  hi  havia  entre  los  Montcada  y  lo  Bisbe. 

Al  Guillem  Ramón  de  Montcada  va  succehir-lo  aquest  Guillem  de 
•que  acabem  de  parlar,  casat  aleshores  meteix  ab  Garsenda,  filla  del  in- 
fant Anfós  d'Aragó  y  Garsenda  de  Sabran  Forcalcpiier.  Aleshores  les 
dissensions  començaren  de  nou,  intervenint-hi  arbitres  delegats  per  lo 
Papa,  en  nombre  de  vuyt.  Aquests  a  6  de  les  kalendes  de  Setembre 
(17  d'Agost)  de  1224  donaren  sentencia  sobre  les  justicies,  lladres,  ho- 
micidis, furts  y  altres  maleses  que  tinguessen  lloch  en  el  mercat  gene- 
ral y  sobre  hi  manera  de  ser  la  plaça  anomenada  Quintana^  nucli  del 
domini  del  Montcada  dintre  Vich.  En  virtud  d'aquesta  sentencia  el 
Montcada  devia  perpètuament  entregar  al  Bisbe  les  justicies  del  mer- 
cat general,  posant  a  ses  mans  los  malfactors.  En  Guillem  se  quedaria 
ab  la  Quintana  y  les  lleudes,  justicies,  sortides  y  censos  de  la  metexa, 
però  sols  en  concepte  de  feu  y  benifet  del  Bisbe  y  Església,  rebent-ne 
los  canonges  los  delmes  y  dos  maravedissos  anyals  de  cens,  entregant- 
li  lo  Bisbe  los  delinqüents  que  haguessin  fet  dany  en  la  Quintana.  A 
més  lo  Montcada  seria  atès  en  les  demandes  que  fes  dels  habitants  de 
Vich  en  qüestió  de  malfets  per  lo  Bisbe  y  la  Església,  y  al  revés;  aju- 
dant-se mútuament  los  dos  senyors  de  Vich  y  fent-se  entrega  dels 
criminals. 

Altres  qüestions  menys  importants  se  dilucidaren  aleshores  en  la 
metexa  sentencia.  S'establi  que  la  compra  que  lo  Bisbe  havia  feta  en 
1136  a  Arnau  Pere  de  Gurb,  consistent  en  unes  cases  y  horts  que  hi 
havia  devant  de  la  església  de  Sant  Sadurni,  y  per  tant  tocant  a  la 
Quintana,  fossen  franch  alou  tiugut  per  lo  Bisbe  y  Església,  excepte 
la  taula  de  tallar  carns  o  boquería  que  seria  per  Guillem,  lo  meteix 
que  un  diner  en  la  moneda  que-s  batés  que  lo  percebría  lo  Montcada 
per  feu  y  benifet  del  Bisbe  y  Església,  devent  tenir-hi  més  part  si  po- 
gués provar  que  més  ni  pertocava.  Lo  Bisbe  tindria  les  cavalcades  de 
tots  los  habitants  de  Vich,  per  ell  y  per  sa  Església,  tenint-les  també 
.lo  Montcada  en  sa  part  de  la  manera  acostumada.  Aquest  y  los  seus 


(1)  Apèndix  I. 

(2)  Apèndix  II. 

(3)  Arxiu  Episcopal  de  Vich.  Vol.  V  de  pergamins  nVim.  34. 


196  LES    BREGUES   SOBRE   LO   SENYORÍU    DE   VICH 

tindrían  les  justicies  de  la  Quintana  en  feu  del  Bisbe  y  Església,  ex- 
ceptat  lo  que-n  Guillem  tingues  directament  del  Rey  (1). 

Al  meteix  día  27  d'Agost  lo  Monteada  feu  jurament,  de  tots  los  feus 
que  tenía  per  la  Església  de  Vich  ('2)  ab  lo  que  s'acabà  aquesta  disen- 
sió,  no  sens  guanyar-hi  molt  en  Guillem  y  los  seus  successors. 

L'any  vinent  se  solucionaren  dues  noves  qüestions  sobre  drets  de 
la  Església  vigatana.  L'una  venia  a  moure-s  ab  lo  meteix  Montcada, 
puix  que  tenia  lloch  entre  lo  Bisbe  y  un  tal  Guillem  Ramón  de  ]\Ierca- 
dal  y  versava  sobre  uns  archs  o  voltes  que  aquest  havia  edificat  de- 
vant  de  sa  casa  del  Mercadal,  situada  en  la  part  de  llevant,  en  que-s 
termenava  lo  senyoríu  del  Montcada.  Com  que  les  noves  voltes  edifi- 
cades eran  ja  en  terra  pertanyent  al  Bisbe  y  Església,  los  dos  jutges 
nombrats  dacort  per  resoldre  la  qüestió  decidiren  y  fallaren  que  encar 
que  al  lloch  ahont  s'avían  fet  la  nova  construcció  hi  havia  uns  pals  de 
fusta  y  cledes  que  tenia  en  Guillem  Ramón  de  Mercadal,  los  archs 
devien  aterrar-se  per  ésser  fets  contra  dret  y  que  tot  lo  que  hi  havia 
devant  la  casa  pertanyia  a  la  Església,  devent  necessitar-se  son  permís 
per  fer-hi  quelcom.  Aquesta  sentencia  porta  la  data  dels  idus  d'agost 
(dia  13)  de  1225.(3). 

L'altra  discussió  va  solucionar-se  a  les  nones  de  Novembre  (dia  5) 
ab  un  conveni  en  que  lo  Bisbe  y  lo  Montcada,  vescomte  de  Bearn,  de 
concell  dels  clergues  y  homens  de  Vich,  present  lo  veguer  del  Rey, 
assenyalavan  los  drets  dels  veguers  del  Rey  y  lo  del  Ardiaca,  que 
venia  a  ésser  lo  de  la  Església,  tal  com  se  venia  fent  dés  de  temps  an- 
tich.  S'acordà  que,  ningú  trenqués  la  pau  y  treva  del  Rey,  que  qui  ho 
fes  no  pogués  entrar  a  Vich,  que  el  veguer  de  reyal  cuydaría  de  lo 
criminal,  encar  que  en  lo  mercat  general  no  podia  agafar  a  ningú,  ni 
detenir  ni  pendre-hi  res,  y  que  lo  veguer  de  Ardiaca  cuydaría  del 
pesos,  mesures  y  inspecció  de  queviures  (4). 

Aleshores  lo  Rey  en  Jaume  als  4  idus  de  Juny  (dia  10)  de  1225 
confirmà  los  privilegis  otorgats  per  sos  predecessors  als  Bisbes  y  a 
la  Església  vigatana  (5). 

En  Guillem  de  Montcada  morí  lo  dia  11  de  Setembre  de  1229  en  la 
batalla  de  Santa  Ponça  ab  son  oncle  Ramón.  Quedà  hereva  sa  esposa 
Garsenda  fins  a  sa  mort  y  en  la  major  edat  de  Gastó  VII,  vescomte  de 
Bearn,  (jue  després  en  1240  veyèm  enmullerat  ab  Amata  de  Mates  de 
la  noble  casa  de  Bigorra  y  Comenge. 

Ab  aquesta  entrada  de  Garsenda  a  intervenir  en  los  assumptes 
vigatans  tornà  a  bullir  la  dissensió.  A  ella  tingué  d'intervenir-hi  lo 
Rey  en  Jaume  qui,  tornat  victoriós  de  les  glorioses  gestes  de  Mallorca 


(1)  Arxiu  Eyúscop.  XVI,  1.— Arxiu  Capitular,  calaix  6,  n.e  2009. -A,C.  A. 
pergaini  289  de  Jaume  I. 

(2)  Apèndix  III. 

(3)  Apèndix  IV. 

(4)  Arxiu  Cai)itular  Calaix  G.  Documents  per  V  episcopal  o  y  i,  any  1225. 

(5)  Apèndix  V. 


JOSEPH   (iUI)IOL    Y   CUNILL,    l'VRE.  197 

lo  dia  28  d'Octubre  do  V2nO,  passà  al  Arag-ó  tornant  a  Catalunya  en  la 
primavera.  Estant  a  Barcelona,  ahont  havia  anat  per  atendre  lo  que 
devia  fer  per  defensar  Mallorca  contra  les  embcstides  del  Rey  de  Tu- 
niç,  feu  un  viatge  a  Vicli.  La  crònica  reyal  puntualisa  l'obg-ecte  de  la 
vinguda:  «E  sobre  unspleyts  que  hauiaen  G.  de  Muntcada  ab  homens 
de  Vich,  haguem  a  anar  la;  e  quan  nos  haguem  .i.  dia  en  Vich,  e  era 
prop  de  mija  tercia  uench  .i.  missatje  quens  enuia  en  .R.  de  Plega- 
mans, e  ab  tras  nuytada  tota  la  nuyt,  e  dix  nos  que  noues  eren  uen- 
gudes  per  cert  en  Barcelona,  quel  Rey  de  Tuniç  deuia  ésser  en  Maylor- 
ques.  E  quant  hoim  aquestes  noues  som  axi  cuytats  com  podiem  per 
temor  que  nons  en  uingues  desauentura:  e  disnam  nos  .i.  poch,  e  no 
fem  sino  caualgar,  e  som  ora  de  nespres  en  Barcelona,  e  hauiem  feyta 
gran  iornada  e  reposam  aquela  nuyt»  (1).  De  Barcelona  lo  Rey  Jaume 
passà  a  Tarragona  ahont  estigué  tres  setmanes  preparant  la  seva 
segona  anada  a  Mallorca. 

Cap  altre  document  nos  acredita  aquesta  vinguda  del  Rey  a  Vich; 
però  res  indica  que  no  hagi  de  donar-se  fe  en  lo  que  sobre  d'ella  diu  lo 
text  apuntat,  fent-hi  sols  la  salvetat  de  que  los  plcyts  que  hi  havia 
entre  en  Guillem  de  Montcada  y  los  hòmens  de  Vich  no  han  d'entendre-s 
precisament  com  den  Guillem,  puix  que  hem  dit  era  mort,  sinó  de  la 
seua  esposa,  sostenidora  de  lo  que  podríam  dir-ne  lo  dret  den  Guillem 
de  Montcada.  La  data  d'aquest  viatge  reyal,  que  les  circumstancies 
feren  no  donés  resultat,  tenia  d'ésser  unes  tres  setmanes  avants  de  la 
expedició  a  Mallorca,  per  lo  que  sapiguent-se  que  lo  Rey  era  a  les 
illes  lo. dia  21  de  Maig  (2)  y  que  lo  11  d'Abril  estava  encar  a  Tortosa 
(3),  segons  pot  creure-s  preparant  l'expedició  militar,  un  ha  de  con- 
vence-s  de  que  lo  Rey  vingué  a  Vich  poch  avants  d'aquesta  data. 

La  causa  de  vinguda  del  Conqueridor  de  Mallorca  potser  puga 
colegir-se  en  lo  fet  de  que  al  casar-se  en  Guillem  de  Montcada  ab  Gar- 
senda  empenyorà  la  Quintana  de  Vich,  com  si  fos  una  possesió  absolu- 
tament seua  y  per  més  que-n  ses  darreres  disposicions  manà  se  satisfés 
lo  dret  de  la  Església  vigatana  (4),  sa  esposa  al  ser  viuda  se  cregué  ab 
un  nou  títol  per  adjudicar-se  la  possesió  del  feu  de  Vich. 

De  totes  maneres  lo  fet  es  que  desde  aquest  temps  recrudexen  les 
dissensions  entre  Garsenda  y  lo  Bisbe  y  Església  de  Vich,  donant-se 
lo  cas  de  que  a  17  de  Març  de  1233  los  canonges  Guilabert  de  Montral 
y  Ramón  de  Cabrera,  tenint  lloeh  pèl  Bisbe  y  ab  consentiment  del  Ca- 
pítol, escomunicaren  a  Garsenda  y  a  sos  valedors  per  les  manifestes 
injuries  que  feyan,  invadint  lo  dret  del  Bisbe  y  prenent  los  seus  hò- 


(1)  Libre  dels  feyta  esdeuenguts  en  la  uida  del  nwlt  alt  senyor  Rey  en 
Jacme,  §  108. 

(2)  Joseph  M.^  Quadrado.  Mallorca  pág.  131,  nota. 

(3)  Noticia  donada  per  l'amich  Joaquim  Miret  y  Saus. 

(4)  Arx.  Cap.  Cal.  6.  Documents  per  V Episcopologi,  Butlla,  de  1238,  po- 
sada en  1250. 


lí)8  LES   BREGUES   SOBRE   LO    SEXYORÍU   DE   VICH 

mens,  posant  al  meteix  temps  entredit  a  totes  les  terres  que  tenia  sots- 
son  poder  (1). 

La  qüestió  fou  portada  per  lo  Bisbe,  que  dés  de  aleshores  era  ja 
Sant  Bernat  Calvó,  al  Papa  Gregori  IX  qui,  ab  data  de  7  Kalendes  de 
-Abril  del  any  XII  de  son  pontificat  (26  Abril  de  1238),  delegà  als 
abats  de  Ripoll,  Sant  Joan  de  les  Abadesses  y  Casserres  perquè  l'in- 
formessen.  Lo  Papa  al  fer  historia  dels  fets,  deya  que  lo  Bisbe  se  li 
havia  quexat  de  que  lo  difunt  Guillem  Ramón  de  Montcada  al  recla- 
mar la  possesió  de  la  Quintana,  se'n  apoderà  violentment,  però  que 
restituhí  en  son  testament,  y  que  son  fill  Guillem,  ocultant  la  disposi- 
ció del  séu  pare,  detenta  aquesta  possessió,  venint-se  finalment  a  com- 
posta en  la  que  se  decidí  que  li  dex;iva  la  Quintana  pagant  un  cens 
anyal.  En  Guillem,  afegia  Gregori  IX,  la  tingué  axis  per  algún  temps 
però  la  donà  en  núpcies  a  sa  esposa  com  a  penyora  del  dot,  encar  que 
en  son  testament  manà  qúe-s  satisfés  lo  dret  de  la  Església,  però  sos 
successors,  Garsenda  y  llur  fill  Gastó,  no  restituhíren  (2). 

En  cumpliment  de  l'ordre  del  Papa  los  jutges  comunicaren  a  Gar- 
senda y  a  son  fill,  la  comissió  y  los  citaren  perqué  compareguessen  a 
Vich  dins  Toctava  de  la  Mare  de  Deu  d'Agost,  però  la  Bearn  ab  data 
de  4  nones  (día  2)  d'Agost  recusà  los  jutges  alegantqu'eransufrciganis 
o  súbdits  del  Bisbe.  Lo  día  10  de  les  Kalendes  d'Octubre  (día  22)  los 
delegats  tornaren  a  fer  la  citació,  però  la  Garsenda  lo  día  1  d'Octubre, 
feu  contestar  pél  medi  de  son  procurador  que  lo  Rey  la  tenía  citada 
ab  son  flU  a  Valencia  y  que  havía  feta  apelació  directament  al  Papa. 
Lo  procurador  séu,  ais  idus  del  meteix  mes  (día  15),  renuncià  la  co- 
missió y  participa  ais  jutges  que  se-n  anava  a  visitar  la  Curia  Roma- 
na. Los  abats  delegats  a  18  Kalendes  de  Desembre  (día  14)  declararen 
contumaços  a  la  Bearn  y  sos  concellers,  dient-los  que  sens  dilació 
compareguessen  a  Vich  lo  divendres  avants  de  la  festa  de  Sant  Tho- 
màs  apòstol  día  17  de  Desembre,  y  per  més  que  en  tal  diada  no  com- 
paragué  ningú,  encar  aquells  tingueren  paciencia  per  senyalar  com  a 
nou  termini  lo  dimarç  després  de  la  Circumcissió  (3),  quedant  tot  més 
enredat  que  may. 

En  aquest  punt  de  tivantor  estava  la  brega  quan  un  nou  incident 
va  afegir-s'hi.  Lo  saig  del  Ardiaca  prengué  un  home  com  a  lladre  din- 
tre lo  domini  de  la  Garsenda,  fet  que  fou  protestat  per  lo  seu  batlle 
Berenguer  de  Mata  (lui  reclamà  al  detingut,  que-s  deya  Serrat,  y  des- 
prés de  les  cosegüents  reclamacions  se  convingué  en  posar  la  qüestió 
baix  l'arbitratge  del  abat  de  Sant  Joan  de  les  Abadesses,  qui  a  5  idus 
(día  25)  de  Febrer  del  any  1240,  declarà  que,  no  probant-se  lo  furt 
comès  per  en  Serrat,  no  tenía  rahó  l'Ardiaca  y  lo  Bisbe  (4). 

Resolt  axó  en  bona  pau  y  armonía,   se  reprengueren  les  negocia- 


(1)  Apèndix  VI, 

(2)  Apèndix  VII. 

(3)  Arxiu  Cai)itulai-.  Cal.  7,  plocli  .S.,])erg'.  10. 

(4)  Apèndix  VIII. 


JOSEPII    (iUDIOL    y    CUNILL,    l'VRE.  1!)!) 

cions  interrompudes  entre  Bisbe  y  (íarsenda.  No  envà  presidia  nostra 
Seu,  un  varó  tant  virtuós  y  benigne  com  Sant  Bernat  Calvó.  Ab  data 
de  2  de  les  Kalendes  de  Novembre  de  1240  (;>1  d'Octubre),  lo  Capítol 
aprobcà  la  concordia  feta  entre  lo  Bisbe  y  en  Bereng'uer  de  Roseta  pro- 
curador de  Montcada  fermada  lo  dia  anterior  a  Barcelona,  devant  del 
notari  Pere  ^íarquès,  en  la  que  tothom  admetia  com  a  jutge  l'abat  de 
Santes  Creus,  delegat  per  l'Arquebisbe  de  Tarragona  (1). 

Axis  y  tot,  la  (íarsenda  feu  los  possibles  per  anar  enredant. 
Després  de  diferents  emplaçaments  perquè  comparegués,  se  senyalà 
lo  dia  11  de  Setembre  de  1241,  mes  lo  dia  avants  vingué  lo  séu 
procurador  Roseta,  dient  que  sa  senyora  no  estava  obligada  a  respon- 
dre als  càrrechs,  puix  que  ¡pertocava  a  son  ñll  Castonet,  a  qui  ella 
havia  cedit  tots  los  drets,  y  que  tenia  los  de  sos  pare  y  mare.  Los  de- 
legats del  Bisbe  y  Capítol  devant  d'aquesta  sortida  replicaren  qu'ella 
no  podia  donar  a  son  flll  lo  jus  pignoraticium  sobre  la  pla^-a  de  la 
Quintana,  puix  no  era  possessió  seua  y  que  si  ho  havia  fet  era  contra 
dret,  puix  que  ho  havia  fet  durant  la  controversia,  y  a  més  de  tot, 
essent  com  era  tudora  dè  son  fill,  li  tocava  defensar-lo.  Lo  jutge  manà 
a  les  parts  discordants  que  presentessin  ses  rahons  per  escrit  lo  di- 
març  vinent,  mes  lo  procurador  ni  altre  delegat  dels  [Montcada  com- 
paregué  (2). 

No  va  termenar  aleshores  aquesta  qüestió,  ans  tot  quedà  com 
esfava,  a  causa  de  l'actitut  en  que  s'havia  colocat  Garsenda  de  Mont- 
cada. Entre-tant  vingueren  nous  mal-de-caps  als  Bisbes,  vegent-se  lo 
cas  ben  especial  de  com  les  discussions  pendents  no  privaven  pas  als 
Montcada  d'anar  d'acort  ab  lo  Bisbe  en  altres  coses. 

Ressucità  aleshores  entre  lo  Bisbe  y  l'Ardiaca  Guilabert  de  ÏNIont- 
ral,  la  qüestió  de  la  pertenencia  de  la  vegueria  de  Vich  y  castell  de 
Espelt.  Los  arbitres  nomenats,  lo  precentor  y  tres  canonges  vigatans, 
a  11  Kalendes  de  Juny  de  1247  (22  de  Maig)  donaren  sentencia  rego- 
nexent  lo  dret  del  Bisbe,  ab  una  compensació  de  15  maravedissos  d'or 
per  l'Ardiaca.  En  l'escrit  de  resolució  del  plet,  se  diu  que  al  veguer 
en  disputa  pertanyian  les  justicies  sobre  falsetat  en  los  forns,  taber- 
nes,  pesos  y  mides,  carniceries  dels  mercats  generals  y  de  la  Quinta- 
na, lladrocinis,  guarda  d'homicidis  y  perjurs  (;5).  Axis  quedà  llesta  la 
jurisdicció  del  Ardiaca  com  a  ajudant  del  Bisbe. 

En  aquest  temps  tornem  a  trovar  al  Rey  Jaume  intervenint  en  los 
negocis  vigatans.  A  Ki  les  Kalendes  de  Janer(17  Desembre)  de  1246 
concedí  a  en  Gastó  de  Bearn,  que  ni  lo  batlle,  ni  lo  veguer  o  altre 
home  del  Rey  no  entrassen  en  los  castells  dels  feus  den  (íastó,  ni  en 
los  termes  deis  castells,  sinó  després  de  feta  fadiga  de  deu  dies  en  les 


(1)  Arx.  Capit.  Documenta  peí'  l'Epiücopolof/i,  any  1240. 

(2)  Arxiu  Capit,  calaix  7,  plech  S.,  pevg"  10. 

(3)  Id.       id.       calaix  37.  Concòrdies,  vol.   1,   povg.  13. — Arxiu  Flpis- 
copal  vol.  XVI  de  pergamins  núm.  3. 


200  LES   BREGUES    SOBRE   LO   SENTORÍU   DE   VICH 

batllies  (1).  També  a  3  nones  (día  3)  de  Setembre  de  1217  lo  Rey  donà 
guiatge  a  la  Església  de  Vich,  y  a  sos  bens  y  persones,  posant  pena 
de  500  maravedissos  ais  que  fessen  mal  a  dita  Església,  mentres  no-s 
tractés  de  persones  obligades  per  haver  fet  fermança  (2). 

Fins  aquí  aquests  privilegis  afavorían  a  cada  una  de  les  parts  sens 
perjudici  de  Taltra,  però  lo  Rey  no  tardà  pas  a  ficar-se  en  coses  perju- 
dicials al  Bisbe.  Lo  que  aleshores  regia  la  Església  vigatana,  lo  Ber- 
nat de  Mur,  l'any  1253  anava  encunyant  moneda  propria,  segurament 
la  de  tern,  de  que  conservem  exemplars  y  que  dú  per  distintiu  lo  bust 
episcopal  y  les  claus  (3).  Aquest  dret  d'encunyació  del  Bisbe  no  fou 
ben  vist  pèl  Rey,  qui  ab  data  3  idus  (día  11)  de  Desembre  d'aquell 
any,  désde  Perpinyà  donà  ordre,  rebuda  a  Vich  los  11  de  les  Kalen- 
des  de  Janer  (22  Desembre),  en  que-s  deya  als  obrers  y  moneders  de 
la  seca  episcopal  que  baix  pena  de  ses  persones  y  bens  cessessen  en 
la  batuda  pél  Bisbe  o  qualsevol  altra  persona  (4).  Com  que  axò  no  de- 
gué ésser  obehit,  lo  ]\Ionarca  manà  al  séu  veguer  de  Vich  que  fes 
parar  la  batuda.  Al  comunicar-ho  aquest,  anomenat  Pere  de  Vilara- 
gut,  al  prelat  ausetà,  lo  Prelat  a  6  Kalendes  de  Juny  (27  de  Maig)  de 
1254  ne  protestà  y  cominà  al  veguer  de  que  la  revoqués,  oferint-se  a 
posar  lo  cas  a  sentencia  d'un  arbitratge,  però  lo  veguer  replicà  que  ell 
no  feya  més  que  obehir  a  son  senyor  y  que  si  volia  més  que-s  dirigís 
directíiment  al  Rey  (5).  Com  que  aleshores  lo  Papa  Inocenci  IV  dés- 
de Agnani  als  idus  de  Juliol  del  any  XII  de  son  pontificat  (15  de 
Juliol)  1254,  expedí  butlla  confirmant  l'encunyació  episcopal  baix 
cominació  de  l'indignació  de  Deu  y  dels  Apòstols,  resulta  natural  que 
lo  Rey  no  insistís  ((>). 


(1)  A.  C.  A.  Reg".  16,  1.''^  part,  de  Jaume  I,  fol.  90.  Concedeix  qne  haiuhis 
vicarius  nec  aliquis  alius  homo  noster  non  intret  castra  feudorum  vel  alio- 
rum  vestrorum  vel  infra  terminan  ejusclem  castrorum  raeione  alicuius 
querim,onie  vel  quercle  nisi  prius  facta  fuerit  fatica  veginti  dierum,  in 
bajídii.s  x-eñtrÍH.  Dés  do  Lleyda  a  18  Kal.  Sljre.  1247  otorga  cosa  semblant. 
(Id.  id.  id   fol.  90,  vers.) 

(2)  Apèndix  IX. 

(3)  Les  Monedes  Catalanes  per  Joaquím  Botet  y  Sisó,  v.  I,  n.e  158-159. 

(4)  Curia  Fumada  de  Vich.  Manual  1250,  51,  53,  56. 

(5)  Apèndix  X. — Arxiu  Capitular,  Armari  7,  plech  V.,  pergamí  15. 

(6)  Apèndix  XI.— A.  C.  A.  La  moiieda  del  Bisl)e  Mur  sembla  que  va 
encunyar-se  ja  al  comerç  del  pontificat  d'  aqiiest  Prelat,  que  durà  désde 
1243  a  1264.  Hi  ha  un  acort  de  24  Maig-  de  1244  manant  que  la  pabordia  del 
mes  de  Febrer  pagui  en  moneda  de  tern  aleshores  currible,  en  lloch  de 
fer-ho  en  la  do  dohlench,  y  que  les  pabordies  que  anessin  vagant,  ho  fessin 
tambó  axis,  (Arx.  Cap.  Liber  Vitae.  vol.  I,  fol.  14).  Aquest  acort  dona  a 
compondre  (pie-n  aquost  temps  corrían  dues  classes  de  moneda,  la  de  do- 
blench,  qu'era  la  reyal  y  la  de  terji  (tres  parts  d'argent  y  nou  d'aram) 
que  no  jiodía  sor  d'encunyació  re/al  dés  de  lo  moment  que  los  nostres  reys 
no  encunyaren  moneda  d'aquest  valor  ñus  al  any  1258.  Axis  sembla  que 
a,(\UQsta.  minc  rorribiíis  áe\ia  ésser  d'encunyació  episcopal,  essent  veros- 


JOSBPH   OUDIOL    Y    CUNILL,    PVRE.  -201 

Per  so  no  posà  reparo  ostensible  a  cap  disposició  posterior  donada 
per  lo  Bisbe.  D'a(|uestes,  una  de  2  nones  Març  de  1254  ((5  Març  de  1255) 
tenia  reyalment  importancia,  puix  que  en  ella  lo  Bisbe  manava  lo 
curs  forçós  y  esclusiu  de  la  seva  moneda  en  los  tractes,  compres  y 
vendes  fetes  dintre  Vich,  posant  escomunió  als  que  faiteasen  a  tal  dis- 
posició y  fessen  lo  contrari  (1). 

A  14  de  les  kalendes  de  Novembre  de  1256  (17  d'Octubre)  lo  meteix 
Bernat  de  Mur  feu  una  nova  restauració  de  la  mone;la,  eonsentint-hi 
lo  Capítol  y  lo  procurador  de  la  comtesa  Garsenda  y  son  till,  prevenint 
la  lley  d'aquest  numerari  a  (juatre  diners  de  plata  y  manant  fos  usada 
en  les  transaccions  ab  prohibició  de  tota  altra  (2).  Acjuesta  nova  dis- 
posició en  (lue-s  fixa  la  riquesa  del  numeran  no-s  compondría  si  supo- 
sessem  que  les  monedes  encunyades  ja  avauts  pèl  meteix  Bisbe  tenían 
aquest  valor;  per  lo  que  es  de  creurer  que  aquí-s  tractava  d'unes  peces 
diferents  de  les  anteriors  y  per  tant  més  riques  de  metall  arg-cntí.  La 
moneda  aquesta  era  de  quatern  y  potser  no-s  diferenciava  en  altra 
cosa  de  la  indicada  pocli  ha. 

Pochs  dies  després  de  la  data  del  document  anterior,  a  5  de  les  ka- 
lendes de  Novembre  (28  d'Octubre)  lo  Bisbe  y  Capítol  feren  una  con- 
cordia referent  h  lo  que  devía  quedals-hi  respectivament  en  lo  g'uany 
de  l'encunyació,  dient-se  que  hi  tindríam  parts  ig'uals,  deduhint  lo 
feu  que  per  ells  y  la  Església  hi  tenía  lo  Monteada  y  los  demés  que 
poguessen  haver-hi  y  les  despeses  de  l'encunyació  (3). 

Los  Monteada  en  un  document  datat  a  10  kalendes  Octubre  (22 
Setembre)  de  1258,  després  de  fer  homenatge  al  Bisbe,  com  direm 
aviat,  aprobaren  la  restauració  de  la  moneda  de  Vich,  prometent 
guardar-la  en  la  forma  concertada  en  lo  document  firmat  sobre  dita 
moneda  (4).  L'any  1253  a  2  Nones  de  Maig,  lo  Bisbe  concertava  ab 
uns  personatges  que  semblan  ésser  los  deleg•ats  per  l'encunyació,  sobre 
los  g-uanys  de  la  batuda,  tocant  al  Bisbe  700  sous  (5).  Axis  en  a(iuesl 
temps  durava  encar  la  seca  episcopal. 

Mentrestant  s'havían  reanuat  les  velles  (jüestions  entre  Bislie  y 
Monteada  referents  a  jurisdicció.  Los  anys  passavan  y  res  hi  havía 
definit,  per  lo  que  lo  Bisbe  Mur,  veyent  que  la  Garsenda  y  son  fill  per- 
sistían en  no  voler-li  fer  homenatge,  pregà  al  Papa  Alexandre  IV  que 
hi  intervingués.  Aquest  lo  día  de  les  nones  {día  7)  de  Març  de  l'any  II 
de  son  pontificat  (1256)  escrigué  al  elet  Bisbe  de  Lleyda  lo  piados  Be- 
renguer de  Peralta,  perqué  vegés  que  los  Monteada  obressen  deguda- 
ment ab  lo  Bisbe  o  que  en  cas  contrari  los  escomuniqués  y  entredís  les 


símil,  que,  la  disposició  capitular,  no  fos  altra  cosa  qu'una  manera  de  do- 
narli  curs  obligatori. 

(1)  Arxiu  Capitular,  calaix  tí,  n.''  2013.— Perg.  1254  de  Jaume  I,  A.C.  A 

(2)  Apèndix  XII. 

(3)  Arxiu  Capitular. — Cal.  37.  Concòrdies,  nom.  49. 

(4)  Apèndix  XIII. 

(5)  Curia  Fumada.  Manual  1259-1262. 


202  LES   BREGUES    SOBRE   LO   SENYORÍU   DE   VICH 

seves  terres  (1;.  Lo  i:)relat  de  Lleyda  morí  aquell  meteix  any  y  no 
pogué  tirar-se  avant  la  voluntat  del  Papa.  Aleshores  aquest  ab  data 
dels  idus  de  Desembre  (día  13)  comete  la  causa  interrompuda  feya 
quinze  anys  als  Paborde,  Ardiaca  y  Sacrista  de  Tarragona  (2).  No 
hem  trobat  referències  a  la  manera  com  aquests  jutges  s'arreglaren; 
pero  lo  fet  en  que  a  22  de  Setembre  de  1258  la  Garsenda  jurava  ser  fi- 
del a  son  senyor  lo  Bisbe  de  Vich  y  no  perjudicar-lo  en  res  (3). 

La  Garsenda,  vescomtesa  de  Bearn,  morí  després  de  Març  de  1259 
(4)  y  Tany  vinent  ja  tením  indicis  de  com  hi  havia  començada  brega 
entre  son  hereu  Gastó  casat  en  1229  ab  Amata  de  Mates,  que  portava 
los  drets  de  Cominges.  A  G  idus  Juny  de  1260  lo  Bisbe  y  Capítol  cons- 
tituireu a  Pere  de  Sala  clergue  son  procurador  en  la  causa  que-s  deba- 
tia 0  devia  debatir-se  entre  ells  y  lo  noble  Gastó  devant  del  abat  de 
Santes  Creus  (5).  Dels  resultats  d'aquesta  mediació  no-n  consta  res, 
essent  molt  versemblant  que  poca  cosa  degué  arreglar-se. 

L'infant  Pere,  hereu  del  Rey  en  Jaume,  als  7  idus  (día  7)  de  Juny 
del  1261  posà  sots  sa  protecció,  custodia,  comanda,  y  guiatge  al  Bisbe 
de  Vich  Bernat,  canonges  y  clergues,  sos  castells,  viles  y  masos,  als 
hòmens  y  dones  ab  sos  bens,  per  terra,  mar  y  estanys  qualsevolsd'ay- 
gua  dolça  (6). 

Poch  després  se  reprengueren  les  negociacions  per  tornar  a  provar 
de  resoldre  la  batallona  qüestió  de  les  jurisdiccions.  A  2  kalendes  de 
Juliol  (30  de  Juny)  de  1263  lo  Bisbe  y  Capítol  ab  en  Bernat  de  Cente- 
lles, procurador  general  den  Gastó  en  Catalunya  y  en  nom  d'aquest, 
se  comprometeren  sots  pena  de  mil  maravedisos  a  posar  per  arbitres 
en  ses  bregues,  lo  bisbe  de  Barcelona  Arnau  de  Gurb  y  los  canonges 
barcelonins  Pere  Arbert  y  Bernat  des  Coll,  especificant  que  decidirían 
sobre  la  plaça  de  la  Quintana  y  sa  carnicería  y  sobre  los  cent  sous  de 
moneda  que  en  Guillem  Ramón  de  Montcada  dexà  en  son  testament 
en  los  rèdits  dels  castells  de  Tona  y  Torelló  a  la  església  de  Vich.  La 
sentencia  devia  quedar  firmada  per  Sant  iNliquel  de  Setembre,  a  no  ser 
ciue-s  prorrogués  (7).  D'aquest  termini  a  7  kalendes  Octubre  (25  Setem- 
bre) se  feu  prorroga  fins  a  Nadal  (8). 

Com  tantes  vegades  ja  hem  vist,  la  sentencia  no  arribà  a  ésser  un 
fet,  puix  que  a  12  kalendes  de  Juny  (21  Maig)  del  any  vinent  lo  nou 
bisbe  de  Vich  Ramon  d'Anglesola  responia  a  en  Pere  Magem  batlle 
del  Montcada-Bearn,  que  se  li  quexava  del  entredit  posat  a  la  juris- 


(1)  Arx.  Cap.  cal.  G,  n."  2051. 

(2)  Arx.  Cap.  cal.  6  n.°  2019. 

(3)  Apèndix  XIII. 

(4)  Curia  Fumada  Manual  1259-62. 

(5)  Id.  id.       ]\Ian.  1260-G8. 

(6)  Apèndix   XIV.— Arx.  Capit.  Cal.  37,  Privilegis  vol.  II,  n°  26,  a  2 
idus  Juny. 

(7)  Ciiria  Fumada,  ploch  Bandositata  y  Guerres  y  ]\Ianual  1262-68. 

(8)  Curia  Fumada,  Manual  1262-68. 


JOSEPH    (lUDlOL   Y    CUNILL,    l'VUE.  20;-5 

dicció  del  séu  senyor  y  de  ^uc  lo  ])relat  reclamés  d(í  que  liavíu  volfrut 
exercir  jurisdicció  en  los  liòmeiïs  del  más  Plà  del  terme  de  Malla  y  ha- 
gués pretingut  tenir  públich  pregoner;  lo  Bisbe  deya  que  lo  fet  a  Malla 
en  masos  de  la  Església  era  contra  tot  dret  y  que  no  tenia  ralió  en  lo 
del  pregoner;  ans  si  veya  escomunicades  les  terres  del  Montcada,  era 
per  haver  pretengut  fer  novitats  injustes,  puix  que  lo  Bisbe  se  defen- 
sava ab  les  armes  espirituals  y  procediria  encar  més  segons  justicia, 
si  no  reparava  les  injuries,  violències  y  deseretaments  fets  contra  la 
Església  vigatana  (1). 

Com  qtie  lo  Magem  no  degué  contestar  a  satisfacció  del  Bisl^e, 
aquest  a  10  kalendes  de  Juny  (dia  'io  Maig)  l'escomunicà,  confirmant 
la  censura  imposada  per  lo  Vicari  General  Pere  de  l^osa,  per  més  que 
en  aquest  decret  acabava  oferint-se  a  posar  lo  seu  dret  en  mans  del 
Arquebisbe  de  Tarragona  o  del  Rey  o  infant  Pere,  afegint,  que  aques- 
tos dos  ja,  com  hem  vist,  havían  donat  guiatge  a  la  Església  de  Vich 
y  a  sos  homes  y  bens  (2).  Lo  Rey  encar  feu  més:  puix  que  a  7  idus 
Abi'il  de  12G7  (día  7)  manava  a  sos  oficials  no  penyorc^ssen  ais  hòmens 
de  la  Església  de  Vich,  ni  a  sos  bens,  a  causa  den  Gastó  de  sos  hòmens 
o  d'altre  rahó,  a  no  ser  que  fossen  deutors  o  haguessen  i)restada  fer- 
manca  (3).  Axò  no  obstant,  no  privaba  que  lo  representant  del  Rey  a 
IG  kalendes  d'Agost  (17  Juliol)  de  12()9,  reclamés  al  Bisbe  (^uatre  hò- 
mens apresonats  com  a  bandejants  (4). 

Les  disposicions  y  penes  canòniques  llençades  per  lo  Bisbe  contra 
lo  procurador  y  bens  den  Gastó,  degueren  fer  lo  séu  efecte.  Axis  ab 
data  !)  de  les  kalendes  de  Juny  (24  de  Maig)  de  1208  en  Ramón  Doazet 
procurador  alehores  den  Gastó,  comparegué  devant  del  Bisbe  acom- 
panyat de  notari  que-n  prengué  acta  dient-se  disposat  a  fer  en  nom  de 
son  senyor,  jurament  de  fidelitat  y  los  altres  juraments,  tal  com  los 
prestaren  los  antecessors  den  Gastó  en  ocasions  semblants  y  oferint-se 
a  prestarlos  al  moment  y  mostrant-se  disposat  a  fer  segons  justicia, 
en  totes  les  maleses  que  lo  Bisbe  deya  haver  rebut  del  líearn  o  deis 
seus  batlles.  També,  deya,  volia  firmar  en  poder  del  Bisbe  sobre  les 
coses  de  que  devía  fer-ho  en  sa  curia,  mostrant-se  disposat  a  fer  lo 
meteix  en  poder  de  persones  elegidores  per  les  parts  o  devant  del  Rey, 
del  Arquebisbe  y  del  Papa,  per  lo  que  donava  cinch  cavallers  en 
fermanca.  Y  per  si  lo  Prelat  no  volía  admetrer-ho,  apelava  dés  de 
aquell  moment  a  la  Seu  Apostòlica.  Per  mostrar  sa  procurado  lo  Doa- 
zet presentà  lo  corresponent  document  de  6  nones  de  ]\[arç  (día  2)  an- 
teriors, oferint-se  a  preséntame   altres  si  aquesta  no  fos  suficient  (5). 

L'endemà  lo  Bisbe  respongué  dient  que  l'homenatge  y  jurament 
devían  ser-li  prestats  personalment  però  en  Gastó,  segons  aquest  havia 


(Ij  Arxiu  Capitular,  calaix  7,  plcch  T.,  n.*^  .50 
(2)       Id.  id.  id.      7,  plech  V,  n.'^  1:5. 

(;})  Arxiu  Capitular,  calaix  37.  Privüegi.s.  II.  27. 

(4)  Arxiu  Episcopal,  vol.  V,  n.°  40 

(5)  Curia  Fumada,  Mamial  1260-68. 


204  LES    BREfiUES    SOBRE    LO    SEXYORIU   DE   VICH 

promès  en  cartes.  També  deya,  que,  en  lo  referent  a  la  cognició  del 
feu,  estava  disposat  a  fer-ho  examinar  per  un  o  dos  cavallers  entesos, 
y  que  aniria  lleyalment  a  firmar  sobre  les  coses  que  devían  ventilar-se 
en  sa  curia,  mentres  en  Gastó  firmés  també  segons  dret  y  en  persona, 
oferint-se  a  posar  en  poder  de  tercera  persona  o  de  la  curia  de  Barce- 
lona lo  que  no  devía  fallarse  en  la  de  Vich.  Ig-ualment  afegia,  que, 
estava  disposat  a  revocar  tots  los  graváraens  posats  a  en  Gastó  y  sos 
bens  y  que  admetria  al  Doazet  com  a  simple  defensor  mentres  lo  Bearn 
tot  ho  arreglés  en  persona  (1). 

Lo  procurador  respongué  ab  una  nova  alegació,  dient  que  estava 
conforme  a  lo  proposat  per  lo  Bisbe  sobre  la  cognició  del  féu  y  en  tot  lo 
degut,  estant  a  judici  de  la  Curia  de  Barcelona  y  renunciant  ape- 
lar-se;  y  lo  meteix  dia  fiíunà  dret  on  poder  del  Bisbe  per  cent  auris, 
donant  fermança  y  dient  que  faria  dret  en  totes  les  coses  que  lo  Bisbe 
tenia  que  dir  den  Gastó,  tant  personalment  com  per  rahó  de  sos  lloclis 
tinents,  solzament  en  les  coses  en  (jue  tenia  de  respondre  y  firmar  en 
poder  del  Bisbe,  oferint-se  a  ampliar  la  firma^  segons  diguessen  uns 
jutges  elets  per  lo  Prelat.  Aquest  en  vista  d'axò,  li  senyalà  dia  en  lo 
dimars  vinent  a  quinze  o  sia  14  de  Juuy,  devent  comparèxer  a  Vich 
y  en  son  palau  episcopal  (2). 

Com  que  lo  Bisbe  Ramón  nomen<à  jutges  eclesiàstichs,  foren  recu- 
sats  pèl  Doazet  qui  apebà  a  Roma  lo  meteix  dia  25  de  Maig  (8).  L'en- 
demà lo  Bisbe  nonibrava  per  son  procurador  al  canonge  Miquel 
Dt'spujol,  ab  facultat  per  fer  lo  qne  convingués  devant  de  qualsevol 
tribunal  (4). 

En  axò-s  veya  que  l'intenció  del  procurador  den  Gastó  era  allargar 
la  cosa  y  passar  temps.  Axis  lo  Prelat  ausetà  convocà  Capitol  de  Canon- 
ges y  d'acort  ab  aquestos  11  emparà  tots  los  feus  que  tenia  perla  Esglé- 
sia vigatana,  comunicant  al  interessat  la  decissió  ab  data  de  10  kalen- 
des  de  Maig  (22  Abril)  de  1270  (5).  En  virtut  d'axó  a  3  Nones  de  Maig 
(dia  5)  lo  Bisbe  requeri  a  Pere  Miró,  lloch  tinent  den  Gastó  a  Vich, 
dient-li  que-s  guardés  de  donar  al  séu  senyor  les  provinences  del  forn 
que  lo  tal  tenia  a  Vich,  puix  estava  embargat.  Lo  Miró  ho  contradigué, 
per  més  que  afirmava  ([ue  ningú  tocaria  los  fruyts  de  tal  forn  (6). 

Eílegit  procurador  y  apoderat  del  vescomte  de  Bearn  a  Catalunya 
en  Guilabert  de  Centelles,  presentà  una  apelació  al  Bisbe  Ramón,  da- 
tada a  17  de  les  Kalendes  de  Juny  (16  Maig)  del  meteix  any  1270, 
protestant  dels  perjudicis  que  s'arrogavan  al  Gastó  ab  la  causa  que 
se  li  volia  seguir  per  lo  i-eferent  a  homenatges  (7).   Lo  Bisbe  alesho- 


(1)  Caria  Plumada.  Manual  1260-68. 

(2)  Id.         id.  id.  id. 

(3)  Arx.  Cap.,  Calaix  6,  Domus  de  An(/itlario  et  de  Cardona  v.  I,  n.°  25. 

(4)  Curia  Fumada.  Manual  1260-68. 

(5)  Arxiu  Episcojjal.  Vol.  V,  perg".  23. 

(6)  Arxiu  Ca])ituiar,  Cal.  7,  plech  T,  i)erg.  41. 

(7)  Arxiu  Capitular,  cal.  7,  plech  Bb.,  perg.  24. 


JOSEPH    (iUDIOL    Y    CUXIM-,    l'VKE.  205 

res,  a  súpluiues  del  vescomte  de  Cardona  y  del  Berenguer  Arnau,  re- 
laxà juntament  ab  lo  Capítol  rembarch,  però  veyent  que  axis  tam|)och 
de  bones  en  bones  log-rava  res,  lo  16  de  les  Kalendes  de  Juliol  (Ki  de 
Juny)  següent  feu  presentar,  en  nom  propri  y  del  Capitol,  una  lletra 
datada  lo  dia  5  al  Bearn  en  ciue-s  feya  historia  del  debat,  dient  (|ue 
may  havia  volgut  fer  lo  jurament  y  homenatge  que  li  havia  demanat 
repetides  voltes  son  antecessor  lo  Bisbe  Bernat  de  Mur  y  que  havia 
seguida  semblant  conducta  ab  ell,  iih  tot  y  que  ab  escrits  y  paraules 
l'havia  admonit  de  que  fes  Thomenatge  lleyal,  y  que  més  tart  al  fer 
tal  demanda  al  séu  procurador  Doazet,  aquest  li  respongué  que  ho 
faria  al  tornar  a  Catalunya,  cosa  c[ue  may  se  realisava,  per  lo  que 
havia  embargat  sos  bens  y  més  tart  alçada  l'empara.  Per  axò  tornava 
a  demanar-li  anés  a  rèbrer  personalment  l'investidura  dels  feus  y  a 
prestar  homenatge  segons  costums  de  Catalunya,  senyalant-li  de  ter- 
mini tot  lo  mes  de  Juliol,  ó  que  d'altra  manera  ell  y  lo  Capítol  proce- 
dirian  en  lo  que  creguessen  just  (1). 

Com  que  lo  Gastó  seguí  la  conducta"  de  sempre  lo  Bisbe  nomenà 
jutges  als  2  Kalendes  d'Agost  (31  de  Juliol)  que  ab  escuses  foren  re- 
cusáis per  en  Bearn  y  son  procurador  Pere  de  Montclar  que  fou  esco- 
municat.  Aquest  apelà  a  Roma  y  lo  Bisbe  als  12  Kalendes  de  Novem- 
bre (21  d'Octubre)  nomenà  a  Ramón  Dach  perquè  intervingués  en  la 
escomunicació  (2). 

Aquest  recurs  extrem  donà  al  Bisbe  bons  resultats  arran  meteix 
al  temps  en  que  fou  empleat.  Axis  als  17  Kalendes  de  Setembre  (Kí 
d'Agost)  lo  Capítol  en  una  constitució  sobre  vestuari  dels  canonges, 
parlà  d'aplicar  los  rèdits  que  previnguessen  de  la  plaça  de  la  Quinta- 
na racione  coinposicionis  inite  intev  domnum  Gastorem  et  Vicensevi 
Capitulum  (3).  Per  fi  a  5  de  les  Kalendes  de  Desembre  (27  Novembre) 
vingut  en  Gastó  a  Vich,  ftrmava  al  Bisbe  Ramón  d'Anglesola,  prome- 
sa de  serli  fidel  y  ajudar  lo  (4)  ab  lo  que  semblava  quedar  tot  llest, 
vegent-se  com  durant  los  mesos  de  Marc  y  Abril,  de  1271  lo  Veguer  Re- 
yal  prodigà  les  cèdules  de  perdó  de  crims  y  de  seguretat  y  guiatge  (5). 

Devían  faltar  encar  alguns  caps  a  lligar,  després  del  jurament  den 
Gastó,  que  liavíen  sigut  sotmesos  a  judici  d'uns  compromissaris,  tais 
com  en  Bernat  de  Centelles,  lo  Sagristà  de  Vich,  Pere  de  Gualba,  y 
Guillem  de  Brull.  Aquests  no  sentenciaven  ab  la  pressa  que  lo  Bisbe 


(1)  Curia  Fainada.  Manual.  1270-71). 

(2)  Arxiu  Capitular,  calai.x  6.  Dumus  de  Auyularia  et  de  Cardona, 
vol.  I,  núm.  25. 

(3)  Arx.  Cap.  Cal.  37.  Privilegis  vol.  I,  1. 

(4)  Arxiu  Episcopal,  vol.  VI  de  pergamins  uúni.  78. — En  l'inventari  del 
antich  armari  Vich  del  A.  C.  A.  ab  la  signatura  íVextra-sachs  55  se  parlà 
d'un  procés  de  compromís  entre-1  Bisbe  de  Vich  y  en  Gastó  de  Bearn  per 
rahó  dels  feus.  Aquest  document  estava  sensL'  data  y  no  nos  ha  sigait  possi- 
ble trovar-lo,  ab  tot  y  nostres  investigacions. 

(5)  Curia  Fumada  Manual  1271-75. 


206  LES   BREdUES   SOBRE   LO   SEXYORÍU    DE    VICH 

volía,  puix  que  a  G  idus  Setembre  (día  8)  de  1"271  foren  pregats  per 
aquest  de  que  procedessen  aviat  segcus  lo  compromís  fet,  per  lo  qu« 
se  mostrava  dispost  a  respondrer  a  totes  les  requestes  que  se  li  fessen 
mentres  en  Gastó  ho  fes  també,  demanant  que  ben  aviat  s'assenyalés 
lo  día  per  procedir  (1).  Lo  meteix  día  los  comissaris  degueren  renun- 
ciar al  càrrech,  puix  que  reunits  lo  Bisbe  y  en  Gastó  en  la  riera  de 
Vicli  s'absolgueren  mútuament  de  tot  compromís  respecte  als  arbitres 
(2),  També  lo  meteix  día,  anant  lo  Prelat  vigatà  per  altres  vies,  com- 
minà al  Bearn  perqué  li  prestés  homenatge  y  jurés  fidelitat  per  tots 
los  feus  que  posseía  de  la  Església  y  Mitra  de  Violi  (3). 

Y  aquí  acaban  tots  los  documents  que-ns  han  arrivat  a  les  mans 
referents  a  aquesta  llai'ga  brega.  Tot  indica  que  lo  Bearn  sortí  de  Ca- 
talunya arreglats  los  seus  disentiments  ab  la  Església  de  Vich.  Un  do- 
cument quelcom  posterior,  de  15  de  les  Kalendes  de  Maig  de  1277  (17 
Abril),  ho  donà  a  entendre,  puix  que  en  ell  lo  batlle  den  Gastó  que  hi 
havia  a  Torelló,  regonexía  estar  satisfet  dels  nou  cents  sous  que  li 
devia  son  senyor  del  temps  que  sortí  de  Catalunya  post  dissensionem 
que  erat  inter  ipsum  et  Dominuni  Vicensem  Episcopihm,  per  los  que 
havia  empenyorat  lo  castell  torellonench  (4).  Pot  ésser  confirmació  de 
aquesta  pau  lo  fet  de  que  lo  Rey  en  Jaume  a  9  de  les  Kalendes  de  No- 
vembre (24  d'Octubre)  de  1274  fes  guiatge  al  Bisbe  pels  seus  castells 
del  Brull,  Montbuy  y  Espelt  (5). 

Les  lleudes  o  fruyts  que-n  Gastó  rebia  de  ser  possessions  de  Vich  a 
les  derreries  del  1271,  volííi  donar-les  o  entregar-les  a  Fra  Ferrer  de 
Montral.  Aquesta  donació,  que  no  sabem  ab  quines  condicions  era 
feta,  no  plagué  al  Bisbe,  qui  als  7  idus  de  Desembre  (dia  7)  hi  protes- 
tà (()).  Axò  no  privà  que  més  tart  se  vengués  aquelles  lleudes,  seguint 
una  costum  molt  usada  en  aquell  temps.  L'any  1275  ja  les  trobem 
venudes,  puix  que  a  3  idus  (dia  11)  d'Abril  uns  compradora  de  les 
metexes,  y  que  rebien  los  seus  fruyts,  les  revengueren  a  altre  parti- 
cular per  lo  preu  de  800  sous,  exceptats  los  capons  (7). 


(1)  Arxiu  Episcopal,  vol  V,  \wvg.  41. 

(2)  Arxiu  Capitular,  cal.  6.  Domus  de  Angularia  et  de  Cardona  I.  29. 
(o)     Arxiu  Episcopal.  Vol.  VI  de  perg.  niim.  22. 

(4)  Curia  Fumada.  Manual  1276-78. 

(5)  A.  C.  A.  R.  19,  fol.  182.  En  aquest  meteix  A.  C.  A.  segons  l'antieh 
inventari  deuria  haver-hi  (Sach,  A.,  núm.  7,  del  armari  de  Vich)  iiu  docu- 
ment en  que  lo  Bisbe  de  Vich  Ramóu,  demanava  i)ermis  al  Rey  per  fabricar 
nova  moneda.  Lo  document  no  portaria  data  y  axis  fa  de  mal  dir  a  quin 
Rey  y  a  «luiu  any  se  refereix.  Lo  Bisbe  Ramóu  d'Anglesola  vistpié  dés  de 
1264  a  1298  y  fora  estranyissim  (pie  ell  o  altre  Prelat  vigata,  fesseu  una  de- 
manda ab  la  que  de  fet  abdicavau  d'un  dret  que  s'havia  exercit  y  del  que 
abdicaren  definitivament  nostras  Bisbe-;  al  fers?  lo  concambi  de  1315  ab  lo 
rey  Jaume  IL 

<6)     Apèndix  XV. 

(7)    Curia  Fumada.  l\Ianual  1270-79. 


JOSEPH    (iUDIOL    V    GUNILL,    PVRE.  -207 

J^o  rey  en  Jaume  morí  a  27  de  Juliol  de  1276,  sobrcvivint-lo  lo 
Bisbe  Ramón  ñns  al  anys  121)8,  a  19  Febrer.  No  faltaren  al  prelat  tíns 
a  aciuesta  data  noves  bregues  a  que  forçosament  intervenir  y  succesos 
per  ell  ben  poch  falaguers.  Lo  regnat  del  fill  del  rey  en  Jaume  I,  Pere 
11  de  Barcelona,  comen(;à  ab  l'exigencia  de  tributs  (^ue  portaren  mil 
penalitats  al  Bisbe,  ab  axò  s'hi  escayguc  la  Iluyta  del  Bisbe  y  en  (íastó 
de  Bearn  contra  lo  cavaller  Arnau  de  Cabrera;  vingueren  després  los 
dissentim^^nts  del  Bisbe  ab  los  veguers  reyals  sobre  jurisdicció  y  dret 
de  jatjar,  seguiren  diferentes  sedicions  sagnantes  y  finalment  les  mag- 
nes y  complicades  qüestions  del  senyoríu  ab  Guillerma  de  Monteada 
com  a  filia  y  successora  den  (Tasto  en  los  dominis  de  Vich,  que  porta- 
ren en  continua  revolta  armada  los  darrers  anys  de  l'existencia  del 
Bisbe  Ramón  d'Angiesola. 


208  LES    BREGUES   SOBRE   LO   SENYORÍU   DE   VICH 


APÈNDIX 


I.  —  Guiatge  concedit  pen  Guillem  Ramon  de  Montcada  als  homes 

de  Vich. 

Cunctis  tam  prosentibiis  quíim  futuris  sit  manifestiim,  quod  Nos  Guillel- 
iniis  Raymundi  de  monte  cataiio,  et  Guillelmiis  ñlius  meus  libenti  animo 
donamiis  et  concedimus  ómnibus  hominibus  ville  vici  qui  ibi  sunt  et  erunt 
quod  nullum  guizaticum  atquc  emperantiam  sive  securitatem  a  nobis  fac- 
tum  et  factam  valeat  infra  villam  vici  aliquo  modo. 

Similiter  si  deinde  fecierimus,  non  valeat  et  si  aliquis  hoc  velfirraam  infra 
viJlam  vici  vel  extra  fnerit  in  nostro  guizatico,  sive  in  nostra  securitate,  et 
fuerint  ubi  debitores  vel  ñde  jussores,  possitis  eos  et  res  suaus  aprehenderé 
et  pignorare,  tam  pro  se  quam  per  dominós  suos  et  Nos  vel  aliqua  persona 
per  nos  sive  ex  parte  nostra  de  omni  supra  dicto,  Vos  vel  res  vostras 
demandare  atque  gravare  vel  in  causam  mittere  nou  possimus,  vel  possit, 
sed  hec  caTta  seinjjer  firma  permaneat.  Quod  est  factum  XVI  Kal.  aprilis, 
Anno  Domini  MCCXIIII.  Sig  f  num  Guillelmi  Raymundi  de  montecatano 
qui  hoc  firmo.  Sig  f  num  bereng-arii  levita.  Sig  f  num  berengariidemaiolis. 
Sig  •]-  num  berengarii  de  bisaura.  Sig  -}-  num  bernardii  barutini.  Qg  RAY- 
MVNDVS  DE  MENLEV  FIRMO  ^;.  Sig  f  num  Andree  sacerdotis  et  publici 
velle  vici  scriptoris  ^  Guillelmus  de  monte  catano. 

Andreas  Subdiacanus  qui  hoc  scripsit  die  et  anno  quo  JB  siipi'ft-;  ©  Gui- 
llelmus ¡evita  qui  hoc  fideliter  transtulit  X  Kal  Februarii  Anno  Domini 
MCCXX.; 

(Arxiu  Capitular  de  Vich.  Vol.  V  de  pergamins,  núm.  60). 


II.  — Lo  Rey  en  Jaume  regoneix  el  dret  del  Bisbe  en  lo  Mercadal 

de  Vich. 

Ego  Jacobus  Dei  grata  Rex  Aragonum  et  Comes  Barchinone  et  Doml- 
nus  montis  pessulani  In  presentía  G.  de  monte  catano  etP.  archidiaconi  Bar- 
chinonensis  et  Raymundi  de  capraria  vicensis  Canonici  P.  grunni  R.  de 
plicamanibus.  P.  monetarii  A.  de  merola  Durfort  et  Bn.  de  Granarlo  fateor 
et  recognosco  tibi  G.  vicensis  Episcopus,  quod  non  possum  necdebeo  poneré 
tabulam  in  villa  vici  sine  liccntia  et  volúntate  tua.  Ideoque  quia  valde 
nocessarium  est  mihi  pro  debitis  meis  solvendis  et  pro  redemptione  terre 
mee,  rogo  te  modis  (|ulbus  possum  ut  permittas  mihi  poneré  in  prenuntiata 
villa.  Ita  tamen  quod  nullum  prejudicium  tibi  vol  Eccl^sie  tue  in  aliquo  ex 
inde  possit  generari  vel  fieri  et  salvo  jure  tuo  et  vicensis  ecclesie  in  omni- 
biis  et  per  omnia.  Et  etiam  promitto  tibi  bona  fide,  in  manibus  tuis  quod 
numquam  aliquo  tempore  possit  tibi,  vel  ecclesie  tue,  in  aliquo  prejudicare. 
Qua  propter  Ego  G.  Vicencis  Episcopus,  Dono  tibi  licentiam  ponendi  tabu- 
lam in  villa  ^■ici,  in  bis,  XL,  diebus  tantum  et  non  amplius.  Ita  tamen,  quod 
nullum  prejudicium  mihi  vel  Ecclesie  mee,  possit  generari,  nec  in  aliqiio. 


JOSEPH   GUDIOL   Y   CUNILL,    PVRE.  209 

perjudicare,  et  salvo  tainen  jure  meo  et  vicensis  Ecclesie,  in  ómnibus  et  per 
omnia.  actum  est  hoc,  VIII,  Kal.  Martii  anuo  Domini  MCCXX.I. 

(Arxiu  Episcopal.  Vol.  V  de  pergamins,  núm,  35). 

III.— Jurament  de  fidelitat  prestat  al  Bisbe  per  Guillem  Ramon 

de  Montcada. 

Juro  ego  Guillelmus  de  Monte  Catano  gràcia  Dei  Vice-Comes  Biarne 
filius  domine  Guillclme  de  Monte-Catano  tibi  Ouillclmo  gracia  Dei  Ausone 
Episcopo  domino  moo  ([uod  ab  hora  in  antea  fidclis  ero  tibi  per  directam 
fidem  sine  eugan  sicut  homo  debet  esse  suo  bono  seniori,  et  de  cetero  non 
decipiam  te  de  tua  vita  ñeque  de  tuis  membris  que  in  corpore  se  tenent,  ne- 
(|ue  de  ipso  episco])atu  Sánete  Ausone  sedis  sive  de  omni  alio  tuo  honore 
(|uem  hodie  liabes  et  in  antea  adquisiturus  es  Deo  donante  per  meuni  con- 
silium,  sod  adjudabo  te  tenere  et  haberc  et  deffendere  et  guerreiarepredic- 
tum  honorem  contra  cunctos  homines  vel  feniinas;  (jui  totum  vel  i)artem 
tibi  auferre  voluerint,  et  faciam  tibi  ipsum  adjutorium  sine  omni  enganno, 
et  commonere  non  me  vetabo,  et  ipse  vel  ipsi  qui  me  inde  commonuerint, 
reguardum  inde  non  habeant,  sed  sicut  superius  scriptum  est  sic  tenebo  et 
attendam,  excepto  illo  de  quo  tu  me  solvere  vohieris  tuo  grato  animo,  per 
Deum  et  hec  sancta  IlIIor  evang-elia.  Quod  est  factum  VI  Kalendas  sei)tem- 
ber,  anno  domini  MCCXX  quarto.  Signum  Berengarii  de  Cheralto.  — Signum 
Bernardi  de  Portella. — Signum  Petri  de  Sancta  Eugenia. — Sig'num  Bernar- 
di  de  Monte-Regali. —  Signum  Dalmacii  de  Castilione. — Signum  Valer  de 
Berg'ua. — Signum  Sanctii  de  Siverra.  — Guillelmus  de  Mont-Catano.  — Sig- 
num Andree  Sacerdotis  et  publici  Ville  Vici  scriptoris. — Raymundus  Levita 
qui  hoc  scri])sit  die  et  anno  quo  supra. 

(Arx   de  la  Cor  de  Aragó,  pergamí  n.°  240  de  Jaume  I). 


IV.— Sentencia  en  favor  del  dret  del  Bisbe  vigatà. 

Ad  judicis  spectat  officium  quod  sententia  in  scriptis  mandetur,  ne  in 
posterum  venire  possit  in  dubium.  Idiarco  nos  A.  demauleuoprimicheriuset 
iudex  ordinarius  et  i.  de  mercatali  índices  constitutí  a  domino  G.  gracia  dei 
Vicens  episcopi  sicut  actum  fiuit  inter  eundem  episcopum  et  dominum  G.  de 
monte  cathano  cognoscimus  de  causa  que  vertebatur  inter  dictum  dominum 
ex  una  parte  et  G.  R.  de  mercatali  et  P.  filium  suum  ex  altera  parte  súper 
quibusdam  archibus  nouiter  factis  et  positis  in  mercatali  de  uico  ante  ja- 
nuas  suarum  domorum  de  mercatali  (juesuntin  senioratuG.  de  monte  catha- 
no. Opponebat  siquidem  Episcopus  contra  eos  (luod  ipsi  archus  et  earum 
pedes  erant  fundati  et  positi  in  suo  solo,  videlicet  in  suo  mercatali  et  quia 
erat  opus  nouum  deberent  inde  dirui  et  euelli  funditus  quia  nuUum  opus 
nouum  contradicente  domino  deberé  poni  in  alieno  loco  et  precipue  in 
villa  et  eciam  ipsum  spacium  quod  erat  de  ipsis  archibus  usque  ad  domos 
eiusdem  G.  R.  erat  manifesté  de  mercatali  episcopi,  verumptamen  ídem 
G.  R.  recognovit  et  confessus  est  in  iure  coram  dictis  indicibus  quod  quid- 
quid  erat  extra  portas  domorum  de  mercatali  tam  in  fronte  suarum  domo- 
rum quam  aliarum  erat  de  senioratu  episcopi  et  ecclesie,  sed  ob  posicionem 

14 


210  LES    BREGUES    SOBRE   LO    SENYORÍU    DE   VICH 

domini  episcopi  sic  respondebat  (luod  ubi  erant  ipsi  archis  steteraut  stantes 
lig'iii  et  desuper  cledes  et  sic  tcnuerat  et  habuerat,  ad  opus  uero  novum  res- 
pondebat quod  de  nouo  ipsum  hedificanerat  et  quod  novum  erat  de  mei'ca- 
tali  et  de  dominio  episcopi  et  ecclesia  vicensi.  Nos  vero  dicti  judices  auditis 
allegacionibus  et  rcsponsionibus  et  deffensionibus  utriusque  partis  et  facta 
renunciacione  ab  utraque  parte  pronunciamiis  de  iure  ipsos  archus  omnino 
esso  omnino  euellendos  eradicandos  et  rcmouendos  cum  ipsum  solum  in  quo 
ipsi  archus  erant  nouiter  hediticati,  essent  eiiidenter  de  mercatali  et  domi- 
nio episcopi  ot  ecclesie  vicensis,  et  quidquid  esse  extra  januas  dictarum 
domorum  usque  mercatalem,  et  ideo  nullum  opus  debebat  infteri  absque 
licencia  domini  episcopi  et  ecclesie  vicensis.  Quod  est  factum  idus  augusti. 
Anuo  domini  MCC  XXV.  Sig'  f  nuní  ferrarii  de  mercatali. 

Eg'o  Arnaldus  de  meuleu  vicensis  premicherii  subscribo. 

Sig  t  num  Andree  sacerdotis  et  publici  ville  vici  scriptoris  f. 

Sig  t  num  Guillermi  presbiteri  qui  hoc  scripsit  et  litteris  superpositis  in 
n.  linea  ubi  slcut  uicens.  Dio  et  Anno  quo  supra. 

(Arxiu  Corona  Aragó:  Pergamins  del  Rey  Jaume  I,  mim.  266). 

V.— Confirmació  dels  privilegis  de  l'iglesia  de  Vich. 

Hoc  est  translatum  a  (¿uodam  privilegio  domini  Jachobi  quondam  bono 
memorie  dei  gratia  Eegis  aragonum  sigillato  sigillo  suo  pendenti  non  vicía- 
te in  aliqua  sui  parte  sumptum  fideliter  tenor  cuius  talis  est.  In  Xpi  nomi- 
ni  Sit  ómnibus  manit'estum  quod  nos  Jachobus  dei  gràcia  Rex  aragonum. 
Comes  barchinone  et  dominus  montis  pessulani,  antecessorum  nostrorum 
sequi  vestigia  cupientes  qui  ecclesias  diuino  intuitu  snis  beneticiis  et  privi- 
legiïs dotaverunt.  Cum  hac  presenti  carta  perpetuo  valitura.  Laudamus  con- 
cedimus  et  confirmamus  vobis  venerabili  patri  Guillelmo  dei  gratia  vicensi 
Episcopo  et  ecclesie  vostre  omnia  privilegia  sive  instrumenta  que  illustris 
Petrus  bone  memorie  p¿Tter  noster  et  alii  antecessores  nostri  antecessoribus 
vestris  et  volús  ac  memorata  Ecclesie  prouide  concesserunt.  I  ta  quod  que- 
cumque  in  ipsis  instrumentis  et  privilegiïs  concessa  liquide  dinoscuntur, 
vos  et  successores  uestri  habeatis  et  ])osideatis  in  perpetinim  sine  vinculo  et 
persone  alicujus  contradicto.  Preterea  rocipimus  et  constituimus  sub  nostra 
speciali  proteccione  fírma  costodia  et  emparatia  atque  securo  ducatu  nostro 
personam  vestram  et  ecclesiam  cum  ómnibus  bonis  vestris  habitis  et  haben- 
dis,  et  specialiter  pòdium  et  castrum  d'arters  cum  suis  terminis  et  pertinen- 
tiis  et  hominibus  ac  feminis  il)idem  habitantibus  et  rebus  aliis  universis  et 
eis  ómnibus  aliis  juribus  ubique  ad  nos  et  ecclesiam  nostram  pertinentibus 
ullo  modo.  Ita  (juod  vos  cum  ómnibus  supradictis  sitis  salui  et  securi  et  ad 
omni  grauamine  alieni.  Niillus  quoque  conñdens  de  nostri  gràcia  vel  amore 
aiuleat  vel  prosumant  vobis  vel  ecclesie  iure  sive  hominibus  aut  rebus  ues- 
tris  aliquibus  dampnum  \'el  gravamen  ali(|Uod  irrogare.  Statuentes  firmiter 
et  mandantes  vicariis  liaiulis  et  aliis  quibuslibet  hominil)us  nostris  present i- 
bus  et  futuris  quod  hanc  concessionem  et  proteccionem  a  nobls  líberaliter 
concessam  ratam  ac  firmam  habeant  etobservent  et  ab  ómnibus  faciant  ubi- 
(lue  inviolabiliter  observari  et  quod  vos  predictum  episcopum  et  ecclesiam 
vestram  cum  ómnibus  l)onis  vestris  manuteneant  ubicjue  fideliter  et  deffen- 
dant  et  a  nullo  vos  molestari  permutant.  Quicumque  autem  contra  hanc 
concessionem  sive  protectionem  nostram  -senire  in  alifiuo  atemperabevit  irara 


JOSBl'H   OUDIOL    Y   CUNILL,    PVRB.  21  1 

et  iiidig-nationein  nostraiii  se  noverit  iueiirrisso  ot  pena  millo  inorabatino- 
rum  a  nobis  j)rocul  dubio  puuietiir  presenti  carta  nichilominus  iu  suo  robore 
duratura.  Datum  barchinoue  quarto  idus  junii.  Anuo  doiniuice  incarna- 
tionis  nüllesimo  Ducentésimo  vicésimo  sexto.  Signum  f  Jacobi  del  gratia 
Regis  aragonum  coniitis  barchinone  et  domini  Montispesulaui. 

Huius  rei  testes  sunt  P.  ferrandi  de  all)araznio.  R.  fulchoins  vice  comes 
cardone.  G.  de  ceruaria.  Bn.  Guillehnus,  R.  de  monte  cathano.  B.  bar- 
chinoncMisis  Episcopus.  Ato  orella,  G.  de  cardona.  Nimo  Sanacii.  Lupo  ferren- 
co  de  luna.  G.  de  angularia.  Ego  Guillehnus  Rabassa  notarius  domini  Regis" 
Signum  bertrandi  de  villa  nova  qui  mandato  domini  Regis  pro  tomicio  de 
alniogea  notario  suo  hoc  scribi  fecit  loco  die  et  anno  prefixis. 

Signum  R.  de  i)rato  vicensis  Canonici  tcnentis  locum  Bg*  de  pulcro  visu 
publiei  vicensis  notarii: 

Signum  berengarii  de  castell  scrijjtoris  jurati  (i^ii  hoc  translatum, scribi 
fecit  et  eundem  emmendasit,  üdeliter  cumoriginalietclausitXVII,  kalendis 
septeml)ris  anno  domini  MCCLXXX  primo  presentibus  testibus  bernai'do  de 
ángulo  et  Arnaldo  de  pinu,  sacei-dotibus  et  petro  de  sala  jurisperito  manda- 
to Raimundi  de  jn-ato  tenentis  locum  berengarii  de  sepulcro  visu  predicti 
notarii  die  et  anno  subscriptis. 

(Arx.  Episcop.  Vol.  IV  de  perg.  núm.  12). 

VI.— Excomunió  de  Garsenda  de  Montcada. 

Anno  Dni.  M.  CCXXXIII  sexto  décimo  Kal.   Aprilis  Die  Jouis  ante  fes- 
tum  Beati  Benedictí.  Juxta  altare  Beati  Petri  vici,  nos  G.  de  Monte  regali 
Urgellensis  Archidiaconus  et  B.  de  Capraria  Vicensis  canonicus  locum  Dni. 
episcopi  t  nentes.  Assensu  et  volúntate  Dalmacii  Archidiachoni  et  Bernardi 
primicherü  ettotius  capitoli  vicensis  propter  manifestas  injurias  (¡uos  nobilis 
domina  Gassendis  Comitissa  nuper  bone  memorie  quodamG.  demontecatha- 
nio  vicensis  eclesiae  faciebat,  fregendo  videlicet  villam  episcopi  et  ipsius 
homines  capiendo.   Excomunicamus  comitissam  predictam  et  homnes  illos 
qui  tale  consilium  et  auxilium  sibi  dedcrunt,  ac  etiam  enterdicimus  totam 
terram  que  eadem  comitessa  habet  in  nostra  diòcesi,   suam  presentem  vide- 
licet villam  vici  cum  hominibus  et  feminis  in  ea  existentibus.  Castrum  et  hono- 
rem de  torilione,  et  Castrum  honorem  de  curul,  et  castrum  et  honorem  de 
bisaura,  et  Cnstrum  et  honorem  de  oris,  et  Castrum  et  honorem  de  tornami- 
ra,  et  Castrum  en  honorem  de  medalia  cum  hominibus  et  feminis  in  ómni- 
bus ipsis  castris  et  in  eorum  terminis  existentibus  et  in  ómnibus  ecclesiis  que 
sunt  in  terminis  dictorum  castrorum,  et  in  illa  parte  quam  habet  in  villa  vici 
nullum  fiat  divinum  officium.preter  tantum   baptismum  et  penitentias  et  ad 
quecumque  locum  quo  prefata  comitissa  venerit  a  divinis  cesset  officis  dum 
ipse  presens  fuerit,  salvis  privilegis  domini  pape  si  forte  aliqua  ecclesia  habet, 
precipimus  siquidem  ea  distinctione  <iua  possumus  totam  hanc  sententiam 
<iuam  puré  et  absolute  et  sine  omnis  conditione  protulimus  firmiter  obser- 
vare et  inviolabiter  custodiri. 

(Arx.  Episcopal.  Vol.  V  de  perg.  núm.  87). 

VII.— Butlla  papal  sobre  dissensions  entre  Bisbe  y  Montcada 

Gregorius  episcopus  seruus  seruorum  dei  dilectis  filiis  sánete  Mai*ie  et 
sancti  Johannis  Riuipullensis  Abbatibus  et  priori  Cartriserreusis  vicensis 


212  LES   BREGUES   SOBRE   LO   SENYORÍU    DE   VICH 

docesis  salutem  et  apostolicam  bonedictionem.  Ex  parte  venerabilis  fratris 
nostri  Episcopi  et  Capituli  vicensis  fuit  proposituní  coram  nobis  quod  cum 
qiiondam  Guillernus  Raimundi  de  monte  catano  reclámate  ipsa  ecclesia 
qiiandam  ])Ossessionem  eiusdem  en  villa  vicensi  que  quintana  vulgo  dicitur 
vel  platea  diu  retinuerit  uiolenter  alias  eis  querens  injurias  irrogondo,  ipse 
tándem  jus  ecclesie  recognoscens  possessionem  ipsam  cum  omni  melioracione 
in  testamento  suo  ecclesie  reliquid  eidem,  mandaus  nicliilominus  de  predic- 
tis  injuriis  sibi  satisfactionem  congruam  exhiberi.  Cuius  testamentum  W. 
natus  eius  occultans  possessionem  predictam  contradicente  ecclesia  ¡^er  uio- 
lentiam  detinere  presumpsit.  Cui  postinodum  dolóse  circumuerti  ab  ipso 
per  (juandam  compositionem  nimis  illicitam  et  dampnosam  jamdictam  pos- 
sessionem sub  censo  annuo  dimisserunt ,  quam  cum  aliquandiu  tenuisset 
demxim  seruari  per  ora  testamenti  patris  et  de  suis  injuriis  satistteri  ecclesie 
memórate  iu  ultima  volúntate  mandauit,  quod  heredes  et  successores  ipsius 
in  possessione  predicta  efficere  contempnentes  occasione  compositionis  eius- 
dem possessionem  ipsam  detinent  et  restituere  contradicunt.  Unde  cum  per 
fraiidem  ad  talem  fuerint  compositionem  inducti  et  ex  ea  vicensis  ecclesia 
enormiter  lessa  esse  noscatiir  no  bis  similiter  suplicarunt  ut  subueniri  sibi 
per  beneficium  restitutionis  in  integ'rum  et  satisfiori  eidem  prefatis  injuriis 
jnxta  testacionem  circa  predictorum  per  discretos  aliquos  mandaremus. 
Quia  vero  nobis  non  constitit  de  premissis  descretioni  vcstre  per  apostólica 
scripta  mandamus  quatiuus  non  obstante  quod  predictus  W.  filius  prefati 
Willelmi  Kaimundi  possessionem  eandem  ad  cuius  restitutione  se  teneri 
sciebat  in  donationem  propter  nubtias  uxori  sue  dicitur  concessisse,  vocatis 
qui  fuerint  enocandi  et  auditis  que  duxerunt  proponenda  quod  justuin  fue- 
rit  appellatione  postposita  seruatis,  facientes  quod  statucritis  per  censuram 
ecclesiasticam  firmiter  obseruari.  Testes  autem  (jui  fuerint  notati  si  se  gra- 
tia odio  vel  amore  subtexerint  per  censuram  eandem  appellationem  cessantem 
cogatis  uoritati  tcstimonium  prohibere.  Quod  si  son  omnes  huius  exequen- 
dis  potueritis  interese  duo  vestrum  ea  nichiloninus  exequentur.  Non  obstan- 
te constitucione  de  duobus  diebus  edita  in  consilio  generali  cum  predicta 
possessió  unde  agitur  in  diócesi  vestra  consistere  proponatur.  Datum 
laterani  VII  kalendis  aprilis  pontifícatus  nostri  auno  quinto. 

(Arxiu  Capitular  de  Vich.  Documents  per  l'EpUcopoloyi,  any  1250). 


VIH.— Sentencia  sobre  presa  d'un  home  acusat  de  Hadre. 

Pateatuniversis.  Quodíjuestio  uertebatur  inter  venerabilespatreset dómi- 
nos, P.  Dei  g'ratia  Episcopum  et  Capitulum  Vicensis  ex  una  parte,  et  beren- 
garium,  de  mata  bajulum  nobilium  Comitisse  et  Gastonis  Vicecomitis  de 
boarni,  super  captionem  cujusdam  hominis  nomine  Serrad  de  boscherons. 
Diccbat  predictus,  B.  do  mata  quod.  G.  Cortes  sayo  Vicensis  Archididiaco- 
ni,  cepit  ipsum  Serrad  in  tenedone  et  dominio  Montiscatani,  tamquam 
furem,  nulle  fatiga  inventa  in  ipso.  B.  de  mata,  vel  in  aliquo  tenente  locum 
nobilium  jandictorum  et  hoc  f actuïn  fuerat  contra  speciales  conventiones 
factas  inter  dóminos  de  monte  Catano  et  Episcopum  et  vicensem  Ecclesiam 
sicut  per  instrumenta  infrascripta  potest  plenius  compi-obari.  Ad  quem 
predicti  domini  Episcopus  et  Capitulum  respondebant  (|Uod  predictus  Sayo 
non  ce])erat  predictuní  honiinem  in  dominio  vel  tenedone  montiscatani  innno 
cepit  predictum  hominem  tamquam  furem  et  ratione  furti  quod  fecerat  in 


JOSEPll    GUDIOL    Y   CUNILL,    PVRE.  213 

inorcato,  et  in  dominio  et  teuedoue  Vicensis  Ecclosie.  Dicebant  ctiani  (iiiod 
non  feeerant  contra-pactuni  vel  conventiones  habitas  intcr  eos,  innno  secun- 
dum  convcntionos  nienioratas  in  cHi)tione  predií-ti  fnris  Sayo  eorum  jjroces- 
serat.  Verum  pi'edicti  domini  Episcopns  et  Capitulnni  offerebant  quod  in 
posso  dnoruni  vel  triuni  proborun  vlrornm  vici  vel  in  niann  alicnvus  comn- 
nis  aniici,  [)onerent  totani  (luestioneni  sine  diffngio  appellationis,  ipsorvim 
sententiani  approbantes.  Tanien,  K,  i)ost  plurimas  alterationes  pro  bono 
pecis  comproniisernnt in  doniinnni  K .  Abbatem  Sancti  Johannis ntreque  partes, 
jnrisdictionem  suani  qno  ad  hoc  Capitnlani  prorog-ando  quod  predictus  Abbas 
adhibitis  sibi  sociis  B.  de  riuria.  A.  cogo.  f.  mironis  B.  de  Siincta  Eulalia  et 
f.  de  clocario  predictam  qüestionem  fecit  coram  se  plenius  agitari  et  adju- 
dicatis  i)robationibus  ipse  B.  de  mata.  tres  testes  produxit  <|uibus  fuit  ab 
utraíiue  parte  sacramentum  reniissum.  Unde  ego  K.  abbas  antedictus  visis 
et  auditis  rationibus  j)ositionibus  et  allegationibus  utriusque  partis  auditis 
et  dictis  testibus  predictorum  audita  etiam  confessionem  furis  et  partiuni,  per- 
quem  constitit  nobis  (|uod  in  jurisdictione  domini  Episcopi  fuerit  detentus 
cum  nec  per  dicta  testium  nec  per  confessionem  ipsius  neque  peralia  aliciua 
documenta  predictus  Serrad  de  furti  reatxi  valeat  condemnar^,  post  preuiam 
partium  renuntiationem,  predictos  dominós  Episcopum  et  Vicensem  Capitu- 
lum,  ab  impetitione  predicti  B.  de  mata  absoluo  súper  petitione  jam  dicta 
sibi  perpetuum  silentium  imponendo.  Lata  ñrma  idus  februarü  Anuo  Domi- 
ni MCC  quadragessimum. 

Ego.  R.  Dei  gratia  Sancti  Johannis  Abbas. 

(Arx.  Episcop.  Vol.  V  de  perg.  núin.  .'JS). 


IX.— Guiatge  concedit  pel  Rey  en  Jaume  a  l'iglesia  de  Vich. 

Noiierint  uni versi  Quod  nos  Jacobus  dei  g'ratia  Rex  aragonum  Maiorica- 
rum  et  valentie  Comes  Barchinoue  et  ui-gelli  et  dominus  Montispesulani 
Attendens  quod  Bona  diuino  cultu  dedicata  et  clericorum  per  quos  diuinus 
cultus  exercetur  specialis  nostre  protections  sentiré  debeant  gratiam  et  fa- 
norem.  Ideoque  per  nos  et  nostros  recipiunis  et  constitiiimus  in  nostra  pro- 
teccione  custodia  empei*antia  et  guidatico  speciali  Omnes  canónicos  et 
clericos  vicenses  presentes  et  futuros  cum  ómnibus  rebus  eorum  mobilibus 
et  semouentibus  cum  hominibus  etfeminis  et  rebus  eorum  ubiípie  habitis  et 
habendis.  Eundo  stando  et  redendo  saluc  et  secure  per  omnia  loca  domina- 
cionis  nostre.  Et  nullus  andeat  dictos  Canónicos  et  clericos  nec  homines 
nec  feminas  et  bona  eorum  ad  dictos  cononicos  et  clericos  et  canonicani  spec- 
tantes  inuadere.  Capere  detinere  impediré  offendere  vel  pignorare  culpa 
uel  crimine  alieno,  nisi  predicti  canonici  et  clerici  et  eorum  homines  et  femi- 
mas  essent  debitores  uel  fideiussores  pro  aliis  constituti.  Mandamus  itaque 
vicariis  Baiulis  Cuiris  et  nostris  subditis  universis  quatinus  dictos  canónicos 
et  clericos  et  omnia  alia  supradicta  manuteneant  custodiant  et  deffendant  et 
non  permittant  ab  aliquibus  molestari  propriis  facientibus  justicie  comple- 
mentum  de  eorum  cuilibet  conquerenti.  Quicumque  at  contra  predicta 
granare  presumperit  penan  quingentorum  morabatinorum  se  nouerit  incur 
surum.  Dapno  allato  primitus  integre  restituto.  Datum  Ilerde  IIII  nonis 
Septembris  anno  domini  MCCXL  séptimo. 

(Arx.  Episcop.  Vol  IV  de  perg.  núm.  14). 


214  LES    BREGUES   SOBRE   LO   SENYORÍU   DE   VICH 

X— Lo  veguer  reyal  de  Vich  s'escusa  dient  que  obeeix 
als  manaments  den  Jaume  I. 

Xotum  sit  cunctis.  Qiiod  Nos  Petrus  de  Gualba  Amaldus  de  Gualba  Gui- 
ilolmus  xetmar  petrus  de  Saucto  Ipolito  Raymundus  de  Valle  forti  et  pei- 
ronus  vicensis  canonici  agentibus  ex  i)arte  domini  Episcopi  et  Capituli 
vicensis  in  domibus  predicti  Raymundi  de  valle  forti  que  sunt  in  villa  vici 
monuimus  petruin  de  villari  acuto  vicarium  domini  Regis  quod  revocaret 
mandatum  (luod  fecerat  contra  justitiam  vel  g'rave  dampnum  et  prejudicium 
Vicensis  Ecclesie  monetariis  cudentibusmonetam  vicensem  quibus  mandave- 
rant  sub  ])ena  corporis  et  aueri  quodomodo  dictam  monetam  nen  ciiderentnec 
operarent  in  ea  et  sic  pertinebat  jus  et  posessioni  ecclesie  supradicte.  ítem 
rogavimus  et  monuimus  eumdem  petrum  de  villari  aecuto  quod  ad  alia  quod 
cederant  ad  dampnum  prejudicium  A-el  turbationom  juris  nostri  et  ecclesie 
sui)radicte  super  dictam  monetam  ut  aliquis  nullathenus  procederet  contra 
dominuin  episcopum  et  Capitoluní  vicensem  probai'i  fuerit  et  fuerint  supra 
dicte  moneta  faceré  justitiae  complementum  et  etiam  dejure  suo  super  ea 
ostendero  corain  ómnibus  e  domino  Rege  et  Episcopo  comuniter  clectis  ad 
quod  respondebat  dictas  petrus  de  villariacuto  vicarius  domini  Regis  quod 
habuerat  in  mandatis  a  domino  Rege  quod  ita  procederet  super  predictis  et 
ideo  non  destrueret  alio  modo.  Aetun  est  horc  sexto  Kal.  Junnii  Anno  Domi- 
ni M.CCLIV  presentibus  testibus  Arnaldo  de  Tenis  Raymundo  de  Gallinerio 
et  Nicbolao  rectore  ecclesie  sancti  Martini  de  Cortibus  Bernardo  de  Malats 
Raymiindo  de  Tornamira  et  alus  pluribus. 

(Arxiu  Episcop.  Vol.  V  de  perg.  núm.  39). 

XI.— Confirmació  papal  de  la  moneda  vigatana. 

Innocencius  episcopus  seruus  seruorum  dei.  Venerabili  fratri  episcopo• 
vicensi  salutem  et  apostolicam  benedictionem.  Justis  petencium  desideriis 
dignum  est  nosfacilemprebere  consenrum  et  uota  que  a  rationis  tramite  non 
discordant  effectu  prossequente  complere.  Cum  itaque  sicut  ex  tenore  tue 
peticionis  accepimus  cusió  n)onete  in  Civitate  vicensi  tam  ex  largitione 
Principum  super  lioc  jurisdiccionem  habentium  quam  de  antigua  et  appro- 
bata  ac  hactenus  pacifice  o])servata  consuetudine  ad  te  et  episcopos  et  eccle- 
siam  vicensem  pertinere  noscatur.  Nos  tuis  suplicationibus  inclinati  hujus- 
modi  cusionem  monete  sicut  eam  iuste  obtines  et  quiete  tibi  et  per  te  tuis 
successoril)us  ac  ipsi  eclesie  auctoritate  apostólica  confirmamus  et  presentis 
scripti  patrocinio  communimus.  NuUi  ergo  omnino  hominum  liceat  hane 
paginan  nostre  confirniationis  infringere  vel  ei  ausu  temerario  contraire.  Si 
quis  autem  hoc  actemptare  presumpserit  indignacionen  omnipotentis  dei  et 
beatorum  Petri  et  Pauli  apostolorum  eius  se  nouerit  incursurum.  Datun 
Anagine  idus  julii  Pontificatus  nostri  Anno  duodécimo. 

(Arxiu  Corona  d'Aragó.  Butlles.  Lligall,  13,  nxim   68). 


JOSEPH    (iLDlOL   Y    CUNIKL,    PVUE.  215 


XII.— Curs  forsos  de  la  moneda  vigatana. 

Noliun  sit  cunctis  presentibus  et.  t'uturis.  Quod  Nos  Bornardus  dci  g-raoia 
viceiisis  episeopxis  per  nos  et  successores  facinnis  et  restaurainus  monetain 
sancti  Petri  ausonensis  redis  de  consilio  tocius  Capituli  (Musdem  Ecclesie  qiii 
in  iioc  consenciunt  et  faciunt  per  se  (ít  successores  suos  et  de  consilio  etiani 
Bernardi  de  cintillis  |)rocuratoris  et  tenentis  locum  domine  Cornitisse  et 
Gastonis  eins  filii  in  Catalonia  (jui  in  hoc  consentit  per  dictani  dominam 
coniitisani  et  dictuni  Gastoneni  et  successores  eoruni.  Hanc  autem  uionetam 
t'acimus  de  \ege  Quatuor  denarioruni  Aryenti  puri  et  de  leg-itimo  ])()ndere. 
Ita  quod  viginti  solidi  exeant  de  marcha.  Et  ut  ista  moueta  in  predicta  lege 
et  pondere  firmiter  perpetuo  observetur  et  tencatur,  Juramus  per  deum  et 
súper  sancta  Quatuor  evangelia  nos  dictus  Bernardus  dei  gracia  vicensis 
episcopus  et  Cai)itulum  ejusdem  Ecclesie  et  nos  dictus  Bernardus  de  Cinti- 
llis procurator  et  tenens  locum  dicte  Domine  Cornitisse  et  dicti  Gastonis 
nomine  predictorum  súper  animabus  eorum  (juod  i)redicta  moneta  non  mu- 
tetur  aliquo  tenipore  et  perpetua  sit  nunc  et  semper.  Xec  in  lege  etiam  nec 
in  pondere  minuatur  aliquo  tempere  per  nostrum  consiliíim  et  voluntatem. 
Preterea  statuimus  quod  si  quis  minueret  in  aliquo  Accipiemus  inde  vin- 
dictam  consilio  nostrorum  pro))orum  homínum  si  persona  illa  in  nostram 
potestatem  i)eruenerit.  ítem  statuimus  quod  si  (¡uis  infra  villam  vici  vendi- 
derit  vel  comparauerit  quamcumque  rem  cum  alia  moneta  nisi  cum  supra- 
dicta  donet  pro  justicia  Quinqué  solidos  si  probus  homo  est  etpotens.  Si  vero 
mediocris  eciam  donet  tres  solidos  pro  iusticia.  Et  si  de  minoribus  est  donet 
Duodecim  denarios.  De  villanis  que  extra  sunt  et  venient  de  extrañéis.  Ita 
statuimus  (juod  donent  duos  solidos  unusquisque  quando  inter  se  mercantur 
cum  alia  moneta.  Et  si  mercentur  cum  hominibus  ville  vici  donent  homines 
ville  numerum  supradicte  monete.  ítem  statuimus  nos  Bernardus  predictus 
Episcopus  vicensis  et  Capitiilum  eiusdem  quod  quilibet  Episcopus  cum  elec- 
tus  fuerit  et  confirmatus  iiiret  i)redictam  monetam  se  j)erpetuo  servaturum. 
Hoc  idem  juramentum  faciat  quilibet  Canonicus  cum  in  canonicum  Ecclesie 
vicensis  fuerit  assum})tus.  ítem  statuimus  et  ordinamus  de  consilio  dicti 
Bernai'di  de  Cintillis  procuratoris  dicte  domine  Comitisse  et  Gastoris  eius 
fllii  quod  qiiilibet  dominus  de  montecliatano  (|ui  habuerit  illam  dominacio- 
nem  in  villa  vici  quod  dicta  Comitisa  et  dictus  gasto  ibi  habent  quod  cito 
adeptus  fxierit  predictam  domina cionem  juret  predictam  monetam  se  perpe- 
tiio  servaturum.  ítem  statuimus  nos  et  dictus  Bernardus  de  cintillis  procu- 
rator et  tenem  locuns  dicte  domine  comitisse  et  dicti  g-astonis  de  consilio 
proborum  hominum  ville  vici  quod  dicti  probi  homines  (|ui  nunc  sunt  in  villa 
u^ci  iurent  se  servaturos  dictam  monetam.  Et  hoc  idem  iuramentum  faciat 
quilibet  habitator  ville  vici  cum  duxerit  uxorem.  Et  hoc  idem  juramentum 
faciat  quilibet  cum  intrauerit  villam  vici  de  nouo  causa  habitagíi.  Et  cum 
dubitaretur  de  quadam  clausula  contenta  in  composicione  condam  facta 
inter  dictum  Guillermum  dei  g-racia  vicensem  Episcoijum  et  dopnum  Gui- 
llermum  de  montecatano  cuius  clausula  talis  est.  ítem  statuerunt  prefati 
laudatores  quod  ipse  Guillermus  de  montecatano  et  sui  habeant  in  per])e- 
tuum  in  moneta  vicensis  Episcopi  et  Ecclesie  qnando  batebit  unnum  denai'ium 
in  porcione  et  jure  Episcopi  et  vicensis  Ecclesie  per  feudum  et  beneñcium 
dicti  Episcopi  ot  Ecclssie  et  cetera  quota  vel  quanta  pars  debet  esse  \\l? 
denarius  quod  in  porcione  et  jure  Episcopi  et  Ecclesie  vicensis  dominus  de 


216  LES    BREGUES    SOBKE   LO   SEXYORÍr    DE    VICH 

inontechatano  dcberet  recipere.  Nos  dictus  Bernardus  dei  gracia  vicensis 
episcopus  de  consilio  Capituli  nostri  declaramus  conuenciorem  dicto  bernar- 
do de  cintillis  procuratore  et  teaeute  iocum  dicte  Comitisse  et  dicti  gastón  is 
loco  ipsorum  quod  dictus  gasto  et  sui  successores  inperpetuum  recii^iant  in 
lucro  Episcopi  et  Eeclesie  vicensis  deductis  tamcn  expensis,  Quartam  par- 
tera in  dicta  moneta  quando  batebitetnon  aliud  quam  quartam  partemipse 
Gasto  et  sui  inperpetuum  teneant  in  feudum  et  beneñcium  pro  Episcopo  et 
Ecclesia  vicensi  et  dictus  Gasto  et  sui  successores  possint  poneré  quando 
dicta  moneta  batebit  seu  cudetur  vnam  personam  que  intersit  cum  guardi  s 
domini  episcopi  in  jure  ponendi  guarde  et  compoto  dicte  monete  et  ad  reci- 
piendam  dictan  quartam  partem.  Et  quod  dictus  Gasto  et  sui  successores 
faciant  currere  dictam  monetam  per  omnia  loca  quibus  retroactis  tempori- 
bus  ctirrere  consuevit  et  quod  eam  potenter  ac  viriliter  manuteneant  custo- 
diant et  deffendant  bona  fíde  sine  enganno.  Preterea  statuerunt  et  ordina- 
uerunt  quod  illud  quod  fuerit  habitum  racione  predicte  pene  apposite 
expendatur  et  detur  ad  hediñeacionem  et  reparacionem  murorum  et  valium 
ville  vici.  Actum  est  hoc  in  palacio  domini  episcopi  vicensis  XIIII  Kalendis 
Nouerabris  Anno  domini  M.CC.  Quinquagesimo  Sexto. 

Sig  t  num  B.  dei  gracia  vicensis  episcopus  juratus. — Signum  bernardi  de 
Cintillis  procuratoris  domine  Comitisse  et  domini  Gastonis  f  et  predictum 
juramentum  facimus. 

Testes  huius  rei  sunt.  Bernardus  de  gurbo.—Dalmacus  de  castillione. — 
Arnaldus  de  Sauo.  Petrus  de  tauartet.  — Bernardus  de  mirauals. — Berenga- 
rius  de  altarripa. — Poncius  de  malats.  GuillermusNiciiolai  sacerdos. — Bernar- 
dus de  plano.  — Arnaldus  coqui.  — Ferrarins  mironis. — Raymundus  de  Cardona. 
—  Ferrarius  mironts  iuvenis. — Bernardus  de  muro. — Raymundus  de  galinerio 
Guillermus  barrat.— Petrus  des  quadres. —  Petrus  muntaner. —  Guillermus 
de  Ínsula.  Petrus  de  torrentibus. — Arnaldus  de  leonis. — Exameno  et  plures 
alii. 

Sig  t  num  A  de  muro  vicensis  archidiachoni  (¡ui  lioc  iurat  et  firmat. 

Sig  t  num  petri  de  gualba  vicensis  canonici  iurati;  Ego  petrus  de  sancto 
ypolito  canonicus  vicensis  iuratus  et  subscribo  f  Ego  A  de  gualba  vicensis 
canonicus  iuratus  subscribo  fEgo  Michael  despigol  vicensis  canonicus  jura- 
tus hoc  firmo.  Ego  R.  de  valleforti  subscribo  et  iuro.  Sig  f  num  Gaucerandi 
de  Cardona  iuratus.  promisa  ego  b.  de  tornamira  vicensis  precentor  firmo  f 
Ego  F.  de  monte  rotundo  AÍcensis  canonicus  qui  hoc  firmo  f  Ego  b.  de  colle 
canonicus  iuratus  qui  hoc  firmo  f  Ego  il.  de  sala,  saeerdos  canonicus  iuro  et 
firmo  f. 

Sig  t  num  petri  de  ayreis  vicensis  canonci  et  publici  ville  vici  notarius. 

Sig  t  num  petri  de  Alibergo  scriptoris  iurati  qui  hoc  scribi  fecit  et  clausit 
mandato  petri  de  ayreis  publici  vicensis  notarii  die  et  Anno  supra: 

(Arxiu  Corona  Aragó.  Perg.  1462  del  Rey  Jaume  I). 

XIII.— Homenatge  al  Bisbe  y  regoneixement  de  la  moneda 
prestats  pels  Monteada. 

Juramus  nos  Domina  GarsendisComitissa  gracia  DeiVorecomitissa  Biar- 
nensis  et  Domina  Montischatani  ac  Castri  Veteris  vobis  Bernando  gracia 
Dei  Ausonensis  Episcopi  Domino  nostro  quod  ab  hoc  ora  in  antea fideles  eri- 
mus  vobis  per  directam  fidem  sine  engan  sicut  homo  dibet  esse  suo  bono 


JO.SBI'H    GUDIOL   Y   CUNILL,    PVHK.  217 

soiiiori;  et  de  cetero  non  flec¡i)ienuis  vos  de  vestra  vita  nc(iue  de  vestris 
menibriá  que  in  vestro  Corpore  se  tenent:  ñeque  de  ipso  episcopatu  Sancti 
Petri  Auroncnsis  Sedis  siue  de  onini  alio  vestro  lionore  queni  liodie  liabetis 
et  in  antea  adciuisituri  ostis  Deo  danto  per  nostrum  Consiliuni.  Set  adjuva- 
bimus  vos  tenere  et  habere  et  defenderé  et  guerrejaré  prodictum  honoreu 
contra  cunctos  homines  vel  feniinas  qui  totvun  vel  i)artein  vobis  auferre 
voluerint,  et  faciemus  vobis  Ipsum  adjutorium  sine  omni  enganno,  et  como- 
nere  non  nos  vitabimus  et  ipse  vel  ipsi  (|ui  uos  inde  coniouuerint  regardiini 
inde  non  habeant.  Sct  sicut  superius  scriptum  et  sic  tencbiníus  et  attende- 
mus  excepto  illo  de  quo  uos  nos  soluere  volueritis  vestro  grato  animo.  Lau- 
damus  etianí  et  approbamus  Restauracionem  monete  Sancti  Petri  Ausonen- 
sis  Sedis  qviam  fecistis  vos  Domine  Bernardo  Vicensis  Episcope  assensu  et 
volúntate  Cai)ituli  vestri  et  Consilio  Bernardi  de  Scintillis  tenentis  locum 
nostrum  et  Gastoni  filii  nostri.  Quam  monetam  promittimus  tenere  et  obser- 
vare prout  in  forma  instrumenti  confecti  per  uos  Super  dictam  monetam 
plenius  continetur.  Et  hoc  omnia  Supradicta  et  singula  juramus  per  Deum 
et  Super  Sancta  IIII  Evangelia.  Laudamus  etiam  et  approbanus  compositio- 
nem  quam  cum  dicto  Bernando  de  Seintillis  fecistis  super  parte  qixam  nos  et 
dictus  Gasto  filii;s  noster  debemus  recipere  in  dicta  moneta  Quod  est  fac- 
tum  X  Kallendas  octobis  auno  Domini  M.CC.L  octauo. — Sig  f  num  Dimiine 
Garsendis  comtisse  et  Vicecomtisse  predicte  que  predicta  laudamus  facimus 
firmamus  et  juramus.  Testes  huius  rei  suntDalmaciusde  Castillione,  Bernar- 
dus  de  Gurbo,  Raimundus  de  Medalla,  Geraldus  de  sapaba,  Guillelmus  de 
Selige. — Petrus  Simón  ñlius  Bertrandi  de  Vilacis  vicarius  de  Basso.  Bernar- 
dus  de  Rieria,  Arnaldus  coqui,  ferrarius  Mironis,  Berengarius  de  Mayolis.— 
Arnaldus  de  Tennis,  Raimundus  de  Gallinesio,  Raimundus  et  Berengarius 
de  Olitis  et  plures  alii.— Signum  Petri  de  Ayreis  Vicensis  Canonici  et  publi- 
ci  ville  vici  Notarii. — Signum  Petri  de  Ollibergo  Scriptoris  jurati  qui  hoc 
sci-ipsit  et  clausit  mandato  petri  de  Ayreis  publici  Vicensis  notarii  die  et 
auno  quo  supra. 

(Arxiu  Corona  Aragó.  Perg.  núm.  1544  de  Jaume  I). 


XIV— Confirmació  dels  privilegis  a  l'Iglesia  de  Vich 
per  rinfant  Pere. 

Nouerint  universi  quod  nos  infans  Petrus  il•lustris  Regis  aragonum  filius 
et  hei'es  Cathalonie,  Recipimus  et  constituimus  sub  nostram  protectionem 
custodian!  et  Guidaticospeciali  vos  venerabiles  bernardum  dei  gratia  Episco- 
pum  et  canónicos  et  eclesiásticos  ecclesie  vici  et  castra  et  villas  et  mansos 
omnes  vestros  ac  singulos  homines  et  muUieres  ibidem  habitantes  et  habita- 
turos.  Et  omnia  bona  vestra  et  ipsorum  ubicjue  habita  et  habentia  per  terram 
videlicet  mare  stagna  et  quamlibet  aquam  dulcem.  Ita  scilicet  quod  nuUus 
de  nostrí  gratia  confidens  sit  ausus  vos  aut  homines  vestros  nec  aliqua  bona 
vestra  vel  ipsorum  in  aliquo  loco  jurisdictionis  et  dominationis  nostre  inua- 
dere,  capere,  detinere,  marchare  offendere  vel  gravare,  aut  etiam  pignora- 
re culpa  crimine  vel  debito  alieno,  nisi  vos  vel  homines  uestri  predicti 
principales  debitores  vel  fideiussores  fueritis  manifesti,  nec  etiam  in  hiis 
casibus  nisi  prius  in  vobis  vel  ipsis  fatica  inventa  fuerit  de  directo.  Man- 
dantes vecariis  baiulis  justiciis  et  futuris  et  universsis  aliis  officialibus  et 
subditis  nostris  presentibus  et  Futiris  quod  hoc  Guidaticum  nostrum  íirmum 


218  LES    BREGUES    SOBRE   LO    SENYORÍU   DE   VICH 

habeant  et  obseruent  Et  faciant  ab  ómnibus  iuuiolabiliter  obseruari,  et  tene- 
re  non  veniaut  nec  aliquo  contradicere  perniittant  vobis  tamen  et  ipsis  fa- 
cientibus  querelantibus  de  nobis  justicie  complementum  Quicumque  autem 
contra  hoc  g'uidaticuní  venire  presum psent  iram  et  indignationem  nostram 
et  penam  mille  morabatinorum  se  noverit  iucursurum  dampnis  nobis  et 
ipsis  illatis  primitius  integre  restitutis.  Datum  apud  vicum  VII  idus  junii 
anno  domini  MCC  sexagesinío  primo.  Sig  f  num  inf antis  petri  llustris  Regís 
Aragonum  tilii  et  heres  Cathalonie. 

(Arxíu  Episcoi)al  de  Vich  vol.  IV  de  pergamins  mim.  14,  bis. 

XV.— Protesta  del  Bisbe  contra  Monteada. 

Nouerint  universi.  Quod  in  pi'esencia  mei  Berengarii  de  stagno  scripto- 
ris  jurati  sub  petro  de  ayreis  publico  vicensi  notario  et  testium  subscriptorum 
ad  hoc  specialiter  vocatorum  et  rogatorum  dominus  Raymundus  dei  g'racia 
vicensis  Episcopus  coram  nobili  Gastone  dei  g'racia  vicecomite  biarnensi 
domino  Monteschatani  ac  castri  veteris,  protestando  de  jure  suo  dixit  quod 
uolebat  nec  consenciebatin  aliqua  donacioni  vel  contenssioni  qiie  per  dictum 
uobilem  dicitur  foro  f ratri  ferrarlo  de  monte  regali  de  leudis  vicensibus,  quas 
dictus  dominus  Episcopus  ipsum  nobilem  Gastoneu  asserebat  tenere  pro 
ipso  et  Ecclesia  vicensi.  Immo  expresse  contradixit  eidem  et  protestatus  f uit 
sibi  et  vicensi  Ecclesie  totuní  jus  sui  retiñere  et  petere  et  agere  contra 
quemcumque.  Et  de  hoc  idem  dominus  t^pispopus  mandauit  fieri  juri  publi- 
cum  instrumentum.  Quod  est  factum  VII.  idus  Decembris.  Anno  domini  M. 
cclxx.  primo  Testes  huius  rey  sunt.  Berengarius  Arnaldi  de  Angularia, 
Bernardus  de  Scintillls,  Guilabertus  do  scintillis,  petrus  de  gualba  vicensis 
sacrista  et  arnaldus  pontii. 

Seg  f  um  petri  de  ayreis  vicensis  canonici  publici  ville  vici  notarii. 

Seg  t  um  berengarii  de  stagno  scrijjtoris  jurati  (pii  hoc  scripsit  et  clausit 
mandato  petri  de  ayreis  publici  vicensis  notarii. 

(Arxiu  (Corona  d'Aragó.  Perg.  2094:  deis  del  Rey  Jaume). 

JOSEFH    (iUDIOL    Y    CUNILL,    Pvre. 


Don  Blasco  de  Alagón,  señor  de  Morella 


Entre  los  ricos  hombres  y  caballeros  que  compartieron  con  el  g-ran 
Uon  Jaime  sus  múltiples  hazañas  y  conquistas,  cuéntase  á  D.  Blasco 
(le  Alag-ón,  varón  docto  y  valeroso  que  ocupó  la  mayordomía  del 
reino  y  supo  arrancar  de  los  sarracenos  el  inexpugnable  castillo  de 
Morella.  Era  lujo  de  D.  Artal,  á  quien  el  rey  Don  Pedro  II  de  Aragón 
(I  en  Cataluña)  había  cedido  en  hipoteca  el  castillo  y  villa  de  Sásta- 
go.  Sus  predecesores  habíanse  titulado  séniores  ó  ricos  hombres  de 
Alagón,  de  donde  tomó  su  apellido  esta  ilustre  familia. 

En  1210,  cítase  en  documentos  á  un  D.  Blasco  de  dicho  apellido 
que  pudo  ser  ya  el  que  intentamos  biografiar.  Aparece  en  la  villa  de 
Teruel,  formando  parte  del  séquito  ó  acompañamiento  del  rey  Don 
Pedro,  precisamente  cuando  éste,  tras  de  rápida  y  aprovechada  expe- 
dición, acababa  de  ganar  de  moros  los  castillos  de  Ademúz,  Castellfa- 
bid  y  Sertella.  Reaparece  un  año  después,  con  la  misma  comitiva  y  en 
idéntico  lugar,  estando  también  allí-D.  Artal,  su  padre;  y  en  30  de 
Noviembre  del  propio  año  le  encontramos  en  la  villa  de  Alagón 
{pueblo  de  su  nacimiento  tal  vez),  atestiguando  con  su  presencia  la 
regia  concesión  en  favor  de  los  vecinos  de  aquélla,  consistente  en 
poder  elegir  seis  jurados  en  vez  de  cuatro  que  venían  nombrando  (1). 
Mas  he  aquí  que,  según  Zurita  (2),  en  25  de  Agosto  de  1213,  se  encon- 
tró aquei  con  el  rey  en  Lascuarre,  en  vísperas  de  la  célebre  batalla 
de  Muret,  y  una  nota  encontrada  por  Quadrado  (3)  en  el  monasterio 
de  Sijena,  no  sólo  acusa  su  presencia  en  tales  tierras,  sino  que  indica 
(lue  fué  de  los  que  perecieron  en  tan  triste  jornada.  ¿Es  esto  cierto? 


(1)  Archivo  General  de  la  Corona  de  Aragón.  Pergaminos  369  y  410  de 
Pedro  I. 

(2)  Anales  de  la  Corona  de  Aragón,  lib.  II,  cap.  III. 

(3)  En   su   obra   Aragón    ( España   y  sus    monumentos,  etc. )    nota  de 
la  pág.  118. 


220  DOX  BLASCO  DE  ALAGÓX,  SEÑOR  DE  MORELLA 

¿Se  trata,  acaso,  de  otro  i^ersoiiaje,  muy  diferente  del  que  pensamos 
ocuparnos? 

Bien  pudo  asistir  y  hallar  su  muerte  en  tan  aciago  día  otro  perso- 
naje de  igual  nombre  y  apellido ;  doblemente  de  creer  en  una  época 
en  que  tanto  acostumbraba  á  repetirse  el  nombre  bautismal  entre  una 
misma  familia.  Pero  yo  no  debo  ocultar  que  resulta  la  tal  nota  de 
muy  poco  6  ningún  valor  histórico:  se  redactó  muchos  años  después 
del  hecho,  algunas  centurias  quizá,  y  entre  otros  errores  que  se  obser- 
van en  ella,  existe  el  de  afirmar  que  los  cadáveres  del  rey  Don  Pedro 
y  sus  caballeros,  muertos  en  Muret,  fueron  recibidos  en  Sijena  el  29  de 
Septiembre  de  1213;  pasados  sólo  dieciséis  días  del  desastre,  cuando  se 
sabe  por  una  bula  del  papa  Honorio  III  que  los  cuerpos  inertes  de 
Don  Pedro  et  quídam  socii  eius  (no  dice  quiénes  eran  ni  cuántos) 
fueron  llevados  primero  del  campo  de  batalla  á  la  casa  que  los  Hospi- 
talarios tenían  en  Tolosa,  y  hasta  pasados  tres  ó  cuatro  años,  en  11  de 
Febrero  de  1217,  no  se  autorizó  su  traslado  al  referido  monasterio. 
Otra  cosa  nos  obliga  también  á  dudar  sobre  la  veracidad  de  la  nota 
que  comentamos :  el  hecho  de  aparecer  luego  el  de  Alagón  en  estos 
reinos,  lleno  de  vida  y  ocupando  entre  la  nobleza  el  mismo  lugar  que 
antes  ocupaba.  En  efecto,  en  15  de  Septiembre  del  año  1216,  hallán- 
dose Don  Jaime,  todavía  niño,  en  el  castillo  de  Monzón,  se  le  presen- 
taron los  prelados  de  Tarragona  y  Tarazona,  Pedro  Hernández,  señor 
de  Santa  María  de  Albarracín,  Gimeno  Cornel,  Guillermo  de  Cervera, 
el  vizconde  de  Cardona  y  Guillermo  de  Moneada,  quienes  le  ofrecie- 
ron aconsejarle  en  lo  sucesivo  y  tenerle  bajo  su  protección  y  custodia; 
prestáronle  homenaje  y  juramento  de  fidelidad,  y  entre  los  muchos 
magnates  de  Aragón  y  Cataluña  que  estuvieron  presentes  y  se  adhi- 
rieron al  acto,  figuraba  D.  Blasco  de  Alagón  (1). 

Desde  la  expresada  fecha,  viene  mencionándose  en  muclms  escri- 
turas, sin  interrupción  alguna  notable.  Le  seguiremos  historiando  en 
aquellos  hechos  de  mayor  realce  y  que  tomó  parte  más  activa. 
En  1221,  iba  en  acompañamiento  del  Rey  para  la  villa  de  Agreda  con 
motivo  del  casamiento  de  éste  con  D.^  Leonor  de  Castilla;  asistió  á  la 
ceremonia  ostentando  el  honroso  cargo  de  Mayordomo  de  Aragón  (2). 
Poco  tiempo  ocupó  este  cargo  en  aquella  ocasión,  puesto  que  en  el 
siguiente  año  lo  ocupaba  D.  Artal  de  Luna,  y  desde  muy  poco  des- 
pués hasta  el  año  1232,  época  en  que  volvió  á  obtenerlo  el  primero,  lo 
desempeñó  casi  siempre  D.  Ato  de  Foces. 

Durante  la  juventud  de  Don  Jaime,  cuando  la  mayor  parte  de  la 
nobleza  no  le  era  muy  adicta  é  iba  entregada  á  bandos  y  parcialida- 
des, D.  Blasco  no  se  separó  un  momento  de  la  real  fidelidad,  constitu- 
yéndose en  esforzado  defensor  de  la  paz,  el  orden  y  el  derecho. 
Cuando  el  monarca  pudo  escapar  de  la  especie  de  cautiverio  en  que 
se  le  tenía  y,  ávido  de  luchar  contra  la  morisma,  efectuó  su  primera 


(Ij     A.  C.  A. — Perg-.  uúui.  tí6  do  hx  col.  de  Jaime  I. 
(2)     x\.  C.  A.— Perg.  187. 


MATÍAS    l'ALLAUÉS   GII>  221 

expedición  al  reino  de  Valencia  consiguiendo  sitiar  la  plaza  de  Penis- 
cola  (1),  fué  aquél  de  los  pocos  que  acudieron  <á  su  llamamiento, 
siguiéndole  luego  muy  de  cerca  cuando  la  osadía  de  D.  Pedro  de 
Aliones  llegó  hasta  el  extremo  de  intentar  agredir  al  joven  Rey  (2). 
Cuando  no  sólo  los  magnates,  sino  las  principales  ciudades  y  villas 
siguieron  el  bando  del  infante  D.  Fernando,  menospreciando,  ó  poco 
menos,  al  (pie  debía  llevar  el  sobrenombre  de  Conquistador,  junto  con 
D.  Artal  de  Luna,  púsose  en  frente  de  Zaragoza,  centro  de  los  parcia- 
les, derrotando  á  éstos  en  encarnizada  batalla  junto  al  Castellar  (3). 
Intervino  también  en  apaciguar  las  diferencias  que  habían  surgido; 
en  30  de  i\Iarzo  de  1227  estuvo  con  el  Rey  en  Pertusa  (4),  firmándose 
en  el  siguiente  día  la  concordia,  por  la  cual  se  redujeron  á  la  obedien- 
cia los  levantados  en  armas  (5).  Premió  el  Rey  este  año  á  varios  que 
le  habían  ayudado  contra  sus  enemigos,  entre  ellos  á  1).  R.  Fulcón, 
á  quien  dio  25,000  sueldos  barceloneses,  y  á  Berenguer  de  Erill  que 
recibió  por  la  misma  razón  300  morabetinos  (G). 

Arreglados  los  asuntos  y  zanjados  los  disturbios  del  interior,  se 
pensó  en  seguida  en  emprender  la  lucha  contra  los  moros.  Se  obtuvo 
previamente  un  breve  del  papa  Gregorio  IX,  expedido  en  Pertusa  el 
13  de  Febrero  del  año  II  de  su  pontificado  (1229),  por  el  que  se  orde- 
naba á  las  potestades  de  Pisa,  (lénova  y  otras  poblaciones,  que  prohi- 
biesen á  sus  subditos  el  auxiliar  con  armas  y  otros  elementos  á  los 
sarracenos,  especialmente  á  los  de  España  (7).  La  ocasión  no  podía 
presentarse  más  propicia  para  llevar  á  cabo  las  conquistas  de  Valen- 
cia y  Mallorca,  intentadas  ya  por  el  ilustre  Don  Alfonso  el  Casto. 
Pedro  II  se  había  limitado  á  tener  bien  reforzada  la  frontera,  y  quizás 
hubiera  intentado  algo  á  no  sobrevenir  su  temprana  y  desastrosa 
muerte.  Parecía  como  reservada  al  Conquistador  tan  magna  obra; 
y  al  genio  decidido  y  emprendedor  de  éste,  uníase  ahora  la  desmora- 
lización que  imperaba  entre  los  enemigos  de  la  Cruz.  Zeit  Abuceit, 
rey  de  Valencia,  había  sido  destronado  por  Zaen,  y  viéndose  impo- 
tente para  recobrar  sus  Estados,  vino  con  su  hijo,  Zeit  Abahomat,  á 
recabar  el  apoyo  de  nuestro  Don  Jaime  y  de  su  hijo  Alfonso.  Juntá- 
ronse ambos  monarcas  en  Calatayud  á  20  d€  Abril  del  año  1229, 
estando  presentes  también  Don  Juan,  legado  de  la  Santa  Sede,  el 
Arzobispo  de  Tarragona,  los  Obispos  de  Lérida  y  Tarazona,  D,  Blasco 
de  Alagón  y  otros  muchos  ricos-hombres  y  caballeros.  El  valenciano 


(1)  In  absidione  Peníscola  tercio  lionas  Septenibris  del  año  1225,  apa- 
rece fechado  el  perg.  núui.  269  de  la  col.  de  este  reinado  en  el  Arch.  de 
la  Corona. 

(2)  Zurita,  lib.  II,  cap.  LXXX. 

(3)  Zurita,  lib.  II,  cap.  LXXXI. 

(4)  A.  C,  A.— Perg.  321. 

(5)  A.  C.  A.— Perg.  322. 

(6)  A.  C.  A,— Pergaminos  343  y  344. 

(7)  A.  C.  A.— Doc.  núm.  7  de  la  col.  de  este  Papa. 


222  DON   BLASCO    DE   AL  ACÓN,    SEÑOR   DE   MORELLA 

se  comprometió  á  ceder  la  cuarta  parte  de  cuanto  recuperase  de  sus 
reinos  y  fuese  de  la  conquista  del  de  Aragón,  entendiendo  como  de 
conquista  de  éste  lo  pactado  en  anteriores  tratados  entre  los  Reyes 
de  Aragón  y  Castilla  ( sicut  quod  antecessores  vestros  et  regís  Castelle 
et  Ínter  vos  et  ipsum  est  ordínatum  et  continetur  in  cartis  vestris); 
concedió  asimismo  cuantos  castillos  y  lugares  pudiera  hacer  suyos  el 
aragonés,  y  en  seguridad  de  todo  ello  prometió  poner  en  manos  de 
caballeros  de  nuestro  reino  los  castillos  de  Peñiscola.  Morella,  Culla, 
Alpuente,  Jérica  y  Segorbe  (1).  Don  Jaime  se  obligó  á  cooperar  y 
ayudarle  en  la  empresa,  rindiéndole  en  la  misma  forma  los  castillos 
de  Ademúz  y  Castellfabid;  pero  no  pudo  cumplirlo  personalmente 
por  apremiar  más  y  estar  más  en  sazón  la  conquista  de  Mallorca. 

Mientras  los  intrépidos  hijos  de  Cataluña  y  no  pocos  aragoneses 
se  cubrían  de  gloria  en  las  islas  Baleares,  algunas  milicias  del  reino, 
capitaneadas  por  D.  Pedro  Ruiz  de  Azagra  y  D.  Blasco  de  Alagón, 
fueron  en  ayuda  de  Abuceit  y  en  cumplimiento  de  lo  tratado.  Esta  fué 
la  causa  de  la  ida  de  D.  Blasco  al  vecino  reino,  y  no  por  destierro  ni 
castigo  impuesto  alguno,  como  se  indica  en  ciertas  obras  impresas. 
Es  más;  muy  probablemente  que  fué  allí  con  el  secreto  encargóle 
parte  del  Rey  de  estudiar  y  tantear  el  verdadero  estado  y  fuerzas  con 
que  contaba  el  enemigo.  Estuvo  en  dicha  tierra  dos  ó  tres  años, 
haciéndose  temido  y  respetado  de  los  sarracenos,  y  quien  sabe  si  pre- 
parando á  su  favor  la  conquista  de  Morella. 

Los  Anales  de  Zurita,  la  Crónica  y  otras  historias  nos  cuentan 
que,  de  vuelta  D.  Blasco  de  Valencia,  se  encontró  con  el  Rey  en 
Alcañiz,  y  junto  con  Hugo  de  Folt^alquier,  maestre  del  Hospital.  Ic^ 
ponderó  en  gran  manera  la  bondad  del  país  que  acababa  de  recorrer 
y  que  tan  bien  conocía,  llegando  á  compararle  con  el  mejor  y  más 
hermoso  del  mundo  (la  mellor  terra,  e  la  pus  bella  del  moíi,  se  lee 
en  una  Crónica  publicada  en  1515).  Le  aconsejó  su  pronta  conquista, 
empezando  por  Burriana,  cuyo  lugar,  por  estar  cerca  del  mar  y  no 
lejos  de  Aragón,  podía  recibir  auxilio  de  una  y  otra  parte.  Añádese 
que  de  Alcañiz  pasó  el  Rey  á  Teruel,  con  objeto  de  llevar  á  cabo  una 
cacería  por  los  montes  de  Ejea  de  Albarracín .  Efectivamente,  en  30 
de  Enero  de  1232  (era  1270)  encontrábase  el  monarca  en  el  citado 
lugar  (Tirarolíum) ;  pero  más  que  el  móvil  de  una  cacería  llevóle  allí 
la  misión  principalísima  de  avistarse  con  Abuceit,  consiguiendo  del 
mismo  otro  tratado  por  el  cual,  perdida  ya  por  aquél  toda  esperanza 
de  recuperar  su  reino,  lo  concedió  por  entero  á  nuestro  Don  Jaime, 
desprendiéndose  de  la  parte  y  derechos  que  se  había  reservado  ante- 
riormente:... ego  Ceyt  Abuçeyt,  rex  Valencie,  per  me  et  j)^'^'  omnes 
filios  ac  successores  meos...  absolvo,  remitió,  concedo  et  dono  vobis 
predicto  regí  Aragonis  et  vestrís  successoríbus  in  eternum  tota  illam 
partim  exituum  quem  retineram  in  Valencie  civitatis  et  in  suis  termí- 


(1)     A.  C,  A.— Perg.  373 


MATÍAS    TALLARES    (ill>  223 

nis  i)i  alis  scilicet  carfis  que  sunt  ínter  ros  et  me  et  que  fuete  fuerunt 
transdctis  ternitoribus  apiui  Cal•itaiubum...  (1).  No  se  podia  exijir 
más  del  bueno  y  destronado  rey,  como  no  fuese  el  ayudar  material- 
mente á  los  nuestros,  á  lo  cual  también  se  ofreció  y  lo  cumplió  más 
adelante. 

La  gloriosa  couíiuista  del  reino  valenciano  se  avecindaba  por  mo- 
mentos y  por  sus  propios  pasos;  el  pai)a  (íregorio  IX  había  concedido 
á  la  empresa  los  honores  de  cruzada;  los  catalanes  se  apresuraban  á 
otorgar  el  tributo  del  bovaje,  y  los  aragoneses  esperaban  anhelantes 
el  momento  de  empezar  la  lucha,  sobre  todo  hombres  como  el  que  nos 
•ocupa,  á  quien  tan  importante  papel  le  estaba  reservado  y  (lue,  al 
decir  de  los  cronistas,  se  le  había  hecho  perpetua  donación  de  cuanto 
conquistase  por  su  i)artc.  Decídese,  por  fin.  aciuella;  los  peones  de  Te- 
ruel toman  á  Ares  y  casi  simultáneamente  es  ganada  Morella  por  la 
hueste  del  liabilidoso  D.  Blasco.  Los  historiadores  de  Valencia  y  mo- 
rellanos  redondean  el  suceso,  poético  de  suyo,  con  detalles  más  ó  me- 
nos verosímiles,  que  me  abstengo  do  mencionar  por  no  apoyarse  en 
documentos.  Merece,  sin  embargo,  alguna  atención,  lo  dicho  por  éstos 
sobre  que  pudo  ser  ayudado  aquel  poi-  gentes  de  Alcañiz  y  del  resto 
del  bajo-Aragón. 

Teruel  y  Alcañiz  habían  sido  escogidos  de  antemano  como  centros 
de  partida  para  la  conquista  del  vecino  reino;  desde  uno  y  otro  punto 
hacía  tiempo  que  se  luchaba  denonadamente,  repeliendo  al  enemigo, 
ocupándole  nuevas  plazas  y  ensanchando  de  día  en  día  los  límites  del 
reino  aragonés.  Ramón  Berenguer  IV  y  Alfonso  II  de  Aragón  (I  en  Ca- 
taluña) habíanles  concedido  auíího  campo  de  acción  con  que  poder 
desenvolverse:  el  término  general  ó  distrito  militar  de  Teruel  llegaba 
hasta  el  Peñagolosa,  Árenos.  Jerica  y  Bejis,  y  el  alcañizano  pene- 
traba tanto  ó  más  aún  de  la  actual  frontera  valenciana.  Morella  debía 
formar  parte  y  haberse  incorporado  al  reino  de  Aragón,  no  sólo  por 
ser  de  su  conquista,  sino  por  formar  parte  integrante  del  término 
general  de  Alcañiz,  cuyos  deslindes,  designados  en  tiempo  de  Ramón 
Berenguer,  iban  por  Avinsolana,  Vallibona,  Bel  y  Benifazá,  esto  es. 
más  allá  de  aquélla;  además  había  sido  conquistada  por  Alfonso  el 
Batallador  que  la  tuvo  por  algún  tiempo.  Nada  tiene  de  extraño  que 
las  gentes  de  estas  comarcas  se  apresuraran  á  tomar  algunos  lugares 
<iue  consideraban  como  bien  suyos;  sin  duda  propendían  á  engarzar 
alguna  población  más  á  su  querido  reino;  pero  Don  Jaime  lo  disgregó 
todo  más  adelante  sin  otra  razón,  á  mi  humilde  entender,  que  la  de 
formar  un  solo  estado  de  todas  sus  adquisiciones  en  esta  parte. 

¿Cuándo  tuvo  lugar  la  rendición  de  Morella?  Algunos  autores  supo- 
nen que  ocurrió  en  1232,  otros  que  en  1233.  Aquí  podemos  afirmar  que 
fué  en  1232;  y  antes  de  terminar  el  mes  de  Septiembre:  en  la  carta- 
puebla  de  Peñarroya,  expedida  en  dicho  mes  de  la  era  1270,  suscribe 
el  de  Alagón  como  señor  ó  dominante  ya  en  Morella. 


(1)     A.  C.  A.-Perg.  480. 


224  DON  BLASCO  DE  ALAGÓN,  SEÑOR  DE  MORELLA 

Prosiguen  refiriéndonos  los  autores  aludidos  que  de  tan  notable- 
acontecimiento  se  dio  pronto  aviso  al  rey,  quien  se  apresuró  á  acudir 
para  la  toma  de  posesión,  aunque  no  tan  presto  como  aquellos  afir- 
man, puesto  que,  según  la  Crónica  y  los  Anales^  no  llegó  aquí  hasta 
bien  pasada  la  fiesta  de  San  Miguel  y  bien  entrado  el  invierno.  Vino- 
el  monarca  á  instancias  de  Fernando  Díaz,  que  decía  ser  cosa  más  fá- 
cil arrancar  la  plaza  de  poder  de  moros  que  de  un  hombre  como  el  que 
la  tenía...  ¿A  tanto  ascendía  su  poderío?  «Era  don  Blasco,  dice  Zurita, 
de  los  hombres  que  suelen  intentar  cuanto  la  confianza  les  basta  á  pro- 
meter, y  que  pretenden  conseguir  premio  cierto  donde  la  esperanza  es 
incierta:  y  con  sus  vasallos  andaba  por  su  parte  haciendo  guerra  á  los 
moros,  y  con  tratos  de  los  de  algunas  villas,  procuraba  que  se  entre- 
gasen á  él  ofreciendo  que  los  defendería  y  ampararía  en  sus  casas  y 
haciendas»,  añadiendo  á  continuación,  que  tenía  valor  y  estado  para 
defender  de  cristianos  y  moros  lo  que  ganase  (1).  Pudo  haber  exagera- 
ción en  tales  apreciaciones,  porque  todo  esto  se  escribió  muy  posterior- 
mente, y  con  el  tiempo  los  sucesos  se  abultan.  Sin  embargo,  se  trataba 
de  un  hombre  poderoso,  cuya  presa  equivalía  á  tanto  como  un  con- 
dado, y  se  comprende  que  la  regia  comitiva  se  acercara  á  Morella 
sigilosamente,  haciendo  alto  en  un  cerro  que  después  se  llamó  del  Rey, 
donde  todo  un  monarca  de  Aragón,  cuya  fama  era  bien  sonada,  hubo 
de  aguardarle  todo  un  día  y  una  noche,  sin  probar  bocado  y  sin  más 
amparo  del  frío  y  de  la  nieve  que  el  resguardo  de  una  baja  y  estrecha 
cueva.  Resistióse  aquél  en  un  principio  á  entregar  la  fortaleza,  recor- 
dando lo  prometido  anteriormente  y  sin  duda  para  sacar  más  partido 
del  negocio;  mas  al  fin  tuvo  que  ceder,  no  sin  arrancar  la  promesa  de 
ser  plenamente  recompensado  por  tamaña  cesión.  Obtuvo  la  villa  en 
feudo,  para  lo  cual  prestó  el  acostumbrado  homenaje,  según  la  rela- 
ción que  seguimos;  mas  la  escritura  estableciendo  todo  esto  (que  más 
adelante  transcribiremos)  no  se  firmó  hasta  algunos  años  después. 

Pronto  menudearon  las  recompensas  en  favor  del  flamante  señor 
de  Morella.  Hallándose  la  corte  en  Calatayud,  á  22  de  Febrero  del  año 
1233,  se  le  concedió,  en  remuneración  de  su  señalado  servicio,  la  dona- 
ción íntegra  de  las  fortalezas  y  villas  de  Sástago  y  María,  á  perpetui- 
dad y  con  derecho  hereditario  (2).  Más  adelante  recibió  en  las  mismas 
condiciones,  la  concesión  de  los  castillos  y  villas  de  Culla  y  Cuevas  de 
Avinromá;  y  en  el  propio  pergamino,  que  se  conserva  en  el  Archivo 
de  la  Corona,  consta  que  se  le  hace  todo  esto  por  el  magno  servicio 
prestado  con  motivo  de  la  toma  de  IVIorella:  propter  meritum  et  remii- 
neracionem  et  maynum  servicium  et  iitíle  quod  nobis  fecistis  in  capcio- 
ne  castri  et  villa  de  Morulla  (3). 


(1)  Lib.  III,  Caj).  XV. 

(2)  Zurita,  lib.  III,  cap.  XV. 

(3)  Poi'g.  núni.  fi44  de  la  Col.  de  este  reinado.  En  otra  escritura  poste- 
rior, se  lee  también:  «Blasco  Alagón  qui  ipsos  ibi  popularit,  et  qui  More- 
llam  lucratus  fuit  de  sarracenis». 


MATÍAS  PALLARES   GIL  22o 

Sin  pérdida  de  tiempo  procuró  el  de  Alag'ón  implantar  su  f^obierno 
y  nueva  organización  en  aquel  pequeño  estado:  á  las  conquistas,  seguía 
siempre  la  restauración  en  nuestro  país;  de  este  modo  eran  más  facti- 
bles y  seguras.  Titúlase  a(iuél  en  sus  disposiciones  maiordom.us  Ara- 
gonia  et  dominus  Morella.  A  17  de  Abril  de  12oo,  expide  carta  de 
población  á  favor  de  quinientos  vecinos  de  Morella;  les  otorga  los 
fueros  de  Sepúlveda  y  Extremadura,  y  les  señala  al  propio  tiempo  los 
límites  que  debía  alcanzar  la  jurisdicción  municipal  morellana  (inclu- 
sivas las  aldeas).  Ordena  que,  después  de  sus  días,  nadie  pueda  pechar 
ni  ejercer  dominio  alguno  ó  señorío  en  la  villa,  según  prescribían 
dichos  fueros,  quedando  sólo  abligada  al  pago  del  diezmo  y  primicia. 
Retiénese  los  molinos  entonces  existentes  y  el  derecho  de  cobrar  la 
cuarta  parte  de  sus  rentas  en  los  que  luego  pudiera  crear  el  Concejo  (1). 

Galardonó  también  á  varios  de  sus  caballeros  (jue  lo  habían  ayu- 
dado en  la  empresa,  estableciéndoles  en  las  aldeas.  Según  D.  José  Se- 
gura, dio  por  el  mismo  tiempo  el  señorío  de  Zorita  á  Andrés  de  Peralta; 
el  de  Olocau  á  Pedro  Arnaldo  Savlt;  el  de  Hervés-susans  (de  arriba,  ó 
Herveset),  á  Juan  Garcés;  el  de  Cati,  á  Ramón  Bacona:  el  de  Villores, 
á  unas  monjas  de  Jerica,  y  á  otros  caballeros,  los  de  Cinchtorres,  For- 
call y  Ortells.  En  el  archivo  de  la  Corona  (Reg.  11,  fol.  150)  consta 
también  que  dio  á  Bernardo  Monzón  la  torre  de  la  Zoma  (con  su  here- 
dad) de  la  Mata,  llamada  entonces  de  Iñigo  Sancho,  con  derecho.de 
establecer  un  horno  y  molinos. 

Dispuestas  así  las  cosas  de  su  señorío,  podía  acudir  á  donde  las 
necesidades  del  ejército  real  lo  demandaban.  Emprendida  la  conquista 
del  reino  valenciano  con  el  asedio  de  Burriana,  según  él  mismo  había 
aconsejado,  allí  se  personó  con  su  aguerrida  hueste.  Pero  ya  no  resul- 
tó en  esta  ocasión  el  consejero  imparcial  de  siempre,  de  cuya  sinceri- 
dad jamás  se  había  podido  dudar.  ,.; Acaso  no  le  complacía  el  asunto 
de  Morella,  tal  como  se  había  dispuesto,  y  se  condolía  de  no  quedar 
dueño  de  aquélla,  concesionario  perpetuo,  con  facultad  de  poderlo 
transferir  luego  á  sus  herederos?  Sea  de  esto  lo  que  fuere,  lo  cierto  es 
que  en  aquel  trágico  y  prolongado  cerco,  donde  tan  patente  se  puso 
el  heroísmo  de  los  unos  con  la  escasa  decisión  (por  no  decir  mala  fe)  de 
los  otros,  se  nos  presenta  como  asociado  con  estos  últimos,  los  eternos 
descontentos.  Aconsejó  al  rey  que  hiciera  levantar  el  sitio  y  abando- 
nara la  plaza,  sin  otra  razón  que  la  de  venirse  encima  la  recolección 
de  las  mieses  y  hnllar  aceptable  el  fuerte  tributo  que,  de  hacerlo  así, 
pagaría  el  rey  Zaen.  En  el  discurso  que  con  tal  motivo  se  dice  que 
hizo  D.  Blasco,  vénse  frases  que  marcan  claramente  su  mal  disimula- 
do disgusto,  al  par  que  su  carácter  soberbio  y  altanero:  «Cierto  es, 
cuentan  que  dijo,  que  los  reyes  quieren  comenzar  muchas  cosas, 
probando,  como  Vos  hacéis  en  este  lugar;  pero  no  todo  lo  que  comien- 
zan los  reyes  puede  llevarse  á  cabo  como  ellos  ijuieren;  porque  si  á 


(1)    Publicada  en  latín  por  D.  José  Segura  y  Barreda  en  su  obra  Mordía 
y  sus  aldeas,  tomo  I,  pág.  188. 

15 


226  DON  BLASCO  DE  ALAGÓK,  SEÑOR  DE  MORELLA 

cabo  se  llevara  todo  lo  que  vosotros,  reyes,  queréis,  ya  podría  decirse 
que  serían  vuestras  todas  las  tierras  del  mundo»  (1).  Es  decir  que, 
aquel  hombre  que  poco  antes  había  aconsejado  la  empresa  y  que  tanto 
podía  influir  en  las  decisiones  del  soberano,  trató  ya  de  hacer  retroce- 
der á  éste  en  los  primeros  pasos,  calificándole  de  poco  menos  que  de 
ambicioso,  cuando  acaso  á  sus  palabras  no  las  alentara  otra  cosa  que 
ia  propia  ambición! 

Continuaba  la  corte  en  Burriana  en  julio  de  123o;  el  22  fué  hecha 
la  donación  de  Gisbert  á  los  Templarios,  y  el  25,  festividad  de  Santia- 
go, se  dio  á  los  mismos  una  parte  de  la  villa  nuevamente  adquirida 
(partem  ville  Burriana  noviter  adquisitc):  en  una  y  otra  escritura 
prosigue  el  de  Alagón  titulándose  mayordomo  (2).  En  la  Crónica  real 
se  dice  que  quedaron  D.  Blasco  y  D.  Jimeno  de  Urrea  como  custodios 
de  la  indicada  villa,  hasta  que  les  relevara  D.  Pedro  Cornel  con  la 
gente  que  debía  traer  de  guarnición,  cosa  muy  posible,  ya  que  fué 
éste  quien  sustituyó  luego  al  primero  en  el  cargo  de  mayordomo.  Poco 
tiempo  estuvo  el  rey  fuera  de  Burriana,  puesto  que  en  17  de  agosto 
estaba  allí  otra  vez,  tras  de  haber  visitado  la  ciudad  de  Barcelona 
(días  8  y  9),  fechando  también  en  el  referido  lugar  el  10  y  15  de  no- 
viembre (3).  En  esta  última  fecha  formaba  parte  del  real  séquito 
D.  Artal  de  Alagón,  hijo  del  que  nos  ocupa;  pero  no  D.  Blasco,  el  cual 
permaneció  desde  entonces  un  tanto  apartado  de  los  asuntos  de  la 
guerra,  muy  probablemente  porcpie  le  tenía  disgustado  la  forma  en 
que  continuaba  la  posesión  de  Morella.  Al  parecer,  la  donación  en 
feudo  de  esta  villa,  y  de  que  se  habla  en  la  Crónica,  sólo  descansaba 
€n  la  palabra  del  monarca  y  de  respetables  testimonios;  mas  ningún 
documento  lo  afianzaba,  ni  aparece,  hoy  por  hoy,  por  parte  alguna: 
de  aquí  la  causa  de  su  disgusto  y  de  su  alejamiento  de  la  cosa  públi- 
ca, según  todas  las  trazas. 

Jaime  I  necesitaba  de  los  servicios  de  tan  activo  caballero  y  gran 
privado,  y  al  fin  y  al  cabo  justo  era  reconocerle  la  parte  de  razón  que 
le  asistía.  Procuró  atraerle  á  su  fidelidad  en  una  concordia  amistosa, 
en  la  que  le  cedió  la  referida  villa  para  durante  su  vida,  reteniéndose 
el  rey  la  torre  Celoquia,  que  tendría  en  tercería  D.  Hernando  Díaz  ú 
otro  en  su  defecto.  Ajustóse  esto  en  Montalbán,  á  11  de  mayo  del  año 
1235:  Zurita,  hace  referencia  de  ello  bajo  el  año  1234:,  pero  el  original 
trae  la  era  1273.  Constituye  esta  escritura  uno  de  los  recuerdos  más 
interesantes  de  las  relaciones  entre  D.  Blasco  y  el  Conquistador;  es 
también  muy  poco  conocida  en  sus  detalles,  por  cuya  razón  la  trans- 
cribo al  final  como  apéndice. 

Y  no  paró  en  esto  la  liberalidad  del  monarca:  en  el  propio  día  y  en 


(1)  Historia  de  Jaime  I  el  Conquistador,  traducción  de  los  Sres.  Flotats 
y  Botar  ull. 

(2)  A.  C.  A.— Pergs.  494  v  49ó. 

(3)  A.  C.  A —Pero-.  503. 


MATÍAS   PALLARES   GIL  227 

la  misma  población  le  otorg-ó  los  castillos  y  villas  d(!  Culla  y  Cuevas 
de  Avinroiuá  de  que  más  atrás  hemos  hecho  mención. 

"  Pero  con  dichas  concesiones  sólo  se  consiguió  que  U.  Blasco  acu- 
diera y  tomara  parte  de  la  expedición  en  que  se  puso  cerco  á  Cullera, 
y  pasando  por  la  veg-a  de  Valencia,  se  ganaron  las  torres  de  Monteada 
y  Museros  (1).  En  el  siguiente  año  de  1236,  asistió  á  las  cortes  reunidas 
en  ]\[onzón;  mas  en  la  heroica  defensa  del  Puig  ya  no  vemos  sino  á  su 
hijo,  permaneciendo  él  en  Aragón,  ya  porque  la  edad  y  las  fuerzas  no 
le  permitieran  ya  ciertas  andanzas,  ya  más  probable  porque  tuviera 
aim  por  pobre  cosa  la  donación  vitalicia  de  xMorella,  que  hubiera  de- 
seado tener  á  perpetuidad  y  con  derecho  de  transferirlo  á  sus  descen- 
dientes. Otra  vez  se  opuso  á  los  avances  de  la  guerra,  especialmente 
tras  de  haber  muerto  en  el  Puig  su  valeroso  defensor  Bernardo  Guillén 
de  Entenza;  otra  vez,  haciendo  causa  común  con  el  infante  D.  Fer- 
nando y  otros  ricos  hombres,  aconsejó  que  fuese  abandonada  tan 
excelente  fortaleza  y  se  dejara  la  lucha  para  mejor  ocasión.  Y  aquí  es 
donde  más  elevada  aparece  la  figura  del  Conquistador,  no  atendiendo 
aquel  consejo  y  prosiguiendo  con  empeño  la  conquista.  Cierto  que  no 
estaba  desprovisto  de  razón  lo  que  por  su  parte  alegaban  los  conseje- 
ros de  la  corona,  pues  el  monarca  era  en  extremo  decidido  y  en  un 
momento  aciago  podía  perderse  todo;  pero  ¿es  posible  que  sin  grandes 
esfuerzos  y  sin  aventurar  mucho  pudieran  llevarse  á  cabo  empresas 
como  aquella? 

Tampoco  asistió  al  célebre  sitio  y  toma  de  Valencia.  IMientras  el 
ejército  real  y  otras  milicias  asediaban  la  importante  ciudad,  D.  Blas- 
co con  los  suyos,  según  escribe  el  citado  Sr.  Segura,  hizo  una  batida 
contra  los  moros  que  ocupaban  las  inmediaciones  de  Morella.  A  últi- 
mos de  agosto  de  1237,  ganó  el  castillo  y  lugar  de  Galintort  (hoy 
Castellfort),  al  que  concedió  á  los  pocos  días  la  carta  de  población  á 
favor  de  Ferrer  Sagarra  para  poblar  (ad  pnpulandum),  permitiéndole 
tener  justicia  y  concejo,  abrir  horno  y  molino,  con  la  sola  obligación 
de  pagarle  anualmente  tres  cahíces  de  trigo.  Igual  ó  parecido  privile- 
gio otorgó  al  pueblo  de  Culla;  y  en  su  término,  cerca  del  río  Truchas, 
droyectó  fundar  una  población  que  por  las  grandes  franquicias  que  le 
otorgó  (entre  otras  la  de  poder  gozar  su  municipio  hasta  la  parte  del 
derecho  señorial)  se  llamó  Villafranca  del  Sait  ó  del  Señor  (hoy  del 
Cid),  cediéndola  libremente  á  Marcos  de  Villarlongo,  Gracián  Navarro 
y  otros,  en  25  de  Enero  de  1239.  En  esta  fecha^  autorizó  también  á 
Juan  de  Brusca  y  30  pobladores  más  para  fundar  otro  poblado  en  una 
heredad  propia,  término  de  Cuevas  de  Avinromá,  llamada  Alboca- 
•cer  (2). 

Para  contrarrestar  el  mal  efecto  que  produciría  la  ausencia  de  los 
Alagón  en  la  conquista  de  la  capital  valenciana,  D.  Artal  se  unió  con 
«el  vizconde  de  Cardona  para  efectuar  una  expedición  por  tierras  de 


(1)  Zurita,  lib.  III,  cap.  XXI, 

(2)  Obra  citada,  tomo  II,  pág 


págs.  168  y  470. 


228  BON  BLASCO  DE  ALAGÓN,  SEÑOR  DE  MORELLA 

Murcia.  Combatieron  á  Villena,  siendo  rechazados  por  los  moros. 
Luego  asaltaron  la  villa  de  Saix,  apoderándose  de  gran  parte  de  la 
misma;  pero  en  lo  más  recio  de  la  pelea,  murió  el  esforzado  hijo  de 
D.  Blasco  de  una  piedra  que  le  arrojó  un  sarraceno  desde  un  terrado, 
por  cuya  razón  tuvieron  que  regresar  los  expedicionarios  (1). 

D.  Blasco,  todavía  le  sobrevivió  á  su  hijo  algunos  años;  pero  en 
documento  de  1249,  consta  ya  como  fenecido  (quondam.  difuncto).  El 
monarca  entró  entonces  en  plena  posesión  del  señorío  de  Morella, 
sienilo  su  primera  providencia  dictar  otra  carta-puebla,  confirmando 
la  que  ya  regía  de  D.  Blasco.  Quiso  mostrarse  espléndido  con  sus 
nuevos  vasallos ;  y  en  el  mismo  día  (IG  de  Febrero  de  dicho  año) 
expidió  privilegio  de  exención  de  lezda  y  peaje,  poniendo  asimismo 
á  los  moradores  bajo  su  protección  y  custodia  (2).  En  6  de  Marzo 
de  1257  concedió  terreno  para  una  plaza,  donde  la  villa  pudiera 
celebrar  su  feria  y  mercado,  tener  su  peso  y  medidas,  con  facultad, 
además,  de  levantar  50  obradores,  pagándole  los  arrendatarios  un 
morabetín  de  censo  al  año  (3).  Tres  estatutos  otorgó  también  en  el 
espacio  de  poco  tiempo:  uno  á  favor  de  los  jadíos  que  acudiesen 
á  vivir  en  la  localidad,  dándoles  los  mismos  privilegios  que  ya  goza- 
ban los  de  la  aljama  (4);  otro  sobre  corte  de  maderas  y  hornos  (5),  y 
otro  para  que  pudieran  formar  parte  de  la  junta  de  Teruel  (6). 
Finalmente,  en  4  de  Marzo  de  1273,  les  dio  licencia  para  conducir 
á  la  villa  el  agua  de  la  fuente  de  Vinachos  y  de  construir  molinos  (7). 

Si  hemos  de  dar  crédito  á  los  historiadores  de  JMorella,  el  célebre 
y  único  señor  de  esta  villa  tuvo  un  fin  desastroso:  quiso  hacer  armas 
contra  Don  Jaime,  dicen;  «se  atacaron  los  dos  partidos  y  á  las  pocas 
horas  el  partido  del  Rey  triunfó,  quedando  el  mismo  D.  Blasco  en  el 

campo  de  batalla  cadáver» Mas,  sobre  no  apoyarse  el  hecho  en 

escrituras  conocidas,  resulta  que  cuantas  rebuscas  he  practicado  en  el 
Archivo  de  la  Corona  en  comprobación  de  ello,  han  resultado  infruc- 
tuosas. De  quien  se  halla  que  sostuvo  cierta  lucha  con  el  rey 
Don  Jaime,  es  de  un  hijo  de  D.  Artal  y  nieto  del  renombrado 
D.  Blasco.  Llevaba  igual  nombre  y  apellido  que  su  abuelo,  por  lo  que 
ha  podido  haber  alguna  confusión  en  todo  ello.  En  1260,  entró  éste  en 
posesión  de  la  ricahombría  de  su  casa;  el  Monarca  le  concedió  tener 
hasta  treinta  Caballeros  á  su  mando,  asignándole,  de  diferentes  luga- 
res, una  pensión  anual  de  15,000  sueldos  jaqueses  (8).  Pero  algunos 
años  después  se  unió  á  los  muchos  nobles  que  pretendían  estar  agra- 


(1)  Zurita,  lib.  III,  cap.  XXXV. 

(2)  Segura  y  Barreda,  tomo  I  y  II,  fols.  191  y  419. 

(3)  A.  C.  A.— Reg.  9,  fol.  12. 

(4)  A.  C.  A.— Reg.  12,  fol.  145. 

(5)  A.  C.  A.— Reg.  21,  fol.  25. 

(6)  A.  C.  A, -Reg.  21,  fol".  142. 

(7)  A.  C.  A. -Reg.  21,  fol.  142. 

(8)  A.  C.  A.— Reg.  11,  fol.  234. 


MATÍAS   PALLARES   GIL  229 

viaclos  con  el  Rey,  y  levantándose  en  armas,  causó  enormes  daños  en 
los  lugares  de  Culla,  Vilbifranca  y  Vistabella  y  contra  Guillén  de 
Anglesola  que  se  oponía  á  sus  revoltosos  planes;  por  cuyas  razones  se 
le  condenó  á  restituir  á  la  Real  corona  el  castillo  de  Bástago,  asi  como 
las  torres  de  Galintort  y  heredades  contiguas,  salvo  aquellas  que 
tenía  obligadas  al  dote  de  D.''  Justiana,  su  mujer.  En  19  de  Febrero 
de  1264  se  le  exigía  por  Reales  letras  esta  restitución,  al  propio  tiem- 
po que  se  ordenaba  a  los  Justicias  y  Caballeros  del  Reino  que  persi- 
guieran á  D.  Blasco  y  le  causaran  cuantos  daños  pudiesen  (1).  Y  sin 
embargo,  la  cuestión  no  adquirió  graves  proporciones:  en  11  de  Abril 
del  citado  año,  se  le  hizo  la  promesa  de  que,  si  obtenía  del  de  Angle- 
sola que  retirase  las  demandas  que  contra  él  formulara,  le  sería 
devuelto  el  castillo  de  Bástago  con  los  derechos  que  allí  tenía  (2); 
y  debió  acogerse  á  esta  especie  de  concordia,  por  cuanto  en  2  de 
Mayo  se  ordenaba  á  Arnaldo  de  Horta  que  prestase  homenaje  al  de 
Alagón  por  el  expresado  castillo  (3).  Tiempos  después  prestó  este 
nieto  de  D.  Blasco  excelentes  servicios  á  la  Patria  y  á  sus  Reyes. 

Durante  el  señorío  de  Don  Jaime  en  Morella,  concedió  muchos 
heredamientos  y  facultades  á  las  personas  que  gustaron  de  estable- 
cerse allí.  En  1)  de  Mayo  de  1250,  otorgó  á  Jaime  Bernardo  de  Figue- 
roa  un  molino  en  el  término,  bajo  el  censo  anual  de  seis  cahíces  de 
trigo.  En  15  de  Septiembre  de  1259,  dio  permiso  á  Bernardo  de  Made- 
ras, Ramón  de  Aguiló  y  Pedro  Sancho,  para  poblar  la  tierra  que 
mediaba  entre  el  castillo  y  la  iglesia,  facultándoles  para  levantar 
casas  en  dicho  espacio  (4).  En  el  siguiente  año  y  diezciocho  del  propio 
mes,  autorizó  el  establecimiento  de  un  horno  en  Portell,  aldea  de 
Morella,  á  Berenguela  de  Copons,  (viuda  de  Guillén  del  mismo  ape- 
llido) y  á  sus  hijos  (5).  También  dio  facultad,  en  este  año  á  Mateo 
Cortina  para  construir  un  almudí  de  piedra,  por  lo  que  le  sería  abona- 
da cierta  cantidad  que  adeudaban  Ferrer  de  Lucino  y  Guillén  de 
Anglesola  (6).  Hizo  asimismo,  en  distintas  fechas,  concesiones  de 
menos  importancia  á  Bernardo  de  Binatea,  Teresa  Molinera,  Lorenzo 
de  Tarazona,  Flamenco  del  Hospital,  Berenguer  Vives,  Juan  de  Vio- 
leta, Berenguer  de  Espignol,  etc.  Mas  uno  de  los  más  favorecidos  fué 
García  de  Borgia,  quién  recibió  en  1262  la  mitad  de  un  campo  que 
había  sido  de  Bernardo  Calza,  y  IMabilia,  su  mujer,  sito  en  la  Font  del 
Cap;  la  heredad  que  había  sido  de  Romeo  Torner,  en  Vallbona, 
con  otras  que  habían  pertenecido  á  Raimundo  Marín  y  Berenguer 
Fuster  (7). 


0) 

A. 

C. 

A. 

-Reg. 

12, 

fol. 

145. 

(2) 

A. 

C. 

A. 

-Reg. 

13, 

fol. 

164. 

(3) 

A. 

C. 

A. 

-Reg. 

13, 

fol. 

165. 

(4) 

A. 

C. 

A. 

-Reg. 

10, 

fol. 

144. 

(5) 

A. 

C. 

A. 

-Reg. 

11, 

fol. 

151. 

(6) 

A. 

C. 

A. 

-Reg. 

11, 

fol. 

263. 

(7) 

A. 

c. 

A. 

-Reg. 

12, 

fol. 

313. 

230  DON  BLASCO  DE  ALAGON,  SEÑOR  DE  MORELLA 


APÉNDICE 


«^líinifestum  sit  ómnibus.  Quod  nos  Jacobixs  Dei  gratia  rox  Aragonuní' 
et  regui  Majoricarum  comes  Barchinone  et  Urgelli  et  dominus  Montis  pesu- 
lani.  Attendeu  tes  et  considerantes  multa  et  grata  servicia  que  vos  fldelis 
noster  Blaschus  de  Alagone  nobis  fecistis  et  cotidie  facitis  et  facietis  veui- 
mus  vobisciim  ad  bonam  pacem  et  coucordiam  et  amicabilem  composicionem 
super  contencioneni  quam  erat  inter  nos  et  vos  super  castrum  et  villam  de 
Morellam.  Igitur  cum  hac  presenti  carta  damus  et  concedimus  vobis 
dompno  Blascho  de  Alagone  villam  de  Morella  cum  ómnibus  terminis  et 
pertinenciis  et  exitibus  et  redditibus  suis  et  cimi  hominibus  et  feminis  ibi 
habitantibus  qui  nunc  sunt  vcl  in  antea  fuerint  habitantes  et  cum  ómnibus 
melioramentis  que  ibi  facitis  et  faceré  possitis  et  cum  ómnibus  juribus  et 
pleno  dominio  quod  nos  ibi  habemus  vcl  habere  debemus  uUo  modo:  sub  tali 
condicione  quod  dictam  villam  cum  ómnibus  supradictis  habeatis  teneatis 
posideatis  et  expletetis  sine  retentu  nostro  aliquo  ómnibus  diebus  vite  ves- 
tre.  Retinendo  nobis  caput  castri  de  Morella  quod  vocatur  Celoquia  ([uam 
Celoquiam  teneat  per  nos  et  per  vos  in  fidelitate  dompnum  Ferrandum  Díaz 
et  si  forte  dictum  F.  Díaz  contingerit  mori  vel  vellet  illam  dimitere  teneat 
dictam  Celoquiam  Ximinus  Petri  de  Tirásone  et  si  forte  de  ipso  eveniret 
vel  nollet  illam  tenere  teneat  illam  ille  miles  quem  nos  et  vos  eligimus  ad 
voluntatem  utriusque  sub  eandem  fidelitatem.  Et  nos  Jacobus  res  Arag'O- 
num  promittimus  et  convenimus  quod  B.  de  Alagone  in  fide  et  legalita- 
te  nostra  per  nos  et  omnes  successores  nostros  quod  in  dicta  villa  de 
Morella  nec  in  suis  terminis  nec  in  hominibus  uec  in  exitibus  vel  redictibus 
.  non  tangamus  nec  capiamus  vel  forciamus  uUo  modo  ómnibus  diebus  vite 
nostre  nec  aliquis  pro  nobis  immo  faciemus  eam  vobis  t?nere  et  posidere  et 
habere  et  espletaro  in  omni  vita  vestra  et  erimus  vobis  adjutores  et  vali- 
tores  contra  omnes  homines  solvendo  nobis  ((uod  post  dies  vestros  reverta- 
tur  ad  nos  vel  ad  successores  nostros  villa  et  castrum  de  Morella  cum 
ómnibus  supradictis  et  melioramentis  que  ibi  feceritis  excepta  hereditate 
vestra  scilicet  VII  jovatas  terre  in  illo  loco  ubi  vos  illas  ad  tempus  vestri 
retenuistis  et  exceptis  hereditatibus  vestrorum  milituum  et  vestrorum 
hominum  de  creacione  vestra  sicut  illas  eis  assignastis  et  dedistis  et 
similiter  de  ordinibus  quos  hereditastis  pro  nobis  et  ad  majoi-em  vestram 
sicuritatem.  Nos  Jacobus  rex  Aragonum  juramiis  sui)er  librum  et  crucem 
Domini  tactis  sacrosantis  Evangeliis  hec  omnia  supradicta  atendere  et 
complere  fideliter  bona  fide  etrecipimus  a-os  B.  de  Alagone  in  Dei  fidei  et 
legalitate  nostra.  Et  si  forte  hec  omnia  non  atenderemus  et  contra  in 
aliquo  veniremus  et  infra  XXX  dies  faciendo  nobis  illud  scire  non  facere- 
raus  vobis  plenària  satisfaccionem  volumus  et  mandamus  quod  Ferrandum 
Diaz  vel  ille  fidelis  qui  tenuerit  castrum  videlicet  Celoquiam  de  Morella 
reddat  vobis  Celoquiam  et  non  teneatur  nobis  vel  successoribus  nostris 
de  ominio  et  sacramento  nec  de  carta  inter  nos  et  vos  etillum  inde  fac- 
ta.  Et  in  super  nos  Jacol)us  rex  Arag'ouum  recipimus  dictum  Ferrandum 
Diaz,  fidelem  nosti-um  et  omnes  fideles  qui  post  ipsum  venieut  et- om- 
nes homines  qui  pro  eis  estabunt  in  Celoquia  de  Morella  in  Dei  fide  et 


MATÍAS    I'AI.LAIÍÉS   Gil.  2:il 

lep'alitato  nostra.  Siniiliter  nos  Blasclius  do  Alag'onc  et  Artaldus  lilius  nostor 
promutinius  ot  convoninius  vobis  domino  Jacobo  rej^'i  Arag'onnm  et  siiccos- 
soribus  vestris  (juod  post  dios  vito  nio(í  de  me  dompno  B.  do  Alagone  tant\i- 
modo  reddannis  et  tradamus  et  liberenuis  vobis  et  vestris  qui  i)ro  vobis- 
reg'nabunt  in  Aragone  castrum  et  villa  de  Morella  ciim  omnibvis  terminis  et 
portiiienciis  ot  cum  ómnibus  juribus  et  dominio  et  ciim  hominibus  et  feminis 
ibi  habitantibus  ot  cum  ómnibus  melioramentis  ibi  factis  sicut  meliiis  et 
integrius  dici  vel  intelligi  [totest  ad  salvamentum  ot  comodum  vestriim  ves- 
trarum(|ue  ad  faciiMulo  indo  vestram  jiropiiam  voluntatem  sicut  de  vostra 
propria  hereditate  siiu>  omni  uostro  nostrorumque  retentu  retinendo  nobis 
et  nostris  successoribus  omni  temporo  dictaní  ])ropriam  lieroditatom  nostrem 
ot  salvando  hereditates  illas  que  sunt  de  niilitibus  et  hominibus  creacionis 
nostri  et  do  ordinibus  sicut  siiperius  continetnr  et  ad  majorem  vestrii 
vestrarumcjue  securitatem.  Xos  B.  de  Alag'one  et  filius  noster  Artaldus  facie- 
mus  vobis  ominium  mannum  et  oris  corporaliter  hec  omnia  supradicta  at- 
tíMidero  ot  complerí!  bona  tide  et  sine  fraudo  et  <juod  contra  has  convenien- 
cias ullo  modo  non  veuiamus  nec  ven  iré  faciamus  immo  erimus  vobis  et 
v(>stris  legales  et  tideles  et  promittimus  et  convenimus  quod  dictum  castrum- 

quod  dicitur  Celoquia  de  Morella  non   capiemus vel  violencia  ec  con- 

tenciemus  vel  consiliabimus  ullo  temporo  quod  exiat  de  posse  F.  Diaz  vel 
illius  ñdelis  qul  per  nos  et  vos  dictum  castrum  tenuerint.  Immo  promittimus 
et  convenimus  sub  ñde  nostra  et  omnia  quod  vobis  faciemus  quod  nos  juva- 
bimus  predictum  tidelem  ([uecumque  sit  dictum  castrum  scilicet  Celociuiam 
de  Morella  tenere  posidere  et  defeiisere  sicut  dictum  est  et  si  forte  coutin- 
g-eretquod  nolit  Deus  dictum  Celoquiam  foro  captam  vel  furatam  vel  tractam 
de  posse  dicte  fidelis  ali(|Xia  ocasione  quod  juvemus  vos  cum  omni  posse 
nostro  quo  usque  dictum  castrum  et  Celoquiam  revertatur  in  posse  dicti 
fidelis  nostri  vel  alicujus  alterius  quam  nos  ct  vos  eligemus  ad  voluntatem 
utriusque.  Et  si  nos  B.  de  Alagone  et  Artaldus  ñlius  noster  in  aliquibus 
istarum  predictarum  reriim  deveuimus  vol  super  hoc  contra  vos  ot  pros- 
criptas conveniencias  veniremus  et  infra  XXX  dies  faciendo  nobis  illud 
scire  non  faceremus  vobis  vel  vestris  plonariam  satisfaccionem  volumus 
solvimus  et  mandamus  (|uod  ille  fidelis  qui  tonuerit  Celoquiam  de  Morella 
reddat  vobis  et  vestris  Celoquiam  ad  faciendum  inde  \estram  propriam 
vestrorumque  voluntatem  sine  aliqíio  retentu  nostro  vel  nostrorum  et  non 
teneantur  nobis  de  ominio  et  sacramento  nec  de  carta  inter  nos  et  vos  et 
illum  inde  facta;  et  in  super  nos  B.  de  Alagone  et  Artaldus  filius  noster 
recipimus  dictum  Ferrandum  Diaz  fidelem  nostrum  et  omnes  fideles  ([ui  post 
ipsum  veniret  et  omnes  homines  qui  pro  eis  stabunt  in  Celoquia  de  Morella 
in  Dei  fide  et  nostra  legalitate.  Datiim  apud  Montem  albanum  V  idus  Madii 
in  era  MCCLXX  tercia. 

Signiim  Jacobi  Dei  gracia  regis  Aragonum  et  regni  Majoricarum  comi- 
tis  Barchinone  et  Urgelli  et  domini  Montis  pesulani.  Testes  hujus  rei  sunt 
Trencauele  vice  comes  Bederri,  Rodericus  Boso  comendator  de  Monte  alba- 
no,  Rodericus  Ximini  de  Lusia,  F.  Petri  de  Pina,  Bernardus  de  Contelli, 
P.  Petri  justitia  Aragonum,  P.  Arzes  de  Roda,  Sancius  de  Antillon,  Ximo- 
nus  Petri  de  Osa,  Guillelmus  de  Asin,  R.  de  Calvera.  Signum  Marquisi 
scriptoris  qui  mandato  domini  regis  et  dompni  Blasqui  de  Alagone  hanc 
cartam  seripsi  et  per  Alphabetum  divisi  loco  dia  et  era  prefixis».  (Perg.  643 
de  la  Col.  de.  Jaime  /.— A.  C.  A.) 

Matías  Pallares  (¡il. 


Mullerament  del  Infant  En  Pere  de  Cathalunya 
ab  Madona  Constança  de  Sicilia 


L'expandiment  de  la  dominació  catalana  a  la  mar  Mediterrània, 
es,  sens  dupte,  un  dels  aspectes  més  importants  de  la  política  de  nostre 
gran  Rey  En  Jaume,  qui  si  per  son  tracte  patriarcal  ab  sos  sotsmesos, 
puix  en  mitg  de  sa  splendent  grandor  parlava  ah  hom  qui  s'acostàs  a 
sa  persona  mentres  cavalcava  per  les  ciutats  o  viatjava  per  ses  terres, 
seya  a  la  taula  de  sos  propris  vassalls  e  no  menyspreuhava  los  consells 
donats  per  sos  inferiors  més  avesats  en  experiença  's  captivà  l'amor 
del  poble  català  ab  qui  visqué  íntimament  compenetrat,  per  sa  perso- 
nalitat tan  special  e  propria  entre  tots  los  sobirans  de  son  temps,  per 
sa  fama  de  guerrer  dextre  e  invencible,  per  son  cor  noble  e  sperit  pre- 
gon, per  sa  previsora  política  e  savia  llegislació,  meresqué  ocoupar  lo 
primer  llocli  en  lo  món  civilisat  de  la  seua  època,  no  pas  de  les  menys 
abundoses  en  hòmeus  cèlebres.  Per  axò  son  nom  es  romàs  en  l'Histo- 
ria ab  lluliissors  d'astre  de  primera  magnitut. 

L'expansió  marítima,  idea  política  ja  tradicional  de  la  casa  de 
Barcelona,  desenrotllada  en  sengles  voltes,  era  de  llonch  temps  en  la 
pensa  d'En  Jaume.  La  primera  part  fou  executada  per  les  armes  ab  la 
con(|ues'ta  de  ;\lallorques  en  1l'29  a  V2o'2:  la  segona,  si  be  nostre  Eey 
no  pogué  veure-la  realisada  durant  la  seua  vida,  hi  sentà  les  bases 
pera  assolir-la  per  la  diplomacia,  o  sia  per  lo  mullerament  de  son  fíll, 
l'Infant  En  Pere,  hereu  de  la  corona  de  Cathalunya,  ab  Madona  Cons- 
tança, filla  de  Manfrè,  Rey  de  Sicilia.  La  trascendencia  d'aquest  fét  no 
s'amaga  a  ningú,  car  fou  l'herèu  de  Cathalunya  e  per  tant  nostra 
Nació  meteixa  qui  havia  de  sentir  les  influences  de  l'unió  de  les  cases 
de  Barcelona  e  de  Sicilia.  Les  llongues  e  glorioses  lluytes  de  resultat 
propici  a  nostra  Patria  testimonien  amplement  aytal  afirmació. 

Aquest  es,  sens  dupte,  lo  fét  més  important  de  la  política  matrimo- 
nial de  nostre  Rey,  la  qual  venia  signar  noves  orientacions,  anch  que 
per  dissort  massa  tart  pera  corretgir  les  errades  de  sos  primers  anys 


DAMKI.    (i  I  RON  A  2:);) 

de  regnat,  no  imputables  verament  a  nostre  Rey,  mes  sí  a  sos  conce- 
llers  iiui  ol)li(lareu  l'importanca  que  havía  pera  Cathalunya  de  servar 
la  scua  intiuon^'a  en  la  (íallia  meridional. 

En  bréu  cop  d'ull  pot  ésser  vista  la  situació  de  la  nostra  Patria,  al 
temps  del  smentat  mulleranient. 

La  prepondera n(;a  de  Cathalunya  en  la  (íallia  (lue  nuil  poder 
havía  pog'ut  contrastar,  compreníe,  en  lo  comnien(j'ament  del  XIU'-" 
secle  los  stats  situats  entre'l  limit  occidental  del  comtat  de  Bearn  tro 
los  Alps  marítims  e  Niça;  de  les  montanyes  del  Cantal  en  l'AIvernia  e 
la  Dordonye  a  la  mar  Mediterrània. 

Les  lluytes  e  rancúnies  entre  atiuests  divers  stats  d'una  part  e  l'ap- 
parició  de  la  nova  política  invasora  do  la  dynastía  dels  Capets  de  la 
França  del  Nord,  d'altra,  sostinguda  per  lo  poder  temporal  dels  Papes, 
provocaren  la  creuhada  portadora  de  la  guerra,  la  qual  fou  sols  un 
pretext.  Nostre  rey  En  Pere  I  lo  Cathòlich,  se  sentí  primer  català 
avans  (jue  apostòlich-romà  e  se  feu  campió  de  l'independença  de  Ca- 
thalunya e  de  la  (¡allia  meridional  contra  la  França,  quals  reys  dits 
«christianissims»  trovaban  sempre  pretexts  molt  christianissims  pera 
augmentar  llurs  territoris  (1).  En  la  batalla  de  Murét  1213  per  la  fi 
prematura  de  l'heros  de  nostra  causa,  l'influenca  catalana  eidlà  del 
Pyrenèu  rebé  son  primer  colp  mortal  de  gran  trascendença  pera  la 
nostra  Patria. 

La  manca  d'un  capdill  i\m  compenetrat  de  la  importança  d'aques- 
ta influença  e  de  l'unitat  national  conduhís  la  política  a  son  assoli- 
ment, fou  la  causa  de  cjue  la  pèrdua  de  Murét  no  fos  de  passatgera  re- 
lativa importança;  la  victoria  de  Simó  de  Montfort  marcà  lo  primer 
pas  enrerade  l'inHuenca  catalana  en  la  Gallia  meridional  a  favor  dels 
Capets  de  França. 

A  l'aveniment  d'aquests  fets  Jaume,  lo  flU  de  la  bondadosa  Maria 
de  Montpeller,  qui  après  havíe  d'ésser  lo  fundador  de  la  unitat  cata- 
lana ere  un  infant  de  cinch  anys.  Allavors  ere  necessari,  un  capdill 
qui  vindiqués  l'heritatge  deixat  per  En  Pere  lo  Cathòlich  aprofitant  la 
reactió  del  sentiment  nacional  quiscunjorn  més  forta  e  vigorosa  en  los 
stats  de  la  Gallia  meridional  de  la  Llengua  d'Oc  contra  la  França  del 
Nord. 

Per  dissort,  Jaume,  jovincell  sens  experiença, — en  potler  de  sos 
propris  enemichs  qui  havien  bon  compte  de  fer- li  ignorar  los  sentiments 
d'aquells  pobles, — no  vegé,  ni  après  hagué  entre  sos  concellers  qui  li 
fés  veure  l'importança  de  la  nationalitat  del  mitjorn  de  la  (íallia, 
problema  qui  a  la  fi  devíe  ésser  resolt  a  favor  de  la  dynastia  capetiana. 

La  gran  causa  per  la  qual  lo  rey  En  Pere  I  havía  donada  sa  vida, 
l'unitat  catalana,  ere  allavors  desconeguda  d'En  Jaume,  e  despreciada 
com  idea  política  per  sos  concellers  los  Cavallers  del  Temple.  Nostre  Rey 
passà  la  primera  època  de  son  regnat  en  recon([uerir — quasi  pot  ésser  dit 
aixís— la  corona  que'ls  nobles  d'Aragó  feyeu  trontollar  dessus  son  cap 


(1)    Historia  de  Cataluña,  Bofarull. 


234  MULLERAMENT    DEL   INFANT    EX   PERE   DE   CATHALUXYA 

adolescent.  Aquest  stat  de  coses  fou  qui  portà  les  consequençes  adver- 
ses pera  Cathalunya  en  la  causa  defensada  per  En  Pere  I,  car  ere 
necessari  pera  son  sosteniment  un  rey  ab  experiença  propria,  regint  un 
pays  fort,  tranquil  e  compenetrat  ab  son  monarca  en  l'idea  de  natio- 
nalitat.  Aixís  mentres  Jaume  reting-nt  ençà  del  Pyrenèuper  les  lluytes 
dins  sos  stats,  per  les  guerres  contre  los  serrahins  e  la  conquesta  de 
Mallorques,  Lluis  VIII  de  França  se  feye  mestre  de  quasi  tots  los 
payssos  de  la  Gallia  meridional  dessivs  los  quals  havia  dret  la  casa  de 
Barcelona. 

En  l'any  12*28  comença  la  segona  part  de  la  vida  del  rey  Conque- 
ridor, allavors  tjue  l'idea  de  la  conquesta  de  Mallorques  fou  iniciada. 
Aquesta  empresa  quasi  exclusivament  catalana  absorvé  l'attenció  e 
volença  d'En  Jaume,  e  Cathalunya  sempre  la  pai't  niés  fidel  de  son 
reyalme,  la  més  compenetrada  ab  les  idees  de  son  rey  se  donà  sens 
mesura  per  aytal  empresa,  ço  qui  fou  un  fort  derivatiu  de  populació, 
energies  e  riqueses  de  tota  classe. 

A  causa  d'aquesta  costosa  campanya,  sens  dubte,  En  Jaume — d'ençà 
de  sa  infantesa— no  traversa  novellament  lo  Pyrenèu  fins  l'any  1231 
pera  visitar  Montpeller.  Allavors  se  devie  retre  compte  de  l'antich 
poder  de  sos  passats  en  la  Gallia  meridional;  allavors  degué  començar 
dins  son  sperit  privilegiat  la  preoccupació  de  ço  qui  sdevenie  en  l'al- 
tra  banda  de  Pyrenèu  e  allavors  son  talent  polítich  tan  clarivident  devíe 
mesurar  tota  l'importança  del  be  ignorat  e  perdut,  del  temps  opportú 
passat  sens  sment;  son  cor  noble  devie  sentir  més  fondament  la  mes- 
iiuinesa  de  sos  concellers  qui  no  l'instruiren,  la  perfidia  de  sos  nobles 
({ui  sols  cercaren  enderrocar-lo  deslleyalment  en  comptes  d'ajudar-lo 
contre  l'enemich  comú.  Allavors  nasqué  en  ell  lo  propòsit  de  reconque- 
rir l'antiga  preponderança  de  la  casa  de  Barcelona  en  la  Gothia  e  la 
Provença,  e  de  restablir  l'hegemonia  de  Cathalunya  en  tots  aquells 
stats. 

Mes  sigui  per  co  que  la  lluyta  contre  los  serrahins  fos  més  necessà- 
ria pera  la  seguretat  de  sos  stats,  ensemps  menys  perillosa  de  complica- 
cions, sigui  que  la  continua  menaça  de  Castella  sempre  cercant  pre- 
textes pera  manifestar  sa  rancúnia  contra  Cathalunya  e  son  despit  per 
les  glories  del  Conqueridor,  fessin  reflexionar  nostre  rey  e  pesar  les 
probabilitats  de  bon  reeximent  en  una  nova  empresa  contra  la  França, 
En  Jaume  no  cregué  prudent,  en  aquella  occasi(3,  llençar-se  a  una 
lluyta  contra  un  stat  ja  potent  e  attendà  una  mellor  occasió  pera  inter- 
venir . 

En  tant  los  nobles  d'Aragó  onvejosos  de  la  gloria  e  de  les  ventatjes 
obtingudes  per  Cathalunya  en  l'expedició  a  ]\Iallorques,  obligaren  al 
Rey  d'empendre  l'expedició  a  Valencia,  car  los  aragonesos  aymants 
de  conquestes  per  terra,  mes  en  consonancia  ab  Uur  posició  geogràphi- 
ea  e  ab  llurs  tendències,  que  les  expedicions  marítimes  vers  les  quals 
los  catalans  havien  predilecció,  obligaren  lo  rey  de  distreure  son 
attenció  dels  negocis  de  l'altra  part  del  Pyrenèu  tant  impoi'tants  pera 
la  casa  de  Barcelona. 


DAMIEL   GIRONA  285 

P^ins  l'any  1230  no  torníi  a  Montpcller,  preoccupat  per  les  revoltes 
de  sos  súbdits  e  les  diferencies  ab  lo  bisl)e  de  Maguelone  unides  appa- 
rentment  a  favor  d'En  Jaume  per  la  decisió  de  l'Apostoli. 

A<iuestes  lluytes  seguiren  fins  1241,  llavors  que  lo  bisbe  de  Mag'ue- 
lone  se  sotsnietté  a  la  volenca  d'  En  Jaume.  En  1239  ab  oecasió  de 
rebre  homenatge  a  Montpcller  del  comte  de  Tolosa  Raymond  VII  c  de 
Ramón  Berenguer  de  Pro vença,  Jaume  sentà  les  bases  d'una  aliança 
para  reconquerir  lo  seti  que  son  pare  lo  rey  En  Pere  I  li  llegà  en  la  (íallia 
meridional,  e  començà  d'una  manera  activa  los  treballs  pera  contras- 
tar l'avenç  sempre  major  e  com  fatalment  inevitable  de  la  dynastia 
franca,  representada  per  un.  rey  sostingut  per  senyors  ambiciosos 
e  violents  (lual  jou  pesave  més  quiscun  jorn  dessus  les  terres  de 
Llengua  d'Och. 

Tots  los  sforços  d'En  Jaume  convergien  a  evitar  que'l  comtat  de 
Tolosa  passés  definitivament  a  França.  Profitant  les  dissensions  matri- 
monials de  Raymond  VII,  treballà  pera  casar  aquest  ab  Sanxa,  filla 
de  Ramón  de  Provença.  D'  aquesta  faysó  un  fill  nascut  d'aytal 
mullerament  s'haguere  reincorporat  del  comtat  de  Tolosa  e  a  més  la 
Provença,  inutilisant  aixís  lo  tractat  de  París  de  122Í). 

La  realisació  d'  ac[uest  projecte  unificant  lo  ]\ritjorn  sots  la  sobira- 
nia d' una  nova  dynastia  de  Tolosa  ab  lo  sosteniment  de  Jaume, 
haguera  realisada  l'unitat  nacional  de  la  (Tallia  meridional  e  l'hegemo- 
nia de  C-athalunya  restaurant  novament  l'idea  de  Pere  I.  Aquest  desitg 
de  la  reconstitució  del  Mitjorn,  era  tan  intenç  en  lo  rey  Jaume  que  li 
feu  oblidar  sa  noblesa  de  sempre  e  sa  justicia  allavors  que  prengué 
part  e  dirigí  lo  complot  ab  los  comtes  de  Tolosa  y  Provença  ab  palesa 
injusticia  contra  la  causa  de  la  seua  tia  Johana  d'Aragó.  Lo  valiment 
dels  Capets  era  a  punt  de  rebre  un  colp  fatal  si  la  mort  imi^revista  del 
Papa  Gregori  IX  e  la  següent  vacant  apostòlica  d'una  vuitena  de 
mesos,  durant  los  quals  Sanxa  de  Provença  maridà  ab  Ricart  germà 
del  Rey  d'Anglaterra,  no  haguesin  impedit  lo  bon  reeximent  dels  tre- 
balls d'En  Jaume. 

Restava  Beatriu  darrera  filla  del  comte  de  Provença,  e  Jaume  tre- 
ballant  per  lo  mullerament  de  Beatriu  ab  Raymond  VII  cregué  nova- 
ment assegurada  per  sempre  més  l'unió  de  Tolosa  e  Provença;  mes 
semblava  qu'en  lo  temps  ere  sonada  la  fi  de  la  nacionalitat  meridional 
e  sos  estats  marxaven  tots  malgrat  llurs  sforços  contrastats  sempre 
per  incidents  imprevists,  vers  la  dominatió  franca  tant  odiada  per 
ells,  en  constant  avenç  vers  lo  Mitjorn.  La  mort  del  comte  de  Pro- 
vença aterrà  los  plans  de  Jaume  qui  fent  lo  darrer  sforc  invadí  la 
Provença  no  pera  adjudicar-se-la,  com  es  stat  supposat,  —  puix  ell 
renonçà  sos  drets  quan  se  tractà  de  mullerar  Raymond  ab  Sanxa  de 
Provença,  —  mes  ho  feu  pera  evitar  la  cayguda  de  Beatriu,  hereua 
de  Ramón  Berenguer,  sots  l' influença  capetiana.  Per  dissort,  celis 
qui  governaven  la  Provença  no  compartien  1'  odi  de  sos  compatriotes 
vers  los  franchs,  ni  secundaren  l'idea  política  de  Jaume.  Beatriu 
miillerà   ab  Carles  d'Anjou  e  lo  rey  Conqueridor,  abandonat  per  lo 


236  MULLERAMENT    DEL    INFAXT    EX    PERE   DE   CATHALUNYA 

inactiu  e  capritxós  Kaymond  VII,  se  trobà  sol  enfront  de  les  nombro- 
ses tropes  dels  íranchs  e  abandonà  lo  més  bell  domini  de  la  casa  de 
Barcelona  enllà  del  Pyrenèu,  la  Provença,  qui  passava  ja  per  sempre 
més  sots  domini  de  la  França  (1246).  Lo  sperit  popular  rebé  los  nous 
senyors  com  un  opprobi  e  una  verg-onya.  Ln  los  primers  anys  los  pro- 
vençals alentats  e  sostinguts  per  poetes  e  trobadors  cregueren  e  spera- 
ren  vanament  un  desllyurament  per  part  d'En  Jaume,  quihavie  renun- 
ciat tot  projecte  de  revindicació  de  la  Provença.  Les  aspiracions 
nacionals  foren  combatudes  per  l'opressió;  la  crudeltat  del  nou  domi- 
nador aufegà  los  sforços  populars  pera  assolir-les. 

A  partir  de  1248  los  fets  s'accumulen  e  sorgeixen  adversament  per 
tots  cantons.  L'insurrecció  dels  serrahins  posà  en  perill  la  conquesta 
de  Valencia;  a  Navarra  la  mort  de  Thibault  revetlla  antigues  ambi- 
cions; Castella,  sostinguda  per  Lluis  IX  de  França,  se  dressa  mena- 
çant.  De  l'altra  banda  del  Pyrenèu,  l'horitzó  se  presentare  no  menys 
perillós. 

No  eren  solament  aquestes  les  differences  entre  Jaume  e  Lluis  IX, 
car  mentres  lo  primer  menaçave  de  revindicar  sos  drets  en  los  domi- 
nis de  Raymond  VII,  Ramón  Berenguer  é  Trencavel,  ó  sie  en  los 
comtats  de  Tolosa,  La  Provença,  Carcassona,  Beziers,  etc.,  Lluis  con- 
testa ve  reclamant  a  son  torn  los  drets  qu'éll  pretenia  haver  en  Catha- 
lunya  e  Roselló  com  descendent  de  la  dynastía  de  Carlesmany.  Fins 
en  sos  propis  stats,  les  lluytes  entre  los  nobles  d'Aragó,  eterna  preo- 
cupació d'En  Jaume,  contribuïen  a  difftcultar  la  vida  política  del 
rey  contristat  per  l'actitut  de  revolta  de  son  fill  Anfós  e  les  exigències 
de  sa  muller  Violant  d'Hongrie  pera  que  los  fills  del  segon  mullera- 
ment  haguessin  tots  dret  a  una  corona.  D'aci  venen  les  noves  divi- 
sions de  terres  fetes  en  lo  testament  de  Jaume,  malgrat  son  desitg  e 
volença  de  conservar  1'  unitat  national,  pera  la  qual  havia  treballat 
e  treba  llave  encare  tant.  ]\Ies  Jaume  en  aquesta  occasió  fou  a  vans  que 
sobirà  d'un  poble,  spòs  de  Violant  e  pare  de  sos  fills. 

Montpeller  pretextà  la  pretensió  de  Jaume,  inoportunament  susci- 
tada, de  cobrar  les  mallhes;  més  en  realitat  producte  d'un  complot 
del  bisbe  de  Maguelone,  qui  declarà  haver  la  vila  e  lo  castell  enfeud 
del  rey  de  França  e  en  segon  feud  per  lo  rey  Jacme  tant  sols  com 
a  senyor  de  Montpeller.  Los  montpellerenchs  després  d' haver  ajudat 
En  Jacme  contre  lo  bisbe,  are  se  coa  lligaven  ab  aquest  e  lo  rey  de 
França,  contre  llur  senyor. 

La  guerra  semblave  inevitable;  en  aquesta  idea  los  nobles  e  troba- 
dors feyen  presió  en  l'ànim  del  Rey,  ab  cants  bel•licosos  é  concells  de 
Uuyta.  Mes  Jaume  sense  deixar-se  portar  d'utopies  perilloses,  meditant 
les  empreses  avans  d'empendre-les,  envoltat  d'enemichs  poderosos 
confederats  contre  d'éll,  sols  ab  Cathalunya  adiete  a  son  govern  y 
compenetrada  ab  sa  política,  se  vegé  impotent  pera  imposar-se  per 
la  guerra,  e  sortosament  pera  nostra  Patria,  sotsposà  les  susceptibilitats 
de  l'amor  propi  y  les  tendències  de  son  esperit  cavalleresch;  menys- 
preahà  la  vana  ambició;  evità  la  sanch  vessada  xorcament,  e  deixant 


DANIEL    GIRONA  237 

tot  ideal  aventarcr  adoptà  lo  procediment  qui,  si  semblava  humiliant 
per  la  gloria  de  son  nom  —  donades  les  tendències  de  la  seua  època — 
en  cambi  ere  de  més  seg-urs  resultats  pera  son  reyalme,  cregut, 
donchs,  ((ue  un  tractat  ab  T^luis  IX  fermarie  definitivament  la  pau  tant 
desitjada  per  abdós  monaniues  e  necessària  a  llurs  pobles. 

Lo  tractat  dit  de  Corbeil  venia  d'ésser  signat;  lo  nou  estat  de  coses 
qui  feye  recular  la  sobirania  de  la  casa  de  Barcelona,  entro  quasi  al 
Pyrenèu,  ere  reconegut  e  legallisat.  Nostre  rey  En  Jaume  renunciave 
per  aquest  tractat  sos  drets  al  comtat  de  Tolosa,  lo  Gavaldà,  Millan, 
Beziers,  Ninies,  Agde,  Carcassona,  Albi,  Redés,  Lauregués,  (íerme- 
nés,  Minervés  e  Sault  per  l'homenatge  rebut  de  Trencavel.  Los  payssos 
de  Fenolledes,  Pera-pertusa,  Quercy,  Puig  Lorens,  Castell-ficel  (jui 
eren  feuds  del  ves-comtat  de  Narbona. 

De  totes  les  terres  dels  Alps  marítims  a  l'Est,  tro  l'altra  vora  del 
Garona,  e  de  les  montanyes  del  Velay  e  la  rivera  del  Dordogne  entro 
la  Mediterrània,  d'atiuella  extensió  considerable  e  de  gran  riquesa 
sols  servave  lo  comtat  de  Rosselló,  lo  senyoríu  de  Montpeller  e  la 
sobirania  de  Cariat,  stat  perdut  en  l' Alvernia,  sense  cap  valor 
positiu. 

En  cambi,  Lluis  IX  renon(^'ave  sos  drets  imaginaris  en  l'anti- 
gua  Marcha  Hispànica,  drets  prescrits  per  lo  temps  e  per  los  fets, 
durant  varies  centúries,  sens  nulla  revindicació  legal. 

Com  consequença,  aquest  tractat  modiflcave  profondament  la  geo- 
graphia  de  Cathalunya  e  co  (jui  es  més  important,  sa  positió  e  la  seua 
influença  entre  les  nacions  de  l'Europa  Occidental. 

Lo  tractat  de  Corbeil  es  stat  interpretat  ab  criteri  opposat  adhuch 
entre'ls  historiadors  d'une  mateixa  nacionalitat.  De  qualques,  En 
Jaume  n'ha  merescudes  severes  censures  per  haver  conclòs  unes  con- 
dicions complertament  adverses  per  éll  e  sols  favorables  a  I^luis  de 
França.  Ço  qui  fou  stipulat  e  acordat  on  lo  susdit  tractat  ere  la  fi  ine- 
vitable d' un  encadenament  de  fets  sdevinguts  com  consequença 
d'erros  anteriors  iniciats  ja  en  lo  primer  temps  de  Jaume,  qui  tenie  la 
vista  fita  vers  lo  Sud  de  la  Península,  en  comptes  de  mirar  Taltra  ban- 
da del  Pyreneu,  hont  eren  acjuells  pobles  qui,  per  la  raça,  llengua, 
tradicions,  cultura  e  sympathía  aceptaven  expontaniament  rinüuença 
e  la  sobirania  de  la  casa  de  Barcelona,  mentres  odiaven  tot  quant 
venie  de  la  França  del  Nord.  Quan  fou  rectificada  la  susdita  política, 
ja  ere  passada  1'  oportunitat. 

Altre  error  concomitant  ab  1'  anterior  fou  que  Jaume,  malgrat  la 
conducta  de  son  gendre  Anfós  X,  sempre  menaçador  é  amattent 
a  crearli  difñcultats,  no  volgué  considerar  pas  Castella  com  la  rival  de 
Cathalunya  en  la  Península,  qual  supremacia  s'hauria  de  termenar, 
anant  los  temps,  forçosament  per  la  lluyta.  No  sols  no  la  sotsmetté 
quant  l'occasió  li  era  propicia  anch  be  portat  de  sa  noblesa  arrivà  a 
donar-li  lo  reyalme  de  Murcia,  conquerit  per  los  catalans  e  pera 
Cathalunya,  segons  lo  tractat  de  Campillo.  Jaume  sols  vegé  en  Caste- 
lla lo  patrimoni  de  sa  filla  Yolanda  e  de  sos  néts. 


238  MULLEKAMENT    DEL    INFANT    EN    PERE   DE   CATHALUNYA 

Al  moment  lion  som  arrivats,  una  nova  fita  per  l'historia  de  Catlia- 
lanya  semblava  posada.  Jaume  voltat  per  tots  cantons,  de  stats  po- 
derosos, exteses  ses  conquestes  e  dominis  entro  los  límits  que  los 
tractats  li  permetien,  sols  trovà  la  via  llyure  en  la  mar  Mediterrània, 
allavors,  centre  del  nn'jn  civilisat  com  are  appar  esser-ho  novament. 

La  conquesta  e  possessió  do  Mallorques,  «d'aquell  reyalme  dins  la 
mar,  hon  Deus  lo  volch  formar»  (1),  plahie  molt  a  nostre  rey,  e  havia 
feta  la  primera  part  de  la  política  naval  Mediterrània  de  la  casa  de 
Barcelona.  Més  enllà,  en  aquella  mar  blava,  en  la  mar  llatina  de  la 
qual  En  Jaume  tant  encisat  n'ere,  liavie  be  altres  terres  e  illes  qual^os- 
sessi(3  podrien  donar  é  donarien  jorns  de  gloria  e  crit  imi versal  pera 
Cathalunya  (2). 

Lo  reyalme  de  les  Dues-Sicilies  ere  allavors  sots  presa  de  lluytes 
entre  lo  Papat  e  lo  poder  civil  triomphador  del  ecclesiàstich.  En  la 
península  italiana,  Carles  d'Anjou  ere  enfront  de  la  casa  de  Suabia; 
Anfós  de  Castella  aspirave  a  fer-se  coronar  emperador  d'Alemanya  e 
Manfrè  posave  en  perill  lo  mateix  trono  pontifical;  aixís  Italia  e  Ale- 
manya en  gigantesques  lluytes  civils  agitave,n  l'Europa  central.  Pro- 
jectes ambitiosos  assetjaren  novament  En  Jaume,  d'implantar  la  polí- 
tica marítima  de  tradicií')  en  la  casa  de  Barcelona.  La  corona  del 
reyalme  de  Sicilia,  ere  offerte  per  lo  sobirà  Pontífex  al  príncep  qui 
volgués  deslliurar-lo  de  lo  govern  de  ÏNIanfrè  en  qui  lo  Papat  recon- 
centrant les  ires,  perseguie  la  «raça  de  scorçons»  dels  Hoenstaufen. 

Jaume,  com  fervent  cathólich,  adhuch  com  polítich  previsor,  pensà 
tiue  la  possessió  de  les  demunt-dites  terres  sots  lo  governament  d'un 
príncep  aymant  de  l'Esglesia,  serie  ensemps  qu'  un  engrandiment  de 
sos  reyalmes,  una  penyora  de  pau  per  1'  Italia  e  per  l'Europa.  Perqu.e 
aquest  príncep  no  podie  ésser  de  la  casa  de  Barcelona,  tan  aymada  de 
TEsglesia  Romana  com  respectada  e  temuda  dels  sobirans  d'Europa  (3). 
Més  si  lo  possehidor  d'aquelles  terres  no  podie  ésser  éll  mateix,  sense 
envolcalhir  sos  stats  en  lluytes  costoses  e  de  dubtosa  solució,  podie 
sens  attacar  l'Esglesia  de  Roma,  Ilegitimar  aquesta  substitució  de 
dynastía,  per  lo  muUerament  de  son  fill  l'infant  En  Pere  ab  Constança, 
única  filla  allavors,  e  hereva  del  rey  Manfrè  de  Sicilia. 

En  aíjuella  època  los  mulleraments  reyals  duyen  apparellades 
Anexions  e  separacions  de  dominis,  terres  e  stats.  Les  cases  regnants 
tractaven  de  fer-se  en  relació  d'amistat  e  de  sanch  no  sols  pera  llur 
gloria  e  extern  splendor  adhuch  com  medi  d'assolir  e  satisfer  llur  am- 
l)ició  d'agrandiment  territorial.  Si  les  conquestes  de  crit  universal,  lo 
poder  e  nom  d'En  Jaume  eren  rahóns  be  temtadores  pera  los  sobirans 
(jui's  trovaven  en  conditions  de  cobejar  projectes  d'unió  ab  la  casa 
regnant  de  Cathalunya,  no  eren  pas  menys  motius  d'elaquiació  per  les 
princeses  de  sanch  reyal  les  condicions  e  lo  prestigi  personal  del  jove 


(1)  Cluouica  del  Rey  En  Jacme. 

(2)  TouRTouLON.  —Jacme  I  le  Conquèrant. 

(3)  Ibidem. 


DANIEL   GIRONA  -I'.W) 

lierí'U  de  la  corona  de  Cathalunya,  riutant  En  Pero,  qui  allavors  mos- 
trave  ja  ab  sos  féts  yo  qu'ell  serie  al  temps  de  heretar  los  reyalmes. 
Del  dit  príncep,  diu  En  R.  Muntané:  «E  lo  dit  senyor  infant  En  Pere, 
axí  com  aquell  qui  ere  del  pus  alt  cor  e  de  millor  que  nul  hom  (jui 
hanch  tos  nat  ne  creu  que  nexerà»  (1).  A(i[uestes  qualitats  eran 
ya  conegudes  e  apprceiadcs  deis  Llengadocians  e  Proven(;als  qui 
havien  llurs  sguarts  fitats  en  nostre  Príncep,  e  ells  en  llurs  aspira- 
cions, en  llurs  cants  lo  cridavan  com  llur  futur  desllyurador  del  cru- 
del  e  inalestruch  jou  de  la  casa  d'Anjou. 

Nombrosos  missatgers  mes  o  menys  ofticiosos  de  part  de  sengles 
prínceps  arrivaben  a  n'En  Jaume  e  feyen  bona  tasca  pera  guanyar 
la  seua  volença  e  cella  de  sou  fill  envers  llur  respectiva  representació. 
«E  finalment  tracta  e  ordena — diu  lo  mateix  chroniste — que  li  donàs 
muyler  per  ço  com  de  moltes  parts  li  venien  molts  honrats  matrimonis 
de  filles  d'emperadors  c  de  reys»:  (2).  Entre  tots  n'ere  un  missatge  de 
part  de  Manfrè,  rey  de  Sicilia,  fill  de  l'emperador  Frederich  d'Alema- 
nya, príncep  qui  «vivie  pus  honradament  que  senyor  qui  fos  al  món 
■e  ab  majors  feyts  e  missions»  (3). 

Si  l'infant  En  Pere  era  «d'etat  de  muller  a  pendre»,  l'avans  dit 
rey  Manfrè  «liavie  una  filla  de  la  primera  muller,  qui  havie  tro  a 
dotze  anys.  E  feu  parlar  al  noble  infant  d'Aragó  que  la  prengués  per 
muller»  (4). 

Per  dissort  manquen  noves  exactes  refferents  a  la  manera  com 
vingué  a  fer-se  la  trascendental  unió  de  la  casa  de  Barcelona  ab  los 
Hocnstaufen  do  Sicilia,  Manfrè  essent  allavors  en  lo  cim  de  son  splen- 
dor.  Aquest  fou  qui,  segons  Desclot,  inicià  les  primeres  proposicions  de 
mullerament  a  l'infant  en  Pere  no  sols  per  ses  qualitats  personals,  mes 
aytambé  per  haver  alliança  ab  una  nació  poderosa,  qui  li  donàs  soste- 
niment en  ses  lluytes  qu'ell  preveye  contra  lo  Papat  e  altres  sobirans 
d'Europa;  car  l'Apòstoli  tot  fent  predicar  la  creuhada  contra  jManfré 
trametie  embaixadors  a  les  corts  europees  pera  pactar  la  depossessió 
del  Rey  de  Sicilia. 

Probablement  los  primers  assaigs  entre  les  cases  de  Barcelona  e 
de  Sicilia  commenearíen  avans  que  les  missatgeries  sdevinguessin 
officials  e  públiques.  Allavors  Manfrè  era  viduu  de  Beatriu  de  Savoia 
morta  en  1258  o  be  tot  just  mullerat  (Juny  1259)  ab  Helena  dels  Àn- 
gels, filla  del  Dèspota  d'Epii;us.  Constança  ere  donchs  l'única  filla  e 
servava  sempre  son  dret  d'hereva  a  la  corona. 

Calia  donchs  pendre  un  determini  per  un  o  altre  d'aytals  offeri- 
ments.  Axi  que  aquell  matrimoni, ^que  Manfrè  li  offeríe, — plagué  al 
senyor  rey  En  Jaume  d'Aragó  e  al  senyor  infant  En  Pere,  son  fill,  més 
que  matrimoni  qui  al  món  fos.   «E  finalment  acordàs  que  li  donàs  la 


(1)  Chronica  d'En  Muntaner.  Cap.  X. 

(2)  Ibidem.  Cap.  XI. 

(3)  Ibidem. 

(4)  Chronica  d'Eu  Desclot.  Cap.  LI. 


240  MULLERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   Dt;   CATHALUNYA 

lilla  del  rey  Manfrè  qui  era  rey  de  Sicilia  e  de  Principat  e  de  tota 
Calabria  e  de  terra  de  e  Taranto,  e  de  terra  d'Otrento  e  de  Pola  e  de- 
Brus  e  de  tota  aquella  encontrada  entro  en  la  ciutat  de  Scales  qui  es 
en  la  Marcha  Dancona  e  la  seua  mar  teníe  de  plaja  Romana  entró  a 
Sent  Fabicà,   qui  es  mar  de  la  dita  ciutat  de  Scales  e  de  Fermo». 

En  llur  resolució  hi  pesai'en  sens  dubte  rahons  de  divers  genres. 
Si  en  Jaume  havíe  son  pla  preconcebut  de  política  d"expansió  naval 
no  podíe  mancar  d'aprofitar  tant  bella  occasió  d'assoliment  de  son- 
somni  ab  la  possible  e  probable  unió  a  la  casa  de  Barcelona  d'aquell 
altre  reyalme  marítim,  la  part  més  hermosa  e  rica  de  Tltalia  mei'i- 
dional,  qui  serie  vingut  per  dret  de  la  fllla  del  susdit  rey  ^lanfrè. 
Per  part  de  l'infant  Pere,  no  sens  negar  possibles  rahonaments  d'am- 
bició e  compenetració  ab  lidea  de  son  pare,  1'  atracció  vers  les  dots 
personals  de  la  filla  del  rey  Maní'rè  e  de  Beatriu  de  Savoia,  la  prince- 
sa Na  Constança,  aquella  donzella,  quasi  nina  encare,  qui  al  dir  de 
Muntaner  «ere  la  pus  bella  creatura,  e  la  pus  sabia  e  honesta  qui 
hanch  en  aquell  temps  fos»  (1)  feren  decantar  son  noble  cor  y  son 
sperit  cavaller. 

En  pus,  no  deixarien  de  pesar  en  abdós  la  riquesa  del  dot  é  la  fas- 
tuosa vida  que'l  possehidor  del  trono  de  les  Dues  Sicilies  menave: 
príncep  guerrer  e  fiunós,  de  costums  poch  scropuloses  pera  assolir 
sos  propòsits,  més  de  gran  poder  e  «qui  vivie  pus  honradament  que 
senyor  qui  fos  al  món,  e  ab  majors  feyts  e  messions».  La  casa  reg- 
nant de  Cathalunya  ab  son  emparentament  ab  Manfrè  cobejave  alla- 
vors  l'idea  de  possehir  un  jorn  la  corona  de  Sicilia.  Si  una  Constança 
Normanda  havie  tramès  a  la  Casa  de  Suabia  lo  dret  de  successió  al 
reyalme,  tal  volta  un  altre  Constança  Suabia  lo  farie  passar  als. 
Catalans  (2). 

L'elleeció  feta  sens  desavinença  de  criteri,  les  missatgeries  devin- 
gueren  officials,  les  negotiations  publiques  pera  portar  a  bon  reexi- 
ment  lo  progecte  de  mullerament  foren  tantost  començades.  Marave- 
llará  fortment,  tal  volta,  veure  lo  cathòlich  rey  En  Jaume,  qui  tantes 
proves  d'amor  filial,  respecte  e  sotsmessió  havie  donades  a  l'Esglesia 
Romana,  s'alliar  e  tractar  d'haver  intim  parentíu  ab  Manfrè^  l'ene- 
mich  més  ferm  del  poder  temporal  dels  Papes;  més  si  nostre  rey 
jamay  s'oposà  al  poder  spiritual  del  Pontífex,  son  talent  li  feu  separar 
complertament  sos  devers  de  fill  sotsmés  spiritualment  a  l'Esglesia,  de 
sos  drets  com  rey  e  protector  de  sas  terres,  fins  resistir  ab  fermesa,  si 
aixís  convénie  al  seu  poble,  les  combinacions  polítiques  de  l'Apostoli, 
qui  allavors  dona  ve  e  tollie  corones  e  reyalmes.  L'avans  smentat  pro- 
gecte no  constituie  une  renegació  de  la  vida  cathòlica  d'  En  Jaume, 
car  al  contraure  relació  ab  l'excomunicat  del  Papa,  lo  bastard  Man- 
frè, no  fou  pas  ab  l'intentió  d'anar  contre  l'Esglesia  de  Roma,  més. 


(1)  Muntaner.  Op.  cit. 

(2)  Del  Giudice.  La  famig-lia  di  Re  Manfrè. 


DANIEL    (IIRONA  241 

d'actuar  com  intermediari  o  liàbil  polítich  entre  lo  poder  papal  e  lo 
capdill  ghihcllí. 

La  nova  de  la  propera  unió  entre  les  cases  de  Barcelona  e  de  Sici- 
lia causà  gran  stupefacció  en  l'Europa,  e  una  pregona  emoció  en  la 
Cort  K  om  ana. 

Lo  rey  Manfrè  tramettó  tantost  en  Cathalunya  c|uatre  embaixadors 
pera  concloure  les  primeres  clauses  del  muUeranient  fahedor  (1).  En 
effecte  lo  28  Juliol  1260,  los  nobles  Giraldus  de  Porta,  Major  de  Juve- 
nacio,  Jacobus  Mustacii,  parents  del  rey  ]\Ianfrè  e  Mestre  Stephanus 
de  Manopolo,  jutge  de  la  reyal  curia,  arrivats  de  poch  á  Barcelona, 
se  reteren  al  palau  reyal  hont  après  haver  mostrades  al  rey  Jaume 
llurs  lletres  de  procuració  del  rey  de  Sicilia,  foren  discutides  les  bases 
del  mullerament.  En  lo  mateix  jorn  e  lloch  fou  signat  lo  document  de 
compromís  de  l'infant  En  Pere  fill  del  rey  En  Jaume  ab  Madona  Cons- 
tança,  filla  del  rey  de  Sicilia.  En  lo  dit  document  los  embaixadors 
sicilians  prometten  fer  e  tenir  cura  de  tot  ço  qui  convinent  e  mester 
sie  sens  frau  ne  engany  pera  portar  a  bona  fi  lo  matrimoni  fahedor 
en  la  vila  de  Montpeller  lo  primer  jorn  del  prop  vinent  mes  de  Maig. 
Quant  al  dot  que  la  donzella  apportarie,  los  smentats  embaixadors 
prometteren  en  nom  de  llur  rey  jNIanfrè,  qu'ell  donarle  al  temps  del 
mullerament  e  per  rahó  del  mateix,  cinquanta  mil  unces  d'aur,  argent 
e  pedres  precioses  reconegudes  per  dos  hòniens  probs  de  part  de  Man- 
frè e  dos  per  part  de  En  Jaume;  e  juraren  de  part  de  Manfrè,  per  Déu, 
demunt  los  Sants  Evangelis,  de  complir  tot  ço  qui  ere  stat  promès  e  de 
no  fer-ne  nul  contrast.  La  scriptura  fóu  signada  per  los  susdits  em- 
baixadors, devant  los  testimonis  qui  foren  presents,  En  Jofre,  ves- 
comte de  Rocabertí;  N'Eximen  de  Focis,  En  Bernad  de  Sancta-Engenia, 
En  Jofre  de  Cruïlles,  e  En  Bertrand  de  Castellet.  En  Pere  March, 
notari  públich  de  Barcelona,  sotscrigué  e  clogué  l'instrument  de  tant 
benahuirades  negociacions. 

Immediatament  après,  l'infant  En  Pere  d'accord  ab  son  pare  l'il- 
lustre  Rey  e  a  la  presencia  dels  embaixadors  sicilians  e  testimonis 
avans  smentats  refermà  l'anterior  document  en  altra  scriptura  (2)  en 
la  qual  ell  prometté  tractar  sa  promesa  sposa  Madona  Constança,  ab 
amor  e  aixís  com  pertany  a  son  alt  llinatge;  e  stipulà  e  s'obligà  sollem- 
nialment  vers  lo  rey  Manfrè  o  sos  successors,  tantost  aquest  pagui  o  fas- 
si  pagar  a  ell  o  a  son  proccurador  les  50.000  unces  promeses,  segons  lo 
pes  corrent  en  Sicilia  en  aur,  argent  e  pedres  precioses  encastades, — 
qual  stimació  e  ponderació  serà  feta  per  quatre  prohomens  honrats — 
donar  en  garantia  hypotheca  de  los  comtats  de  Rosselló,  Cerdanya, 
Conflent  e  Vellespir;  lo  comtat  de  Besalú  e  Prats;  en  pus  les  viles  de 
Caldes  e  Llagostera  ab  tots  los  drets  e  facultats  dessus  los  dits  bens. 

En  lo  mateix  document  es  stipulat  ensemps  qu'en  cas  de  premorir 


(1)  Apèndix  I. 

(2)  Apèndix  II. 

16 


242  MULLERAMENT    DEL   INFANT    EX   PERE    DE   CATHALUNYA 

Constanza  sense  fills,  la  susdita  quantitat  tornarà  al  rey  Manfrè  o  a 
sos  successors,  menys  la  part  que  la  mateixa  Dona  Constança  hag'ués 
deixada  pera  bé  de  la  seua  ànima;  mes  si  l'infant  En  Pere  preniorie  dei- 
xant fills, — diu  lo  document  —  sa  muller  tingue  e  governe  sos  reyal- 
mes,  comtats  e  terres,  rebi  les  rendes,  puji  e  nodreixi  los  fills  haguts 
del  muUerament  fins  qu'ells  arribin  a  vint  anys,  mentres  ella  visqui 
e's  conservi  vidua.  En  cas  de  premorir  l'infant  En  Pere  sens  fills 
d'aquest  mullerament,  que  Madona  Constança  pugui,  sens  dependre 
dels  hereus,  tindré,  possehir  l'us-de-fruyt  dels  obligats  comtats  e  villa 
en  ço  qui  pertanyi  per  les  50.000  unces  de  dot,  e  que  d'elles  ne  faci  la 
seua  volença  fins  que'ls  hereus  de  l'infant  Pere  paguin  o  restitueixin  a 
Madona  Constança  o  a  sos  successors  les  smentades  50.000  unces;  e 
allavors,  los  comtats  e  viles  dessus-dits  tornaran  llyurement  als 
hereus  de  l'infant  En  Pere. 

En  darrer  lloch  promet  assignar  e  donar  en  screix  en  lo  jorn  de  les 
noces,  o  donació  per  causa  del  dit  matrimoni  fahedor,  la  ciutat  de 
Gerona  e  lo  castell  e  vila  de  Colpllyure  ab  totes  llurs  rendes,  di'ets  e 
jurisdiccions  tant  en  lo  fur  militar  com  en  los  altres,  pera  que  d'ells  ne 
faci  sa  volença  com  es  de  consuetut  fer  entre  les  dones  d'aytals  screix 
o  donations. 

Aquests  pactes  foren  jurats  per  lo  rey  e  l'infant  demunt  los  Sancts 
Evangelis  com  penyora  de  fidelitat  sens  frau  ne  engany,  mentres  lo 
rey  Rlanfré  compleixi  també  lo  stipulat.  Lo  scrit  fóu  signat  en  lo  mateix 
palau  reyal  de  Barcelona  per  los  testimonis  avans  smentats. 

Les  negociacions  eren  començades;  mes  per  llur  subsegüent  arran- 
jament é  fi,  lo  rey  En  Jaume  qui's  trovave  aMontpeJler,  nomenà  e  tra- 
meté en  Sicilia  En  Kaymond  de  Galcelm,  Senyor  de  Lunell,  d'embai- 
xador  extraordinari  (1)  pera  tractar  e  ordenar  tots  los  negocis  e 
qüestions  entre  abdos  payssos,  car  les  relacions  de  mullerament  por- 
tarien, com  havie  stat  previst  per  lo  pràctich  rey  Jaume,  un  desen- 
rotllament del  còrners  més  considerable  e  profitós. 

A  la  fi  de  la  lletra  lo  rey  promet  observar  e  accomplir  fidelment 
tot  ço  qui  sigui  tractat  e  pactat  per  son  embaixador,  qui  seria  proba- 
blement portador  d'una  lletra  (2)  sotscrita  en  la  mateixa  data,  per  la 
qual  lo  rey  Jaume  regoneix  a  son  amich  Manfrè,  rey  de  Sicilia 
l'entrega  feta  al  noble  En  Raymond  Gaucelm  de  les  50.000  unces 
pactades  com  dot  de  Constança  per  los  embaixadors  tramesos;  a  més 
se  dóna  per  be  pagat  sots  fè  e  pacte  de  no  demanar-les  més. 

La  susdita  lletra  ere  un  rebut  anticipat  per  lo  cas  que  Manfrè 
pagués  les  50.000  unces  promeses  en  dot  a  la  seua  filla.  Segurament 
per  manca  de  medis  lo  rey  sicilià  no  entrega  la  susdita  quantitat, 
com  per  les  subsegüents  negociacions  podrà  ésser  vist. 

Lo  projecte  de  mullerament  tractat,  les  embaixades  anant  e  tor- 


(1)  Apèndix  IIL 

(2)  Apèndix  IV. 


DANIEL    GIRONA  243 

nant,  les  relations  d'amistat  e  altres  qui  sdeveníen  més  íntimes  e  fre- 
qüents quiscun  jorn,  mogueren  en  l'Europa  christiana  gran  scàndol. 
L'Italia  era  en  presa  de  les  Uuytes  entre  (lüelfs  e  Gliibellins,  los  primers 
defençant  lo  poder  papal  contre-ls  darrers.  Manfrè  per  ésser  oppressor 
de  l'Esg-lesia  de  Roma,  rebel  e  detentador  de  la  voluntat  del  Sanet 
Pare  occupant  lo  tron  de  Sicilia,  e  per  los  procediments  de  sa  vida 
privada,  ere  excommuniat  de  l'Esglesia  Cathòlica.  La  nova  que  aquest 
sobirà  tan  detestat  anave  contraure  intim  parentíu  ab  la  casa  de  Bar- 
celona causà  un  ver  stupor  en  la  curia  de  Roma. 

N'Anfòs  X  de  Castella  trameté  per  son  «rico  omne»  N'Anfòs  Tellez 
una  lletra  de  «creencia»  datada  a  Còrdova  lo  20  Setembre,  1760  (1)  a 
son  sogre  lo  rey  En  Jaume  en  resposta  de  dues  lletres  de  nostre  rey 
per  les  quals  li  havia  fet  saber  sos  propòsits  d'anar  a  Terra-Sancta, 
e  lo  mullerament  de  son  fill  l'infant  En  Pere  ab  Na  Constança  filla  del 
rey  de  Sicilia.  N'Anfòs  respon  a  les  susdites  lletres  consellant-li  de 
desistir  d'aytals  propòsits  specialment  del  segon  per  lo  bon  servey 
de  Déu  adhuch  per  la  propria  honra  del  Rey  d'Aragó  e  de  sos  vassalls, 
e  ho  considerarà — diu — com  la  major  offensa  personal  anch  que  puga 
■ésser  rebuda  de  son  sogre. 

Los  concells  pretenciosos  e  be  altius  donats  per  l'orgullós  rey  de 
Castella  (lui  veye  en  aquesta  unió  e  alliança  de  Jaume  ab  Manfrè  lo 
més  ferm  obstacle  a  ses  ambicions  en  la  Península  Ibèrica,  e  a  ses 
pretensions  a  la  corona  del  imperi,  no  immutaren  lo  rey  En  Jacme  qui 
«ontinuà  son  arranjament  pera  menar  a  bona  fi  l'aveniment  portador 
mes  avant  de  nova  gloria  a  les  armes  de  Cathalunya. 

De  Roma  arrivaven  vents  d'oppositió  e  contrast  a  sos  projectes. 
Jaume,  noresmenys  offerie  a  l'Apostoli  lo  desitg  de  Manfrè  d'ésser 
admès  novament  dins  lo  sí  de  l'Esglesia  Cathòlica,  e  feye  gestions 
prop  lo  Sanet  Pare  per  raediatió  de  son  parent  Pere  bisbe  de  Gerona, 
allevors  a  Roma  ab  (2)  poders  de  15  Març  1260  (Era  de  l'Encarnatió) 
pera  gestionar  defendre,  discutir,  e  obtindré  mercès  del  Papa  epera 
tot  ço  qui  degués  ésser  tractat  e  fet  en  la  curia  de  Roma. 

Probablement  aquesta  embaixada  fou  tramesa  pera  finir  los  diffe- 
rents  conflictes  sorgits  de  temps  e  quiscun  jorn  agravats  entre  lo  rey 
e  los  clergues  specialment  l'Archebisbe  de  Tarragona.  Sens  dubte 
foren  qüestió  aytambé  les  contrarietats  de  la  vida  íntima  del  Rey  pro- 
duhides  per  Na  Theresa  Gilde  Vidauraab  ses  pretensions  de  mullera- 
ment ab  En  Jaume  novellament  plantejades  après  la  mort  de  la  regina 
Madona  Violant  d'Hongria.  Es  probable  que  Jaume  intentés  reduir  l'op- 
positió  de  l'Esglesia  a  sos  projectes  d'unió  ab  Manfrè.  Alexandre  IV 
allavors  occupant  la  suprema  dignitat  de  l'Esglesia  Romana,  ere  lo  terç 
Papa  provingut  de  la  noble  familia  dels  comtes  de  Seguí.  De  costums 
•exemplars,  de  vasta  cultura  c  illustració  se  deixava  portar  de  sa  natu- 


(1)  Apèndix  V. 

(2)  Apèndix  VI. 


244  MULLERAMENT    DEL    INFANT    EN    PERE   DE   CATHALUNYA 

ral  inclinatió  als  procediments  de  pau  e  avinença;  mes  si  ses  intentions 
eren  bones,  los  cortisans  de  son  entorn  abusaven  de  sa  feblesa.  Vençut 
vai'ies  vegades  per  les  armes  de  Manfrè,  venie  de  llençar  demunt  d'ell 
una  nova  excommunió.  Poch  temps  après,  lo  25  Maig  1251,  moríe  de 
vellesa  a  Viterbo. 

En  tant  Jaume  qui-s  trovabe  a  Valencia,  prosseguíe  ses  gestions. 
La  data  del  mullerament  fahedor  convinguda  en  lo  document  essent 
propera,  lo  Rey  nomenà  en  13  Abril  1261  una  embaixada  special  (1) 
reservada  a  Ferran  Sanxes — fill  natural  del  Rey,  hagut  de  Blanca 
d'Antillon, — pera  fermar  ab  j\Ianfrè  tot  ço  qui  ere  stat  pactat  e  conclòs 
respecte  lo  mullerament  de  l'infant  En  Pere  ab  Na  Constança.  En  Gui- 
llem de  Torroella,  cavaller  honrat,  haguera  acompanj^-at  an'En  Ferran 
Sanxes  com  membre  important  de  la  dita  embaixada,  segons  diu  Des- 
clot  (2).  Es  molt  de  remarcar  qu'aquesta  embaixada  no  f  óu  tramesa  sols 
pera  tractar  del  af fer  matrimonial,  mes  aytambé  e  molt  principalment 
pera  concloure  entre  les  cases  de  Barcelona  e  Sicilia  una  alliança  des- 
tinada a  protegir-se  mutualment  e  specialment  contra  lo  reyalme  de 
Castella.  Cal  tenir  present  que  Jaume  ere  allavors  en  molt  dolentes 
relations  ab  son  gendre  Anfós  X  qui  d'altra  part,  per  ses  pretencions 
a  fer-se  proclamar  successor  dels  Cèsars  d'Alemanya  podíe  sdevenir 
un  enemich  de  Manfrè. 

Diu  Desclot,  que  lo  noble  rey  En  Jaume  «tramés  sos  missatgers  al 
rey  Manfrè  en  dues  naus;  de  los  quíils  missatgers  fó  la  hun  Ferran  San- 
ches,  frare  del  dit  infant  En  Pere  d'Aragó,  mas  ere  bort,  e  l'altre  En 
Guillem  de  Torrelles  cavallers  honrats»  (3). 

Los  missatgers  se  departiren  de  Cathalunya  e's  reteren  en  Nàpols 
hont  parlaren  ab  lo  rey  Manfrè.  Lo  susdit  chronista  conta  ingènuament 
e  seriosa,  axis  com  de  consuetut,  la  manera  com  foren  rebats  los 
missatgers  del  rey  En  Jaume.  Aquell  rey  de  Sicilia  ere  bé  arribat  a 
son  pinacle  de  splendor  e  fama;  rich  e  sumptuós  en  ses  despeses  e 
demostracions,  no  devie  certament  desmentir  son  nom  en  aytal  per  ell 
bella  occasiü.  «E  tench  se  per  molt  pagat  de  la  missatgeria  que  ells  li 
portaven.  Mas  lo  rey  ]\Ianfrè,  com  vench  a  Nàpols,  no  albergà  pas  dins 
la  ciutat  ans  se  atendà  de  fora,  prop  la  ciutat,  ribera  mar,  e  convidà  los 
missatgers  aquell  jorn  a  menjar  ab  ell  tot  aquell  dia  ab  tota  llur  compa- 
nya molt  honradament;  e  foren  servits  a  gran  honor,  així  com  missat- 
gers que  eren  de  tant  gran  valor  e  de  gran  senyor.  La  cort  fo  molt 
gran  e  complida  e  lo  rey  donà  molts  grans  dons  a  cavallers  e  a  jut- 
glars»  (4). 

Lo  lloch  de  la  receptió  de  l'embaixada  catalana  fou  probablement 
Castelló  del  l'Uovo  (5)  prop  de  Nàpols  allí  hont  uns  anys  més  tart  havia 


(1)  Apèndix  VII. 

(2)  Desclot. — Chrónica,  cap.  LI. 

(3)  Desclot.— Ibidem. 

(4)  Desclot.— Ibidem. 

(5)  Cacasso.— Hist.  Diijloin.  21!>. 


DANIEL   GIKOXA  245 

d'ésser  la  presó  de  rinfortunada  vidua  e  deis  filis  del  mateix  Manfrè. 

Los  embaixadors  aprés  haver  rengraciat  lo  rey  per  sos  presents  e 
honors,  presentaren  lo  missatge  del  infant  En  Pere  que  Manfrè  otorgíi 
é  tractaren  d'amenar  la  princesa  en  Cathalunya.  Mes  lo  sobirà  de  Sici- 
lia tot  se  veyent  molt  pagat  de  las  iisdita  missatgeria,  stablí  un  temps 
pera  apparellar  naus  e  galeres  e  tot  ço  <iui  mester  fos  per  lo  major 
splendor  de  tan  gran  aveniment,  entró  la  festa  del  Pastor  qu'ell  flxà  e 
que  aceptaren  los  embaxadors  cathalans,  pera  portar  la  princesa  en 
Cathalunya.  La  susdita  festa  s'esqueya  aquell  any  lo  23  Abril. 

D'altre  part,  la  cort  de  Barcelona  feya  sos  preparatius  pera  lo  mu- 
llerament;  e  en  hun  (1)  document  datat  a  Tarragona  lo  8  Agost  láBl, 
lo  rey  regoneix  deure  500  morobatins  en  aur  al  noble  Alvar  comte 
d'Urgell  per  les  despeses  e  messions  qu'ell  havie  fetes  à  Barcelona  pre- 
parant lo  casament  de  l'infant  Pere.  En  altres  dos  documents  datats 
en  lo  mateix  Uoch  e  jorn  lo  rey  regoneix  deure  doscents  morobatins  a 
les  nobles  Jaume  de  Cervera  (2)  e  R.  de  Ribellis  (3)  respectivament, 
per  la  mateixa  rahó  del  matrimoni  fahedor. 

Noresmenys  En  Jaume  trevallave  en  los  preparatius  materials  del 
mullerament,  que  en  son  aspecte  polítich  e  diplomàticli.  La  lluyta 
entre  Manfrè  e  la  Curia  Romana  ere  en  lo  seuperíod  més  àlgid,  e  Jau- 
me veye  ab  recança  l'aveniment  be  proper  sens  que  la  pau  entre  abdós 
poders  rivals  fos  signade.  Volie  assolir,  a  tot  preu  la  reconciliatió  de 
Manfrè  ab  l'Apòstoli  Urbà  IV  qui  venie  d'ésser  elegit  al  suprem  seti 
de  l'Esglesia  Cathòlica  aprés  un  vaccant  de  3  mesos  deguda  a  les 
dissensions  dels  cardenals.  Una  embaixada  special  extraordinaria 
degué  ésser  nomenade  opportunament.  Zurita  (4),  lo  baró  de  Tourtou- 
lon  e  altres  diuen  que  lo  Rey  Jaume  trametté  Fra  Raymond  de  Penya- 
fort  a  Roma  ab  ordre  de  pregar  lo  Sant  Pare  de,  rebre  novament  Man- 
frè en  sa  gracia  e  son  amor  e  en  l'obediença  de  l'Esglesia  com  li  havie 
demanat  sengles  voltes;  s'of ferint  d'interposar-se  ell  mateix  a  fi  de 
proccurar  lo  bé  e  agrandiraent  de  l'Esglesia.  No  he  sabut  trobar  cap 
document  fent  allusió  a  la  smentada  embaixada  de  Sant  Raymond  de 
Penyafort.  Potser  aquest  s'uní  ab  lo  bisbe  de  Gerona,  en  Pere,  noble 
parent  del  Rey,  qui  fou  tramès  avans(15  Març  1260)  e  qui,  per  la  mort 
del  Papa  Alexandre  IV  e  lo  llarch  interregne,  no  hauria  pogut  enlles- 
tir sa  missió. 

En  cambi  per  la  lletre  del  Papa  Urbà  IV — de  la  qual  ne  parlarem 
més  avant, — existent  en  l' Arxiu  secret  del  Vaticà,  sots  la  signatura 
U,  4,  I,  92-2,  se  deduheix  que  l'embaixador  o  enviat  del  rey  En  Jau- 
me fou  En  Guillem  de  Pontons,  Mestre  de  l'ordre  del  Temple.  Sant 
Raymond  de  Penyafort  s'uní,  tal  volta,  al  embaixador.  Sa  presencia 


(1)  Apèndix  VIII. 

(2)  Apèndix  IX. 

(3)  Apèndix  X. 

(4)  Zurita,  Tourtulon,  F,  Darwin  Siiwift,  Schottiïs,  BofaruU,  Balaguer, 
Otto  Cartalieri,  Cherrier. 


246  MULLERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

en  Roma  era  en  tot  cas  molt  oportuna  car  ningú  més  propri  pera  por- 
tar a  bé  aquest  affer,  essent  lo  promotor  de  l'Inquisitió  e'l  principal 
persecutor  deis  heretjes.  Si  ab  lo  pacíflch  e  bondadós  Alexandre  IV 
potser  s'liauríe  arrivat  a  una  solució,  aquesta  no  fou  possible  ab  lo 
nou  Papa  Urbà  IV.  D'origen  francès  e  de  pares  molt  modests  (son  pare 
ere  ataconador)  Jaume  Pantaleón;  aprés  liaver  stat  canonge  de  Laón, 
ardiaque  e  bisbe  de  Verdun,  occupave  feye  sis  anys  lo  Patriarcat  de 
Jerusalem  quan  fou  enlayrat,  per  sa  activitat  e  per  la  sua  energía  en 
los  affers  no  extenta  d'habilitat,  a  la  cadira  suprema  de  Roma. 

Lo  mon  christià  pogué  creure,  un  instant,  a  la  elecció  del  Patriar- 
ca de  Jerusalem,  que  la  política  d'aquest,  coneixedor  más  que  nul 
altre  de  la  situació  de  Terra  Sancta,  fore  d'armar  novament  l'Europa 
contra  los  infidels  possessionats  del  sepulcre  de  Jesuclirist.  Mes  d'ençà 
del  pontificat  de  Gregori  IX,  aquesta  política  ha  vi  a  anat  minvant  e 
era  quasi  abandonada  de  la  Curia  Romana. 

Lo  temps  de  les  creuhades  s'era  ja  bon  xich  passat;  la  fè  en  la  co- 
vinenca  d'aytals  expeditions,  s'era  també  eutebiada  en  los  pobles, 
aytant  com  veyen  los  Apòstolis  més  attents  a  les  Iluytes  d'Europa, 
d'ençà  qu' Alexandre  IV  sols  pensave  de  llençar  lo  rey  Manfrè  de  F;ici- 
lia.  Aquests  exemples  eren  donchs  poch  propris  pera  revetllar  l'enthu- 
siasme  deis  fidels,  specialment  quan  vegeren  los  fets  d'Urbà  IV  qui 
ere  resolt  de  travallar  ab  totes  ses  forces  pera  assegurar  lo  predomini 
de  l'auctoritat  papal  en  tota  l'Italia,  se  creyent  designat  de  Déu  pera 
desllyurar  l'Esglesia  deis  princeps  de  la  casa  de  Suabia.  A  n'aquesta 
fí,  tantost  occupà  lo  seti  pontifical,  començà  une  Iluyta  sens  pau  ne 
treva;  mas  se  veyent  impotent,  cercà  en  Europa  un  princep  assats  fort 
pera  vençre  Manfrè.  Si  les  dissensions  interminables  d'Henrich  III 
ab  sos  barons  feyen  incerta  tota  sperança  de  part  d'Anglaterra,  no 
cregué  pas  menys  illusoria  cella  qui  podie  pervenir  d'Allemanya 
d'ençà  que  l'imperi  era  en  presa  de  funestes  divisions,  aprés  la  mort 
de  Frederich.  Urbà  IV  girà  los  ulls  vers  la  natió  d'ont  ere  fill,  Fran- 
ça, e  pregà  son  rey  Lluis  IX  d'acceptar  tant  gran  empresa.  Aquest, 
tal  volta  mesurant  prudentment  son  importancia,  no  l'acceptà  perso- 
nalment mes  permetté  a  Carles  d'Anjou,  son  germà  més  jove,  d'em- 
pendre  volenter  la  commanda  del  Papa,  qui  ensemps  feye  predicar  en 
tota  l'Europa  una  creuhada  contra  Manfrè. 

Baix  aquesta  atmosphera,  donchs,  les  gestions,  prechs  e  supplica- 
tions  de  la  missatgerie  del  rey  Jaume,  qual  fí  principal  ere  de  girar  lo 
Pare  Sant  ab  rostre  propici  vers  lo  seu  projecte  e  de  cessar  la  cam- 
panya universal  aixecada  contra  Manfrè,  no  foren  prou  pera  cambiar 
l'opinió  d'Urbà  IV  e  de  la  Curia  Romana.  Lo  Pontífex  remangué  ine- 
xorable, e'ls  missatgers  portaren  a  n'En  Jaume  una  llarga  lletra  (1) 
datada  a  Viterbo  lo  26  Abril  1262,  plena  de  greus  càrrechs  e  reconven- 
tions  severes. 


(1)     Apèndix  XI. 


DANIEL   GIRONA  247 

Comença  la  lletra  d'Urbà  IV  al)  lloances  (iuc-1  Pontífex  adreça  a 
nostre  Key  de  qui  n'ha  tant  alta  opini(3,  ensemps  que's  dóna  per  molt 
pag-al  dels  affectes  de  sinceritat  e  devotió  vers  la  Sancta  Seu  que  lo 
missatg-erli  tramet  de  part  d'En  Jaume.  Decontinent  passa  glosar  tot 
ço  que  En  (iuillém  de  Pontons  li  feu  avinent  en  sa  missatg-ería  en  la 
qual  li  digué  com  lo  rey  En  Jaume  havíe  rebudes  lletres  e  missatges 
provinents  del  rey  Manfrè  qui-s  planyíe  de  l'obstinada  aversió  de  part 
de  l'Esglesia  de  Roma  e  de  sa  negatió  systenitàtica  a  accordar  una 
vera  pau,  malgrat  qu'ell — jManfré — havíe  intentat  arrivar-hi  de  totes 
ses  forces  e  per  diverses  maneres.  Que  vist  això,  ^lanfré  pregave  lo 
rey  En  Jaume  d'intercedir  personalment  prop  lo  Pare  Sanet,  puix  fent 
això  lo  rey  de  Sicilia  assolirie  sens  nul  dubte  ço  qui  li  ere  tant  negat. 
Que  lo  rey  en  Jaume  creie  ver  e  sencer  aquest  desitg,  per  això  li  tra- 
mettie  lo  missatger  susdit.  L'Apostoli  remembre  tot  seguit  la  may  des- 
mentida devotió  del  Rey  Jacme  e  de  tota  sa  familia  vers  l'Esglesia 
Catholica  ab  demostracions  e  obres  grans  fetes  en  tots  temps;  li  fa 
avinent  la  sua  noblesa  e  strenuitat  les  quals  li  han  procurat  tantes  me- 
morables grandeses  vingudes  del  accors  divinal  en  bé  de  la  Fe  chris- 
tiana,  ço  qui  sempre  es  present  e  obgecte  de  meditació  en  la  pensa  del 
Papa  e  de  bona  recordança  en  lo  més  íntim  del  seu  cor,  puix  creu 
que  sa  fidelitat,  de  la  qual  ne  té  ferma  sperança,  no  li  permetrà  man- 
car sa  traditió  personal  ne  cella  de  sos  avant-passats;  car  si  en  lo  rey 
En  Jacme  es  vivent  l'amor  de  Déu,  e  si  lo  zel  per  la  casa  del  Senyor 
l'abrusa,  en  ciuant  pertany  a  les  coses  de  Déu  no  mancarà  de  posar  de 
sa  part  tots  travalls  e  despeses  pera  mellor  assoliment. 

Axis  donchs  si  li  promogué  gran  admiratió  per  la  sua  fama,  nores- 
menys  sentí  greu  desconhort  quan  vegé  qu'intercedie  per  ]\Ianfrè  e 
que  pensabe  d'adquirir  llaços  de  parentíti  tan  íntim  com  de  mullerar 
son  fill  primogènit  ab  la  filla  de  l'esmentat  Jlanfrè,  qui  hach  comès 
tants  grans  peccats  e  tan  públichs.  No  comprèn  pas  com  Jaume  hagi 
pogut  ohir  aytals  propositions  si  no  es  per  la  honradesa  e  bona  fè 
may  desmentides  del  Rey  català.  Per  tant  e  pera  fer-li  avinent  qui  es 
iManfrè,  li  posa  de  manifest  les  greuges  e  vexations  qu'aquest  ha  fets 
contra  l'Esglesia  e  altres  crims  qu'aumente  e  multiplica  quiscun  jorn. 

Son  predecessor  lo  Papa  Alexandre,  qui  li  donà  sens  mereixements 
lo  principat  de  Tarento,  li  haguera  ja  permès  d'haver  la  possessió  del 
reyalme  de  Sicilia,  si  ell  tant  sols  hagués  reconegut  l'Apostoli  per,  so- 
birà; car  desitjós  d'ésser  en  pau  e  d'apropar-lo  a  la  gracia  del  Senyor 
havie  rebut  sempre  sos  missatgers  malgrat  que  d'ells  sols  ohís  parau- 
les vanes,  adhuch  scarnis.  Mes  Manfrè  oblidant-se  de  tants  benifets, 
ingrat  a  totes  les  gràcies  e  dons,  havie  començada  la  seua  gestió  fent 
assessinar  quasi  en  la  mateixa  presencia  de  l'Apostoli  (1),  lo  comte 
Burell  d'Anglone;  s'ere  ajustat  ab  los  serrahins,  perseguidors  de  Christ 
e  habíe  dirigits  tots  sos  colps  contre  l'Esglesia.  Simulant  protegir  son 
nebot  Conradí  de  qui  era  tutor  e  curador,   prengué  son  reyalme  ab 


(1)     Innocenci  IV. 


248  MUL•LERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

semblança  de  lo  retindré  sols  per  poch  temps  com  mesura  de  bon 
govern,  qu'ell  occupà  definitivament  després  de  publicar  ab  frau  la 
mort  de  Conradí  e  de  fer  celebrar  ses  exequies;  s'atribuie  donchs  una 
herencia  sens  enrogir  per  son  origen  qu'ell  mateix  invocave  prosti- 
tuint aixís  la  reyal  dignitat.  Prengué  e  devastà  les  esglésies,  empreso- 
nà los  bisbes  c  clergues  sens  sment  de  llurs  dignitats  ecclesiàstiques, 
e  foragità  barons,  cavallers  e  tots  celis  qui  no  aprovabenses  malifetes 
sens  compte  d'etats  ne  sexes. 

Com  tot  això,  li  diu  l'Apòstoli,  e  a  més  altres  obscenitats  públi- 
ques que  no  smentèm  pera  no  tacar  nostres  llavis  ¿han  pogut  roman- 
dre desconegudes  de  tú? 

Mes  malgrat  lo  avans-dit  lo  Papa  Urbà  es  decidit  d'admetre-1  de 
nou  en  lo  redós  de  l'Esglesia  si,  semblant  al  fill  pròdich  venint  de 
lluny, — a  qui  ell  rebería  ab  los  braços  oberts, — fos  penedit  en  Crist 
e's  reconciliés  ab  l'Esglesia.  Ell,  lo  Papa,  seria  qui  més  plaher  n'hau- 
ria, e  un  triat  sacrifici  de  lloança  a  Deu  offeririe  de  bon  grat. 

Mes  Manfrè  persistint  en  lo  camí  del  mal  havie  fet  occir  Buffari 
missatger  que  son  nebot  Conradí  tramettie  d'Alemanya  prop  lo  Sant 
Pare  pera  que  remeyàs  l'estat  de  son  reyalme,  e  fou  assessinat  en  la 
propia  terra  de  l'Esglesia  per  sos  partidaris.  Ab  grans  danys,  pèrdues 
d'homes  e  gran  ruina,  saltà  en  Toscana  qu'intentà  de  pendre-la,  com 
la  Marcha  d'Ancona,  stats  de  l'Esglesia,  e  assessinà  consemblantment 
En  Pere  de  Calabria. 

Après  tot  això  Manfrè  encara's  redressa  en  sa  soperbia  e  manca 
tots  los  tractats,  dihent  que  no  han  stat  acceptats  per  l'Esglesia. 
Després  nostre  nomenament  d'Apòstoli,  nos  trameté  missatgers  qui 
sols  nos  feren  mofes  e  propositions  irrisòries.  A  vista  de  tot  això, 
l'Apòstoli  prega  affectuosament  lo  Rey  En  Jaume  trenqui  tota  relació 
ab  Manfrè  e  no  passi  aviïnt  en  lo  tracte  de  mullerament  projectat  ne 
que  renovi  nuil  intent  de  gestionar  ab  la  Seu  Apostòlica  lo  perdó 
de  Manfrè,  si  En  Jaume,  a  qui  sempre  ha  distingit  e  exalçat  tant, 
vol  romandre  en  la  seua  amistat  e  gràcia. 

A  la  fi  remembra  sa  splendorosa  niçaga  e  sos  grans  fets  personals 
sens  recordança  de  parió;  les  nombrosíssimes  relacions  de  parentíu 
ab  cases  regnants  a  Europa  dessus  les  quals  caurà  una  màcula  igno- 
miniosa ab  lo  parentíu  de  Manfrè.  Tal  volta — li  diu— ton  fill  es  menys- 
preuhat  dels  prínceps  del  món?  Per  cas  s'allunyen  d'ell  les  princeses 
de  sang  reyal?  Oh  quant  deshonor  aytals  noces  portaran  a  la  teua  nis- 
saga! Si'ls  fills  de  tal  nora,— diu  lo  Papa, — deslionren  lo  nom  tan  illus- 
tre  de  la  casa  de  Barcelona,  lo  Rey  En  Jaume  no  podrà  realment 
queixar-se.  A  mes  qu'ab  tal  unió  concedeix  un  honor  excessiu  a  Manfrè, 
príncep  bastard,  indigne  de  portar  lo  sceptre,  traidor  a  sa  propia 
familia,  e  de  niçaga  de  scorçons  en  qui  son  tots  los  anathemes  e  ex- 
communionsdc  l'Esglesia.  E  ell.  En  Jaume,  qui  d'ençà  de  sa  jovenesa 
havie  sempre  combatut  ardidament  los  enemichs  de  la  Fé  christiana, 
are,  ja  en  etat  madura,  s'allie  ab  ells;  e  per  tal  serà  tengut  per  hom 
sabedor  de  sa  conducta . 


DANIEL   GIRONA  249 

Que  aytal  deshonor  no  nrrivi  en  ell  Príncep  ínclit,  si  no  es  sois  per 
la  seua  noblesa,  que  la  seua  devotió  e  de  tots  sos  avants-passats  en- 
vers l'Esglesia  li  faci  abandonar  aytal  empresa. 

Aquesta  tant  severa  lletra  treye  tote  sperança  d'avinença  ab  l'Após- 
toli.  Malgrat  això,  Jaeme  qui  hayie  son  pensament  fet,  despuis  temps, 
no  cambia  pas  d'opinió. 

Per  sa  part,  lo  Pontífex  no  leixá  un  instant  de  procurar  ab  totes  ses 
forces  de  destruir  la  situatió  de  Manfrc  e  continuà  les  gestions  fetes 
despuis  son  adveniment  a  la  Seu  Pontifical  pera  assolir  son  desitg. 

Al  commençament.  Urbà  IV  era  sperancat  del  accors  qui  podie 
arribar-li  d'Henrich  d'Anglaterra;  mes  aquest  vist  lo  llunyà  del  thea- 
tre  de  la  futura  Iluyta,  e  retingut  en  son  pays  per  los  pertorbaments 
de  son  reyalme  desistí  de  sos  offeriments.  Allavors  lo  Papa  cambiases 
gestions  e  trametté  secretament  un  missatger  de  gran  privament  e 
confiança  qui  liavie  nom  N'Albert,  a  Lluís  de  França  e  li  demaná 
l'ajuda  de-son  poder  pera  foragitar  Manfrè  de  Sicilia,  promettent  lo 
reyalme  susdit  pera  un  de  sos  filis.  Sant  Lluís  vegé  l'empresa  arris- 
cada; tal  volta  més,  quant  lo  poderos  rey  d'Aragó  s'alliabe  ab  Manfrè 
qui,  si  podie  bé  ésser  despossehit  de  son  reyalme  havie  filies  (1),  los 
drets  de  les  qualss  pecialment  cells  de  Constança  podien  ésser  vindicats 
per  son  vehí  e  ensemps  alliat  lo  rey  Jaume.  A  més  segons  lo  testament 
de  Frederich  los  drets  a  aquell  reyalme  passaven  a  Conradí,  e  aprés 
aquest  a  Edmond,  fiU  del  Eey  d'Anglaterra,  per  concessió  Apostólica. 
Per  tot  això  lo  rey  francès  no  volgué  llençar-se  a  un  affer  quals  con- 
seqüències de  danys  e  trastorns  pera  son  stat  e  pera  la  christianitat  eren 
incalculables  e  d'aquesta  faysó  feu-ho  tramettre  al  Sanct  Pare.  Aytals 
negotiations  no  pogueren  ésser  tan  secretes  que  quelcom  no  trasUuliís 
al  exterior.  Allavors  lo  Pare  Sanct  digué  que  '1  Rey  Francès  havie 
stat  enganyat  per  cells  qui  l'havien  concellat  de  no  pas  acceptar  son 
offeriment.  Lo  Papa  Urbà  IV,  francès  de  naixença,  donà  una  prova 
més  de  sa  política  parcial  vers  son  pays  nadiu.  Profitant  les  dissen-. 
sions  de  Carles  d'Anjou,  jermà  del  Rey  de  França,  contra  la  regina, 
per  qüestions  de  sa  muller,  pensà  de  li  offerir  lo  reyalme  de  Sicilia- 
Tengut  concell  ab  sos  cardinals,  lo  cridà  e  feu-li  secretament  grans 
propositions  si'n  treya  Manfrè,  e  li  prometté  gran  res  de  messions  de 
guerra,  d'hòmens  e  diners. 

Entre  tant  Manfrè  sabedor  dels  complots  qui  contra  ell  eren  tra- 
máis en  Curia  Romana  sdevingué  inquiet  e  pahorós  de  ço  qui  pogués 
arrivar,  e  fou  be  dispost  de  pagar  carament  la  sua  reconcilatio  ab 
l'Esglesia.  Trametté,  donchs  (2),  a  tal  fi  missatgers  qui  foren  a  Vitei-bo 


(1)  Lo  rey  de  Sicilia  havia  una  filla,  Beatriu,  de  son  segon  nuïllera- 
inent  ab  Helena,  filla  del  Dèspota  d'Espirus  (1259).  En  lo  mateix  any  1262, 
nasqué  llur  primer  fill  mascle,  Henrich.— Del  Giudice.  La  famiglia  di  Re 
Manfredi. 

(2)  Chbrrier.— La  lutte  des  Papes  et  des  Empereurs.  Lívre  9,  Y>kg.  120. 


2Ó0  MUL•LEKAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATllALUNYA 

lo  25  Janer  1262,   ab  poders  specials,    pera  tractar  ab  Urbà  IV  les 
condicions  de  pau. 

Lo  rey  de  Sicilia  presentà  les  següents  propositions  :  Lo  Papa 
après  haver  dcslligat  Manfrè  de  l'anathema,  li  conferiria,  en  la  forma 
accostumada,  l'investidura  del  reyalme  de  Sicilia.  Per  sa  part  lo  rey 
Manfrè  donarle  al  tresor  pontifical,  trescentes  mil  unces  d'aur  (entorn 
de  1.S.93G.000  fre),  una  desena  part  a  la  bestreta,  e'l  reste  llavors- 
(ju'ell  fos  coronat  per  lo  delegat  pontifical;  e  per  fi  lo  cens  anyal  serie 
augmentat  fins  a  deu  mil  unces  (tí31.200  fre).  Lo  Pare  Sanet  respon- 
gué ab  un  categòrich  refús. 

Tot  projecte  d'acord  fou  d'allavors,  definitivament  abandonat. 

Si  la  negativa  del  Pare  Sanet  no  pogué  fer  tornar  enrera  lo  rey  En 
Jaume  de  son  projecte  d'unió  a  la  casa  de  Sicilia,  l'actitut  d'Urbà  IV 
havie  fet  nàixer  scrúpols  en  la  conciença  de  Lluis  de  França,  qui 
volgué  trencar  los  pactes  refferents  al  matrimoni  faliedor  de  son  fill 
Phelip  ab  Elisabeth,  filla  del  rei  En  Jaume;  e  tramettè  prop  lo  Pare- 
Sanet  un  missatger  qui  a  més  de  ratificar  la  seua  adhesió,  li  feu  avi- 
nent l'impossibilitat  de  se  rettre  personalment  a  Roma  pera  visitar-la 
com  ere  lo  seu  desitg. 

Lo  missatger  trovà  lo  Sanet  Pare  a  Monte  Flascone,  ahont  l'Esgle- 
sia  possehie  une  gran  castell,  estada  d'estiu  de  la  Cort  Eomana.  Escri- 
gué donchs  ab  aquest  motiu  una  lletra  (1)  a  Sanet  Lluis,  fent-li  avi- 
nent com  havie  tingude  gran  alegria  d'haver  rebut  Johan  de  Paris, 
nunci  del  venerable  bisbe  de  Tyr,  cjui  de  paraula  li  portà  noves  de 
Lluis,  llavors  qu'ell  anave  escriure-li  e  tramettre  ses  lletres  per  mans 
del  noble  Johan  de  Valencenis,  e  qu'aplacà  de  fer-ho,  stimant  molt 
saber  noves  sues  directes,  e  de  son  reyalme.  Son  plaher  era  minvat 
com  vegé  l'impossibilitat  que'l  rey  francès  havie  de  visitar-lo  personal- 
ment. Sabie  com  havie  stat  en  la  part  més  meridional  de  sos  reyalmes 
pera  lo  tractat  de  pau  ab  lo  Rey  d'Arago,  e  com  Sanet  Lluis  un  cop 
sabut  lo  projecte  de  son  alliat  de  mullerar  son  primogènit  ab  Cons- 
tança  filla  de  Manfrè,  havie  trencade  tota  relació  de  negotiationsdessus 
lo  mullerament  de  son  fill  Phelip  ab  N'Elisabeth,  filla  del  Català. 

En  la  susdita  lletra  l'Apostoli  encoratge  Sanet  Lluis  d'executar  tot 
ço  (ju'ell  li  havie  promès;  e  aixis,  si  ell  no  havie  nul  tracte  ab  los  ene- 
michs  e  persecutors  de  la  Sancta  Seu,  donaríe  un  gran  exemple  d'ahe- 
sió  a  la  Església, 

D'acjuesta  lletra's  deduheix  (lue  Sanet  Lluis  hauríe  fets  avans  ser- 
ments  d'adhesió  e  sotsmissió  a  l'Esglesia  devant  Mestre  N'Albert  mis- 
satger d'Urbà  IV  qui  fou  arrivat  a  França  ab  l'objecte  de  guanyar  la 
voluntat  reyal  pera  decidir-lo  a  prestar  socors  contre  Manfrè  rey  de 
Sicilia.  Aquesta  lletra,  qui  no  porta  data,  sembla  d'aprés  lo  primer  pa- 
ragraph  de  son  texte,  haver  stade  scrite  l'estiu  de  1261;  car  N'Elisabeth 
de  Cathalunya  se  maridà  ab  Pheiip  de  França  en  Maig  de  1262,  un  mes 


(1)     Apèndix  Xn. 


DANIEL   GIRONA  251 

avans  lo  inullerament  de  l•Iufant  En  Vose  e  Na  Constanza,  c  per  tan 
la  susdita  lletra  fou  scrita  avans  la  dirigida  al  Rey  d'Aragó  ^'o  qui  tin- 
gué llocli  l'any  següent.  Si  be  los  rahonaments  del  Sanet  Pare  n'obtin- 
gueren ressò,  la  nova  conducta  de  Sanet  Lluis  feu  decidir  lo  rey 
Jaume  de  fer  explícites  e  públiques  declarations  a  son  alliat  que  son 
projecte  de  mullerament  no  portave  pas  nula  pensa  contra  l'Esgiesia  e 
lo  Pare  Sanet.  Mitjantsant  les  susdites  assegurances  lo  matrimoni  de 
Phelip  ab  Elisabeth  se  feu  ab  gran  sollemnitat  a  Clermont  Ferrand  de 
i'Alvernia  lo  jofn  de  la  Pascua  Pentecostes  de  1262  qui  fou  lo  28 
Maig  (1).  Lo  document  en  lo  qual  lo  rey  Jaume  feu  les  susdites  de- 
clarations no  fou  signat  entro  lo  G  Juliol  del  mateix  any  (2). 

En  ell  diu  lo  rey  en  Jaume  «a  fi  que  pogcàm  plenament  satisfer  la 
consciencie  del  rey  de  França,  declaràm  que  jamay  fou  nostre  propò- 
sit offerir  en  mul  temps  al  noble  Manfrè,  concell,  auxili  o  favor  contra 
l'Església  Romana  mare  nostra».  ]Més  avant  afegeix:  «ne  permetrem 
que  qualsevol  dels  nostres  fllls,  vasalls  o  sotsmesos  ho  façan;  a  fi  que  tot 
ço  sia  sempre  fixat  e  sia  allunyada  tota  materia  de  sospita,  plau-nos, 
sens  que  nulla  obs  nos  obligui^  promettre-ho  en  nostra  legalitat  e  bona 
fe,  en  presentía  dels  testimonis  sotscrits». 

Un  cop  vençuda  aquesta  grossa  dificultat,  En  Jaume  s'aparellà  en 
los  darrers  travalls  per  lo  mullerament  de  son  fill  En  Pere. 

En  Ferran  Sanxes  e'ls  altres  vasalls  tramesos  por  lo  rey  En  Jau- 
me prop  del  rey  IManfrè  après  haver  exposat  l'objecte  de  llur  missat- 
gerie  volien  s'endur  la  princesa.  ÍManfrò  tot  se  tenint  per  molt  pagat, 
conseqüent  ab  sa  magnittcença  habitual  volgué  preparar  tot  ço  qui 
mester  fos  pera  honor  de  sa  filla  e  del  rey  qui  debía  la  reebre. 

Car  «cxço  no  es  cosa  que  axí  tost  se  puxa  fer.  Per  que  jo  us  precli 
que  us  sperets  tro  al  Pastor;  e  aparellaré  galeres  e  naus  ab  que  va  ja 
molt  honradament  axí  com  pertany  a  nostre  altea»  (3). 

E  axis  los  missatgers  foren  romasos  mentres  los  preparatius  se- 
guien avant.  Tantost  lo  mullerament  de  Constança  ab  Pere  fouaccor- 
dat  Manfrè  havíe  signada  la  tasca  a  percevre  de  sos  vassalls  pera 
fer  lo  dot  de  sa  filla,  d'acord  ab  les  lleys  e  consuetuts  del  reyalme  de 
Sicilia  qui  commandaven  l'impositió  d'una  tasca  quan  les  filles  del 
rey  se  maridaven  pera  constituir  lo  dot  de  la  sposa  (4).  Malgrat  ésser 
lley  e  consuetut,  lo  stat  depauperat  del  pays  per  les  continues  guerres 
aixecà  series  protestes  e  trastorns.  Es  stat  dit  de  IManfrè  qu'exigí 
70.000  unces,  de  les  quals  sols  ne  constituí  dot  30.000  unces.  Aquestes 
remors  no  eren  del  tot  incertes;  cílr  si  es  veritat  qu'en  los  pactes  s'ere 


(1)  Sacro  Pentecostes  die  uuptiarum  Philippi  Francorum  Regís  F.  et 
Isabellse  Regís  F.  sollemiiia  Claramontis  Aruernorum  oppido  celebrantur. — 
ScHOTTUS.  Hispanice  iUustratce.  índices  rerum  ah  Aragonice  regibus  gesta- 
rum.  Lib.  II,  vol.  III,  fol.  99. 

(2)  Apèndix  XIII. 

(3)  Desclot.— Chróiiica.  Cap.,  LI. 

(4)  Minieri  Rícelo.  I  notamenti  di  Matteo  Spinelli  Difesi  123. 


252  MULLERAMENT    DEL    INFANT    EN    PERE   DE   CATHALUNYA 

fixat  lo  dot  en  50.000  unces,  Manfrè,  al  temps  del  matrimoni,  sols 
n'havíe  pagades  oT.OOO  (1). 

Lo  recapte  extraordinari  que'l  rey  de  Sicilia  demanà  e  exigí  a 
son  poble  fou  de  ftO.OOO  unces  d'aur;  doble  de  ço  que  les  lleys  autori- 
saven.  La  perceptió  se  feu  ab  tant  de  rigor  qu'un  plany  unànim  fou 
en  totes  les  boques  (2). 

Lo  poble  de  Sicilia  concretà  aquest  descontent  general  en  los  cata- 
lans, causa  directa  d'un  nou  impost  qui  venie  fer  més  feixugue  sa 
vida.  La  veu  de  protesta  fou  initiade  per  la  mateixa  regina  Helena,  la 
segona  sposa  de  Manfrè  e  marastrade  Constança.  Segons  diu  lo  scrip- 
tor  di  Giovenazzo  en  Jo  seu  «Diurnali»  (3)  la  muller  de  Manfrè  fou  molt 
despagada  del  parentíu  fahedor  ab  la  cort  de  Jaume,  com  los  catalans 
eren  arribats  en  mala  disposició  e  descontents. 

Helena,  segons  sembla,  aymava  Constança  malgrat  ésser  sa  ma- 
rastra,  e  haguere  desitjat  ardentment  un  mellor  maridatge  per  la 
filla  del  séu  spòs.  Princesa  grega,  educada  en  l'esplendor  e'l  luxe  de 
la  cort  de  l'Imperi  de  Byzanci,  tingué  gros  desplaherd'accullir  e  trac- 
tar aquelles  gents,  a  son  juhí,  pobres  e  mal  vestides. 

Es  molt  possible,  tal  volta  que  la  missatgeria  catalana  no  anés  vol- 
tada de  luxe  e  splendor  consemblant  al  de  la  cort  Siciliana,  car  en 
aquella  època  la  cort  e  lo  poble  català  no  havien  adoptades  encare 
les  costums  de  refinament  c  luxe  vingudes  après  en  lo  següent  regnat 
de  Pere  lo  Gran. 

D'axó  n'es  prové  la  Lley  suntuaria  publicada  en  1234  (4)  prohibint 
més  de  dos  plats  de  carn  al  jorn  en  les  col•lacions  «vestes  incisas,  lis- 
tatas  etc.  in  vestibus  aureum  vel  argentum»  etc.  la  qual  ere  en  vigor 
e  obligave  a  tots  los  nobles  cavallers  e  vasalls  inclús  lo  mateix  Rey 
puix  la  lley  diu  «Statuimus  quod  nos  nec  aliquis  subditus  noster»  etc. 

A  més  nostra  terra  ere  encara  en  son  pie  period  de  conquesta  ,e  fer- 
manca  de  sa  integritat  e  nationalitat,  sens  que  manquessen  sovint,  per 
dissort,  Iluytes  internes,  retardadores  de  la  regeneratió  econòmica 
del  pays.  En  cambi  si'l  poble  català  no  ere  deis  més  fastuosos,  ere  cell 
qui  en  l'Etat  mitjana  sentie  més  plenament  la  conciença  de  sa  propria 
valúa  colectivament  e  individual  com  homens;  e  per  això  baix  la  garan- 
tia de  llurs  privilegis  contre  llurs  senyors  ere  la  més  llyure  de  les  na- 
cions europees. 

Altre  pensament  preocupave  la  regina  Helena:  era  qu'aytals  noces 
eren  contraries  a  la  volença  del  Papa,  per  l'odi  que  la  Curia  Romana 
sentie  contra  lo  fill  de  Frederich;  e  Helena,  qui  ere  molt  prudent  e  pre- 
visora, temie  la  venjança  del  Pontífex,  e  veya  per  terra  tots  sos  tra- 


(1)  Capasso,  op.  cit.  220. 

(2)  Cherrier,  Histoiro  de  la  Lutte  des  Papes  e  des  Empereurs.  Vol.,  III 
pàgina  21  e  seg. 

(3)  Minieri,  oj).  cit. 

(4)  Marcha  Hispànica,  Paris  1G88.— Del  Guidic&.  Una  leye  suntuaria, 
Nàpoli. 


DANIEL    <;IK()XA  258 

valls  envers  une  t'oneiliatió  de  ]Manfro  al)  TEsg'lesia;  l'i-bà  IV  no  dei- 
xarie  de  concentrar  tots  sos  sfor^-os  al  veure  íet  aytal  muUerament  qui 
supposave  una  alliança  e  confederatió  d'abdós  reyalmes. 

Los  motius  d'oppositió  en  Helena  no  eren  pas  sols  per  l'amor  a 
Constança,  que  ella  no  podie  sentir  cora  marastra.  Era  l'ambitió  de 
regina  e  de  nuire  eo  qui  la  feye  travallar  contre  lo  susdit  muUera- 
ment. En  aquest,  ella  hi  descobrie  la  llevor  de  les  ambicioses  preten- 
sions de  la  casa  de  Barcelona  dessus  lo  reyalme  de  Sicilia;  car  no-s 
comprenie  d'altre  manera  com  Jaume,  devot  fill  de  l'Esglesia,  se  jun- 
tes en  parentíu  ab  ]\Ianí'rè,  excomniuniat  per  lo  Papa,  altrament  que 
per  secrets  fins  d'agrandiment  de  stat.  En  aquell  temps  si  bé  Manfrí- 
havie  hagut  de  sa  segona  muller  una  filla  qui  havie  nom  Beatriu, 
noresmenys  Constanea  ere  sempre  l'iiereva  a  la  corona  de  Sicilia. 

Aquests  eren  donclis  los  vers  motius  del  despagament  de  la  regina 
Helena  per  tal  parentíu,  mes  sa  prudencia  signà  manyosament  laralió 
apparent  de  la  pobresa  dels  catalans.  Son  despit  se  féu  plenament  veure 
en  lo  següent  fet:  quant  fóu  occasió  de  fer  part  de  la  nova  als  altres 
reyalmes,  se  féu  entendre  a  totes  les  terres  ([ue  lo  Rey  iAtanfré  havie  ma- 
ridada la  primera  filla  sua,  e  l'havíe  donada  al  fill  del  Rey  d'Aragó  (1). 
La  regina  Helena  volie  fer  entendre  ben  palesament  ([ue  era  qüestió 
de  la  filla  que]\[anfrc  havie  haguda  de  la  primera  muller  Beatriu,  filla 
d'Amadeu  comte  de  Savoia,  vidua  del  Marquès  de  Saluzzo.  Lo  poble 
sicilià  si  sentíe  quelque  despagament  per  aquella  unió  ere  degut  a 
([u'ell  preveye  les  Iluytes  atihades  més  que  may  ab  motiu  d'aytals 
noces  per  lo  Papat  contre  i'independenca. 

Cathalunya  també  per  sa  part,  prou  depauperada  per  guerres,  me- 
naçade  per  enemichs  potents  qui  la  voltaven,  temie  que  Punió  e  allian- 
ya  ab  Sicilia  no  li  portas  una  política  d'aventures  ab  totes  les  conse- 
(luences.  A  més,  une  part  del  poble  sentíe  disgust  e  scrúpols  de 
concienca  per  aytals  noces  ab  la  filia  d'un  Rey  excommuniat  e  ene- 
mich  del  Pare  Sant  qui  havie  declarat  aytal  casament  vergonyós  e 
indigne  de  Cathalunya. 

En  aquest  stat  de  coses  arrivà  la  festa  del  Pastor  la  qual  se  squeye 
ésser  aquell  any  lo  23  Avril;  lo  rey  I\Ianfrè  havie  fetes  apparellar  e 
armar  «moltes  galeres  e  naus —  diu  Desclot(2)  e  comanà  la  donzella  a 
hun  comte  qui  havie  nom  comte  Bonifany  e  a  En  Ferran  Sanches;  e 
messeren-la  en  les  galeres;  e  partiren-se  del  principat  e  vengueren-se 
a  Montpeller».  Segons  se  dedueix  d'aquesta  chrònica  l'estol  de  naus 
se  departí  de  Nàpols  vers  Montpeller.  Charrler  (o)  diu  que  los  vaixells 
catalans  arrivaren  a  Palerm  al  començament  de  Maig  e  se'n  departi- 
ren  avans  la  fi  del  mes,  pera  ammenar  en  Cathalunya  la  donzella  pro- 
mesa sposa  del  L•ifant  En  Pere.  Si  la  cort  de  Manfrè  romangué  en 
Nàpols  0  si  fóu  portada  a   Palerm  en  aquesta  occasió  es  difícil  de 


(1)  Matteo  Gioven'azzo,  op.  cii. 

(2)  Desclot.— Chrònica,  loe.  cit. 

(3)  CïIAIlRIER,  op.  cit. 


254:  MCLLERAMEXT    DEL   INFANT    EN    PERE    DE    CATHALUNYA 

dir-ho.  La  reg-ina  Helena,  lo  30  Avríl  havíe  Infantat,  probablement  en 
Nàpols, — diu  Giovenazzo — son  primer  fill,  qui  hag'ué  nom  Henricli 
poch  après  del  departiment  de  les  naus  catalanes.  Si  aquestes  roman- 
g-ueren  a  Palerm  tro  als  d.jrrers  jorns  de  Maig,  la  cort  podie  ésser  ja 
en  tot  a  dit  lloch.  Lo  rey  Manfrè  féu  accompanyar  la  seua  filla  a  més 
de  son  oncle,  lo  susdit  comte,  de  un  molt  lluhit  seguici  de  nobles, 
cavallers,  prelats,  richs-hòmens  e  ciutadans.  Al  costat  de  la  princesa, 
pera  son  servey  particular  anaven  també  Madona  Bella  qui  havíe 
nodrida  Madona  Constança;  ere  molt  sabia  e  honesta  dona  que  l'ayma- 
ve  de  tot  cor  e  jamay  no's  departí  d'elle  mentres  fou  viva,  e  una  nina 
fadrina  que  havíe  stada  nodrida  ab  la  ditíi  Madona  Constança.  També 
vingueren  dos  honrats  fadrins  fills  de  cavallers.  E  la  hun  havíe  nom 
En  Roger  de  Luria  qui  ere  d'honrat  linatg-e  de  senyors  de  senyera, 
fill  de  Madona  Bella,  e  l'altre  ere  En  Conrad  Llança,  germà  de  la 
donzelleta  nodrida  ab  Madona  Constança. 

Les  naus  sicilianes  juntament  ab  les  d'En  Ferran  Sanxes  e  d'En 
Guillem  de  Torrelles,  se  feren  a  la  vela  ab  ruta  vers  Cathalunya  e 
reteren  llur  viatge  al  port  de  Llates. 

En  tant  la  cort  del  Rey  En  Jaume  ere  anada  a  Montpeller  hont  a 
més  del  l'infant  En  Pere,  se  trovaven  també  l'infant  En  Jaume  qui 
més  tart  fou  rey  de  Mallorques,  e  l'infanta  Maria  fills  de  En  Jaume, 
€  tots  los  nobles  barons  de  Cathalunya  e  Aragó. 

La  filla  del  rey  Manfrè  donzella  «de  quatorce  anys  ere  la  pus  bella 
•creatura  e  la  pus  sabia  e  honesta  qui  hanch  en  aquell  temps  fos»  (1) 
fou  rebuda  ab  grans  honors,  e  grans  festes  tingueren  lloch  ab  occasió 
del  mullerament  qui  hagué  lloch  pochs  jorns  après  lo  13  Juny  1262  en 
l'esglesia  de  Nostra-Dona-de-les  Taules  de  JMontpeller  ab  gran  sollem- 
nitat,  en  la  qual  l'Infant  posà  a  sa  sposa  l'anell  de  bodes.  Tot  just  finida 
la  cerimònia  relligiosa,  tingué  lloch  la  donatió  per  screix  que  l'infant 
En  Pere  feye  a  la  seva  sposa.  En  l'atri  de  l'esglesia  sots  la  presencia 
del  Rey  e  dels  nobles,  prelats,  barons,  guerrers  fou  signat  lo  docu- 
ment (2)  per  lo  qual  l'infant  En  Pere  dona  ve  per  culteUum  fiexum  a 
Constança,  cara  muller  sua,  ab  la  volença  e  consentiment  de  Jaume 
•en  dot  e  per  dot  per  aquelles  noces  tant  benahuirades,  la  ciutat  de 
Gerona  ab  tots  sos  juheus,  rendes,  drets  e  pertanyenças;  en  pus,  lo 
<'astell  de  Colpllyure  ab  tots  los  seus  hòmens;  e  de  tot  ço,  li'n  dexave 
d'allavors  la  plena  possessió,  domini  e  llyure  perceptió  de  l'us-de- 
fruyt.  Lo  Rey  En  Jaume  signa  lo  document  en  prova  de  consentiment 
■e  d'inviolable  fermença.  Sotscriuhen  le  dita  scriptura  los  testimonis 
Jausbert,  ves-comte  de  Castell-Nou;  Oliver  de  Térmens,  Galceran  de 
Pinós,  Raymond  (4aucelm,  senyor  de  Lunell;  Ferran  Sanxes,  fill  del 
Rey;  R.  de  Guardia,  García  Ortic  e  Ath  de  Focis.  Signà  finalment 
l'infant  En  Pere,  ab  lo  títol  d'hereu  de  Cathalunya.  Grans  festes  e 
torneigs  se  seguiren  per  sengles  jorns,  mes  en   mitg  d'elles  lo  rey 


(1)  Muntaner.  —Chòiiica,  Cap.  XI. 

(2)  Apèndix  XIV. 


DANIEL   GIRONA  -ióf) 

n'oblidà  pas  de  fcrinai'  la  part  jurídica  c  econòmica  del  mullcramcnt 
ja  fet. 

Lo  rey  en  Jaume  e  son  iill  l'infant  En  Pere  havien  be  complert 
per  aquesta  donatió  ço  qui  fou  promès  en  lo  document  signat  per  ells 
•en  28  Juliol  1260;  mes  lo  dot  de  50.000  unces  no  ere  pas  arrivat  aytal 
com  ere  promès  per  los  primers  embaixadors  del  rey  de  Sicilia. 
L'cmbaixador  noble  Ramón  de  Lunell  en  17  Septembre  1260  tra- 
mès al  rey  Manfrè  ab  lo  rebut  de  les  50.000  unces,  tornarle  sense  elles 
0  mancant-ne  les  25.000  de  les  quals  are  se'n  fa  qüestió. 

¡Manfré  no's  trobave  en  dispositió  de  fer  lo  versament  de  tota  la 
quantitat  qui  constituie'l  dot  de  sa  filla  Constança.  Les  continues 
Iluytes  de  son  pays  e  les  preparations  qu'allavors  feye  per  tcmenya 
'de  les  properes  e  més  formidables  guerres,  havien  ruinat  lo  tresor 
reyal  may  prou  abundós;  per  això  lo  comte  Bonifany  d'Anglano  ges- 
tiontà  altre  ajornament  de  les  25.000  unces  encare  degudes  qui  devien 
ésser  satisfetes  la  meytat  en  la  propera  festa  de  Sant  Miquel  e  l'altra 
■en  la  mateixa  festa  subsegüent  o  sia  un  any  després;  e  foren  fets  pac- 
tes entre  nostre  Rey  e  Manfré  en  un  document  (1)  de  15  Juny  d'aquell 
mateix  any  per  lo  qual  s'estableix  que  les  25.000  unces  del  dot  de 
Madona  Constança  seran  pagades  la  meytat  o  sia  12.500  unces  en  aur, 
argent  o  pedres  precioses  encastades,  per  la  propera  festa  de  la  Resu- 
rectió  al  missatger  o  tramès  del  Rey  En  Jaume,  en  la  ciutat  de  Gièno- 
va,  e  en  la  subsegüent  mateixa  festa  les  12.500  unces  restants,  sots 
•prometença  de  bona  fè  e  jurament  dessus  los  Sancts  Evangelis  de  part 
del  Rey  i\Ianfrè,  a  honor  e  consideratió  del  qual  se  fa  lo  susdit  ajorna- 
anent.  Foren  presents  los  testimonis  En  Ricart  Filanger,  En  Robert 
de  Morro,  En  Raymond  Gaúcelm,  senyor  de  Lunell,  En  Jausbert  de 
-Castell-Nou,  En  Ponç  G.  de  Torrella.  Lo  notari  públich  de  Montpeller 
En  Raymond  Dosca  sigUcà  lo  pergami. 

Lo  comte  Bonifany  d'Anglano  retornà  en  Sicilia  pera  donar  comp- 
te á  son  senyor  lo  rey  Manfrè  del  niuUerament  de  l'infanta  Cons- 
tança e  de  totes  les  festes  e  dons  rebuts  en  la  cort  de  Jaume,  axis  com 
del  ajornament  obtingut  en  lo  dot  de  la  susdita  princesa.  Jaume 
avans  de  departir-se  de  Montpeller,  pochs  jorns  après  les  noces,  attorgà 
á  l'infant  Pere  la  villa  d'Osca,  valorada  en  vuit  mil  sous  malgaresos, 
-ab  totes  les  rendes,  lleudes,  drets  e  pertanyences,  en  smena  e  compen- 
satió  del  castell  e  vila  de  Colpllyure,  donats  á  Madona  Constança 
com  part  de  screix  lo  jorn  de  les  bodes  (2).  Lo  rey  d'Aragó  havie  per 
segur  allavors,  en  sa  penca  de  modificar  son  testament,  e  ab  aquesta 
fi,  feu  lo  smentat  canibi  de  Colpllyure  qui  es  en  Rosselló  per  la  vila 
d'Osca.  Lo  rey  anà  a  Clerraond-Ferran  hont  hagué  vistes  ab  Lluis  IX, 
€  signà,  lo  6  Juliol,  un  document  refermant  ço  qu'ell  havie  promès  al 
rey  de  França,   llavors  qu'aquest  posà   difficultats  al   muUerament 


(1)  Apèndix  XV. 

(2)  Apèndix  XVI. 


256  MULLERAMENT    DEL    INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

pactat  entre  Phelip  e  Elisabeth,  per  l'aliança  de  Jaume  ab  Manfrè  (1). 

En  21  Agost  de  1262  En  Jaume  procedí  a  una  nove  partitió  de  son 
reyalme  entre  sos  fills.  Donà  an'En  Pere:  Catalunya,  Aragó  e  Valen- 
cia; an'En  Jaume  lo  reyalme  de  Mallorques,  los  comtats  de  Rosselló, 
Cerdanya,  Conflent,  Vallespir,  lo  castell  è  vila  de  Colpllyure  e  la  sobi- 
rania de  Cariat.  Si  be  lo  rey  feu  consemblant  errada  partió  de  sos 
státs,  noresmenys,  ell  no  volgué  j)as  una  complerta  separatió  d'ells, 
car  exigí  que  les  lleys  de  Cathalunya  tossen  vivents  en  lo  Rosselló,  que 
la  moneda  de  Barcelona  hi  tingués  llyure  curs.  Substituhí  sos  fills 
un  a  l'altre,  e  si'ls  dominis  d'En  Jaume  arrivessin  a  passar  a  altres 
qui  no  fossin  de  sa  descendença  masculina,  los  drets  e  térras  deuran 
tornar  á  la  Casa  de  Barcelona.  Lo  Rey,  qui  coneixie  be  lo  caràcter  de 
llurs  fills,  consignà  en  son  dit  testament  que  si  l'infant  En  Pere  atta- 
cave  son  jerma  Jaume  sens  provocatió  de  sa  part,  perdrie  lo  dret  de 
sobirania.  Los  infants  se  declararen  satisfets  e  contents;  més  En  Pere 
si  be  sapigué  amagar  son  despagament,  feu  un  scrit  (2)  en  Barcelona, 
lo  15  d'Octubre  1262,  devant  los  testimonis  cridats,  qui  foren  Fra 
Raymond  de  Penyafort,  Mestre  Berenguer  de  Torre,  Ardiaque  de  Bar- 
celona; N'Eximeniç  de  Foces,  En  Guillem  de  Torroella;  los  ciutadans 
de  Çaragoça  En  Steve  Gil  Tarí  e  En  Johan  Gil  Tarí.  Signaren  com 
testimonis  En  Berengaer  de  Ripoll,  En  Jaume  de  Castell  Serrahí,  En 
Janer  de  Rabaça  e  En  Ferrer  de  Pelliç,  tots  notaris  de  Valencia.  Pera 
donar  major  força  o  valiment  a  la  seva  protesta,  cridà  per  testimonis  a 
Catalans,  Aragonesos  é  Valencians.  En  acjuest  document  fa  constar  de 
que  si  éll  —  l'infant  En  Pere — jurà  tenir  per  ferm  e  vàlit  lo  testament 
e  en  res  contrastar-lo  en  les  donations  ó  particions  en  ell  fetes,  ho 
acordà  per  la  menaça  de  son  pare  lo  Rey  de  desheretar-lo  en  part  ó 
en  tot,  més  per  lo  present  document  protesta  sollemnialment  d'aytai 
jurament,  e  ho  fa  are  en  presencia  dels  testimonis  dessus-dits,  pera 
(|uan  entre  en  possessió  de  la  Corona.  Signà  lo  smentat  document  En 
Pere  Marches,  notari  públich  de  Barcelona.  D'aquest  document  fou 
tret  un  trasllat  en  20  Octubre  1277  per  Arnau  Astruch,  Xotari  públich 
de  Valencia. 

Si  això  pot  semblar,  de  primer  colp  d'ull,  degut  a  l'ambitió  e  caràc- 
ter turbulent  d'En  Pere,  cal  veure  a  més  en  ell  un  sperit  polítich  su- 
perior, e  una  idea  més  ferma  e  neta  de  prejuhís  e  dels  compromisos 
de  son  pare,  dessus  la  convinença  e  necessitat  de  l'unitat  national 
catalana. 

Lo  rey  Manfrè  per  les  causes  avans  ja  smentades,  no  devie  ésser 
molt  exacte  en  los  termens  de  pagament  convinguts,  per  quant  en  15 
Juliol  de  l'any  1263,  es  a  dir,  l'any  següent  del  mullerament  de  sa 
filla  Constança,  lo  rey  Jaume  per  una  lletra  li  demana  que  vulgui 
be  pagar  á  son  fill  l'infant  En  Pere  quan  personalment  vagi  á  Sicilia, 
deu  mil  unces  deles  25.000  unces  degudes*  encare,  e  li  fa  fermança  de 

(1)  Apèndix  XIII. 

(2)  Apèndix  XVII. 


DANIEL   r.IRONA  257 

res  més  demanar,  fora  del  reste  o  sien  15.000  unces.  «E  les  predites 
deu  mil  unces  —  diu  lo  document — pagueu-les  al  mateix  (l'infant 
En  Pere)  si  vos  plau,  e  '1  restant  de  les  25.000  unces  pagueu-les  al 
dessus-dit  Garcia  Ortiç».  En  la  mateixa  data  lo  Rey  concedeix  a  son 
fill  l'infant  En  Pere  e  li  fa  assignatió  d'atiuolles  10.000  unces  d'entre 
les  25.000  ([ue  Manfrè  no  ha  pagades  encare  (1). 

L'infant  En  Pere  havie  necessitat  de  diners  per  les  despeses  majors 
que  son  mullerament  ab  una  princesa  acostumada  al  luxe  e  fastuosi- 
tat de  la  cort  de  Manfrè,  l'imposaven.  Car  se  desprèn  de  varis  docu- 
ments que  la  casa  de  l'infanta  Constanca  era  tingude  ab  lo  stament 
d'unc  regina  (2). 

Potser  aquesta  quantitat  ere  també  per  les  despeses  de  l'anade  de 
l'infant  a  Sicilia  en  soccors  del  rey  Manfrè,  puix  en  lo  document  es 
dit  que  '1  Key  li  farà  entregar  les  10.000  unces  si  ell  (l'infant)  ajuda 
personalment  al  rey  de  Sicilia  e  no  a  nul  aitre.  L'infant  no  anà  a  Sici- 
lia e  Manfrè  's  vegé  una  volta  més  desamparat  per  una  deles  alliançes 
en  qui  més  valiment  speraba.  Potser  lo  rey  En  Jaume  rebé  de  part  del 
rey  de  França  avís  de  que  recordés  co  qu'havie  promès  en  lo  docu- 
ment de  6  Juliol  12G2. 

La  quantitat  de  10.000  unces  fou  a  la  fí  satisfeta  a  l'infant,  del 
erari  rey  al  (3). 

Los  nombrosos  missatges  al  rey  sicilià,  demostren  la  poca  punc- 
tualitat  en  lo  pagament  e  la  necessitat  del  tresor  de  nostre  Rey. 

En  2o  d'Agost  del  mateix  any  En  Jaume  done  poder  (4)  a  Pere  de 
Peyronet  pera  que  de  les  unces  que  devie  cobrar  del  rey  Manfrè,  des- 
tini 20.000  sous  malgaresos  pera  recobrar  lo  séu  tron  o  cadira  de 
braços  (cathedra)  e  lo  seu  scut,  obligats  en  penyora  a  Johan  Imbert 
e  Guillem  de  Vertili.  E!  vengui  de  les  mateixes  unces  fins  a  fer  15.000 
sous  malgaresos  a  fí  de  llyurar  de  la  fiança  que  per  ell  s'eren  obligats 
nominalment  dos  nobles,  Obald  R.  de  Luganyach  e  P.  de  Fontaner. 

En  29  del  mateix  mes,  nostre  Rey  trametté  une  lletra  a  Manfrè  (5) 
demanant-li  de  pagar  a  n'En  Jausbert,  vescomte  de  Castell-Nou,  les 
unces  degudes  en  cas  de  no  haver-ho  fet  a  n'En  Garcia  Ortiç.  En  lo 
jorn  següent  reitera  la  petitió  de  pagament  en  altra  lletra  (6)  al  ma- 
teix rey  de  Sicilia,  en  que  fa  avinent  d'haver  donades  10.000  unces  a 
son  fill  rinfant;  e  li  demana  de  pagar  al  menys  dita  quantitat  a  son 
tramès,  Jausbet  de  Castell  Nou. 

Lo  rey  Jaume  aprofltave  totes  les  occasions  de  relatió  que  lo  trac- 
te commercial  havie  stablert  entre  abdós  payssos  Cathalunya  é  Sici- 
lia. Per  un  document  (7)  de  27  Agost  1263,  declara  qu'En  P.  frare 


(1) 

Apèndix  XIX. 

(2) 

Apèndix  XX  a  XXIII 

(3) 

Apèndix  XXIV. 

(4) 

Apèndix  XXV. 

(5) 

Apèndix  XXVI. 

(6) 

Apèndix  XXVII. 

(7) 

Apèndix  XXVIII. 

17 


258  MULLERAMENT    DEL   INFAXT    EX   PERE   DE3   CATHALUNYA 

del  «vicarius  noster  in  Barchinona»,  treg-ué  una  certa  quantitat,  tres 
mil  sous  barceloneses,  e  promet  a  n'En  G.  de  Borrell  li  scràn  pagats 
en  cambi  15.000  sous  (350  unces  d'aur)  al  pes  de  Pola  tantost  lo  séu 
nunci  hagi  percebut  lo  primer  pagament  de  la  quantitat  que  Manfrò 
deu  pagar  per  dot  de  Constança,  e  mana  per  lo  present  a  son  scrivà 
En  Pere  de  Roda,  quiere  devant  Manfrè,  per  manament  del  mateix 
Rey,  de  fer  jurament  com  tantost  En  Garcia  Ortiç  serà  fora  de  les  terres 
de  Sicilia  li  pagarà  las  350  unces  d'aur.  Per  si  Manfrò  no  satisfés, 
com  de  consuetut,  la  quantitat.  En  G.  Burgués  e  Bonnat  Sabater  sur- 
ten fiadors  de  la  paraula  del  Rey  fins  12.000  sous,  e  obligan  llyure- 
ment  e  spontania  sols  cavallevorilment  llurs  bens  a  G.  Borrell  o  son 
mandatari  pera  pagar-li  en  cas  qu'  En  Jacme  no  pugui  fer-ho,  fins 
12.000  sous.  En  Pere  de  Roda  promet  que  junt  ab  En  García  Ortiç 
pagarà  tantost  sien  fore  de  la  terra  de  Manfrò,  350  unces  a  G.  Borrell. 
Lo  darrer  testament  d'En  Jaume  ab  lo  nou  repartiment  de  terres  e 
stats  exigí  la  modificatiò  de  l'acta,  signada  après  lo  mullerament  de 
rinfant  En  Pere,  qui  havie  hypothecats  e  obligats  los  comtats  de  Ros- 
selló, Cerdanya,  Conflent  e  Vallespir,  comtats  de  Besalú  e  de  Prades, 
les  viles  de  Caldes  e  Llagostera,  per  la  quantitat  de  25.000  unces  d'aur 
rebudes  del  comte  Bonifany  d'Anglano,  oncle  del  rey  Manfrè  a 
compte  del  dot  de  IMadona  Constança.  En  virtut  del  dessus-dit  nou 
testament  los  smentats  comtats  venien  constituir  lo  patrimoni  de  l'in- 
fant En  Jaume.  Per  tant  un  nou  document  (1)  fou  signat  a  Barcelona 
lo  27  Agost  1263.  Per  les  rahons  susdites  l'infant  En  Pere  ab  volença 
de  son  pare  l'illustre  rey  En  Jaume — després  de  glosar  en  lo  present 
document  ço  qui  ere  contingut  en  aquell  signat  lo  jorn  de  les  noces 
— substitueix  la  primitiva  hypotheca  dels  comtats  de  Rosselló,  Cer- 
danya, Conflent,  Vallespir,  Besalú,  Prades  c  de  les  viles  de  Caldes 
e  Llagostera,  per  l'hypotheca  en  lo  regne  de  Valencia,  dels  castells  e 
viles  de  Paniscola,  Onda,  Almenar,  Uxo,  Xàtiva,  Alfandech  de  Ma- 
rayanem_,  ab  llurs  masies,  viles,  pertanyençes  e  drets  universals.  En 
ell  l'infant  En  Pere  confesse  haver  rebudes  de  mans  del  comte  Boni- 
fany d'Anglano  a  compte  de  les  50.000  unces,  dot  de  sa  muller  Na 
Constança,  25.000  unces  de  les  quals,  9180  en  aur  e  15.820  (2)  en  aur, 
argent  e  pedres  precioses  encastades.  Les  restants  25.000,  se  pacte  si- 
guin entregades  12.500  la  propera  festa  de  la  Resurrecció  en  la  ciutat 
de  Gènova,  e  après  un  any,  comptador  després  de  la  predita  festa,  les 
darreres  12.500  unces.  En  pus  es  stipulat  que  si  Madona  Constança 
premorís  sense  fills  haguts  de  son  maridamcnt  ab  En  Pere,  la  susdita 
quantitat  del  dot  torni  Íntegrament  al  rey  Manfrè  exceptat  ço  que  la  re- 
gina deixés  llyurement,  entro  la  somma  de  10.000  unces  d'aur.  Si  l'in- 
fant premorís,  Madona  Constança  vivent  sense  fills,  aquesta  conser- 
varà tot  ço  qui  es  stat  obligat  ab  totes  llurs  rendes  integralment,  de 
quals  rendes  ne  reberà,  pera  son  sosteniment,   dues  mil  Uyui'es  turo- 


(1)  Apèndix  XXIX. 

(2)  Apèndix  XXX. 


DANIEL   GIRONA  25Í) 

neses  al  any,  e  lo  restant  lio  reberà  a  compte  del  mateix  dot.  Empro, 
tantost  los  hereus  hag'in  satisfet  a  Madona  Constança  o  a  sos  succesors 
la  quantitat  del  dot  rebuda,  los  castells  e  viles  ab  llurs  rendes,  drets 
e  Jurisdiccions  tornin  decontincnt  e  Uyures  a  los  successors  du  l'infant. 
Si  l'infant  Kn  Pere  premorís  ab  filis,  Madona  Constança  reg^irà  e  gover- 
narà los  castells  e  viles  predites,  pei'cebrcà  llurs  rendes  e  fruyts  e  no- 
drirà los  comuns  fills  fins  que  sien  arribats  a  20  anys,  sempre  que 
la  seua  sposa  se  mantingué  vidua.  E  quan  això  sia  arribat,  que 
]\Iadona  Constança  retingué,  d'aquestes  rendes  dues  mil  llyures  anyals 
e  lo  reste  de  les  mateixes  rendes  e  fruyts  les  rebrà  a  compte  de  son 
dot.  Pera  major  fermanca  de  ço  qui  es  predit,  l'infant  En  Pere  jure 
demunt  los  Sants  Evangelis.  Present  en  aquest  acte  l'infant  en  Jaume 
aprova  tot  ço  qui  es  contingut,  llyurement  e  ab  permissió  de  son  pare 
l'illustre  Rey  Jaume  qui  també  aprova  e  jura  servar  fidelment  totes 
les  clauses.  Fou  signat  aquest  instrument  lo  sisè  jorn  de  les  Kalendes 
<le  Septembre  1263  (27  Agost),  devant  les  testimonis  Jausbert,  ves- 
comte de  Castellnou;  Raymond,  vescomte  de  Cardona;  Berenguer 
Arnau  d'Anglada;  Bernat  Guillem  d'Entença;  Guillem  de  Canet;  Ray- 
mond de  Guardia;  Bernat  de  Sancta-Eugenia;  Gauceràn  de  Pinós; 
(iluillém  de  Cervelló;  Bernat  de  Centelles;  Ferrer  de  Manresa.  En 
Pere  March,  notari  públich  de  Barcelona  sotscrigué  e  clogué '1  per- 
gamí manament  del  senyor  Rey. 

En  aquest  document  al  fer  la  substitució  d'una  hypotheca  per  la 
nova,  no's  fa  sment  de  les  viles  de  Caldes  e  Llagostera.  Això  es  sme- 
nat  en  un  testimoni  de  12  Novembre  1264  (1),  hont  queden  stablertes 
de  nou  les  mateixes  hypotheques  del  reyalme  de  Valencia  e  de  les 
viles  de  Caldes  e  Llagostera  omeses  probablement  per  oblit  en  lo  do- 
cument de  27  Agost  1263. 

Aquell  mateix  jorn,  12  Novembre  1264,  fou  signat  un  altre  docu- 
ment (2),  copia  de  l'acta  matrimonial  closa  lo  13  Juny  1262,  hont  l'in- 
fant En  Pere  havie  feta  donatió  de  la  ciutat  de  Gerona  e  del  castell 
€  vila  de  ColpUyure,  a  sa  muller  ]V[adona  Constança  en  screix  de  son 
dot.  Per  ralló  d'haver  passat,  lo  castell  e  vile  de  Colpllyre,  a  formar 
part  de  l'heretatge  de  l'infant  En  Jaume  lo  susdit  screix  es  substituït  en 
quant  al  smentat  castell  e  vila,  per  la  renda  anyal  de  30.000  sous  re- 
yals  de  Valencia,  en  rendes  e  eixides  de  la  Taula  de  l'Albufaria  e  de 
les  salines  de  Valencia.  De  manera  que  feta  pública  licitatió  al  mes 
dihent  per  Madona  Constança  o  per  son  batlle,  o  per  lo  batlle  dels 
hereus  de  l'Infant,  de  les  predites  rendes,  n'hagi  de  primer  e  en  ses 
mans  trente  mil  sous;  ço  qui-n  resti  ho  reberàn  los  hereus  de  l'Infant 
0  llur  batlle.  Aquests  30.000  sous  quiscún  any  rebedors  en  la  ciutat  de 
Gerona  ab  sos  jahens,  altres  homens,  jurisdictions  e  demés,  Madona 
Constança  los  haurà  tota  sa  vida.  Per  tant  l'Infant  fa  manament  als 
nobles  Eximenis  Pere  Arenós,  Guillem  Raymond  de  Montcada,   Pere 


(1)     Apèndix  XXXI. 
(•2)     Apèndix  XXXII. 


260  MÜLLERAMENT    DEL    INFANT    EN   PERE   BE   CATHAI.UNYA 

Ferran,  e  Carroç,  senyor  de  ReboUet,  ciutadans  de  Valencia,  que 
facin  haver  e  pagar  los  30.000  sous  a  Madona  Constança  com  des- 
sus  es  dit;  e  après  dona  jurament  d'observar-ho  tot  inviolable- 
ment.  L'infant  En  Jaume,  present,  ab  la  volença  de  son  pare  l'illustre 
Rei,  llyurement  consent  e  aprova  tot  ço  qui  es  dit,  e  fa  declaratió 
que  si  l'infant  En  Pere  morís  sense  fills,  e  ell  succehís  en  los  reyalmes 
de  son  car  frare,  farà  donar  e  tenir  a  Madona  Constança  los  30.000 
sous  de  screix ;  e  en  cas  que  los  dits  sous  no  puguin  ésser  fets  effec- 
tius  per  Madona  Constança,  lo  screix  torni  gravar  dessus  lo  castell  e 
vila  de  Colpllyure  com  avans  li  fou  donat,  per  tota  sa  vida  e  per  sos 
hereus.  Tot  es  jurat  per  l'infant  En  Jaume  com  inviolable  e  llyure  de 
tot  contrast  de  sa  part.  Lo  rey  En  Jaume  aprova  e  consent  tot  ço  qui 
es  stat  accordat  en  aquest  instrument,  jura  sollemnialment  observar- 
ho,  e  ho  segella  ab  los  infants  ab  llurs  segells.  Los  testimonis  d'aytal 
document  foren  En  Bernat  de  Vich,  jutge  ordinari  del  senyor  Rey  a 
Gerona;  En  Ferrer  de  Manresa;  En  Marti  Llopis  de  Bolas,  jutge  e  no- 
tari respectivament  de  l'infant  En  Pere;  Guillem  de  Rocafull  de  Mont- 
peller,  e  Guillem  Draper,  scritor  de  l'infant  En  Jaume.  En  Pere  March, 
notari  públich  de  Barcelona,  en  ausencia  de  Madona  Constança,  e 
per  manament  del  rey  e  dels  infants,  signà  e  clogué  1'  instrument. 

La  missatgeria  tramesa  a  Tuniç  e  al  rey  Manfrè  de  tornada  en 
Cathalunya,  nostre  Rey  en  un  document  (1)  de  24  Juliol  1264,  reconeix 
e  confessa  al  seu  missatger  En  Garcia  Ortiç  d'Açagra  d'ésser  be  pagat 
e  content  de  ses  missatgeries  e  de  les  3150  unces  qu'ell  rebé  de 
Manfrè  per  compte  del  rey  Jaume,  aixís  com  de  tot  ço  qui  fou  trac- 
tat e  conclòs.  En  veritat,  nostre  Rey  havie  obs  de  peccunia  car  en 
7  Abril  del  mateix  any  havie  signat  un  document  (2)  a  favor  d'En 
Johan  Gonçalv  hont  declare  ésser  deutor  de  1350  sous  per  son  fill 
En  Ferran  Sanxes,  qui  les  debie  per  les  despeses  de  son  viatge  a 
Sicilia,  probablement  allavors  del  mullerament  de  l'infant  En  Pere. 
La  dita  quantitat  debie  ésser  pagada  ab  les  calonies  del  lloch  de  Cala- 
tayud,  mes  per  haver  stat  entregades  a  l'infant  En  Pere,  lo  rey  Jaume 
assignave  a  n'En  Johan  Gonçalv  les  calonies  de  Daroca,  en  pagament 
del  dessus-dit  deute. 

Les  relations  diplomàtiques,  de  parentíu  e  les  commercials  sdeve- 
níen  més  freqüents  quiscún  jorn.  E  a  les  missatgeries  d'En  Raymond 
de  Gaucelm  senyor  de  Lunell,  d'En  García  Ortiç,  e  d'En  Jausbert  de 
Castell-nou,  s'afegeix  cella  d'En  R.  de  Conques,  qui  per  document  (3) 
de  19  Maig  1265  es  recommanat  a  tots  los  vassalls  per  ésser  be  tractat 
e  respectat  com  si  fos  la  mateixa  persona  reyal,  essent  lo  dit  Conques 
embaixador  prop  del  rey  Manfrè  e  del  Soldà  de  Babilonia. 

L'infant  En  Pere  aprove  en  27  Agost  1265  (4)  uns  comptes  ab  En 


(1)  Apèndix  XXXm. 

(2)  Apèndix  XXXIV. 

(3)  Apèndix  XXXV. 

(4)  Apèndix  XXXVI. 


DANIEL   GIRONA  261 

Gelabert  de  Criihilles  respecte  la  destinatió  de  5.000  unces  rebu- 
des del  rey  Manfrè  e  de  2.480  sous  rebuts  a  Barcelona.  En  primer 
lloch,  quan  an.à  vers  lo  rey  de  Sicilia  pagà  unes  joyes  empenyorades  a 
Montpeller;  les  despeses  dels  mercaders  qui  anaren  en  terra  de  Sicilia 
e'ls  jorns  que  hi  romangueren.  També  en  aquests  comptes  S(3n  smen- 
tades  despeses  per  presents  que  l'Infant  feu  portar  de  Montpeller  a 
Madona  Constança  e  altres  despeses  diverses  qui  plegades  arriven  a 
26.242  sous  e  restaven  1.257  sous  deguts  per  l'Infant. 

Lo  jorn  següent,  28  Agost  (1)  l'infant  En  Pere  fa  document  a  Ray- 
mond  Romeu  d'haver  bé  los  comptes  de  les  5.000  unces  que  aquest 
rebé  del  rey  Manfrè  en  nom  de  l'Infant,  de  2.480  sous  rebuts  a  Barce- 
lona, ab  los  quals  lo  dit  Komeu  desllyurà,  per  manament  de  l'Infant, 
les  joyes  smentades  en  lo  document  fet  per  En  Berenguer  F.  notari 
de  Montpeller  lo  5  Setembre  1263,  qual  instrument  fou  tallat  e  squin- 
sat.  Les  joyes  eren  celles  que  Gelabert  de  Cruhilles,  per  manament  del 
príncep  pignora  a  Montpeller.  En  29  Agost  (2)  l'infant  fa  declaratió 
d'ésser  bé  págate  haver  rebudes  les  5.000  unces  e'ls  2.480  sous  dessus 
smentats,  e  de  deure  al  susdit  R.  Romeu  varies  quantitats  per  despe- 
ses fetes  en  nom  seu— entre  elles  varis  presents  per  l'Infant  Cons- 
tança, molt  cara  muller  sua, — entro  la  somma  de  1.257  sous  los  quals 
promet  pagar  sens  contrast. 

Fins  aquest  punt  arriven  los  documents  haguts  en  Arxiu  de  la 
Corona  d'Aragó.  De'ls  Arxius  de  Montpeller,  Perpinyà  e  Sicilia,  no  he 
pogut  obtindré  documents  qui  servissin  pera  completar  los  studis 
refferents  a  aquest  tliema.  Una  de  les  qüestions  un  xich  confosa  e 
incomplerta,  es  la  del  pagament  del  dot  de  Madona  Constança.  Si  Man- 
frè prometté  donar  a  la  seva  filla  50.000  unces,  per  los  documents  obtin- 
guts resulte  sols  pagament  de  43.150  unces,  si  d'aquestes  son  contades 
les  10.00  que  l'infant  En  Pere  rebé  de  son  pare  Eu  Jaume;  llevades 
aqueixes  10.000  unces  sols  haurien  stat  pegades  33.150  unces  segons 
los  documents  trobats  fins  28  Agost  1265.  Probablement  cap  més 
entrega  de  diner  fou  feta  après  aquesta  data;  car  lo  rey  Manfrè 
ere  en  plena  Uuyta  ab  Carles  d'Anjou  e  morí  en  la  batalla  de  Bene- 
vento  en  Febrer  de  l'any  següent.  Les  desastroses  conseqüències 
d'aquesta  batalla,  l'empresonament  de  la  regina  Helena  ab  los  fills  de 
Manfrè  e  l'usurpatió  del  reyalme  per  lo  príncep  francès_,  deurien  tren- 
car tot  ulterior  tracte  e  reclaïnatió. 

Altre  dels  períodes  sens  documents  es  d'ençà  que  los  embaixadors 
Ferran  Sanxes  e  Guillem  de  Torroella  se  departiren  de  Manfrè  en 
Nàpols,  entro  lo  jorn  de  les  noces  en  Montpeller.  Per  tant  en  lo  susdit 
període  poch  es  sabut  del  embarcament  en  Palerm,  tra versada  per  la 
mar,  desembarch  en  lo  port  de  Llates  e  stada  en  Montpeller,  si  bé  això 
té  relativament  menys  importancia. 

La  política  de  la  Curia  Romana  havia  assolit  trobar  un  príncep 


(1)  Apèndix  XXXVII. 

(2)  Apèndix  XXXVIII. 


262     MULLERAMBNT  DEL  INFANT  EN  PERE  DE  CATHALUNYA 

de  la  poderosa  dynastía  de  França  pera  llençar  definitivament  la  casa 
de  Suabia  del  tron  de  Sicilia.  Maniré  fou  mort  en  la  batalla  de  Bene- 
vento  lo  26  Febrer  1266  e  l'ensanyement  de  sos  enemichs  arriva  fins  a 
negar  sepultura  christiana  a  son  cadavre.  La  vidua  e  filis  foren  em- 
presonats e  finiren  tristenient  llur  vida  en  lo  Castell  del  Uovo,  prop  de 
Nàpols. 

Nostre  Rey  en  Jaume  havia  vist  desfets  sos  plans  d'anexió,  en  la 
persona  de  son  fill,  del  tron  de  Sicilia,  primerament  per  la  naixença 
d'un  fill  mascle  de  Manfrè  e  Helena,  qui  hag'ué  nom  Henrich.  Per 
la  mort  de  Manfrè  e  l'empresonament  de  sa  familia,  Jaume  podíe 
pensar  que  sos  somnis  d'engrandiment  mediterrani  eren  novament 
d'oportuna  executió.  Mes  potser  per  temor  de  lluytes  ab  l'Esglesia, 
o  per  lo  pacte  qu'ell  liavie  fet  de  no  attacar  Carles  d'Anjou,  fos  per 
ço  que  Henrich,  fill  de  Manfrè  ere  viu  encare,  no  volgué  attendre  les 
suplications  dels  Sicilians  qui  cridaven  l'infant  En  Pere  per  llegitim 
possehidor,  com  spòs  de  Constança,  del  dret  al  reyalme  de  Sicilia.  Si 
per  un  moment  fou  decidit  de  tramettre  l'infant  En  Pere  en  socors  de 
Manfrè,  l'hereu  a  la  corona  de  Cathalunya  no  anà  en  Sicilia  com  tam- 
poch  anà  a  Tolosa  e  a  Provença  llavors  que  fou  cridat  per  llurs  habi- 
tants en  llur  darrer  sforç  contra  la  dominatió  dels  Capets. 

Lo  compromís  contret  per  En  Jaume  de  no  attacar  Carles  d'Anjou 
comte  de  Provença,  ne  donar  valiment  a  qui  l'attaqués,  fou  de  grossa 
importança;  car  En  Jaume  prometté  neutralitat  al  príncep  qui  per, 
manament  de  l'Esglesia  de  Roma,  anave  conquerir  lo  patrimoni  de  son 
fill  e  de  sos  nets,  lo  mateix  qui  un  jorn  fou  la  causa  de  l'incorporatió 
definitiva  de  la  Provença  a  la  França,  ab  detriment  de  Cathalunya 
com  ho  fou  en  temps  de  son  avi  N' Anfós  II. 

Mes  la  noblesa  d'En  Jaume  e  sa  fidelitat  als  juraments  no  li  perme- 
teren d'approfltar,  poch  temps  després,  de  l'insurrectió  de  Marsella 
contra  Carles.  Lo  partit  nacional  esperave  restablir  l'antich  stat  repu- 
blicà-per  qual  causa  hi  Uuytaven  cavallers  de  gran  valiment.  IMolt 
fàcil  e  productiu  hauria  stat  per  En  Jaume  de  posar  difficultats  al 
d'Anjou;  mes  ell  mantingué  la  paraula  adhuch  llavors  que  Carles  per- 
seguint sos  contraris  havia  atravessades  les  fronteres  entro  los  voltants 
de  Montpeller. 

Carles  d'Anjou,  malgrat  que  molt  poch  semblant  a  son  germà  lo 
rey  Lluis  IX,  representave  noresmenys  l'interès  de  la  França  a  Euro- 
pa; e  aixís  tot  ço  qu'ell  guauyave  o  perdie,  era  guanyat  o  perdut  pera 
la  França.  Mes  tart,  en  1282,  llavors  que  sclatà  la  lluyta  entre  l'infant 
En  Pere  (allavors  rey)  e  Carles  d'Anjou,  fou  en  realitat  lo  ressorgi- 
ment de  les  lluytes  entre  la  Cathalunya  e  la  França,  les  quals  influïren 
tant  en  l'historia  de  tota  l'Europa. 

Jaume  polítich,  experimentat,  vegé  perfectament  que  calia  em- 
pendre  una  lluyta  contra  la  Curia  Romana  e  la  França  unides,  temia 
la  insubordinatió  dels  nobles  aragonesos,  les  revoltes  dels  serrahins,  e 
prescntíe  comptar  entre  sos  enemichs  lo  mateix  rey  de  Castella,  son 
gendre.  Sense  forces  suficients  pera  sortir  vencedor  de  tants  enemichs, 


DANIEL   GIRONA  263 

Jaume  de  la  necessitat  ne  feu  virtut,  e  deixà  pera  temps  sdevenidors 
ciue  son  tiU  l'infant  En  Pere  conquerís  lo  patrimoni  sicilià  punt  de  sa 
política  seria  e  previsora.  Nostre  g-ran  Rey  En  Jaume  morí  sens  haver 
pogfut  assolir  son  somni  de  l'hegemonia  de  Catalunya  en  la  mar  I\[edi- 
terrania. 

La  conquesta  de  Sicilia  sots  lo  jou  del  d'Anjou  costà  moltes  gue- 
rres a  Cathalunya,  qui  fou  vencedora  de  l'alliança  de  la  Curia  Romana 
ab  la  França  e  la  casa  d'Anjou.  Lo  rey  En  Pere  II  fou  qui  venjà  son 
sogre  lo  Rey  Manfrò  de  Sicilia  e  retornà  lo  patrimoni  de  sa  muller  la 
Regina  Constanc^'a  a  sos  fllls,  c  a  Cathalunya.  Ti'any  1285,  {]uan  lalluy- 
ta  ere  ja  decidido  en  favor  de  nostra  Patria,  moriren  los  ({uatre  person- 
natges  més  importants  d'aquesta  colossal  lluyta.  Carles  d'Anjou,  des- 
esperat per  la  seua  sort  adversa,  morie  lo  7  Janer,  e  lo  proper  Mars 
baixave  a  la  tomba  lo  Papa  Martí  IV,  lo  séu  alliat  cnemich  jurat  de 
Sicilia,  principal  instigador  de  les  lluytes  entre  Cathalunya  e  Fríinca. 
Lo  rey  Phelip  abbatut  per  tantes  dissorts  abandonave  lo  setge  de  Ge- 
rona ab  sa  host  delmada  per  les  sagetes  e  les  epidèmies.  Lo  rey  fran- 
cès morí  en  camí.  Son  cadavre  pogué  passar  lo  Coll  de  Paniçars  e  ésser 
sepulsat  en  França,  mercès  a  la  noblesa  de  son  enemich  l'allavors 
Rey  En  Pere  II.  Per  dissort  de  nostre  Patria,  lo  Rey  en  ple  vigor  de  sa 
vida  per  l'exeessíu  cansament  d'aquella  guerra  qual  directi(3  son 
patriotisme  no  volgué  conüar  en  ningú,  morí  lo  10  Desembre  d'aquell 
mateix  any,  sense  assolir  la  segona  part  de  sa  notabilíssima  política,  ço 
es  lo  retorn  de  los  payssos  de  la  Gallia  meridional  a  l'influencia  de  la 
casa  de  Barcelona.  La  seua  curta  vida  malgrat  son  travall  intensíssim 
may  interi'omput,  no  ho  permeté.  D'altra  manera,  aquest  príncep  gue- 
rrer, coratjós  e  noble  com  son  pare,  possehidor  de  molt  més  gran  visió 
política  y  superior  talent  diplomàticli,  lo  més  alt  Rey  qui  hagi  stat  en 
Cathalunya,  En  Pere  II,  lo  Gran,  haguera  portat  ab  la  dominatió 
catalana  en  la  mar  Mediterrània  la  preponderancia  de  Cathalunya  en 
l'Europa  llatina. 

Tal  volta,  sense  la  prematura  mort  d'aquest  Rey,  ni  la  França  ni 
l'Espanya  haurien  stat  nations  vehines;  en  mitg  haurie  sorgit  del  riu 
Rosa  entro  3íurcia,  un  stat  Pyrenench,  la  natió  Catalana,  e  la  mar  Me- 
diterrània serie  un  llacli  català. 


264  MUL•LERAMENT    DEL   INFANT   EN   PERE   DE   CATHALUNTA 


AFENDIX 


I.— 1260.  Capitulacions  matrimonials  accordades  entre'l  Rey  En 
Jaume  e  Is  embaixadors  del  Rey  de  Sicilia  (l).—(Perg.  n.°  1619  de 
Jaume  I. — A.  C.  A.) 

Sit  ómnibus  raanifestum  quod  nos  Giraldus  de  Porta,  Major  de  Jovenacio, 
Jacobus  Mustacii,  socii  illustris  domini  Maufredi  Ragis  Cicilie  et  magister 
Stephanns  de  Mauopolo  ejusdem  magne  regie  Curie  judex  nuncii  et  procu- 
ratores  ejusdem  domini  regis  Manfredi  promitimus  vobis  domino  Tacobo 
illustri  Regi  Aragonum  Majoricce  et  Valentie  Comiti  Barchinone  et  Urgelli 
et  Domino  Montispesulani  et  infanti  Petro  filio  vesiro  ex  parte  dicti  Regis 
Manfredi  a  quo  mandatum  et  potestatem  habemus  cum  carta  procurationis 
quam  vobis  tradidimus  quod  ipse  Manfredus  collocabit  in  matrimonium 
filiam  suam  Constanciam  cum  vobis  infante  Petro  predicto.  Promiteiites  nos 
facturos  et  curaturos  quod  dictum  matrimonium  complebitur  inter  ipsos 
bona  fide  ac  sine  fraude  et  dolo  bine  usque  ad  primam  diem  proximi  mensis 
may,  intus  villam  Montispessulani.  ítem  promitimus  vobis  quod  dictus  Rex 
Manfredus  dabit-  in  dotem  vobis  dicto  tempore  quinquaginta  milia  uucia- 
rum  auri  ratione  dicti  matrimonii  inter  aurum  et  argentum  et  lapides  pre- 
ciosos ad  cognitionem  quatuor  proborum  hominum  duorum  de  parte  Regis 
Manfredi  et  duorum  ex  parte  vestra.  Et  quod  predicta  orania  firmius  com- 
pleantur  nos  omnes  predicti  juramus  predicta  omnia  et  singula  in  animam 
dicti  Regis  Manfredi  quod  dictus  Rex  Manfredus  predicta  omnia  attendet  et 
complebit  et  in  aliquo  non  contraveniet  si  Deus  nos  adjuvet  et  bec  saucta 
Dei  quatuor  Evangelia:  et  sub  virtute  dicti  sacramenti  promitimus  nos 
curaturos  et  facturos  quod  predicta  omnia  compleantur.  Actum  est  hoc  in 
Barcbinona  in  palacio  domini  Regis  predicti  quinto  Kalendas  augusti  anno 
domini  millessimo  CC  sexagessinio.  In  testimonium  vero  hujus  rei  presentem 
cartam  suscriptionibus  nostris  et  sigillorum  nostrorum  munimine  robora- 
mus,  t  Ego  Giraldus  de  Porta,  ({ui  supr adicta  confirmo,  f  Ego  Jacobus 
Mustacius  qui  supra  predicta  confirmo,  f  Ego  Major  de  Juvenacio  qui 
supra  predicta  co'nfirmo.  f  Stepbanus  de  Manopolo  Magnie  Regie  Curie 
judex  qui  sujjra  predicta  confirmo. — Testes  vocati  et  rogati  ad  hoc  presen- 
tes fuerunt  Jaufridus  vicecomes  de  Rochabertino,  Eximinus  de  Fóssibus, 
Bernardus  de  Sancta  Eugenia,  Jaufridus  de  Crudillis,  et  Bertrandus  de  Cas- 
telleto. — Sigt  num  Petri  Marcí  notarii  publici  Barchinone  qui  hoc  scripsit 
et  clausit  die  et  anno  quo  supra. 


(1)    Publicat  cu  «Colección  de  documentos  inéditos  del  Archivo  general 
de  la  Corona  de  Aragón».— Vol.  VI,  p.  151.— Bofarull. 


DANIEL   GIRONA  •  265 


11.  — 1260.  Donacions  e  screix  que  l'Infant  En  Pere  jura  fer  a   la 
seua  promesa  sposa.—(Perg.  n.°  /-JòV  de  Jaume  I.—A.  C.  A.) 

•Noueriut  univerüi:  Quod  nos  Petrus  ínfims  fílius  Domini  Jacobi  Dci  grà- 
cia illustris  Rcg'is  Aragouis,  Majorice  et  Valencie,  Coniitis  Barchinone  et 
Urg'ellis  et  domini  Montispesulani  presenti  scripto  fateniiir  quod  in  presen- 
cia tcstiuni  subscrij)toruni  ad  lioc  s|)ecialiter  vocatoriini  et  rog-atorum  de 
mandatu  consensu  et  volúntate  dicti  donnni  Patris  nostri  presentis,  pronii- 
tinius  stipulatione  solempne  dominis  Giiiraldo  de  Porta,  INÍajoro  de  Juvena- 
tio,  Jacobo  mostatio  sociis  illustris  domini  Monfredi  Regis  Cicilie  et  Magistro 
Stephano  de  Monopolo  ejusdem  Magne  Regie  Curie  Judici,  nunciis  et  pro- 
ciiratoribiis  ejusdem  domini  Regis  Manfridi  pro  tractando  et  confirmando 
matrimonio  inter  nos  et  illustrem  mulierem  doninam  Constanciam  filiam 
suam  specialiter  destinatis,  de  quorum  procuracione  nobis  constitit  reci- 
pientibus  pro  parte  et  nomine  ejusdem  domini  Regis  Manfridi  quod  post 
quam  predictus  Rex  Manfridus  vel  heredes  ejus  solvent  vel  sol  vi  facient 
nobis  vel  procuratori  nostro  vel  cui  mandaverimus  recipienti  i)ro  parte  et 
nomine  nostro  quin(|uaginta  milia  uncias  auri  ad  genérale  pondus  Cicilie 
inter  aurum  argentum  et  lapides  preciosos  incairatos  in  auro  et  argento 
quorum  extimacio  fiat  ad  cognicionem  IlIIor  proborum  virorum  duorum  pro 
parte  domini  Regis  Manfredi,  et  duorum  pro  parte  nostra,  pi-omisas  nobis 
a  predictis  nunciis  et  procuratoribus  pro  parto  et  nomine  ejusdem  domini 
Regis  Manfredi  dar  i  in  dotem  a  predicto  Rege  Matfrido  pro  predicta 
domna  Constancia  filia  sua,  tenebimus  et  tractabimus  eam  honorifice 
sicut  Rex  debet  tenere  et  tractaré  Reginam  uxoreni  suam,  et  assecura- 
bimus  predictum  dominum  Regem  Manfredum  et  lieredus  ejus  de  predictis 
unciis  auri  modo  et  condicionibus  inferius  donatis,  videlicet  quod  nos  in 
pignore  pro  predictis  unciis  ypotecabimus  et  obligamus  eidein  domino  Regi 
Mantrido  recipienti  pro  parte  et  nomine  predicto  domne  Constancio  filie  sue 
uxoris  nostre,  Comitatum  Rossiliouis,  Comitatum  Ceritanie  et  Confiuentis  et 
Vallis  Spirii,  Comitatum  Bisulduni  et  Pratis,  Villas  Calidarum  et  Lacusta- 
rie,  cum  omni  jus  juribus  justitiis  et  rationibus  suis,  tali  modo  quod  si  con- 
tingerit,  quod  absit,  ut  dicta  Constancia  decederet  sine  filiis  legitimis  ex 
ipso  conjungio  procreatis  nobis  superstitibus  dicta  quinquaginta  milia 
uncias  auri,  restituamus  nos  et  heredes  nostri  eidem  domino  Regi  Manfrido 
Patri  suo  et  heredil)us  suis,  excepto  quod  dicte  domna  Constantia  uxor 
nostra  pro  anima  sua  in  iiltima  sue  volúntate  legabit  de  unciis  supradictis. 
ítem  si  contingerit  nos  premori  filiis  superstitibus  ex  ambobus  procreatis 
dicta  domna  Constancia  uxor  nostra  teneat  et  gubernet  Regna  Comitatus  et 
térras  nostras,  et  percipiat  ex  eis  omnes  proventus  et  redditus,  et  quod  ipsa 
nutriat  et  gubernet  filios  nostros  ex  ambobus  procreatus  donec  filii  comple- 
verint  etatem  XX  annorum  dum  tamen  vixerit  sine  marito.  ítem  si  contin 
gerit  nos  premori  sine  liberis,  predicta  domna  Constantia  uxore  nostra 
superstite,  liceat  eidem  domne  Constantie  et  heredibus  suis  sine  volúntate 
heredum  vel  successorum  nostrorum  capere,  tenere,  possidere  et  usufruc- 
tuare predictos  Comitatus  et  Villas  eidem  a  nobis  pro  predictis  L.*  millibus 
unciis  obligaros  ut  in  eis  et  de  eis  suam  ex  inde  faciat  voluntatem  donec 
heredes  vel  successores  nostri  solvant  et  restituant  eidem  domne  Constantie 
A'el  heredibiis  suis  predicta  L.'^  milia  uncias  auri,  quibus  (¡uinquaginta  mi- 
Jibus  unciis  auri  eidem  domne  Constantie  uxori  nostre   vel  suis  heredibus 


266  MULLERAMEXT    DEL    INFANT    EN    PERE   DE   CATHALUNYA 

sohitis  et  resti hitis  predicti  Comitatus  et  Ville  perveniant  íid  mamis  here- 
dum  et  successorum  nostrorum. 

ítem  promitimus  .quod  in  die  niipciarum  dabimus,  donabimus  et  assigna- 
m\;s  ei  in  dodario  et  pro  dodario  suo  sive  donatione  pi'opter  nupcias  Civita- 
tem  Gerunde  cum  judeis  et  redditibus,  juribus  justiciis  et  pertinentiis  suis 
tam  in  militibiis  quam  in  aliis.  Castrum  et  villam  Cangui-liberi  cum  per- 
tinenciis  suis  juribus  justiciis  at  redditibus  suis  tam  in  militibus  quam  in 
aliis  ut  in  eis  et  de  eis  suam  ex  inde  faciat  voluntatom,  ut  consuetum  est 
mulieres  de  earum  dodario  sive  donatione  propter  nupcias  faceré.  Que 
omnia  predictus  dominus  pater  noster  et  nos  juravimus  ad  Sancta  Dei 
Evangelia  bona  fide  sine  fraude  et  dolo  attendere  et  complere,  domino 
tamen  Manfrido  Rege  complente  nobis  omnia  ut  superius  continetur. 
Actum  est  hoc  in  Barchinona  in  Palatio  Domini  Regis  V  Kalendas  Augusti 
anno  Domini  millessimo  CC  Sexagessimo.  Testes  vocati  et  rogati  ad  hoc 
l)resentes  fuerunt,  Jaufridus  vice-comes  de  Rochabertino,  Eximinus  de  Fo- 
cibiis,  Bernardus  de  Sancta  Eug•enia,  Berengariíis  de  Cardona,  Jaufridus  de 
Crudillis,  Carrocius,  dominus  Rebolleti,  Artaldus  de  Focibus,  et  Berenga- 
rius  de  Castelleto. 

111.-1260.  Nomenament  d'En  Raymond  Galcelm  per  embaixador 
prop  del  Rey  de  Sicilia.— f/í".  11,  fol.  226.— A.  C.  A.) 

Noverint  universi  quod  nos  Jacobus  etc.  Pro  presons  scriptixm  notum 
facimus  quod  nos  Nobilem  et  dilectum  consang-uineum  nostriim  Raimundum 
Gaucelmi  dominum  de  Lunello  ex  dcliborato  consilio  de  nostro  latare  (lato- 
re)  transmitentem  auctoritatem  et  plenam  ei  potestatem  cencessimus  trac- 
tandi  omnia  negotia  que  inter  nos  et  Illustrem  Regem  Cecilie  sunt  tractanda 
secundum  formam  per  nos  eidem  nuntio  nostro  datam.  Et  omnia  que  i))sc 
cum  predicto  Illustri  Rege  Cecilie  tractabit  et  ordinabit  pro  nobis  rata  et 
grata  habemus  atque  firma  et  curabimus  inviolabiliter  observare  et  efficaci- 
ter  adimplere.  In  cuius  rei  testimonium  et  caiitelam  presens  presentacionis 
scriptum  fieri  et  sigillo  maiestatis  nostre  jussimus  admuniti.  Datum  apud 
montepesulanum  XV  Kalendas   Octobris  anno  domini  M."  CC.°  sexagésimo. 

IV.  — 1260.   Rebut  del  rey  En  Jaume  al  Rey   de  Sicilia.  — (^^A'.  11 

f.  226  v.—A.  C.  A.) 

Noverint  universis  quod  nos  Jacobus  etc.  Reconoscimus  et  confitemur 
(luod  vos  Illustrissimus  et  dilectus  Matfridus  dei  gratia  Illustris  Rex  Cecilie 
dedistis  et  tradidistis  jji-o  nobis  et  de  volúntate  nostra  Nobili  et  dilecto 
nostro  consanguíneo  Raimundo  Gaucelmi  domino  Lunelli  illas  Quinquagin- 
ta  mille  uncias  auri  (|uas  nobis  dare  debetis  ratione  (1)  matrimonii  Infantis 
Petri  fllii  nostri  et  filie  vestre  prout  inter  nos  et  nuncios  vestros  quos  ratio- 
ne dicti  matrimonii  ad  nos  misistis  fuit  condictum.  De  quibus  benepeccati 
sumus  ad  voluntatem  vestram,  facientes  inde  vobis  finem  et  pactum  de 
non  petendo.  Datum  apud  Montempesiilanum  XV  Kalendas  Octobris  anno 
domini  M.°  CC.°  sexagésimo. 


(1)     La  frase  en  lletra  cursiva  no  es  al  R.  sinontat  em]n-ò  's  trova  en  la 
Carta  Reyal  n.^  85  de  Jaume  II,  A.  C.  A. 


DANIEL   GIKONA  267 

V.— 1260.  Lletra  d' Anfós  de  Castella  al  Rey  En  Jaume  aconcellant-li 
de  no  casar  l' infant  En  Pere  ab  la  filia  del  Rey  de  Sicilia.  — 

(Pi'vij.  n.""  J630  de  Jaume  I.—A.  C.  A.) 

Al  muy  noble  et  mucho  Oiulrado  don  Jaymes  por  la  gracia  de  Dios  rey 
de  Aragón,  etc.  (1). 

VI.— 1260.  Lo  Rey  En  Jaume  nomena  En  Pere,  bisbe  de  Gerona, 
embaixador  prop  la  Santa  Seu.— fií.  //,  /".  106  v.—A.  C.  A.) 

Per  nos  et  nostros  constituimus  vos  veneralñlcni  et  dilectum  cousangui- 
neum  nostrum  P.  episcopum  Gerunde  certum  et  specialium  procuratorem 
iiostrum  ad  agendum  deffendendum  excipieudum  et  replicandum  et  ad  gra- 
tias  obtinendum  cum  domino  Pai)a  et  ad  omnia  alia  facienda  in  curia 
romana  que  potcst  vel  debet  faceré  quibus  legitimus  procurator.  Promiten- 
tes nos  hinc  vatum  et  ñrmum  (juidquid  per  nos  in  dicta  curia  i'omana  et 
cum  domino  Papa  exi)arte  nostra  facta  í'uerint  et  etiam  procurata.  Datum 
Valentii  idus  Martii  auno  domino  M.°  CC.°  LX. 

VII.— 1261.  Nomenament  a  favor  d'  En  Ferran  Sanxes  pera  tractar 
ab  lo  Rey  de  Sicilia  del  mullerament  de  l' Infant  En  Pere  e 
altres  affers. 

Jacobus  Dei  g'ratia  etc.  damus  licentiam  et  i)lenum  posse  vobis  Ferrando 
Sancii  filio  nostro  quod  possitis  assecurare  et  assecuratisillustri  RegiSiciliíe 
ac  etiam  in  anima  nnstra  juretis  (luod  nos  cum  Regem  Castelle  nuliam  com- 
positionem  sive  ñnem  faciemus  sine  ijiso;  ipso  tamen  assecurante  et  jurante 
vobis  quod  cum  dicto  Rege  Castelle  nuliam  compositionem  faciat  similiter 
sive  finem  sine  nobis,  quidquid  enim  siiper  predictis  cum  dicto  lilustri 
Rege  Ceciliíü  et  super  facto  matrimonii  Infíxntis  P.  ñlii  nostri  et  domne 
Constancio  filie  sue  duxeritis  ordinandum,  ratum  habere  promitimus  atc(ue 
firmutn.  At  etiam  illud  asoecurare  prout  melius  dictus  Rex  Cecilie  vel  loco 
nostri  assecurabit.  Datum  Valentie  idus  aprilis  anno  domini  m.°  ce."  Lx/* 
primo. 

VIII.  —  Document  de  deute  del  Rey  En  Jaume  á  favor  del  Comte 
d'  Urgell.— fií.  11,  f.  236  v.—A.  C.  A.) 

Nos  Jacobus  Dei  gratia  etc.  Recognoscimus  et  confitemur  deberé  vobis 
nobili  viro  A.  Dei  gratia  comitè  Urgelli  quingentos  morobatinos  bonos  in 
auro  alfonsinos  quos  nobis  debemus  ratione  missionis  quem  fecistís  in  pre- 
j)arando  vos  cum  militibus  vestris  ut  apud  barcliinone  ad  matrimonium  sive 
nupcias  Infantis  P.  carissimi  filii  nostri  veniretis.  Quos  (¡uingentos  boroba- 
tinos  promitimus  vobis  solvere  uscjue  ad  venientem  mensem  ])ost  proximum 


(1)    Publicat  en  «Colección  de  documentos  Inéditos  del  Archivo  general 
de  la  Corona  de  Aragón».  Vol.  VI,  f.  loo.  —  Bofarull. 


268  MULLERAMENT    DEL    INFANT    EN    PERE   DE   CATHALUXYA 

venturus  festuni  saucti  Michíielis  septembris.  Dcatuiu  Terrachone  YI  idus 
Aug'usti  anuo  domini  M.CC.LX.  pi-inio. 


IX.  —  Document  de  deute  del  Rey  En  Jaume  a  favor  d'  En  Jaume 
de  Cervera.— fi.'.  11,  f.  236  v.—A.  C.  A.) 

Nos  Jacobus  Del  g-ratia  etc.  recnguascimus  et  coníitemur  deberé  vobis 
Jacobus  de  Cervera  dncentos  morobatinos  ratione  praedicta  solvere  in  dicto 
termino  etc.  sub  forma  praedicta.  Datum  die  et  anno  praedictis. 


X.  —  Document  de  deute  del  Rey  En  Jaume  á  favor  d'  En  R.  de 

Ribells.— fil'.  11,  f.  236  v.—A.  C.  A.) 

Sub  eadera  forma  vobis  R.  de  Eibellis  ducentos  morobatinos.  Datum 
eadem  die  et  auno. 

XI.  —  1262.  Lletra  del  Papa  Urbà  IV  al  Rey  En  Jaume.  —  (Arxiu 

secret  del   Vaticà. — U.  4.  I.  92 ¡2. 

Monetur  Rex.  Aragonuin  ut  non  contrahat  parentelam  cum  Manfredo 
de  filio  suo  cum  filia  illius,  et  primo  confutantur  querele  Manfredi  contra 
ecclesiam. 

Rog'i  Aragonum  Illustri.  Dilectas  filius  Frater  Guills.  de  Pontons  mag'is- 
ter  niilicie  tenipli  in  regnis  tuis  (1)  nuncius  tuus.  vir  utique  providus, 
quem  contemplatione  mittentes  et  tuae  insuper  probitatis  obtentii  affectio- 
no  paterna  recepimus,    nostram   praesentiam    adiens,    Manfredi   quondam 


(1;  En  los  Anals  ecclesiàstichs  de  Raynaldi,  vol  XIV,  f.  74  e  següents, 
es  publicada  aíiuesta  lletra,  mes  ab  punts  de  la  paraula  «Frater»  a  «nuncius 
tuus»,  de  manera  que  resta  sens  smentar  lo  nom  de  l'embaixador.  Cercant 
de  comprovar  ço  que  Zurita  c  altres  autors  diuen  que'l  dit  embaixador  fou 
Sant  Raymond  de  Penyafort,  obtingui  de  Roma  una  copia  auctèntica  de  la 
susdita  lletra,  signada  com  segueix:  «E.v  Archivo  Apostólico  Vaticano — Die 
17  Decembris  1907 — Praesens  descripto  copia  concordat  cum  originali. — 
Petrus  Wenjel,  Subarchivista».  Segellat  ab  segell  liou  hi  ha  la  tiara  sus- 
muntada  de  la  creu  e  ab  les  claus  creuhades  sota.  La  llegenda  diu:  «Archi- 
vium  Seci-et.  Apòstol.  Vaticanum».  La  signatura  del  dit  document  es: 
«Archiv.  Vatic.  Reg.  Vatic.  Urbani  pp.  IV,  Vol.  2S  A,  fol.  2».  Malhau- 
radamcnt  aquest  document  també  porta  en  punts  lo  nom  del  tramès  prop  lo 
Sant  Pare  de  part  d"En  Jaume. 

Degut  a  las  gestions  de  mon  amich  lo  Rvnt.  P.  Fra  Fausti  D.  Gazulla,  de 
l'ordre  de  la  Mercè,  s'obtingué  l'acclaració  dihent  que  la  lletra  del  Papa 
Urbà  IV  al  Rey  En  Jaume  dessús  lo  mullerameut  de  son  íill  l'infant  En  Pere 
ab  Madona  Constanza,  es  al  Arxiu  secret  del  Vaticà  sots  la  signatura  U.  4. 
I.  92/2  e  diu:  Dilectus  filius  Frater  Guills.  de  Pontons  magister  milicie  tem- 
pti in  regnis  tuis  nuncius  tuus»  etc.  Per  tant,  queda  demostrat  que'l  dit 
tramès  o  embaixador  no  fou  Sant  Ravmond  de  Penvafort. 


DANIEL    GIRONA  269 

principis  Tai'ontini  (picvelas,  de  duritia,  (luain  ipsc  falso  impoiiit  ecclosiac 
Ronianae  contictas,  ac  oblationom  pacis,  (luani  se  idoni  Manfrodus  inultipli- 
citer  ab  eadem  ecclesia  expetiisse  asserit,  i)rocul  dubio  simulatam,  pniden- 
ter  exposuit,  et  speratuin  tuae  sinceritatis  ac  dovotionis  affectuni  ad  nos  et 
eandejn  ecclesiani  vobis  et  nostris  fratribus  reseravit.  Retulit  nanuiue 
dictum  Manfrediim  tibi  per  suas  literas  et  nuncios  graviter  f  nisse  conques- 
tnm,  g'uod  licet  ipse  ad  obtinendani  sedis  Apostolicae  g-ratiani  studiis 
continuatis  itistiterit  et  per  tractatus  varios  totis  viribus  laborarit  nmlti]»li- 
ci  tamen  ipsius  instanciae  opi)osuit  semper  rigor  Ecclesiao  sine  caxisa 
repulsam:  qiiare  ideni  se  in  hoc  beneplacitis  tuis  exponens  petiit,  nt  ad 
tractandam  concordiani  inter  ipsnni  et  dictani  ecclesiam  interponeros 
personaliter  partes  tuas.  Ad  cujus  iustantiani  tu  credens  ipsum  in  veritatis 
siraplicitate  procederé,  ac  intendens  in  hoc  nostra  et  ipsius Tecclesie  conimo- 
da  procurare,  id  to  facturum  per  oindoni  nuncium  et  literas  liberaliter 
obtulisti. 

Sane,  lili  charissinio,  tuani  tuoruni([ue  progenitorum  devotionem  ad  me- 
nioratam  ecclesiam  frequenter  operis  exhibitione  probatam,  fratrum  nostro- 
rum  et  comniuni  testimonio  novinius,  ipsani(|ue  ac  tuain  et  oorumdem 
progenitoriim  facta  niagniñca,  (luac  ad  exaltationem  sui  noniinis,  et  Chris- 
tiani  cultus  ampliationem  dignata  est  dextera  Domini,  tuo  et  ipsorum 
ministerio,  misericorditer  operari,  habentes  in  apostolicae  mentis  conscripta 
saci-ario;  et  intra  pectoris  cellam  meditatione  freqüenti  ac  commemorationo 
celebri  recensentes,  illam  concepimus  de  tua  serenitate  tiduciam,  hoc  de  to 
spe  firma  et  indubitata  tenemus,  quod  sic  in  to  Dei  charitas  vigeat,  sic  zelus 
domus  Domini  te  comedit,  quod  ad  ea,  quao  ipsius  incrementa  respiciunt, 
vel  procurare  possent,  aut  conservare  i)ros]jerum  statum  ejus,  te  libenter 
exponeros,  nec  in  hoc  laboribus  parceres  vel  expensis.  Sed  ilhid  profecto  in 
admirationem,  immo  in  stuporem  quodammodo  nos  inducit,  quod  licet  uni- 
vorsis  mundl  nationibus  patoat  memorati  Manfredi  malitia,  licot  ipse  tan- 
quam  in  malorum  profundum  demersus  Deum  contonniens  et  hominos,  quasi 
fons  moretricis  facta  sit  oi  nimis  impudentur  fero  cunctis  publicavit  detes- 
tabiles  actus  suos,  ipsaquo  rei  evidontia  docoat  eum  (juo  ad  tractatus 
concordiae  in  falsitatis  duplicitate  procederé,  ac  in  corde  et  corde  proscqui, 
imo  solum  proloqui  verba  pacis;  tamen  providentia  rogia  ejus  suggestioni- 
biis  fraudulontis  aures,  quod  ex  tua  forsan  puritate  procedit,  inclinare 
A'idetiir;  et  ideo  cogimur  licot  inviti,  aliqua  do  abominationibus  suis  et 
multij)licibus  ac  importabilibusoffensis,  quas  contra  Deum  et  matrem  Eccle- 
siam continuando  multiplicat,  ot  multiplicando  accumulat  incessanter,  tibi 
non  sine  multa  cordis  amaritudino  saltem  summotenus  explanare. 

Hic  siqiiidem  licot  a  principio  post  obitum  Conradi  fratris  sui,  felicis  ro- 
cordationis  Innocentio  Papae  praedecessori  nostro  fidolitatis  praestito  corpo- 
raliter  juramento,  ipsum  regnum  Siciliae  pacifico  intrare  permiserit,  eiim  ot 
Romanam  ecclesiam  verum  ejusdem  reg'ni  dominuin  recognoscons;  licet  idem 
praedecessor  affectu  paterno  cupiens  eum  mansuotudinis  multae  dulcedine, 
ad  sui  Creatoris  gratiara  revocare,  ipsum  ut  íilium  roceperit  in  visceribus 
charitatis,  et  principatum  Tarentinum  de  mora  liberalitate,  eum  nullum 
idem  Manfrodus  jus  haberet  in  eo,  sibi  sponte  concosserit,  et  alias  eum  lar- 
giüuis  munificontiis  et  magnificis  largitionibus  honorarit;  tamen  quasi 
é  vestigio  tantorum  beneficiorum  oblitus,  et  ad  omnia  factus  ingratus, 
ut  fusi  sanguinis  semitas  sui  faceret  processus  initium,  eum  conceptum 
virus  amplius  celare  non  posset,  quondam  Burrollo  de  Anghme,  comitè, 
fideli  Ecclesiao,  in  conspectu  quasi  praedecessoris  éjusdem  crudeliter  inte- 


270  MULLERAMBNT    DEL    IXI'ANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

rempto,  dum  Ecclessla  quadaui  materna  fidiicia  iii  ipso  qiiiescerel.,  erigens 
statim  captata  opportunitate  rebellionis  calcaiieum  contra  eam,  ad  Sarace- 
nos  Lnceriae,  per  quos  in  Christianos  imuianitates  exercuit  et  exercet 
innúmeras,  declinavit;  ac  pactionibus  et  colligationibus  initis  cum  eisdem 
contemptoribus  et  persecutoribus  Crucifixi  ac  nominis  Christiani,  ad  occu- 
pationem  praedicti  reg'ni  manus  extendens,  illud  sub  simulata  nepotis  sui 
nati  memorati  Conradi  protectione  tutoria,  praesumpsit  occupatum  aliquan- 
diu  detinere:  ac  tándem  idem  iniquitatis  filius,  eiusdem  nepotis  morte 
conficta,  regnum  ipsum  tanquam  hereditatem  propriam  occupavit;  et  nati- 
vitatis  sue  primordia  non  attendens,  non  erubuit,  sed  ¡praesumpsit  in  regalis 
dignitatis  opprobium,  et  cunctorum  fulgentium  hujusmodi  claritate,  quam 
ipse  sua  contagione  commaculat,  regium  in  eo  nomen  assumere  per  se 
ipsum,  tantae  proditionis  notam  in  suum  nepotem,  cujus  se  tutorem  assere- 
bat  et  bajulum,  non  abhorrens,  nec  ostentationem  suae  confusionis  aspi- 
ciens:  cum  obveniens  iniprobis  dignitas  non  dignos  efficiat,  sed  prodat 
potius  praedicet  indignos. 

Et  ut  tali  principio  sequentia  concordarent,  et  ipse  non  rector,  sicut  nec 
erat,  sed  raptor  potius  appareret,  vacantes  in  eodem  regno  ecclesias 
occupavit  et  occupat,  non  vacantes  spoliat;  praelatos  ipsarum  et  alios 
(quorum  aliquos  diris  carceribus  mancipavit,  quos  etiam  sicut  laicos  talliis 
et  exactionibus  aggravat)  fecit  solum  in  contemptum  clavium;  cum  per 
praedecessorem  nestrum  sit  variis  excommunicationum  sententiis  inno- 
datus;  et  contra  interdictum  Ecclesiae,  quod  profecto  suspicione  non  caret 
haereticae  pravitatis;  quantum  in  eo  est,  profanare  divina.  Nonnullos 
quoíjue  barones  regni  praefati,  pro  eo  quod  praedecessori  et  ecclesiae  prae- 
dictis,  licet  de  ipsius  beneplácito  adhaeserunt,  crudeliter  interemit,  quam- 
plures  Íncolas  regni  ejusdera  magnates  et  alios  inhumaniter  exulare  cogen- 
do,  nec  in  iis  parcendo  sexui  vel  aetati. 

Numquid  igitur,  ut  caeteras  obscenitates  ipsius,  quibus  labia  nostra 
poUuere  nolumus,  omittamus,  saltem  ista  tam  publica,  tam  manifesta  te 
latent?  Numquid  ista  tuum  praeterire  potuerunt  auditum?  Haec  tamen  in 
Christo,  si  poenitens  se  habilitasset  ad  gratiam,  ob  salutem  ipsius  libenter, 
prout  deceret,  pertransisset  Ecclesia,  et  ei  ad  suum  gremium  redeunti,  tam- 
quam  filio  perdito  venienti  de  longe,  apertis  brachiis  occurrisset,  immolatura 
pro  eo  in  ubertate  divinae  laixdis  vitulum  saginatura.  Propter  quod  tam  tem- 
pore  felicis  recordationis  Alexandrí  Papae  praedecessoris  nostri,  quam  nos- 
tro  suos  nuncios,  non  sine  multorum  scandalo,  quamquam  ipsius  malitia  sibi 
non  esset  incógnita;  ut  tamen  obstetricante  saltem  manu  colubrum  educeret 
tortuosum,  et  ipsum  a  peccatorum  nexitus  liberatum  de  faucibus  sempiternae 
mortis  eriperet,  eadem  Ecclesia  benigne  recepit,  et  varios  cum  ipsis  tracta- 
tus  inivit:  sed  ipse  illis  pendentibus  a  suarum  iniquitatum  prosecutione  non 
destitit,  imo  ipsis  eo  vacavit  instantius,  eoque  periculosius  institit,  quo  mi- 
nus  poterant  eo  tempore  fideles  Ecclesiae,  de  ipsius  insidiis  dubitare.  Hujus- 
modi namcjue  tempoi'e  idem  per  suos  satellites  quondam  Buffarium  nuncium 
memorati  sui  nepotis  in  terrae  Ecclesiae,  ac  sub  ipsius  securitate  morantem, 
fecit  occidi;  et  in  Ecclesiae  devotos,  in  Tuscia  versutiis  et  armis  insiliens, 
ipsos,  non  sine  multa  strage  hominum,  damnis  et  injuriis  multis  aflixit.  Ut 
de  morte  quondam  Petri  de  Calabria,  quem  simili  modo  peremit,  et  de  occu- 
patione  marchiae  Anconitanae,  quae  est  Ecclesiae  specialis,  ac  invasione 
Tusciae,  aliarumque  terrarum  Imporii  per  suos  ministros,  et  caeteris  simi- 
lil)us,  imo  etiam  longe  deterioribus  taceamus. 

Post  quae  omnia  in  nimiam  ercctus  superbiam,  et  quasi  i)ullum  onagri 


DAMKL    tilKONA  271 

SC  liberiiui  iiatuni  i)utans,  ti-cactatus  omncs,  qiianquam  cos  nou  acceptassct 
Ecclcsia,  sicuti  nec  debcbitt,  prorsus  oinisit.  Licetenim  post  vocatiouem  iios- 
tram  ad  apostolatus  officium,  ad  nos  plures  nuntios  destinarit,  nosque  ipsos 
bcnigiiitate  sólita  duxcrimus  adinittendos,  nuUa  tamcíi  per  ipsos  nisi  delu- 
soria (iiiaedaiu  audiviíiius,  nec  dig'ua  relatii.  Propter  ([uod  magnificentiaiu 
tuani  decerc  nou  credinius,  nec  te  volunius  quantuincunique  libenter  tua 
fruoreniiir  grata  {)resentia,  pro  hujusniodi  tractatibus  laborare:  sed  de  libo- 
rali  ol)latinne  tua  tibi  grates  uberes  referentes  celsitudinem  tuam  affectuo- 
se  roganuis,  quatenus  sinistris  ejus  suggestionibiis  non  praestes  audituní, 
nec  ipsius  fraudibus  te  patiiiris  involvi.  Coeterum  quia  zelo  synceritatis  inti- 
map,  circa  tuae  inagnitudinis  incrementa  semper  intendit  Ecclesia,  quia 
continua  l)enevolentiae  studia  gessit  ab  olim  et  gerit  in  votis,  augmentis 
exaltare  magniticis  et  insignire  titulorum  adjeccionesul)limium  nomentuum; 
nos,  qui  praedecessorum  nostrorum  vestigia  circa  te  imitari  proponimus  in 
•affiuentia  benedictionis  et  gratiae,  silere  non  possmnus,  quin  mentem  nos- 
traní  tibi  paternis  at'fatibiis  exprimamus. 

Considera,  igitur,  ñli,  considera  tui  generis  claritatem,  quantaque  diebus 
antiquis,  quorum  memoriam  non  existit,  generositate  illustris  claruit  domus 
tiia:  quanta  tibi  dederit  Dominus  potentia,  et  persone  strenuitate  vigere: 
(juot  et  quanti  regiae  dignitatis  participes,  tibi  próxima  consanguinitatis  et 
affinitatis  linea  cojunguntur.  Quommodo  igitur  tándem  cadere  potuit  in  cor 
tuum;  quonnnodo  i)otuit  animi  tui  sublimitas  inclinare,  nt  de  contrahendo, 
matrimonio  inter  primogenitum  tuum  illustrem,  ct  natam  memorati  Man- 
fredi  verba  ctiam  patereris  audire?  Nunquid  contempnitur  ab  alus  mundi 
principibus  natus  tuus?  Xunqiiid  deerit  el  de  stirpo  regia  decens  conjunxV 
O  quantum  dedecus  tali  conniibio  tantam  generis  de  decorare  prosapiam!  O 
quam  detestabile  tam  devotum  Ecclesiae  filium,  ipsius  inimico  et  persecu- 
tori  manifesto,  vinculo  tanto  conjunctionis  astringí!  Xonne  posses  amare 
doleré,  si  ex  tali  nuru  tibi  proles  accresceret,  toti  tuo  generi,  eiquo  conjunc- 
tis,  et  tibi  máxime  pudori  futura?  Cortó  in  te  non  bene  primis  ultima  res- 
ponderent:  sed  ipsi  tibi  omnino  dissimilis  appareres,  si  tu  ab  ipsa  aetate 
teñera  inimicos  Ecclesiae,  ac  Christianae  fidei  persecutus,  nxmc  maturiornm 
constitutus  annorum,  talium  aliqnem  in  tui  derogationem  nominis,  tanto 
favore  ac  benevolentia  proso(iuaris.  Nec  enim  praeterit  regiae  consideratio- 
nis  intuitum,  ijuod  ex  tali  conjunctione  memorato  Manfredo'  nimius  favor 
accrescet,  non  sine  mague  offensa  Dei  et  Ecclesiae,  quam  ipse  totis  perse- 
qiiitur  nisibus;  et  tuae  magnitudinis  laesione,  dum  ei  te  conjungendo,  qui 
sic  eandem  impugnat  Ecclesiam,  ab  ipsa  separari,  et  adversari  nimiruní 
A'ideretis  eidem. 

Absit  itaque,  absit  ([uod  in  gloria  tua  maculam  tantam  ponas.  Absit  ut 
talis  unquam  tibi  nota  possit  iínponi.  Absit  ut  contra  claram  tuam  et  ejus- 
dem  generis  tus  famaní  suspicio  in  te  qualiscumqne  sucerescat,  quod  à  soli- 
tis  devotionis,  et  affectionis  semitis  erga  Deum  otRomanam  ecclesiam  dica- 
ris quomodo  libot  claudicare.  Profecto,  princeps  inclyte,  si  te  neciuaquam  ab 
hujusmodi  conjunctione  retraberet  nativa  nobilitas,  et  votum  debitae  con- 
servatiouig  ipsius,  devotio  saltem  matris  Ecclesiae,  in  te  ac  tuis  progenitori- 
bus  radicata,  revocare  deberot.  Placeat  igitur  cxcellentiae  tue  paternis 
■acquioscere  monitis,  et  nostris  exbortationibus  promptum  accomodare  con- 
sensum,  nt  i)rosecutione  coniunctionis  hujusmodi  amplius  non  insistas;  sed 
ab  ea  tam  tui  tuorumque  honoris  intuitu,  qiiem  divini  amoris  obtenta  om- 
nino desistas,  ut  tibi  famae  servetur  integritas,  et  illibata  tui  generis  clari- 
tas  conservetur.  Dat.  Viterbi  VI  Kal.  maji  auno  I. 


272  IIULLERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

XIT.  —  1261.  Lletra  del  Papa  Urbà  IV  a  Lluís  IX  de  França,  pera 
que  trenqui  los  pactes  dessús  lo  mullerament  fahedor  de  son  fill 
Phelip  de  França  ab  N'Elisabeth  filla  del  Rey  En  Jaume.— (Annals 

ecclesiastichs  de  Raynaldi,    Vol.  XIV  f.  74). 

Regi  francorum  illustri.  Niiper  de  Viterbio  receclentes  declinatiiri  apud 
Montem  Flasconem,  castriim  Ecclesiae  speciale,  ac  inibi  ad  vitandos  fervo- 
res aestivos  aliquandiu  moratiiri,  per  dilectum  filium  nobilem  virum  Joan- 
nem  de  Valencenis  quasdam  serenitati  regiae  decreveranius  literas  des- 
tinandas.  Ad  gaudium  etenim  cedit  nobis  et  consolationis  multae  materiam, 
cum  tiia  frui  non  possumus  ad  praeseus  grata  praesentia,  vel  te  visitare 
nostris  interdum,  vel  tiiis  aliquando  recreari.  Sed  nobis  ad  idem  castrum 
pervenientibus,  et  ocurrente  nobis  dilecto  filio  magistro  Joanne  Parisiensi, 
nuncio  venerabilis  patris  nostri  Tyrensis  archiepiscopi,  st\'lum  gratanter 
convertimus  ad  delectabilia  nostris  affectibus  de  te  relata  per  eum.  Ips3 
siquideni  nuncius  bonus  de  terra  longinqua,  de  tua  tuorumque  incolumitate, 
ac  statu  prospero  regni  tui,  nostrum  replens  animu-m  gaudio,  nos  et  fratres 
nostros  de  puritatis  tuae  constantia,  inmenia  nimium  jucunditate  perfudit. 
Retulit  namque,  qiiod  licot  ad  praefati  regni  quasi  partes  ultimas  accessis- 
ses,  pro  matrimonio  intcr  dilectum  filium  primogenitum  tuiím,  et  dilectam 
in  Christo  filiam  natam  charissimi  in  Christo  filii  nostri  illustris  Regis  Ara- 
gonum  contrahendo,  comperto  tamen,  quod  idern  Rex  filiam  Manfridi 
quondam  principis  Tarentini  persecutoris  Ecclesiae  manifesti,  variisque 
ligati  excommunicationum  sentenciïs,  ut  de  aliis  taceamus,  primogénito 
suo  non  sine  magna  derogatione  sui  norainis  matrimonialiter  copularat, 
omnino  ab  ipsius  matrimonii  prosecutione  desistens,  in  spiritu  devotionis  et 
solitae  sinceritatis  abundantia  illud  Deo  et  nobis  acceptum  non  immerito 
eloquium  protulisti,  quod  nullo  modo  tuus  animus  pateretur,  te  vel  tuos 
alicui,  ([ui  se  cuiquam  inimico,  vel  porsecutori  Ecclesiae  qualiscunque 
obligationis  vinculo  astrinxisset  alicujus  affinitatis  foedere  copxilari,  ne  sic 
cum  inimicis  Ecclesiae  natorum  aliquem  nuptiai-um  illicitis  quoquomodo 
recedere  videreris.  O  utinam...  liquido  tibi  pateret...  sicut  pro  certo  cr-edi- 
mus,  qiaamquam  nobis  et  eisdem  patribus  votivum  hujusmodi  tuae  devotio- 
nis... eloquium,  profecto  mérito  exultares,  (juod  tantum  nobis  et  ipsis 
fratribus  exultationis  materiam  praestitisti:  plus  enim  in  iis  animo  in 
Domino  psallimus,  quam  literis  exprimamus  attendentes,  quod  tu  benedic- 
tionis  filius,  honoris  tuae  matris  Ecclesiae  zelator  eximius,  votis  ipsius  non 
tantum  cordis,  verbi  et  operis  conformi  promptitudine  te  conformas,  sed  ea 
omni  solicitudinis  studio  niteris  praevenire. 

XIII.—  1262.  Declaració  e  promesa  que'l  Rey  En  Jaume  fa  de  no 
donar  may  soccors  ne  ajuda  a  Manfrè  contra  l'Esglesia  Romana. 

— (Pei-fj.  7i.°  587.  —  Cartón  J.  des  Archives  Nationales  à  Paris).  (1) 

Jacobus  Dei  gràcia  rex  Aragonie,  majoricarum  et  Valencia,  Comes  Bar- 
chinone  et  Urgelli  et  dominus  Montpessuli,  universis  ad  quos  littere  presen- 


(1)    La  copia  d'aquest  document  la  dech  a  l'amabilitat  de  Mr.  Courteaux,. 
Arxiver  dels  «Archives  Nationales  a  Paris». 


^  DANIEL   GIRONA  273 

fes  pervenorint,  salutoni.  Humani  o-onoris  inimicus  in  veros  cliatolicc  fidei 
professores  ea  seinper  debaccatur  invidia  \\X.  quorum  iietiuit  evertere  cons- 
ciencias,  famam  saltem  lacerare  iiitatur  et  quos  ajmd  Deum  conspicit 
iuculi)abilos  apud  liomines  nnldat  et  faciat  esse  suspectes.  Cum  igitur  longo 
tractatu  gamduduin  liabito  supor  amicitie  federe  inter  nos  et  virum  magni- 
íicum  Ludovicum,  regem  Franeie,  sue  prolis  ac  nostre  mutua  conjunctione 
firmando,  idem  hostis  antiquus  vires  suas  confleverit  ad  tractandum  hujus- 
modi  dissipanduni  per  malivolos  homines  prout  credimus  ad  aures  regis 
ejusdem  et  consilii  sui,  perducens  quod  nos  in  apostolice  Sedis  contemptum 
ot  christiane  religionis  injuriam  principis  Matfredi  filium  primogénito  nostro 
dederamus  uxorem,  nos  qui,  curani  habentes  de  bono  nomino  qixantumcum- 
que  sana  sit  consciència,  negligorc  nolumus  famam  nostram,  ne  quid  nobis 
impingi  valeat  quod  cedat  in  opprobrium  fidci  christiane,  pro  cujus  dcffen- 
sione  non  minus  ceteris  mundi  principibus  laboravimus  juxta  vires,  ])rout 
ex  ipsis  operibus  Dei  potentia  per  nos  operans  evidencino  comprobant,  ultro 
volumus  pro  rogii  nostri  nominis  integritate  servanda  et  ut  ejusdem  regis 
Francie  possimus  plenius  satisfacere  consciencie  tam  presentibus  declarare 
quam  posteris  nostri  nunquam  fuisse  ¡)ropositi  quod  viro  nobili  Matfredo, 
])rincii)i  memorato,  contra  Romanam  Ecclosiam  matrem  nostram  consilium, 
auxilium  vel  favorcm  aliquo  tempore  preberemus;  set  ex  causis  aliquibus 
quas  dicto  Ragi  Francie  familiariter  intimavimus  ad  dictum  matrimonium 
inter  primogenitum  nostrum  et  principis  jamdicti  íiliam  celebrandum  con- 
sensimus  et  processimus  inter  ipsa  tractatus  inicia  corani  nuuciis  dicti 
principis  protestati,  necnon  et  multis  aliis  tune  presentibus  quod  pro  ipso 
vel  alio  Romane  nos  nunquam  opponeramus  Ecclesie;  set  et  nunc  in  eodem 
proposito  persistentes,  in  ejusdem  rogis  Francie  presencia,  prelatorum  eciam 
et  baronum  quorum  nomina  sunt  subscripta,  profitemus  et  dicimus  quod 
eidem  Matfredo  vel  suis  contra  Romanam  ecclcsiam  vel  quamcumque  perso- 
nam  vices  gerentem  ipsius  vel  causam  habentem  ab  ipsa,  nullo  tempore  per 
nos  vel  alios  assistemus,  assumendo  negocium  contra  ipsam  Romanam  eccle- 
siam  vel  dando  alii  consilium,  auxilium  vel  favorem  set  nec  etiam  sustine- 
bimus  qviod  aliquis  liberorum  nostrorum  vel  etiam  subditorum  hoc  faciat;  et 
ut  hec  omnia  nostre  memorie  sint  infixa  tenacius  et  de  cordibus  auditorum 
omnem  materiam  suspicionis  eliminetur,  placuit  nobis,  licet  nulla  necessitas 
nos  urgeret,  hec  omnia  promittere  bona  fide  et  in  nostra  legalitate  quod  et 
fecimtis  in  testium  presentía  subscriptorum,  quorum  nomina  sunt  iiec:  Odo 
Rottomagensis,  Guido  Narbonensis,  et  Egidius,  Tyrensis  archiepisco))i; 
Guillelmus  Belvaxensis,  Arnaldus  Barchinonensis,  Guido  Autisiodorensis  et 
Guido,  Claromontensis  episcopi,  Philippus,  Supradicti  regis  Francie  primo- 
genitus,  Sanctius,  filius  noster,  abbas  Vallis  Oleti,  Philipus,  filius  imporato- 
ris  Costantinopolitani  primogeriitus,  Alfonsus,  comes  Augi,  Francie  caniera- 
rius,  Johannes,  Francie  buticularius,  Simón,  dominus  Nigelle,  Johannes, 
comes  Pontivi,  Egidius,  Francie  constabularius,  Petrus,  predicti  regis  Fran- 
cie cambellanus,  Olivarius  de  Terminis,  Raimondus  Joscelini,  dominus  Lune- 
lli,  Radulphus,  archidiachonus  ecclesie  Parisiensis,  magistor  ( )do  de  Loniaco, 
magister  Johannes  de  Ulliaco  cancellarius  Belvacensis,  Guillelmus  de 
Carnoto,  thesaurarius  Sancti  Fram baldi  Silvanectensis. 

Actum  est  hoc  apud  Clarum  Montem  in  Alvernia  II  nonas  julii,  anno 
Domini  M°  CC°  sexagésimo  secunde. 

(Archives  Nationales,   J  587;   original  sur  parchemin,  scellé  sur  double 
queue  de  cordelettes  de  chanvre). 


274  MÜLLERAMENT   DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

XIV. —1262.  Acta  del  mullerament  del  Infant  En  Pere  ab  Madona 
Constança  e  donació  de  la  ciutat  de  Gerona  e  del  castell  de 
Colpllyure. — (líistoire  du  Languedoc.  Vol.  VIII). 

In  nomine  Domini  nostri  Jesu-Christi,  anno  ojusdem  Incarnationis 
M.CC.LX.II,  scilicet  idibus  junii.  Félix  copula  facti  comercii  conjugalis 
cunctis  cst  prestantior  vinculis  et  contractibus  dignior  universis,  etc.  Chris- 
to  ig'itur  disponente,  qui  ab  ipso  mundi  principio  matrimoniale  fedus  dispn- 
suit,  nos  P.  infans.  domini  Jacobi,  illustris  regis  Aragonum,  Majoricarum  et 
Valentie,  comitis  Barchinone  ct  Urgellis,  domini  Montispesulani  lilius,  vos 
illustrem  dominam  Constantiam,  illustris  domine  Matfredi  magnitíci  regis 
Sicilie  ñliara,  nobis  per  consensum  mutuum  de  presenti  matrimonii  copula 
legitime  copulavimus,  et  ante  fores  ecclesie  Beate  Marie  de  Tabulis,  in  villa 
Montispessulani,  astantibus  prelatis,  comitibus,  baronibus,  militibus  et  quam- 
pluribus  viris  nobilibus  et  discretis,  vos  annulo  subarravimus  cetcris()ue 
sponsalitiorum  solemnitatibus  adhibitis  desponsavimus.  Et  quia  dignum  est 
nuptiarum  nostrarum  tam  í'estivuin  diein  communium  donorum  gratia...  d' 
mandato,  consensu  et  volúntate  predicti  domini  regis  Aragonum,  patris  nos- 
tri, jier  cnitellum  flexum  et  per  hoc  i)resens  scriptum,  ejusdcín  patri  nostri 
et  aliorum  nol)ilium  sigillis  et  attestationibus  roboratum,  damus,  concedi- 
mus  et  tradimus  vobis  i)refate  domine  Constantie,  dilecti  uxori  nostre,  in 
dotarium  et  pro  dotarlo  civitatem  Gerunde  integre  cum  Judeis,  redditibus 
et  jiistitiis  ómnibus  ])ertinentibiis  eidem  civitati,  tam  in  militibus  quam  in 
alus,  castrum  etiam  Caníjuiliberi,  cum  hominibus,  etc.  Et  in  presenti  vos  in 
corporalem  et  veram  possessionem  ipsarum  terrarum  induximus,  ut  eas  cum 
pleno  dominio  ha])eatis  et  possideatis  et  usufructum  ex  eis  pro  vestre  volun- 
tatis  arbitrio  faciatis.  etc.  Nos  vero  predictus  rex  Jacobus,  pater  eius  domp- 
ni  Petri,  concessioni  et  traditioni  et  ceteris,  que  per  eiindem  J*etrum  ñlium 
nostrum  de  eodem  dotarlo  acta  leguntur,  sponte  consentimus,  etc.  Ad  cujus 
rei  geste  memoriam  et  inviolabile  firmamcntum,  i)rosens  dotarii  scriptum 
exinde  tieri  jussimus,  etc.  Acta  sunt  hee  et  laudata  solenniiter  apud  Mon- 
tempessulanum,  anno  et  die  prefatis. 

Eg'o  R.  Dosce  publicus  Montispessulani  notarius,  etc.  S.  Jacobi  Dei  gra- 
tia regis  Aragonum,  Majoricarum,  etc.,  qui  omnia  et  singula  su])radicta, 
prout  superius  contineutur,  laudainus,  etc.,  ap[)ositum  per  manum  G.  de 
Rocas  scriptoris  sui,  in  Montepessulano,  idibiis  junii,  anno  Domini  MCCLXII, 
pres;^nti1)ns  testibus  Jausberto  vicecomite  Castrinovi,  Olivarlo  de  Terminis, 
Gaucerando  de  Pinos,  R.  Gauceliui  domino  Lunelli,  P'errando  Síincii  tilio 
domini  regis,  R.  de  Guardia,  García  Ortis  et  Atho  de  Fossibus.  S.  infantis 
P.,  illustris  regis  Aragonum  tílii  et  heredis  Catalonie,  qui  omnia  et  singula 
supredicta  hiudamus,  etc. 

XV.  —  1262.  Lo  comte  Bonifany  d'Aglano  tracta  e  obté  del  Rey  En 
Jaume  un  ajornament  pera  entregar  lo  rest  del  dot  de  Constança. 

—(Perg.  n.°  1708  de  Jaume  I.—A.  C.  A.). 

Manifestuin  sit  presentibus  et  futuris:  Quod  vos  Bonifacius  de  Aglano 
Dei  et  Regia  gracia  Comes  Montes  all)ani  reconocimus  vobis  domino  Jacobo 
Del  gratia  Regi  Aragonum,  Majorice  et  Valencie,  Comiti  Barchinone  etUrge 


DANIEL    GIRONA  275 

Ui  et  domino  Moiitispesulani,  et  doniino  Petroliifaiiti  ejus  filio  ([uoddominus 
Matt'ridus  iilustris  Rex  Cecilie  debebat  vobis  persolvero  ratione  dotis  illustre 
doinue  Constancie  filie  predicti  domini  Matf  rldi  vigiuti  quinqué  milia  uncias 
auri  inter  aurium  et  argentum  et  lai)ides  preciosos  incastatos,  ([ue  vobÍ!; 
remanent  ad  solvcndum  de  predicta  dote  et  que  debebat  vobis  persolvere 
per  hos  términos,  scilicet  in  festo  Sancti  Michaelis  proxime  venturo  duode- 
•cim  milia  et  quingentas  uncias  auri,  et  in  alio  sequenti  festo  sancti  Michaelis 
alias  duodecim  milia  et  (juingentas  uncias  auri  prout  in  instrumento  inde 
facto  et  sigilla  dicti  domini  Matfridi  sig-illato  plenius  continetur.  De  quibus 
viginti  quinqué  milibus  unciis  auri  vos  ab  honorem  predicti  domini  Matfri- 
di et  ad  preces  vostras  ii)sum  dominum  Matfridium  a  predicta  solucione  per 
dictos  términos  facienda  prorogatis,  unde  promittimus  et  convenimus  vobis 
hoc  sollempniter  stipulantibus;  cjuod  nos  faciemus  tantum  et  procurabimus 
quod  dictus  dominus  Matfridus  persolvet  vobis  vel  vestro  certo  nuncio  seu 
procuratori  in  civitate  Jane  predictas  viginti  quinqué  milia  uncias  auri  inter 
aurum  argentum  et  lapides  preciosos  per  términos  infra  scriptos,  videlicet 
in  primo  venienti  festo  resurreccionis  Domini  duodecim  milia  quinquagintas 
uncias  auri  inter  aurum  argentum  et  lapides  preciosos,  et  in  festo  eodem 
sequenti  residuas  duodecim  milia  et  quingentas  uncias  auri  inter  aurum 
íirg'entum  et  lapides  preciosos  incastatos;  et  quod  predicta  omnia  et  singula 
a  nobis  superius  premissa  et  conventa  a  dicto  domino  Matfrido  compleantur 
et  observentur,  loromittimus  in  bona  fide  nostra  et  etiam  juramus  súper  hec 
Sancta  Dei  Evangeliaanobis  gratis  corporaliter  tacta  per  rogatione  a  vobis 
<lomino  Jacobo  Reg'e,  et  a  domino  Petro  Inf anti  filio  ejus  in  presenti  facta. 
sicut  in  instrumento  inde  facto  per  Raimundum  Dosca  publicum  Montispe- 
sulani  Notarium  continetur  in  suo  robore  duratura.  Acta  sunt  hec  sollemp- 
niter etlaudataapudMontispessulani.  Annodominice  incarnacionum  millès- 
simo  ducentessimo  sexagessimo  secundo,  septodecimo  Kalendas  Julii  in 
presentía  et  testimonio. — Richardi  Filanger. — Rotberti  de  Morro. — Raimun- 
di  Gaucelmi  domini  Lunelli.  —  Jausberti  de  Castronovo. — Poncii  Guielli  de 
Torrella. —  Raimundi  Dosca  publici  Montispessulani  Notarii  qui  mandato 
partium  predictarum  hoc  omnia  scripsit,  et  ad  majorem  firmitatem  et  fidem 
habendam  in  hoc  presenti  instrumento  apposuit  signum  suum  P  ^. 


XVI.  —  1262.  Lo  Rey  En  Jaume  fa  donació  a  son  fill  l'infant  En  Pere 
de  la  vila  d'Osca  en  compensació  del  castell  é  vila  de  Colpllyure. 

—(R.  12,  f.  64.— A .  C.  A.). 

Quod  nos  Jacobus,  etc.  Donamus  tradimus  et  assignamus  vobis  carissimo 
filio  nostro  infanti  P.  heredi  Cataloniae  in  emenda  et  coinpensatione  castri 
et  ville  de  Cangolibero  quod  nos  dederimus  cum  ómnibus  redditibus  et  exi- 
til)us  lezdis  et  juribus  at  preventibus  suis  quomodo  donamus  et  assignamus 
nobili  domne  Constancie  uxori  vestre  civitatem  nostram  Osee  et  omnes  red- 
ditibus et  exitus  tributa  salonicis  et  omnia  jura  nostra  quem  in  christianis 
judeis  et  sarracenis  ibi  habitantibus  et  habitaturis  recipimus  et  recipere 
debemus  at  heredem  quemlibet  rationem  (juam  omnia  vobis  donamus  et 
assignamus  pro  XX  mille  solidos  malgarenses.  Itaquod  semper  de  cetero  pre- 
dicta omnia  teneatis  et  recipiatis  et  habeatis  ad  faciendum  inde  vestras 
proprias  voluntates.  Datum  in  Montepesulano  XIIII  Kalendas  July  anno 
Domini  M°  CC°  LX.  secundo. 


276  MULLERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNTA 

XVII.  —  1262.  L'infant  En  Pere  fa  protesta  contra'l  nou  testament 
de  son  pare  lo  rey  En  Jaume. —(Perg.  n.°  1036  de  Jaume  I. — 
A.  C.  A.). 

Hoc  est  translatum  bene  et  fideliter  factum  tercio  décimo  Kalendas 
Novembris  anno  Christi  iucarnationis  millessimo  ducentessimo  septuagessi- 
mo  séptimo  a  quodam  instrumento  tenor  cujus  talis  est:  Nouerint  universi: . 
Quod  nos  Petrus  íilius  domini  Jacobi  Dei  gracie  illustrissimi  Regis  Arago- 
iium,  Majoricarum.  et  Valentie,  Comitis  Barchinone  et  Urgelli  et  domini 
Montispessulani  protestamur  quod  si  dominiis  Rex  pater  noster  mandat  vel 
dicít  vel  facit  sive  mandaverit  dixerit  .vel  fecerit  (juod  nos  concedimus  vel 
juremus  ratum  et  firmum  habere  testamentum  ab  eo  factum  et  contra  ipsum 
in  aliquo  veniamus,  vel  mandavetit  dixerit  aliquo  tempore  vel  fecerit,  quod 
nos  conccdamus,  confirmemus  vel  juremus  ñrmum  habere  aliquod  testamen- 
tum donacionem  seu  quamlibet  alienacionem  quam  ipse  fecerit  alium  vel 
aliquibus,  quod  illum  testamentum  vel  testamenta  donationes  seu  alienacio- 
nes non  concedimus  confirmabimus  vel  jurabimus  animo  attendendi  vel 
complendi  set  illas  concessiones  contirmacioues  et  juramenta  (jue  fecerimus 
si  forte  contingat  aliquod  pi'emissorum  fieri  faciemus  motu  j)aterno,  timen- 
tes  quod  si  denegaverimus  prestare  assensum  votis  ejus  quod  ipse  exheredet 
nos  in  ))arte  forte  vel  in  toto  quantum  in  eo  fuerit  vel  forte  moveatur  in 
tantum  contra  nos,  quod  faciat  vel  procuret  vel  machinetur  aliquod  contra 
nos  in  nostrum  et  regnoram  et  terram  sue  dicioni  subjectorum  prejudicium 
et  gravament;  et  ideo  hanc  protestacionem  duximus  faciendain  ne  inposte- 
rum  nobis  vel  et  Regnis  Comitatibus  sive  donacionibus  dicto  patri  nostro 
subjectis,  possit  et  conssnsio  confirmacione  seu  juramento  nostro  in  aliquo 
aliquod  prejudicium  g'enerari.  Facta  fuit  ista  protestado  in  Barchinone 
Idus  October  anno  Domini  Millessimo  CC°  sexagessimo,  presentibus  testi- 
bus  ad  hoc  vocatis. — Fratre  Raimundo  de  Penaforte.— Magistro  Berengario 
de  Turri,  Archidiácono  Barchinone. —  Eximino  de  Focibus.  —  Guillelmo  de 
Turrille. — Stephano  Egidii  Tarini— et  Johanne  Egidi  Tarini  civibus  Cesar- 
auguste. — Signum  Petri  Marchessi  publici  Barchinone  Notarii,  qui  mandato 
dicti  domini  Petri  filii  il•lustris  Regis  Aragonum  hanc  protestacionem  scrip- 
sit  loco  die  et  anno  quo  supra.  Sig'num  Berengarii  de  Ripullo  publici  Notarii 
Valencie  testis. — Signum  Jacobi  de  Castro  Sarraceno  Notarii  publici  Yalen- 
cie  testis. — Signum  Januarü  Rabacie  Notarii  publici  Valencie  testis. — Sig- 
num Ferrarii  pellicii  publici  Notarii  Valencie  testis.— Signum  Arnaldi  Astru- 
cho  Notarii  i)ublicii  Valencie  qui  hoc  translatum  fecit  fideliter  translatari 
et  ciim  originali  de  verbo  ad  verbum  com¡)rüvabit  die  et  anno  prefixis. 

XVIII.  —  1263.  Lo  rey  En  Jaume  prega'l  rey  Manfrè  vulgui  pagar  a 
l'infant  En  Pere,  llavors  que  aquest  vagi  personalment  a  Sicilia, 
deu  mil  unces  de  les  vinticinch  mil  pagadores  en  dot  de  Constança. 

—(R.  14,  f.  29V.—A.  C.  A.). 

Carissimo  et  qiiamplurimum  diligendo  amico  'SI.  Dei  gratia  Illustris 
Regi  Cicilio.  Jaco  bus  per  eundem  Rex  Aragonum  otc,  salutcm  et  since- 
)-e  dilectionis  affectum.  Dilectionem  vestram  sicut   possimus  deprecamur, 


DANIEL   GIRONA  277 

<]nateiuis  cum  carissimiiset  dilectusttliiis  nostor  Infans  P.  personalitcr  voiio- 
rit  coram  vobis  cidem  vel  cui  voluerit  deceiii  inillía  uncías  ex  illis  vifi'iiito 
quinqué  millia  uncías  que  nobis  remanent  ad  solvendum  de  dote  Karissime 
et  dilecte  filie  vestre  domna  Constança  tradere  debeatis.  Nos  euíni  de  íi)sis 
<lecem  niíllía  uncías  de  vobís  peccati  erinius  et  contentí  cum  ij)sas  sil) i  i)er- 
solveritis;  facientes  indo  vobís  fineni  et  pactum  de  non  petendo.  Saho  vobis 
et  vesti'is  residuo  quod  de  dictis  vig-iiití  (juínque  niillía  uncías  remanserít  ad 
solvendum.  Et  predíctas  decem  iníllia  uncías  eidem  si  placet  tradetis  non 
obstante  líttera  (luam  vobís  missimus  quod  García  Ortiz  de  ómnibus  víg-ínti 
quinqué  míllía  unciarum  respondentis  set  solutis  dicto  filio  nostro  dictis  de- 
-com  míllía  uncus  resíduum  dictarum  víg-ínti  quínciue  míllía  unciarum  tra- 
datis  et  tradi  facíatís  dicto  García  Ortíz  ut  vol)ís  scrípsimus  per  littt'ras 
nostras . 

Datum  Barchinoue  idus  Julii  anuo  domini  M°  CC°  LX  tercio  et  h  )c  íns- 
trumentum  fuit  scriptum  per  manu  G.  de  Rocha. 

XIX.— 1263.  Lo  Rey  En  Jaume  fa  donació  de  deu  mil  unces  a  son  fill 
l'infant  En  Pere,  de  les  vinticinch  mil  que'l  Rey  Maniré  deu  per  dot 
de  Constança.— ('i?.  14,  f.  30.— A.  C.  A.). 

Noverint  uní  versi  quod  nos  Jacobus  Dei  g-ratía  Rox  Arag'onum,  Majnrí- 
■carum  Valeutie,  Comes  Barchinoue  et  Urg-elli  et  domine  Montíspesulani 
damus  et  concedimus  vobis  caríssímo  et  dilecto  filio  nostro  infanti  Petro 
decem  mílía  uncías  habendas  et  precipiendas  [ex]  illis  vigínti  quinqué  mil- 
lia  imcías  quas  Rex  Matfridus  nobis  daré  et  solvere  tenetur  pro  dote  Caris- 
sime  et  dilecte  filie  sue  domne  Constancio  uxor  vestre.  Deductís  prímitus  et 
levatis  sex  míllía  ducentis  quinquaginta  uncías  quas  predictus  Rex  tradidít 
vel  promísit  tradere  García  Ortiz  nuncio  nostro  quem  pro  predíctas  vigínti 
quinqué  millia  uncías  })ercipiendís  duximus  transmittendiim,  promitentes 
vobis  quod  dictas  dacem  millia  uncías  vobís  tradi  et  solví  faciemus  si  vos 
tamen  personalíter  juverítis  ad  Regem  Cecílie  et  non  aliter.  Datum  Barchi- 
none  idus  Julii  anno  Domini  M°  CC°  L°  X  tertio  et  hoc  ínstrumcntum  fuit 
scriptum  par  manum  G.  de  Rocha. 

XX.  —  1263.  Lo  Rey  En  Jaume  dóna  al  seu  fill  l'infant  En  Pere 
les  deu  mil  unces.— fi?.  12,  f.  110.— A.  C.  A.) 

Damus  vobís  Karíssímo  filio  nostro  Infanti  P.  X  mílía  uncías  de  XXV 
mílía  quas  lUustrís  rex  Matfridus  socer  vestri,  vobis  debet;  promitente  vobis, 
quod  numqiiam  contra  predictam  donationem  veniemus.  Immo  eam  promit- 
timus  inviolabilíter  observare.  Datum  Barchinone  V  Kal,  September  anno 
domini  M^  CC°  LX  tertio. 

XXI.— 1264.  L'infant  En  Pere  reconeix  deure  a  n'En  Jaume  de  Monf- 
juich  una  quantitat  per  despeses  de  la  casa  de  sa  sposa  Madona 
Constança. -fi?.  17,  f.  51,  v.—A.  C.  A.) 

Xos  Infans  Petrus  etc.  Recognoscimus  et  confitemur  nos  debore  vobís 
Jacobo  de  Monte  Jiidaico  notario  Karissime  Infantís  Constancie  uxorís  nos- 


278  MULLERAMBNT   DEL   INFANT   EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

tre,  Quator  millia  Septingentos  Quinqiiaginta  octo  solidos  minus  Duobiis- 
denariis  barchinonensis.  Quos  nunc  nobis  in  Barchinona  mutuastis  pro  offi- 
cio  vestro  reposterie  predicte  uxoris  nostre  et  pro  quitatione  nostre  Barchi- 
none.  Qnos  quindecim  denarios  nos  assig-namus  vobis  et  vestris  habendos  et 
percipiendos  in  Tiniversis  redditibiis  exitibus  et  proventibiis  nostris  Monta- 
nearum  de  Prades  et  de  Siurana  huius  anni  et  specialiter  in  illis  denariis 

quos  homines  dictarum  montanearnm  nunc  dare  tenentur  pro  quistia 

Mandantes  G.  de  Rateria  etc.  Datum  Barchinone  X°  Kalendas  Octobris  anno- 
Domini  M^  CC°  LX  quarto. 


XXII.  —  1264.  L'infant  En  Pere  reconeix  deure  una  quantitat  a  n'En 
Francesch  de  Soler  per  despeses  de  sa  muller  Madona  Constança. 

—(R.  11,  f.  òl,  v.—A.  C.  A.) 

Nos  Infans  Petrus  etc.  Recognoscimus  et  confltemur  nos  deberé  vobis 
F.  de  Solerio  panisserio  Karissime  Infantis  C[onstancie]  uxoris  nostrCf 
Duo  mille.  CCCC.XC.V  solidos  quos  nobis  nunc  in  Barchinona  mutuastis 
pro  officio  vestro  i)redicto  et  pro  quídatione  vestra  Barchinone.  Quos  dena- 
rios assig'namus  vobis  et  cui  volueritis  habendos  et  percipiendos  in  univer- 
sis  redditibus  exitibus  et  proventibus  nostris  Montanearum  de  Prades  et  de 
Ciurana  et  in  denariis  quos  homines  dictarum  Montanearum  nunc  dare. 
tenentur  pro  qüestió.  Sohita  tamen  prius  assignationem  quam  inde  feciínus 
Jacobo  de  Monte  Judaico  notarii  predicte  uxoris  nostre,  promittentes,  etc. 
Mandantus  etc.  Datum  Barchinone  VIII  Kalendas  Octobris  anno  Domini. 
W  CC°  LX  quarto. 


XXIII.  —  1264.  LMnfant  En  Pere  reconeix  deure  una  quantitat  á  n'En 
Perecó  per  despeses  de  la  casa  de  la  sua  muller  Madona  Constan- 
ça.—fi?.  17,  f.  51,  v.—A.  C.  A.) 

Nos  Infans  P.,  etc.  Recognoscimus  et  confitemur  nos  deberé  vobis 
Perecono  menuciario  Karissime  Infantis  Constancie  uxoris  nostre,  Mille 
Ducentos  Sex  solidos  Ull  denarios  et  obolum  barchinonenses.  Quos  nolús 
nunc  in  Barchinona  mutuastis  pro  predicto  offlcio  vestro.  Quos  assignamus 
vobis  et  cui  volueritis  habendos  et  perci])iendos  in  universis  redditibus  exi- 
tibus et  pi-oventibus  nostris  Montanearum  de  Prades  et  de  Ciurana.  Solutis 
tamen  prius  assignationibus  ibi  factis.  Promittentes,  etc.  Mandamus,  etc. 
Datum  Barchinone  V°  Kalendas  Octobris  anno  Domini   M°  CC°  LX  quarto. 

XXIV.  —  1264.  L'infant  En  Pere  reconeix  deure  a  N'Elies  Steve  cer- 
tes quantitats  per  despeses  de  la  casa  de  la  sua  sposa  Madona 
Constança.— (7t'.  28,  f.  11,  v.—A.  C.  A.) 

Nos  Infans  P.  etc.  confitemur  [et]  reconoscimus  nos  deberé  vobis  Elie  Ste- 
phani  mille  DC. XXXVII  solidos  videligct  dccc.  solidos  per  duobus  mulis 
([uod  a  vobis  emimus  ([uorum  dcdimus.  Gixillelmo  de  banasch  et  alium 
Janfrido item  CL  solidos   quos   mixtuastis  nobis  Valentie  pro  officif»- 


DANIEL   GIRONA  279 

vostro  súper  (|Uoquino  Karissimo  infantis  Constaiicie  iixoris  nostre.  Iteii» 
DC.LXXX.VII  solidos  jaccenees  qui  vobis  restant  ad  solvendum  de  duobus 
millia  solidos  jaccenees  ([uos  nobis  nmtuastis  apud  Ilerdani.  Quos  quideni 
onnies  denarios  assig-namus  vobis  habeiulos  ot  ])erci picudos  iu  universis  red- 
ditibuset  Kxitibus  uostrisCalatayulu  salvo  assig'nationibTis  ibi  factis.  Datuní 
Barchinone  XI  Kal.  Dcceiubris  anuo  domini  M°  CC  LX  quarto. 


XXV.— L263.  Lo  Rey  En  Jaume  dona  llicencia  a  n'En  P.  Peyronet 
pera  vendre  une  part  de  les  unces  que'l  rey  Maniré  li  devie.— 

(E.  12,  f.  IOS  v.—A.  C.  A.) 

Damus  licentiam  et  integram  potcstatem  vobis  dilecto  nostre  fratris 
P.  Peyroneti  ex  pensarlo  nostro  quod  loco  et  nomine  nostro  possitis  venderé, 
de  lilis  uncus  quas  pro  nobis  et  nomine  nostro  debetis  recipere  et  habere  a 
Rege  Matfrido  ad  (luom  vos  super  ipsis  recipiendis  spccialitcr  destinamus 
Hugoni  Fabre  de  M()ntoi)esulano  vel  cuicumque  persone  volueritis  usquc  ad 
sumam  viginti  mille  solidos  malg'aresos  et  venditionem  quam  indefeceritis 
laudamus  concedimus  et  coufirniamus  ac  si  per  nos  personaliter  esset  facta. 
Volumus  etiam  quod  cum  dicto  Hugone  Fabre  vel  cum  quolibet  alio  possitis 
venditionem  faceré  de  dictis  uncus  iisque  ad  siimam  illorum  [viginti  millo 

solidorum  inalgareses] iemur  Johanni  Imberti  et  G.  de  Vertilio  pro  qui- 

bus  cathedra  et  scutiim  nostrum  est  in  pignoram  obligatum.  Et  concedimus 
et  mandamus  ({uod  venditis  cui  et  (juibus  volueritis  de  uncus  predictis 
tantis  quas  sufficiant  ad  solucionem  quincium  milium  solidorum  malgaresos 
pro  quibiis  sunt  pro  nobis  fidejusoria  nomine  ol)ligati,  Obaldo  R.  de  Lu- 
g'anyach  et  P.  de  Fontaneris.  Et  si  forteprimo  receperitis  uncias  a  Garcia 
Ortiz  pro  nobis,  de  ipsis  venditiones  predictos  voluiniis  quod  faciatis.  Pro- 
mitentes nos  habei'e  ratum  et  firmum  quidcjuid  per  vos  inde  fuerit  procu- 
ratum.  Datum  Barchinone  X  Kalendas  Septembris.  Anuo  domini  M^CCLX 
Tercio. 


XXVI. —  1263.  Lletra  del  Rey  En  Jaume  a  Maniré  ab  prech  que 
vulgui  be  pagar  a  n'En  Jausbert  de  Castell  Nou  si  no  ho  ha  fet 
a  n'En  García  Ortiz.— fi?.  14,  f.  38  v.—A.  C.  A.) 

Karissimo  et  quam  plurimum  diligendo  amico  Matfrido  Dei  gratia  il•lus- 
tris Regi  Cicilie  Jacobus  per  eandem  Rex  Aragonuin  Maiorice  et  Valentie 
comitis  Barchinone  etc.  Salutém  et  sincere  dilectionis  affectuin.  Dilectionem 
vestram  sicut  possumus  deprecamur  quatenus  si  dilectus  noster  Garcia 
Ortiz  quod  pro  recipiendis  uncus  ((uas  nobis  debetis  vobis  duximus  transmi- 
tendum  d<í  i)artibus  vestris  recesserit  sic  (luod  eidem  dictas  uncias  non 
persolveritis,  predictas  uncias  nobili  et  dilecto  consanguíneo  nostro  Jacberta 
vico  comiti  Castri  novi  tradere  et  solvere  sicut  plíicet  debeatis.  Nos  enim  de 
eo  quod  vobiscum  ipso  fecerit  super  dicta  solutione  rocipienda  j)accati  eri- 
mus  et  contenti.  Si  vero  dictus  Garcia  Ortiz  ad  huc  fuerit  in  partibus  vestris 
eidc  et  non  alus  si  placet  dictas  uncias  trade  debeatis.  Datum  Barchinone 
IIII  Kalendas  September  auno  domini  :M°  CC°  LX  tercio. 


280  MULLERAMENT    DEL   INFANT   EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

XXVII.  —  1263.  Lletra  del  rey  En  Jaume  fent  avinent  al  rey  Man- 
iré d'  haver  donades  a  1'  infant  En  Pere  deu  mil  unces  de  les 
35.000  encare  degudes,  e  li  prega  de  pagar-les  a  n  En  Jausbert 
vescomte  de  Castell-nou.— fi?.  12,  f.  110.— A.  C.  A.) 

Excelleutissimo  amico  Macfrido  dei  gratia  Regni  Cicilic  Regi  Jacobiis 
per  eadem  etc.  Sahitem  et  suos  prósperos  actus  iii  melius  augmentare. 
Noveritis  nos  dedisse  karissimo  ñlio  nostro  Infanti  P.  x  millia  unciarum  de 
illis  XXV  mille  qiias  vos  nobis  debetis  qnare  vos  rogavius  (1)  quatenus 
predictas  X  millia  uncie  solvere  et  tradat  Jauzberto  vice-comiti  de  Castro- 
novo  quod  nos  et  predictiis  filius  noster  ad  vos  mitimus  tam  pro  predictis  X 
mille  imciis  recipiendis,  qiiam  i)ro  aliis  negociïs  tractandis  et  tam  eas 
eidem  Jauzberto  solveritis  nos  reputamus  ex  tune  a  vobis  longepaccatos  et 
contentos  et  facimus  vobis  et  vestris  de  jjredictis  X  mille  uuciis  ftrmum  et 
pactum  de  non  petendo  sicut  melius  dici  potest  et  intelíigi  ad  vestrum 
vestroruuKjue  salvamentam  et  bonum  intellectum  renunciantes  excepcio- 
rum  unciarum  non  recojitarum  et  nou  solutarum .  Datum  Barchiuone  III 
Kalendas  septembris  anno  domini  M"  CC°  LX°  tercio. 

XXVIII.— 1263.  Lo  rey  En  Jaume  promet  pagar  a  n  En  G.  Borrell  de 
les  primeres  unces  rebedores  del  rey  Manfrè,  una  quantitat  que  li 
devie.  Los  ciutadans  G.  Burgués  e  Bonanat  Sabater  surten  fiadors 
de  la  paraula  del  rey  ab  llurs  bens.— fi.*.  14,  f.  34  v.—A.  C.  A.) 

Confitemur  vobis  deberé  G.  Borrelli  ei  vi  narbone  et  vestris  XV  mille 
solidos  monote  barchiuone  ])erpotue  de  terno  videlicet  duccnti  mille  solidos 
que  vobis  restituimus  de  illis  mille  septingontis  sexaginta  marchis  de  bosso- 
noUa  monete  pretèrit "í  barchiuone  de  rublenco  et  viginti  quator  quintales 
de  cera  et  septem  jarris  olei  que  P.  de  castro  episcopalis  speciale  v-icarius 
noster  in  Barchinona  de  bonis  vestris  P...  fratris  vestri  mandato  nostro  ex 
traxit  de  domo  nostra  in  Barchinona  et  triamilia  solidorum  que  de  pressnti 
a  vobis  recipimus  numerando  undo  renunciando  exceptione  peccunie  nou 
numérate  et  rerum  non  habitarum  et  nou  receptarum  promittimiis  sub  fide 
nostra  et  legalitate  dare  et  solvere  vobis  vel  vestro  mandatario  pro  cambio 
eorum  quindecim  milium  solidorum  trescentas  quinquagintas  uncias  auri 
ad  pondus  de  Pola  salvas  in  tei-ra  de  prima  solutione  quam  uuncius  noster 
est  recí^pturus  a  dilecto  nostro  Rege  Mauffredo  de  nnciis  ad  solvendum 
remanentibus  ex  dote  dompne  Costancie  uxoris  infantis  P.  ñlii  nostri  sine 
dilatione  et  excusatione  et  absque  omni  vestri  damno  et  missione  mandantes 
de  presenti  Pctro  de  Roda  scriptori  nostro  quem  ad  Regem  Manffredum 
destinamus  quod  dictas  trescentas  (luinquaginta  nucías  vobis  vel  vestro 
mandatario  solvat  ex  prima  solutione  (juam  recip.n-it  a  dicto  Rege  Maffredo 
et  quod  de  presenti  vobis  prestet  sacramentum  quod  statim  cum  ipse  et 
García  Urtiz  fuerint  extra  terram  Regis  Maffredi  dictas  CCC.  L  uncias 
vobis  vel  vestro  nuncio  solvat  sine  n^ora.  Damus  etiam  vobis  fideiussores  et 
paccatores  G.  Burgesii  et  Bonanatum  Sabater  cives  Barchinouc  qui  tautum 


(I)    La  paraula  rogamus  no  es  al  Rtre.  smentat,  mes  consta  en  la  Carta 
Reval  n.*'  85  de  Jaume  II. 


DANIEL    GIRONA  281 

Solutionem  duodecim  iiiilium  snlidoruui  monote  Barcliiunne  tcnialis  cuiii 
nobis  et  sine  vobis  facjro  teuoantur  si  fort?  solutionoiii  dictarum  CCC.L 
unnciarum  auri  vobis  vel  vestro  mandatario  liere  defferrctur.  Nos  eiiim 
G.  Biirg'uesii  et  Boiianatus  Sabater  fideiussores  gratis  ct  moram  liberalitatem 
non  seductiab  aliquo  vel  circiimveiiti  renunciantes  scienter  et  consulte  omni 
juri  et  consuetndini  constitutis  et  constituendis  pro  nobis  in  hoc  facientibns 
convenimus  et  promitinius  uter([ue  nostrum  insolidum  sul)  oblig-atione  om- 
nium  bonorum  nostrorum  molñliuní  et  inmobilium  pro  tirmam  stipulationem 
vobis  dicto  G.  Borrelli  et  vestris  et  cui  vellitis  «luod  si  dictus  dominus  Rex 
aut  ejus  nuntius  diffei'ent  sive  postponerent  faceré  dictaní  solutionem  CCCL 
iinciarum  nos  vobis  vel  cui  velitis  solvemus  de  dicto  debito  XII.  inilia  so- 
lidos monete  Barchinonc  perpetué  et  ternalis  cuní  domino  Rege  et  sine  eo 
vestri  aut  vestrorum  admonitione  recepta  in  dilate  omni  dilatioue  et  excu- 
satione  postpositis  et  remotis.  Insuper  ego  dictus  P.  de  Roda  de  mandato 
speciali  domini  Regis  con\'enio  et  promito  vobis  dicto  G.  Borrelli  quod  sta- 
tim  cum  ego  ct  Garcia  Urtiz  fuerimus  extra  terram  Regis  Maffredi  per- 
solvam  vobis  vel  vestro  mandatario  CCCL  uncias  auri  sepcdictis  et  ad 
maiorem  firmitatem  habendam  domino  Rege  volente  juro  per  Deum  et  eius 
sancta  evangelia  manibus  nostris  tacta  omnes  dictas  CCCL  uncias  auri 
solvere  vobis  vel  vestro  nuncio  ut  prcdicitur  sine  dilatione  et  abscjue  onuii 
vestro  dampno  et  missione.  Actum  est  hoc  in  Barchinona  vi.  Kalendas  Sep- 
tembris  auno  Domini  M  ('C  LX  tercio. 


XXIX.— 1263.  L'infant  En  Pere  cancela  leshypotheques  obligants  los 
comtats  de  Rosselló,  Cerdanya,  Conflent,  Vallespir,  Besalú  e  Pra- 
des a  mes  les  viles  de  Caldes  e  Llagostera  per  lo  dot  de  sa  muller 
Na  Constansça  per  altres  del  Reyalme  de  Valencia.  —  {Pergamí 
n.°  1755  de  Jaume  1. — A.  C.  A.). 

Noverint  universi  quod  Nos  Infans  Petmis  ftlius  Illustris  Domini  Jacrtbi 
Dei  gratia  Regis  Aragonum,  Majoricarum  et  Valentie  Comitis  Barchinone 
et  Urgelli,  et  Domini  Montispesulani  confitemur  et  recognoscimus  vobis 
Dominae  Constantiae  filiae  Illustris  Manfredi  Regis  Sicilie,  dilecto  uxori 
nostre,  quod  tempore  ([uo  vobiscum  contraximus  matrimonium,  assignavi- 
mus  vobis  de  volúntate  et  assensu  predicti  Domini  Regis  Patris  nostri,  at(]ue 
obligavimus  et  ypothacavimus  pro  dote  vestra  quae  est  in  summa  Quinqua- 
ginta  milium  unciarum  auri,  Comitatum  Rossilionis,  Comitatum  Ceritaniae 
et  Conñuentis  et  Vallis  Si)irii,  Comitatum  Bisuldoni  et  de  Pratis,  Villas 
Callidarum  ct  Logustariae,  cum  ómnibus  juribus  ét  justitiis  rationibus  et 
pertinentiis  suis,  sicut  hace  continentur  in  instrumento  inde  confecto,  cujus 
series  sic  se  habct.  In  nomine  Domini  nostri  JliBSuchristi  anno  ejusdem 
Incarnationis  millesimo  ducentésimo  sexagésimo  sscundo,  scilicet  idus  Junii. 
Pactorum  declaratio  paceui  nutrit,  sepolit  materiam  jurgiorum  et  speciali- 
ter  in  matrimonii  foedere,  in  quo  per  parentelae  viuculum  veri  amoris,  et 
pacis  concordia,  concordiae  puritas,  et  puritatis  integritas  copiilatur.  Ideo- 
que  Nos  Jacobus  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Mayorica^  et  Valentiae,  Comes 
Barchinonae  et  Urgelli,  et  Dominus  Montispesulani;  et  Nos  Petrus  Infans 
ejusdem  Domini  Regis  filius  in  praesentia  suscriptorum  virorum  ojjtimatum 
terrarum  et  Guidonis  cajíitis  porci  Judicis  curiae  Montispesulani  presenti 
scripto  fatemur  pro   contractu  matrimonii  inter  nos  predictum  Petrum  e 


282  MULLERAMENT    DEL   INFAXT    EN   PERE   DE   CATHALUXTA 

Illustram  Dominam  Constanciam  filiam  Domini  Manfridi  lilustris  Regis  Sici- 
líae  filiam  nos  praesentialiter  recepisse  et  recepimus  a  vobis  Domino  Bonifa- 
cio de  Agiano  egregio  comitè  Montisalbani  et  avúnculo  dicti  Domini  Regis^ 
Cicilie  speciali  nuncio  et  procuratore  ipsius  de  quo  constitit  numerantibiis 
solventibus  et  assignantibus  pro  parto  ipsius  Domini  Regis  Matfridi  nomine 
dotis  pro  predicta  Constancia  filia  ejus  uxore  nostri  praedicti  Petri  inter 
aurum  et  argentum  et  lapides  pretiosos  incastatos  ad  pondus  Regni  Ceciliae 
viginti  quinqué  mille  untiarum  auri,  videlicet;  in  auro  novem  mille  centum 
octuag'intas  uncias,  et  in  auro  et  argento  et  lapidibus  pretiosis  incastatis 
comuni  estimatione  estimatis  quindecim  mille  octingentas  et  viginti  ad  dic- 
tum  pondus  de  summa  Quinquaginata  mille  untiarum  quas  Domimus  Girol- 
dus  de  Porta  Dominus  Mayor  de  Jovenacio  volúntate  et  consensu  praedicti 
Domini  Regis  Aragonum  príus  nomine  dotis  pro  dicta  Domna  Constantia. 
Alia  vero  viginti  quinqué  mille  unciarum  auri  tam  in  auro  ponderato  quam 
in  aiiro  arg'ento  et  lapidibus  preciosis  estimandis  idem  Dominus  Rex  Matfri- 
dus  solvet  ncbis  in  terminis  subscriptis,  videlicet;  in  festo  Resurrectionis- 
Dominicae  primo  futuro  praesentis  quintae  Indictionis  in  Civitate  Januc 
duodecim  milia  et  quingentas  uncias  et  reliquas  duodecim  milia  et  quingen- 
tas  uncias  solvet  nobis  in  eadem  Civitate  infino  unius  anni  a  prodicto  festo 
Resurrectionis  numerandi.  Licet  dictus  Dominus  Rex  Matfridus  obligasset 
se  soluturum  nobis  praedicta  viginti  quinqué  milia  unciarum  auri  reliqua 
breviori  termini  quare  placuit  nobis  terminum  ipsum  dicto  domino  Comiti 
pro  parte  dicti  Domini  Regis  Matfredi  velut  suo  nuncio  jirorrogare.  Predic- 
tam  auteni  quantitatem  viginti  quinqué  mille  unciarum  auri  integraliter 
recej^imus  et  penes  nos  habemus.  Renuntiautes  exceptioni  non  numérate 
dotis  dolí  et  nou  electi  aut  ponderati  auri,  et  exceptioni  nou  electorum  lapi- 
dum  preciosorum,  seu  minus  justa  estimationcTU  estiinatorum.  Pro  quibus 
dotibus  spoute  et  exprese  obligamus  et  impignoramus  eidem  Domino  Regi 
Matfridi  pro  parte  dictae  Domine  Reginae  Constanciae  et  eidem  dominae 
Comitatum  Rossilionis,  Comitatum  Ceritaniae  et  Contlentis  et  Vallis  spirii 
et  Comitatum  Bosaldini  et  pratis,  villas  Callidarum  et  Lagustariae  cum 
ómnibus  juribus  et  rationibus  suís  pro  dicta  doto.  Si  casus  restitutionts  acci- 
derit,  tali  scilicet  pacto:  (]Uod  si  dictam  Dominam  Roginam  praemori  con- 
tingerat,  integraliter  predictam  quantitatem  quin(|uaginta  mille  un- 
ciai'um  auri,  [restituemus]  excepto  eo  ([uod  dicta  Domina  Constancia  le- 
gabit  pro  anima  sua  usque  ad  sumam  dicem  mille  unciarum  auri.  Et  si 
contingerit  nos  predictum  Petrum  praemori,  eadem  Domina  superstite  sine 
comunibus  legitimis  liberis  et  prole,  obligamus  nos  nostrosquc  haeredes 
eidem  Domino  Regi  Matfrido  et  Dominae  Constanciae  integras  praedictas 
dotes  tam  in  pecunia  quam  in  rebus  estimatis  restituere,  concessa  eis  licen- 
tia  et  plenària  potestate  praedictos  comitatus  villas  et  térras  obligatas 
caj)iendi,  possidendi  et  usufruendi,  donec  dotes  ipsae  eidem  Domino  Regi  et 
Dominae  Constanciae  vel  eorum  haeredibus  integre  restituantur,  et  perci- 
piant  intcrim  redditus  et  proventus  ex  eis  et  retontis  ex  eis  pro  victa  et 
necessariis  ejusdem  Dominae  annuatim  duobus  milibus  librarum  turonen- 
sium;  reliquam  quantitatem  reddituum  computent  ij)si  insortem  dotiumprc- 
dictarum  contradictione  nostra  nostrorumque  hercdum  seu  successorum 
oinnino  remota.  ítem  quod  si  contingerit  nos  praodictum  Petrum  praemori 
superstitibus  nostris  filiis  et  i)role  ex  eadem  Domina  Regina  subscei)tis, 
eadem  Domina  tenebit  et  gubernabit  Comitatus  et  térras  praedictas,  et  per- 
cipiet  redditus  et  proventus  ex  eis,  et  nutriet  et  gobernabit  comunes  filios 
usque  dum   jiervenerint  ad   etatem    viginti  annorxim,  dum  tamen    eadem 


DANIEL    GIRONA  2S;5 

(lomiiiíi  ad  secundca  vota  non  convolct.   (¿iiac  omnia  praescripta  pacta  pro- 
mittinins  et  juvanms  hnna  lide  servare  sine  frande  et  dolo,  et  in    nnllo  con- 
traveniro  vel  in  alicivio  predictoruni.  líenuntiantes  onini  auxilio  jnris   tam 
canonici  ([uaní  civilis,  qiio  contra  jjraedicta  vel  praedictornni  ali(inid  venire 
possenms.  ]ienuutiantes  etianí  auxilio  juris   consuetudinarii.  Unde  et  futu- 
raní  nienioriarn  et  prefati  domini   Reg-is  Matfridi  et  i)raedictae  Dominao 
Constanciae  et  ipsoruní  herediini  cautelaní,  proesens  scriptum  publicum  ex- 
indc  lieri  jussimus  per  manum   Raimundi  de  Oscha  i)u1)lici  notarii  Montis- 
pesulani  si^illis  et  sul)scrii)tionibus  uobilium   et  dicti  Judicis  (¡ui    rog'ati 
interfuerunt  roboratum.  Acta  sunt  haec  solemniter  et  laúdate  apud  Mon- 
tempesulanum  anuo  et  die  praeíixis.   Eg-o  Raimundus  de  Oscba   publicus 
Montisposulani  notarius  praedicta  omnia  et  singula  mandato  praedicti  domi- 
ni Reg'is  Arag'onum  et  dicti  Domini  Petri  Infantis  iilii  ejusdem  haec  scripsi, 
et  ad  majorem  tirmitatem  et  ñdem  in  hoc  i)raesenti   instrumento  apposui 
sig-num  nuMim:  P.  )^  Verum  ([uia  post  praedicta  Dominus  Rex  pater  noster 
fecit  ordinationem  et  divisioneni  Reg'norum  et  terrarum  suarum  inter  nos  et 
Karissimum  Infantem  Jacobum   fratrem  nostrum,  et  praedicti  Comitatus 
Rossilionis  Ceritaniae  et  Confluentis  et  Vallis  spirii  (1)  devenerunt  in  partem 
et  in  hereditatem  ])raedicti  Infantis  Jacobi   Karissimi  i)atris  nostri,  nos  de 
volúntate  et  assensii  praedicti  domini  Regís  patris  nostri  ad  vestram  utilita- 
tem  et  majorem  securitatcín  respectum  habentes  ut  in  (2)  et  pronostra  hae- 
reditate  nobis  assig-natis  oblig'ationem  dotis  vestrae  i)raedicte  habeatis,  hanc 
vobiscum  pronunciationem  (o)facimus;  quod  pro  omni  obligatione,  et  assig- 
natione  quae  ratione  dictae  dotis  vesti-ae  vobisfíxctaerat  (4)  in  praedictis  Co- 
mitatus Rossilionis  Ceritaniae  et  Confluentis  et  Vallis  Spirii  et  Bisulduni  et 
de  pratis  et  in  Villis  Callidarum  et  I^ogustariae,  assignamus  obligamus  et  y])o- 
thecamus  vobis  de  praesenti  pro  dicta  dote  vestra  in  Regno  Valentiae  Cas- 
trum    et   Villam  de   Pcniscola,    Castruní   et  Villam  de    Onda,    Castrum    de 
Almenar,  Castrum  de  Uxo,   Castrum  de  Villam  de  Exativa  et  Castrum  et 
Villam  Alfandech  de  Marayanem,  cnm  alqueriis  villis  et  pertinentiis  ac  juri- 
bus  suis  universis.  Quae  omnia  jure  vestrae  obligationis  i)raedictae  hal)ea- 
tis  et  teneatis.  Ita  tamen  quod  si  contingerit  vos  praemori  nobis  sine  ñliis  ex 
nobis  ambobus  legitime  procreatis,  tota  dicta  dos  vestra  revertatur  ad  lUus- 
treni  Regem  Matfredum  patrem  vestrum,  exceptis  decem  milibus  untiarum 
de  (juibus  vestram  possitis  faceré  libere  voluntateni.  Si  autem  nos  praemori 
vobis  contingerit,  omnia  praedicta  vobis  obligata  habeatis  et  teneatis  et  om- 
nes  fructus  redditus  et  proventus  integre  i)ercl[)iatis.  Ita  tamen  quod  pro 
sumptibus  et  alimentis  vestris  habeatis  et  reci])iatis  quolibet  auno  de  prae- 
dictis fructibus  et  proventibiis  (5)  duo  milia  librarum  tnronensiiim.  Reliquam 
vero  quantitatem  dictorum  friictuum  et  proventuuin   onmiuní  habeatis  et 
recipiatis  vos  et  vestri  successores  in  solutionem  sortis  dotis  vestrae  [¡raedic- 
tae.  Qua  quidem  dote  vobis  soluta  per  perceptionem  dictorum  reddituum  et 
l)roventuum  vel  ])er  solutionem  vobis  vel  vestris  factam  ab  haeredibus  nos- 
tris,  omnia  praedicta  Castra  (6)  Ville,  et  onniia  alia  (|uae  vobis  obligavimus 


(1)  En  lo  pergamí  n.°  1787  de  Jaume  I.  A.  C.  A.  din  [et  locns  de  Pratis] 

(2)  Ibidem.  [regnis  et  terris]. 

(3)  Ibidem.  [permutacionem]. 

(4)  Ibidem.  [erant]. 

(5)  Ibidem.  [reddiiibus]. 

(6)  Ibidem.  [comitatus]. 


284  MÜL•LERAMENT   DEL    INFANT   EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

pro  dicta  dote  vostra,  nostris  haeredibus  integre  revertaiitur.  ítem  si  filii  ex 
nobis  et  vobis  procreati  post  mortem  nostram  superessent,  vos  teneatis  e^ 
habeatis  praedicta  (1)  Castra  et  Villas  vobis  superiíis  oblig'ata,  et  percipiatis 
integraliter  omnes  fructus  redditus  et  proventus  ex  eisdera  (2)  Castris  et 
Villis  provenientes  pro  suniptibus  vestris  et  filiorum  nobis  et  vobis  comú 
nium,  quos  quidem  filios  nntriatis  et  gubernetis  quousque  pervenerint  ad 
aetatem  viginti  aunorum,  dum  tamen  vos  ad  secunda  non  convoletis  vota. 
Postquain  auteni  filii  pervenerint  ad  dictam  aetatem  viginti  annorum,  vos 
ex  fructibus  et  i)roventibus  praedictorum  Castrorum  (o)  et  Villarum  habea- 
tis dicta  duo  milia  librarum  quolibet  anno,  et  residuum  ipsorum  reddituni 
et  proventuum  recipiatis  in  solutionem  dotis  vestrae  praedictae  ut  superius 
dictum  est.  Et  ut  praedicta  majori  g-audeant  firmitate,  juramus  per  Deum 
et  ejiis  sancta  IIIIoi"  evangelia,  manibus  nostris  corpnraliter  tacta,  prae- 
dicta omnia  (4)  inviolabiliter  observare  et  non  in  aliquo  contravenire.  Ad 
haec  Nos  Infans  Jacobus  filius  pi-aedicti  Domini  Regis  de  assensu  et  volún- 
tate eiusdem  Domini  Regñs  patris  nostri  g-ratis  consulte  et  ex  certa  scien- 
tia  laudamus  aprobauius  et  conñrmamus  omnia  supradicta  et  singula  \ü 
superius  continentur.  Et  ad  majorem  sscuritatem  promittimus  et  jura- 
mus per  Deum  et  ejus  Sancta  IIIIo•"  Evangolia  manibus  nostris  corporal!  • 
ter  tacta,-  quod  numquam  contra  praedicta  vel  aliqua  de  predictis  venie- 
mits  per  nos  vel  per  interpositam  psrsonam  alicjuo  jure  vel  aliqua  ratione. 
Nos  etiam  Jacobus  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Majoricae  et  Valentiae,  Comes 
Barchinonae  et  Urg'elli,  et  Dominus  Montispesulani  landamus  aprovamus 
et  confirmamus  vobis  dictae  Dominae  Constanciae  omnia  supradicta  et  sin- 
gula ])rout  superius  continentur.  Et  ut  (5)  praedicta  majori  gaudeant  firmi- 
tate, i)romittimu&  vobis  et  juramus  por  Deum  et  ejus  sancta  IIIIo•  Evangelia 
manibus  nostris  corporaliter  tacta,  quod  contra  praedicta  vel  aliquid  de  prae- 
dictis  non  veniemus,  Immo  ea  inviolabiliter  observabimus.  Acta  sunt  haec 
in  Barchinona  sexto  Kalendas  septembris  anno  Domini  millessimo  CC°  Sexa 
gessimo  tertio.  —  Sig  ^  num  Infant  is  Patri  filii  Illustris  Domini  Regis  Ara- 
gonum.—Signum  ^  Infantis  Jacobo  filii  Illustris  Domini  Regis  Aragonum, 
qui  haec  omnia  firmamus  concedimus  et  juramus. ^Signum  ^  Jacobi  Dei 
gratia  Regis  Arag'onum  Majoricae  et  Valentiae,  Comitis  Barchinonae  et 
Urgelli,  et  Dominus  Montispesulani,  qui  praedicta  omnia  laudamus  firma- 
mus et  juramus. —  Testes  sunt  Jorbertus  Vicecomes  de  Casti'onovo.  — Rai- 
mundus  Vicecomes  Cardonae.  —  Berengarius  Arnaldi  de  Angularia.  — 
Bernardus  Guillolnii  de  Entença.  —  Guillelmus  de  Caneto.  —  Raimundus  de 
Guardia. — Bernardus  de  Sancta  Eugenia.  —  Gaucerandus  de  Pinos. — Gui- 
llelmus de  Cervilione. —  Bernardus  de  Scintillis.  —  Ferrarius  de  Minorisa. 
— Sig  ^  num  Petri  Marci  notarii  publici  Barchinonae  qui  haec  scripsit 
el  clausit  de  mandato  dicto  Domini  Regis  et  dicti  Domini  Infantis  Petri  et 
dicti  Infantis  Jacobi  ciim  litteris  appositis  in  linea  VIP'  ubi  scribitur  consti 
tit, — die  et  anno  quo  supra. 


(1)  En  lo  pergamí  n.°  1787  de  Jaume  I.  A.  C.  A.,  diu  [predictos  comi- 
tatus]. 

(2)  Ibidem.  [comitatul. 

(3)  Ibidem.  [comitatus]. 

(4)  Ibidem.  [et  singula]. 

(5)  Ibidem.  [hec] 


DANIEL    (ilROXA  285 


XXX.  —  Joyes  e  trossell  de  Madona  Constança.—  (Jiegistre  /7,  f.  14 

a  17  V.— A.  C.  A.){1) 

Joye  assignate  pro  domina  Jíegina  Constavc.ia. 

It  Jorlanda  de  aui-o  una  ad  pavones  et  leones  ad  opus  levatum  de  i)eciis 

undecim  pondei-is  uneiaruní  I^XXVII    .^  (2)  pro  aurouncie  CCCXC  tarinil  — 

ó  ó 

ítem  alia  jorlanda  de  auro  ad  })a\'ones  et  leones  de  peciis  undecirn  pon- 
deris unciarum  LXIII    .',  pro  auro uncieCCCC  tarini  VIII. 

ítem  alia  jorlanda  de  auro  ad  Rosas  de  opere  plano  de  peciis  undecirn 
ponderis  unciarum  XXX  tarinoruní  XII  i)ro  auro 

ítem  alia  jorlanda  de  auro  ad  Rosas  et  catinellas  de  peciis  novem  ponde- 
ris unciarum  XXXII  tarinorum  XIII    .",  Pi"^  <ini*f>     •      •     •     uncie  CCLX..  .. 

.j 

ítem  alia  jorlanda  de  auro  ad  Rosas  de  opere  plano  de  peciis  undecirn 
])onderis  unciarum  CC  tarinorum  XX  pro  auro     .     uncie  LXXXX  tarini  II, 

ítem  jorlanda  de  auro  una  de  peciis  novem  ad  Catinellas  iu  capitibus 
peciarum  suno  Rosette  de  ixuro  carulati  et  in  (¡ualibet  rosa  est  mezina  una 
in  medio  et  sunt  in  eidcm  simiraldi  et  balascheccti  et  in  psciis  sunt  in  me- 
dio balasch  sañri  Jacuncii  ponderis  iinciarum  XVIII  tarinorum  XIII  pro 
auro uncie  LX.V.  tarini  III. 

ítem  jorlanda  de  opere  levato  ad   aquilas  jjonderis  unciarum  «LX.  ^ 

pro  auro uncie  CCCC  tarini  X. 

ítem  jorlanda  de  auro  una  de  opere  levato  ad  aquilas  de  peciis  XVIIIT 
ponderis  unciarum  XL. I  tarinorum  X  Jiro  auro xincie  C.LX. 

ítem  jorlanda  de  auro  una  de  peciis  novem  ad  çanitellas  de  opere  plano 

cum  simiraldanis  zafirectis  et  balaschectis  ponderis  unciarum  XVIII  ^  pro 
auro uncie  LXX.V.  tarini  VII.  ~ 

ó 

It  jorlanda  sarracena  de  auro  una  cum  magnis  balascliis  et  magnis  per- 
nos ponderis  pro  auro uncie  M. 

balaschis  et  zafiris  ponderis  unciarum  

auro uncie  L.V.  tarini  V. 

de  auro  una  Carolata  simiraldi  II  balaxis  II  saphiris 


(1)  Aquest  fort  interessant  document  de  nostre  Arxiu  es  copiat  en  lo 
registre  d'una  manera  bé  defectuosa.  Probablement  l'original  procedia  de 
Sicilia,  e'l  scrivent  de  la  curia  reyal  catalana  no  entendria  certament  mol 
tes  paraules  e  consignaria  ço  qu'ell  creia  ésser  scrit  en  l'original  segons  sa 
interpretació.  Son  estudi  complert  s:?ria  molt  covinent  pera  la  contribució 
al  coneixement  de  les  costums  de  l'època,  m^^s  constituiria  per  ell  sol  un  tilo- 
ma monographich  no  pas  de  petita  importança.  Per  tant  no  essent  son  estudi 
l'obg'ecte  present,  me  liniit  a  transcriuran'l,  deixant  als  ai'clieóh^chs  la  tasca 
d"estudiar-lo  e  d'interpretar-lo. 

(2)  Aquest  signe  significa  «Scilicet»,  o  be  «un  terç»  "? 


2<S6  MULLEUAMEXT   DEL    INFANT    EN   PERE   DE   CATIIALUNTA 

orienti  III  ponderis  unciarum  pro  auro C... 

ítem  canata  de  auro  una  cuni  habara  (habena)?  una  pcndenti  ponderis 
unciarum  XIII  tarinorum  V  pro  auro uncie  LXX  tarini  VII. 

ítem  gulfum  de  auro  unum  ad  ymagines  factum  de  opere  levato  in  quo 
sunt  ymagine  IIII  Drachonis  et  agle  ponderis  unciarum  LIII  tarinorum  X  pro 
auro uncie  CCXXX  tarini  X. 

ítem  aliud  gulfum  de  auro  ad  ymagines  leonectos  et  drachonellos  et 
fig'ltíctos  de  opore  levato  cum  mezina  I  in  medio  ponderis  unciarum  XL.  tari- 
norum IIII.    .',    ]iro  auro uncie  C.LX. 

ò 

ítem  aliud  gulfum  de  auro  cum  saphiro  uno  Orientali  uno  in  medio  cum 

carda  I  de  serarald  et   bal    ad  ymagines  duas  Regis  videlizet  tenen- 

tis  ensem  in  manu  et  Regine  et  alias  duas  imagines  parvas  unius  pulsantis 
ructam  alterius  pulsantis  Savam  ponderis  unciarum  XXX.III.  tarinorum  XX 
pro  auro uncie  C.XX.  tarini  VIII. 

ítem  Grammata  de  auro  duo  laborata  cum   balaxis  et  pernis  viñeta  ad 

■catenellas  ponderis  unciarum  XXVIII.  tarinorum  XX  pro  auro 

, uncie  C.XL.  tarini  V. 

ítem  Grammata  de  axiro  ad  canetellas  cum  balaxis  et  pernis  ponderis 
unciarum  XL.VII.  tarinorum  XV  pro  auro uncie  CC.  tarini  X. 

ítem  grammata  de  auro  ad  smaltos  cum  saphiris  ponderis  unciarum  LV 
])ro  auro Tincie  C.X. 

ítem  taxella  de  auro  duo  ad  aglas  de  opera  levato  ponderis  unciarum 
XXX  VI.  tarinorum  X  pro  auro uncie  C.  tarini  V. 

ítem  pahó  (?)  de  auro  uniis  cum  saphiro  magno  uno  in  pectore  et  baiaxo 
uno  magno  in  jiedibus,  ponderis  unciarum  XV.  tarinorum  XX  pro  auro,  .  . 
uncie  XL 

ítem  Ructula  de  auro  una  cum  Smiraldi  II  balaxiis  II  in  capitibus  ymag 
[iiium]  cum  balaxio  uno  in  medio  carclato  duabus  carcolis  (carei.)  ponderis 
unciarum  XVIII  tarinorum  XX  i)ro  auro uncie  L.  tarini  V. 

ítem  Ructula  de  auro  I.  ad  ymagines  duas  cum  Smiraldo  quadro  in 
medio  cum  Saphiris  IIII  or  de  podio  ponderis  unciarum  VII  tarinorum  XII 
jiro  auro uncie  LX  tarini  VIII. 

ítem  Ructula  de  auro  ara  magna  rotunda  cum  carneólo  uno  in  medio  ad 

caput  hominis   cum    corona   de  auro   ponderis  unciarum  XXIII  pro 

auro uncie 

ítem  buctula  de   auro  rotunda  i)lantaticia  cum  capite  hominis  feius  in 

medio   de  auro   cum    Sirculo   ad   Smaltos    ponderis    unciarum    XII  -V  pro 

Auro uncie  Lli  tarini  IIII. 

ítem  Ructula  le  auro  rotunda  de  opere  plano  cum  perna  in  medio  caro- 
lata  balaxiis  II  satiris  II  et  smiraldi  IIII  ponderis  unciarum  VI  tarinorum 
XVII  ])ro  auro uncie  LX.V. 

ítem  buctula  de  auro  una  magna  rotunda  cum  cameolo  in  medio  ad  me- 
di homine  de  op;n-e  gòxllico  ad  folia  ponderis  unciarum  XI  pro  auro,  .  .  . 
uncie  L  tarini  VII. 

ítem  buctula  de  auro  Rotunda  una  de  ojjere  plano  ad  capiit  hominis 
fems  in  medio  et  alia  capità  hominum  viverum  IIII  ponderis  unciarum  X 
tarinorum  XXVI  pro  auro uncie  XL.VII  tarini  X. 

ítem  Ructula  de  auro  Rotunda  una  de  opere  i)lano  cum   cameolo  ad  gai- 
ratum  (?)  ad  diio  capitis  ponderis  unciarum  IIII  tarinorum  VIII  pro  auro, 
uncie  XX. VIII. 


DANIEL   GIRONA  287 

ítem  Ructula  do  uuro  (piadra  una  ad  duas  yinagincs  cuín  duobus  leoni- 
bus  in  podibus  cuní  niozina  una  in  incdio  ponderis  unciarum  XI  tarinorxini 
XXV  pro  auro .     .     unció  LXXX.  tarini  V. 

ítem  Ructula  de  auro  una  ([uadrata  adymagines  duas  cum  Iconibiis  sul) 
podibus  oarum  et  balaxio  uno  crosso  in  medio  ponderis  unciarum  XIIII  tari- 
norum  V  pro  auro uncie  LX  tarini  VI. 

ítem  Ructula  de  auro  una  ad  duas  ymag'inos  cum  duobus  loonibus  sul) 
podibus  cum  cameolo  iino  in  medio  in  (juo  eraut  ymaginos  homines  et  mulio- 
rcs  ponderis  unciai-um  XVIII.  tarinorum  XXIIII  pro  auro.     uncie  CXXXV. 

ítem  Ructula  de  auro  ad  duas  ymagines  coronatas  tencntes  balaxium 
unum  in  manibus  cum  balaxio  uno  crosso  et  in  medio  ponderis  unciarum  XI. 

-^,  pro  auro unció  L.V.  tarini  V. 

ítem  Ructula  de  auro  una  quadrat  jxd  duas  ymag'inos  Coronatas  cum 
mezina  in  medio  carolata  jjondoris  nigellatas  in  i)ondi  [)onderis  unciarum 
VJII  tarinorum  XII  pro  auro uncie  XXX. VIII. 

de  opere  plano  cum  mezina  in  medio  carolata  et  cum 

in  g-ivo  et  robunis  grossis  ponderis  unciarum  VIII  tarino- 
rum XX. II.    .',   pro  auro unció  XL.VIII.  tarini  X. 

o 

ítem  Riictula  do  auro  una  cum  mag'no  saphiro  in  medio  corolata  saaura- 
lata  {?)  ad  ymaginos  IlIIor  a  ojiere  levato  in  quo  sunt  Robini  X  saphiri 
orienti  \^I  simiraldom  II  porfans  {?)  IlIIor  ponderis  unciarum  XX. III  pro 
auro uncie  LXXX.  tarini  VII. 

ítem  Ructula  do  auro  Rotunda  nigollato  do  opere  plano  in  ([uod  sunt 
balaxi  I  magni  in  medio  carolato  IlIIor  smiraldellc  in  circuito  ponderis 
unciarum  VI  tarinorum  V  pro  auro uncie  XL  tarini  V. 

ítem  par  unum  circellorum  ciim  rubonis  et  l)alaxis  ponderis  unciarum 
VIII  tarinorum  VI  pro  auro .     tincie  C.C. 

ítem  alii  eivcelli  duo  do  auro  cum  iacuntio  in  medio  de  opere  ad  ñlum; 
ponderis  unciarum  V.  tarinorum  XII  pro  auro     .     .     uncie  C  X.  tarini  IIII. 

ítem  par  unum  circellorum  cum  rubonis  balaxis  et  pernis  pro  auro,  .  . 
•     • uncie'C.C. 

ítem  Corrigia  de  auro  una  cum  ortom  rúbeo  ad  filum  de  auro  de  opero 

levato  ponderis  unciarum  XC  tarinorum  XXI  pro  uncie  CCCCXC.  tarini  X-^^ 

ítem  Corrigia  de  auro  cum  cinto  rúbeo  ad  aíjuilectas  de  opere  ad   tilum 

smaldi  ponderis  uncianrm  XXX. I.  ~  pro  auro uncie  L. 

ó 

ítem  Corrigia  de  auro  una  parva  de  cinto  rúbeo  in  cui  sinto  sunt  perles 
l•luant  (?)  una  bruscita  pennafa  et  altera  ponderis  unciarum  V  tarinorum 


pro  auro unció  XI.  tarini  IIII. 


.) 


ítem  corrigia  una  magna  cum  cinto  rúbeo  de  peciis  XX. VIII.  ponderis 


« 


unciarum  C. XVIII  tarinorum  XX. II  ^  pro  auro  .     .     unció  DC.  tarini  XV. 


o 


ítem  anuli  do  auro  duo  cum  rubonis  grosis  II  pro  auro  .  .  unció  XXX. 
ítem  anulus  de  auro  unus  cum  bahischo  grosso  uno  pro  auro  .  .  uncie  L. 
ítem  cupa  de  auro  cooperclata  una  cum  arabia  ponderis  unciarum  L.II. 


tarinorum  V.  pro  auro uncie  X  C.  tarini  V. 


3 


288  ÜULLERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

ítem  pectén  do  auro  unus  cum  d  i  versis  lapidibiis  ponderis  iinciai'um  XII 
tarinorum  V.  pro  auro nncie  XXIIII  tarini  IIII. 

ítem  incruziatur  II  et  pernis  et  botoniim  de  auro  ponderis  unciarum 
pro  auro uncie  LXX. 

ítem  frisi  de  auro  ad  smaldos  cum  pei'nis  et  alus  lapidibus  ponderis  uncia- 
rum ....  pro  auro uncie  M.  tarini  XVI,  XV  granos. 

ítem  capellus  de  auro  iinus  ciim  balascho  magno  in  capite  et  alus  dulsis 
(diversis)?  lapidibus  brusditus  pernis  pro  auro uncie  M.  C 

ítem  alius  capellus  levis  briisditus  pernis  et  auro  fino  stratitio  cum  per- 
nis et  alus  pernis  grossis  et  alus  pernis  minoribus  balaschis  et  safiris  pro 
auro uncie  CC. 

ítem  Sambuce  que  dicuntur  felle  de  auro  duos  cum  diversis  lapidibus 
pro  auro uncie  D.L.IIII  tarini  XV. 

ítem  anuli  de  auro  cum  Smiraldi  II  pro  auro uncie  XVIII. 

ítem  faldistorium  de  auro  unum  cum  diversis  lapidibus  pro  auro, 
.     .     .     .  .     .     .     , imcie  M.D.  tarini  II. 

ítem  cupa  de  argento  de  aurata  cum  cooperólo  de  opere  straforato  ad 
agías  leonettos  saphiros  granates  et  alios  lapides  ponderis  marcharum  VII 
unciarum  VII  pro  aui'o uncie  XXV  tarini  III. 

ítem  alia  coppa  magna  de  argento  daurata  de  opere  gravato  ad  ymagi- 
nes:  videlizet  ad  Reges  leones  et  palumbellos  infra  quo  est  castellum  unum 
de  auro  ad  resiliendum  exitum  vinum  ponderis  marcharum  XI  unciarum 
((uatuor  pro uncie  XXVIII  tarini  VI. 

ítem  alia  coppa  de  argento  de  aurata  coperolata  de  opere  plano  cum  lis- 
tis  II  ad  rucem  in   labiis  infra  coppa  ipsam  et  coperolum  sunt  II  agle  nige- 
llate  ])onderis  marcharum  IlIIor  unciarum  VI  pro  auro, 
uncie  VIII  tarini  II  granos. 

ítem  alia  coppa  de  argento  de  aurat  cooperolata  de  opere  plano  in  dallia- 
te  nigillate  ad  Rochas  cum  quibusdam  bestiis  de  auro  ponderis  marcharum 
IlIIor  tarinorum  VII  pro  auro uncie  VIII. 

ítem  nappi  de  argento  de  aurato  duo  opere  plano  ponderis  marcharum 
unius  uncias  nigr  (III  granos)?  pro  auro uncie  II  tf^rini  X. 

ítem  nappe  cum  pedibus  de  argento  dcaurate  I  de  opere  gravato  extra 
([uem  nappum  sunt  in  circuitu  ymagines  hominum  et  mulierum  et  infra 
ymagines  sunt  sita  ad  smalde  et  infra  napum  est  scutum  I  ad  lilium  ponde- 
ris marcharum  IIII  unció  I  grano  pro  auro     ....     uncie  VIII  tarini  V. 

ítem  alter  nappe  de  argento  de  aurato  cum  ])ede  et  circa  pedcm  est  vitis 
una  de  opere  ad  filum  et  infra  napum  est  smalte  I  et  in  pomo  pedis  smalte 

VI  ponderis  marcharum  II  uncias  III  tarini  XXII  -—  pro  auro    .     uncie  VI. 

de  auratum  cum  pedibus  de  opere  plano  cum  agía  nigellata  in  fun- 
do   pede  est  pomum  unum  tolliatum  ad  rocas  sex  ponderis  marcharum  II 

uncias  ingr pro  imciis  III  tarini  XXII. 

ítem  nappe  de  argento  cum  pede  de  opere  gravato  et  infra  eundem  nap- 
pum sunt  Rote  aurum  VII  et  in  qualibit  rota  est  lilanium  unum  et  intrinse- 
cus  sunt  Castella  et  lilia  gravata  que  est  de  pondus  marchas  II  uncias  III 

—  pro  auro uncie  IIII. 

ítem  Nappus  de  argento  de  auratus  cum  pede  de  opere  plano  cum  pomo 

n  -^  pro  auro, 

uncie  II  tarini  XX' 


uno  in  medio  ad  rotas  sex  intallatas  ponderis  marcharum  -^  pro  auro, 


DANIEL   GIRONA  28Í) 

Itoni  nappns  do  argento  do  auratus  cum  podo  do  opero  plano  cum  pomo 
uno  intallato  ad  g-rana  ordei  sex  ponderis  niarclianim  I  nnciaruní  \II  tari- 

norum  XXII  -^  pro  auro uncías  III  tarini  X. 

ítem  cannata  de  argento  due  de  auratii  de  opere  ad  filum    cum  Nactaris 
mag'nís  IIII  cum  granatis  zafiris  et  alus  lai)idibus  pro  auro  .     unció  LXXX. 
Vasa  argéntea: 

ítem  Tallotoria  VIII  ponderis  marcharxim  LXIIII  ....     uncie  II  -^ 

ítem  scutelle  C.  ponderis  marcharum  CC. 

Itom  ])lactocte  IIII  ponderis  marcharum  VIII  et  unciai'um  I. 

ítem  coperola  IIII  ponderis  marcharum  XII. 

ítem  salcere  XX  ponderis  marcharum  XI  et  unciarum  V  -^ 

ítem  candelabra  paria  rotunda  II  ponderis  marcharum  VI  tarinorum  VII, 
ítem  Capis  per  primendis  Arangiis  1  ponderis  marcharum  I  et  uncia- 
rum VII. 

ítem  vacilibus  (?)  par  unum  ponderis  marchariim  VIII  uncie  VII  et  gr. 
ítem  saleria  una  ponderis  marcharum  III. 

ítem  coclearia  XX  ponderis  marcharum  I  et  unció  VII. ^ 

ítem  caffactrie  (?)  II  ponderis  marcharum  L.III  tarini  VII^ 

ítem  nappi  de  argento  simplicos  LXIII  pondeiñs  marcharum  LX     . 
uncie  IIII. 

ítem  candelabra  magna  II  ponderis  marcharum  Lili  tarinorum  VII-^ 
ítem  conca  magna  ad  manicas  .1.  ponderis  marcharum  XXXII  -^ 

ítem  scala  de  argento  I  ponderis  marcharum  XXX.     .     .     .     uncie  II  -^ 

ítem  cucuini  II  ponderis  marcharum  XXX. 

ítem  predictarum  marcharum    sunt  marcha  argentei 

d.  XXX.I  uncie  III  gr. 

De  quibus  marchis  C.LX.  pro  coperolis  saleria  bacillibus  tafariis  et  can- 
delabris  niagnís  extimatis  pro  qualibet  marcha  unció  I  tarini  XVIII  sunt 
uncie  C.L.VI 

Restant  marche  Cí'C.LXXI  uncie  III  et  gr.  que  sunt  ad  racionem  de 
uncia  I  et  media  pro  marcha  et  uncie  557  VII  tarinorum  II  sunt  omnes  in 
una  siima  auri  uncie  d  CCÇ.XIII  tarini  III. 

ítem  Canato  II  ad  manitas  intallato  ad  vites  et  flores  de  aurats  et  In 
coperolis  earum  sunt  scuta  VI  niellats  ad  aquilas  etin  medio  ponderis  mar- 
chariim  X  unciarum  IIII  pro  auro uncie  XVIII  tarini  X  gr.  V, 

ítem  maraschi  de  aiirati  niellati  VIII  ponderis  marcharum  VIII  tarino- 
rum XV  pro  auro uncie  XX. 

ítem  palle  famitarole  de  argento  nioUate  perfórate  II  ponderis  marcha- 
rum IIII  et  uncia  I  pro  auro uncie  X. 

ítem  brocha  cristal•lina  I  minuta  argento  pro  auro uncie  I. 

ítem  frena  de  argento  de  aurata  II  pro  auro uncie  LX. 

Capella: 

Grux  lina  de  auro  de  opere  levato  ad  folia  cum  balassis  safiris  smiraldis 
safiris  smiraldis  et  pernis  orientalibus  pondeiñs  unciarum  XL.VI  tarinorum 

19 


290  MULLERAMENT    DEL    INFANT    EN    PERE    DE   CATHALUNYA 

XX  pro  auro uacie  C. 

Ángelus  (?)  de  auro in  medio  pectorio  zafiris  granatis  et  topaciis 

ponderis  ixnciarum  XVII  tarinorum  X  pro  auro uncie  XXXII. 

ítem  calix  de  argento  de  aurato  unus  cum  patena  ponderis  marcharum  II 
pro  anro  ....  , uncie  IIII. 

ItomTumbulum  de  argento  unum  pondus  marcharum  I  unciarum  III  -^- 

pro  auro uncie  II  et  gr. 

ítem  ampulle  de  argento  II  ponderis  marcharum  I  unciarum  V  pro  auro. 
, ,     .  uncie  II  tarini  XXV. 

ítem  bussula  de  argento  I  pro  conservandis  hostiis  ponderis  unciarum 

V  -^  pro  auro uncie  I  et  gr. 

ítem  elef  ans  unus  pro  reservando  thure?  munitus  de  argento  cum  naccara 
una  ponderis  marcharum  I  et  unciarum  VI  pro  auro uncie  VI. 

Itom  Cona  de  argento  una  in  qua  sunt  intrinsecus  ymagines  Jesu  Chris- 
ti.  Sánete  Marie  Sancti  Johannis  et  circumcirca  de  opere  ad  fihun  in  qua 
sunt  diversi  lapides  pro  auro imcie  XV. 

ítem  alia  Cona  de  ligno  munita  cristallo  ad  ymagines  pro  aiiro  ,     .     .     . 

uncie  II  -^ 

ítem  crux  una  de  cristallo  pro  auro uncie  VI. 

ítem  altare  unum  andaratum  de  jasjiide  munitum  argento  et  in  circuito 

de  aiiratu  uncie  pro  auro uncie  VI. 

pretii  omnium  prescriptarum   Johetarum  et  rerum  autem  uncie - 

M.  DCCC.XX.  tcirini  VII 


XXXI.— 1264.  En  lo  pergamí  n.°  1755  (Apèndix  XXIX)  al  ferio  cambi 
d'hypotheques  foren  oblidades  les  viles  de  Caldes  e  Llagos- 
tera. Per  lo  present  document  es  smenada  aytal  omissió.— (P<'i-gamí 
n.°  17S7  de  Jaume  I. — ^1.  C.  A.) 

Noverint  uniuersi  quod  Nos  Inf  ans  Petrus  Filius  Illustri  Jacohi  Dei  gràcia 
Rogis  Arag'onum  Maiorice  et  Valencie  Comitis  Barchinone  et  Urgelli  et 
Domini  IMontispesulani  contttemur  et  recognoscimus  vobis  Domine  Cons- 
tancio filie  Illustris  Matfredi  R?gis  Sicilic  dilectae  uxori  nostre  quod  tempo- 
re  quo  vobiscum  contraximus  matrimonium  assignavimus  de  volúntate  et 
assensu  predicti  Díimini  Regis  Patris  nostris  at'que  obligavimus  et  ypotheca- 
vimus  pro  doto  vestra  qiie  est  in  siima  quinquaginta  milium  unciarum  auri 
Comitatum  Rossilionis,  Comitatum  Ceritanie  et  Confluentis  et  Vallis  Spirii, 
Comitatum  Bisuldoni  et  de  Pratis,  Villas  Calidarum  et  Lagusterie  cum 
ómnibus  juribus  et  justiciis,  rationibus  et  pertincntiis  suis  sicut  hec  conti- 
nentur  in  instrumento  inde  confecto  cuius  series  sic  se  habet.  In  nomine 
Domini  nostri  JhesuChristi  anno  cjusdem  incarnationis  millessimo  ducentes- 
simo  sexagossimo  secundo,  scilicet  Idus  Junii.  Pactorum  declaració  pacem 
nutrit,  sc¡)clit  matoriam  jurgiorum,  et  spccialitcr  in  matrimonü  federe,  in 
quo  per  ])arentele  vinculum  veri  amoris  et  pacis  concordia  concordle  puri- 
tas  ot  puritatis  intogritas  copulatur:  Ideoquo  nos  .Tacobus  Dei  g'racia  Rcx 
Aragonum,  Maioricarum  et  Valentie,  Comes  Barchinonc  et  Urgelli,  et 
Dominus  Montispesulani,    et  Nos   Petrus  Infans,   ejusdem   Domini  Regis 


DANIEL    GIRONA  291 

tiliiis,  in  presencia  snbscriptorum  viroruin  obtimatiim  terrarum  et  Gnidonis 
capitis  porci  judicis  curie  Moutispcsulani  presenti  scripto  fatemur  i)ro  con- 
tracta  matrimoni   Ínter   nos    pi'edictum    Petrum    et    Illustrem    Dominam 
Constanciam,  filiam  domini  Matfridi  Illustris  Reg'is  Cecilie,   filiam,  nos  pre- 
sencialiter  recepisse  et  recepimns  a  vobis  Domino    Bonifacio   de   Ag'lano 
Eg'regio   Comité   Montisalbani    et   Avimcnlo   dicti   domini    Regis    Cecilie, 
speciali  nuncio  et  procuratore  ipsius,  de  quo  plene  (1)  constitit  numeranti- 
bus,  solventibus,  et  assiguiantibus  i)ro  parte  ipsius  domini  Regis  Matfridi 
n<)mine  dotis  pro  dicta  Constancia  filia  ejus  uxor  nostri  predicti  Petri,  inter 
íimnim,  argentum  et  lapides  preciosos  incastatos,   ad  pondus  Regni  (/Ccilie 
viginti  (juinque  milia  unciarum  auri,  videlicet,  iu  auro,  novem  millecentum 
octuagintas  uncías,  et  in  áureo  argénteo  et  lapidibiis  preciosis  incastatis 
comuni  estimacione  extimatis,  quindecim  millo  octingentas  et  viginti,   ad 
dictum  pondus,  de  summa  quinquaginta  mille  unciarum,  quas  dominus  Gui- 
roldus  de  Porta,  Dominus  majov  de  juvenacio,  volúntate  et  conseusu  predic- 
ti domini  Regis  Aragonum  prius  nomino  datis  pro  dicta  Domina  Constancia. 
Alia  vero  viginti  quinqué  mille  unciarum  auri,  tam  in  auro  ponderato  ([uam 
in  auro,  argento  et  lapidibus  preciosis  estimandis,  idem  dominus  Rex  Mat- 
fridus  sol  vet  nobis  in  terminis  subscriptis  videlicet;  iu  festo  Resurreccionis 
dominice  primo  futuro  presentis  quinte  indiccionis  in  Civitate  Janue,  duo- 
decim  milia  et  quingentas  uncías,  et  reliqua  duodecim  milia  et  quingentas 
uncias  solvet  vobis  in  eadem  civitate  in  fine  luiius  anni  a  prodicto  festo 
Resurreccionis  numerandi.  Licet  dictus   Dominus  Rex  Matfridus  obligaset 
se  soluturum  nobis  predicta  viginti  qiiinque  milia  unciarum  aiiri  reliqua 
brebiori  termino,  quare  placuit  nobis  terminum  ipsum  dicto  Domino  Comiti, 
pro  parte  dicti  domini  Regis  Matfridi,   velut  suo  nuncio,   prorrogare.  Pre- 
dictam  autem  quantitatem  viginti  quinqué  milium  unciarum  auri  integra- 
liter    recii)imus    et    penes    nos    habemus:    Renunciantas    excepcioni    non 
numérate  dotis,  doli,  et  non  electi  aut  ponderati  auri,   et  excepcioni  non 
electorum  lapidum  preciosorum,  seii  miniis  justa  estimacionem  estimatorum 
pro  ([uibus  dotibus  sponte  et  expresse  obligamus  et  inpignoramus  eidem 
Domino  Regi  Matfridi.  pro  parte  dicte  Domine  Regine  Constancie,  et  eidem 
domine,   Comitatum   Rossilionis     Comitatum    Ceritanie    et    Contíiientis   et 
Vallis  spirii,  et  Comitatum  Besaudini  et  Pratis,  Villas  Calidarum  et  Lagus- 
tarie,  cum  ómnibus  jiiribus  et  rationibus   suis,  pro  dicte   dote.   Si  casus 
restitixcionis  acciderit,  tali  scilicet  pacto:  quod,  si  dictam  dominam  Reginam 
premori   contingerat,    integraliter    predictam    quantitatem    quinquaginta 
milium  vmciarum  auri  [restituimus]  (2)  excepto  eo  quod  dicta  Domina  Cons- 
tancia legabit  pro  anima  sua  usque  ad  summam  decem  milium  unciarum 
auri.  Et  si  contingerit  nos  predictum  Petrum  premori,  eadem  demina  su- 
jjerstite,  sine  comunibus  legiíimis  líberis  et  prole,  obligamus  nos  nostroque 
heredes  eidem   Domino   Regi  Matfredo   et    Domine    Constancie    integras 
predictas  dotes,  tamin  pecunia  quam  in  rebus  estimatis,  restituere;  concessa 
eis  licencia  et  plenària  potestate  predictos  Comitatus  Villas  et  térras  obliga- 
tas  capiendi,  possidendi  et  usufruendi,  doñee  dotes  ipse  eidem  Domino  Regi 
et  Domine  Constancie  vel  eorum  heredibus  integre  restituantur,  et  perci- 
piant  interim  rcdditiis  et  perventus  ex  hiis:   et  retentis  ex  eis"  pro  victu  et 
necessariis  ejusdem  domine,  annuatim  duobxis  milil)us  librarum  turonen- 


(1)  plene.  Aquesta  paraula  no  consta  en  lo  pergami  n.°  1755. 

(2)  L.  DE  LA  Marche.  Vol.  I  pl.  426. 


292  MULLERAMENT    DEL   INFANT   EN   PERE   DE    CATHALUNYA 

sium;  reliqiiam  quantitatem  reclditiim  computent  ipsi  in  sortem  dotiiim 
predictarum,  coutradictione  nostra  nostrorumque  heredum  seu  successorum 
omnino  remota.  ítem,  qiiod  si  contingeret  nos  predictum  Petrum  premori, 
superstitibiis  nostris  filiis  et  prole  ex  eadem  Domina  Regina  susceptis, 
eadem  domina  tenebit  et  gubernabit  comitatus  et  térras  pvedictas,  et  perci- 
piat  redditus  et  perventus  ex  eis,  et  nntriet  et  gubernabit  comunes  filios 
usqiie  dum  pervenerint  ad  etatem  viginti  annorum,  dum  tamen  eadem 
Domina  ad  secunda  vota  non  convolet.  Que  omnia  praescripta  pacta  promitti 
mus  et  juramus  bona  fide  servare,  sine  fraude  et  dolo,  et  in  nuUo  coutrave- 
nire,  vel  in  aliquo  praedictorum.  Renunciante  somni  auxilio  juris  tam 
canonici  quara  civilis  quo  contra  praedicta  vel  praedictorum  aliquid  venire 
possemiis.  Renunciantes  etiam  auxilio  juris  consuetudinarü.  Unde  ad  fu- 
turam  memoriam  et  praefati  Domini  Regis  Matfridi  et  praedictae  dominae 
Constanciae  et  ipsorum  haeredum  cautelam  praesens  scriptum  publicum  ex 
inde  fieri  jussimus  per  manum  Raimundi  d'Oscha  publici  notarii  Montispe- 
sulani  sigillis  et  subscriptionibus  nobilium  et  dicti  judicis,  qui  rogati  intcr- 
fuerunt,  roboratum.  Acta  sunt  haec  sollemniter  et  laudata  apud  Montemjie- 
sulanum,  anno  et  dia  praefixis.  Ego  Raimundus  d'Oscha,  publicus  Montis- 
pessulani  Xotarius,  praedicta  omnia  et  singula  mandato  praedicti  Domini 
Regis  Aragonum  et  dicti  Domini  Petri  Infautis,  filii  cjusdem,  hoc  scripsi.  et 
ad  majorem  firmitatem  et  fidem  in  hoc  praesenti  instrumento  apposui  sig- 

num  meum  P Veriim  quia  post  praedicta,    Dominus  Rex  Pater  noster 

fecit  ordinationem  et  divisionem  regnorum  et  terrarum  suarum  inter  nos  et 
carissimum  Infantem  Jacobiim  fratrem  nostrum  et  praedicti  Comitatus  Ros- 
silionis,  Ceritanaie  et  Confluentis  et  Vallis  spirii  et  locus  de  Pratis  devene- 
runt  in  partem  et  in  hereditatem  praedicti  Inf antis  Jacobi  carissimi  fratris 
nostri.  Xos  de  volúntate  et  assensu  praedicti  Domini  Regis  i)atris  nostri  ad 
vestram  utilitatem  et  majorem  securitatem  respectum  habentes  ut  in  reg'nis 
et  terris  pro  nostra  haereditate  nobis  assignatis  oblig'ationem  dotis  vestrae 
praodicte  habeatis:  hanc  vobiscum  parmutationem  facimus  quod  pro  omni 
oblig'atione  et  assignatione  quaeratione  dictae  dotis  vestra  vobis  facta  erant 
in  praedictis  Comitatibus  Rossilionis  Ceritaniae  et  Confluentis  et  Vallis  spi- 
rii (1)  assigmamus  et  obligamus  et  ypothecamus  vobis  de  praesenti  pro  dicta 
dote  vestra  in  Regno  Valeutiae  Castrum  et  Villani  de  Paniscola,  Castrum  et 
Villam  de  Onda,  Castrum  de  Almenar,  Castrum  de  Uxo,  Castrum  et  Villam 
de  Exativa,  et  Castrum  et  Villam  Alfandec  de  Marayanem,  cum  alqueriis 
villis  ac  pertinentiis  et  juribus  suis  universis  (2)  et  etiam  praedictum  comi- 
tatum  Bisuldoni  et  supradictas  villes  calidarum  et  lagustarie,  cum  omnil)Us 
juribus  terminis  et  pertinentiis  suis.  Que  omnia  jure  vestrae  obligationis 
praedicte  habeatis  et  teneatis.  Ita  tamen  quod  si  contingerit  vos  premori 
nobis  sine  filiis  ex  nobis  ambobus  legitimae  procreatis,  tota  dicta  dos  vestra 
revertatur  ad  lUustrera  Regem  Matfredura  patrem  vestrum  exceptis  decom 
milibus  unciarum  de  quibus  vestram  possitis  faceré  libere  voluntatem.  Si 
autem  nos  praemori  vobis  contingerit  omnia  praedicta  vobis  obligata  habea- 
tis et  teneatis  et  omnes  fructus  redditus  et  perventus  integre  percipiatis. 
Ita  tamen  quod  pro  sumptibus  et  alimentis  vestris  habeatis  et  recipiatis  quo- 
libet  anno  de  predi ctis  fructibus  et  redditibus  duo  milia  librarum  turonen- 


(1)  [et  Bisulduni   et  de   Pratis  et  in  Villis  Callidarum  et  Logustariae] 
Pergamí  n.*^  1755. 

(2)  D'ací  entró  la  fi  del  paragraph  no  es  scrit  en  lo  pergamí  n.°  1755. 


DANIKL    (IIRONA  293 

siuin.  lieliqiiau  vero  quantitatom  dictoruni  fnictuuiu  cl.  pervoiituiiin  omnivim 
habeatis  et  recipiatis  vos  et  vestris  suceessoris  in  solutiouem  sortis  dotis  ves- 
trae  praedictae.  Qua  ([uidein  dote  vol)is  soluta  per  perceptionem  dictorum 
redditmiin  et  proventuuni  vel  per  sohitiouem  vobis  vel  vestris  faetani   al) 
haeredibiTs  iiostris,  oiiinia  praedieta  castra  conútatus  villae  et  oinnia  alia 
quao    vobis  obligavimiis  pro  dieta  dote  vestra  nostris  haeredibiis  integre 
revertantur.  ítem  si  ñlii  ex  nobis  et  vobis  procreati  jmst  mortem  nostrani 
sxiperessent,  vos  teneatis  et  habeatis  praedictos  coniitatus  castra  et  villas 
vobis  siiperius  obligatos,  et  percipiatis  integraliter  onines  fructus  redditus 
et  perveutus  ex  eisdem  comitatu  Castris  et  Villis  pervenientes  pro  siiuipti- 
bus  vestris  et  filiorum  nobis  et  vobis  communiíim;  quos  quidein  filios  nutra- 
tis  et  g'iibernetis  (juousque  pervcnerint  ad  etatem  viginti  anuorum,  diini 
tamcn  vos  ad  secunda  non  convoletis  vota.  Postquam  auteni  filii  pervcne- 
rint ad  dictani  etatem  viginti  annorum,  vos  ex  fructibus  et  ])erventibus 
praedictorum  castrorum  Comitatus  et  Villarum  habeatis  dicta  duo  niilia  li- 
brarum  quolibet  anno,  et  residuum  ipsorum  reddituum  et  perventuum  reci- 
piatis  in  solutionem  dotis  vestrae  praedictae  ut  superius  dictum  est.  Et  ut 
praedieta  maiori  gaudeant  firmitate  juramus  per  Deum  et  ejus  sancta  IIIIoi" 
evangelia  manibus  uostris  corporaliter  tacta,  praedieta  omnia  et  singula  in- 
violabiliter  observare  et  non  in  aliquo  coutravenire.  Ad  haec  nos   Infans 
Jacobus  filius  praedicti  Domini  Regis  de  assensu  et  vohintate  ejusdem  Domi- 
ni Regis  patris  nostri  gratis  consulte  et  ex  certa  scientia  laudamus  aproba- 
mus  et  confirmamus  omnia  supradicta  et  singula  ut  superius  continentur. 
Et  ad  majorem  securitatem  promittimus  et  juramus  per  Deum  et  ejus  sancta 
quator  evangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta  quod  numquam  contra 
praedieta  vel  aliqua  de  praedictis  veniemus  per  nos   vel  per  interpositam 
personan!  aliquo  jure  vel  alií^ua  ratione.  Nos  etiam  Jacobus  Dei  Gratia  Kex 
Aragonum,  Majoricae  et  Valentiae  Comes  Barchinone  et  Urgelli  et  Dominus 
Montispesulani  laudamus  aprobamus  et  conñrmamus  vobis  dictae  Dominae 
Constanciac  omnia  supradicta  et  singula  prout  superius  continentur.  Et  xit 
haec  (1)  majori  gaxidcant  ñrmitate  promittimus  vobis  et  juramus  per  Deum 
et  ejus  sancta  quator  evangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta,  qiiod 
contra  praedieta  vel  aliqua  de  praedictis  nou  veniemus.  Innuo  ea    inviola- 
biliter  observabimus.  In  hujusmodi  auteni  rei  testimonium  praesentem  car- 
tam  sigillo  nostro  et  sigillis  dictorum  Infantis  Petri  et  Infantis  Jacobí  filio- 
rum  nostrorum  fecimus  roborari.   Datum  apud    Barchinonam    pridie  idus 
Novembris  anno  Domini  M°  CC°  L°  X  quarto.— Sig  i^  num  Jacobi  Dei  gratia 
Regis  Aragonum  Majoricae  et  Valentiae,  comitis  Barchinonae  et  Urgelli  et 
Domini  Montispesulani,  qui  praedieta  omnia  laudamus  firmamus  et  juramus. 
—Sig  gg  num  Infantis  Petri  filii  Illustris  Domini  Regis  Aragonum,  qui  haec 
omnia  supradicta  laudamus  h'rmamus  et  juramus.— Sig  ijl  num  Infantis  Jaco- 
bi filii  praedicti  Domini  Regis  Aragonum  qui  haec  omnia  supradicta  lauda- 
mus firmamus  et  juramus.— Testes  hujus  rei  sunt  Bernardus  de  Vico,  Index 
ordinariíis  praedicti  Domini  Regis  in  Gerunda;  Ferrarius  de  Minorisa,  Ridex 
praedicti  Domini  Infantis  Petri;  Martinus  Lopis  de  Bolas,  notarius  ejusdem 
Domini  Infantis  Petri;  Guillelmus  de  Rochafolio  de  Montepesulano  et  Gui- 
Uelmus  Drapevii,  scriptor  praedicti  Infantis  Jacobi.— Sig  ^  num  Petri  Mar- 
cí Notarii  publici  Barchinonae  qui  in  abscntia  dictae  Dominae  Constanciae 
de  mandato  dicti  Domini  Regis  et  dictorum  Infantis  Petri  et  Infantis  Jacobi 


(1)     [praedieta].  Pergamí  n.*^  1755. 


294  MULLERAMBNT    DEL   INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

haec  scripsit  et  claiisit  cum  litteris  appositis  in  linea  VII''^  ubi  scl■ibit^^r  prae- 
dicti  et  in  linea  XIIII"-  nbi  scribitnr  locus  de  pratis  et  cum  litteris  et  enien- 
datis  in  linea  XXVP  ubi  dicitur  -supradictas— Die  et  anno  quo  supra. 


XXXII.— 1264.  L'infant  En  Pere  cambia  la  vila  e  castell  de  Colpllyure 
donat  en  screix  a  sa  muller  Na  Constança  per  30.000  sous  reyals 
de  Valencia,  anyalment.  L'infant  En  Jaume  consent— (Pergamí 
11°  1786  de  Jaume  I. — A.  C.  A.). 

Noverunt  universi.  Quod  nos  Infants  Petrus  ñlius  Illustris  domini  Jacobí 
Dei  gràcia  Eegis  Aragonum  Maiorice  et  Valencie  Comitis  Barchinone  et  Ur- 
gelli  et  Domini  Montispesulani  confitemur  et  recognoscimus  vobis  Domine 
Constancie  filie  lUustris  Matfredi  Regis  Sicilie  dilecte   Uxori  nostre  qixod 
tempore  quo  vobiscum  contraximus  matrimonium  concessimus  et  asignavi- 
mus  vobis  in  dodarium  et  pro  dodario  sive  donacione  propter  numpcias  Civi- 
tatem  Gerunde  cum  judeis  redditibus,  justiciis,   et  onniibus  pertinentibus 
eidem  civitati  tam  in  militibus  quam  in  aliis  Castrum  etiam  et  Villam  Cau- 
quiliberi  cum  liominibus  juribus,   justiciis,  tenimentis  et  pertinentiis   suis 
tam  in  militibus  quam  in  aliis  sicut  hec  continuetur  in  carta  i)ublica  inde- 
confecta  cuius  series  sic  se  habet.  In  nomine  Domini  nostri  Jhesu  Christi 
anno  ejusdem  incarnationis   millessimo  ducentessimo  Sexagésimo  Secundo 
Scilicet  idus  Junii.  Fèlix  Copula  facti  comercií  coniíigalis  cunctis  est  pres- 
tantior  vinculis  et  contractibus  dig'nior  universis.  Huius  enim  Copule  Sacra- 
mentum  ille  rerum  summus  opifex  et  Conditor  omnium  conditorum  ab  ipsa 
mundi  vagentis  infancia  dum  protho]ilausto  sociam   de  siii  parte  Corporis 
sociavjt  necessària  provisione  sentivit,  ut  sic  utriusque  sexus  nexus  insepa- 
rabilis  ])er  Caritatis  unionem  dulce  suavitate  connexus  ac  indissolubile  fedus 
suo  fervore  deficientes  reficicns  lioniines  per  legítimos  successores,  qiiod  nos- 
tre mortalitate  quam  in  vicio  natura  contraxit  per  succesive  prolis  remedium 
continué  succuratur.  Eo  igitur  disponentes  qui  ab  ipso  mundi  principio  ma- 
trimoniale  fedus  disposuit;  Nos  Petrus  Infaus  Domini  Jacobi  lUustris  Regis 
Aragonum  Maiorice  et  Valentie,  Comitis  Barchinone  et  Urgelli  ct  Domini 
Montisi)esuIani  filius,  ^'os  lUustrem  dominam  Constanciam  Illustris  Domini 
Matfredi  Magnifici  Regis  Sicilie  filiam,   nobis  per  consensuum  mutuum  de 
presenti  in  matrimonii  copula  legitime  copulavimus,   et  ante  fores  Ecclesie 
Beate  Marie  de  Tabulis  in  Villa  Montispesulani  íistantibus  prelatis  comiti- 
bus,  baronibus,   militibus,   et  quam  pluribus  viris  nobilibus  et  diseretis  vos- 
annulo  siibarravimus  ceterisque  spnnsaliorum  sollempnitatibus  adhibitis  des- 
ponsabimus.  Et  quia  dignum  est  nupciarum  nostrarum  tam  festivum  comer- 
cium  donorum  gracia  redimiri,  de  mandato  consensu  et  volúntate  predicti 
Domini  Regis  Aragonum  patris  nostri  per  Cultellum  flexum  et  per  hoc  pre- 
sens  scri])tum  ejusdem  Domini  Patris  nostri  et  aliorum  nobilium  sigillis  et 
attestacionibus  roboratum,  damus  concedimus  et  tradimus  vobis  prefate  Dom- 
ne  Constancie  dilecta  uxori  nostre  in  dodarium  et  pro  dodario  Civitatem 
Gerunde  integre  cum  judeis  et  redditibus,  justiciis,  et  ómnibus  pertinenti- 
bus eidem  Civitati  tam  in  militibus  quam  in  aliis.  Castrmn  etiam  et  Villam 
Canguiliberi  cum  hominibus,  juribus,  justiciis,  tenimentis  et  pertinentibus- 
suis  tam  in  militibus  quam  in  aliis.  Et  a  presenti  vos  in  corporalem  et  veram 
possesionem  ipsarum  terrarum  induximus,  et  eas  cum  pleno  dominio  habea- 
tis  ct  possideatis  et  usiafruamini  et  ex  hiis  pro  Aestre  voluntatis  arbitrio 


DANIEL   GinONA  295 

faciatis,  nostra,  horedunqiic  uostronim  contradictioue  rcniíota:  liuiíis  dodarii 
liomincs  et  vasalli  a  ])resenti  vobis  prestitoruiit  fídolitatis  et  liomag'ii  jura- 
menta. Nos  vero  predictus  Rox  Jacobus  Pater  ejnsdeni  Domini  Petri,  con- 
eessioni  et  traditioni  ac  coteris  que  i)er  eundom  Petrum  lilium  nostrum  do 
oodom  dodario  acta  leguntur  sponte  c-onscntimus  ot  iirmamus,  ot  utc'r(£iiü 
nostrnm  ijjsas  prenoniinatas  torras  dicti  dodarii  cum  liomiuibiis  juribus  et 
rationil)Us  oisdem  spoctantilms  convonimus  ot  jurannis  ot  jjromittinuis  vo1)íh 
stipulatione  sollempni  ab  ómnibus  liominibus  dcfondoro  ot  presontom  dona- 
cionom  illibatam  servare.  Ad  cuius  reí  g'este  inomoriam  et  inviolabilo  ñrma- 
mcntum  ])rcsons  dodarii  scrijjtum  oxindo  fiori  jussimus  per  mauum  Raimuu- 
di  Desella  publici  Montiposniani  notarii  nostris  (1),  qui  sxipra  Rogis  Arag'Oiuim 
et  Domini  Petri  ac  aliorum  tostium  qui  rogati  interi'uorunt  sigilis  otsuscri])- 
tionibus  roboratiim.  Acta  suut  hoc  sellemiíiiitor  ot  laudata  apud  Montempc- 
sulani  auno  ot  dio  protixis.  Kgo  Raimundus  Doscha  i)ublicus  Montisposulani 
notarius  predicta  omnia  ot  singula  mandato  ])redicti  Domini  Reg'is  Arago- 
num  ot  dicti  Domini  Petri  infantis  íilii  eiusdom  hoc  scripsi,  et  ad  maiorem 
firmitatom  ot  fidom  habeudam  in  hoc  presenti  instrumento  apposui  signum 
meum  P  ^.  Vorum  quaro  post  predicta  Dominus  Rox  Pater  nostor  focitordi- 
nationom  ot  divisionom  regnorum  ot  torrarum  suarum  intor  nt)s  ot  Karissi- 
mum  infautem  Jacobum  fratrem  nostrum  elj  |)redictum  Castrum  Canguiliberi 
a  iiobis  assignatum  ot  concessum  voliis  simul  cum  Civitate  Gerundo  in  doda- 
rio seu  donatione  propter  nupcias  dovenlt  in  partem  seu  Iieroditatom  dicti 
Infantis  Jacob  i  fratris  nostri:  in  emendam  et  concambium  dicti  Cíistri  ot  ViUa 
de  Canguolibero  damus  et  assig-namiis  vobis  in  dodarium  ot  pro  dodario  seu 
donatione  propter  nupcias  in  tota  vita  vostra  do  assensu  et  volúntate  dicti 
Domini  Rogis  Patris  nostri  in  Civitate  Valentia  triginta  milia  soliduní 
reg'alium  Valentie.  Que  quidem  triginta  milia  solidorum  habeatis  et  recipia- 
tis  integro  quolibot  anuo  in  rodditibus  et  exitibus  Tabule  Albufario  ot  salis 
Valentie.  Ita  quod  facta  licitatione  publico  por  vos  vol  per  baiuhim  vostrum 
et  per  baiulum  horedum  nostrorum  de  prodictis  rcdditiljus,  retinoatis  et 
habeatis  inde  vos  ad  mauum  vestram  dicta  triginta  milia  solidorum.  Reli- 
quam  autem  (luantitatom  que  supererit  do  dictis  i'odditibus  rccipiant  here- 
des nostri  vel  baiulus  eorum.  Praedicta  vero  triginta  milia  solidorum  singu- 
lis  annis  recipienda  et  dictam  civitatem  Gerunde  cum  judeis  et  alus  homini- 
bus  et  cum  juribus  ot  pertinenciis  suis  habeatis  et  teneatis  i)0st  obitum  nos- 
trum in  tota  vita  vostra.  Volontes  ot  mandantes  quod  NobilisEximinus  Petri 
de  Arenoso,  Guillolmus  Raimundi  de  Montocathono,  Petrus  Ferraudi  et 
Carrocius  dominus  reboleti  cives  etiam  ot  habitatoros  Valentie  jurent  ot 
homagium  prostent  vobis  dicte  Domine  Constancio  ([uod  predicta  triginta 
milia  solidorum  faciant  vos  habere  et  percipere  singulis  annis  ut  supo- 
rius  dictum  est.  Et  ut  predicta  omnia  luaiore  gaudeant  firmitato  juramus 
per  Deum  et  eius  saucta  quator  Evang-elia  manibus  nostris  corporalitor 
tacta  predicta  omnia  inviolabiliter  observare  et  non  in  aliquo  contravenire 
aliqíio  juro  vel  aliqua  ratione.  Ad  hec  nos  Infans  Jacobus  tilius  prodicti  Do- 
mini Regis  de  assensu  et  volúntate  ejusdem  Domini  Regís  jiatris  nostri  gra- 
tis consulte,  et  ex  certa  sciontialaudamus  api)robamusot  conñrmamus  omnia 
supradicta  et  singula  ut  sxiperius  continentur.  Concedontes  et  promitentes 
vobis  predicte  Domine  Constancie  quod  si  predictus  Infans  Petrus  Karissi- 
mus  fraternoster  decederetsine  filiis  legitimis,  quod  absit,  ot  contingerotnos 
ei  succedere  in  regnis  et  terris  siiis  faciemus  vos  tenere  et  babero  et  posi- 


(1)     nostri  (?). 


296  MULLERAMENT    DEL   INFANT    EN   PERE  DE   CATHALUNTA 

dere  in  pace  in  tota  vita  vestrat  predicum  dodarium  vestrum  seu  donatio- 
nem  propter  nupcias.  Et  si  forte  aliquo  casu  contingeret  de  jure  vel  de  facto 
quod  vos  non  possetis  habere  predictum  dodarium  vestrum  seu  donationem 
propter  nupcias  in  tota  vita  vestra  redeatis  ad  primuni  dodarium  vestrum  seu 
donacionem  propter  nupcias  et  vestra  propria  auctoritate  positis  capere  et 
accipere  Castrum  eiVillam  deCanguoIibero  sicut  vobis  superius  f uerat  assig- 
natiini  sine  contradicione  nostre  et  heredum  nostrorum.  Et  ad  maiorem  securi- 
tatem  juramus  per  Deum  et  ejus  sanctallIIoi'  Evangelia  manibus  nostriscor- 
poraliter  tacta  hec  omnia  supradicta  attendere  et  observare  et  non  in  aliquo 
contraveuire.  Xos  etiam  Jacobus  Dei  gratia  Rex  Arag-onum  Maiorice  et  Va- 
lencie  Comes  Barcliineue  et  Urgelli  et  Dominiis  Montispesulani,  laudamus, 
approbamus,  et  confirmamus  vobis  dicte  Domine  Constancie  omnia  supra- 
dicta  et  singula  prout  superius  continentur.  Et  ut  predicta  omni  maiori  gau- 
deant  firmitate  promittimus  vobis  et  juramus  per  Deum  et  eius  sancta  IlIIor 
Evangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta  quod  contra  predicta  vel  ali- 
qua  de  predictis  non  veniamus-,  immo  ea  inviolabiliter  observamus.  In  huius- 
modi  autem  rei  testimonium  presentem  cartam  sigillo  nostro  et  sigillis 
dictorum  Infantis  Petri  et  Infantis  Jacobi  fecimus  roborari.  Datum  apud 
Barchinonam  pridic  Idus  Nobembris  anuo  Domini  M°CO  sexagésimo  quarto. 
— Signum  ^  Jacobi  Dei  gracia  Regis  Aragonum  Maioricarum  et  Valentie, 
Comitis  Barchinone  et  Urgelli  et  Domini  Montispesulani  qui  hec  laudamus 
firmamus  et  juramus. —  Signum  ^  Infantis  Petri  filii  lUustris  Domini  Regis 
Aragonum  supradicti  ([ui  predicta  omnia  laudamus  firmamus  et  juramus. 
—Signum  ^  Infantis  Jacobi  filii  predicti  Domini  Regis  qui  predicta  omnia 
laudamus  firmamus  et  juram;is.  Testes  huius  rei  sunt  Bernardus  de  Vico 
judex  ordinarius  Domini  Regis  in  Gerunda,  Ferrarius  de  Minorisa  judex 
predicti  Domini  Infantis  Petri,  Martiuus  Lopis  de  Bolas  notarius  ejusdem 
Domini  Infantis  Petri,  Guillelmus  de  Rochafolio  de  Montpesulo  et  Guillel- 
mus  Draperii  Scriptor  Domini  Infantis  Jacobi. — Sig  ^  num  Petri  Marci  nota- 
rii  jHiblici  Barchinone  qui  in  absència  predicte  Domine  Constancie  de  man- 
dato dicti  Domini  Regis  et  dictorum  Infantis  Petri  et  Infantis  Jacobi  hec 
scripsit  et  clausit  cum  litteris  rasis  et  emendatis  in  linea  undécima  u,bi  dici- 
tur  terrcXrum  et  cum  litteris  appositis  in  linea  XIIII  ubi  scribitur  Notai'ii  die 
et  anno  quo  supra. 


XXXIII.  —  1264.  Lo  rey  En  Jaume  declara  ésser  satisfet  d'En  García 
Ortiz  embaixador  séu  prop  lo  rey  de  Tuniç  e'l  rey  de  Sicilia  e  de 
la  quantitat  rebuda  d'aquest.— fi^.  14,  fol.  61,  v.—A.  C.  A.). 

Reconoscimus  et  confitemur  vobis  nobili  et  dilecto  nostro  Garcia  Ortiç  de 
Asagranes  a  vobis  esse  bene  paccatos  et  contentos  ad  nostri  volúntate  de 
missatgeria  quam  pro  nobis  fecistis  ad  RegemTuuicii  et  etiam  de  missatgeria 
quem  similiter  pro  nobis  fecistis  ad  Regem  Manfredum  et  de  ómnibus  illis 
Tribus  milibus  et  centum  quinquaginta  unciis  auri  quas  ab  eadem  Rege 
Manfredo  pro  nobis  habuistis  et  recepistis  et  de  ómnibus  aliis  quibuslibet 
quem  in  missatgeris  predictis  fecistis  vel  ratione  aliqua  aministrastis.  Ita 
quod  de  caetero,  nobis  nec  nostris,  nihil  teneamini  compotum  reddere  vec 
aliquam  aliam  rationem.  Immo,  vos  et  vestros  et  omnia  bona  vestra  inde 
clamamus  quitios  et  penitus  perpetué  absolutos.  Datum  Barchinone  IX 
Kal  augusti  anno  domini  M.CC  LX  quarto. 


DAMBl.    GIRONA  2í)7 

XXXIV.  — 1265.  Lo  rey  En  Jaume  confessa  deure  a  n'En  Johan  Gon- 
zalv  1.350  sous  per  despeses  de  son  fill  En  Ferran  Sanxes  llavors 
qu'anà  a  Sicilia.— (7v'.  14,  f.  ni,  v.—A.  (J.  A.J. 

Nos  Jacobus,  etc.  Recog-uoscimiis  et  coufiteniur  deberé  vobis  íideli  nostro 
Johauni  Gonzalvis  mille  tresceutos  et  quiuíiua^^'inta  solidos  jacccnses  ])ro 
quibiis  constituiíiuxs  dobitoros  vobis  pro  dilecto  lilio  iiostro  Ferrando  Sancii 
quos  ipsos  vobis  debebat  pro  bestiis  et  rebus  aliis  quas  habebat  a  vobis  qua- 
do  ipsuvii  niissimus  ad  partes  Cecilie,  qiios  deiiarios  assignanius  vol)is  et  ves- 
tris  habeudos  et  percipieiidos  in  primo  nionetatico  quod  homines  ville  et 
aldeariini  Calatayubi  nobis  solvere  tenentur,  eo  quia  predictos  denarios  vos 
recipere  debeatis  in  caloniis  dictaruni  aldearnni  pro  Ff errando  Sancii  predic- 
to  et  nos  dictas  calonias  eniparavimus  a  vobis  et  eas  dedinuis  Karissimo  filio 
nostro  infanti  Petro  et  postea  ipsos  vobis  assig'namns  in  nionetatico  aldea- 
rum  Daroce  set  ipsum  monetaticum  nos  dedimus  et  solvimus  in  aliis  neces- 
sariis  nostris.  Mandantes  et  cetera.  DatumExce  VII  Idus  Aprilis  anno  domi- 
ni M.CC.LX  quarto. 

XXXV.  —1265.  Lo  rey  En  Jaume  recomana  son  embaixador  En  Ray- 
mond  de  Conques  prop  del  rey  Manfrè  e  del  Soldà  de  Babilonia  a 
sos  vassalls  a  fi  de  que'l  tractin  com  si  fos  sa  mateixa  persona 
reyal.—(U.  13.  fui.  17ò,  v.—A.  C.  A.). 

Dilectis  et  ñdelibus  suis  universis  tam  subditis  nostris  quam  aliis  ad  (jiios 
presentes  prevenirent.  Salutem  et  gratiani.  Cum  dilectnm  et  fidelium  nos- 
triim  E  [aynuiudnm]  de  Conqixes  l)iirgensem  ad  illustrem  Regem  Matf redum 
et  ad  soldanum  Bal)ilonie  traiismitamus  pro  negotiis  nostris  Rogamvis  dici- 
miis  et  mandamus  vobis  qiiateniis  eundem  dilig'atis  et  honoretis  et  eundem 
et  naveni  suam  manuteneatis  et  deffendatis  contra  eas  personas  siciit  nos 
personaliter  faceretis.  Taliter  facientes  quod  de  vobis  se  nobis  valeat  col- 
laudare  et  ñdelitatem  vestram  valeamus  inde  mérito  commodare.  Datum  in 
Oalataiubi  XIIII  Kal.  Junii  anno  domini  M°  CC°  LX°  quinto. 

XXXVI.  —  1265.  Document  de  comptes  entre  l'infant  En  Pere  e  En 
Raymond  Romeu,  per  certa  quantitat  qu'En  Gelabert  de  Cruhilles 
rebé  del  rey  Manfrè.— ('i?.  11,  fol.  105,  v.—  A.  C.  A.). 

Sexto  Kalendas  Septembris  Anno  Domini  M°  CC°  LX.  quinto  Computavit 
R  [aimundus]  Romei  cives  Barchinone  cum  Gelaberto  de  Crudillis  mandato 
domini  Infantis  in  Valencia  dé  quinqué  millia  uncis  auri  quas  pro  eodem 
domino  Infante  receperat  a  Rege  Cicilia  et  de  duobus  milia  CCCCLXXX  soli- 
dos quos  reciperat  apud  Barchinouam  quando  ivit  apud  dictum  regem  Mat- 
fridum. 

In  primis  solvit  pro  joyis  redimendis  que  erant  pignori  (1)  apud  Montem- 
pesulanum.  IIII.  millia  CCC.XL.III  uncias  XIII  tarinis  et  torça  inter  capi- 
tale  et  interesses. 

ítem  expendit  dictus  R.  Romei  in  expensis  ipsius  et  mercatorum  quibus 
dicte  jove  erant  oblígate  dum  fuerit  in  terra  predictis  Regis  Matfredi  vidc- 


(1)     pigneratis  (?) 


298  iMULLERAMENT    DEL    INFANT    EN   PERE   DE   CATHALUNYA 

lizet  de  secundo  die  Mensis  Septembris  in  qua  intravit  terram  dicti  Regis 
Matfridi  iisque  ad  XVI  diem  Madii  in  qua  recessit  de  dicta  terra  C.XX.VI 
uncias,  XVII  terinis  minus  terça. 

Siimnaa  de  eo  quo  solvit  et  expendit   pro  domino  Infante,  IIII  millia, 
CCCC,  LXX  uncias. 

Et  sic  remanent  de  dictis  V  millia  uncias  ,  .  .  .  .  D. XXX  uncias. 
Quas  D. XXX  uncias  cambivit  (1)  dictus  R.  pro  malg-arensis  et  faciunt 
ad  rationem  XL  III  solidos  malgerenscs  pro  qualibct  uncia —  XXII  milia 
DCC.LXXXX  solidos  malagarensis,  Quos  XXII  milia  DCC.LXXXX.  solidos 
malg'arenses  cambivit  dictus  R.  ])ro  Barchinonensis  ad  rationem  III  denario- 
rum  pro  libra  denariorum  Barchinonae  et  sic  deducto  dicto  cambio  quod  est 
CC.LXXX.V  solidos  minus  III  denarios.  Et  sic  remanent  de  dictis  V  nnillia 
unciis,  XX. II  millia  DV  solidos  III  maales  Barchinonae.  ítem  remanent  dic- 
ti II  millia  CCCCLXXX  solidos  quod  recepit  apud  Barchinonam.  Et  sic 
remanent  inter  totum,  viginti  IIII  millia  DCCCC.LXXX.V.  solidos  III 
maales  barchinonenses. 

De  quibus  solvit  Martino  Lupi  de  Bolas  IJ  Millia  solidos  quos  recepit  pro 
eo  Jacobus  de  Linars. 

ítem  solvit  G.  de  Boscho  et  Bernardo  de  Peralada  pro  quitatione  Barchi- 

none  ipsorum  et  aliorum, XVIII  millia  solidos. 

ítem  Petro  Ferrarii  civi  Barchinone III  millia  solidos. 

ítem  solvit  antequam  recedens  de  Bíirchinonae  ([uando  ivit  apud  dictum 
Regem  Cicilie  in  navilio  (?)  ligni  in  quo  ibit — CCC  bisantios  qui  faciunt  ad 
rationem  III  solidos  et  III  óbolos  pro  quolibet  besantio  D.OCCC.XXX.VII 
solidos  VI  denarios. 

Ítem  donali  lo  seyor  Infant  per  unes  vestediires.     .     .     .     CCXX  solidos, 
ítem  solvit  de  mandato  domini  Infantis  Poncio  de  Buyo  —  CCC.XL.IV 
solidos  quos  dominus  Infantis  debebat  ei  cum  albarano  et  recuperavit  alba- 
ranum. 

ítem  solvit  Poncio  de  Bogione  et  BartoloQieo  Galgayu  et  belloto  procu- 
ratoribus  mercatoriorum  i)ro  missionibus  quas  [fecerant]?  CCXXXI  solidos 
VIII  denarios. 

ítem  costà  vianda  que  mes  el  leyn  i)er  si  e  por  los  mercaders — CC.LXXXII 
solidos  II  denarios. 

ítem  donà  en  I  gunio  que  aportà  de  Montpestler  al  seyor  Infant— XXV 
solidos. 

ítem  despès  de  pus  que  fo  tornat  en  Aygues-Mortes  e  venc  al  Seyor 
Infant  a  Valencia  e  puys  torna  a  Montpestler  ales  joves  e  puys  de  Montpest- 
ler torna  al  seyor  Infant  a  Alacant  ab  loger  de  l)arches  e  de  I  troter  quil 
avia  seguit  tot  lo  viatge— DCCC.LX. I  solidos  VIII  denaris. 

ítem  aportà  a  Madona  coses  de  Montpestler  qui  costaven  CCC. XV  solidos 
dels  quals  li  pagà  En  Matheu  L  solidos  regales  e  axi  romanen  —  CC.LX 
solidos  bai'chinonenses 

ítem  LXXX  solidos  pro  quitatto  d'Alacant  e  d'aytant  com  estcch  a  Va- 
lencia e  despesa  entro  a  Barcelona. 

Sunniia  omniíim  datarum  et  expensarum  quas  R.  Romei  fecit  de  dictis 
XXIIII  millia.  DCCCC.LXXX.V.  solidos  III  maales  barchinonenses  —  XXVI 
millia  CC.XL.II  solidos. 

Et  sic  restant  quod  dominus  Infans  debet  tornare  dicto  Raimundo  Romei 
— Mille  CC.L.VII  solidos. 


(1)     cambiavit  (?). 


DANIEL   GIRONA  2!)9 

XXXVII.  —  1265.  Stat  de  comptes  entre  Tlnfant  En  Pere  e  En  Ray- 
mond   Romeu,  dessus  5.000  unces  rebudes  del  Rey  Manfrè.— 

(IL  17,  ful.  106.— A.  C.  A.). 

Nos  Infans  Petras  etc.  Recogiioscunus  et  contíteiimr  vobis  fideli  luistro 
Kaiuuindo  Romei  eivi  Barelünouae  qiiod  veiiisti  nobisciiui  ad  rectuiu  etle<»'a- 
lem  compotum  de  illis  Quinqué  millia  uncus  auri  quas  recipistis  in  Ciciiia 
])ro  nobis  ab  illustre  Re<;;"e  Matfrido  inter  (juibus  rediniistis  de  mandato  nos- 
tro  joyas  contentas  et  expressas  in  quodam  i)ublico  instrumento  facto  per 
nianum  Berengarii  F.  Montispesulani  notarii  anno  Incarnationis  Domini 
M.CC.LX.III  nonas  Septembris  quod  instrumento  est  ruptum  et  cisum  quos 
(|uidem  joyas  vir  nol)ilis  et  dilectus  noster  Gilabt^rtus  de  Crudillis  de  man- 
dato nostro  pigMiori  obligaverat  a^jud  Montemi)esulanum  et  eas  omnes  joyas 
nobis  aportastis  et  tradidistis  et  totum  id  quod  superfuit  de  dictis  V  millia 
uncus  auri  nobis  restituistis  et  dedistis.  Ita  quod  penes  nos  nichil  remanet 
ad  solvendum  vel  restituendum.  ítem  venistis  nobiscum  ad  rectum  et  lega- 
lem  compotum  de  duobus  millia  CCCC.LXXX.  solidos  qiios  recepistis  de 
mandato  nostro  in  Barchinona  et  satisfacistis  inde  nobis  at  voluntatem  nos- 
tram  et  mandatum.  Et  quia  de  predictis  V  millia  [uncus]  joyis  et  dictis  duo- 
bus millia  CCCC.LXXX.  solidos  bene  paccatisumus  et  contenti  renunciantes 
exceptione  non  numérate  peccunie  et  non  recepte  et  errori  cauteli  facimus 
inde  vobis  et  vestris  perpetuo  de  predictis  ómnibus  fínem  et  })actmn  de  non 
petendo  et  absolvimus  inde  vos  et  vestros  et  omnia  bona  vestra.  Ita  <iuod 
ratione  predicta  non  possimus  vos  vel  bona  v?stra  ])etere  exhigere  vel  in 
causara  trahere  autin  aliquo  convenire  (1).  Imno  sitis  inde  nos  et  vestri  cum 
ómnibus  bonis  vestris  libere  et  ])erpetuo  absoluti.  Sic  melius  dici  potest  et 
intelligi  at  vestrum  vestrorumque  salvamentum  et  bonum  intellectum.  Da- 
tura Valencia  V  Kalendas  Septembris  anuo  Domini  M.CC.LX.  quinto. 

XXXVIII.  —  1265.  Stat  de  comptes  de  l'Infant  En  Pere  ab  En  R.  Ro- 
meu per  les  despeses  de  son  viatge  a  Sicilia.— ('A'.  11 ,  ful.  lU'J,  v. 
—A.  C.  A.) 

Xos  Infans  Petrus^  etc.  Recognoscimus  et  confíteinur  nos  deberé  vobis 
Raimundo  Romei  prcdicto  nongentos  viginti  duos  solidos  barchinonenses 
«[uos  solvistis  et  expendistis  pro  nobis  ultra  quinqué  millia  uncias  auri  que 
vobis  ab  Illustrem  Regem  Cicilie  recepistis  et  iiltra  duomillia  CCCC.LXXX 
solidos  quos  accepistis  pro  nobis  in  Barchinona  quando  missimus  vos  ad  pre- 
dictum  Regem  Cicilie.  ítem  debemus  vobis  CC.LX.  solidos  heiusdem  mone- 
te  qiii  restant  vobis  ad  solvendum  D.CCC.XV  solidos  malgareuses  quos 
vobis  debebamus  pro  rebus  quas  aportastis  Karissime  Infanti  C  [onstancie] 
uxori  nostre  de  Montepesulano.  Itera  deberaus  vobis  LXXX  solidos  pro  qui- 
tatione  vestra  et  expensis  usque  Barchinonara.  Et  sic  sunt  in  surama  raille 
ce. L. VIL  solidos.  Quos  promittimus  vobis  solvere  in  pace.  Datura  Borriane 
IIII  Kalendas  Septembris  auno  Domini  M.CC.LX.  quinto. 

Daniel  Giroxa. 
(1)    contravenire  (?). 

ERRATA.— Plana  'Í6^  Document  IV.— Les  paraules  ea  lletra  itàlica  deulien  ésser  sols 
les  següeats:  matrimonii  Infantls  Petrifilii  noslri  etfllie  vestre prout  inier  nos  et  nuncios  vestros 
¡nos  ratione... 

Plana  271.  Document  XV.— 1.^  línia,  diu:  «Quod  vos  Bonifacius  de  Aglano»:  ha  de  dir: 
«Quod  nos  Bonifacius  de  Aglanov. 


Repàs  d'un  Manual  notarial  del  temps 
del  rey  En  Jaume  I  " 


A  un  reco  de  la  provincia  ele  Tarragona,  confinant  ab  la  de  Barce- 
lona y  la  de  Lleyda,  hi  ha  la  vila  de  Santa  Coloma  de  Queralt,  qué  té 
moltes  coses  per  delectar  al  artista,  al  arqueòlech  y  al  excursionista 
que  volen  visitar-la  ab  poques  hores. 

No  es  de  les  menys  notables  l'arxíu  parroquial  rublert  de  llibres 
vells  y  rancis,  en  los  quals,  entre  molta  farda  inútil,  s'hi  trova  abun- 
dancia de  noves  històriques,  no  sols  de  la  vila,  sí  que  també  de  tota 
la  comarca. 

Aquests  llibres  són,  en  sa  inmensa  majoria,  Manuals  notarials. 

Durant  molts  segles  los  rectors  eren  també  notaris  públichs,  com 
sab  tothom.  Era,  donchs,  natural  que-ls  protocols  de  les  escriptures 
que  autorisaven  com  a  notaris,  se  conservessen  en  los  arxius  parro- 
quials, essent  per  açò  aquests  arxius  una  rica  mina  de  documents  per 
la  historia  local. 

No  sé  ahónt  he  caeat  la  nova  de  que  lo  gran  rey  En  Jaume  I  fou 
qui  manà  primerament  que  en  los  arxius  parroquials  o  no  parroquials 
s'hi  arxivessen  les  notes  o  aprissies  de  tots  los  documents  que  s'hi  auto- 
risassen.  Si  açò  es  veritat,  no  seria  aquesta  la  menor  de  les  glories  del 
gran  rey. 

Lo  que  es  cert,  que  los  Manuals  del  nostre  arxiu  parroquial  comen- 
çan  en  1240,  en  plena  època  del  rey  En  Jaume. 

Serà  objecte  de  la  present  memoria  l'estudi  del  primer  y  més 
antich  d'aquests  Manuals,  que  conto  documents  compresos  entre-ls 
anys  1240  y  1261. 

Aquest  Manual  conté  uns  600  documents,  que  consistexen  en  com- 
pres-vendes,  apoques,  préstechs  de  diner  o  de  blat,  etz.,  pactes 
matrimonials,  testaments,  enfeudacions,  empenyoraments,  es  dir,  tot 


(1)    Arxiu  parroquial  de  Santa  Coloma  de  Queralt. 


JOAN    SEGUKA,    PVUE.  íJOl 

lo  que  contenen  los  Manuals  o  Protocols  dels  notaris  actuals,  més 
alguns  actes  especials  de  les  costums  y  manera  d'ésser  dels  temps 
feudals. 

Jo  dexaré  de  banda  tot  lo  demés,  pera  fer  notar  solzament  lo 
propri  y  caractei*ísticli  de  la  época  mitjeval. 

Per  posar  algún  ordre  en  aciucst  treball,  lo  dividiré  en  dues  sec- 
cions, que  seran :   1.'^  Actes  senyorials;  2."'  Actes  populars. 


ACTES  SENYORIALS 

Per  via  de  ilustració  a  molts  dels  documents  que  fíguran  en  la 
present  memoria,  convé  dir  quatre  mots  de  la  historia  loc;il. 

La  comarca  de  Santa  Coloma  de  Queralt  fou  reconquerida  del 
poder  dels  serraliins  per  Wifret  lo  Pilós  a  ftns  del  segle  IX  (1). 

Son  nét  lo  comte  Borrell,  en  !>76,  ven  a  Guitart  lo  castell  de  Que- 
ralt, principal  de  la  comarca,  y  en  Pacta  de  venda,  parlant  d'aquest 
castell  y  son  extensissim  terme,  diu:  «Advenit  ad  me  Borrellas  comes 
per  aprisiones  quas  fecit  amis  meus  Wifredi  quondam  comifi».  Diu 
també  que  llavors  lo  terme  d'aquest  castell  estava  al  extrem  de  la 
Marca,  confinant  ab  Espanya,  ó  sia  ab  lo  territori  que  encara  posseïen 
los  serraliins. 

Vuyt  anys  després,  894,  se  trova  instalada  en  nquesta  comarca  a  la 
nobilíssima  familia  de  Cervelló  en  la  persona  d'Ansulf  de  Cervelló, 
casat  ab  Druda  (2).  Y  d'aquí  avant  aquesta  familia,  refundida  més 
tart  ab  la  de  Castro  y  ñnalment  ab  la  de  IMedinaceli,  domina  en  dita 
comarca  dés  de  MontarguU  y  Santa  Coloma  fins  al  terme  del  gran  mo- 
nestir de  Stes.  Creus,  un  territori  d'unes  sis  hores  d'extensió,  ñns 
al  començ  del  segle  xix,  quan  s'aboliren  les  jurisdiccions  senyorials. 

De  la  familia  de  Cervelló  descendeix  la  de  Queralt.  Lo  primer  que 
s'anomena  ab  aquest  apellido  es  lo  famós  Guillem  Bernat  de  Queralt, 
fill  de  Bernat  Sendré  de  Cervelló  y  de  sa  muller  Guixol,  noble  turbu- 
lent que  tan  mal  temps  doncà  al  Capítol  de  la  Seu  de  Vicli,  segons 
explica  lo  P.  FlüRez  en  la  España  Sagrada  y  lo  Degà  Mokcada  en 
VEjHscopologi  vicense  (3). 

De  la  familia  de  Queralt,  senyora  jurisdiccional  de  Santa  Coloma  y 
altres  pobles  vehins  en  la  època  del  rey  En  Jaume  I  y  fins  al  segle  xix, 


(1)  Vegis  Historia  de  la  villa  de  Santa  Coloma  de  Queralt,  p.  21. 

(2)  Cart.  de  S.  Cugat  del  Vallès,  fol.  2.  —  Ribera.  Gen.  de  la  fam.  de 
Cervellón,  p.  57. 

(3)  Que  Guillem  Bernat  de  Queralt  pvoceheix  de  la  familia  de  Cervelló 
ho  demostra  lo  P.  Manuel  Mauián  Ribera  en  sa  Geneologia  de  la  nobi- 
líssima familia  de  Cervellón,  p.  97,  98,  100  y  101. 


302  RBPÁS   d'un   manual   notarial    del,    temps    de    JAUME    I 

descendeix  la  familia  noble  de  Timor,  de  la  que  parlarem  també  en  la 
present  memoria. 
Y  prou  de  proemi. 

.*. 

Any  1259.  —  Aljama  de  Carricola  y  de  Montes.  —  Nomenament 
d'alami. —  ¿Qui  diría  que  en  un  arxíu  de  Segarra  s'hi  trova  un  docu- 
ment qu'interessa  a  dues  petites  poblacions  del  reyalme  de  Valencia? 

Jo  no  sabía  la  existencia  d'aquestes:  llurs  noms  me  vingueren  de 
nou.  Prench  lo  Diccionari  geogràfic.h  d'Espanya  d' En  Madoz  y  trovo: 
" —  Carneóla,  prov.  de  Valencia,  partido  de  Albayda;  «en  la  cumhrt, 
de  un  montecillo  se  eleva  la  gran  torre  que  toma  el  nombre  del  pueblo, 
obra  de  moros,  y  de  ella  se  divisa  el  castillo  de  Jdtiva,  que  dista  ti-ds 
leguas  » . 

«Montes  (mas  de),  granja  con  ale.  p.  de  la  prov.  de  Valencia,  par- 
tido de  Liria,  término  jurisdiccional  de  Eíbarroja» . 

Diu  lo  document:  «Que  G.  de  Vallclara  y  Berenguer  de  Timor  com 
a  marmessors  del  testament  de  Ramon  de  Timor,  arrenden  a  Mafomet 
Huarat  Ganim,  a  lucef  Huarat  Zoot  (?)  y  a  lafiel  Aniosela.  artisans  de 
Montes  y  a  tots  los  serrahins  de  Carricola  y  de  Montes  (lue  vulguen 
pendre  part  en  aquest  arrendament,  les  rendes  totes  que'l  difunt  Ra- 
mon de  Timor  cobrava  en  aquelles  poblacions. 

»L'arrendament  es  per  tres  anys.  Los  arrendataris  pagaran  cada 
any  900  sous,  y  tindran  obligació  de  guardar  y  defensar  la  torre 
a  llurs  costes.  Data:  III  kal.  Sept.» 

Segueix  un  altre  document  en  que  dits  marmessors  nomenan  alamí 
de  tota  la  honor  qu'era  de  Ramón  de  Timor,  ço  es,  de  Carricola  y  de 
Montes  al  esmentat  Mafomet  Huarat  Ganim,  manant  a  tots  los  moros 
y  serrahins  que'l  regoneguen  per  alamí  y  li  donen  sos  drets  de  la 
metexa  manera  que-ls  cobra  l'alamí  de  Carbonera.  (-III.  kal.  Sept.) 
(Doc.  I.) 

Aquests  dos  documents  porten  la  data  del  any  1259,  vintiún  anys 
després  de  la  conquesta  de  Valencia.  Ramón  de  Timor  sería  un  deis 
molts  nobles  catalans  que  contribuiren  a  ella,  tocant-li  en  lo  reparti- 
ment del  territori  conquestat  los  drets  aquí  esmentats  sobre  la  alja- 
ma serrahina  de  Carricola  y  de  Montes,  que  li  valien  la  renda  anual 
y  no  petita  de  900  sous. 

1261. —  Enfeudament  del  castell  de  Montagut. — Aquest  castell  dista 
unes  tres  hores  de  Santa  Coloma.  Arnau  de  Queralt,  l'any  1261,  lo  dóna 
en  feu  a  son  fill  Ramón  perpètuament.  No  diu  ab  quines  condicions. 
Serà  una  donació  o  heretament.  Salva  lo  dret  deis  senyors;  lo  qual 
indica  que  lo  donador  no  n'era  senyor  absolut  o  alodial.  Figuran  com 
testimonis  alguns  nobles  de  la  comarca,  que  són  Ramón  de  Cocala, 
Ít.  de  Sta.  Coloma,  P.  A.  de  Pontils  y  Berenguer  de  Viure.  (Doc.  II.) 

1260. —  Enfeudament  del  castell  de  Pomar.  —  Lo  tenía  en  feu 
Berenguer  de  Pomar  y  regoneix  per  senyor  alodial  a  Berenguer  de 
Queralt.  Axis  ho  regoneix  lo  feudatari  ab  lo  present  document,  prome- 


JOAN    SEGURA,    PVRE.  DO:) 

tent  ferne  la  corresponent  escriptura  dictada  per  fra  Pere  de  Queralt. 

(Doo.  III  ) 

1260.  —  Enfíiudament  del  castell  de  Savélla. — O.  de  Vallclara 
enfeuda  a  favor  de  Er.  (Ermengol?)  de  la  Goda  la  carlanía  de  Savélla 
tal  com  la  tenía  Berenguer  de  Savélla.  Salva  los  drets  que  hi  tenía 
dona  Bereug'ucra  de  Savélla  y  los  drets  del  senj'-or  alodial,  (especial- 
ment la  tercera  part  del  preu  en  favor  d'aíjuest  senyor,  cada  vegada 
quc's  vendrà  aquesta  carlanía  (Doc.  IV.) 

1241.  —  Senyalament  y  limitació  dels  drets  senyorials  sobre  la  vila 
de  Santa  Coloma.  —  N'era  senyor  Pere  de  Queralt  casat  ab  la  noble 
Dona  Bereng-uera  de  Cervelló.  Confessa  en  la  present  escriptura  que 
sos  passats  solien  exigir  arbitràriament  les  prestacions  personals  de 
jova,  tirada,  batuda  y  tragí.  Regoneix  que  açò  era  injust:  «recognosco 
quod  erat  injustumy>.  D'aquí  avant  ciui  tingui  un  parell  de  bous,  farà 
una  jova;  qui  tingui  egues  (no  diu  quantes),  farà  dues  batudes;  qui 
tingui  ase....  (no's  pot  llegir  què  prestarà);  qui  tingui  un  bou  farà  una 
jova....  No-s  pot  traure  lo  sentit  d'altres  prestacions,  per  estar  esborra- 
da la  escriptura.  Oboleix  la  privació  o  limitació  que  tenien  los  habitants 
de  la  vila  de  vendre  llur  vi.  Los  eximeix  de  pagar  quésta.  Fa  constar 
la  obligació  d'assistir-lo  en  les  hosts  y  cavalcades  y  de  pagar  los  cen- 
sos pactats  per  los  horts  y  les  cases  que  éll  los  havia  donat.  S'obliga 
lo  senyor  a  donar  menjar  a  estil  de  la  terra  a  les  persones  y  bèsties 
quan  trevallaràn  per  ell.  Firma  també  aquest  document  Dona  Beren- 
guera,  y  com  a  testimonis  alguns  nobles  de  la  terra.  (Doc.  V.) 

1259.  —  Drets  senyoriíds.  —  Per  un  acte  anterior  un  home  devia 
haver-se  obligat  a  residir  al  mas  Agaçó,  del  terme  de  Santa  Coloma. 
D.  Pere  de  Queralt  senyor  de  la  vila  l'eximeix  d'aquesta  obligació 
mitjançant  la  entrega  de  20  sous,  a  condició  de  que  l'eximit  cuide  de 
fer  prestar  al  dit  senyor  «  la  jova,  tirada  y  batuda  de  costum,  y  que 
en  cas  de  que'l  senyor  estigué  en  guerra  llíivors  l'eximit  haurà  de 
residir  personalment  en  aquell  mas  ab  un  altre  home.  (Doc.  VI.) 

1241. —  Obligació  de  plantar  arbres:  ban  per  la  defensa  de  la  jrro- 
pridat. — Lo  meteix  D.  Pere  de  Queralt,  senyor  deia  vila,  mana  als 
vehins  d'aquesta:  Que  qui  serà  trovat  en  hort,  vinya  o  arbre  fruyter 
d'altri,  pagarà  de  ban  12  diners  si  es  de  dia,  y  5  sous  si  es  de  nit,  y  si 
no  paga  tindrà  pena  d'assots  o  d'ésser  posat  al  costell  (cast.  cepo).  Si 
s'hi  trova  una  bestia  grossa  d'altri,  aquest  pagarà  4  diners,  si  una  bes- 
tia petita  pagarà  2  diners.  Qui  trencarà  un  arbre  fruyter  pagarà  5  sous. 
Tot  vehí  estarà  obligat  a  plantar  cada  any  deu  arbres  en  sa  heretat, 
ço  es,  cinch  figueres,  y  cinch  altres  arbres.  (Doc.  VII). 

Aquest  ban  de  plantar  arbres  no  podia  durar  gayres  anys;  d'altra 
manera  dintre  pochs  anys  haguera  estat  impossible  la  sembra  de  blat 
y  demés  cereals,  qu'es  y  era  llavors  lo  principal  fonament  de  la  ali- 
mentació. 

\243.—  Jíòmens  de  remenea. —  Algunes  frases  d'alguns  documents 
donen  a  entendre  que  aquí  tenían  tenibé  hòmens  o  pagesos  de  remen- 
•ça.  Per  exemple:  un  home  ven  per  SOOmorabatins  una  proprietat  que 


.'304  REPÀS    d'un    manual   notarial    del   temps    de   JAUME  I 

tenia  a  Claramunt  «ah  tots  los  hòmens  y  dones  que  hi  ha  en  ella».  En 
altre  document  Dalmau  de  Timor  y  sa  muller  Gueraua  manlleven  300 
sous  a  Bernat  de  Soler,  y  en  penyoi;a  donan  totes  llurs  rendes  que  com 
a  senyors  cobraven  del  poble  de  Guialmons  «a&  tots  los  hòmens  y  do- 
nes »^(J)oq.  VIII). 

En  altre  document  del  1245  Martí  d'Olceyó  de  Bufagranyes  afiança 
devant  de  D.  Pere  de  Queralt  a  Pere  Tarascó  que  aquest  no-s  mourà 
del  castell  de  Queralt,  y  si  marxa  o  bé  l'Olceyó  farà  tornar-hi  lo  Pere 
Tarascó,  o  pagarà  a  D.  Pere  mil  sous.  (Doc.  IX). 

1260. —  Guerra  entre  nobles:  cavalcada. —  Arnau  de  Timor  feu  una 
cavalcada  ilegal  contra  los  habitants  de  Combardís  robant-los  lo  que 
pogué.  Mort  Arnau  de  Timor,  son  fill  fra  Pere  de  Queralt  (tinch  entès 
qu'era  templer)  entrà  en  pactes  ab  lo  noble  Berenguer  de  Zaguardia, 
que  devia  ésser  lo  senyor  de  Combardis,  per  indemnisar  lo  dany  cau- 
sat per  son  pare,  dany  estimat  en  mil  sous  que  paga  fra  Pere  de  Que- 
ralt. Lo  meteix  fra  Pere  pagà  a  Pons  de  Timor  600  sous  que  li  devia, 
no  diu  per  què.  Pagà  també  a  Arnau  de  Beliana  25  morabatins  per 
una  üança  que  havia  feta  son  pare  l'esmentat  Arnau  de  Timor^  en 
favor  de  G.  d'Aguiló.  (Doc.  X). 

1243.—  Guerra  entre  nobles;  seguretat  personal. —  D.  Pere  de  Que- 
ralt devia  estar  en  guerra  ab  lo  noble  Ramón  de  Cardona.  D.  Pere 
tenia  apresat  a  dos  hòmens  de  Sant  Martí  Sesgleyoles,  que  éll  creya 
qu'eren  hòmens  del  Cardona.  Tres  hòmens  de  Veciana  afiancen  als 
dos  presoners  de  SL  Marti  assegurant  que  no  són  de  la  jurisdicció  del 
Cardona  ni  de  cap  altre  enemich  de  D.  Pere,  sots  pena  de  mil  sous. 
(Doc.  XI). 

1261. —  Amigable  composta  entre  dos  nobles. —  Guerau  de  Timor 
y  Bernat  de  Pontlls  qüestionaren  sobre  varies  coses,  especialment 
sobre-ls  castells  de  Pontils  y  de  Guialmons.  Finalment  fan  le-s  paus, 
imposant-se  un  y  altre  silenci  perpètuu  sobre  totes  qiiestions.(Doc.XID. 

Í24Q.  — Guiatge.  — Eva,  un  document  que  otorgaven  los  nobles, 
com  a  poderosos  y  gent  de  guerra,  obligant-se  a  pendre  sots  llur  pro- 
tecció y  defensa,  alguna  persona  inferior  a  ells,  a  sa  familia  f  sos 
bens.  Solia  la  persona  guiada  obligar-se  a  pagar  al  guiador  cada  any 
un  módich  cens,  per  exemple:  una  lliura  de  cera,  una  lliura  de  pebre, 
uns  esperons,  o  alguna  petita  quantitat  de  diner.  En  lo  guiatge  que 
tinch  a  la  vista  lo  noble  Ramón  de  Timor,  a  instàncies  de  Guerau  de 
Savélla  y  de  Bernat  d'Olorda  guia  la  casa  del  Bort  d'Olorda  y  a  sos 
bens.  No  diu  quin  cens  pagarà.  No  s'obliga  a  defensar-lo  y  lo  trova 
defensant-se  ell  meteix  ab  armes.  Lo  guia  també  en  nom  de  Guerau  de 
Granyena ;  ço  es,  promet  que-1  defensarà  també  dit  noble  Guerau  de 
Granyena,  però  sols  fins  a  Nadal.  Lo  guiatge  es  otorgat  a  25  de  Maig. 
(Doc.  XIII). 

1261.  — i^iança  carceraria.  —D.  Perico  de  Queralt  tenia  pres 
a  Mateu  Fellicer  {Pelliparii).  Uns  amichs  d'aquest  se  presentan  al 
senyor  demanant  la  llivertat  del  pres,  obligant-se  a  presentar-li  viu  o 
mort  quan  lo  senyor  lo  reclamarà,  sots  pena  de  3000  sous.  (Doc.  XIVj. 


JOAN    SEGURA,    PVRK.  30.') 

Altres  particulars  aflanccn  a  Pero  Soler  de  Rocamora,  (luc  tenía  pres 
lo  mctclx  senyor,  ab  iguals  condicions.  (Ibid.)  Y  altres  afiancen  a  Pere 
den  Oliva,  sóts  pena  de  cent  tlorins  (C.  áureos.)  (Doc.  XV). 

1241.— Multa  per  traure  7  coltell. —  (íuerau  Arg'cnter  paga  30  sous 
de  multa  al  Senyor  de  Santa  Coloma  i)er  haver  tret  son  coltell  en  acti- 
tut  de  ferir,  trovant-se  a  la  plassa  de  dita  vila.  (Doc.  XVI.) 

1241. —  Poblar  la  vila. —  Tots  los  senyors  tenien  gran  afany  en 
poblar  o  aumentar  la  poblaci(3  de  llurs  viles;  perqué  cada  habitant  era 
un  contribuyent,  que  aumentava  la  riijuesa  del  senyor.  En  lo  docu- 
ment que  tinch  á  la  vista  Guerau  Esteve  promet  al  senyor  de  Santa 
Coloma  D.  Pere  de  Queralt,  que  no  s'exirà  de  sos  dominis  ni  traurà 
d'ells  sos  bens,  ni-ls  portarà  a  la  nova  població  que  l'Esteve  havía  feta 
a  la  frontera  d'Espanya  (del  territori  dels  moros).  (Doc.  XVII). 

1241. —  D.  Pere  de  Queralt  passa  comptes  ab  son  batlle. —  Y  con- 
fessa que  no. sols  no  li  deu  res  lo  batlle,  sinó  que  ell  D.  Pere  encara 
queda  a  deure  al  dit  batlle,  tiue-s  deya  Pelegrí,  370  sous.  assignantli 
per  cobrarlos  les  rendes  que  percebia  de  Bellprat.  (Doc.  XVIII). 

1260. —  Deveses  de  conills. —  Se  veu  queia  caça  era  un  privilegi 
que-s  reservaven  los  senyors.  Per  ço  D.  Pere  de  Queralt  concedeix  a 
Borràs  den  Pascal  permís  per  caçar  en  son  camp  del  Mariscot  (parti- 
da de  terme  avuy  dita  Moriscot),  convertit  en  devesa  per  caçar 
conills.  Es  d'advertir  que-1  camp  era  propietat  den  Borràs  y  no  del 
senyor.  Borràs  s'obliga  a  donar  al  senyor  un  conill  cada  any  per  Na- 
dal. Ningú  podrà  caçar  en  aquella  devesa  sens  permís  den  Borràs, 
sóts  pena  de  5  sous  si  es  de  dia,  y  de  GO  sous  si  es  de  nit.  (Doc.  XIX.) 

Lo  meteixD.  Pere  de  Queralt  concedeix  a  Bernat  Espelta  una  altra 
devesa  de  conills.  Cens  anyal,  un  parell  de  conills  ab  pell  (unum  par 
cirogrillorum  cum  vestibus),  que-s  pagaran  per  Nadal. 

Guerau  Bellull  concedeix  al  meteix  Bernat  Espelta  un'altra  devesa 
al  costat  de  la  propria  del  dit  Bernat,  pagant  un  conill  vestit  cada  any 
per  Nadal.  Bellull  fa  tal  concessió  perquè  la  que  éll  devia  haver 
obtingut  del  senyor,  es  de  suposar  que  l'autorisava  per  permetre 
cju'altrcs  cacessen  en  sa  propia  devesa.  (Doc.  XX). 

1243. — Pere  de  Queralt  enfeuda  un  mas. — L'enfeuda  éll  y  sa  muller 
Berenguera,  a  Donat,  y  li  dóna  de  francli,  sens  pagar-ne  cens,  podent-lo 
transmetre  també  franch  als  fills  (juc  tinga  de  sa  muller  Gueraua,  filla 
den  Pellicer.  (Doc.  XXI). 

1242. —  Pere  de  Qiíeralt  dóna  un  hort  a  cens. —  Lo  donatari  es  Ber- 
nat de  Sorells.  Cens,  un  parell  de  gallines  cada  any  per  Nadal,  y  vuyt 
sous  d'entrada.  (Doc.  XVII). 

1260. — Bremon  de  Montpalió  compra  un  mul  al  vector  Arnau  de 
Meyans. — Preu  290  sous.  N'hi  queda  a  deure  90.  Es  testimoni  D.  Pere 
de  Queralt.  (Doc.  XXIII). 

1260. —  Bernat  de  Tous  compra  ttn  cavall  a  Pons  de  Queralt.—  No 
diu  lo  preu.  Li  queda  a  deure  100  sous.  Lo  cavall  era  de  color  nic/ri 
balzani.  (Doc.  XXIV). 

1240. —  Valor  de  la  moneda. —  D.  Pere  de  Queralt  devia  una  quan- 

20 


306  REPÀS   d'un   manual    notarial   del   TEMTS    de  JAUME  I 

titat  de  diners  a  Pere  de  Timor.  Per  cobraria  degué  assignarli  les  ren- 
des que  D.  Pere  de  Queralt  tenia  al  castell  de  Figuerola.  Lo  document 
que  tinch  a  la  vista  detalla  los  fruits  que  havia  cobrat  lo  de  Timor  y 
llur  preu:  y  diu: 

«  5  migeres  d'ordi,  preu  de  quiscuna  4  sous  y  2  diners^ 

»  5  migeres  d'espelta,  preu  de  quiscuna  3  sous  y  5  diners, 

»  5  Vo  parells  de  gallines,  preu  del  parell  l•l  diners, 

»  4  fogaces,  valor  de  totes  8  diners. 

»  1  quarter  de  vi,  8  diners. 

»  2  pernes  (pernils),  quiscuna  3  !/.>  sous».  (Doc.  XXV). 


II 
ACTES  POPULARS 

1260. —  Pactes  matrimonials. — En  Bort  den  Pere  de  Timor  se  casa 
ab  Er.  (Ermesendis?)  Nicolava.  Li  assigna  l'escreix  de  200  sous.  Si 
tenen  fills  del  present  matrimoni,  l'escreix  (sponsaliciím)  passarà  als 
fills.  Si  no-n  tenen,  passarà  als  hereus  del  Bort,  menys  50  sous,  dels 
(juals  podrà  disposar  Ermesendis.  Pactan  partir-se  per  mcytat  les  com- 
pres y  adquisicions  que  facen  durant  lo  matrimoni,  de  la  qual  mcytat 
quiscun  serà  lliure  disposador.  (Doc.  XXVI), 

1261. —  Pactes  matrimonials . —  Berenguer  Pelegrí  se  casa  ab  Bar- 
quinona.  Li  assigna  l'escreix  (sponsalicium)  de  150  sous,  que  passaran 
als  fills  del  present  matrimoni.  Si  no-n  tenen,  passaran  al  hereu  del 
donador,  exceptant  50  sous  de  que  podrà  ella  disposar  a  ses  volun- 
tats. Pactan  sobre  compres  y  millores  com  en  los  pactes  del  Bort  de 
Timor. 

Es  de  notar  que  també  Barquinona  senyala  escreix  a  son  marit, 
cosa  desacostitmada.  Es  de  100  sous,  que  passaran  als  fills  del  present 
matrimoni ;  però  a  falta  de  fills  tornaran  tots  als  hereus  de  la  dona- 
dora, (üoc.  XXVII). 

1259. — Pactes  matrimonials. — Pere  Reurich  se  casa  ab  Maria,  filla 
de  Guilleuma  Texidora.  La  mare  d'ell,  I\Iaria  Reurica,  li  fa  donació 
de  tots  sos  bens,  ab  pacte  d'habitar  junts.  En  cas  de  separació  se  par- 
tiran aquestos  bens,  la  meytat  per  la  mare  y  l'altra  pel  fill.  Al  morir  la 
mare  tots  los  bens  seran  del  fill,  exceptáis  30  sous  de  que  la  mare 
podrà  dispesar.  Al  germà  del  Pere  Reurich  anomenat  Montagut  de 
Reurich,  se-1  dota  ab  200  sous. 

Guilleuma  Texidora  dota  a  sa  filla  Mai'ia,  la  (jue-s  casa  ab  Pere 
Reurich,  ab  400  sous,  dels  quals,  si  mor  sense  fills,  350  han  de  tornar 
a  la  casa  payral,  ella,  la  Maria  podrá  disposar  dels  50  sous  restants. 

Lo  nuvi  Pere  Reurich  assigna  a  la  núvia  ]\Iaria  200  sous  d'escreix 
(sponsalicium).  Pactan  partir-se  per  meytat  les  compres  y  millores 
fetes  durant  lo  matrimoni  y  ser-ne  lliures  disposadors.  (Doc.  XXVIII). 


JOAN   SEOUKA,    PVRB,  307 

1259. — Esposalles  ij  pactes  matrimonials. —  Se  concerta  niiitrimoni 
entre  G.  Vidal  íill  de  G.  Vidal,  ab  Mascarosa  filia  do  Jancr  don 
Blanch  y  sa  muller  Er.,  celebrador  al  cap  del  any,  día  de  Sant  Miciucl 
de  Setembre,  de  1260,  essent  lo  contracte  fet  tambó  lo  día  de  Sant  Mi- 
(lucl  del  1259.  Los  pares  dotan  a  Mascarosa  ab  mil  sous,  (lue,  si  mor 
sens  fllls,  han  de  tornar  a  la  casa  de  sos  pares,  menys  100  sous,  dels 
quals  podrà  disposar.  Lo  nuvi  li  senyala  a  la  núvia  ^00  sous  d'escreix, 
y  ademós  la  raeytat  de  les  compres  y  millores. 

A  G.  Vidal  fill  son  pare  lo  fà  hereu  de  tots  sos  l)ens.  Viuran  junts 
y  lo  pare  administrarà  la  casa  ab  tota  llivcrtat,  com  avans  del  casa- 
ment. En  cas  de  separació  se  partiran  los  bens  que  hi  hage,  ab  la  con- 
dició que  mort  lo  paro,  sa  nieytat  passarà  al  fill,  menys  100  sous  de 
que  aquell  podrá  disposar  en  sufragi  de  la  seua  ànima.  També  se 
reserva  200  sous  per  dotar  al  altre  flll  Berenguer.  Lo  nuvi  promet 
que,  si-s  pert  per  ell  lo  no  efectuarse  lo  matrimoni  concertat,  pagarà 
en  pena  100  mazmudins.  (Doc.  XXIX.) 

1259. —  Doble  casament. —  Se  concerta  lo  casament  de  Pere  y  Gui- 
llcuma  fills  de  G.  Cabeza  y  Berenguera,  ab  Guilleumay  Arnau  nebots 
d'Arnau  de  Meyans.  G.  Cabeza  y  sa  muller  fan  hereu  de  tots  llurs 
bens  a  Pere-.  Viuran  junts  ab  lo  novell  matrimoni,  però  los  pares  go- 
vernaran la  casa  ab  amplíssim  poder  com  abans  del  matrimoni. 
Senyalen  dot  als  altres  fills.  Se  reserven  200  sous  per  disposar  en  tes- 
tament. Pere  Cabeza  (l'iierèu)  senyala  a  sa  futura  800  sous  d'escreix. 
Les  compres  y  millores,  a  partir. 

L'altre  matrimoni,  lo  de  Guilleuma  Cabeza  ab  Arnau  de  Meyans  se 
concerta  ara  pera  quan  los  dos  jovens  estigueu  en  edat  núbil,  sots 
pena  de  50  florins.  Arnau  senyala  a  sa  novia  l'escreix  de  400  sous. 
Compres  y  millores  a  partir.  Se  nomena  al  Arnau  hereu  dels  bens  de 
sa  casa  pairal,  no  dels  del  oncle.  (Doc.  XXX.) 

1260. —  Heretament.  —  Ramón  d'Albió  nomena  hereu  á  son  fill 
Berenguer.  Se  reté  700  sous  per  dotar  a  sos  altres  fills  de  la  manera 
següent:  A  Pere  50  sous.  A  G.  40  sous.  A  Jaume  30  sous.  A  Saurina 
400  sous,  però  si  mor  sense  fllls  lo  dot  tornarà  a  la  casa  pairal. 

Si  los  fllls  Pere,  G.  y  Jaume  moran  sense  fllls,  llur  part  serà  per 
Saurina  si  encara  no  es  casada,  si  ho  es,  tornai'à  a  la  casa  pairal. 

Lo  pare,  Ramón,  serà  tota  sa  vida  senyor  y  disposador.  Però  mort 
éll  los  bens  passaran  tots  al  hereu  Berenguer,  exceptáis  50  sous  de 
que  podrà  disposar  en  testament. 

En  cas  de  separació  lo  pare  se  reserva  en  vida  la  tercera  part  dels 
bens  de  la  casa,  los  quals  després  de  mort  passaran  al  hereu. 
(Doc.  XXXI). 

1260. — Aprenentatge  de  piquer  ó  picapedrer. — Bernat  Brez  se  posa 
per  aprenent  de  picapedrer  ab  G."^  d'Agaçó  per  tres  anys.  L'amo  li 
farà  la  vida  tots  tres  anys,  però  pel  primer  any  l'aprenent  li  donarà 
4  migeres  y  mitja  de  ferment  y  20  sous,  y  lo  meteix  aprenent  se  pro- 
vchirà  de  vestit  y  calçat.  Los  dos  anys  restants  l'amo  li  farà  la  vida 
y  lo  vestirà  de  panyo  de  Lleyda,  túnica  de  estamfort  y  calces  de  blan- 


308  RBrÁS    d'un    manual    notarial    del    temps   de   JAUME   I 

quet  de  Narbona;  y  ademes  li  donara  un  martell,  una  escoda,  un  tall, 
un  plóm  y  una  paleta  de  ferré.  (Doc.  XXXII). 

1246. —  Venda  cl'un  esclau  sen-ahl.  —  Cluilleuma  muller  de  Pere 
Ferrer  ven  a  Guillem  Romeu  un  serrahí.  Preu  102  sous.  Lo  compra- 
dor ne  paga  52  de  present,  los  50  restants  se-ls  queda  en  penyora  fins 
a  tant  que  sie  certificat  de  que  l'esclau  fou  legalment  adquirit  per  la 
venedora.  (Doc.  XXXIII). 

1260.  —  Conveni  entre  lo  Héctor  de  Santa,  Coloma  y  lo  Majoral  de 
Santa  María  de  Bell-llocli. —  Santa  María  de  Bell-llocli  es  un  santuari 
situat  extramurs  de  la  vila  de  Sta.  Coloma,  primitivament  governat 
per  un  Majoral,  que  llavors  era  G.  Mir,  y  al  començament  del  segle 
següent  fou  encarregat  als  religiosos  mercenaris  y  lo  posseiran  fins  a 
la  exclaustrado,  en  1835. 

Un  conveni  autorisat  anteriorment  pèl  Bisbe  senyalava  les  atribu- 
cions del  Rector  y  les  del  Majoral  de  Bell-lloch.  No  obstant  açò,  hi 
hagueren  qüestions  entre  ells,  les  quals  foren  arreglades  ab  lo  present 
document  ab  intervenció  de  molts  prohòmens  de  la  vila  y  especialment 
del  carià  Guillem  de  Santa  Coloma.  (Doc.  XXXIV). 

1260. —  Testament  abans  d'un  viatge  a  ultramar. —  L'otorga  G.  de 
Lotger,  y  per  prudent  precaució,  abans  d'empendre  un  viatge  a  ultra- 
mar disposa  de  sos  bens.  Fa  llegats  a  Santa  Maria  de  Bell-lloch,  a  Mont- 
serrat, a  Sant  Jaume  de....  (no's  pot  llegir)^  a  Sant  Pere  deVich.Dexa 
per  misses.  Si  mor  durant  lo  viatge  o  pren  l'hàbit  d'alguna  religió, 
dexa  tot  lo  que  té  als  termes  de  Santa  Coloma  y  d'Almosella  a  Bondía, 
muller  de  Bernat  Fuster.  (Doc.  XXXV). 

1241. —  Testament:  convit  de  morts. —  Maria  Rossella  en  son  testa- 
ment SC  dexa  HO  sous  en  sufragi  per  la  seua  ànima,  ço  es,  30  pel  convit 
y  30  en  dexes  piadoses  en  la  forma  següent : 

10  sous  per  misses  a  la  iglesia  de  Sta.  Coloma, 
5     »      per  l'obra  de  la  metexa  iglesia, 

2  »      al  sacerdot  que  s'està  ab  lo  Rector  Pelegrí, 
1      »      pèl  ciri  (de  la  metexa  iglesia), 

1      »      a  Sta.  ]\Iaría  d'Olives, 

3  »      a  la  sagristia  de  Stes.  Creus, 
1      »      a  Sta.  Maria  de  Bell-lloch, 

1    sou    per  redimir  catius, 

1      »      a  St.  Vicens  de  Valencia, 

1      »      a  Sta.  Maria  de  Montserrat, 

1      »      a  Sta.  Maria  de  Roqueta.     (Doc.  XXXVI). 
Era  costum  dexar  llegats  als  santuaris.  No  nomena  hereu,  però 
parla  d'una  donació  anterior  feta  a  sos  fills  Bernat  y  Novella. 

1243. —  Jueus.  —  En  aquest  Manual  no  s'hi  troven  jueus  de  Santa 
Coloma.  Senyal  certa  de  que  llavors  encara  no  n'hi  havia  en  aquesta 
vila,  ahont  degueren  venir  poch  després.  En  los  Manuals  de  la 
següent  centuria  se'n  hi  troven  a  cada  plana.  Trovo  emperò  algún 
jueu  foraster  (juc  entrcvenie  aciui  per  exemple  «debemus  tibi  Jucef  de 
bosoldó  judeum  de  Muntblanch»...   «Isac  garcia».... 


JOAN   SKr.tTRA,    PVRE.  309 

1240-1259.  —  Apellidos.  —  Teníin  una  multitut  d'apollidos  avuy 
usats  que  son  noms  de  fonts  o  de  batisme,  com  Mateu,  Andreu, 
Ramón,  Robert,  etz.  Trovo  en  aciuest  Manual  alguns  noms  de  fonts 
ara  desusats  com  a  tais,  però  usats  com  apellidos,  per  exemple: 
Saura,  Saurina,  Subirana,  Jordaneta,  Bar])erà,  Grossa,  Novella,  Sibi- 
lia,  Ferrera,  Borràs,  Bondía,  Borrasa,  Venrell  (Vendrell),  Rasqueta, 
Bona,  Duran,  Romeu,  Balaguer,  Alegreta,  Anglesa,  Astruga,  Ferrer, 
Rasqual,  Janer,  Selvaneta  (Selvany),  Cervera,  Cardona. 

Nota  bé  ciue  tots  aquest.s  eren  noms  de  fonts  o  de  batisme,  no  ape- 
llidos. Més  tart,  ara,  tots  o  al  menys  la  major  partida,  són  apellidos  y 
noms  de  pobles. 

Tots  los  apellidos  que  són  o  eren  noms  de  fonts  o  de  batisme, 
s'explican  dient:  que-1  fundador  o  altre  amo  de  les  cases  o  families 
que  duen  aquesta  classe  d'apellidos,  s'anomenave  ab  aquells  noms  de 
font  que  s'han  consolidat  en  aquelles  families  y  ara  son  apellidos. 

En  molts  documents  d'aquest  y  altres  Manuals,  quant  l'apellido  es 
un  nom  de  fonts,  a  vegades  se  posa  en  genitíu,  per  exemple:  «Gíiillel- 
mus  Staplumi,  Simón  den  Paschaly ,  lo  que  vol  dir  Guillem  fill  deu 
Esteve^  Simón  fill  den  Pasclial^  indici  evident  de  que  aquests  a¡)ollidos 
eren  los  noms  de  fonts  dels  pares  o  dels  passats  de  la  casa. 


310  REPÀS   d'un   manual   notarial   del   temps   de   JAUME  T 


AFENIDIX 


I.  —  1259.  Aljama  mora  de  Carricola  y  de  Monts.— Nomenament 

d'alamí 

«Quod  nos  G.  de  ualclara  et  hg.  de  timor  maniimisorcs  testamenta  Ri  de 
timor,  uendimiis  xiobis  Mafomet  liuarat  ganim  et  Jucef  hiiarat  Zoot  (?)  et 
Jafid  amosela  ha...  f obris  de  muntis  et  omni  alzama  (qni  in  ista  emptione 
uelint  esse)  de  Carricola  et  de  mnntis,  que  est  Ri  de  timor  omnes  redditus  de 
carricola  et  de  muntis  qu.os  nos  ibi  habemus  etrecipimus  ratione  Ri  de  timor 
usque  ad  .III.  annos  continué  uenturos;  quos  redditus  incipiatis  accipere  et 
leuare  in  illa  die  in  qua  Rs  de  castels  habuit  expletos  amayados?  usque  ad  .III. 
annos  continué  completos,  exceptis  caloniis,  pro  pretio  de  CM.  sol.  in  quoli- 
bet  anno;  de  quibus  .CM.  sol.  persoluatis  nobis  uel  Raymundo  de  castelione 
baiulo  nostro  in  festo  sti.  Michaelis  .CCCCL.  sol,  et  in  festo  carnisprivii  qua- 
dragessime  alios  .CCCCL.  sol.  et  ita  per  supradictos  términos  ¡jersoluatis 
nobis  xiel  bajulo  nostro  in  quolibet  anno  dictos  .CM.  sol:  et  uos  iam  dicti 
emptoresteneamini  nobis  guardare  et  custodire  turrim  sine  missione  nostra. 
Testes  huius  rei  sunt  P.  Dalost  et  bn.  de  medianis  et  f.  de  figuerola.  .III; 
kal.  septembris. 

«Quod  nos  G.  de  ualclara  et  bg.  de  timor  damus  uobis  Mafomet  huarat 
ganim  quod  sitis  alami  de  tota  honore  que  fuit  Ri  de  timor,  scilicet,  de 
Carricola  et  de  muntis,  et  dicimus  et  mandamus  ómnibus  mauris  siue  sarra- 
cenis  presentibus  et  futuris  quod  recipiant  uos  per  alami.  ítem  dicimus  et 
mandamus  uobis  supradictis  sarracenisquod  detis  ei  sua  jura,  sicut  alami  de 
Carbonera  recipit  sua  jura.  testes  p.  dalost,  P.  de  figuerola  et  bn.  de  media- 
nis. Actum  .III.  kal.  Septembris.»  (Manual  ler.  full  3er). 

Carricola  es  lana  població  del  antichreyalme  de  Valencia,  partit  d' Albay- 
da,  «en  la  cumbre  de  un  montecillo  se  eleva  la  gran  torre  que  toma  el  nom- 
bre del  pueblo,  obra  de  moros,  y  de  ella  se  divisa  el  castillo  de  Játiva  que 
dista  3  leguas.»  (Madoz.  Dic.°  Geogr.  de  España,  art.  Carricola). 

«Montes  (mas  de),  granja  con  alc.  p.  de  la  prov.  de  Valencia,  partido  de 
Liria,  término  jurisdiccional  de  Ribarroja.»  (Madoz,  ibid.  art.  Montes). 


II.  —  1261.  Enfeudament  del  castell  de  Montagut 

«Quod  nos  A.  de  Queralto  ])or  nos  et  nostros  tradimxTs  et  donamus  uobis 
Raymundo  de  queralto  filio  nostro  et  iiestris  im])erpctuum  Castrum  de  Mon- 
toacuto  cum  suo  termino,  cum  ómnibus  rcdditibus  et  cxitibus  et  juribus  et 
actionibus  nostris  quos  in  dicto  castro  nos  habemus  et  habere  debemus  ali- 
(juibus  modis  ad  omnes  uestras  uoluntates  in  perpetuo  faciendas:  saluo  jure 
et  dominio  dominorum.  Actum  ost  hoc  pridie  nonas aprilis.  Testes  R.  de  coca- 
la  et  G.  de  Sta.  columba  et  V.  A.  de  puntils  et  Bg.  de  bonouiuere:  fuit  fir- 
mata  in  posse  A.  de  medianis.»  (Man.  l^r  fol.  27). 


.TOAN   SEOtTRA,    PVRE.  311 


IIT.  —  1260.  Enfeudament  del  castell  de  Pomar 

«Quod  eg'o  bg.  de  poniíu-  concedo  et  rccoynosco  iiobis  duo.  bgro.  de  que- 
r.alto  et  uestris  potestatem  castri  de  pomar,  ita  sicut  nostri  antecessores  illud 
coiisueuonmt  hahore:  et  (luod  faciaiu  uobis  indo  instrumentuní  ad  cog-nitio- 
nem  fratris  P.  de  qiieralto,  qiii  cuní  faciat  tieri  sine  fraude  niei  et  uestri. 
Actuní  est  lioc  idus  decembris.  Testes  A.  mercader  ct  bn.  caorz  et  pereg-ri- 
nus  bajulus. — Et  fuit  mandatum  quod  dampnaretur  istiid  instrumentuní,  et 
si  al  ¡quod  instrumentum  recogniciones  de  cetero  apareret  quod  sit  quassum 
et  uanum.»  (Man.  ler  fol.  22). 


IV.  —  1260.  Venda  de  la  carlania  de  Savéllar 

«Quod  eg'o  G.  de  ualclara  concodo  et  firmo  uobis  Er.  de  goda  et  uestris 
imperpetuum  illam  castlaniam  de  uetula  et  alia  jura  omnia  que  bg-.  do 
uetula  habebat  in  dicto  castro  et  in  uilla  siue  in  eius  termino  et  consueuit 
tenere  et  habcre:  et  hanc  concessionem  et  firmamentum  fació  uobis  dicto 
Er.  et  uesti'is  imperpetuum,  saluo  jure  dne.  bg'e.  de  uetula  et  aliorum  qui 
aliquid  jus  habent  in  dicta  castlania  et  in  perdictis  juribus,  uel  babero 
debent.  ítem  concedo  uobis  quod  possitis  uendere  totum  jus  quod  nos  habe- 
mus  in  dicto  feudo,  saluo  jure  et  dominio  meo  et  terciam  quo  ibidem  per- 
tain  domino  (luum  foudum  iionditur.  T.  bg".  de  sentdumi  ot  jo.  de  borgiss 
ot  li.  ueia.»  (Man.  ler  fol   16). 

V.  —  1241.  Drets  senyorials 

«P.  de  queralt  per  me  ct  mcos;  recognosco  ad  hornincs  de  sta.  columba 
consueti  olim  cum  g-enere  meo  quod  faciebant  ad  uoluntatem  g•enus  meum, 
et  recog'nosco  quod  erat  injustum:  dimito  eis  in  perpetuum  omnes  tragines, 

ita  quod  ne  faciant  michi  traginimi  nisi etfaciant  michi  annis  annuatim 

illi  qui  babuerint  par  bouarum  .1.  jouam;  et  II  batudas  illi  qui  habuerit 

egas;  et  qui  habuerint  asiniim  faciant et  qui  habuerit  .1.  boiium  faciat 

michi  .1.  jouam,  et  faciat  michi  .1.  tirada...  asinum:  et  non  teneant  michi 
nec  meis  de  cetero  ut  non  uendant  uinum  nisi...  in  unoquoque  auno.  ítem 
fació  franchos  homines  qui  habitant  in  sta.  columba  uel  habitaturi  sunt 
qui  hereditari  miserint  (1)  ut  ne  faciant  michi  nulli  predicti  seruitii  no- 
que g'estam;  sed  (ó  scilicet )  tantum  hostem  et  caualchatam  teneantur 
faceré  michi  et  meis;  et  si  forte  abuerint  tenuerint  ortum  nec  domos:  sed 
teneantur  faceré  veynaticum,  et  onmes  homines  qui  habitant  nec  habi- 
taturi sunt  in  predictum  locum  in  illos  dies  quando  michi  juuauerint  in 
predictis  seruitiis,  scilicet  in  batudis,  in  jouis,  in  trag'inis,  proniito  eis  ut 
donetur  eis  comedero  et  bestiis  similiter  ad  consuetudinem  terre.  Actiim  est 
kal.  decembris.  Firmat  dna.  Berengaria  conjiix.  P.  de  qeralt.  Testes  Ber- 
tran Zacirera,  Bertran  de  puntiis,  Img'et  de  ceruelo.»  (Man.  de  varis  anys, 
antiquior.  Aquest  document  es  del  1241).  (Man.  l.er  fol.  44). 


(1)    Açò  qui  hereditari,  iiiinerint,  es  afegit  damunt  de  la  ratlla. 


312  REPÀS    d'un   manual    notarial    del    temps    de   JAUME   I 


VI.  —  1259.  Drets  senyorials 

«Qiiod  nos  P.  de  Queralt  dimitimiis  et  defíiiiimus  ixobis...  de...  quod  nou 
teneamini  uobis  stare  neqne  faceré  stationem  iri  manso  de  agiiaro...  sti  johan- 
nis  babtiste  nsque  ad  .III.  anuos  continué  ueiitnros:  per  qnam  difinitionem 
recepimus  a  uobis  .XX.  ss.,  tali  modo  quod  nos  faciatis  nobis  tíeri  youam  et 
tiradani  et  batndam,  et  solum  aliud  seruicium  quod  dominis  est  consuetum 
faceré  in  dicto...  et  si  nos  habxierimus  g'uerram  faciatis  in  dicto  manso  man- 
sionem  cum  alio  homine...  Testes  huius  rei  sunt  hg.  de  timor  et  peregrinus, 
R.  piquer.  Actum...  kal.  julii.»  (Man.  l.er  doc.  1  er). 


VII.  —  1241.  Ban  sobre  plantar  arbres 

«P.  de  qeralt;  constituo  ut  teneantur  tenere  bandum  iu  termino  ste.  co- 
lumbe;  ita  constitutum  est  bandum:  ut  illi  qui  inueuerint  ali(iTiem  pcrsonam 
in  ortum  suum,  nec  in  arborem  fructiferum,  admitad  (amittat)  proptcr  diem 
.XII.  denarios,  et  propter  noctem.  V.  ssol.  uel  uirgulam,  iiel  in  costelhim;  et 
bestia  grossa  .IIII.  den.  et  bestia  parua  .II.  ds.:  et  homines  extranei  quod 
teneantur  bandum  secundum  consuetudinem  terre:  et  qui  cinderit  arborem 
fructiferum  admitad  .V.  ss.  in  emenda  arboris.  Et  omnes  homines  qui  habi- 
tant nec  habitaturi  sunt  in  predictum  locum  teneantur  plantai-e  .X.  arbora 
annuatim  qui  hereditatem  habent,  et  plantent  arbora  prout  potuerin  juxta 
villam  unusquisque  in  suo  alodio  et  sint  de  illa  arbora  .V.  ficulnee  et  .V. 
alia...  et  qui  no  hoc...  omnes...  (jui  hospitium  tenuerint...  Kal.  dccembris.  et 
ego  P...  bandum.»  (Man.  de  varis  anys,  antiquior:  doc.  del  1241  fol.  44). 


VIII.  —  1243.  Homens  de  remença 

«...  de  uilla  nona  que  liabeo  in  termino  de  claro  monte  cum  omnia  iura 
mea...  que  uocatur  ualle  de  scuro  cum  omnes  homines  quos  ibi  sunt  et  femi- 
nas  nec  de...  términos  earum.  Et  Jiabeat  omnia  predicta  in  comitatu  barchne. 
infra  ter...  accipio  a  te  pro  hac  uenditione  .CCC.  Moiabatinos,  quorum  con- 
fíteor me  a  te  bene  i)accatum...  Actixm  est  nonas  septembris.  Testes  R.  de 
timor,  P.  de  tous,  B.  des  soler.»  (Man.  l.er  de  1241  et  seq.). 

«Ómnibus  hominibus  manifestiim  sit.  Quod  nos  Dalmacius  de  timor  et 
Geralda  eius  uxor  debemus  tibi  B.  de  solerio  .CCC.  ss.  barchns.  diiplic.  de 
quibus  denariis  bene  sumus  paccati  ad  onnies  nostras  uoluntates,  renimcians 
omni  excepcioni  non  nxinierate  pecunic  et  dolí,  pro  quibus  trecentis  sol.  in- 
pignoranuis  tibi...  omnes  redditus  et  iura  nostra  de  giiialmon  cum  homini- 
bus et  fcminis  et  cum  omnibiis  exitibus  suis,  siuesint  recepta  iuste  uel  injiis- 
te  ad  habendum,  teucndum,  exjdetandum  tam  din  usque  quo  penibus  per- 
soluaris  ad  tuam  uoluntatein,  et  uos  B.  de  solerio  recipiatis  omnia  que  a  castro 
|n-edicto  habebitis  in  compotu  uestri  debiti  et  persolucionis  et  pro  pretio 
quod  ualebit  tune  temperis  ad  agmicionem  huius  mei  hominis  et  uestri. 
Actum  est  .XIII.  kal...  testes,  Ponciiis  de  timor.  P.  valta  et  Romeus  de 
pilis.»  (Ibid.  any  1243). 


JOAN    SEGURA,    PVRE.  .'313 


IX.  —  1245.  Confinat  o  remença? 

«Marti  dolzeyo  de  biifagranvcs  conuenio  uobis  P.  de  qiieralt  qiiod  si  for- 
te P.  tarasco  reccssorit  do  castro  (iiieralti  siue  uestra  iinluntate  daré  .M. 
sol.  barchiu.  sub  obligafioiie  oiniiiiim  bounnun  moorum  presciitium  ot  l'utu- 
rorum,  mobilium  et  ininobiliiini:  et  de  bis  toiieor  iiobis  usque  ad  festiirn  sti. 
Michaelis  primo  iieniontis  qiiod  reddaiu  uobis  P.  tarasco  iioi  .M.  sol.  Kt  eyo 
tarasco pr omito  fibi  Marti  cu.stodireat)  ODiiii  dampno  (a):  et  non  possiin  exi- 
re  de  bac  ñdaucia  doñee  fccissein  uobis  scire  de  .VIII.  dies.— Actuiii  vdus 
octubris.  testes  R.  de  timor,  B.  de  tinior,  Pelegrí  badle.»  (Man.  l.e>"  anti- 
quior). 

X.  —  1260.  Guerra  entre  nobles 

«Quod  nos  bg.  de  za  Guardia  miles,  per  nos  et  omnes  nostros,  concedi- 
mxis  et  recog'noscimus  uobis  fratri  P.°  de  queralto  et  omnilnis  uestris  quod 
sumus  a  uobis  benepaccatus  de  illis  .M.  solidis  mon.  diiplicis  barch.  quos 
nobis  debebatis  ratione  patris  uestri  quondam  A.  de  tiuior  ciim  instrumento 
inde  confecto:  qui  dictus  A.  de  timor  raubauit  hominibus  nostris  de  com- 
bardis:  unde  cum  nos  simus  de  predictis  denariis  bene  paccatus,  ponimus 
per  nos  et  nostros  in  silcncium  de  non  petendo;  et  recognoscimus  quod  \)Qv- 
soluit  uobis  dictes  .M.  solidos  peregrinus  bajulus  ratione  uestri.» 

«Quod  nos  bg.  de  guardia  miles  salutando  recognoscimus  et  dicimus  uobis 
jo.  de  borgiis  quod  dedistis  illud  instrumentum  quod  tenetis  in  nostra  co- 
manda fratri  P.°  de  queralto  uel  peregrino  bajulo:  qiiod  instrumentum  est 
de  diffinicione  quam  facimus  ei  de  .M.  solidis  mon.  duplicis  barch.  quos  debe- 
bat  nobis  ratione  A.  de  timor  patris  eius:  qiium  de  predictis  denariis  sumus 
adnostram  uoluntatem  plenària persoluti.»  l.er  Novembre.  (Man.  l.erfol.  20). 

«Quod  nos  poncius  de  timor  dez  manyoris  recog'uosco  et  concedo  uobis 
fratri  P.°  de  queralto  quod  sum  bene  paccatus  a  uobis  de  illis  .DC.  sol.  mon. 
duplicis  bar.  quos  mihi  debebatis  cum  instrumento  inde  confecto:  qúos  rece- 
pi  a  peregrino  bajulo  ratione  uestri.  Testes  Poncius  de  queralto  et  A.  de 
queralto  et  P.  reurich.  Actum  est  hoc  .IIII.  nonas  nouembris.»  (Ibib.  fol.  20). 

«Quod  A.  de  beliana  concedo  et  recognosco  uobis  fratri  P.*^  de  Queralto 
quod  sum  paccatus  a  uobis  ex  .XXV.  Morabitinis  pro  quibus  erat  fidejussor 
A.  de  timor  pater  uester  quondam  pro  G.  de  aquilone.  Actum  est  hoc  .III. 
kal.  octobris.  Testes  brt.  de  puntils  etponciiis  de  querallo.»  (Ibid.  fol.  20,  v.). 

XI.—  1243.  Guerra  entre  nobles:  seguretat  personal 

«P.  de  monte  et  R.  de  za  graa  et  Joannes  de  muli  promitinuis  et  dicimus 
in  ueritate  uobis  P.  de  qeralt  quod  Jouan  ucrdera  et  P.  loret,  quos  modo  nos 
cajiti  tenetis,  sunt  abitatores  sti.  Martini  desgleyoles,  et  non  sunt  R.  de  car- 
dona  nec  al)  aliquem  inimicum  uestrum;  et  si  de  cetero  ueritatem  scire  pos- 
sitis  quod  predicti  homines,  scilicet  J.  uerdera  et  P.  íoret  non  fuissent  habi- 
tatores  predicti  loci,  et  fuissent  ab  aliquo  inimico  uestroquod  modo  habeatis, 
in  continenti  promitimus  uos  omnes  predicti  P.  de  monte  et  R.  de  graa  et 
J.  muli  habitatores  inter  castri  de  ueciana  qui  inde  sumus  uobis  P.  de  qeralt 
spontanei  fidejussores,  ut  reuertamus  in  posse  iicstro  predicti  homines  J.  uer- 


314  REPÀS   d'un   manual   notarial   del   temps   de   JAUME  I 

deraetP.  loret  cum  omnibiis  rebxis  eonim  qiiasmodo  tenetis  capta  cum  ipsis, 
iiel  M.  ss.  bar.  rec.  dup.  el  unus  ex  nobis  pro  altero  excusare  non  iialeanuis, 
imo  teneaniiir  pro  toto  cum  dampno,  nostra  l^oiia  in  morte  et  in  iiita  in  qui- 
bus  uos  libentiiis  accipere  uolueritis.— Aclum  est  .III.  K.  Octobris,  testes  A. 
de  qeralt,  Bg.  uergos,  G.  de  terrers.»  (Man.  l.^r,  antiquior,  any  1241  et 
seq.). 

XII.  —  1261.  Amigable  composta  entre  nobles 

«Sit  notum  cunctis  quod  contenció  fuit  inter  G.  de  timor  et  bn.  de  pun- 
tils  de  multis  demandis  et  querimoniis  quas  unus  quisque  habebat  contra 
alium  (súper  castrum,  diu  en  lletres  esborrades):  unde  g-ratis  uenerunt  ad 
amicabilem  finem  et  compositionem  in  possc  P.  de  qiieralto:  In  tali  modo  et 
conditione  quod  unusquisque  deffinit  alteri  omnes  petitiones  et  demandas 
quas  contra  ipsum  posset  faceré  aliqiia  ratione  usque  ad  presentem  diem. 
Actimi  est  hoc  .III.  nonas  junii.  Testes  bg.  de  timor  et  peregrinus  el  Bn.  de 
mirales  et  P.  de  segura;  hoc  fuit  firmatum  in  posse  A.  de  medianis.»  (Man. 
l.erfol.  29). 

«G.  de  timor  soluo  diffinio  et  re.  tibiBn.°  de  puntils  et  tuis  omni  tempore 
omnes  qüestiones  et  demandas  quas  habere  poteram  aliqua  ratione  contra 
te...  tam  de  castro  de  pontils  quam  de  Guilalmon  et  de  eorum  terminis,  siue 
qualibet  alia  ratione,  ita  quod  nec  ego  nec  aliquis  nomine  meo  te  neo  tuos 
possim  inquietare  super  aliquibus  queslionibus  quibuslibet  et  demandis  et 
malefactis  a  le  mihi  factis  aliquo  tempore  usque  in  presentem  diem...  pro- 
mittens  quod  numquam  contra  predictam  diffinitionem  et  te  ueniam  noc 
uenire  faciam  per  aliquam  personam  interpositam.  — Testes  sunt  Bg.  de 
timor  et  A.  de  medianis  clericus  et  pelegrinus.»  (Ibid  fol.  31). 


XIIL— 1246.  Guiatge 

«Rs  de  timor  per  se  et  omnes  suos  ualitores  et  quibus  posit  babero  guida- 
cionem,  i)recibus  G.  de  xietiila  et  b.  dolorda,  guidat  donnim  burdi  de  olorda 
ot  omnia  sua  bona  mobilia  et  inmobilia,  presencia  et  futura  omni  tempore 
et  etiam  suam  personam,  nisi  iiiuenerit  ipsiim  defenderé  cum  armis:  etdedit 
illi  guidalicum  pro  Gueraldo  de  granyena usque  ad  natalem.  VIII°  K.  jnnii. 
Testes  G.  de  uetula  et  G.  de  ualclara  et  G.  Mir.»  (Man.  l.er,  fol.  68). 


XIV.—  1261.  Fiança  carceraria  per  tres  mil  sous 

«Quod  ego  P.  F.  et  G.  de  olost,  Bn.  saluerii,  Bn.  guilibcrti,  bg.  bonifilii 
de  aquilone  et  bn.  bonifilii  ste.  columbe  recognoscimus  uobis  dno.  pericono 
;lo  queralt  uol  peregrino  tenere  uobis  quod  manulamiis  (maniileuamus?)  a 
uobis  et  de  posse  uestro  abstraimus  Matheum  pelliparii  de  rocha  mora  quem 
tenebatis  captum:  et  tenemur  uobis  per  tria  milia  sol.  et  in  hunc  modum, 
quod  Matheus  pellijiarii  non  exiat  de  uilla  ste  columbe  in  suis  pedibus  nec 
in  alus,  et  si  forte  exiretdo  i)redicta  uilla  quod  nos  essemus  incursi  uobis  in 
.MMM.  sol.  et  promittimus  uobis  dictum  Matheum  rediré  in  posse  uestro  mor- 
tuum  uol  uiuum  cum  uos  rociuirotis  nobis  uel  dictos  .MMM.  sol.  et  de  his  tene- 
mur utercjue  pro  toto,  renuntiantes  onniijuri  (>t  spocialilor  illi  jnri  qui  juuat 


JOAN   SBOUKA,    PVRR.  ^315 

fidojnssonini  non  ííoluoro  nisi  propriain  parfom  dohiti:  ott'um  nos  vciiovtoinus 
•uohis  (lid  iiui  Mallieiuii  ;U)Soluanuir  statiui  de   predicta  lidojussione.  Tcsfes 
P.  don  J.» 

I»'nal  liaH(,'a  fan  Pero  Artod,  Pero  Bru,  Benet,  Pere  Venroll,  Poro  Donio- 
nech  d'Ag-uiló  y  Pere  de  Boseh  en  favor  de  Pero  Soler  de  lioc-auíora  que 
tenien  jiros  Perico  do  Queralt  y  son  batlle  Pelegrí;  tambó  lafiauc-aos  de  3.000 
sous.  (Manual  l.er,  f.  32). 

XV.  —  1259.  Fiança  per  un  pres 

«Quod  nos  bn.  mercader  ot  R.  uidal  et  Cardona  de  muntleo,  quisque  nos- 
truin  pro  toto,  promitinius  uobis  dno.  P.*^  de  queralto  quod  deducenius  in 
uestro  i)osse,  usque  ad  festuní  carnis  priilu  P.  den  oliua  quandocuni(jUo  uos 
uoluoritis,  uel.  C.  áureos:  et  pro  hoc  obliganius  uobis  oninia  bona  nostra 
habita  et  habenda,  presencia  et  futura.  T.  bremondus  de  niontepauone  et 
G.  de  sta.  columba.»  (Man.  l.er,  m.  11). 

XVI.  —  1241.  Multa  per  traure  un  coltell 

«G.  arg'enter  (lui  maneo  cimi  G.  de  appiaria....  dictus  G.  de  api)iaria 
persolutum  per  me  dominis  ste.  colunibe  .XXX.  sol....  quam  facta  habobnm 
quia  traxi  cultellum  in  foro  predicte  uille....  me.  obligo  ei  omnia  mea  bona 
usque  sit....  dictos  .XXX.  sol.  Actuní  est  IIII  nonis  decembris.  Testes  R. 
de  Camarasa...»  (Man.  l.er,  fol.  45). 

XVII. -1241.  Poblar  la  vila 

«G.  esteue  promito  uobis  P.  de  chcralt  quod  ego  nec  filius  meus  R.  a  do- 
minacione  uestra  nos  nec  res  nostras  non  extradamus,  neo  de  locum  ste.  co- 
lunibe uel  suo  termino  absqiie  uoluntate  uestra:  preterea  i)romitimus  uobis 
bona  fide  quod  de  bonis  nostris  quos  habeamusnec  habituri  sumus  non  porta- 
mus  nec  mitamus  ad  popuhationem  quam  factam  abemus  in  frontaria  hispa- 
nie,  damus  uobis  ñdejusores  P.  bord,  et  P.  estove,  quod  ita  atendam  siciit 
predicitur.  Ego  P.  bord  etP.  esteve  ídem  fidei  promitinius  uobis  P.  de  cho- 
ralt  (jiiod  ita  faciamus  atendere  ut  predictuin  est.  Actuïn  es  .VIL  idus  mar- 
cii    testos  R.  adalbort,  Bertran  de  puntils.»  (Man.  l.er,  any  1211  et  soq). 

XVIII.  —Pere  de  Queralt  passa  comptes  ab  son  batlle 

«P.  do  qeralt  uenimus  ad  computum  cum  Pelegrino  bajillo  suo  .X.  dios 
ante  kal.  jaiiuarii,  in  presentía  Bertran  de  zacírera  et  B.  sastre,  et  confesus 
fuit  coram  eis  quod  erat  paccatus  ab  eo  a  bajulia  et  omnium  aliarum  reruiii 
que  habuit  unquamnoc  tonuit  sua  raciono  usque  in  presentem  diem,  ot  loga- 
lem  computum  al)  eo  recepi,  et  absoliio  te  et  tiiis  por  meot  meis,  ita  quod  de 
cetero  ab  hac  racione  predicta  nil  requiram  nec  requirere  faciamus.  Dna. 
Berengaria  uxor  eius  firmat  ot  testes  B.  de...» 

«P.  de  qeralt  dobeo  tibi  Pelegrino  meo  (suplo  hajulo)  .CCCLXX  ss.  terni 
harc  (?)  quos  abeas  eos  super  omnes  rodditus  quod  abeo  in  locum  qui  uocatur 
beljirat  tamdiu  doñee  recipias  ab  eas  dictos  CCCLXX  ss.  de  omnia  que  iiide 
acceperis  in  solucionem  ¡¡redicti  dobiti...»  (Man.  l.er  antiquior  any  1241  y 
seg.). 


)16  REPÀS   DUN   MANUAL    NOTARIAL    DEL   TEMPS    DE   .TAUME   I 


XIX.  —  1260.  Devesa  dels  conills 

«Qiiod  eg'o  P.  de  (iiieralto  per  mo  et  meos  dono  iiol)is  Borracio  den  pas- 
chal  deuesani  cirogrilloruni  in  termino  ste.  colunibc  illo  xiestro  campo  de 
mariscot  et  in  uinea:  et  habet  affrontationes  predicta  deuesia  in  tota  sortc 
ysarn  et  in  torrente  Artaldi  qui  diuidit  cnm  honore  ecciesie  et  cum  honoro 
Simonis,  et  cnm  hoïiore  bni.  saura  et  Escaffini  et  usque  ad  carrariam  dels 
moledora,  et  in  capite  campi  Raymundi  estefani.»  (Man.  l.^r,  fol.  17). 

«Quod  ego  P.  de  queralto,  per  me  et  meos,  dono  uobis  Borracio  den  pas- 
chal  et  tuis  deuesiam  cirogrillorum  in  termino  ste.  columbe,  in  loco  uocato 
Mariscot;  et  affrontat  in  torrente  artaldi,  sicut  uadit  caminus  qui  uadit 
ai)ud  Reurich  usque  in  capite  campi  Ri  estefani  et  (t\\\\\  coma  dels  bruns  et 
cum  coma  salnera  usque  in  arca  et  in  tori-ente  artaldi:  et  quod  tu  et  tui  des 
mihi  in  festo  natalis  dni.  annuatim  unum  cirogrillum:  et  quod  nullus  sit 
ausus  uenari  in  predicta  deuesia  ultra  tuam  uoluntalem;  et  si  faceret  quod 
costaret  ei  die  .V.  sol.  et  de  nocto  .LX  sol.  hoc  í'uit  firmatum  in  posse  A.  de 
medianis.  Actiim  est  hoc  kal.  ag-usti.  Testes  bg.  de  timor  et  peregrimis.» 
(Ibid.  fol.  17  y  18). 

XX.  —  1244.  Establiment  d'una  devesa  de  conills 

«Quod  ego  P.  de  queralt  dono  et  stabilio  uobis  B.  espelta  unam  deuesam 
cirogrilorum,  in  podio  de  quadra,  per  censum  de  iinum  par  cirogrilorum, 
cum  uestibus,  in  festo  nat.  dni.  afrontat  a  prima  parte  in  revira  den  huc,  et 
de  altera  in  campo  de  na  guiliberta,  et  de  altera  in  riuo  doz  codony  et  de 
altera  in  deuesa  den  salner.  testes  d.  de  plegamans  et  bg.  de  timor,  et  pe- 
legrí.» 

«G.  belul  dono  uobis  b.  espella  quandam  deuesam  in  podio  de  quadra 
pi'o  censii  unius  cirogrilli  uestitus  in  festo  nat.  dni.  afrontat  cum  te  adquisi- 
tore  et  de  altera  parte  cum  rouira  deu  huc,  et  de  altera  in  campo  d'ena  gui- 
liberta, et  de  altera  in  riuo  del  codony.  testes  P.  bofil,  A.  de  zan...  et  d.  de 
plegamans.  intrante  madii.»  (Man.  l.er  de  1241  et  seq.). 

XXI.— 1243.  Pere  de  Queralt  enfeuda  de  franch  un  mas. 

«P.  de  qeralt  et  uxor  mea  Bga.  (Berengaria)  damus  tibi  deodatus  illum 
mansum  qui  olim  fuit  B.  de  manso  et  facimus  tibi  franchum  in  uita  tua;  et 
))ost  obitum  tuum,  si  tilii  legitimi  abueris  ab  ista  uxore  quam  modo  ducis, 
nomine  G.  ñlia  den  pelliparii,  abeant  predictum  mansum  franchum  et  libe- 
rum  om  ni  tempere  quantum  tu  deodatus  neo  filiis  tuis  qiios  abueris  a  pre- 
dicta uxore  lucrare  poteris  aliqua  racione:  testes  G  Mir,  Borraz  i)aschal, 
P.  ])elliparii.»  (Man.  l.er  anys  1241  y  seq.) 

XXII.— 1241  o  1242.  Enfeudado  d'una  horta. 

«P.  de  qeralt  et  conjux  mea  Berengaiúa  damus  tibi  B.  do  soreles  unum 
ortnm  in  comitatu  Minoriso  in  termino  ste.  columbe  juxta  fontom  do  gubia, 
et  est  infra  meum  dominium:  (afr.)  ab  utraque  })arte  terminatum  ...I.  par 


JOAN    SBOURA,    PVUK.  317 

o-aliiiaruiii  iii  l'osto  nat.  dni.,  ah  iutroitii  .VIII.  ss.  actuïn  ost.  XV.  kal.  ag-us- 
ti.  testes  P.  de  iiila  ping-uia,  J.  miro  ot  F.  des  hlada.»  (Man  ler  auys  12-11  cf 
"seq.) 


XXIIL  — Dos  personatges:  Bremon  de  Montpahó  y  lo  Sr.  rector 

Arnau  de  Meyans. 

«Quod  nos  Bremundiis  do  inontcpauonc  debcnius  et  in  paco  paccare  pro- 
uiiliiniis  uoI)is  A.  de  niedianis  rectori  occlesie  sto.  coluuibo  in  primo  festo 
natalis  dni.  .XC.  sol.  monote  terni  bar.  ratione  cuiusdam  muli  qnem  a  uobis 
emimiis  precio  trecontorum  minns  .X.  solidis:  et  do  his  damus  uobis  íirman- 
cias  beneg'iut  et  P.  artaldi,  quemque  oorum  pro  toto:  et  ut  firmior  me  sitis, 
juramus  nos  bremundus  de  moutepauone  atendere  et  complere.  Actum  est 
hoc  .IIII.  idus  octobris.  Testes  petrus  de  queralto,  bn.  do  mcdianis  et  lin. 
bufil.»  (Man.  ler  fol.  18.) 

XXIV.— 1260.  Bernat  de  Tous  compra  un  cavall  a  Pons  de  Queralt. 

«Quod  nos  Bn.  de  tous  debcmus  ot  in  pace  paccare  promitimus  uol)is 
Poncio  do  queralto  et  uestris,  in  primo  festo  uenturo  sti.  andree,  dio  adialo, 
.C.  sol.  mon.  t.  barc.  racione  cujusdam  caballi  nigri  balzani:  ot  pro  mayori 
securitate  uestra  damus  uol)is  ñrmanciam  et  princii)alom  paccatorom  G.  do 
timor.  XV.  kal.  nouembris.  Testos  A.  de  uite  miles  et  bg.  de  sta.  oliua  et 
P.  artaldi.  hoc  fuit  firmatum  in  posse  A.  de  modianis.»  (Man.  l^r,  fol.  19.) 


XXV.— Valor  de  la  moneda. 

«Auno  dni.  m.cc.xl.  rocopit  P  do  timor  a  pignora  quod  tenebatapetro  de 
qeralt  in  castrum  de  fígerola  .V.  migeres  ordei,  et  ualeuat  unaquequo  .III. 
ss.  e  II.  d.s  ot  .V.  migeres  expelta  .111.  ss.  ot  .V.  paria  et  medium  gallina- 
rum  .XIIII.  d.s  I.  par,  et  IIII  fogaccs  per  .VIII.  d.s  et  .1.  quarter  de  ui 
per  .VIII.  d.s  et  .II.  pcrnas  .III.  ss.  o  mig  imam  ex  ipsam... 

«ítem  sequonti  auno  recepit  predictiis  P.  de  timor  de  eodem  pignoro 
.VIIII.  mig'ores  o  .VIIII.  pu(nyorons)  tritici,  e  .VIIII.  migeres  do  ciliada 
médium  ordei  ot  medium  espelta,  ot  recepit  triticum  unam  migoram  por 
.VI.  ss.  e  mig,  et  recepit  ordei  .III.  ss.  menys  .II.  d.s  et  cspclta  similitor,  et 
.IIII.  de  iusticia,  et  de  Berenguer  auela  .III.  gal!  et  .II.  fo(gaces)  et  .II. 
periies  .III.  e  mig-,...  e  .V.  paria  o  mig  gallines  .XIIII.  d.s  .1  par,  et  .IIII. 
fo.  .VIII.  d  s  et  .1   quarter  de  ui  .VIII.  d.s  ct  .IIII.  de  iusticia.» 

(Manual  1er  antiquior,  anys  1241  ei  seq.) 


XXVI.— 1260.  Pactes  matrimonials. 

«Qiiod  ego  Burdus  don  P.  timor  rocipio  te  Er.  micholauaní  in  logalem 
uxorem,  et  modo  tempere  nupciarum  nostrarum  fació  tibi  s])onsalicium  de 
Ducontis  solidis  monote  bai'c.  quos  .CC.  (sol.)  tui  sponsalicii  et  aucmenti 
babeas  super  mediotatem  omnium  bonorum  mcorum  redencium  et  moucn- 
cium,  presoncium  ef  f  uturorum  ómnibus  diebus uite  tue,  cum  uire,  ct  sino  uiro 


318  REl'ÁS    d'un   manual    notarial    del   TEMl'S    DE   JAUME   I 

ciim  infante  et  sino  infante:  ct  post  obitxim  iiero  tui  sint  inf antibns  ex  me  ct  te 
natis  et  si  deffuerint  ex  me  et  te  infantes,  reiiertantur  predicti  .CC.  sol. 
nieis  proximis,  exceptis  .L.  sol.  qiios  dono  tibi  ad  tuam  voluntatera:  et  ha- 
beamus  medium  per  medium  omnes  emptiones  et  adquisitiones  qiias  insimul 
fecerimiis  iinnsquisqne  ad  snam  iioluntatem.  Actum  est  hoc  idibiis  nonem- 
bris.  Testes  F.  de  Hgucrola  et  P.  dianet  et  Jo.  dianet.»  (Man.  l.er  fol.  21.) 


XXVII. -1261.  Pactes  matrimonials. 

«Quod  eg'o  Bg.  pelegrini  accipio  te  Barchinonam  in  uxorem  et  fació  tibi 
sposalitiiim  .CL.  sol.  quos  babeas  et  tencas  super  omnia  bona  mea  habita  et 
habenda,  cum  uiro  et  sine  uiro  etc.  ómnibus  diebus  uito  tue.  post  obitum 
uero  tinim  prouen¿a7it  infantibus  ex  me  ct  te  procreatis:  et  si  forte  infantes 
defuerint  et  infra  annos  obierint  recuperet  cui  ego  uoluero  .C.  sol.  et  resi- 
diios  .L.  sol.  babeas  ad  tuas  uoluntates  in  tuo...  faciendas.  ítem  habeamus 
medium  per  mediiim  emptiones  et  adquisiciones  quas  faceré  poterimus  in 
omni  uita  nostra. — X°  kal.  agusti.» 

«Barchinona  accipio  te  Bg.  pelegrini  in  uirum  et  fació  tibi  sposalicium 
.C.  sol.  quos  babeas  et  tencas  siiper  omnilnis  bonis  meis  habitis  et  habendis 
cum  uiro  et  sino  uiro,  cum  infíinte  et  sine  infíinte  ómnibus  diebus  uite  tue; 
post  obitum  uero  tuum  remaneant  infantibus  ex  me  et  te  creatis:  et  si  forte 
infantes  defuerint  uel  superstites  te  et  infra  annos  obierint  remaneant  ilii 
.C.  sol.  cui  uel  quibus  ego  dimissero  uerbo  aut  testamento.  ítem  habeamus 
medium  per  medium  empcioncs  et  adquisiciones  quas  faceré  poterimus. — 
Testes  sunt  A.  de  mediauis  clericus  et  Ermengaudus  de  terrers.— (Man.  l.er 
fol.  31.) 

XXVIII.— 1259.  Pactes  matrimoniáis. 

«Quod  ego  M'M-euricha  hcredito  te  P.  reurich  filium  meum  de  ómnibus 
(([ue)  liabeo  et  possideo  ubique:  et  si  discordia  inter  nos  iicnerit,  quod  deus 
auertat,  retineo  mcdietatem  omnium  rerum  quas  habuerimus  ad  diem  di- 
missionis:  et  in  ñnem  obitus  mei  (retineo)  .XXX.  sol.  et  hec  iuro.  Testes 
borraz,  bn.  guilibert  et  P.  artaldi.  et  si  tu  decedebas  sine  ñliis,  donatio  su- 
pradicta  reuertatur  tuis  ])roximis.  lirma  et  iura.» 

«Quod  E.  muutagut  de  reurich  dcftinio  (et)  euachuo  uobis  P.  reurich  f ra- 
tri  meo  omnia  bona  sedencia  et  mouencia  que  mihi  pertinent  et  pertinere 
uidentur  ratione  parentum  mcorum:  et  accipio  a  uobis  pro  hac  euacuationc 
.CC.  sol.,  de  (luibus  mee  uoluntati  plenarie  sum  paccatus;  et  hoc  iuro  per 
de\im.» 

«Quod  E.  P.  reurich  proniito  uobis  muntagut  de  reurich  fratri  meo 
paccare  .CC  sol.  in  primo  festo  uenturo  sti.  Andree  sino  omni  dilatione: 
quos  .CC.  sol.  dono  tibi  i)ro  parte  et  hereditate  parentum  nostrorum:  et  dono 
tibi  firmancias  bn.  guilibert  et  borraz  paschalis.» 

«Quod  ego  Olla,  texidora  dono  tibi  Me  filie  mee  (et)  uiro  tuo  P.  reurich, 
tempore  nuptiarum  tuaium  pro  parte  et  hereditate  et  legitima  paternali  et 
maternali  .CCCC.  sol.  (|Uos  .CCC.  solidos  habeatis  et  possideatis  seciire  et 
potenter  cum  uiro  et  sino  uiro  cum  infante:  et  si  forte  decesseris  sino  liberis 
antequam  ueniant  ad  perfectain  etatcm  dictos  .CCCC.  sol.  niihi  et  meis  ])e- 
iiitus  reuertantur,  exceptis  .L.  sol.  quos  babeas  tuo  uoluntati.» 


JOAN   SEÍiUUA,    l'VKB.  319 

«Quod  E.  Glla.  texidorn  dcboo  ct  i)i:oniito  uobis  ClUe.  filio  incc  ot  iiiro  ucs- 
tro  P.  reixrich  ct  cui  nos  uolueritis  paccarc  in  pace  .CCCC.  sol.,  usquc  a<l 
ftístuin  natalis  diii.  .CC.  sol.  et  xisqiie  ad  fcstuin  pasclie  alios  .CC.  sol.  et  do 
hoc  do  uobis  firmancias  R.  piquerii  et  bn.  ribera  stantem  in  ceruaria,  quis- 
que pro  toto. 

«Quod  ego  Glla.  texidora  et  filie  mee  Seluaneta  et  pericona  promitimus 
uobis  bn.  ribera  et  R°  piquerii,  qui  pi'o  amore  et  precibus  nostris  fecistis  pro 
uobis  firmanciara  de  .CCCC.  sol.  barchin.  terni  GUe.  filie  mee  et  uiro  suo 
P.  reurich  soluere  et  defenderé  et  inmunes  traeré  de  firniancia  supradicta, 
et  ut  firmiores  inde  sitis  obligamus  uobis  omnia  bona  nostra  presentía  et 
futura,  habita  et  habenda. 

«Quod  E.  P.  reurich  fació  tibi  Me  filie  Gllc.  texidore  quam  duco  in  uxo- 
rem  tempere  nuptiarum  nostrarum  (sposalicium)  de  .CC.  sol.,  quos  .DC.  sol. 
babeas  super  duabus  partibus  omnium  rerum  mearum  sedentium  et  mouen- 
tium,  presentium  et  futurarum:  quos  .DC.  sol.  babeas,  tencas  et  possidcas 
cum  ixiro  et  sine  uiro,  cum  infante  et  sine  infante:  et  si  aliquis  meorum 
propinquorum  uoluerit  abstraeré  de  tuo  posse  dictum  sponsalicium  non 
habeat  posse  doñee  tibi  et  tuis  reddant  .DC.  sol.:  et  habeamus  emptiones  et 
acaptes  quas  insimul  fecerimus  medium  per  medium,  quisque  ad  suam  uo- 
luntatem.  Testes  borracius  den  paschal  et  P.  F.  Actum  est  hoc  pridie  idus 
nouembris.»  (Man.  ler  fol.  5.  y  6)  (1). 

«Quod  Eg-o  Montagut  de  reurich  concedo  uobis  P.  reurich  fratri  meo 
quom  sum  a  uobis  bene  paccatus  de  illis  .CC.  sol.  monote  ternalis  barch.  (|uos 
milii  debebatis  racione  frarcsche  siue  legitime  parentum  meorum:  ita  quod 
de  cetero  non  possim  petere  dictos  donarlos:  et  absoluo  borracium  paschal 
et  bn.  guilibert  de  fidejussione  quam  fecerunt  mihi  pro  supra  dictis  denariis. 
(Testes)  bg   de  sala  de  yorba  et  R.  piquerii.»  (Ibid.  fol.  9.) 

«Quod  Ego  M'^  uxor  P.  reuric,  cum  consilio  mariti  mei,  diffinio  et  euachuo 
uobis  Glla.  tixidora  omne  jus  et  fraiiscametligitimam  que  mihi  pertinent  in 
bonis  parentum  meorum,  ita  quod  de  cetero  non  possim  uobis  petere  nibonis 
ucstris:  et  hoc  iuro  per  deum  et  eius  .IlII.or  euang'elia.  Actum  est  hoc  .VIII. 
idus  decembris.  Testes  R.  piquerii  etborraz  paschal  et  bn.  g-uilibort.»  (Ibid.) 


XXIX.— 1259.  Pactes  matrimonials. 

«Ego  Gennariixs  don  blanch  et  uxor  mea'Er.  damxis  Mascharose  filie  nos- 
tre ct  uiro  tuo  G.  uitali  .M.  ss.  dotis  ratioue,  etfiliis  ac  filiabus  a  uobis  ambo- 
bus  natis  ac  uiuis,  no  alus,  in  hunc  modum:  quod  si  forte  ab  hac  uita  absque 
prole  legitima  transmigraueris  predicti  mxmi  nobis  uel  nostrum  ospicium 
regenti  succossissent;  nisi  tantum  .C.  ss.  quos  ad  tuas  habuisscs  uoluntates.» 

«Quod  nos  G.  uitalis  et  filius  meus  G.  uitalis  promitimus  uobis  J.  rosoli 
et  Matheum...  deffendere  ab  omni  dampno  qxiocumquo  ab  illa  fideijusione 
quam  pro  nobis  fecistis  januario  den  hlanch,  silicot  de  .CCCC.  sol.,  ita  quod 
si  aliquis  casus  exienerit  quod  non  possit  fieri  matrimonium  inter  G.  uitalem 
et  Mascharosam  filiam  januarii  den  blanc,  quod  reddamus  ci  inter  duos  anuos 
.CCCC.  sol. — Actum  est  hoc  .III.  kal.  Octobris.  testes:  P.  gazul  et  P.  de 
naari.» 


(1)     L'escroix  de  200  sous,  sumat  ab  son  dot  de  400,  fan  600  sous.  Axis 
s'explica  la  aparent  contradicció  de  ac^uest  document. 


320  RErAs    d'un   manual    notarial    del    temps    de   JAUME  I 

«Quod  ogo  G.  iiital  facio  sponsaliciíim  tibi  Mascharose  ex  Quingentis 
solidis,  quos  saluo  tibi  ciim  illis  .M.  solidis  qiios  de  tuo  proprio  in  meo  posse 
detulisti,  scilicct,  súper  medictatem  omnium  rerum  meanim  preseutium  et 
futurarum:  et  dono  tibi  medietatem  in  emptionibus  et  adquisitionibus  quas 
simnl  faceremus.  .XV.  kal.  septembi-is.  testes  A.  de  medianis  et  A.  de  miro. 

«Ego  G.  uitalis  hercdito  te  G.  uitalis  filium  meum  de  ómnibus  bonis  mcis 
que  uel  quos  babeo  infra  terminum  queralti  neque  in  uilla  pulcri  prati,  siue 
in  aliis  locis,  in  hunc  modum,  quod  insimul  maneamus  et  de  ómnibus  pre- 
dictis  sim  dominus  et  potentissimus  in  omni  xiita  mea,  et  ego  nunc  (?)  regem 
ospicium  nostrum  qucmadmodum  acte  (ante  ?)  et  feci:  ueruntamen  si  tu 
ñlius  meus  prenotatus  G.  non  te  haberes  erga  nec  siant  deberes,  retineo 
medietatem  totius  donationis  nótate,  de  que  possim  ducere  etprouidere  mihi 
in  omni  uita  mea  et  mea  necessària  faciendo:  post  obitum  uero  meum  reuer- 
tatur  dicta  tota  medietas  tibi  dicto  G.  Àdhuc  retineo  .C.  sol.  ad  meam  uo- 
luntatem  in  dicta  donatione  siue  pro  redemptione  anime  moe.  ítem  retineo 
.CC.  sol.  pro  hereditatione  filii  mei  Bgi,  qiios  habeat  pro  parte  legitima 
siue  fratrisca.  ítem  concedo  tibi  quod  possis  saluare  súper  medietatam  dicti 
doni  dotem  quam  recipis  a  Geniiario  blanch  suc  filie  Mascharose,  ratione 
scilicet  .M.  sol.  cura  suo  augmento,  quod  .CC.  sol.  habeat  filius  meus  bg.  pro 
illis  .CCCC.  sol.  quos  ei  ex  alia  moneta  assignaui.  Testes  A.  de  medianis  et 
A.  mironi  et  R.  uitalis.» 

«Quod  ego  G.  uitalis  filius  G.  uitalis  promito  uobis  Genuario  deu  blanc 
et  uxori  uestre  Er.  quod  quum  filia  uestra  Mascharosa  peruenerit  ad  ctatem 
promptam  facicndi  matrimonium  quod  continuo  ducam  eam  matrimonialitcr 
sicut  mos  est  in  ecclesic  dci;  et  ita  promito  complere  in  fide  absquc  omni 
dolo,  et  si  forte  ad  istam  promissionem  defecero,  uel  aliam  transmutauero 
uoluntatem  .C.  Mazmudinas  amisissem  pro  pena,  quas  assig-no  uobis  súper 
ómnibus  bonis  meis.  Versa  uice  ego  Genuarius  blanch  et  uxor  mea  Er.  pro- 
mittimus  uobis  dicto  G.°  quod  continuo  quod  filia  mea  Mascharosa  peruene- 
rit ad  etatcm  quod  ualcat  tecum  faceré  matrimonixim  in  facie  ecclesie,  quod 
nos  compleamus  et  faciamus  compleri  dictum  matrimonium  absquc  omni 
fuga,  et  si  forte  in  hoc  fachnus  tibi  repulsara  in  hac  proraissione,  tibi  dabi- 
mus  quod  araissemus  de  nostro  proprio  .C.  Mazmudinas  quas  habuisses  súper 
ómnibus  bonis  nostris  et  utorquc  nostrum  tactando  .IIII.  euangelia,  omnia 
predicta  proraitiraus  obseruare.  Testes  A.  de  medianis  et  bn.  jo.  et  R.  uitalis, 

«Quod  ego  Janiiarius  den  blanch  et  uxor  mea  Er.  proraitiraus  tibi  G.  ui- 
talis et  filio  uestro  G."  paccare  .M.  sol.  ratione  exouarii,  ex  quibus  .M.  sol. 
proraitiraus  uobis  paccare  in  primo  festo  uenturo  sti.  Michaelis  septembris 
.CCCC.  sol.  et  in  primo  festo  uentui'o  ste.  M^  angusti  .CCL.  sol.  et  in  primo 
festo  uenturo  natalis  dni.  .L.  sol.  et  postea  de  festo  natalis  dni.  .C.  sol.  quo 
usque  dicti  .M.  sol.  uobis  sint  porsoluti  dando  uobis  firmancias  jo.  prunera, 
A.  Guillermo  et  f.  de  figuerola  et  p.  f .  de  sta.  columba  et  G.  de  tiraor.  quis- 
que pro  toto.  testos  R.  uitalis  et  G.  uitalis  ])resbitcr  et  A.  de  mediano.  Actura 
hoc  .XV.  kal.  septembris  anuo  dni.  .M.CC.L  IX.»  (Man.  ler,  full  2«  y  3er). 

«Quod  nos  G.  uitalis  et  filius  noster  J.  uitalis  ])roraitiraus  uobis  Januario 
den  blanch  et  uxori  vostre  Er.  quod  de  isto  festo  sti.  Michaelis  usque  ad 
imuih  annum  ducam  ego  G.  uitalis  fllius  predicti  G.  uitalis  filiara  uestrara 
]\Iascharosara,  et  si  forte,  quod  deus  auertat,  aliquid  quarum  euenerit  quo 
nou  possit  fieri  matrimonium,  nos  ambo  proraitiraus  uobis  Januario  et  iies- 
tris  reddore  .CCCC.  sol.  quos  a  uobis  in  nuniis  rccepinixis,  dando  uobis  fidei- 
jussores  bn.  rossoUi  ot  Matheura  de  figuerola,  unus(iuisque  pro  toto.  actum  est 
hoc  III.  kal.  octobris.  testes  P.  Gazul  et  G.  uitalis  presbiter.»  (Ibid.  fol.  3.) 


JOAN   SEGURA,    PVRE.  .•521 


XXX.  —  1259.  Pactes  matrimonials 

«Quod  nos  G  cabeza  et  u.xor  nostra  bg-a.  insiniul  hereclitanms  nos  V. 
cabeza  íiliuní  nostrum  de  ómnibus  bonis  nostris  niobilibusot  inniobilibiis  que 
uel  quos  habenius,  possidonius  uel  possidere  ali(|iio  modo  uol  raciono  infra 
terminum  aquilonis,  nec  in  uilla,  uel  in  alus  loci.s  propiíKjuis  liabomus:  (in) 
hunc  modum  lianc  donationem  tibi  facimus,  quod  insimul  manoamus  et  de 
ómnibus  simus  dni.  et  potentissimi  pro  bono  et  non  pro  malo,  e(  uiuemus 
siue  si  uiuo  ad  profectum  ospicii,  (juemadmodum  usquo  ad  bodiernum  diem 
perniansimus.  Preterea  retinemus  duo  milia  sol.  pro  heredatione  aliorum 
íiliorum  nostrorum  siue  íiliarum  naso...  et  nascendorum.  Vero  de  istis  ijuniis 
habeat  mayor  íilia  Raymunda  D.  sol.,  et  aliosD.  babeat  M.'^,  et  G.  .C.  sol  et 
R.  .C.  sol.  et  si  fortt'  unus  istorum  transmig'rauerit  al)  hac  uita  jiorcio  illius 
uel  illorum  ad  ospicium  reuertatur:  et  adhuc  damus  tibi  licenciam  siue  con- 
cedimus  quod  possis  obligare  medietatem  dicte  donationis  pi-o  dote  siue  aug- 
mentacione  Guilielme  nepote  A.  de  mediauis  cum  qua  matrimonium  con- 
traeré affectas,  scilicet  i)ro  .DCCC.  sol.  quos  ab  ea  recepisti  cum  eorum 
augmento:  et  retinemus  in  fine  nostra  .CC.  sol.  Actum  est  hoc  .XVII.  Ual. 
nouemhris.  Testes  Bg.  ninot  et  R.  de  uiciana  et  bg.  cabeza.  Actiim  est  hoc 
(iridie  idus  octobris.» 

«Quod  ego  A.  de  mediauis  promito  uobis  G°  cabeza  et  iixori  nostre  et  P. 
filio  uestro  et  uestris  quod  faciam  ñeri  matrimonium  inter  A.  nepotem 
meum  et  filiam  uestram  Gllam.  quando  uenex-int  ad  perí'ectam  etatem:  et  si 
ad  hanc  promissionem  aliquam  repulsam  siue  dilationem  uobis  dabo,  quod 
(lodissem  uobis  .L.  áureos  pro  pena,  et  de  hoc  dono  uobis  fidejussores  G.  vita- 
lom  et  P.  F.  et  benegint  mecum  et  sine  me.  Versauice  ego  G.  cabeza  et  uxor 
mea  ])romito  uobis  A.  de  mediauis  quod  faciam  complori  matrimonium  filie 
mee  cum  predicto  A.  nepoti  uestro:  et  do  fidojusores  brunet  et  bg.  filius 
meus  et  G.  calaf.  XVII.  kal.  nouembris.  Testos  G.  uitalis  et  brunetus  et  P. 
uitalis.» 

«Ego  P.  cabeza  fació  uobis  Gllo.  sponso  mee  nepote  A.  de  mediauis  fació 
tibi  sponsalicium  de  DCCC  sol.  cum  suo  aucmento  super  medietatem  omnium 
bonorum  meorum  presentium  et  futurorum:  et  dono  uobis  .C.  sol  ad.  tuam 
uohintatem.  et  habeamiis  medium  ])or  medium  emptionis  et  acaptes  ([uas 
fecerimus  insimul.  XVII.  kal.  nouembris.  Testes.  G.  uitalis  et  brunet... 
viciana.» 

«Quod  ego  A.  de  mediauis  uepos  A.  de  mediauis  cum  consilio  et  uolun- 
tate  auunculi  mei  et  aliorum  amicorum  fació  tibi  Gllo.  uxori  mee  sponsali- 
cium do  CCCC  sol.  sui)er  medietatem  omnium  bonorum  meorum  prosencium 
et  futurorum:  et  do  tibi  .C.  sol.  tue  uoluntati,  et  habeamus  insimul  emi)tio- 
nes  et  acaptes  quos  insimul  fecerimus.» 

«Quod  ego  A.  de  mediauis  habens  locum  vidiani  et  ¡)eretoue  sororis  moi 
super  ómnibus  bonorum  eorum,  heredito  te  A.  de  mediauis  nepotem  meum 
de  ómnibus  honoribus  et  domibus  et  de  omuia  uascula  os]ñcii,  et  de  ómnibus 
pertinentibus  ad  ospicium  et  de  uno  pare  boum  et  de  .VI.  migoriis  tritici  et 
de  indumontis  sororis  tue  Glle.  quos  eiúem  te  dono;  dando  tibi  posse  quod 
possis  sainare  sponsalicium  uxori  tue  Glle.  super  medietatem  dicti  doni; 
tamen  retineo  CL  sol.  pro  parte  et  legitima  et  alios  .L  Alicsendi  sororis  tue: 
et  soluantur  predicti  .L.  predicte  Guerjildone  usque  ad  .V.  anuos,  et  alios... 
sol.  usque  ad   VII.  anuos.» 

31 


322  UKPÁS   d'un    manual    notarial   del   temps    DB   JAUME  I 

«Quod  cgo  bg'a.  iixor  F.  de  corneliano  cuiu  consilio  et  uoluntate  mariti 
inei,  ct  cg'o  Raymunda  et  GUa.  cabeza  cum  uoluntate  maiñti  mei  P.  cabeza, 
et  Geralda  ct  Elicsen  sórores  (aquest  nom  està  borrat  ab  una  barra)  difñni- 
inus  ct  cuacuamus  tibi  A.  de  medianis  fratri  nostro  omnes  honores  et  posses- 
siones  et  omnia  alia  sedencia  et  mouencia  que  fuerunt  parentes  nostri  (sic) 
quondarn;  et  concedimus  tibi  quod  habuimus  legitimas  siue  frarischas  de 
ómnibus  bonis  parentum  nostrorum;  et  faciendo  tíbi  pactum  in  predictis 
bonis  ulterius  de  non  petendo:  et  hec  iuramus  ])er  deum  et  eius  sta.  .IIII. 
euangclia.» 

«Quod  nos  G.  cabeza  et  uxor  nostra  bga.  et  tilius  nostcr  P.  promitimus 
uobis  A.  de  medianis  filio  Vidiani  et  peretone  quod  si  GUa.  sóror  tua  deces- 
serit  sine  filiis  ex  me  P.  cabeza  procreatis  ad  antequam  uenirent  ad  perfec- 
tam  etatem,  quod  daremus  tibi  et  uxori  tue  Glle.  pro  legitima  sua  .DCCC. 
sol.;  pro  quibus  octingentis  sol.  obligamus  tibi  et  uxori  tue  et  ómnibus  ues- 
tris  omnia  bona  nostra  mobilia  et  inniobilia,  presentía  et  futura.  Vice  uersa 
ego  iam  dictus  A.  promito  uobis  G.  cabeza  et  P.  filio  uestro  et  ómnibus  ues- 
tris»  (i*es  més). 

«Quod  nos  G.  et  R.  et  Raymunda  et  M.'^  et  Glla.  filii  G.  cabeza  et  uxoris 
eius  bge.  matris  nostre  omnes  parit?r  deffinimus  uobis  P°  cabeza  fratri  nos- 
tro  omnia  bona  sedencia  et  mouencia  que  nobis  pertinent  racione  legitima- 
rum  siue  frarischarum  parentum  nostrorum.  Concedendo  nos  esse  bene 
pacatos  de  frarisquis  ct  legitimis  quas  in  l)onis  parentum  nostrorum  expec- 
tabamus  habere:  faciendo  tibi  pactum  ulterius  de  non  iietendo  in  dictis 
bonis.» 

«Quod  nos  G.  cabeza  et  uxor  nostra  bga.  et  filius  noster  P.  cabeza,  debe- 
mus  et  omnino  promitimus  paccare  uobis  G  et  R.  et  Raymunde  et  M.e  filiis 
nostris  Duo  millia  sol.  de  quibus  promitimus  tibi  Raymundi  paccare  .D.  sol. 
ratione  tue  legitime  in  isto  anuo;  et  si  nos  tibi  magis  iioluerimus  daré  ultra 
.D.  sol.  de  illa  aucmentatione,  promitimus  tibi  paccare  in  (luolibct  anno  .C. 
sol.  doñee  tibi  sint  completa  siue  persolute  donatio  a  nobis  tibi  facta  et  te 
existente  persoluta:  promitimus  tibi  Me  paccare  .CCC.  sol.  de  illis  quingen- 
tis  solidis  (juos  tibi  assignauimus  ratione  tue  legitime  et  de  anno  in,  annum 
.C.  sol.  doñee  tibi  predicti  .D.  sol.  sint  soluti:  promitimus  tibi  G.  his  perac- 
tis  paccare  .C.  sol.  et  post  te  in  alio  anno  promitimus  tibi  R.  in  alio  anno  .0. 
sol.»  (Man.  l.er  fol.  4  y  5). 

«Quod  ego  Bga.  de  corneliano  et  Raymunda  et  Glla.  et  Queraldona  et 
Elicsendis  filie  iiuondam  Vidiani  et  Peretone,  deffinimus  et  euachuamus 
uobis  A.  de  medianis  fratri  nostro  omnem  frarisquam  siue  legitímam  que 
uobis  pertinet  in  bonis  jiarentum  nostrorum  ([uondam:  ita  quod  de  cetero  in 
predictis  bonis  non  possimus  petere  siue  demandare  partem  ñeque  fraris- 
cham  aut  legitimam,  imo  concedimus  iiobis  nos  bene  esse  paccatas,  et  poni- 
mus  silencium  de  non  pretendo:  et  hoc  juramus  per  deum  et  eius  .IIII.o'' 
euangelia:  saluis  .C.  sol.  nobis  Gueraldo  et  Elicsondi  rctentis.»  (Ibid.  fol.  8). 

«Quod  E.  Bga.  filia  P.  de  medianis  (luondam,  cum  consilio  et  uoluntate 
mariti  mei  P.  g'azul,  dono,  al)soluo  et  diffinio  uobis  A.  de  medianis  filio  Vi- 
diani et  peretone  quondam,  illos  domengcs  quos  bn.  de  medianis  et  p,  de 
medianis  et  Vidianus  acaptauerunt  dni.  P.  de  queralto  et  A.  de  timor,  ct 
etiam  domos  quas  habemus  in  uilla  pulcri  prati,  et  illos  honores  qui  fuerunt 
.A.  henlonc,  et  omnia  alia  ad  super  scripta  pertinencia  diffinio,  dono  et  remi- 
to uobis  A.  iam  dicto  imperpetuum:  et  ut  securior  inde  sitis  totum  hoc  su- 
perscriptum  iuro  per  deum  et  eius  sta.  .IlII.f'r  euangelia.  Testes  A.  de  que- 
ralt  et  bg.  ninot  et  bng.  uitalis.»  (Ibid.). 


JOAN   SEGURA,    1»VRE.  323 

«Koilcín  modo  eiiachuamus  nos  A.  idem  bi>.  ot  xiiro  iiestro  omnia  que 
fucrunt  F.  de  medianis,  excei)tis  domiuicaturis  supradictis  et  dornibus  do 
piilei'o  prato,  et  alus  honoribus  de  A.  lonc  et  dornibus  de  ti...  (?)  quos  Vidia- 
niis  fecit  et  iiicepit  faceré.»  (Ibid.). 

XXXI.  —  1260.  Heretament 

«Quod  ego  K.  do  albio  heredito  te  filiuin  ineum  hg.  de  ómnibus  bonis 
mcis  sedcntibus  et  moventibus,  habitis  et  habeudis  ubique:  et  retineo  pro 
hereditatioue  ñliórum  meorura  .DXX.  sol.  de  quibus  habeat  P.  pro  parte  sua 
paternali  et  maternali  .L.  sol.,  et  G.  .XL.  sol.,  et  Jacobus  .XXX.  sol.  et  filia 
mea  Saurina.  CCCC.  sol.:  et  si  predicta  Saurina  decedebat  sine  filiis  reuerta- 
tur  sua  pars  inihi  et  tibi:  et  si  aliquis  istoruní  tilionim  decedebat  sine  filiis, 
eorum  pars  reuertetur  dicte  Saurine  si  non  f uerit  adhuc  maritata,  et  si  fue- 
rit  maritata  reuortatur  ospicio:  et  retineo  me  (juod  sim  dns.  et  potens  in 
omni  uita  mea  de  i)redicta  donatione  pro  bono  et  non  pro  malo:  et  retineo  in 
fine  obitus  mei  .L.  sol.:  et  si  non  ])ossem  tecum  stare  retineo  mihi  .Ill.m  pai'- 
tem  sedencium  et  mouencium  <iue  habuerimus  ad  diem  diuisionis;  et  post 
obitnm  meum  tibi  et  tais  penitus  reuertetur.  .V.  idus  deceml)ris.  Testes  A. 
do  medianis  et  P.  de  alost  ct  bn.  jo.»  (Man.  l.er,  fol.  21). 

XXXII.  —  1260.  Aprenentatge  de  picapedrer 

«Quod  eg'o  bn.  brez  promito  uobis  G°  de  agazo  stare  uobiscum  de  isto 
festo  omnium  sanctornm  ad  tres  annos  uenturos  et  completos;  et  qued  adis- 
cam  officium  uestrum,  scilicet  picare  lapides;  et  quod  ero  uobis  fidelis  et 
obediens  secundum  posse  meum  per  ])redictum  tem])us:  et  dono  uobis  pro 
comestione  istius  primi  anni  .IIII.  migerias  et  mediamfrumenti  et  .XX.  sol. 
pro  solidata;  et  quod  ego  faciam  mihi  necassaria  in  isto  primo  (anno)  de  ues- 
titu  et  calceato:  et  per  sequentos  annos  quod  nos  faciatis  mihi  omnia  neces- 
sària mea:  et  lioc  totum  promito  uobis  atendere:  et  dono  uobis  firmanciam 
P.  artaldi.  ítem  ego  G.  de  agazo  i)romito  uobis  bno.  brecio  faceré  tua  neces- 
sària ut  superius  dictum  est,  et  quod  uestiam  te  de  panno  ylerdensi  et  faceré 
tunicam  de  stamine  forti  et  calig•as  de  blanqueto  de  narbona  quando  tu 
uolueris,  et  daré  unum  martellum  et  unam  escodam  et  unum  tallium  et  .1. 
plumbum  et  unam  paletam  ferream.  Actum  cst  hoc  .XIIII.  kal.  nouembris. 
Testes  G.  Velul  et  P.  espelta,  A.  canela.»  (Man.  l.er,  fol.  19). 

XXXIII.  - 1246.  Venda  d'un  esclau  serrahí 

«GUma.  uxor  Pi  T.  de  cernerá,  vendo  uobis  Gllmo.  Romeu  de  zacouiera 
.1.  meum  saracenum  pro  precio  .C.II.  sol.,  de  quil)us  recipio  a  te  modo  in 
presenti  .LII.  sol.  et  sum  bene  ])accata;  et  si  predictus  sarracenus  potuero 
tibi  facero  bonum  jiredictum  saracenum  in  festo  Me  augusti  tu  tenearis  mihi 
persohiere  illos  .L.  sol.  (jui  romanent  in  festo  (no  diu  quina  festa):  et  si  face- 
re  non  jiotero  (bonum)  ego  reddam  uobis  .LII.  sol.  predictos:  et  si  ego  uel 
meus  maritus  predictum  predauit  ¿ndenanerit  dictum  saracenum,  uel  ali- 
(piis  pro  nobis,  tenear  uobis  reddere  predictum  sarracenum  (ó  tenearis  nobis 
reddere  predictum  sarracenum).  Dono  u.obis  fidejussorem  G.  de  munleo,  qui 
teneatur  uobis  usque  ad  festum.  —  Testes  Guerau  de  rocamora  et  pelegri: 
nonis  Junii.»  (Man.  l.er,  fol.  70). 


324  REPÀS   d'un   manual   notarial   del   temps   de  JAUME  I 

XXXIV.  —  1260.  Qüestió  entre  lo  Rector  de  Santa  Coloma  y  lo 

majoral  de  Bell-lloch 

«Notum  Sit  cunctis.  Quod  contenció  erat  inter  A.  de  medianis  capellanum 
ste.  columbe  de  Marcha  et  G.  mir  tenentem  locum  et  procurantem  ste.  Me  de 
pulcro  loco,  súper  quasdam  petitiones  et  querimonias  pecunias  ?  ex  parte 
dicti  A.  de  medianis  et  ex  parte  scilicet  dicti  G.  mir:  petebat  ipse  A.  primo  et 
I)rincipaliter  honorem  qui  extractus  erat  de  campo  qui  erat  ante  ecclesiam 
ste.  Me  de  ])ulcro  loco  et  pertinebat  ad  ecclesiam  ste.  columbe,  et  quedam 
alia  que  continentur  in  ipso  instrumento  quod  factum  fuerat  ab  episcopo 
vicensi  inter  dictum  A.  et  dictum  G.  et  ecclesiam  ste.  M.^  et  ecclesiam  ste. 
columbe:  scilicet  conquerebatur  dictus  G.  quod  dictus  A.  non  obseruabat 
illud  quod  positum  fuerat  in  instrumento  facto  ab  episcopo  inter  ecclesias 
iam  dictas  ste.  Me  et  ste.  columbe:  unde  ita  determinatum  est  de  uoluntate 
amborum  in  presentía  fratris  P.  de  ecclesia  et  fratris  A.  de  otina  et  Gi  de 
sta.  columba  et  P.  artaldi  et  Bni.  bufil,  G.  belul,  A.  de  sto.  genesio,  P.  clere- 
zo  et  aliorum  multorum  proborum  hominum  illius  loci  ste.  columbe,  quod  A. 
de  medianis  capellanus  eiusdem  ecciesie  ste.  columbe  donat,  laudat  et  con- 
cedit ipso  G.  dicto  procuratori  totum  quod  tenet  de  iam  dicto  honore  suo  et 
ecciesie  ste.  columbe  sicut  est  infra  et  post  pai'ietes  <]ue  modo  constructi 
sunt  per  ipsum  Gllum.  i)rocuratorem  sicut  modo  ibi  positi  sunt,  deo  et  beate 
Me  de  pulcro  loco  et  ipsi  procuratori  et  successoribus  imperpetum,  sub  tali 
condicione  quod  ipse  procurator  (et)  habitantes  in  illo  loco  reddant  sibi  cen- 
suales et  successoribus  suís  .IIII, ordenaries  monete  curribilis  barchin.  quoli- 
l)et  anno  in  festo  ste.   Me  agusti,  et  salua  sibi  parte  decime  et  primicio  si 
aliquo  tempere  ibi  aliquid  laborauerit  de  iam  dicto  honore  qui  positus  est 
inter  ipsos  parietes  et  términos.  ítem  (¡uilibet  ipsorum  promitunt  alter  ad 
alterum  bona  fide,  bona  intencione  et  sine  omni  fraude  obseruare  et  ñrmi- 
ter  tenere  et  nunquam  contrauenire  quidquid  continetur  in  ipso  instrumen- 
to facto  ab  episcopo  vicensi  inter  ecclesiam  ste.  Me  de  pulcro  loco  et  ste. 
columbe  suo  robore  inuiolabiliter  permanente.  Actum  est  hoc  pridie  kal 
januarii,  Anno  dni.  M°CC°LX".  Testes  R.  piíjuerii  et  G.  uitalis  presbiter  et, 
Benegint  et  P.  Ferrarii.»  (Man.  l.er,  fol.  22  y  23). 

XXXV.  —  1241.  Testament  y  viatge  a  ultramar 

«Quod  ego  G.  de  Lotger  uolo  pergere  ultra  mare  et  facio  meum  testa- 
mentum,  et  eligo  manumissores  meos  A.  de  medianis  rector  ecciesie  ste. 
columbe  et  P.  artad,  qui  bus  dono  plenum  posse...  omnia  bona  mea...  prout 
inferius  continetur:  in  primis  uolo  quod  omnia  debita  mea  et  injurie  per  sol- 
uantur...  et  si  obiero  in  isto  viatico  uel  si  acciperem  habitum  ordinis  omnia 
(jue  poíisideo  in  termino  ste.  colom  be  et  de  almosela  remaneant  Bondie  uxo- 
ri  Bn.  fusterii...  et  ipsa  persoluat  omnia  debita  et  lexias  et  injuria...»  Fa 
llegats  a  Sta.  Maria  de  Bell-lloch,  a  Sta.  Maria  de  Montserrat,  a  St.  Jaume 
de...  a  St.  Pere  de  Vich,  dexa  per  misses,  al  clergue  de...  «.IIII.  kal.  Agus- 
tí.» Lo  doc.  es  molt  borrat.  (Man.  l.er,  fol.  30). 

XXXVI.  —  1241.  Testament 

«Maria  rossela  facío  testamentum.  Manumissores  R.  potor  et  Bg.  de  nazari, 
accipio  pro  anima  mea  ,LX.  sol.  et  ex  illis  faciant  conuíuium  a  .XXX.  sol., 


JOAN   SKÍiURA,    I'VKK.  ;}25 

ct  ex  alios  .XXX.  sol.  dimitto  occlesie  sto.  coluinbo  .X.  sol.  pro  missis;  ad 
opera  .V.  sol.,  ad  cereiini  .XII.  ds  ,  ad  sacerdotem  (iiii  manet  curn  peregrino 
.II.  sol.,  ad  ste.  Me  doliues  .XII  ds  ,  ad  sacristiain  satictarum  crucuiu  .III. 
sol.,  sti.  petride  nicho  .XII.  ds  ,  ste.  Me  de  pulcro  loco  .XII.  ds  ,  ad  captiuos 
.XII.  ds  ,  sto.  iiincentio  nalentie  .XII.  d*^  ,  ste.  Me  de  inxmt  serad  .XII.  d»  , 
ste.  Me  de  roqueta  .XII.  ds  :  et  couñrnio  et  laudo  dona  quos  feci  ñlio  meo  B. 
et  filie  mee  nouele.»  (Man.  l.er,  fol.  43,  v.). 

Nota. — «ad  sacerdotem  qui  manet  cixm  peregrino...»  A(iuest  Peleg'rí 
era  lo  rector  de  Santa  Coloma,  que  tenia  en  sa  companyia  un  altre  sacei'dot. 
En  altre  testament  del  meteix  any  (fol.  44)  se  Ueg'eix:  «dimitto  perog'rino 
clerico  ste.  Qolumbe...» 

XXXVII.  —  Jueus 

r24o. — üebemus  tibi  lucef  de  bosoldo  judeum  de   muntblanch    (Man.  l.er, 

fol.  53. 
1243. -Isac  garcía.  (Man   l.er,  fol.  53). 

XXXVIII.  — Apellidos 

1240.— Bg.  de  Nazari  et  uxor  mea  Saurina       ....  (Man.  l.er  fol.  43). 

»      filie  mei  Subirane...  filie  Jordanete »  » 

»      debeo  tibi  Saure  et  uiro  tuo  Barbera  (barbe)     .  »  39 

»      uxor  mea  Grossa »  » 

1241. — et  filie  mee  Novele »  43 

»       Bg.  de  bonouiuere  et  conjux  mea  Sibilia  ...»  44 

»       et  uxor  mea  Perrera »  45 

»      debemus  tibi  Borras  paschal  de  sta.  coloma  ,     .  »  46 

»       et  uxor  mea  Saura »  47 

1242.— et  iixori  tue  Bondia »  47 

»      et  uxor  eius  Borraza »  » 

1243. — Testes  P.  de  candela,  uenral,  P.  deu  ilagrassa     .  »  49 

1245.—  Ego  pascheta  que  modo  vocor  Nina  Guiliberta.  »  62 

»      dono  tibí  Bone  Matri  mee  .CCCL.  sol »  63 

»      Testes  Duran  dez  auela.     . »  » 

»      filio  meo  Rumeo -. »  64 

1246.— Venrellus  Granellus  et  uxor  sua  R'^ »  69 

»      dimitto  filie  mee  fresche  .IIII.  migerias  bladi     .  »  69 
»      afrontat...   de   .111.'^  (parte)  cum  balagario  de 

muntfret »  * 

»      de  .IIII.*  parte  in  honore  dena  Alegreta  .     .  »  » 

1246.-  Glls.  stephani »  '^0 

»      dimitto  Anglesie  filie  mee »  * 

»      damus...  b  cugul  dagaço  et  uxori   tue   Astru- 

gue  .1.  troz  de  tei'ra .  *  '^ 

1247.— Testes,  Barbaranus  candela »  70 

»       dimitto  Perrario  et  filiis  ([uos  ab  ipso  babeo.     .  »  72 

12.Ó9.— Ego  Simón  den  paschal »                       1 

»      Bga.  de  riuo    de   buxo...  Era  proi)rietaria  del 

mas  de  Riudeboix:  probaSlement  hi  residía     ...»  1 


826  REPÀS    DUN    MANUAL    NOTARIAT.    DEL    TEMPS    DE   JAUME   I 

1259    Ego  Geinxarius  denblanch .     . (Man.  l.er  M-   2). 

»      Ego  P.  artaldi »  í-i 

»       Ego  G.  de  ualclara  et  hg.  de  timor »  3 

»       Ego  A.  de  medianis »  4 

»      filia  mea  Seluaneta »  6 

»       P.  de  agualada »  H 

»      iixor  mea  ceriiaria ...  »  9 

»      bn.  de  rabinat »  10 

»       R.  uidal  et  Cardona  de  muntleo »  11 


JoAií  Segura,  Pvre. 


Don  Jaime  I  de  Aragón  y  la  Orden  de  Nuestra 
Señora  de  la  Merced 


I 

La  fundación  de  una  orden  militar  para  combatir  á  los  enemigos 
de  la  Fé  y  redimir  cautivos  cristianos,  enaltece  la  figura  del  Con- 
quistador, ya  que  el  hecho  se  considere  como  un  hecho  meramente  po- 
lítico, ya  se  busque  su  origen  en  el  orden  sobrenatural.  Tanto  en  Cas- 
tilla como  en  Aragón  y  Cataluña  había  mucho  antes  del  siglo  xiii 
quien  se  dedicaba á redimir  cautivos  cristianos;  más  estaba  reservada 
para  Don  Jaime  I  la  fundación  de  un  instituto  ilustre,  que  por  espacio 
de  varios  siglos  practicara  en  el  grado  más  heroico  esa  obra  de  cari- 
dad. En  Castilla  estaban  los  alfaqueques  ó  redentores,  y  en  Aragón  y 
Cataluña  alguien  indudablemente  cuidaba  de  redimir,  pues  ya  en  el 
siglo  X  se  dejaban  mandas  con  tan  laudable  objeto  (1).  Esas  redencio- 
nes, sin  embargo,  es  lo  más  probable  que  se  concretaron  en  nuestra 
patria  á  casos  particulares,  y  las  más  veces  con  acepción  de  personas. 
Don  Alfonso  II  trató  de  darles  un  carácter  más  general,  para  lo  cual 
determinó  fundar  una  orden  religiosa,  cuyo  principal  objeto  fuera 
redimir  á  los  ñeles  que  se  hallaban  en  poder  de  sarracenos.  Las  ren- 
tas de  la  nueva  institución  deberían  emplearse  en  la  redención  de 


(1)  Para  que  sirva  tle  ejemplo,  citai'é  un  testamento  otorgado  en  Cata- 
luña el  año  1020.  Dice  así:  Et  concedo  ad  Chixelo  Mater  iam  dicto  Bouifilio 
Mancusos  H  de  Auro  et  ad  Roselló  Mancuso  I  et  moneo  Ego  Somofrodo 
Flavlo  simul  cum  elemosinarios  meos  qui  michi  debet  et  uncías  novem  de 
Auro.  Ut  si  mors  michi  advenerit  intra  Triginta  dies  redimere  miclü  faciat 
captivos  per  absolucionem  peccatorum  meorum.  etc.  Facto  Testamento  VIH 
kalendas  Octuber  anno  XXIII  regnantc  Roberto  Rege  Francorum.— A.  C.  A., 
pergaminos  del  conde  D.  Berenguer  Ramón  I,  n.°  24. 


828    DON  JAIME  I  Y  LA  ORDEN  DE  XTRA.  SRA.  DE  LA  MERCED 

cautivos,  en  la  hospitalidad  y  en  ayudar  á  los  caballeros  que  comba- 
tían por  la  fe  de  Jesucristo.  Mandó  edificar  una  casa-hospital  en  la 
villa  de  Terol,  (Teruel),  la  cual  se  llamaría  en  adelante  Hospital  del 
Santo  Redentor,  donde  con  la  ayuda  de  Dios  se  observaría  la  caridad 
y  religión,  y  se  fomentaría  la  misericordiosa  obra  de  redimir  cautivos, 
ya  (jue  éste  híibía  sido  el  principal  objeto  de  la  fundación.  Ordenó 
que  las  demás  casas  estuvieran  sujetas  á  la  de  Teruel,  que  su  superior 
fuera  el  Maestre,  á  quien  prestarían  obediencia  todos  los  frailes  de  la 
Orden,  y  asignóles  la  regla  del  Cister,  regla  que  con  especial  confir- 
mación del  papa  Alejandro,  observaban  ya  los  religiosos  de  Alfambra. 
Les  dio  en  la  villa  de  Teruel  un  huerto,  un  molino  y  doce  yugadas  de 
tierra  con  perpetuo  derecho  de  posesión,  los  hizo  señores  de  Castellot 
(Castellote)  con  los  términos  y  pertenencias  que  entonces  poseía  y  los 
que  en  adelante  pudiera  adquirir,  los  favoreció  con  otras  donaciones, 
exenciones  y  privilegios,  y  tomó  á  la  Orden  bajo  su  real  protección, 
amenazando  con  caer  en  su  desgracia  y  la  pena  de  mil  áureos  al  (|ue 
temerariamente  la  damnificara  en  bienes  y  personas,  y  por  último 
dispuso,  que  á  los  nuevos  frailes  se  unieran  los  religiosos  de  Alfam- 
bra, formando  con  ellos  un  solo  cuerpo,  in  augmentum  ordinis  siii 
et  in  augmentum  Ilospitalis  Sti.  Redemptoris.  La  unión  se  efectuó 
con  el  asentimiento  de  Rodrigo  Gonzalbi,  comendador  en  Castilla  y 
Lugarteniente  del  Maestre,  de  Juan  Garceç,  comendador  de  Alfam- 
bra, y  de  todos  los  demás  frailes,  quienes  desde  entonces  fueron  sub- 
ditos del  Maestre  que  presidía  en  el  Hospital  del  Santo  Redentor. 
Extendióse  la  escritura  de  fundación  y  dotación  en  la  ciudad  de 
Huesca  «....  mensis  Octobns  anno  domini  M°  C"  LXXX°  VIII°  Era 
millesima  ducentésima  vigésima  sexta.  »  Autorizóla  el  notario  Pedro 
Nováis,  por  mandato  de  su  señor  el  Rey.  Se  nombran  en  la  escritura 
á  R.,  obispo  de  Huesca;  R.,  obispo  de  Zaragoza;  J.,  obispo  de  Tara- 
zona;  B.,  obispo  de  Lérida;  Sancho  de  Horta,  Mayordomo  de  Su  Ma- 
gestad;  Peregrin,  Sénior  en  Barbastro:  (íalindo  de  Naja,  en  Lusia; 
Juanule  Berga,  en  Huesca;  Ferrando  Rodrigo,  en  Daroca;  Berenguer 
de  Entenza,  en  Zaragoza;  Artal-o,  en  Alaón,  y  Martin  Pérez,  en  Pina. 
=  Fueron  testigos:  Raimundo,  obispo  de  Htresca;  Sancho  de  Orta, 
Eximen  de  Artosella:  Juan,  de  Bergua;  Asalito  Pedro  Sase;  Ferrando, 
de  Daroca,  y  Pedro,  de  Aresa  (1).  Ignoro  si  los  frailes  del  Santo  Re- 
dentor llegaron  á  poner  en  ejercicio  la  misión  difícil  de  redimir  cauti- 
vos, })ucs  son  muy  contadas  las  noticias  que  de  ellos  tenemos.  La 
mayoría  de  los  historiadores  no  supieron  ni  que  habían  existido,  y  yo 
sólo  puedo  decir,  que  en  29  de  abril  de  1196  se  unieron  á  los  religio- 
sos del  Temple,  unión  que  más  tarde  fué  confirmada  por  el  papa 
Celestino  III  (2).  Varias  pudieron  ser  las  causas  que  motivaron  á  los 
ocho  años  de  vida  la  desaparición  de  esta  orden  militar;  para  mí  la 


(1)  A.  C.  A.  K.  2,  fol.  (58. 

(2)  A.  C.  A.  Bularlo  Leg.  2,  Celestino  III,  n.°  2. 


FU.    FAUSTINO    D.    (iAZUl.LA  ."521) 

causii  pi'inc'ii)al  no  fué  otra  sino  la  misma  «grandiosidad  de  la  empresa. 
Para  ir  á  redimir  cautivos  se  necesitaban  la  abnegación  y  el  heroismo 
de  un  mártir,  y  esto  no  lo  dan  los  señores  del  mundo.  El  hombre  para 
imitar  á  Jesucristo  en  el  oficio  de  redentor,  debía  recibir  los  auxilios 
del  Cielo. 

]\Iás  tarde  apareció  la  orden  de  la  Santísima  Trinidad,  c[uc  también 
se  dedicó  á  la  redención  de  cautivos;  pero  los  padres  trinitarios  no  se 
(juedaban  en  rehenes  para  darles  libertad,  ni  empleaban  en  su  reden- 
ción más  (jue  la  tercera  parte  de  sus  bienes  y  aún  con  cierta  limita- 
ción. Esto  hacía  que  las  redenciones  fueran  menos  frecuentes  y  poco 
numerosas,  bastando  apenas  para  remediar  las  necesidades  de  Fran- 
cia en  donde  dicha  Urden  había  nacido  (1).  En  Arag'ón,  donde 
tan  necesarias  eran  las  redenciones,  por  ser  nuestras  costas  las  que 
daban  más  contingente  de  cautivos,  no  hallo  indicio  de  esas 
expediciones  arriesgadas  hasta  los  últimos  años  del  reinado  de 
Pedro  II.  El  joven  francés  Pedro  Nolasco,  que  huyendo  de  su  patria 
infestada  por  la  heregía  se  vino  á  Barcelona  á  principios  del 
siglo  XIII,  (2)  fué  el  primero  que  sacó  de  las  mazmorras  centenares  de 
cautivos.  Antes  de  fundarse  la  orden  de  la  Merced,  efectuó  seis  re- 
denciones, cinco  en  Valencia  y  una  en  Mallorca,  gastando  en  las 
cuatro  primeras  su  rico  patrimonio  para  sacar  del  poder  de  los  sarra- 
cenos unos  mil  doscientos  cristianos.  En  las  otras  dos  redimió  los  (jue 
pudo  con  las  limosnas  de  los  fieles.  El  fué  también  quien  organizó 
una  cofradía  ó  hermandad,  en  la  que  se  alistaron  muchos  jóvenes  de 


(1)  Las  redenciones  efectuadas  por  los  padres  trinitarios  nunca  i)udi<!- 
rou  compararse  con  las  nuestras.  He  aquí  el  testimonio  de  un  autor  nada 
sospechoso :  las  redenciones  que  hacen  los  religiosos  mercenarios  de  España, 
dice  un  trinitario  francés,  son  sin  comparación  mucho  más  numerosas  que 
las  nuestras-,  nosotros  sólo  rescatamos  unos  pocos  cautivos  y  aun  á  costa  de 
muchos  años  y  fatiga,  de  modo  que  ellos  son  unos  astros  y  nosotros  sus 
rayos.  Es  preciso  (pie  hagamos  iiu  esfuerzo  extraordinario  pava  rescatar 
cien  esclavos,  y  nunca  se  llevan  ellos  menos  de  tres  ó  cuatrocientos.  Como 
la  España  tiene  una  costa  muy  extensa  vecina  á  la  de  Berbería,  están  más 
en  peligro  sus  naturales  de  ser  presos  por  los  piratas;  pero  si  numerosas  son 
sus  pérdidas,  pronto  les  sigue  el  rescate ;  y  nosotros,  aunque  nos  vanaglo- 
riamos de  cristianísimos,  no  soinos,  sin  embargo  los  que  más  hacemos  en  la 
redención  de  cautivos  cristianos.  En  esto  España,  que  es  nuestra  victoriosa 
rival  en  la  propagación  de  la  fe,  nos  vence  y  aventaja  de  mucho,  y  la  ver- 
dad me  obliga  á  confesar  esta  derrota.»  —  Padre  Luciano  Heraixlt.  Ims  Vic- 
torias de  la  Caridad,  ó  relación  de  los  viajes  hechos  en  Berbería...  etc., 
citado  ])or  el  Barón  de  Hbnrión  en  la  Historia  general  de  las  Misiones. 
Tomo  II,  pág.  338.  — Barcelona,  1863. 

(2)  No  se  sabe  cuando  San  Pedro  Nolasco  vino  á  Cataluña.  El  P.  Zumel 
en  su  opúsculo:  De  Vitis  Patrum  (1588)  dice  que  ya  estaba  en  Barcelona  el 
año  1203;  el  cronista  Remón  opina  (jue  llegó  el  año  1217,  pero  sin  funda- 
mento alguno.  Lo  otro  es  lo  más  probal)le,  dado  lo  (pie  el  Santo  hizo  antes 
de  fundarse  la  Orden. 


330  D.    JAIME   I    Y    LA   ORDEN    DE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

la  nobleza  para  colectar  limosnas,  obra  que  si  bien  fué  muy  jírata 
á  los  ojos  de  Dios,  le  ocasionó  por  parte  de  los  hombres  disg'ustos  y 
persecuciones.  De  esta  hermandad  ó  congregación,  que  la  mayoría  de 
los  historiadores  han  confundido  con  la  orden  del  Santo  Redentor,  nos 
dejó  noticia  Don  Jaime  II  en  dos  cartas,   la  una  dirigida  al  papa 
Bonifacio  desde  Valencia  con  fecha  jividie  nonas  enero  de  1301,  (dia  4) 
y  la  otra  á  Clemente  V  desde  Barcelona  el  dia  13  calendas  setiem- 
bre (20  de  agosto)  de  130G.  «En  otro  tiempo,  dice,  algunos  seglares  de 
nuestro  reino  muy  devotos  de  Jesucristo  que  nos  redimió  con  su  pre- 
ciosa sangre,  vendieron  sus  bienes  para  redimir  á  los  cautivos  cristia- 
nos del  poder  de  los  bárbaros,  convirtiendo  el  precio  en  su  redención, 
y  después  pidiendo  públicamente  limosna  á  los  fieles  en  las  iglesias, 
redimían  con  ellas  los  cautivos  que  podían.  Y  como  el  ilustre  Don  Jai- 
me, nuestro  abuelo,  de  clara  memoria,  rey  de  Aragón,  llevado  de  su 
piedad  quisiera  fomentar  obra  tan  misericordiosa,  les  dio  el  Hospital 
de  Santa  Eulalia  de  Barcelona,  encomendándoles  que  llevaran  en  sus 
vestidos  el  escudo  real  bajo  el  signo  de  la  Cruz.»  (1).   A  esa  misma 
congregación  se  refieren  también  indudablemente  dos  escrituras  de 
probada  autenticidad.  La  una  es  del  año  1260  llamada  generalmente 
el  documento  de  los  sellos,  la  cual  después  de  decir  que  San  Pedro 
Nolasco  con  su  patrimonio  y  limosnas  de  los  fieles  hizo  las  redencio- 
nes ya  mencionadas,  añade  que  padeció  muchas  persecuciones  porque 
inducía  d  algunos  jóvenes  para  que  se  empleasen  en  obra  tan  piado- 
sa. La   otra   es   unas   memorias  que  el  Maestre  General  Fr.   Pedro 
Amerio  escribió  del  Santo.   No  la  tenemos  original,    mas   no   por  eso 
es   menos  digna   de   fe,    pues   se   trata    de   una   copia   del  siglo  xv 
admitida  por  los  vocales,  y  firmada  por  el  notario  del  capítulo  gene- 
ral celebrado  en  Barcelona  el  año  1442,  bajo  la  presidencia  del  limo. 
P.  Fr.  Nadal  Gaver.   Dice  así:  Ko  es  fácil  referir  cuantos,  y  cuan 
(¡randes  fueron  sus  trabajos  no  sólo  en  la  juventud  cuando  riendo  su 
santo  ejercicio   (de  redención)  y    que  muchos  de  los  conciudadanos 
á  imitación  stiya  vendian  sus  bienes  y  redimían  los  cautivos ;  estas 
santas  y  piadosas  obras  le  ocasionaron  gran  tempestad  (2).   Nolasco, 
empero,  veía  con  dolor  que  sus  fuerzas  no  correspondían  á  la  gran- 
deza de  la  obra  emprendida,  y  buscó  en  el  cielo,  por  medio  de  una 
oración  constante,  los  auxilios  que  no  hallaba  en  la  tierra.  En  cierta 
ocasión,  cuando  más  fervorosas  eran  sus  plegarias,  el  Señor  lo  favo- 
reció con  una  visión  maravillosa.  Dice  así  el  documento  del  año  12G0: 
«Estando  un  Viernes  Santo  meditando  en  la  Pasión  de  Cristo,  tuvo 


(1)  A.  C.  A.  Cartas  reales  n.°  1335.  — R.°  335  fol.  321.  El  objeto  que  se 
proponía  el  Roy  con  estas  cartas  era  alcanzar  la  confirmación  del  Maestre 
General  laico  á  cuya  elección  se  oponían  los  religiosos  clérigos.  Si  bien 
ambos  diplomas  no  discrepan  en  lo  sustancial  la  carta  del  año  1301,  tiene 
variantes  de  gran  importancia  (|ue  demuestran  el  estado  militar  de  los  pri- 
m  eros  mercedarios. 

(2)  A.  C.  A.  Cód.  de  la  Merced,  n.°  34  in  fine. 


im.    FAUSTINO   r>.    CAZIILLA         .  .¡■jl 

una  visión,  en  la  cual  se  le  manifestó  un  olivo  colmado  de  frutos,  y 
mnclios  hombres  que  procuraban  destrozarlo,  y  oyó  una  voz  del  cielo 
mandándole  que  lo  conservara  y  defendiese».  El  no  entendió  por 
entonces  el  signiñcado  de  esta  visión;  pero  Dios  se  lo  manifestó  des- 
pués, según  declara  el  mismo  documento  con  estas  palabras:  Por 
entonces  nada  de  esto  entendí*'),  hasta  que  este  mismo  año,  (jue  fué  el 
de  1218,  ú  4  de  las  nonas  de  agosto,  (dia  2)  (1)  dcliberautlo  consigo 
mismo  sobre  retirarse  á  un  desierto,  estando  consultándolo  con  Dios 
en  oración,  se  le  apareció  la  Santísima  Virgen  María,  y  le  mandó  (|ue 
no  se  retirase  á  la  soledad,  sino  cjue  fundase  una  Religión  nueva,  en 
la  cual  pudiese  ejercitar  su  caridad  con  los  cautivos,  sacándolos  de  la 
esclavitud,  y  que  él  había  de  ser  el  ])rimero  que  se  vistiese  el  hábito 
que  debería  ser  blanco,  la  cual  Keligión  se  halu'a  de  llamar  de  Santa 
María  de  la  Misericordia  ó  de  la  Merced  de  los  Cautivos.  Consultado 
el  intento  con  el  rey  Don  Jaime  y  el  feñor  Raimundo  de  PeTiafort, 
respondieron  que  eso  mismo  se  les  hab/a  mandado  á  ellos». 

La  revelación  hecha  por  la  Sma.  Virgen  á  los  tres  varones  ilustres 
que  fundaron  la  orden  de  la  Merced,  no  se  puede  negar  sin  incurrir 
en  un  escepticismo  histórico  manifiesto. 

Aunque  se  carezca  de  otras  escrituras,  tenemos  sin  embargo  el 
acta  notarial  del  año  1260,  ó  sea  el  documento  de  los  sellos  (2)  que, 
como  ya  hemos  visto,  habla  expresamente  de  la  revelación  hecha  por 
la  Sma.  Virgen  para  fundar  la  Orden,  y  reuniendo  como  reúne  las 
condiciones  necesarias  de  autenticidad,  aun  tratando  el  asunto  ajus- 
tándose á  la  más  severa  crítica,  no  podemos  rechazarlo  sin  destruir 
los  principios  fundamentales  de  la  historia.  Llenaría  varias  páginas  si 
quisiera  exponer  cuanto  se  ha  dicho  en  pro  y  en  contra  de  este  docu- 
mento; baste  decir  por  ahora,  que  ha  sido  examinado  y  reconocido 
por  auténtico,  á  lo  cual  debemos  atenernos,  ínterin  no  se  demuestre  lo 
contrario.  Es  un  resumen  de  las  informaciones  que  en  B;ircelona  se 
hicieron  ese  año  sobre  la  admirable  vida  y  hechos  extraordinarios  de 
San  Pedro  Nolasco,  autorizado  por  el  notario  real  Pedro  Bages,  y  firma- 
do por  nueve  religiosos  compañeros  del  Santo,  y  tres  canónigos  de  la 
Santa  Iglesia  Catedral  de  Barcelona.  Además,  existen  otros  motivos 
de  credibilidad  no  menos  respetables.  El  primero  es  una  cai'ta  de 
San  Raimundo  de  Peñafort,  escrita  desde  Bolonia  á  San  Pedro  Nolas- 
co, cuando  éste  quería  renunciar  el  cargo  de  Maestre  General.  Se  con- 
serva la  copia  que  nuestros  padres  mandaron  sacar  el  año  1442  por 
estar  el  original  niuj""  gastado.  En  ella  le  decía  San  Raimundo,  entre 
otras  cosas,  lo  siguiente:  «....yo  fui  elegido  por  hombres,  tu  celestial- 
mente  por  la  Virgen.  Atiende  á  lo  que  obró  el  Cielo,  y  verás  que  para 
que  fueses  electo,  bajó  la  Virgen  de  los  alcázares  del  Cielo....  Alégrate, 
hermano  carísimo,  y  no  te  dé  tristeza  el  gobierno  de  tu  rebaño,  qiie 


(1)  La  descensión  de  la  Sma.  Virgen,   según  todos  afirman,  tuvo  lugar 
durante  la  noche  que  medió  entre  los  días  uno  y  dos  de  agosto. 

(2)  Le  dieron  este  nombi-e  por  llevar  nueve  sellos  pendientes. 


oo2  D.    JAIMB  I    Y    LA    ORDEX    DE    NTKA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

no  tomaste  tu  este  honor,  ni  aun  por  prodig-io  de  vara  florida,  sino  por 

q\  d  (L'S  censo  de  la  Madr^  Santísima Acuérdate^  Pedro  carísimo^  de 

aquella  felicísima  noche  con  quien  se  rió  el  alba  del  día  eterno,  cuando 
yo  por  tus  mei'ecimientos  entré  d  ser  consocio  de  los  celestiales  ciuda- 
danos, cuando  vimos  aquella  Señora  cuya  hermosura  hace  gloriosos 
los  cielos,  de  cuya  belleza  el  sol  y  la  luna  se  alegran....»  (1).  El  Santo 
no  podía  hablar  de  este  asunto  con  más  claridad. 

Los  padres  dominicos  de  Barcelona  tuvieron  en  su  archivo  otra 
carta  que  Don  Jaime  escribió  al  papa  Honorio,  participándole  como 
se  había  fundado  la  orden  militar  de  la  Merced,  para  lo  cual  había 
bajado  la  Santísima  Virgen  del  Cielo.  De  ella  dio  fe  un  autor  anónimo 
del  siglo  xiv.(lo23)  en  el  Códice  que  se  guardaba  en  nuestro  archivo 
de  Barcelona,  varias  veces  compulsado.  Caresmar  no  dudó  de  su  legi- 
timidad, y  de  él  copió  la  vida  de  San  Olegario  que  trae  la  España 
Sagrada  (2).  Contenía  las  vidas  de  varios  santos,  entre  otras,  la  de  San 
Raimundo  de  Peñafort,  en  la  enal  después  de  narrar  la  parte  que  tomó 
en  la  fundación  de  la  Orden,  y  cuanto  influyó  para  que  se  diera  á  los 
mercedarios  la  regla  de  San  Ag-ustín,  dice  así:  « Todo  lo  cual  cons- 
ta por  una  carta  real  que  leí  en  el  convento  de  Predicadores,  en  el 
archivo  de  aquella  casa,  de  la  cual  es  esta  cláusula:  Al  Santísimo 
Señor  Honorio  besa  sus  pies  beatísimos.  De  la  Religión  de  los  milita- 
res, la  cual  bajando  la  Virgen  del  Cielo,  etc.  Pero  no  han  admitido 
otra  regla  que  la  de  San  Agustín,  ni  en  alguna  cosa  han  establecido 
otra  constitución,  etc.,  dada  en  Barcelona  en  los  idus  de  Agosto  (dia  13) 
de  1218.  (3).  «Otra  carta,  dice  el  mismo  autor,  me  enseñaron  también 
del  mismo  Rey,  la  cual  llevó  este  Santo  al  pontífice  Gregorio,  y  se 
contiene  en  ella  casi  la  misma  cláusula....  Y  como  en  todas  las  cosas 
haya  sido  Raimundo  señalado  por  el  Cielo  para  cofundador  y  compa- 
ñero de  esta  obra;  y  asistió  á  Nos  que  somos  el  principal  fundador  de 
esta  Orden,  etc....»  (4).  Antes  de  aducir  los  fragmentos  de  las  cartas 
citadas,  al  encomiar  las  virtudes  de  San  Raimundo  admite  el  hecho  de 
la  revelación  y  descenso  de  la  Santísima  Virgen  para  fundar  la  Orden. 


(1)  ^A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  34  iu  tine. 

(2)  España  Sagrada,,  tomo  XXIX,  pág.  253. 

(3)  «...  Quod  ex  Regia  quaiu  perlegi  epístola  in  Couventii  Predicatorum 
in  Archivo  ¡Ilius  domiis  cuius  epístola  clausiüa  hec  est  Sancino.  D.  D.  Honorio 
podum  oscula  beatoruin  de  Rellglone  niilitum  quaní  e  Celo  descendente  Vir- 
gine  etc.  ciim  tamen  aliam  quain  Augustinl  regulam  non  adniisserint  nec 
aluiuaní  ("onstltucioneni  in  allqno  edicerint  etc.  dat  Barcinone  Idibus  An- 
gustí MCCXVIII.»  Obra  en  mi  poder  una  copia  de  este  Códice  firmada  el  4 
de  Noviembre  de  1742  por  el  P.  Fr.  José  Roig,  archivero  de  nuestro  convento 
de  Barcelona. 

(4)  «...  Et  aliam  quoquc  elusdcm  Regis  ostenderunt  qiiam  Sanctus  iste 
ad  Gregorlum  Pontificem  detulit  in  qiia  eadem  est  fere  clausula.  .  Cum 
autem  in  onmibus  Rayniundus  huius  operis  e  Celo  datus  fuerit  confun- 
dator  et  socius  et  iiobis  astitlt  qui  princlpaliter  et  hunc  fundavlmus  Or- 
dinem  etc..,.» 


FU.    FAUSTINO   D.    OAZULLA  333 

Dice  que  el  Santo  fué  á  Bolonia  con  el  fin  de  ampliar  sus  estudios,  y 
luego  añade:  «....Después  regresó  ñ  Barcelona,  y  heclio  Canónigo, 
aprovechó  mucho  en  el  temor  de  Dios,  y  en  el  año  1218  se  le  apareció 
la  Virgen  Maria,  y  le  encargó  que  el  Bey  fundara  su  Orden  (1). 

Fr.  Pedro  Amerio,  uno  de  los  que  firmaron  el  acta  notarial  del 
año  1260,  escribió  unas  memorias  ó  notas  biográficas  de  San  Pedro 
Nolasco,  al  fin  de  las  cuales  dice  así:  Yo,  Fray  Pedro  de  Amerio, 
escribí  lo  que  vi,  otros  escribieron  lo  que  vieron,  porque  no  pudiera 
un  hombre  sólo  escribir  tantas  hazañas  de  Nolasco,  cuya  vida  fué 
fulmirable,  y  más  admirable  su  muerte».  En  ellas  no  se  guarda  orden 
id  narrar  los  sucesos,  sino  que  el  autor  fué  apuntándolos  según  los  iba 
recordando.  Sin  embargo,  las  dos  cláusulas  que  voy  á  citar  están 
enlazadas  íntimamente,  por  ser  la  una  consecuencia  de  la  otra,  y 
como  la  primera  se  refiere  á  lo  que  hizo  el  Santo  antes  de  fundarse  la 
Orden,  la  segunda  es  indudable  que  dice  relación  al  favor  extraordi- 
nario que  recibió  de  la  Santísima  Virgen  la  noche  del  descenso.  He 
aquí  sus  palabras:  «...Nolasco  distribuyó  todos  sus  bienes  á  los 
pobres,  padeciendo  fríos  y  desnudez  por  socorrerlos,  y  en  especial  por 
los  cautivos.  Lleno  de  congoja  por  su  libertad,  buscaba  lo  necesario 
para  relevarlos  de  la  miseria,  sujetándose  á  muchas  incomodidades 
por  romper  los  grillos  y  abrir  las  cárceles  que  oprimían  á  los  fieles. 
Abundante  y  rico  en  misericordias,  parecía  un  remedo  de  Dios,  y  en 
un  cuerpo  humano  expresaba  un  alma  divina;  por  donde  mereció  oir 
de  la  boca  misma  de  la  Reyna  de  los  Angeles,  que  sus  obras  eran 
muy  aceptas  á  Dios  (2). 

En  1446  el  P.  V\\  Pedro  Cijar  terminó  su  obra  Opiisculum  tantum 
quinqué,  y  admitió  el  descenso  de  la  Santísima  Virgen  á  Barcelona 
sin  reparo  alguno  por  ser  esa  la  creencia  general.  «Es  de  notar,  dice, 
que  esta  Orden  fué  antes  revelada  por  inspiración  divina  milagrosa- 
mente...>^  Y  en  otra  parte  al  hablar  de  San  Pedro  Nolasco,  añade: 
«....  Cierta  vez  que  instaba  perseverando  en  su  oración,  se  le  apareció 
aquella  ahogada  de  pecadores  adornada  de  un  modo  admirable  con 
hlancjuisimasvestidíiiris,  llevando  en  los  brazos  á  su  precios isimo  hijo 
Jesucristo ...  y>   (3).   A  mediados  del  siglo  xv  el  P.  Fr.  Nadal  Gaver, 


(1)  «...  postea  Barcinouein  revorsus  Cauonicusque  factus  inultuní  iu 
Dei  timore  profecit  et  auno  MCCXVIII  el  Beata  Maria  appavuit  et  de  Or- 
dine  suo  fundando  a  Rege  eum  adinoniiit...» 

(2)  Primo  sua  oiunia  pauperibus  distribuens  in  frigore  et  nuditate  do 
eorniii  libértate  anxius  querebat  eis  necessària  et  inopiam  eorum  sublevans 
oppresosque  diris  compedibus  magnis  incommodis  se  subiaceus  liberaus  sic 
inisericordiis  pauperuiii  aniuiam  expressit  divinam  et  gratissima  Deo  sua 
opera  esse  Virginis  or.í  audivit...»  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  34, 
in  fine. 

(3)  El  P.  Cijar  terminó  de  escribir  su  obra  en  Zaragoza  el  1."  de  Mayo 
de  144G,  según  dice  al  fin  de  la  misma.  El  original  se  guarda  en  el  A.  C.  A. 
Cod.  de  la  Merced,  n.°  202. 


334  U.    JAIME   I    Y    LA    ORDEN    DE    NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

Maesti'o  General,  reg'istró  nuestro  archivo  de  Barcelona,  y  después 
de  examinar  muchos  documentos  que  cita  y  que  yo  he  comproba- 
do para  juzgar  del  valor  histórico  que  pueda  tener  su  obra,  escribió 
el  SjjecuUim  fratrum  en  donde  trata  del  descenso  y  revelación  que 
hizo  la  Santísima  Virgen  á  los  tres  fundadores.  A  esto  dedica  varias 
páginas,  de  donde  sólo  transcribo  algunas  líneas  para  corroborar  mi 
argumentación.  «A  este  santo  varón,  (San  Pedro  Nolasco),  dice,  en 
medio  del  silencio  de  la  noche  se  le  apareció  la  Virgen,  el  dia  calendas 
de  Agosto,  es  decir,  el  primero  del  mes,  de  la  Natividad  año  1218.»  En 

otra  parte,  añade:    « y  ala  misma  hora  se  apareció   al  Ilustrísimo 

y  Serenísimo  Rey  Jaime  que  estaba  entonces  en  Barcelona,  y  al  Señor 
Fr.  Raimundo  de  Peñafort,  su  confesor  (1).  Formaría  un  libro  sólo 
con  citar  los  escritores  que  desde  el  siglo  xv  han  venido  consignando 
en  sus  obras  el  descenso  de  la  Santísima  Virgen  á  Barcelona  j)ara 
fundar  la  Orden  de  la  Merced,  sin  que  á  nadie  le  ocurriera  impugnar 
un  hecho  suflcientemente  probado  y  generalmente  admitido.  Sólo  en 
nuestros  días  que  todo  se  discute,  contradiciendo  por  sistema  verdades 
de  un  orden  sobrenatural,  han  querido  algunos  poner  ese  aconteci- 
miento maravilloso  entre  las  leyendas  medioevales,  porque  según 
ellos,  no  se  puede  probar  históricamente  el  hecho  de  la  revelación. 
Que  fundamento  tengan  para  discurrir  así,  juzgúelo  cada  uno  después 
de  examinar  con  detención  y  sin  prejuicios  los  argumentos  que  acabo 
de  exponer. 

Finalmente,  nadie  ignora  el  examen  riguroso  que  precede  á  la  de- 
claración hecha  por  la  Iglesia  sobre  alguna  de  estas  verdades.  Pues 
bien,  en  varias  ocasiones  ha  manifestado  ser  real  y  verdadero  el  des- 
censo de  la  Santísima  Virgen  á  Barcelona  para  fundar  la  Orden  Mer- 
cedaria. 

Omito  las  muchas  gracias  que  ha  dispensado  teniendo  siempre 
presente  el  hecho  milagroso  de  que  tratamos,  viniendo  á  ser  cada 
decreto  una  nueva  confirmación  de  nuestra  creencia,  viva  y  robusta 
durante  siete  siglos,  que  tiene  su  origen  en  el  orden  sobrenatural,  y 
por  base  no  las  celestiales  apariciones  de  la  leyenda,  sino  los  princi- 
pios fundamentales  de  la  historia. 


II 

Si  todos  los  historiadores,  salva  rara  escepción,  convienen  en  el 
origen  sobrenatural  de  la  orden  mercedaria,  no  sucede  lo  mismo 
cuando  tratan  del  año  en  que  tuvo  lugar  su  fundación.  Desde  el  si- 
glo XVII  que  se  viene  discutiendo  una  fecha  para  mi  verdadera  y  nada 
sospechosa;  el  año  1218.  Antes  de  demostrar  la  fundación  de  mi  Orden 
en  este  año,  sentaré  algunas  proposiciones  que  casi  todos  admiten. 


(1)    Specidiim  fratrum,  fol.  8,  vt.°  v  í)  vt.''  A.  C.  A.  Cnd.  de  la  Merced, 
n.°  223. 


l'R.    l'AUSTXNO    I).    CAZILLA  'ÒiiÓ 

1.*  La  Virg'en  Santísima  se  apareció  á  ios  tres  fundadores  la  no- 
che del  primero  de  Af>'osto. 

2.*''  La  fundación  tuvo  luf^ar  en  la  Santa  Iglesia  Catedral  de  Bar- 
celona el  día  10  del  mismo  mes. 

o.*  Halláronse  presentes  el  obispo  I).  Berenguer  de  Palou,  el  rey 
D.  Jaime,  San  Raimundo  de  Peñafort  y  San  Pedro  Nolasco. 

Bajo  este  supuesto,  y  teniendo  muy  presente  cuanto  dijeron  ya 
sobre  el  particular  los  padres  Ril)era  y  Cavero,  veamos  si  fué  posible 
lo  que  *quí  se  defiende.  Tanto  los  que  optan  por  el  año  1223  como  por 
el  122H  (1)  dicen,  íjue  la  fundación  no  pudo  ser  en  121H,  por  cuanto 
San  Raimundo  tomó  el  hábito  de  Santo  Domingo  el  año  1222,  y  por  lo 
tanto  aun  estaba  en  Bolonia,  de  donde  regresó  á  Barcelona  CjOU  el 
Obispo  Palou  el  1219.  Que  D.  Jaime  tenía  entonces  unos  diez  años  y 
medio,  y  es  corriente  que  no  estuvo  en  Barcelona  hasta  1223,  i)ara 
hacer  armas  contra  D.  Guillén  de  Pioncada  y  poner  cerco  al  castillo 
de  Cervelló,  y  (.juc  mal  podía  tener  entonces  por  confesor  á  San  Rai- 
mundo, estando  ocupado  en  celebrar  cortes  en  Tarragona  y  Lérida. 
El  Sr.  Canónigo  D.  Buenaventura  Rivas  y  Quintana  trata  de  hacer 
más  visibles  tales  dificultades  con  un  nuevo  descubrimiento.  Dice  así: 
Si  algo  faltara  á  fin  de  que  las  pruebas  aducidas  hasta  aquí  lleven  un 
convencimiento  pleno  al  ánimo  del  lector,  en  el  archivo  de  nuestra 
Catedral  acaba  de  ser  descubierto  un  pergamino  que  arroja  tocia  la 
luz  que  es  de  desear  en  esta  disquisición  histórica,  porciue  dice  entre 
otras  cosas  lo  siguiente:  Auno  Domini  MCCXVIII  eseunte  Aprili 
testes  ad  h.  rogati  f'uenint  Raimundus  de  pennaforti,  et  Bernardus 
de  medalia,  et  Petnis  Sendra  et  Raimundus  de  Sexano.  Y  con- 
cluye con  la  forma  que  para  todos,  á  mi  entender,  es  de  todo  punto 
concluyente,  aunque  no  sean  legibles  todas  las  palabras  allí  conteni- 
das^ porque  ha  pasado  sobre  ellas  el  transcurso  de  los  siglos:  Ego 
confirmo...  not.  his  ómnibus  factis^  Bononiac,  suh  portier  Jacobini... 
grafiaram...  oficio  et  mandato  dmi.  Petri...  («Documentos  del  si- 
glo XIII»,  cajón  n."  14).  De  lo  cual  se  deduce  iiue  en  1218,  cabalmente 
San  Ramón  estaba  en  Bolonia — Bononiae; — por  lo  mismo,  es  evidente 
que  no  era  Canónigo  de  Barcelona  y  que  por  ello  no  podía  intervenir 
en  calidad  de  tal,  en  la  fundación  de  la  Merced»  (2). 

Oidas  las  dificultades  veamos  ante  todo  si  D.  Jaime  estuvo  en  Bar- 
celona antes  del  año  1223.  Aun  cuando  no  existiera  documento  alguno 
que  demostrara  la  presencia  del  Monarca  en  esa  ciudad,  antes  de  lo 
que  suponen  dichos  autores,  sería  inverosímil  tal  suposición.  Para  esa 
fecha  había  estado  ya  en  casi  todas  las  ciudades  principales  del  reino, 
y  es  lo  más  lógico  que  fuera  también  á  Barcelona,  siendo  la  capital 
del  Principado.  Sobre  este  punto  hade  arrojar  mucha  luz  el  itinerario 


(1)  Hay  otras  opiniones  sobre  el  año  de  nuestra  fundación,  mas  son  tan 
disparatadas  que  no  merecen  ni  nombrarse. 

(2)  Estudios  histórico.^  g  bibliográficos  sobre  San  Ramón  de  Pengafort, 
pcig.  i:jo.— Barcelona  1890. 


;};]G  D.    JAIJIE   I    T    I.A    ORIJEN    DE   NTRA.    SRA.    DE  LA    iIEB(FD 

de  D.  Jaime  I  que  está  redactando  el  distinguido  historiador  D.  Joa- 
quín Miret  y  Sans.  Esperemos  el  fruto  de  sus  pacientes  investigacio- 
nes, y  entretanto,  v.iyan  por  delante  las  citas  de  algunos  documentos. 
VA  IH  de  Mayo  de  1218  hallándose  D.  Jaime  en  Zaragoza  concedió  á 
la  casa  de  ganaderos  la  jurisdicción  criminal.  Entre  los  testigos  se 
nombra  á  Berenguer  Obispo  de  Barcelona  y  Canciller  de  la  Curia  del 
Eey.  De  este  privilegio,  á  instancia  del  R.  P.  Fr.  José  Nicolás  Cave- 
ro,  libró  certificación  auténtica  D.  Diego  Franco,  Oidor  de  la  Real 
Audiencia  de  Zaragoza,  el  año  1731,  la  cual  se  conserva  en  el  archivo 
de  la  Corona  (1).  El  24  de  Junio  del  mismo  año  firmó  en  Villafranca  la 
constitución  de  paz  y  tregua{2),  y  el  primero  de  Julio,  (1218)  teniendo 
á  su  lado  al  Obispo  de  Barcelona  D.  Berenguer,  otorgó  en  Tarragona 
escritura  de  reconocimiento  á  favor  del  Arzobispo  y  Cabildo;  escritura 
y¿i  conocida  del  eminente  Zurita  y  compulsada  en  1721  por  nuestro 
P.  Ribera  (3).  El  20  de  Julio,  (1218)  estando  el  Rey  en  Barcelona,  con- 
cedió un  privilegio  al  monasterio  de  Montserrat  tomándolo  bajo  su 
protección  con  sus  villas  haciendas  y  vasallos,  y  prometiendo  su  sal- 
vaguardia á  los  peregrinos  que  visitaran  aquel  santo  lugar.  A  petición 
del  P.  Cavero,  libró  certificación  auténtica  el  R.  P.  Fr.  Miguel  Novia- 


(1)  Xotum  sit  ómnibus.  Quocl  Nos  lacobus  Del  gracia  Rcx  Aragomun 
Comes  Barchiiioue  et  Dominus  Monlispesulani  consilio  consiliarorum  nostro- 
rnm  Aragonum  ct  Cliatalouie  danniíí  tibi  fideli  nostro  Petro  de  Montealteto  et 
uiüversis  Pastoribus  Cesarauguste  plenaiu  liceiiciam  et  potestatem  iusti- 
ciandi  omnes  latrones...  etc.  Dat  Cesarauguste  décimo  quinto  calen.  lunii  sxib 
era  inillesima  ducentésima  qi;inquag"esima  sexla.  Signum  lacobi  Dci  gracia 
Hogis  Aríigoiium  Domini  Montispesulaiii.  Testes  liuiíis  rei  sunt  B.  Episco- 
pus  Barchinon,  el  Cancelarius  Regís  Curie  B.  Episcopus  Illerdensis  P.  Vita- 
lis  archidiaconus  Tirasone...  et  A.  Torrella  Blascus  Domini  Regís  scriba 
eíus  mandato  scríbi  fecí  Síg  3&  nniii  Regíuiii  scribens  et  suum  faciens  mauus 
sígnuiíi  loco  díe  ct  anno  prefixis.  Archivo  de  la  casa  de  ganaderos  de  Zara- 
goza, primer  calage  Arch.  de  la  Corona  Cod.  de  la  Merced,  n."  38,  fol.  1. 

(2)  Constituciones  de  Cataluña. 

(3)  In  Christi  nomine  manifestum  sit  ómnibus  Quod  Nos  lacobus  dei 
gracia  Rox  Aragoniim  Comes  Barchinoiie  et  Dominus  Montispesiilani  apud 
Terracoiiam  iu  sollemni  curia  constituti  assistentibus  nobis  venerabiii  B. 
Barchinone  Episcopo  nostre  curie  cancellario  Nobilibus  A.  vicecomite  Cas- 
triboni  G.  de  Moutecatheno  consiliariis  nostris  presentibus  et  Hugone  de 
Matai)lana  G.  de  Cervilione  Hugone  de  terroia  Multisque  alus  Nobilibus  et 
religiosis  viris  Recognoscimiis  manifesté  quod  vos  karissime  in  christo  pater 
et  patrue  Reverendo  S.  divina  miseracione  Terrachone  Archiepiscope...  etc. 
Dat.  Terrachone  kalendas  julii  anno  domini  M  CC  octavodecimo  Sig  ^num 
lacobi  dei  gracia  Regis  Aragonum  Comitis  Barchinone  et  Domini  montis 
pesulani  Ego  Berengarius  Barchinone  Episcopus  et  aule  Regie  Cancelarius 
subscribo  Testes  sunt  huius  Rey  Hugonus  de  mataplana  Hugonus  de  Turre- 
ruhea  G.  de  Cervilione  G.  de  Cerdano  P.  A.  maiordomus  Blascus  domini 
líegis  scriba  eius  mandato  scribi  fecit  signum  Regis  superponens  et  suum 
faciens  ma  nus  signum  loco  die  et  anno  prefixis  cum  literis  rasis  et  emen- 
datis  quinta  linea  ubi  dicitur...  etc.»  A.  C.  A.    R.°  n.^  3,  fol.  30. 


FR.   FAUSTINO   D.    GAZULLA  337 


la,  archivero  del  monasterio,  á  10  de  Julio  de  1729  (1);  y  el  25  del 
mismo  mes,  (8  calendas  Agosto)  firmó  juntamente  con  el  obispo  don 
Berenguer  en  otra  escritura  que  no  especifica  el  lugar  de  la  data  (2). 


(1)  Padre  Cavero.  Informe  de  la  verdad,  i)ág.  44. 

(2)  Arcli.  de  la  Corona,  perg.  de  D.  Jaime,  n.*^  110.— El  debate;  á  que 
dio  motivo  el  Sr.  Sampere  y  Miquel  negando  la  autenticidad  de  los  citados 
documentos  del  año  1218,  por  la  única  y  exclusiva  razón  de  (pie  en  ellos  no 
está  la  firma  de  los  que  él  llama  procuradores  del  Reino  nombrados  por  el 
papa  Inocencio  III,  m^  obliga  á  escribir  esta  nota,  esplanando  las  ideas  (jue 
insinué  al  contestar  á  sus  argumentos.  Ante  todo  debe  saber  el  Sr.  Sampere, 
que  durante  la  minoria  de  D,  Jaime  el  papa  Inocencio  sólo  nombró  procu- 
rador del  Reino  al  conde.  Sancho,  y  los  que  él  llama  procuradores  equiparán- 
dolos al  Conde,  al  menos  en  el  nombre,  fueron  solamente  consejeros  del 
procurador.  Hay  una  bula  del  mencionado  Papa  que  dice  asi:  Inocencius 
episcopus...  etc.  Licet  nos  cura  tangeredebeat  quoinimlibetpupillorum  priu- 
cipalius  tamen  nostram  solicitudinem  circa  illós  infiectere  nos  oportet  qui 
specialius  au  apostolicam  sodem  spectant  et  cum  sinteciam  {)opuIorum  prin- 
cipes constituli  multorum  salutem  et  vitam  in  manibus  suis  tenent...  etc. 
Hinc  est  quod  nos  hec  uliliter  attendenles  circa  dilectum  filium  lacobum 
Natum  Clare  mcmorie  P.  Regis  Aragonum  ut  ipsius  et  terre  sue  negocia 
per  Dilectum  filium  Nobilem  virum  Comitem  Sancium  cui  procurado  terre 
comissa  esse  dinoscitur  utilius  disponantur  et  nc  ipsius  respousum  sibi  vel 
alus  esse  valeat  a  nonulis  qui  regia  boiium  diligunt  requisiti  hos  sil)i  consi- 
liarios providimus  deputandos  videlicet  in  Aragonia  venerabilem  fratrem 
nostrum  episcopus  Tirasonen.  et  dilectos  filios  Nobiles  viros  Esceminus  Cor- 
nclii  et  P.  Aonen.  In  Cathalonia  vero  venerabilem  fratrem  nostrum  Terra- 
conen.  Archiepiscopus  et  Dilectos  filios  Nobiles  viros  Guillelm.  de  Cervaria 
et  Guillelm.  de  Cardona  et  Magistrum  domus  milicie  Tenipli  in  Yspania  sal- 
va ordinis  sui  forma...  etc  Dat.  Lateran.  X  kal.  Febi'uarii  Pontificatus 
nostri  Anuo  Octavodecimo.  [K.  C.  A.  Bul.  Leg.  III  n.°  2;')). 

Estos  consejeros  del  Procurador,  en  virtud  del  anterior  nombramiento, 
no  tenían  atribuciones  para  aconsejar  al  Rey,  primero  porque  el  Papa  no 
les  dispensó  en  él  tal  facultad,  y  segundo  porque  existe  un  diploma  fechado 
en  Monzón  el  17  calendas  octubre  de  1216,  en  el  cual  juntamente  con  otros 
nobles  se  da  á  cinco  de  ellos  el  cargo  de  consejeros  reales.  Dice  asi.  In  Dei 
nomine.  Notum  sit  cunctis  quod  nos  S.  Dei  gracia  Terrachone  Archiepisco- 
pus G.  per  eandem  Tirasone  Episcopus  P.  Ferrandi  Dominus  Sánete  Marie 
de  Albarracino.  Eximinus  Cornelii  Guillelmus  de  Cervaria  Guillelmus  Yi- 
ce  comes  Cardone  Guillelmus  de  Monte-Catano  suscipimus  vos  dominum 
lacobum  Regem  Aragonis  Comitem  Barchinone  dominum  Montis  Resil- 
lan i  sub  proteccione  et  defensione  et  custodia  atque  consilio  nostro  et 
promitimus  vobis  quod  nos  consulemus  vobis  in  onniibus  negociis  vestris  ad 
voluntatem  vestram  et  tocius  vestri  Regni...  etc.»  (Perg.  de  Jaime  I,  n.°  6(i). 
No  me  negará  el  Sr.  Sampere,  que  Pedro  Fernández,  Señor  de  Albarracín,  y 
Guillermo  de  Moneada  fueron  desde  ese  día  tan  consejeros  del  Rey  como  los 
otros,  y  esto  no  por  concesión  del  Papa,  sino  en  virtud  del  documento  que 
acabo  de  citar.  Luego  es  necesario  cerrar  completamente  los  ojos  i)ara  no 
ver,  que  uno  tan  solo  fué  el  Procurador  General  del  Reino,  siete  los  conse- 
jeros de  ese  Procurador  nombrados  por  el  Papa,  y  otros  fueron  los  consejeros 
reales,  cuyo  número  no  es  posible  fijar  porque,  como  saben  muy  bien  los 

82 


338  D.    JAIME   I    Y   LA   ORDEN   DE    NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

Si  hubiéramos  de  atender  á  lo  que  dicen  las  Constituciones  de  Cata- 
luña, creeríamos  que  el  año  1218  hubo  cortes  generales  en  Barcelona, 
pues  se  lee  en  ellas  lo  siguiente:  «Z)e  Sponsalles  y  Matrimonis . — lacme 
Primer  en  Barcelona. — Com  en  la  célebre  Cort  debes  Barcelona  esti- 
gucsem...  etc.  Feta  lo  any  de  Nostre  Senyor  M  CC  XVIII»  (1).  Sin 
embargo,  me  parece  que  el  haber  puesto  la  data  de  esa  constitución 
en  Barcelona,  fué  debido  á  la  mala  interpretación  que  los  editores 
dieron  á  la  partícula  deves,  que  quiere  decir,  si  no  me  engaño,  situa- 
ción, hacia,  y  en  este  caso  sería  dada  en  Villafranca,  donde  es  indu- 
dable que  se  celebraban  cortes  generales  el  24  de  Junio  de  ese 
mismo  año.  Por  otras  escrituras  que  no  cito,  porque  el  Sr.  Miret 
y  Sans  lo  hará  mejor  que  yo,  se  ve  que  D.  Jaime  estuvo  en  Bar- 
celona el  22  de  diciembre  de  1218  y  10  de  enero  de  1221,  y  hasta 
hoy  no  conozco  un  documento  que  haga  inadmisible  su  presencia 
en  esa  ciudad  para  los  días  1."  y  10  de  Agosto  del  año  en  que  pone- 


que  conocen  algo  el  archivo  de  la  Corona,  nuestros  reyes  tenían  consejeros 
])or  todas  partes.  Don  Jaime  los  tuvo  también  aun  durante  su  minoría,  y 
prueba  de  ello  es  que  Pedro  Feí'nández,  Guillermo  de  Moncíida,  y  Guillermo 
Vizconde  de  Castell vó  sin  ser  nombrados  por  el  Papa,  ni  pertenecer  al  con- 
sejo del  Procurador  formaban  parte  del  consejo  real.  En  8  calendas  agosto 
de  1218  decia  el  Rey:...  nos  lacobus...  assensu  consilio  et  volúntate  venera- 
bilis  domini  Berengarii  Barchinone  Episcopi  Aule  nostre  Cancellarii  et  ve- 
nerabilium  virorum  Arnaldi  Vice-Comitis  Castri  boni  et  Guillelmi  de  Monte 
Cathano  solvimus  et  perpetuo  liceuciamus...  etc.  (Perg.  de  Jaime  I,  n."  110). 
Fíjese  bien  el  Sr.  Sampere  y  Miquel  en  el  pergamino  147  de  la  misma  serie, 
y  verá  como  Don  Jaime  tuvo  facultad  del  papa  Inocencio  para  nombrarse 
consejeros  durante  su  minoría,  y  si  pudo  hacer  esto  sin  necesidad  de  recu- 
rrir al  Procurador  (Teiun-al  ni  ú  los  consejeros  de  éste,  mejor  podría  obrar 
en  otras  ocasiones  guiado  por  los  nobles  que  formaban  el  consejo  real.  Lo 
que  me  extraña  es  qiie  el  Sr.  Sampere,  no  obstante  haber  leído  estos  docu- 
mentos antes  del  Congreso,  afirmara  luego  con  la  mayor  frescura,  que  todos 
los  di])lomas  del  año  1218  citados  en  mi  monografía  eran  falsos,  porque  no 
llevan  la  firma  de  los  (¡ne  él  llama  prociu'adores  y  consejeros  del  Rey  nom- 
brados por  Inocencio  III.  ^iQué  hay  de  extraño  en  (lUc  aparezcan  otros  con- 
sejeros reales  distintos  de  los  que  formaban  el  gobierno  de  la  Regencia,  si 
por  varias  escritiiras  sabemos  que  realmente  existieron?  ¿Qué  maravilla  se 
diga  en  el  documento  de  Tarragona  (juc  Arnaldo  Vizconde  de  Castellvó  y 
Guillermo  de  Moneada  eran  consejeros  del  Rey.  si  en  otros  del  mismo  año  se 
nos  afirma  también  (|ue  ejercían  diclio  cargo?  Finahncntc,  todo  eso  que  nos 
dijo  el  Sr.  Sampere  de  un  gobierno  faccioso,  poniendo  á  la  cabeza  de  los 
revoltosos  nada  menos  ([ue  al  gran  Berenguer  de  Palou,  Obispo  de  Barcelena, 
me  parece  (¡ue  le  hago  bastante  honor  diciendo,  que  fué  una  evasiva  inge- 
niosa del  orador  en  momsntos  de  apuro,  y  nada  más.  Pero  supongamos  que 
tal  gobierno  faccioso  existiera,  y  que  fuera  él,  según  dice  el  Sr.  Sampere, 
quien  firmó  los  documentos  del  año  1218.  Xo  ve  que  esa  no  es  razón  para 
negar  su  autenticidad?  Fuera  ó  no  faccioso  el  tal  gobierno  ¿qué  me  importa? 
si  al  fin  refrendó  los  mencionados  documentos  que  es  precisamente  de  lo  que 
aquí  se  trata? 

(1)    Constituciones  de  ('ataluña,  Lib.  V,  tit.  1." 


PR.    FAUSTINO   D.    GAZULLA  339 

mos  la  fundaciíón.  Y  extraña  que  el  P.  Diag-o,  investigador  diligente, 
no  viera  en  el  Archivo  de  la  Corona  alguna  de  las  escrituras  citadas, 
pues  fué  el  primero  que  aseguró  no  haber  estado  Don  Jaime  en  Barce- 
lona antes  de  1223,  lo  cual  hizo  errar  á  muchos  que  sin  previo  exa- 
men recogieron  más  tarde  sus  palabras  (1).  Tampoco  es  obstáculo  lo 
que  dice  Zurita  en  sus  Anales.  El  no  hizo  sino  dejar  quebrada  la  rela- 
ción, según  acostumbraba  cuando  no  tenía  bastante  luz  sobre  aquello 
de  que  escribía.  He  aquí  sus  palabras:  En  principios  del  mes  de  Julio 
del  año  1218  estuvo  el  Key  en  Tarragona,  celebrando  Cortes  á  los  ca- 
talanes, y  de  allí  se  partió  á  Lérida  á  donde  se  juntaron  también  á 
Cortes  catalanes  y  aragoneses,  por  el  mes  de  septiembre...»  (2)  Según 
esto,  dicen  algunos,  por  el  mes  de  agosto  no  estaba  el  Rey  en  Barce- 
lona. Mas  ahora  pregunto,  ¿y  fué  acaso  la  intención  del  célebre  ana- 
lista dar  á  entender,  que  el  Monarca  estuvo  ocupado  en  las  cortes  de 
Tarragona  y  Lérida  desde  primeros  de  julio  hasta  septiembre?  Yo  creo 
que  no;  pues  en  los  índices  que  escribió  más  tarde,  aclara  su  pensa- 
miento, ya  que  descontinúa  los  tiempos  y  deja  al  Rey  libre  de  las 
cortes  desde  julio  hasta  septiembre.  Dice  así  ad  anmim  1218:  En  el 
mes  de  Julio  celebra  el  Rey  Cortes  en  Tarragona,  por  septiembre  las 
celebra  á  catalanes  y  aragoneses  en  Lérida»  (3).  De  manera  que  en 
esas  ocupaciones  del  Rey  no  halló  obstáculo  que  la  dificultara  poner 
nuestra  fundación  en  el  año  121S,  primero  al  escribir  sus  Anales  donde 
dice  (cap.  71):  «Este  año  (1218)  según  algunos  autores  escriben  tuvo 
principio  la  orden  de  Nuestra  Señora  de  la  Merced»  y  después  en  los 
índices  latinos:  En  este-año,  según  se  asegura,  fué  instituida  por  el 
Rey  la  Orden  de  Nuestra  Señora  de  la  Merced,  y  sus  prelados  son  fa- 
vorecidos con  la  insignia  real  y  la  cruz  de  plata  de  Santa  Eulalia 
de  Barcelona  (4). 

No  menos  equivocados  anduvieron  esos  autores  diciendo,  que  el 
obispo  D.  Berenguer  y  S.  Raimundo  regresaron  de  Italia  el  año  1219. 
Escrituras,  de  cuya  autenticidad  no  podemos  dudar,  revelan  la  presen- 
cia de  dicho  Señor  sirviendo  de  Canciller  al  joven  Monarca  en  Zara- 
goza á  18  de  mayo  (15  calendas  junio)  de  1218,  en  Tarragona  el  1." 
de  julio,  (calendas  julio)  (5)  y  en  Cataluña  estarían  ambos  el  25  de 
este  mes,  (8  calendas  agosto)  al  firmar  un  diploma  que  no  trae  el  lugar 
de  la  data  (6),  pues  cuatro  días  más  tarde  (4  calendas  agosto)  lo  en- 


(1)  P  DiAGO,  Historia  del  B.  Cathalaii...  fol.  29,  y  en  hi  Historia  de  los 
antiguos  condes  de  Barcelona,  cap.  VII  v  VIII. — Barcelona,  1604. 

(2)  Anales,  lib.  II,  cap.  71. 

(o)  «Jiilii  Mensis  Rex  Tarraconae  Catalanorum  Conventum  agit,  Sep- 
tenibri  Ilordae  Catalaiiis  et  Aragoiiensibus  Conventus  celebrat». 

(4)  Hoc  ipso  auno  (1218)  a  Rege  Sacrum  Ordinem  institutum  D.  Mariae 
Mercedis  nomine  dicatum  perhibetur  ejurique  Antistites,  Regiis  insignibus 
argéntea  Cruce  divac  Eiilaliae  Barcinenensis  variatis  decorantur».  índices 
rernm  ab  Aragoniae  Regibiis...  etc. — Zaragoza,  1578. 

(5)  Véanse  las  notas  1  y  3  do  la  pág.  336. 

(6)  A.  C.  A  ,  perg.  de  Don  .Jaime  n.°  110. 


340  D.    JAIME  I   Y   LA    ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA   MERCED 

contramos  firmando  otro  documento  juntamente  con  diez  y  seis  capitu- 
lares de  su  Cabildo  Catedral.  Tampoco  este  pergamino  especifica  el 
lugar  de  la  data;  pero  firmando  tantos  del  Cabildo  naturalmente  se 
desprende  que  fué  en  Barcelona  (1).  Y  si  como  muchos  aseguran 
San  Raimundo  regresó  á  Cataluña  en  compañía  del  obispo  Berenguer, 
¿de  qué  manera  se  podrá  conciliar  este  viaje  con  el  poco  tiempo  que 
dejan  los  documentos  para  realizarlo?  Porque  si  San  Raimundo  á  fines 
de  abril  de  1218  exeunte  Aprili  estaba  en  Bolonia,  según  consta  por 
la  escritura  que  alega  el  Sr.  Ribas,  allí  debía  estar  con  él  el  obispo 
Berenguer,  y  sin  embargo  sabemos  por  otra  escritura  no  menos  fide- 
digna, que  dicho  Prelado  se  hallaba  ya  en  Zaragoza  el  18  de  mayo  del 
mismo  año.  Lo  cual  equivale  á  decir  que  de  Bolonia  á  Zaragoza  se 
trasladó  en  poco  más  de  diez  y  ocho  días,  tiempo  relativamente  corto  si 
se  atiende  á  la  gran  distancia  y  á  los  medios  de  que  se  disponía  en  la 
Edad  Media  para  efectuar  los  viajes.  Dejo  para  los  biógrafos  del  Santo 
el  resolver  esta  dificultad;  á  mi  me  basta  saber  que  su  estancia  en 
Bolonia  á  fines  de  abril,  no  es  obstáculo  que  haga  inadmisible  su  pre- 
sencia en  Barcelona  para  el  mes  de  agosto.  Concluyo  de  todo  lo  dicho, 
que  tanto  Don  Jaime  como  el  obispo  Berenguer  y  San  Raimundo  pudie- 
ron hallarse  en  esa  ciudad  los  días  primero  y  diez  de  Agosto,  para 
recibir  y  llevar  á  efecto  el  encargo  de  la  Santísima  Virgen  fundando  la 
orden  de  la  Merced. 

Demostrada  la  posibilidad  de  la  revelación  y  fundación  de  la  Or- 
den en  los  días  primero  y  diez  de  agosto  de  1218,  probaré  la  realidad 
del  hecho.  Para  ello  dispongo  de  argumentos  incontestables,  advir- 
tiendo que  los  documentos  de  que  voy  á  servirme,  aun  cuando  se 
evalúen  con  todo  el  rigor  de  la  crítica,  son  dignos  de  fe,  y  para  negar 
su  valor,  reconocido  por  varones  eminentes,  es  preciso  aducir  escri- 
turas que  merezcan  por  lo  menos  el  mismo  aprecio  que  aquéllos  mere- 
cen de  los  historiadores. 

1."  Pongo  en  primera  línea  el  acta  notarial  de  12G0.  En  ella,  des- 
pués de  narrar  el  descenso  de  la  Santísima  Virgen,  según  hemos  visto, 


(1)  El  documento  trata  sobre  la  liesta  de  San  Estevan  y  concluye:  Actum 
est  hoc  quarto  kalendas  angustí  auno  domini  M  CC  octavo  décimo.  Sig)^  nuin 
Bcrnavdi  de  minorisa  Barchinone  ebdomadarii  in  cuius  manu  B.  de  mon- 
teiudaico  firmavit  hanc  cartam  ([ui  jiropter  infirmitatem  manu  propria 
tirmare  non  i)otuit.  Ego  Berengarius  Barchnioiie  Episco[)us  subscribo. 
Sig^num  Poncii  de  vilar  Barcinon,  archidiaconus.  Ego  Magister  Martinas 
subscribo.  ^  scrijjta  libens  ista  petrus  confirmo  Sacrista.  Sig  ^  num  Arnaldi 
(le  calidis  Barchinone  decani.  Sig  ^  num  Raimundi  de  rosauis  Barchiuo- 
nens.  Primichori.  Sigggnum  Guillermi  sacer  altari  sánete  Andree.  Sig^mim 
Pctri  de  Pineilo.  Sig  ^  num  Ferrarii  presbiterii  altaris  sancti  loannis. 
Sig ^ num  Petri  de  Blausa  ebdomadarii.  g^  Petri  de  sancto  lohanne.  ^  sig- 
num  Arnaldi  de  recasendo.  Ego  petrus  cellerarii  subscribo.  Sig  ^í  num  Rai- 
mundi de  serriano.  Sig  gS  num  Bercngarii  de  Calidis.  Sig  )J|  num  Berenga- 
rii  de  sancto  Vincencio...  etc.  (Arch.  de  la  Sta.  Iglesia  Catedral  de  Barcelo- 
na, estancia  4."^,  continuación  del  tercer  aposento,  n.°  14). 


l•'R.    FAUSTINO    D.    (lAZULLA  341 

se  dice  cuándo  y  de  qué  manera  tuvo  lugar  la  fundación  con  estas 

palabras:    « Y   así,    á   cuatro   de  los  idus  de  agosto  del  mismo 

año  (día  10  de  1218)  en  la  iglesia  de  Santa  Eulalia,  que  es  la 
catedral  de  Barcelona,  se  instituyó  solemnemente  la  Orden  referida, 
en  presencia  del  Rey  Ilustrísimo  y  de  D.  Berengario,  Obispo,  y  del 
Señor  Raimundo  y  demás  canónigos  y  de  todo  el  pueblo...»  (1) 

2."  Es  la  carta  que  Don  Jaime  escribió  al  papa  Honorio  dándole 
noticia  de  haber  fundado  la  orden  militar  de  la  Merced;  su  data  en 
Barcelona  el  día  idus  de  agosto  de  1218_,  esto  es:  tres  días  después  de 
la  fundación.  De  ella  hablé  ya  al  tratar  del  Descenso  (2). 

o.°  Donación  de  ífuillermo  de  Entenza  á  Fr.  Pedro  Nolasco,  Pro- 
curador de  la  limosna  de  los  cautivos,  autorizada  por  Raimundo  de 
Illmo,  notario  público  de  Barcelona.  Dice  así:  Sea  á  todos  notorio  que 
yo  Guillermo  de  Entenza  por  remedio  de  mi  alma,  de  las  de  mis  pa- 
dres y  de  todos  los  fieles  difuntos,  doy  y  ofrezco  al  Señor,  á  la  limosna 
de  los  cautivos  y  á  vos  Fray  Pedro  Nolasch,  Procurador  de  dicha  li- 
mosna. .  cien  sueldos  de  plata...  Se  hizo  esto  en  Barcelona  á  5  calen- 
das de  abril  año  del  Señor  1219».  La  partícula  fray,  y  el  título  de 
Procurador  de  la  limosna  de  los  cautivos  que  se  da  al  Santo  demues- 
tran que  ya  se  había  fundado  la  Orden.  Ese  título  lo  usó  Nolasco  en 
los  primeros  años  de  su  gobierno,  según  otras  escrituras.  No  tenemos 
el  original.  Consta  su  autenticidad  por  haber  sido  jurídicamente  com- 
pulsado en  1691  y  1721,  compulsas  que  rubricadas  por  el  notario  se 
conservan  hoy  en  el  archivo  de  la  Corona  (3). 

4.°  Es  una  carta  de  hermandad  que  Fr.  Guillermo  de  Bas,  lugar- 
teniente de  San  Pedro  Nolasco,  dio  en  nuestro  oratorio  de  Barcelona  á 
Andrés  Pla  y  Juana,  su  esposa,  el  día  13  de  septiembre  de  1219,  de  la 
descensión  de  la  Virgen  y  fundación  de  la  Orden,  año  segundo.  No 
la  tenemos  original,  ni  tampoco  existe  copia  auténtica.  Trae  dos  frag- 
mentos en  la  vida  de  Santa  María  de  Cervelló,  pág.  69,  Estevan  de 
Corbera,  quien  la  tenía  en  su  poder  á  tiempo  de  escribir  esa  obra.  Por 
más  que  el  Sr.  Rivas  y  Quintana  con  una  ligereza  impropia  desvir- 
tuara la  fidelidad  del  honrado  ciudadano  y  erudito  historiador,  que  en 
sus  obras  dio  pruebas  de  seguir  una  crítica  más  juiciosa  y  correcta 
que  él  en  los  Estudios  que  publicó  sobre  San  Raimundo,  por  más  que 
sin  motivo  alguno,  y  llevado  únicamente  de  prejuicios  inconcebibles, 
hiriera  vivamente  nuestros  sentimientos,  diciendo,  que  los  merceda- 
rios  sobornaron  al  Señor  de  Corbera,  quien,  por  respeto  y  cortesía, 
puso  la  fundación  de  la  Merced  en  el  año  1218,  (4)  á  pesar  de  todo  eso, 
yo  que  sobre  este  punto  discurro  de  muy  distinta  manera  que  el  señor 


(1)  Lambertini   (Benedicto  XIV).   De  Servorum  Dei  beatificatione  et 
Beato rum  Canonizatione. — Bononie,  1734. 

(2)  Véase  la  nota  3  de  la  pág.  332. 

(3)  Cod.  de  la  Merced  n.'*  38,  fol.  6-77. 

(4)  No  es  exagerada  mi  aíirmación,  véase  sino  lo  que  dice  en  la  pág.  91 
de  sus  Estudios  sobre  San  Raimundo  de  Peñafort. 


342  D.    JAIME  I   Y   LA   ORDEN   DE   NTRA.    SEA.    DE  LA   MERCED 

Ribas,  no  dudo  traer  esa  carta  como  un  arg'umento  favorable  á  la 
verdad  que  sostengo.  Si  el  Sr.  de  Corbera  fuera  un  autor  tan  despres- 
tigiado como  Lupián  Zapata,  alias  Antonio  Novis,  ([uien,  para  desgra- 
cia de  los  padres  trinitarios,  supo  fabricar  en  su  despacho  los  docu- 
mentos y  lápidas  que  el  P.  Lorea  y  el  Sr.  Rivas  nos  quieren  hacer 
pasar,  sin  advertir  que  la  recta  crítica  no  puede  admitir  jamás  tan 
peregrinos  descubrimientos,  entonces  claro  está  que  no  me  serviría  de 
su  autoridad  para  probar  la  existencia  de  esa  carta  que  él  dice  tuvo 
en  sus  manos.   Pero  hay  razones  que  me  obligan  á  creer  en  su  veraci- 
dad. El  registró,  nuestro  Archivo  de  Barcelona,   basta  ojear  la  vida 
(jue  escribió  de  Sta.  María  de  Cervelló  para  convencerse  de  lo  que  digo, 
y  todos  los  documentos  que  cita  son  verdaderos.   Los  mercedarios 
supieron   rechazar   con  nobleza    los  indignos   ofrecimientos   de   Lu- 
pián, (1),  por  eso  nuestras  escrituras  y  nuestras  lápidas  no  se  hicieron 
con  los  materiales  y  argamasa  con  que  aquel  farsante  compuso  mu- 
chos documentos,  y  la  lápida  que  reprodujo  el  P.  Lorea,  iiltimamente 
copiada  por  el  Sr.  Rivas  (2).  Volviendo  pues  al  asunto,  dice  así  el 
Sr.  de  Corbera:  ....  Mas  en  esto  digo,  que  tengo  una  escritura,   la  cual 
se  pondrá  después  para  otro  intento,  en  que  fray  Guillén  de  Bas,  mi- 
les sanctae  Mariae  delMercede  captivorum,  locum  tenens  in  maioribus 
fratis  Petri  Nolasci,  ministri  captivorum  redimendorum,  da  i  concede 
carta  de  ermandad  a  Andrés  Pla,  i  a  su  muger  luana,  cuya  data  dize. 
Datum  apud  nostrum  oratorium  sanctae  Eulaliae  Virginis  et  Martiris, 
in  palatio  Regio,  idibus  septembris,  anno  Domini,   raillesimo  ducen- 
tésimo decimonono,  ab  Ordinis  fundations  et  sanctae  Mariae  descen- 
sione,   anno  secundo  (3).  Desgraciadamente   no  todas  las  escrituras 
(luesefacilitaronalSr.de  Corbera  volvieron  á  nuestro  archivo:  la 
que  acabo  de  citar  fué  una  de  las  que  se  perdieron  entonces. 

5.*^  Privilegio  y  donación  del  rey  Sancho  de  Navarra  á  Pedro  No- 
lasco  y  militares  de  su  Orden  de  la  Merced,  otorgada  en  Tudela 
á  7  idus  febrero  de  la  era  1259  que  corresponde  al  año  1221  del  Señor. 
En  este  diploma  nos  da  D.  Sancho  noticia  de  su  enfermedad,  del  viaje 
(lue  Jaime  I  hizo  á  Navarra  acompañado  de  Nolasco,  descendiendo  á 
pormenores  de  gran  interés,  tales  como  la  fundación  de  la  Orden  por 
mandato  de  la  Virgen,  su  carácter  militar,  y  la  gracia  que  á  los  nue- 
vos frailes  hizo  el  regio  fundador  de  llevar  en  el  pocho  sus  armas  con 
la  cruz  blanca.  De  este  privilegio  tenían  copia  autentica  los  merceda- 
rios de  Pamplona,  y  de  él  dio  fe  á  25  de  mayo  de  1662  Juan  de 
Aierra,  Escribano  de  Su  Magestad  en  Navarra  y  uno  de  los  del 
número  y  juzgado  de  Pamplona  (4). 


(1)  Sobre  este  punto  consúltese  la  obra:  Si/mbulo  de  la  Concepción  de 
María,  pág.  20  y  siguientes  del  P.  Fr.  Damián  Estovan.— Madrid,  1728.- 

(2)  Obra  citada,  pág.  92. 

(3)  Vida  i  echas  maravillosos  de  Doña  María  de  Cervéllón,  fol.  69. — 
Barcelona,  1629. 

(4)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  14,  fol.  37. 


FR.    FAUSTINO   D.    GAZUL•LA  343 

G.°  Carta  de  hermandad  concedida  por  cl  ]\Iaestre  (lieneral  Fr.  Pe- 
dro Amerio  á  Romeo  Bonet  y  su  esposa  Isabel.  Su  data  en  el  Pui"^  de 
Santa  IMaría  de  Valencia  á  4  nonas  mayo  (dia  4)  de  129()  y  de  la  fun- 
dación de  la  Orden  año  setenta  y  ocho.  El  ori^'innl  se  gniardaba  en 
nuestro  archivo  de  Barcelona,  signado  con  la  letra  (t,  n.°  11.  Consta 
su  autenticidad  por  la  compulsa  que  aiictoritatc  ordinaria  se  hizo  en 
Barcelona  el  año  1721  ante  el  Provisor  de  la  Curia  Eclesiástica  D.  Do- 
mingo Piferrer,  con  asistencia  del  Fiscal  y  peritos  jurados.  La  com- 
pulsa de  este  documento  y  de  otros  no  menos  interesantes  para  la  his- 
toria de  nuestra  Orden  se  conserva  auténtica  en  el  archivo  de  la 
Corona  (1).  El  Sr.  de  Corbera  en  la  obra  citada,  folio  setenta  y  cinco 
vuelto  se  vale  también  de  él  para  demostrar  la  fundación  de  la  Mer- 
ced en  1218.  «Otra  carta  de  hermandad  tenemos,  dice,  que  prueba  lo 
mismo.  Diose  quarto  Nonas  Maii  año  mil  choscientos  i  noventa  i  seis 
i  de  la  fundación  de  la  Orden  setenta  i  ocho,  con  (\ne  se  averigua,  (jue 
fue  en  el  de  mil  doscientos  diez  i  ocho». 

7.°  En  testimonio  de  haberse  fundado  la  INIerced  el  año  12ls  adu- 
ciré  la  inscripción  de  una  lápida  hallada  en  el  puente  que  miraba 
hacia  el  convento  de  padres  franciscanos,  y  que  unía  nuestra  iglesia 
con  el  edificio,  antes  propiedad  de  la  Orden,  después  convertido  en 
Capitanía  General,  á  semejanza  de  los  que  hoy  todavía  existen. 

Fué  reconocida  el  año  1721,  y  nuevamente  compulsada  en  1765.  El 
Sr.  Ribas  y  Quintana  también  duda  de  su  autenticidad,  porque  aquel 
buen  señor  parece  que  se  propuso  dudar  de  todo  lo  que  se  oponía  á 
sus  descabelladas  afirmaciones.  También  dice  que  los  arquitectos  al 
examinar  el  diseño  que  se  había  hecho  el  año  1721,  «se  vieron  sor- 
prendidos porque  al  parecer  la  reproducción  de  la  lápida  adolecía  del 
grave  defecto  de  infidelidad,  lo  cual  supone  ineptitud  ó .  intención 
siniestra  en  los  que  desempeñaron  el  encargo»,  y  el  Sr.  Ribas  en 
prueba  del  respeto  que  le  merecían  los  bijos  de  la  Merced,  no  vaciló 
inclinarse  á  lo  último,  pues  más  adelante  declara  mejor  su  pensa- 
miento con  estas  palabras :  No  se  olvide  que  los  arquitectos  y  cosmó- 
grafos como  se  los  denomina  en  el  expediente,  se  resistieron  á  decla- 
rar sobre  la  autenticidad  de  la  reproducción,  porque  no  les  fué 
presentada  en  un  principio,  en  la  misma  forma  con  que  la  habían 
visto  antes».  Enumera  luego  una  serie  de  anacronismos  que  segura- 
mente descifró  en  la  lápida  leyéndola  al  revés,  y  prosigue  diciendo: 
«¿Qué  consecuencias  se  desprenden  de  todo  lo  expuesto?  La  de  que 
esta  lápida  es  una  inscripción  y  un  escudo  que  pretenden  ser  antiguos 
y  están  hechos  á  la  moderna,  y  en  época  muy  posterior  á  la  que  se 
quiere  representar.  Es  un  anacronismo  que  la  arqueología  no  excusa: 
y  no  quiero  que  sea  temerario  mi  juicio  que  en  verdad  malicioso  no 
lo  es,  si  afirmo  que  cuando  se  construyó  el  segundo  puente  que  tuvo 
que  ser  derribado  después  por  sus  malas  condiciones,   se  implantó  allí 


(1)    A.  C.  A.  Códices  de  la  Merced,  n.°  38. 


344  D.    JAIME  I   Y   LA    ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE  LA   MERCED 

la  lápida» .  Claro  está  que  el  Sr.  Kivas  no  diría  tales  cosas  por  malicia 
—  eso  hubiera  sido  ya  el  colmo  —  pero  sí  las  dijo  ignorando  por  com- 
pleto el  terreno  que  pisaba.  Contestaré  brevemente  á  sus  dificultades, 
dejando  para  otra  ocasión  el  detallar  la  discrepancia  insigniftcante 
que  hallaron  los  arquitectos  entre  los  diseños  de  1721  y  1765,  torci- 
damente interpretada  por  dicho  señor.  Bastará  hacer  constar  por 
ahora^  que  cuando  se  hizo  el  primer  reconocimiento  en  1721,  para 
llegar  hasta  donde  estaba  la  lápida,  era  necesario  arrimar  una  esca- 
lera de  mano  de  unos  cuarenta  peldaños,  y  no  pudo  dibujarse  enton- 
ces con  la  facilidad  y  precisión  que  se  hizo  el  año  1765,  después  de 
arrancarla  y  ponerla  en  lugar  competente.  He  ahí  aclarado  el  por  qué 
los  arquitectos  de  1765,  no  obstante  reconocer  que  aquella  era  la 
misma  lápida  mencionada  en  los  autos  de  1721,  tuvieron  que  confesar 
la  discrepancia  en  detalles  accidentales,  entre  el  primer  plano,  que 
era  imperfecto,  y  el  segundo  dibujado  con  más  exactitud.  Y  la  causa 
de  esa  imperfección  y  discrepancia  no  debe  buscarse,  ni  en  la  inepti- 
tud ni  en  la  torcida  intención  de  los  arquitectos,  sino  en  la  dificultad 
de  dibujar  la  lápida  antes  de  ser  arrancada  de  su  lugar.  Las  cosas  se 
dicen  imparcialmente,  y  en  cuanto  pueda  ser  sin  molestar  á  nadie.  El 
Sr.  Ribas  llama  la  atención  sobre  la  palabra  monestir  que  se  lee  en  la 
lápida,  diciendo,  que  eso  es  una  anomalía,  por  cuanto  monestir  ó  mo- 
nasterio, según  el  diccionario  de  la  Academia,  significa:  casa  ó  con- 
vento ordinariamente  fuera  de  poblado,  donde  viven  en  comunidad 
los  monjes.  «No  recuerdo,  añade,  que  en  una  sola  de  las  crónicas 
antiguas  y  nuevas  de  la  Orden  de  la  Merced  que  he  tenido  ocasión  de 
consultar,  haya  visto  empleada  la  palabra  monasterio»,  y  nota  luego 
esa  impropiedad  como  un  punto  negro  que  hace  sospechosa  la  inscrip- 
ción. Según  él,  los  autores  de  la  lápida  debían  haber  elegido  una 
palabra  catalana  equivalente  al  coetus,  conventus  y  conventual  lati- 
nos, tanto  más  «cuanto  se  supone  labrado  el  escudo  en  pleno  siglo  xiii, 
es  decir  en  aquella  época  en  que....  el  fraile  de  la  plaza  pública  subs- 
tituía al  monje,  por  razón  del  cambio  de  vida  que  entonces  experi- 
mentaba aquella  sociedad».  Para  desvanecer  este  reparo  yo  no  he 
visto  obras  impresas,  sino  escrituras  de  los  siglos  xiii,  xiv  y  vx,  y  en 
ellas  encuentro  las  palabras  latinas  domus  y  monasterium  para  sig- 
nificar el  lugar  donde  vivían  nuestros  religiosos.  En  un  despacho  de 
Pedro  III  dado  el  año  1285,  leo  lo  siguiente:  «....  fratribus  domus 
mon  ast  erii  sánete  Eulalie  Ilerde  fratrum  mercedis  captivorum...  intra- 
vit  per  violenciam  et  temerarie  domum  seu  Monasterium  supradic- 
tum...  (1).  Jaime  11  en  carta  del  año  1309:  «...  apud  locum  scu  Monaste- 
rium Beate  Marie  de  Podio  Valencie...»  (2).  En  1812:  « Ex  parte 

Religiosorum  fratrum  ct  conventus  Monasterii  sánete  Marie  de  Podio 
Valencie...»  (3)  Alfonso  IV  en  ISoS:  «...dictus  ordo  (la  Merced)  et  ipse 


(1)  A.  C.  A.  Registro  66,  fol.  8,  vto. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  143,  fol.  213,  vto. 

(3)  A.  C.  A.  Registro  149,  fol.  140. 


FR.    TAUSTINO    D.   OAZULLA  l'Ab 

magistcr  habent....  in  Civitate  barchinonc  ([uaindam  ecclesiam.... 
iuxta  quam  ecclesiam  habent  nionasterium  et  hospiciuni....  (1)  Pe- 
dro IV  en  una  donación  hecha  el  año  185H:  «...  Comendator  et  firatres 
Monasterii  predicti  (Jativa)  ecclesiam  habeatis  et  vestrum  construa- 
tis  Monasteriiim  (2).  D.  Martin  en  o  de  julio  de  1400:  «  ....  Idcirco  ut 
Quadre  et  alia  inferius  designata  que  vos  prior  Monasterii  Beate  Marie 
de  Mercede  captivorum  Civitatis  Barchinonc  et  conventus  eiusdem.... 
etc.  (3).  Don  Alfonso  en  18  de  Agosto  de  1423 :  «  ....  censibus  rebus  et 
bonls  Priori  et  conventui  ac  Monasterio  Beate  Marie  de  Mercede  civi- 
tatis Barchinonc....»  (4).  Dejo  de  citar  más  registros,  porque  no  sé 
cuando  acabaría,  lo  dicho  basta  para  demostrar  (jue  á  nuestras  casas, 
en  la  Edad  Media,  se  les  llamaba  ordinariamente  monasterios.  El 
eoetiis  latino,  aunque  significa  eso  mismo,  no  lo  he  visto  en  ningún 
documento;  mas  no  por  eso  quiero  decir  que  no  lo  usaran.  Conventus 
y  conventum  los  hallo  alguna  vez  con  ese  significado;  pero  lo  común 
era  tomarlos  para  indicar  el  conjunto  de  individuos  ciue  formaban  la 
comunidad.  Una  escritura  del  año  1254  dice  así:  «....recognosco  vobis 
Fr.  Bernardo  de  Corbaria....  domus  Misericordie  Captivorum  Ste.  Eu- 
lalie  Barchinone  et  conventus  eiusdem  domus....»  Otra  de  1317: 
«Noverint  universi  quod  nos  conventus  Mercedis  captivorum  Per- 
.pinaini...»,  y  concluyo  de  molestar  con  tanta  cita,  aduciendo  la 
última  de  1371:  «...  Priorem  monasterii  Sancti  ]\Iichaelis  de  Crudilis... 
et  Co?zre/iíMín  eiusdem  monasterii...»  De  manera  que  la  palabra  yño- 
nestir  ó  monasterio  bajo  ningún  concepto  hace  sospechosa  la  lápida, 
antes  bien  demuestra  lo  contrario,  pues  está  muy  conforme  cou  h' 
manera  de  hablar  en  el  tiempo  que  fué  grabada. 

Añade  el  Sr.  Ribas  que  tampoco  puede  admitirse  la  autenticidad  de 
la  lápida  porque  sus  caracteres,  según  el  dictamen  de  anticuarios 
conocidamente  peritos  £on  semejantes  á  los  que  se  estilaban  á  fines 
del  siglo  XIV  y  principios  del  xv,  y  que  la  cruz  es  á  todas  luces 
barroca,  según  resulta  después  de  compararla  con  ejemplares  del 
siglo  XVI  y  xviii.  A  esto  respondo  que  sobre  los  caracteres  hay  mucho 
que  decir;  por  ahora  me  basta  saber  que,  no  obstante  la  prevención 
con  que  el  Sr.  Ribas  trata  este  punto,  se  ve  precisado  á  confesar  que 
son  por  lo  menos  de  principios  del  siglo  xv,  y  de  consiguiente  anterio- 
res á  la  disputa  sobre  el  año  1218,  suscitada  á  principios  del  xvii. 
Por  manera  que  aun  cuando  la  lápida  fuera  del  siglo  xv,  que  para  mí 
es  más  antigua,  viene  á  confirmar  la  fecha  que  traen  los  documentos. 
¿Qué  interés  podían  tener  los  que  la  pusieron  en  falsificarla-?  Respecto 
á  la  cruz,  tampoco  puede  afirmarse  que  es  á  todas  luces  barroca.  Esto 
equivale  á  decir,  que  la  Cruz  de  la  Santa  Iglesia  Catedral  de  Barcelo- 


(1)  A.  C.  A.  Registro  458,  fol.  107,  vto. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  901,  fol.  282. 

(3)  A.  C.  A.  Registro  2195,  fol.  27. 

(4)  A.  C.  A.  Registro  2478,  fol.  38. 


346  D.    JAIME   I    Y    LA    ORDEN   DE   XTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

na  recibió  esa  variante  con  el  barroquismo,  lo  cual  no  es  exacto,  pues 
yo  tengo  sellos  auténticos  del  sigio  xiii  con  el  escudo  de  la  ]\Ierced,  y 
la  diferencia  entre  las  cruces  es  muy  notable.  En  el  uno  está  con  los 
brazos  más  prolongados,  según  los  ejemplares  citados  por  el  Sr.  Kibas, 
y  en  el  otro  se  asemeja  mucho  á  la  dibujada  en  el  plano  de  la  lápida. 
Luego  esa  variante  no  se  introdujo  con  el  barroquismo,  pues  existía 
ya  en  el  siglo  de  nuestra  fundación  (1).  La  lápida  tenía  unos  tres  pal- 
mos y  medio  y  algunas  pulgadas  de  longitud,  y  tres  palmos  y  medio 
de  anchura.  Su  inscripción  dice  así:  Aquest  es  lo  jyrimer  Monestir  del 
nrde  de  la  Verge  M.  d...  Merce  a  X  de  Agost  fundat.  Any  MCC XVLI», 
Xo  obstante  las  letras  y  cifras  corroídas,  puede  perfectamente  tradu- 
cirse de  esta  manera :  Este  es  el  primer  monasterio  del  Orden  de  la 
Virgen  Maria  de  la  Merced  fundado  d  10  de  Agosto.  Año  1218».  Villa- 
nueva  menciona  esta  lápida  en  su  viaje  literario  (2). 

8.°  La  tradición  consignada  en  documentos  y  códices  muy  dignos 
de  ser  notados.  Las  actas  de  un  capítulo  celebrado  en  Sarrión  á  7  de 
noviembre  de  1464,  después  de  mandar  que  todos  rezasen  el  oficio  de 
Nuestra  Señora  una  vez  á  la  semana,  dan  la  razón  de  tal  precepto 
diciendo:  ....  porque  no  está  bien  omitir  el  oficio  de  aquella  tjue  nos 
dio  su  nombre  el  año  1218».  (B). 

El  breviario  antiguo  propio  de  la  Orden  cjue  se  imprimió  el  año 
15G0  en  el  mes  de  agosto,  dice:  A  cuatro  idus  de  agosto,  á  saber:  en 
el  día  de  San  Lorenzo  del  año  1218  se  fundó  en  Barcelona  la  Religión 
de  Nuestra  Señora  Santa  María  de  la  IMerced  por  el  rey  Jaime  año 
quinto  de  su  reinado  (4).  En  el  mes  de  setiembre:  El  año  1238  fué 
tomada  Valencia  por  el  rey  Don  Jaime,  año  vigésimo  quinto  de  su 
reinado,  y  veinte  de  la  fundación  de  la  Orden»  (5).  En  el  mes  de 
diciembre:  El  año  1228  fué  tomada  la  ciudad  de  IMallorca  por  el  rey 
Don  Jaime,  corriendo  el  año  diez  y  seis  de  su  reinado  y  el  once  de 
la  fundación  de  la  Orden»  (G). 

Fray  Juan  de  Laes.  compañero  de  San  Pedro  Xolasco,  en  la  suscinta 


(i)     Véase  la  obra:  Estudios,  etc.,  ya  citada,  i)ág-.  127  y  siguiontos. 

(2)  Los  autos  del  i)roceso  compulsorial  deben  estar  en  la  curia  del  Vica- 
riato eclesiástico  de  Barcelona.  Quedó  copia  auténtica  en  nuestro  archivo  y 
un  resumen  escrito  por  el  P.  Fr.  José  Carrer  se  conserva  en  el  A.  C.  A. 
Cod.  de  la  Merced,  n.°  o8,  en  un  cuaderno  suelto. 

(3)  «....  nam  dig'num  cst  illius  non  pretermitere  offichini  eiiius  sunnis 
titulati  auno  M  CC  XVIII.  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  Sá,  fol.  70. 

(4)  «Quarto  idus  Augnisti  scilicet  in  die  S.  Laureutii  anno  Domini 
M  CC  XVIII  fuit  fundata  Religió  Domine  nostre  S.  Marie  de  Mercede  Bar- 
chinone  per  Regem  Jacobum  auno  quinto  Regni  sxii. 

(5)  Anno  M  CC  XXX  VIII  fuit  capta  Valencia  a  D.  Rege  lacobo  anno 
Regni  sui  XXV  et  a  fuudacione  Religionis  XX. 

(6)  «Anno  M  CC  XX  VIII  fuit  capta  Civitas  Maioricarum  a  D.  Rege 
lacobo  anno  Regni  sui  circa  XVI  a  fuudacione  Religionis  circa  XI.»  De 
este  breviario  se  conserva  un  ejemplar  en  el  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced, 
n.°272. 


FU.    l'AUSTlNO    I).    (iAZlLLA  ;]47 

biografía  c|ue  escribió  de  Santa  María  de  Cervelló  dice,  (jue  la 
Orden   se   fundó   el   año    1218,    pues   al   tratar  de   cuando  la   Santa 

emitió  su  profesión  religiosa,    se  expresa   de  esta  manera:     En 

el  año  treinta  y  cinco  de  su  edad,  de  la  fundación  cuai'enta  y  siete, 
y  de  la  Natividad  del  Señor,  1265,  el  día  25  de  mayo  emitió  la 
profesión....»  (1). 

El  autor  anónimo  que  escribió  el  año  lo23  las  vidas  de  algunos 
varones  ilustres  en  santidad,  pone  la  fundación  de  la  Merced  en  el 
año  1218,  según  vimos  al  tratar  del  Descenso.  De  la  misma  opinión 
fueron   los   padres   Gaver   y  Cijar   (jue   escribieron  á  mediados  del 

siglo  XV. 

No  creo  necesario  citar  los  muchos  historiadores  que  descLe  este 
siglo  vienen  escribiendo  lo  mismo  que  aquí  se  deflende,  ya  que  puede 
formularse  una  regla  general,  y  es  que  todas  las  obras  anteriores  al 
siglo  XVII,  ya  sean  inéditas  ó  publicadas,  salvo  rara  excepci(')n,  dicen 
haberse  fundado  la  jMerced  en  1218.  Y  hago  esa  salvedad,  no  por 
haber  yo  visto  siquiera  una  tan  sólo  en  donde  se  demuestre  lo  contra- 
rio, sino  porque  sería  temeridad  afirmar  en  este  caso  de  un  modo 
absoluto,  pudiendo  existir  algunas  t|ue  me  son  desconocidas.  Antes 
de  registrarse  los  archivos  para  instruir  el  proceso  de  canonización  de 
San  Raimundo,  á  nadie  se  le  ocurrió  alterar  el  año  en  que  había  teni- 
do principio  la  Merced;  mas  como  entonces  se  dilucidai'on  algunos 
puntos  sobre  la  vida  del  Santo,  se  vio  principalmente  que  no  había 
ingresado  en  la  Orden  de  Santo  Domingo  hasta  el  año  1222.  Esto  no 
satisfizo  al  P.  Diago  ni  á  los  interesados  en  que  fuera  ya  dominico 
cuando  se  fundó  la  Orden,  y  apoyándose  en  un  argumento  de  tan  poca 
fuerza  como  es  el  error  en  que  cayó  el  P.  Gaver  al  dar  el  año  del  Se- 
ñor correspondiente  al  octavo  del  pontificado  de  Gregorio  IX.  inten- 
taron desviar  la  opinión  general,  poniendo  nuestra  fundación  en  el 
año  1223.  Este  fué  y  no  otro  el  origen  de  la  disputa  sobre  el  año  1218, 
que  desde  el  siglo  xvii  trae  revueltos  á  los  historiadores.  Y  como  al 
escribir  sobre  mi  Orden  no  me  propongo  otra  cosa  sino  darle  gloria 
diciendo  la  verdad,  agradeceré  mucho  las  observaciones  (pie  alguien 
quiera  hacerme,  siempre  y  cuando  sean  razonadas  y  tengan  verdade- 
ro fundamento. 

Ahora  toca  examinar  el  motivo  que  algunos  tuvieron  para  decir 
,que  la  Merced  se  fundó  en  1223.  Ante  todo  es  preciso  recordar  las 
palabras  del  P.  Fr.  Nadal  Gaver,  quien  aseguró  que  la  Orden  fué 
confirmada  por  Gregorio  IX  el  año  octavo  de  su  pontificado,  de  la 
Natividad  del  Señor  1230,  el  17  de  Enero,  transcurridos  desde  la  reve- 
lación y  fundación  once  años  y  seis  meses.  Dando  fe  á  este  cómputo. 


(1)  «....Anuo  vero  trigésimo  quinto  etatis  sue  Fuudacionis  quadrag-esi- 
mo  séptimo  a  Domini  Nativitate  millesimo  ducentésimo  sexagésimo  quinto 
die  octava  kalendas  lunii  profesionen  emisit....»  Este  manuscrito  fué  uno 
de  los  que  se  mandaron  copiar  el  año  1442,  y  el  traslado  se  conserva  en  el 
rA.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n."  34,  in  ñne. 


348  D.    JAIME  I   T   LA    ORDEN    LE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

siguieron  al  P.  Gaver,  Gaspar  de  Torres,  Zumel,  y  Guimerán,  autores 
mercedarios  que  escribieron  en  el  siglo  xvi,  y  en  todas  las  ediciones 
que  se  hicieron  de  nuestra  Constitución  se  fué  repitiendo  lo  mismo, 
sin  averiguar  si  el  año  1230  correspondía  al  octavo  del  pontificado  de 
Gregorio  IX.  Es  evidente  que  contando  de  esa  manera  se  cae  en  un 
error  de  cronología,  pues  está  demostrado  que  el  año  octavo  de  Gre- 
gorio IX  corresponde  al  1235  del  Señor.  No  habían  advertido  los 
nuestros  tal  equivocación,  cuando  el  P.  Diago  les  argumentó  del  modo 
siguiente:  Es  un  hecho  cierto  que  la  Merced  se  confirmó  por  Grego- 
rio IX  el  año  octavo  de  su  pontificado,  el  cual  corresponde  al  1235  del 
Señor ;  es  así  que  Gaver,  las  Constituciones  de  la  Orden  y  todos  los 
autores  de  la  misma  aseguran  que  hacía  entonces  once  años  y  medio 
que  se  había  fundado,  luego  la  fundación  se  hizo  en  agosto  de  1223, 
por  cuanto  desde  este  mes  y  año  hasta  17  de  enero  de  1235  trans- 
currieron exactamente  once  años  y  medio.  Como  era  de  presumir,  los 
cronistas  de  la  Merced  contestaron  en  seguida,  y  en  prueba  de  que  la 
Orden  se  había  fundado  el  año  1218,  alegaron  casi  todas  las  escritu- 
ras que  yo  llevo  citadas  con  tal  objeto.  Lo  más  lógico  y  lo  que  proce- 
día era  que  á  la  par  hubieran  manifestado  la  equivocación  del  Reve- 
rendísimo Gaver,  diciendo  que  había  errado,  poniendo  el  año  octavo 
(le  Gregorio  IX  en  1230,  por  no  estar  la  cronología  de  los  papas  bas- 
tante dilucidada  cuando  él  escribió,  tanto  más,  cuanto  en  su  mismo 
libro  tenían  la  comprobación  de  esto  con  errores  semejantes.  El  P.  Ga- 
ver en  su  Speculum  fratrum,  equivocó  también  los  años  de  Inocencio 
tercero,  pues  dice  que  el  primer  año  de  su  pontificado  cayó  en  1192, 
siendo  así  que  corresponde  al  1198,  y  del  año  1218  en  que  pone  la 
fundación,  asegura  que  era  el  sexto  del  papa  Honorio,  no  siendo  más 
(|ue  tercero  y  muy  en  su  principio,  por  haber  sido  elegido  en  julio 
de  121G.  Esto  afirmó  igualmente  el  P.  Cijar  que  escribió  unos  años 
antes  que  el  P.  Gaver,  incurriendo  ambos  en  la  misma  inexactitud 
por  haber  seguido  los  dos  la  misma  cronología.  Ni  hay  que  admirarse 
de  tales  equivocaciones  en  aquel  tiempo,  cuando  la  cronología  de  los 
pontífices  estaba  por  averiguar.  El  P.  Gaver,  tomando  por  base  la  tra- 
dición y  los  documentos,  pudo  con  verdadero  conocimiento  de  causa 
fijar  el  año  de  la  fundación ;  mas  no  halló  las  mismas  facilidades  al 
determinar  el  año  en  que  comenzaron  á  gobernar  los  papas.  Si  al 
plantearse  la  cuestión  unos  y  otros  se  hubieran  fijado  bien  en  tales, 
inexactitudes,  de  seguro  que  se  hubieran  evitado  muchas  discusiones 
superfinas;  pero  desgraciadamente  nadie  reparó  en  ellas,  y  de  esto 
tuvieron  no  poca  culpa  algunos  de  nuestros  cronistas.  Con  razones 
traídas  de  los  cabellos  se  siguió  defendiendo  tenazmente  que  hubo  dos 
bulas  de  Gregorio  IX,  una  de  formal  confirmación,  dada  el  17  de 
enero  de  1230,  año  tercero  de  su  pontificado,  y  otra  en  que  nos  asig- 
nó la  regla  de  San  Agustín,  expedida  también  en  17  de  enero,  pero 
(le  1235  y  de  su  pontificado  año  octavo,  lo  cual  sobre  no  resolver  la 
dificultad  del  P.  Diago,  contribuyó  á  enredar  todavía  más  la  cues- 
tión. Los  que  defendían  el  año  1223  se  apoyaban  en  un  fundamento 


FR.    FAUSTINO   D.    GAZULT.A  349 

sólido,  cual  es  la  bula  de  confirmación  y  concesión  de  regla  y  los  do- 
cumentos más  antiguos  de  nuestra  Orden,  en  los  cuales  se  dice,  que 
fué  confirmada  el  año  octavo  del  papa  Gregorio,  y  mientras  se  les 
dejase  en  pié  la  segunda  proposición,  ó  sea  los  once  años  y  medio  de 
existencia  que  tenía  entonces,  según  el  cómputo  errado  de  Gaver 
seguido  por  casi  todos  los  autores  mercedarios,  era  muy  lógico  que 
pusieran  la  fundación  en  1223.  Yo  después  de  estudiar  el  asunto  con 
imparcialidad  y  sin  prejuicios  de  ninguna  clase,  me  atrevo  á  formu- 
lar las  conclusiones  siguientes : 

Primera.  La  constitución  del  papa  Gregorio  dada  en  Perusa  el  año 
octavo  de  su  pontificado,  es  verdadera  confirmación  de  la  Orden,  y  en 
la  misma  se  concedió  la  regla  de  San  Agustín. 

Segunda.  Es  bula  única,  mencionada  en  escrituras  anteriores  al 
siglo  XV,  principalmente  en  el  documento  de  los  sellos  donde  se  dice, 
(lue  la  Orden  fué  confirmada  por  Gregorio  IX  Perusie  auno  ponfificfi- 
tus  eius  octavo  décimo  sexto  kaleiidas  februari^  y  de  otra  no  hay  noti- 
cia en  ninguna  parte. 

Tercera.  El  P.  Gaver  la  tuvo  por  bula  de  confirmación  y  conce- 
sión de  regla,  pues  al  tratar  de  la  súplica  que  se  hizo  al  papa  Grego- 
rio para  que  confirmase  la  Orden,  dice:  ....  qui  dictus  Sanctissimus 
Pontífex  suppUcacioiie  admissa  dicti  Regís  quod  postulaverat  gratan- 
ter  concessít  et  regiilam  Beati  Augustini  sub  qua  dicti  ingredientes  de 
cetero  oi'dinem  predi ctum  válerent  proffiteri  benigiiiter  tradidit  ac  con- 
cessit  anno  pont íficatus  sui  octavo....»  y  si  añadió  luego  que  se  hizo 
esto  en  1230,  no  fué  por  entender  que  la  confirmación  de  la  Orden  y 
concesión  de  regla  se  dieran  en  años  distintos,  sino  porque  juzgó 
equivocadamente  cjue  el  año  octavo  de  Gregorio  IX  coincidía  con 
el  1230. 

Cuarta  y  última.  El  argumento  del  P.  Diago  y  de  todos  los  que 
le  siguen  defendiendo  el  año  1223,  tendría  fuerza  si  las  escrituras  y 
autores  anteriores  al  P.  Gaver  dijeran  que  la  Orden  al  ser  confirmada 
por  Gregorio  IX  el  año  octavo  de  su  pontificado  tenía  once  años  y 
medio  de  existencia;  pero  como  todos  callan  esta  última  circunstan- 
cia, ni  tampoco  dan  el  año  correspondiente  al  octavo  de  dicho  Pontí- 
fice, toda  la  dificultad  estriba  en  el  error  cronológico  del  P.  Gaver,  y 
corregido  éste  no  tiene  ningún  valor.  Y  no  se  aleguen  para  mantener 
dicha  opinión  ni  nuestro  breviario  antiguo,  ni  nuestras  constituciones, 
ni  los  autores  más  graves  de  la  Orden,  porque  todos  adolecen  de  lo 
mismo,  todos  bebieron  en  la  misma  fuente,  en  el  Speculum  fratrum 
del  P.  Gaver.  Ya  sé  que  contradigo  á  muy  grandes  autoridades,  y 
que  existe  una  bula  de  Paulo  V  dada  el  10  calendas  setiembre  de  1606 
donde  dice:  Ordo...  de  Mei'ceAe...  a  piae  memoriae  Gregorio  Papa  IX... 
a  Nativitate  eiiisdem  Doraini  1230  a  revelatione  vero  predicta  12  Pon- 
tificatus  autem,  sui  8  annis  in  Festivitate  S.  Antoni  Abbatis  confirma- 
tus....»  Sin  embargo,  nada  de  esto  me  arredra.  Si  esa  bula  llevara  la 
data  de  los  siglos  trece  ó  catorce,  entonces  sería  otra  cosa;'  pero  ha- 
biendo sido   expedida   en   el   siglo   xvii,   no    hace  sino  persuadirme 


350  D.    JAIME   I    Y    LA    ORDEN    DE    NTKA.    SUA.    DE   I^A    MERCED 

todavía  más  de  que  aquí  se  cumplió  á  la  letra  aquel  principio  del  Doc- 
tor Angélico:  Error  j)arvus  in  principio  evadit  magnus  in  fine.  Afor- 
tunadamente no  voy  solo  por  el  camino  que  acabo  de  trazar.  El  P.  Ca- 
vero,  t]4ie  trató  este  punto  de  una  manera  admirable,  fué  del  mismo 
parecer,  y  el  Rvmo.  P.  Fr.  Pedro  Armengol  Valenzuela  en  la  última 
edición  que  se  ha  hecho  de  nuestras  Constituciones,  corrigió  el 
año  1230  <|ue  se  venía  estampando  desde  el  siglo  diez  y  seis,  sustitu- 
yéndolo por  el  1235  correspondiente  al  octavo  de  Gregorio  IX  en  que 
se  expidió  la  constitución  Devotionis  vestrae,  dándonos  la  regla  de 
San  Agustín. 

Finalmente,  dos  palabras  contestando  á  los  autores  que  ponen 
nuestra  fundación  en  1228.  Trabajaría  inútilmente  refutando  una  opi- 
nión que  sobre  no  haber  tenido  nunca  muchos  partidarios,  va  por 
tierra  con  sólo  citar  un  pergamino  existente  en  el  Archivo  de  la  Coro- 
na. Don  Jaime,  el  primero  de  agosto  de  1228,  estaba  en  la  ciudad  de 
Lérida;  de  consiguiente,  no  se  hallaba  en  Barcelona  la  noche  en  que 
esos  autores  ponen  el  descenso  y  revelación  hecha  por  la  Santísima 
Virgen  á  los  tres  fundadores  (1). 


III 

En  vista  de  las  escrituras  alegadas,  aun  cuando  no  existan  indi- 
cios manifiestos  de  haberse  celebrado  Cortes  en  Barcelona  por  agosto 
de  1218,  deben  tenerse  muy  en  caenta  las  palabras  del  autor  anónimo 
(lue  escribió  año  1323  lo  siguiente:  Como  muchos  prelados  reunidos 
dudaran  sobre  la  regla  que  habían  de  profesar  aquellos  religiosos, 
prevaleció  el  dictamen  de  Raimundo,  y  les  dio  la  regla  de  San  Agus- 
tín (2).  Tal  reunión  de  prelados  sólo  tenía  lugar  ordinariamente  cuan- 
do se  celebraban  Cortes  ó  Parlamentos.  Posteriormente  muchos  auto- 
res han  afirmado  que  al  instituirse  la  Orden  de  la  Merced,  Don  Jaime 
celebraba  Cortes  en  Barcelona.  El  P.  Cavero  considera  esto  muy  pro- 
bable, por  cuanto  pudo  ser  sin  dificultad  alguna  que  las  Cortes  se  co- 
menzaran en  Villafranca  el  mes  de  Junio,  continuadas  en  Tarragona 
donde  firmó  Don  Jaime  el  documento  antes  citado  el  1°  de  julio 
estando,  según  él  mismo  dice,  en  la  solemne  Junta  de  Cortes,  y  trasla- 
dadas finalmente  á  Barcelona,  pues  lo  hallamos  en  esta  ciudad  á  20  de 
este  mes.  Fuera  esto  asi  ó  de  otra  manera,  lo  cierto  es  que  durante  los 
días  que  mediaron  entre  el  primero  y  diez  de  agosto,  hubo  tiempo 
suficiente  para  preparar  la  solemnidad  que,  según  todos  los  historia- 
dores, revistió  el  acto  de  la  fundación.  A  estos  preparativos  aludió 


(1)  A.  C.  A.  Perg.  de  Don  Jaime,  ii.°  357. 

(2)  «....  cum  onim  dubitarent  inulti  prolati  simul  iuncti  quam  regulam 
profitorcMituí-  Religiosi  lili  provaluit  Rainiundus  et  tradidit  eis  Aiigustini 
Regulan!  oljservaudain....» 


KR.    FAUSTINO    I).    tÍAZULLA  351 

seguramente  Don  Pedro  IV  en  una  carta  dirigida  al  papa  Inocencio 
•con  fcciía  11  de  enero  de  1358  (1)  en  la  cual  dice,  (jue  jMyst  tractatus 
uliqííos....  después  de  haberlo  consultado  y  prevenido  todo,  üon  Jaime 
fundó  la  Orden  en  la  Santa  Iglesia  Catedral  de  Barcelona.  El 
K.  P.  Fr.  José  Nicolás  Cavero,  ilustre  cronista  de  la  Merced,  describió 
ya  con  gran  acierto  las  circunstancias  de  tan  solemne  acto;  justo  es, 
pues,  que  aquí  le  ceda  mi  lugar  copiando  textualmente  sus  i)alabras. 
Dice  así:  A  Fundación  tan  pía,  y  tan  señaladamente  ordenada  por  la 
Santísima  Virgen,  (luisieron  (pie  no  faltase  solemnidad  alguna.  KI 
Sr.  Obispo  Berenguer  dijo  la  Misa;  y  habiendo  determinado  que  se 
diese  á  Nolasco  el  hábito  dentro  de  ella,  San  Raimundo  antes  de 
llegar  á  este  paso  predicó,  exponiendo  á  aquel  numeroso  y  de  todos 
modos  ilustre  concurso,  las  calidades  y  el  instituto  de  la  Orden  que  se 
iba  á  fundar;  como  nos  lo  asegura  el  manuscrito  del  año  1323  y  des- 
pués el  antiguo  SpeciUum  fratrum  (2). 

El  hábito  debía  ser  blanco,  según  la  voluntad  expresa  de  la  San- 
tísima Virgen,  conforme  nos  lo  afirma  el  instrumento  de  los  sellos 
diciendo,  que  ajiareció  á  Nolasco...  y  le  mandó,  (jue  fundase  la  Reli- 
gión, en  i[u.e  pudiera  ejercitar  la  caridad  redimiendo  los  cautivos,  y 
que  el  hábito  fuese  blanco,  y  le  vistiese  el  primero.  Así  se  ejecutó,  y 
después  lo  aprobó  Gregorio  nono  confirmando  la  Orden,  (3)  y  así  se  ha 
observado  siempre  y  observa  inviolablemente. 

Mas  no  se  sabe,  que  la  Santísima  Virgen  declarase  la  forma  del 
hábito;  y  parece  que  la  dejó  al  arbitrio  de  los  fundadores,  de  manera 
que  con  la  dirección  de  San  Raimundo  y  consentimiento  de  Nolasco,  la 
prescribió  el  Rey  y  quiso  que  en  el  hábito,  y  como  parte  de  él  se  tra- 
jese también  el  escudo  de  armas,  compuesto  del  escudo  real  y  cruz  de 
la  Santa  Iglesia  de  Barcelona,  como  lo  dice  el  Señor  Rey  Don  Pedro  IV 
en  propios  términos  hablando  del  acto  y  solemnidad  de  la  fundación, 
é  instruido  de  ella  por  las  actas  y  documentos  reales  (-4). 

«Concluido  el  sermón,  fuese  San  Raimundo  ante  el  Altar  Mayor  de 
la  Santa  Cruz,  donde  estaban  el  Obispo  y  el  Rey,  y  cillí  se  le  dio  el 
hábito  á  Nolasco,  y  porque  nos  ha  quedado  noticia  de  la  distinci()n 
con  que  esto  se  ejecutó  respecto  del  escapulario  y  de  la  toga  militar, 


(1)  A    C.  A.  Registro  557,  fol.  248. 

(2)  « — in  die  sancti  Laurenci  cum  inissam  eclebrai'ct  Episcopus  et 
volebat  daré  habituïn  prius  Ravmundiis  predieavit....»' Autor  anónimo  del 
año  1323.  El  Speculum  fratrum,  añade:  In  qno  sermone  manlfestavit 
novum  Ordinem  ad  tam  jtiissimum  opus  ibi  incipiendum  fore  et  ad  hoc 
congregatos  esse  ibidcm  omnes». 

(3)  «.  .  Ad  humiles  preces  Rogis  magnifici  domini  lacobi  avi  nostri  pro- 
fatum  opus  immensa  misericordia  approbabit  et  regulam  beati  augustini 
albumquc  habitum  pretactis  fratribus  laicis  contulit  et  concessitin  qiio  por- 
tarent  signum  nostre  Regie  dignitatis  sub  cruce  domini  ante  pectus...» 
Arch.  de  la  Corona,  R.°  335  fol.  321. 

(4)  A.  C.  A.  Reg.  557,  fol.  248. 


352  D.    JAIME   I    Y   LA    ORDEN   DE   NTRA.    SEA.    DE   LA    MERCED 

diremos  ahora  lo  que  mira  al  escapulario,  dejando  lo  que  pertenece  á 
la  toga  para  el  párrafo  siguiente» . 

El  manuscrito  mismo  del  año  1323  refiere  puntualmente  este  paso: 
Tomando  (dice)  el  Obispo  y  el  Rey  el  escapulario  por  delante  y  Rai- 
mundo por  la  espalda,  los  tres  juntamente  y  á  una  vistieron  con  él  a 
Nolasco  (1).  Parece  que  bastaba  para  creerlo  así  el  testimonio  de  este 
autor  pío,  docto,  diligente,  catalán  que  escribía  en  aquel  Principado, 
como  todo  ello  se  ve  por  sus  obras,  y  en  tiempo  tan  próximo  á  la  fun- 
dación de  la  Orden,  que  podían  muy  bien  vivir,  y  sin  duda  vivían 
algunos  de  nuestros  religiosos  que  alcanzaron  á  los  primitivos,  y  por 
lo  menos  al  Maestre  General  Fr.  Pedro  Amerio,  que  fué  íntimo  y 
familiar  del  Santo  Patriarca  y  falleció  el  año  1301. 

«Estas  circunstancias  en  los  preceptos  de  la  crítica  más  rigurosa 
acreditan  grandemente  al  autor,  pues  entonces  y  en  aquel  país  no 
podía  haberse  aun  obscurecido  la  noticia  de  lo  que  pasó  en  la  funda- 
ción de  la  Merced  y  mucho  menos  conservándose,  como  es  creíble, 
ciue  todavía  se  conservaba  el  instrumento  de  la  fundación.  A  que  se 
añade  la  cláusula  que  trae  entre  otras,  de  carta  del  Señor  Rey  Don 
Jaime  escrita  al  papa  Gregorio  IX,  y  conducida  por  las  manos  de  San 
Raimundo,  cuya  copia  asegura  se  la  mostraron  los  padres  de  Predica- 
dores de  Barcelona.  Dice  el  Rey  hablándole  del  mismo  Santo:  Toman- 
do por  la  espalda,  el  hábito  vistió  con  Nos  y  con  el  Obispo  al  primer 
religioso»  (2). 

«Y  tratándose  no  de  acción  material  y  puramente  servil  de  vestir, 
como  pudiera  ejecutarla  cualquier  otro,  sino  de  acción  que  era  muy 
reservada  y  que  contenía  y  significaba  especial  ministerio,  carácter  y 
autoridad,  no  hallamos  camino  de  entender  que  llenamente  fuese  de 
San  Raimundo,  y  que  sólo  y  de  por  sí  diese  el  hábito  á  Nolasco;  antes 
bien  nos  parece  que  el  modo  referido  era  natural,  congruente,  proprio 
de  las  circunstancias,  y  que  derivó  en  San  Raimundo  y  en  el  Rey  todo 
el  esplendor  é  influjo  que  podían  esperar». 

«Porque  es  cierto  que  San  Raimundo  no  se  arrogó  ni  tenía  título 
para  hacer  suya  tal  acción:  ella  era  propria  de  superior  y  prelado 
eclesiástico,  y  así  del  Obispo,  en  cuyo  territorio  é  iglesia  y  debajo  de 
cuya  autoridad  y  gobierno  se  fundaba,  comenzaba  y  quedaba  la  Orden. 
De  otra  parte  no  hay  vestigio  alguno  de  que  el  Obispo  cometiese  la 
acción  al  Santo,  ni  es  verosímil  que  se  excusase  de  ejercerla  por  si 
mismo,  y  de  autorizarla  con  sus  manos,  así  por  lo  plausible  de  la  obra, 
como  por  la  atención  al  Rey  que  estaba  presente,  y  tenía  tanta  parte 
en  la  fundación.  Por  eso  correspondiendo  á  lo  que  era  proprio  de  su 
alta  dignidad,   y  deseando  admitir  por  compañeros  y  partícipes  al 


(1)  «...  Episcopus  autem  et  Rex  accipientes  scapularium  pro  anteriori 
parte  et  Raymuiidus  posteriori  tres  pariter  Xolascum  iiiduerunt...» 

(2)  «...  accipieiis  a  tergo  liabitum  nobiscum  et  cum   Episcopo  primum 
religiosum  indult...» 


FR.    FAUSTINO   T).    GAZULLA  'A'iili 

Rey  y  á  Kaiiiiundo,  los  honró  y  se  honró  concurriendo  his  tros  ou  una 
misma  acción  de  dar  el  liábito  á  Nolasco,  vistiéndole  el  escapulario 
que  llevaba  consigo  el  escudo  y  que  siempre  es  y  fué  la  parte  más 
principal  y  sagrada  del  mismo  hábito». 

Sobre  el  carácter  militar  que  recibió  la  niieva  Orden  en  el  mismo 
acto  de  la  fundación  añade  nuestro  cronista  más  adelante  lo(|ue  sigue: 
Llegando  á  esto  dice  el  mismo  manuscrito:  (el  de  lo2o)  Que  Raimundo 
tomó  la  toga  militar  y  dándosela  al  Rey,  la  vistió  á  Nolasco  (1).  Parece 
entenderse  que  sea  él  Rey  sólo  quien  vistió  con  ella  á  Nolasco.  si  ya 
no  es  que  San  Raimundo  lo  ejecutase  juntamente  con  el  Rey  querién- 
dole éste  hacerla  honra  de  admitirlo  por  compañero  en  aquella  acción, 
aunciue  por  ser  de  caballería  pareciese  propia  del  Rey  y  fuese  sólo 
suya.  Uno  y  otro  cabe  sin  violencia  en  la  frase  y  modo  de  las  pala- 
bras y  ayudan  la  segunda  inteligencia  del  Rey,  las  otras  que  hemos 
dado  diversas  veces:  Como  el  Cielo,  (decía)  nos  diese  á  Raimundo  por 
confnndador  y  socio  en  toda  esta,  ohra  estuvo  siempre  con  Nos  y  á 
nuestro  lado»  (2). 

«Sea  lo  que  fuese  de  la  forma  y  modo  de  esta  vestidura  y  de  las 
cei'emonias  que  acompañaron  cuando  el  Señor  Rey  Don  Jaime  adornó 
con  ella  á  Nolasco,  claramente  nos  enseña  que  la  Orden  se  fundó  é 
instituyó  con  la  honra  y  calidades  de  militíir  y  ecuestre,  como  nos  lo 
dejó  expresado  el  mismo  Señor  Rey  fundador  en  otra  cláusula  de  la 
carta  escrita  al  papa  Gregorio  IX,  informándole  de  la  fundación  y 
estado  de  la  Orden.  Tráela  el  dicho  manuscrito  del  año  1323,  y  dice  el 
Rey:  Nos  principalmente  abemos  fundado  esta  Orden,  etc.  establecién- 
dola con  los  modos  de  las  militares»  (3). 

«No  ignoramos  que  algunos,  y  entre  ellos  uno  ú  otro  de  nuestra 
Orden,  poco  noticiosos  é  instruidos  en  esta  parte,  han  dudado  y  tam- 
bién negado  que  se  fundase  militar,  dándoles  ocasión  la  tardanza  en 
publicar  nuestras  cosas;  pero  el  Maestro  Ribera  la  ha  compensado 
abundantemente  con  un  volumen  de  este  argumento^  y  de  tan  exqui- 
sita diligencia,  que  no  deja  que  desear.  Quien  lo  leyere,  verá  la  seme- 
janza en  el  gobierno  y  modos  de  la  religión  de  la  Merced  en  su  prime- 
ra centuria  con  las  otras  religiones  militares»  (4). 

El  P.  Cavero,  siguiendo  las  huellas  del  eminente  P.  Ribera,  de- 
muestra de  un  modo  contundente  el  estado  militar  de  la  Merced  en  el 
primer  siglo;  pero  sus  razones  no  convencieron  la  terquedad  de  algu- 
nos que  se  obstinaron  en  lo  contrario.  Sobre  todos  ellos  descuella  el 
Sr.  Rivas  y  Quintana,   (luien  mofándose  del  investigador  más  ilustre 


(1)  «...  Accepit  militarem  togam  et  tradens  eam  Regí  indult  eam  No- 
lasco...» 

(2)  Véase  la  nota  10. 

(3)  «...  qui  principaliter  et  hunc  fundavimus  Ordinem,  etc.  sub  militari 
more  coiistitiientes,  etc.» 

(4)  Informe  de  la  verdad,  pág.  48  y  sigs.  Según  el  P.  Gari  so  inqjrimió 
en  Madrid,  año  1731. 

23 


o54  U.    JAIME   I    Y    LA    ORDEN    DE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

que  tuvo  Cataluña  en  el  siglo  xvii  dice  así:  En  las  seiscientas  treinta 
y  seis  páginas  de  á  folio  mayor  con  setenta  y  dos  párrafos  y  quince 
apéndices,  que  el  P.  Ribera  destina  en  su  «Primera  Centuria»,  para 
probar  iotis  virihus  que  es  legítimo  é  indisputable  el  título  de  «orden 
militar»,  no  cita  un  solo  hecho  de  armas  en  que  hubiesen  tomado 
parte  activa  sus  hermanos».  Si  el  tiempo  que  gastó  el  Sr.  Rivas  con- 
tando páginas,  párrafos  y  apéndices  lo  hubiera  empleado  en  estudiar 
mejor  la  obra,  de  seguro  que  no  habría  emitido  un  juicio  tan  dispara- 
tado de  la  misma.  «Por  más  que  no  creo  haber  perdonado  diligencia 
ni  consulta,  añade,  no  he  sabido  encontrar  historia  alguna^  eclesiás- 
tica, ni  civil,  crónica,  ni  monografía,  (\\\q  nos  digan,  ni  por  mera  refe- 
rencia donde  los  militares  de  la  Virgen  de  las  Mercedes  estuvieron  ni 
á  retaguardia...  Pudo  Don  Jaime  tal  vez  crear  los  caballeros  de  la 
Merced,  no  lo  hizo  no  consta  en  documento  alguno»  (1). 

¿Con  que  la  milicia  de  la  orden  mercedaria  no  consta  en  ninguna 
historia?  Si  los  autores  de  esas  obras  son  dominicos,  trinitarios  ú  otros 
que  copiaron  de  ellas  sin  examinar  bien  lo  que  copiaban,  como  hizo 
el  Sr.  Rivas,  no  me  extraño  de  que  resultara  infructuosa  su  lavor. 
Pero  aún  hay  más,  tampoco  consta  en  documento  alguno,  y  es  muy 
raro  que  habiendo  sido  tan  diligente  no  los  encontrara  en  el  Archivo 
de  la  Corona  donde  yo  los  he  copiado  á  docenas.  No  los  citaré,  porque 
me  basta  uno  tan  solo,  que  es  decisivo  y  resuelve  para  siempre  esta 
cuestión.  Me  refiero  á  una  carta  dirigida  por  Jaime  II  con  fecha  4  de 
enero  (pridie  nonas)  de  loOl  al  papa  Bonifacio,  pidiéndole  la  confir- 
mación del  maestro  Fr.  Arnaldo  Amerio  ó  de  Amer,  elegido  contra  la 
voluntad  de  algunos  frailes  que  sin  atender  á  la  costumbre  hasta 
entonces  observada  en  la  Orden,  habían  díido  su  voto  á  un  religioso 
sacerdote.  El  Monarca,  entre  otras  cosas  de  gran  interés,  al  hablar  de 
los  oficios  del  Maestre  le  decía,  que  estos  eran  pelear  contra  infieles, 
haciendo  uso  de  las  armas,  y  administrar  las  limosnas  de  los  cautivos. 
«...  cum  officium  dicti  Magistri  se  habeat  üd  expugnandas  Armis  bar- 
baras naciones  et  ad  captivos  redimendos  elemosinas  ministrare...» 
La  carta  termina  parangonando  al  Maestre  de  la  Merced  con  los  maes- 
tres del  Hospital,  del  Temple,  de  Calatrava  y  de  Uclés,  y  la  razón  de 
esto  la  fundaba  el  Rey  en  (jue  los  mercedarios  observaban  una  regla 
semejante  á  la  de  esas  ordenes  militares.  «...  placeat  sanctitati  vestre 
dictum  ffratrem  A  (Arnaldum)  de  amerio  cum  sit  providus  et  conspi- 
cuus  in  ^lagistrum  dicti  ordinís  confirmare  cum  nusquam  f  uerit  obser- 
vatum  quod  in  ^lagistrum  Hospitalariorum  Templariorum  Calatra- 
vencium  et  lluclesiorum  qui  consiinílem  habent  Regulam...»  (2).  Don 
Jaime  pudo  fundar  la  orden  de  la  Merced  esencialmente  militar,  así 
como  Alfonso  II  fundó  la  orden  del  Santo  Redentor,  Pedro  II  la  de 
San  Jorge,  y  Jaime  U  la  de  Montesa.  Para  demostrar  que  así  lo  hizo 


(1)  Obra  citada,  ¡nig-s.  U7,  U8  y  149. 

(2)  A.  C.  A.  Cartas  reales.  n.°  1335. 


FR.    FAUSTINO    D.    OAZULLA  355 

biVístan  los  fracmentos  de  la  carta  citada,  y  no  me  seria  difícil  aducir 
diplomas  de  casi  todos  los  reyes  de  nuestra  Corona  que  confirman  eso 
mismo. 

De  lo  dicho  so  sigue  otra  consecuencia  que  haré  notará  fin  de  que 
nadie  se  apropie  lo  que  no  es  suyo.  Jaime  II  nos  dice  explícitamente 
que  los  mercedarios  se  ji^obernaban  por  unas  ordenanzas  semejantes  á 
las  de  las  otras  ordenes  militares,  y  escribió  al  Pontífice  para  que  se 
siguieran  observando  como  hasta  entonces,  ¿^'on  qué  fundamento, 
pues,  han  asegurado  muchos  historiadores,  que  San  Raimundo  dióá  la 
Jlerced  unas  constituciones  semejantes  sino  iguales  á  las  que  observa- 
ban entonces  los  religiosos  de  Santo  Doiningoy  I.o  ignoro.  Es  que  oyeron 
campanas,  pero  no  adivinaron  en  donde.  {^)ue  San  Raimundo  intervino 
en  la  formación  de  las  primeras  constituciones  de  los  mercedarios, 
principalmente  en  lo  que  miraba  á  la  parte  espiritual,  es  indudable; 
pero  de  ninguna  manera  se  puede  admitir  que  les  diera  las  constitu- 
ciones de  los  padres  dominicos.  Para  esto  era  necesario  que  ellos  ya 
las  tuvieran,  y  aun  en  el  caso  de  tenerlas  formadas  entonces,  agrade- 
cería mucho  que  alguien  me  presentara  un  ejemplar  de  las  mismas,  á 
fin  de  hacer  un  estudio  comparativo  y  ver  ijué  relación  hay  entre 
ellas  y  las  primitivas  que  observó  la  Merced,  semejantes  á  las  de  las 
otras  órdenes  militares.  Por  fortuna  las  muestras  se  conservan  todavía 
copiadas  en  el  códice  Sjjeculnm  fnüntm  del  P.  Gaver.  Se  notan  algu- 
nas variantes  accidentales  que  introdujeron  los  copistas  del  siglo  xv 
al  deshacer  las  abreviaturas,  pero  conservan  el  tipo  característico  de 
un  texto  catalán  redactado  en  el  siglo  xin,  ( 1^272)  y  nadie  que  tenga 
algunos  conocimientos  de  la  literatura  catalana  dudará  de  su  autenti- 
cidad. Tengan  esto  presente  los  que  sin  fundamento  alguno  dicen  que 
la  Merced  es  hechura  de  la  orden  de  Santo  Domingo. 

Nadie  c[ue  considere  imparcialmente  todo  lo  dicho,  hallará  dificul- 
tad en  explicar  porque  San  Raimundo  habiendo  sido  uno  de  los  tres 
fundadores  tomó  sin  embargo  el  año  l'I'l'l  el  hábito  de  Santo  Domingo, 
Hay  que  tener  muy  presente,  que  el  copilador  de  las  decretales  había 
pasado  los  días  más  hermosos  de  su  vida  estudiando  las  ciencias 
sagradas,  sus  aficiones  eran  trabajar  en  la  viña  del  Señor  iluminando 
á  los  hombres  con  torrentes  de  sabiduría,  de  consiguiente  era  muy 
natural,  que  al  retirarse  del  mundo  eligiera  una  orden  conforme  á  sus 
inclinaciones  y  manera  de  ser.  La  orden  de  la  Merced,  habiéndose 
fundado  esencialmente  militar  para  frailes  legos,  de  suerte  que  los 
religiosos  sacerdotes  figuraban  únicamente  como  meros  capellanes, 
estaba  muy  lejos  de  llenar  las  aspiraciones  de  San  Raimundo,  y  por 
más  que  el  objeto  de  la  nueva  Orden  fuera  la  manifestación  de  la  cari- 
dad en  el  grado  más  sublime,  dejó  que  otros  abrazaran  aquel  estado 
de  vida  para  el  cual  no  se  sentía  con  vocación,  entrando  en  la  orden 
de  Predicadores  que  estaba  más  en  armonía  con  sus  aficiones  lite- 
rarias. 

El  origen  de  la  orden  mercedaria  tal  como  la  relatan  el  P.  Ribera, 
el  P.  Cavero,  Feliu  de  la  Peña  y  otros  muchos  historiadores,  no  satis- 


856  D.    JAIME   I    Y   LA    ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA   MERCED 

face  al  distinguido  cronista  de  la  provincia  de  Tarragona  D.  Emilio 
Morera  y  Llauradó,  quien  en  su  obra  Tarragona  cristiana,  emite  un 
concepto  á  la  verdad  muy  triste  de  los  primeros  mercedarios  (1). 

Primeramente  debe  saber  el  Sr.  Morera  que  una  cosa  es  hablar  de 
la  tradición,  y  otra  del  hecho  á  que  la  tradición  se  reñere.  San  Rai- 
mundo en  su  carta  menciona  esplícitamente  el  hecho  del  descenso,  no 
la  tradición  de  ese  milagro  que  no  podía  tener  lugar  en  él,  por  ser  uno 
de  los  testigos  que  lo  presenciaron.  El  origen  de  esa  tradición  no  tiene 
poi'  fundamento  único  la  carta  de  San  Raimundo,  pues  como  ya  hemos 
visto  hay  documentos  coetáneos  y  autores  de  los  siglos  catorce  y 
quince  que  hablan  del  descenso  como  de  un  hecho  indubitable.  El 
Sr.  Morera  no  rechaza  abiertamente  el  milagro  del  descenso;  pero 
demuestra  que  le  merece  muy  poca  fe,  pues  si  bien  al  principio  dice 
í[ue  se  comprueba  con  la  carta  de  San  Raimundo,  implícitamente  lo 
niega  al  tratar  de  como  tuvieron  origen  las  comunidades  mercedarias. 
Halla  dificultad  en  admitir  y  de  hecho  no  admite  la  fundación  de  la 
Merced  antes  de  1235,  primero  porque  el  Rey  no  contaba  más  allá  de 
nueve  años  en  agosto  de  1218.  Don  Jaime  al  fundarse  la  Orden  no 
había  cumplido  nueve  sino  diez  años  y  medio,  según  la  cuenta  más 
ajustada.  Tenía  por  consiguiente  uso  de  razón  para  conocer  el  favor 
que  le  dispensó  la  Virgen;  le  rodeaban  además  sus  consejeros,  prin- 
cipalmente el  obispo  de  Barcelona  D.  Berenguer,  y  si  en  mayo  y 
julio  de  ese  año  concedía  privilegios  y  en  junio  y  julio  celebra- 
ba cortes  en  Villafranca  y  Tarragona,  ¿qué  dificultad  hay  para 
que  el  10  de  agosto  no  pudiera  fundar  la  orden  de  la  Merced? 
Dice  también  que  San  Raimundo  se  hallaba  todavía  en  Bolonia,  de 
donde  regresó  con  el  obispo  de  Barcelona  en  el  siguiente  de  1219.  Esto 
ya  lo  dijeron  otros  antes  que  el  Sr.  Morera,  pero  sin  demostrarlo,  y 
como  él  no  hace  sino  repetir  lo  mismo  sin  aducir  pruebas  que  dificul- 
ten la  presencia  de  San  Raimundo  en  Barcelona  para  los  días  1."  y  10 
de  agosto,  resulta  que  tal  afirmación  es  absolutamente  gratuita,  ínte- 
rin no  se  muestren  los  fundamentos  en  que  se  apoya.  Retardar  la  fun- 
dación hasta  1235,  sólo  porque  en  este  año  se  confirmó  la  Orden  por 
(íregorio  IX,  es  otra  de  las  cosas  que  me  maravilla  mucho  en  un  his- 
toriador tan  erudito  como  el  Sr.  Morera.  Siguiendo  tan  peregrino  cri- 
terio, habríamos  de  alterar  la  fecha  de  fundación  de  casi  todas  las 
órdenes  religiosas,  por  cuanto  difícilmente  se  citará  una  que  fuese 
aprobada  por  el  Sumo  Pontífice  en  el  día  de  su  institución.  Cuando  el 
fundador  ó  fundadores  de  un  instituto,  siguiendo  los  consejos  evangé- 
licos, proponen  cierta  manera  de  vivir  más  perfecta  que  la  observada 
por  el  común  de  los  fieles,  la  Iglesia  deja  ordinariamente  que  pasen 
algunos  años  de  prueba  antes  de  dar  su  confirmación;  mas  esta  con- 
firmación no  altera  sustancialmente  la  norma  de  vida  que  se  adoptó 
al  principio,  y  lo  que  hace  es  sancionarla  para  los  efectos  canónicos. 
Además,  no  debe  ignorar  el  Sr.  Morera,  como  buen  canonista,  que 


(1)     Tarragona  cristiana.  Tom.  II,  pág.  857  y  sigs.  Tarragona  1898. 


FR.    FAUSTINO    D.    OAZULLA  357 

por  mucho  tiempo  los  obispos  aprobaron  las  religiones  en  lo  que  mira- 
ba á  sus  diócesis;  y  si  bien  esto  (juedó  después  reservado  exclusiva- 
mente al  Sumo  Pontífice,  no  es  fácil  saber  cuando  comenzó  esta  reser- 
vación. Algunos  dijeron  que  principió  en  tiempo  de  Inocencio  III  con 
el  concilio  lateranense,  pero  según  el  P.  Gabriel  Vázquez  (l)lo  dijeron 
sin  fundamento.  En  prueba  de  que  cuando  se  fundó  la  Merced  aún 
seguían  los  obispos  confirmándolas  religiones,  puede  citarse  la  orden 
<le  San  Francisco  de  Paula,  fundada  en  el  siglo  xv  con  aprobación  de 
Pyrro  Arzobispo  de  Cosencia,  y  Sixto  IV  lejos  de  oponerse  á  tal 
erección,  confirmó  algunos  años  más  tarde  la  constitución  del  Arzo- 
bispo. Los  padres  servitas,  mucho  antes  de  obtener  la  confirmaciiui 
apostólica,  fundaron  su  orden  en  1284  con  autoridad  del  Obispo  de 
Florencia,  y  á  sus  pies  emitieron  los  votos  de  obediencia,  pobreza  y 
castidad.  Por  manera  que,  si  bien  la  confirmación  definitiva  de  una 
orden  religiosa  quedó  reservada  al  Pontífice,  se  ve  por  los  ejemplos 
citados,  que  cuando  se  fundó  la  Merced  los  ordinarios  autorizaban 
aún  la  erección  de  nuevas  religiones,  y  admitían  por  lo  menos  la  pro- 
fesión de  votos,  si  es  que  aquellos  votos  no  constituían  profesión  reli- 
giosa. Lo  que  si  quedó  como  norma  desde  el  concilio  lateranense  fué, 
«egún  la  común  inteligencia,  que  todas  las  religiones  nuevas  de  allí 
en  adelante  tomaran  una  de  las  reglas  aprobadas,  y  así  Honorio  IIT 
habiendo  convenido  con  Santo  Domingo  aprobar  su  orden  le  dijo,  que 
tratara  con  los  suyos  sobre  la  regla  que  habían  de  adoptar;  pero  bajo 
el  supuesto  que  Kegulam  approhatam  eligerent  (2).  Habiéndose  fun- 
dado por  consiguiente  la  Merced  en  la  Catedral  de  Barcelona  estando 
presente  el  obispo  D.  Berenguer  que  autorizó  el  acto  con  su  presencia, 
ante  quien  Nolasco  y  los  suyos  emitieron  los  votos  de  pobreza,  casti- 
dad, obediencia  y  quedarse  en  rehenes  para  libertar  á  los  cautivos,  y 
habiéndosele  dado  desde  el  principio  la  regla  de  San  Agustín,  que  era 
una  de  las  ya  aprobadas  por  la  Iglesia,  según  indiqué  al  citar  una  de 
las  cartas  del  Rey  al  papa  Honorio,  claramente  se  deduce,  que  San  Pe- 
dro Nolasco,  San  Raimundo  y  Don  Jaime  instituyeron  no  una  herman- 
dad ó  cofradía,  sino  una  orden  religiosa,  aunque  no  le  dieran  todo  el 
ser  tal,  por  quedar  eso  reservado  al  Pontífice  á  quien  pertenecía  dar 
la  confirmación  definitiva.  Luego  las  comunidades  mercedarias  antes 
de  que  la  Orden  fuera  confirmada  por  Gregorio  IX,  sobre  no  ser  ima- 
ginarias, tampoco  eran  una  asociación  de  personas  devotas  encami- 
nada á  propagar  la  obra  heroica  déla  redención  de  cautivos  cristia- 
nos, según  supone  equivocadamente  el  Sr.  Morera,  sino  que  eran  parte 
integrante  de  una  orden  religiosa  que  tenía  todo  lo  necesario  para  el 
ser  de  tal,  desde  el  momento  que  recibiera  la  confirmación  apostólica. 
Por  eso  la  Iglesia  en  la  decretal  de  canonización  de  San  Raimundo  y 
^n  los  rezos  donde  se  trata  este  punto,  no  obstante  saber  que  desde  la 


(1)  In  I  2  D.  Th.  q.  96  art.  4  disp.  166  cap.  4,  niim.  38. 

(2)  Quetif  y  Echard  en  la  Biblioteca  de  escritores  de  la  orden  de  Predi- 
cadores. T.  I,  in  vita  S.  Dominici. 


358  D.    JAIME   I    Y    LA   ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

fundación  á  la  confii-maci(3n  de  la  Orden  pasaron  algunos  años,  dicen 
del  mismo  Santo,  de  San  Pedro  Nolasco  y  del  Rey,  que  fundaron  no  la 
hermandad,  sino  la  orden  y  religión  de  la  INIerced.  El  que  quiera 
puede  consultar  las  obras  de  los  padres  Ribera  y  Cavero,  y  en  ellas 
verá  como  hay  razones  para  sospechar  con  fundamento,  que  la  Mer- 
ced era  religión  formada  en  1219,  ya  fuera  que  los  obispos  la  aproba- 
ran en  sus  respectivas  diócesis,  ya  que  Honorio  III  le  diera  su  apro- 
bación vive  vocis  oráculo,  de  lo  que  hay  vestigios,  ya  finalmente  que 
Don  Jaime  la  instituyera  usando  de  algún  privilegio  apostólico  conce- 
dido á  los  reyes  de  Aragón  (1).  Tenemos  el  precedente  de  que  Alfon- 
so II  fundó  en  lls8  la  orden  del  Santo  Redentor,  l-econocida  como  tal 
por  el  papa  Celestino  III  al  confirmar  su  agregación  á  la  orden  del 
Temple  en  1196.  Pedro  II  fundó  también  la  orden  militar  de  San  Jorge, 
y  el  Pontífice  al  confirmarla  en  1373  dijo  que  como  religión  había 
observado  desde  el  principio  la  regla  de  San  Agustín.  Es  indudable 
que  estas  órdenes  desde  su  nacimiento  tuvieron  el  ser  de  verdaderas 
religiones,  y  los  reyes  gozaron  de  facultades  especiales  para  instituir- 
las ¿por  qué  razón,  pues,  se  ha  de  negar  á  Don  Jaime  tal  prerrogativa 
para  fundar  la  Merced,  habiendo  como  hay  despachos  reales  en  los 
que  se  dice  que  la  fundó  con  autoridad  apostólica? 

Según  el  Sr.  jMorera  antes  de  cjue  se  fundara  la  ^lerced,  era  ya 
muy  común  y  general  en  Aragón  i-edimir  cautivos  cristianos,  contan- 
do esta  obra  misericordiosa,  gracias  á  las  predicaciones  de  la  orden 
trinitaria,  con  entusiastas  favorecedores,  que  no  sólo  vendían  sus 
bienes  para  emplearlos  en  eso,  sino  que  también  se  entregaban  volun- 
tariamente en  sustitución  del  infeliz  que  se  hallaba  cautivo.  Qiie  en 
nuestro  reino  se  tuvo  desde  muy  antiguo  especial  cuidado  de  rescatar 
á  los  desgraciados  que  caían  en  manos  de  infieles,  es  un  hecho  que  no 
discutii'é  al  Sr.  Morera,  porque  ya  antes  de  leer  su  obra  estaba  con- 
vencido de  esa  verdad.  Lo  que  no  admito  en  manera  alguna,  mientras 
no  se  pruebe  mejor,  es  que  abundaran  hombres  tan  entusiastas  que 
dieran  sus  bienes  y  personas  para  favorecer  á  los  cautivos,  y  muellí- 
simos menos  que  tales  entusiasmos  reconocieran  por  causa  las  predi- 
caciones de  la  orden  trinitaria.  Hasta  hoy  conozco  escrituras  anterio- 
res á  la  fundación  de  mi  Orden  en  que  se  dejan  legados  para  redimir 
cautivos,  tengo  noticia  de  la  orden  del  Santo  Redentor  mencionada  al 
principio  de  esta  monografía,  doy  también  como  verdadera  la  cofradía 
ó  hermandad  organizada  por  San  Pedro  Nolasco,  quien  logró  de  sus 
compañeros  que  emplearan  los  bienes  en  la  redención  de  cautivos,  y 
considero  muy  probable  que  en  1218  existieran  ya  gremios  que  reco- 
gían limosnas  con  el  mismo  fin;  pero  ese  acto  heroico  á  que  alude  el 
Sr.  Morera,  es  decir:  la  promesa  ó  voto  de  quedarse  en  rehenes  para 
libertar  al  cristiano  cautivo  en  poder  de  moros,  no  lo  encuentro  por 
ninguna  parte,  ni  creo  que  puedan  citarse  muchos  casos  antes  de  fun- 


(1)    Informe  de  la  i-erdad,  pág.  70.— Real  patronato,  pág.  6-703. 


VR.    FAUSTINO    D.    OAZIILLA  359 

darse  la  .Merced,  y  si  realmente  se  dieron  ai^'iinos,  bueno  sería  cono- 
cerlos.  Los  padres  trinitarios  mal  podían   influir  en  tales  obras  de 
caridad^  no  teniendo,   conu:)  es  lo  más  jirobable  (juí;  no  tenían,  por 
entonces  (ui  Arag'ón  ning'ún  convento.  Las  noticiaos  y  documentos  ale- 
gados hasta  hoy  para  demostrar  lo  contrario  son  á   todas  luces  apó- 
crifos. Tanto  los  frailes  trinitarios  militares  fundados  por  Alfonso  II 
como  el  célel)re  privilejíio  cjue  se  supone  concedido  en  li^Ol  por  el  rey 
Pedro,  existieron  únicamente  en  la  calx'za  de  algunos  autores  (jue 
escribieron  á  su  sabor.  La  concesión  hecha  ese  año  por  Pedro  11  á  los 
padres  trinitarios  es  muy  distinta  de  la  que  ellos  nos   presentan.  El 
privileg-io  (jue  lleva  esa   data  y  (lue  parece  ser  auténtico,  conñrmado 
por  Don  Jaime  y  más  tarde  incluido  en  otra  confirmación   de  Juan  I 
dice,  que  I).  Pedro  concedió  á  los  padres  trinitarios  que  en  tiemi)o  de 
guerra  y  de  paz  pudieran  redimir  y  comprar  cautivos  cristianos  y 
sarracenos,  esto  es:   cpie  pudieran   comprar  y  sacar  de  esclavitud  los 
cautivos  sarracenos,  y  comprados  llevarlos  á  tierra  de  moros,  cam- 
biarlos allí  por  cristianos,  y  retlimirlos  por  este  medio.  Todo  lo  cual 
era  muy  conforme  con  el  espíritu  de  su  regla  primitiva,   que  uo  man- 
daba pedir  limosnas  ni  recoger  legados  para  la  redención  de  cautivos, 
como  se  hizo  después,  sino  (|ue  según  ella  debería  emplearse  en  tal 
obra  de  caridad  la  tercera  parte  de  los  bienes  (lue  tuviera  la  Orden. 
«La  tercera  parteTdice,  se  reserve  para  la  redención  de  cautivos  que 
padecen  prisión  entre  ])aganos  por  la  Fe  de  Jesucristo,  ó  dando  el 
precio  correspondiente  por  ellos,  ó  comprando  esclavos  jjaganos  á  fin 
de  que  atendida  la  calidad  y  condición  de  las  personas,  sea  redimido 
el  cristiano  por  medio  de  una  conmutación  razonal)le  y  de  buena  fe». 
A  esto  venían  obligados  los  padres  de  la  Sma.  Trinidad  (lue  profesa- 
ron la  regla  primitiva,  y  no  á  lo  cpie  dice  el  extravagante  privilegio 
que  suponen  algunos  dado  en  1"201,  pieza  á  la   verdad  digna  del  em- 
bustero  Lupián,  que  contiene    anaci'onismos  muy  salientes,    y  que 
merecen  el  desprecio  de  los  que  en  sus  investigaciones  aspiran  única- 
mente al  conocimiento  de   la  verdad.  Este  documento  por  muchas 
razones  apócrifo,  según  demostró  ya  nuestro  P.  Cavero  en  su  Informe, 
dice  que  los  padres  trinitarios  residían  en  Lérida  y  en  la  Torre  de 
Avingaña,  ([ue  por  regla  debían  pedir  limosnas  y  recibir  legados,  y 
que  el  ^lonarca  les  había  concedido  la  privativa  de  redención  y  salva- 
guardia real.   Nada  de  esto  tiene  verdadero  fundamento.  Las  casas 
que  se  nombran  en  el   privilegio  no  existían  en  l'iOl,  pues  no  se  han 
alegado  pruebas  (pie  lo  demuestren,   el  pedir  limosnas  y  recibir  lega- 
dos para  la  redención  de  cautivos  se  opone  al  espíritu  de  la  regla  que 
observaban  entonces  los  padres  trinitarios,  y  la  privativa  de  redimir 
Jamás  la  disfrutiiron  en  Aragón,  por  ser  derecho  exclusivo  de  la  Mer- 
ced. Cuantas  veces  la  orden  trinitaria  llevó  esa  cuestión  á  los  tribu- 
nales obtuvo  sentencia  desfavorable,    ^lientras  no  se  citen  razones  de 
más  peso,  todo  induce  á  creer,  que  los  padres  trinitarios  no  residieron 
en  Aragón  antes  del  año  1218.   Viene  á  confirmar  esto  mismo  una 
carta  de  Jaime  II  dirigida  con  fecha  4  de  mayo  de  1310  á  los  Gonce- 


360  D.    JAIME   I    Y    LA   ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA   MERCED 

lleres  de  Bareelona,  en  la  que  les  decía  entre  otras  cosas:  No  creemos 
que  ignoréis  como  en  el  tiempo  pasado  el  Ilustrísimo  Don  Jaime,  de 
feliz  memoria,  Rey  de  Aragón,  abuelo  nuestro,  pensando  tan  devota 
como  piadosamente  en  la  redención  de  los  cristianos  cautivos  debajo 
de  la  mano  de  los  bárbaros,  determinó  para  el  servicio  de  Dios  abrir 
el  camino  de  que  dichos  cautivos  fuesen  redimidos  del  poder  y  prisión 
de  los  bárbaros  por  religiosos  destinados  á  esta  saludable  obra,  y  por 
el  medio  délas  limosnas  que  recogiesen  de  los  católicos.  Y  para  poner 
en  ejecución  idea  tan  digna,  el  mismo  Rey  estableció  el  orden  de  la 
Merced  de  los  Cautivos...  etc.»  (1).  Esto  hace  presumir,  que  antes  de 
fundarse  la  IMerced  no  había  en  Aragón  orden  alguna  que  se  dedicara 
á  la  redención  de  cautivos,  ni  á  colectar  limosnas  para  emplearlas  en 
esa  obra  de  misericordia.  Se  me  dirá  tal  vez  que  San  Juan  de  Mata  y 
los  suyos  pudieron  influir  en  tales  actos  heroicos  residiendo  fuera  de 
Aragón.  No  lo  niego  absolutamente,  pero  no  es  eso  lo  más  probable. 
Los  frutos  de  la  predicación  evangélica,  principalmente  tratándose  de 
tales  actos  de  abnegación,  según  el  orden  general  establecido  no  son 
efecto  de  una  causa  transitoria  ni  de  un  sermón  ni  dos  predicados  al 
pasar  por  un  sitio  determinado.  Si  según  el  Sr.  Morera  antes  de  fun- 
darse la  Merced  había  ya  hombres  abnegados  que  no  sólo  vendían 
sus  bienes  para  redimir  cautivos,  sino  que  llegaban  hasta  ponerse  en 
su  lugar  para  rescatarlos,  si  esto  era  debido  á  las  predicaciones  de  la 
orden  trinitaria,  una  de  dos,  ó  los  padres  de  la  Santísima  Trinidad 
alcanzaron  esos  frutos  sólo  con  unos  cuantos  sermones  que  predicaron 
al  pasar  por  nuestro  reino,  ó  fueron  efecto  de  constantes  exhortaciones. 
Lo  primero  argüiría  una  gracia  extraordinaria  de  Dios,  mejor  dicho 
un  milagro;  lo  segundo  no  se  concibe  sin  que  residiei'an  en  nuestro 
país  y  tuvieran  frecuente  trato  con  aquellos  mismos  que  evangeliza- 
ban. Después  que  el  Sr.  Morera  pruebe  uno  de  estos  extremos,  ten- 
drán algún  fundamento  sus  palabras,  entre  tanto  guárdase  de  decir, 
que  gracias  á  la  predicación  de  los  padres  trinitarios,  principalmente 
de  San  Juan  de  JMata,  tuvieron  los  cautivos  en  Aragón  antes  de  fun- 
darse la  Merced  entusiastas  favorecedores. 

En  cuanto  al  modo  como  se  fundó  la  orden  de  la  Merced,  el  señor 
Morera  se  distingue  entre  todos  emitiendo  una  opinión  que  no  he  visto 
en  ninguna  parte.  Está  muy  bien  que  el  historiador  prescinda  de  todo 


(1)  «A  vestra  non  ci-edimus  fore  noticia  alienum  qualitcr  olim  Illustris- 
simus  doininus  lacobus  felicis  memorie  Rex  Aragonum  avus  nostei*  ei'ga 
remocionem  christianorum  sub  barbaroi'um  nacionis  fetide  existoncium 
capcione  suum  tam  pie  quam  devota  dirigendo  intuitum  ad  del  servicium 
viam  cogitavit  assumere  iit  per  fideles  christi  ad  huiusmodi  laudabile  opus 
devotos  sub  Religionis  habita  Eleeinosinis  ab  universis  Catholicis  cxquisitis 
dictis  captivis  ex  ipsis  eleemosinis  redimerontur  ac  a  dic.torum  liberarentur 
mami  et  carcera  barbavorum  Et  propterca  arl  huiusmodi  digne  cogitatum 
propositum  cxoquenduin  Rex  idem  ordinem  mercedis  constituït  capti vo" 
rum...  etc.— A.  C.  A.Reg.  141,  fol.  23L 


FR.    FAUSTINO    D.    GAZULLA  otíl 

lo  ^lue  Otros  han  dicho  cuando  hay  para  ello  v'erdadcro  fundamento, 
pero  querer  singularizarse  hablando  sólo  por  conjeturas  y  sin  conocer 
bien  la  materia  de  que  se  trata,  sobre  ser  muy  expuesto  dice  muy 
poco  en  favor  de  un  autor.  No  sé  por  qué  causa  el  Sr.  Morera,  pone 
como  único  fundador  de  la  Orden  á  San  Raimundo,  excluyendo  áDon 
Jaime  y  San  Pedro  Nolasco  que  llevaron  la  párt(í  principal.  Tiene  razón 
al  decir  que  los  primeros  mercedarios  se  instalaron  en  el  hospital  de 
Santa  Eulalia,  y  que  San  Raimundo  gestionó  la  bula  de  aprobación  de 
la  Orden;  aunque  debiera  añadir,  que  el  Santo  hizo  tal  diligencia  por 
mandato  de  Don  Jaime  que  lo  pidió  al  papa  Gregorio  IX.  Me  parece, 
sin  embargo,  que  anda  muy  fuera  de  camino  cuando  dice,  que  aquella 
primera  comunidad  se  formó  de  donados,  á  los  que  se  agregaron  otros 
de  diversos  puntos,  quienes  cedían  sus  bienes  ó  recogían  limosnas 
para  enviarlas  á  Barcelona;  dando  así  origen  á  las  comunidades  pri- 
mitivas que  engrosaron  con  el  tiempo,  gracias  á  aquel  mismo  fervor, 
(al  despertado  por  los  religiosos  trinitarios)  y  á  la  supresión  de  otros 
institutos  más  ó  menos  legales.  Si  todo  esto  puede  demostrarlo  el 
Sr.  Morera  con  documentos  auténticos,  preciso  es  reconocer  que  ha 
sido  muy  afortunado.  En  el  tiempo  que  llevo  de  investigación  he  leído 
centenares  de  escrituras  referentes  á  la  orden  de  la  Merced;  pero  en 
ninguna  he  hallado  que  tal  fuera  el  origen  de  nuestras  comunidades. 
Don  Jaime  al  fundar  la  Orden  no  creó  donados,  sino  frailes  legos  para 
que  trabajaran  en  la  redención  de  cautivos.  Es  muy  cierto  que  la 
Merced  tuvo  donados  como  las  otras  órdenes  militares;  pero  no  cons- 
tituían la  parte  principal,  sino  eran  meros  agregados  que  entraban  al 
servicio  del  instituto,  y  á  participar  de  los  bienes  espirituales  y  tem- 
porales del  mismo  bajo  ciertas  condiciones.  Tampoco  es  verdad  que 
las  comunidades  mercedarias  engrosaran  gracias  á  la  supresión  de 
otros  institutos  más  ó  menos  legales.  El  hecho  que  cita  el  Sr.  Morera 
de  los  frailes  de  San  Antonio  de  Valls,  es  un  hecho  aislado  que  nada 
prueba,  y  de  que  ellos  se  unieran  á  los  mercedarios  de  Tarragona,  no 
se  signe  que  pasara  lo  mismo  con  otras  comunidades.  Si  pudieran  ale- 
garse varios  ejemplos  de  la  misma  índole,  que  no  es  fácil,  entonces 
con  algún  fundamento  podría  formularse  un  principio  general,  mas 
no  siendo  así,  en  buena  lógica  no  es  lícito  deducir  una  ¡¡roposición 
universal  de  otra  particular,  y  esto  precisamente  es  lo  ([ue  hace  el 
Sr.  Morera,  cuando  dice,  (¡uelas  primeras  comunidades  de  la  Merced, 
engrosaron  gracias  á  la  supresión  de  otros  institutos  más  ó  menos 
legales,  sólo  porque  los  frailes  de  San  Antonio  de  Valls,  suprimidos  ó 
no  suprimidos,  se  unieron  á  los  mercedarios  de  Tarragona. 

Finalmente,  debo  notar  las  inexactitudes  en  que  incurre  dicho 
señor  al  tratar  de  la  comunidad  mercedaria  de  Tarragona.  En  esta 
ciudad  había  mercedarios  mucho  antes  délo  que  el  Sr.  Morera  supone. 
Dice  que  no  consta  dato  positivo  de  su  existencia  hasta  últimos  del 
siglo  XIII,  (1299)  pero  yo  los  encuentro  allí  mucho  antes  ejerciendo  los 
oficios  propios  de  la  Orden.  Entre  los  documentos  coleccionados  por 
nuestro  eminente  P.  Ribera  hallo  varias  partidas  encabezadas  con  el 


'5G2     L).  JAIME  1  Y  LA  ORDEN  DE  XTRA.  8RA.  DE  I-A  MERCED 

título  siguiente:  Vicarintus  ecclesiastici.  In  scribania  comunis  civita- 
tis  t'f   ai'chiepiscopatus   Tarraconae.   Mamiáli  seu   Registro    de  auno 
1244.  El  día  6  calendas  octu1)i-e  de  este  año,  Bernardo  (iras  y  su  mu- 
jer Berengaria  confesaron  haber  recibido  de  Pedro  Busquets,  Capellán 
de  la  iglesia  de  Tarragona,  de  Joaquín  de  Garriga  y  de  Fr.  Bernardo 
de  Tona  de  ordine  frafrum.  captivorum   doscientos  sueldos  barcelone- 
ses pertenecientes  á  la  limosna  de  los  cautivos  la  cual  cantidad  habían 
entregado  á  Bernardo  de   Curciano,  para  que  con   ella  rescatara    á 
Rubeum  Denapiles  que  estaba  cautivo  en  Almería.  En  otro  manual 
del  año  125ñ  y  en  partida   semejante  firmada  el   día  VI  calendas  de 
febrero  (21  enero)  escribieron,  (jue  Fr.  Bernardo  de  Tona  era  de  ordine 
frafrum    depuiatorum    ad   redemptionem    captiroriim.   Lo    mismo    se 
repite  en  otra  de  G  idus  mayo  (día  10)  de  V2í){\,  y  en  una  de   6  idus 
ju)no  (día  H)  de  1264  se  dice  explícitamente  que  Fr.  Bernardo  perte- 
necía á  la  orden  de   la  Merced.  E¡/o  Fr.  Bemardus  de  Tona  de  ordine 
domus   fratrum  Sánete   Eidalie  Barchuione   de   Mercede    Captivorvm 
Advrinistrdtor  domus   eiiisdem   ordinis  in  ciritatc   Tarracone  (1).  Por 
estos  documentos  se  ve,  (jue  cincuenta  años  antes  de  lo  que  supone  el 
Sr.  Morera  había  mercedarios  en  Tarragona,  y  aunque  no  conozco 
escrituras  más  antiguas,  yo  me  guardaré  muy  hiende  decir  que  no 
estaban  allí  des  le  el   año  1223.   También  se  ccjuivoca  el  Sr.  Morera, 
cuando  dice,   (jue  el  convento  de  la  Merced,  tomó  el  título  de  San 
Antonio  al  efectuarse  la  unión  con  los  frailes  de  San  Antonio  de  Valls. 
Ese  título  lo  tomó    el  convento  con   la    iglesia   (pie    los  mercedarios 
adquirieron  asociándose  á  Fr.   Estévan,  religioso  de  la  orden  de  la 
Penitencia  ó  de  los  Sacos.  Tengo  original  la   escritui'a  otorgada  con 
tal  motivo,  no  el  2")  de  febrero,  sino  el  ó  calendas  de  marzo  ó  sea  el 
2S  de  febrero  de   129!),   y  en  ella  se  dice,    que  Fr.    Estévan  conside- 
rando el  estado  de   ])ohreza  á  que  haljía   venido  la   casa  é  ig>lesia  de 
San  Antonio,  antes  propiedad   de  su  orden,  y  qiie  tanto  por  falta  de 
recursos  como  de  i)ersonal  competente  no  se  ])0(lían  celebrar  en  ella 
con   decencia   los   divinos   oficios,   para   remediar   tales  necesidades 
determinó  que  pasaran  á  manos  de  los  religiosos  mercedarios,  con  la 
obligación  de  sostenerlas  y  á  ser  posible  de  mejorarlas,  protestando 
que  no  intentaba  con  eso  contrariar  las  disposiciones  que  sobre  tales 
l)icnes  había  dado  la  Santa  Sede.  Por  parte  de  la  Orden  aceptaron  el 
compromiso  Fr.  Pedro  de  Tona,  Comendador  de  la  casa  que  tenía  en 
esa  ciudad,  y  Fr.  Arnaldo  Cuconis,  prometiendo  además  que  mientras 
tuvieran  las  dichas  casa  é  iglesia,  darían  á  Fr.  Estévan  el  alimento  y 
vestido  necesarios,  con  la  obligación  de  admitirlo  al  hábito  el  día  (pie 
(luisiera  ingresar  en  el  instituto,  ó  de  ayudarle  á  conseguir  su  objeto 
en  caso  de  que  intentara  abrazar  algún  otro.  En  cuanto  á  los  frailes 
de  San  Antonio  de  Valls,  ignoro  en  qué  condiciones  se  unieron  á  los 
mercedarios  de  Tarragona.  Se  trasladaran  ó  no  á  esta  ciudad,   lo 


(1)    A.  C.  A.  Cód.  de  la  Merced,  n."  .%,  fol.  136  y  sigs. 


FU.    FAUSTINO   1).    OAZULLA  .■')<;.) 

cierto  es,  que  á  mediados  del  si^-lo  xv  había  coimmidad  mercfilaria 
on  Valls.  En  un  ivj^istro  original  que  perteneció  al  convento  d(^  la 
Merced  de  Barcelona,  y  <.\no,  hoy  existe  en  el  archivo  general  de  la 
Corona  de  Aragón,  encuentro  á  Fr.  Jaime  i'orta,  Comendntor  S.  Anto- 
ni ville  de  vállihns,  subejecutor  de  una  buh)  dada  el  4  calendas  di- 
ciembre (2ít  de  noviembre)  de  143Í»  por  el  concilio  de  Basilea,  man- 
dando al  deneral,  provinciales,  comendadores  y  vicarios  de  la  Urden, 
que  contribuyeran  á  pagar  tres  mil  florines  de  oro.  gastados  por  el 
convento  de  Barcelona  en  la  i-edeución  de  cautivos,  para  lo  cual  había 
empeñado  todos  sus  bienes  (1). 

Concluyo  este  punto  rogando  al  Sr.  Morera,  ([ue  se  lije  bien  en  el 
testimonio  que  voy  á  citar,  para  que  si  llega  el  día  de  luicer  una  nueva 
edición  de  su  obra,  rectifique  al  menos  todo  lo  referente  á  la  funda- 
ción de  la  orden  mercedaria.  En  el  archivo  general  de  la  Corona 
existen  despachos  reales  en  los  que  se  dice  cual  fué  su  origen.  Entre 
otros  que  podría  citar,  hay  uno  de  Pedro  IV,  conocido  ya  de  los  padn^s 
Ribera  y  Cavero.  El  estudio  de  les  cròniques  érala  ocupación  favorita 
del  Eey  Ceremonioso,  y  ninguno  de  su  tiempo  conoció  tan  bien  como 
él  la  historia  de  sus  mayores.  Algunos  despachos  que  expidió  á  favor 
de  la  iMerced,  revelan  el  gran  interés  (pie  tuvo  por  saber  la  parte  que 
en  su  fundación  había  tomado  Don  Jaime,  y  el  modo  de  expresarse 
manifiesta  que  conoció  muy  bien  la  historia  de  los  mercedarios  en  sus 
relaciones  con  la  Casa  Real.  Para  «¡ue  nadie  dudara  de  sus  palabras 
previene  al  lector  diciendo,  (pie  toilo  le  constaba  con  evidencia  por 
las  actas  reales  y  documentos  legítimos  de  los  señores  reyes  sus  pro- 
genitores. El  testimonio  de  este  monarca  es  por  consiguiente  preferi- 
ble á  todos  los  demás.  En  una  carta  dirigida  al  papa  Inocencio  (11  de 
enero  de  l.']58)  le  decía  como  se  había  fundado  la  Orden  exi)resán- 
dose  de  esta  manera:  Santísimo  Padre:  Según  nos  consta  evidentísi- 
mamente  por  las  actas  y  otros  documentos  legítimos  y  dignos  de  todo 
aprecio  de  los  ilustres  señores  reyes  de  Aragón  nuestros  progenitores, 
el  serenísimo  pi-íncipe  D.  Jaime,  Rey  de  Aragón,  nuestro  revisabuclo, 
de  indeleble  memoria...  después  de  liaberlo  bien  consultado,  por  reve- 
rencia á  la  Cruz  del  Señor,  en  la  cual  se  gloriaba  de  corazón  constan- 
temente, ante  el  altar  mayor  edificado  bajo  la  invocación  de  la  Santa 
Cruz  en  la  Sede  de  Barcelona,  donde  honoríficamente  está  sepultado 
el  cuerpo  de  la  beata  Eulalia,  Virgen  y  Mái-tir.  instituyó  la  orden  de 
Santa  María  de  la  Merced  de  los  cautivos,  que  en  muchas  partes  del 
mundo  se  llama  orden  de  la  beata  Eulalia,  y  allí  mismo  creó  frailes 
legos  que  trabajasen  fielmente  en  la  redención  de  los  fieles,  cautivos 
en  las  cárceles  de  los  sarracenos,  á  los  cuales  les  ordenó  el  hál)¡to,  y 
se  les  dio  con  un  pequeño  escudo,  que  tenía  en  la  parte  superior  la 
insignia  de  la  Cruz,  y  debajo  de  ella  la  insignia  real  entonces  suya  y 
ahora  nuestra...  (2). 


(1)  A.  C.  A.  Ood.  de  la  Merced,  u."  ;]2,  fol   })9-256. 

(2)  A.  C.  A.  Reg.  557,  fol.  248. 


364     D.  JAIME  I  Y  LA  ORDBN  DE  NTRA.  SRA.  DE  I.A  MERCED 

Seg'ún  esto.  Don  Jaime  en  el  mismo  acto  de  vestir  á  San  Pedro  No- 
lasco  la  toga  militar,  le  dio  también  las  armas  ó  escudo  que  deberían 
usar  Jos  frailes  de  la  nueva  orden,  en  la  misma  forma  que  lo  traemos 
hoy,  á  saber:  las  cuatro  barras  coloradas  en  campo  de  oro,  divisa  de  la 
Casa  Real^  y  la  cruz  blanca  en  campo  rojo,  insignia  de  la  Santa  Igle- 
sia Catedral  de  Barcelona. 


IV 

«Como  desde  la  Revelación  hecha  para  que  se  fundasse  la  Orden, 
hasta  la  fundación  de  ella  passaron  solos  nueve  días,  no  era  possible 
que  estuviesse  prevenida  nueva  casa  y  edificada  de  intento  para  habi- 
tación y  convento  de  los  Religiosos;  pero  se  nos  dio  otra  cuna  la  más 
ilustre,  la  más  honrada  y  correspondiente  al  origen,  y  circunstancias 
de  la  Orden,  y  fué  el  antiguo  Hospital  intitulado  de  Santa  Eulalia  y 
fundado  siglos  antes,  de  manera  que  viéndolo  casi  arruinado  los  pia- 
dosos Condes  de  Barcelona  Don  Ramón  Berenguer,  primero  de  este 
nombre,  y  su  consorte  Doña  Isabel,  lo  repararon  y  aumentaron,  como 
consta  por  instrumento  de  28  de  mayo  del  año  1045  (1).— Este,  pues, 
Hospital,  que  era  parte  del  Real  palacio  donde  habitaba  el  Señor  Rey 
Fundador,  lo  dio  para  primer  suelo  y  convento  á  su  reciente  phmta  de 
la  Merced»  (2). 

Según  el  autor  anónimo  del  año  1823,  después  de  la  fundación  se 
reunieron  muchos  prelados  para  tratar  de  la  regla  que  deberían  adop- 
tar Nolasco  y  los  que  con  él  habían  tomado  el  hábito,  y  habiendo 
deliberado  con  la  madurez  que  tal  asunto  requería,  al  fin  prevaleció 
el  dictamen  de  San  Raimundo,  y  eligieron  la  regla  de  San  Agustín  (3). 
Esto  sucedió  antes  del  13  de  agosto,  pues  vemos  que  ese  día  Don  Jai- 
me escribió  al  Papa  Honorio,  participándole  la  noticia  de  haber  funda- 
do por  mandato  expreso  de  la  Virgen  una  orden  militar  que  había 
tomado  dicha  regla  (4).  Es  de  notar  el  cuidado  que  se  tuvo  en  mani- 
festar al  Pontífice,  que  los  religiosos  de  la  nueva  Orden  no  habían  abra- 
zado otra  constitución  ni  otra  ley  que  la  regla  de  San  Agustín,  para 
de  esta  manera  conformarse  á  lo  dispuesto  por  el  Concilio  lateranense, 
el  cual  había  mandado,  que  en  adelante  las  nuevas  religiones  adopta- 
ran para  su  gobierno  una  de  las  reglas  ya  aprobadas  por  la  Iglesia. 

En  el  hospital  de  Santa  Eulalia  contiguo  al  palacio  real  moraron 


(1)  Arch.  do  la  Sta.  Iglesia  Catedi'al,  Líber  I  antiquitatwm,  fol.  3. 
Ribera.  Real  Patronato,  pág.  17. 

(2)  Cavero.  Informe  de  la  rerdad,  pág   58. — Véase  la  pàgina  330. 

(3)  ...  cum  enim  diibitarent  multi  prelati  siinul  iiincti  quam  rcgulam 
profiterentur  Religiosi  ¡Ui  prevaluit  Raymundus  et  tradidit  eis  Augustini 
regulam  observandain...  etc. 

(4)  Véase  la  nota  3  de  la  pág.  332. 


KR.    FAUSTINO    D.    GAZUI.LA  HGÓ 

nuestros  religiosos,  hasta  cfue  San  Pedro  Nolasco  determinó  levantar 
convento  á  las  afueras  de  la  ciudad  no  lejos  del  sitio  llamado  Còdols, 
á  orillas  del  mar  y  en  la  partida  conocida  con  el  nombre  de  Vilanova. 
Raimundo  de  Plegamans  compró  á  Guillermo  de  San  Jaime  y  á  Dulce 
su  esposa  la  extensión  de  arenal  que  poseían  en  aquella  parte,  sejj^ún 
consta  por  escritura  que  autorizó  l'edro  Bages,  notario  público  de  Bar- 
celona en  las  nonas  de  ag-osto  (día  5)  de  1232,  y  cinco  días  más  tarde 
(4  idus)  hizo  de  ella  donación  á  Pedro  Nolasco:  «...  doy  y  ofrezco  al 
Señor  Dios,  á  la  limosna  de  los  cautivos  y  á  vos  Pedro  Nolasch.  Pro- 
curador de  dicha  limosna...  todo  aciuel  arenal  que  compré  á  Guillermo 
de  San  Jaime  y  á  Dulce  su  esposa...  etc.»  Plegamans  mandó  ediücar 
también  en  aquel  solar  un  albergue  para  los  cautivos;  consta  por 
escritura  de  reconocimiento  que  otorgaron  los  dichos  Guillermo  y 
Dulce  á  favor  del  mismo  el  último  día  de  agosto  (2  kalendas  septiem- 
bre) de  1232  (1)  en  la  cual  se  lee  lo  siguiente:  «...en  todo  aquel  arenal 
hicisteis  levantar  ediñcio  para  uso  de  la  dicha  limosna  de  los  cauti- 
vos...» y  por  la  carta  de  hermandad  (jue  Fr.  Juan  de  Laes  concedió  en 
]\lallorca  á  Domingo  Dolit  el  día  13  de  enero  de  1234,  sabemos  que 
San  Pedro  Nolasco  para  esa  fecha  se  titulaba  Comendador  del  hospital 
que  había  mandado  fabricar  Plegamans,  pues  dice  así:  «Yo  Fr.  Juan 
de  Laes,  Lugarteniente  en  Mallorca  de  Fr.  Pedro  Nolasco,  Comenda- 
dor del  hospital  de  los  cautivos  que  construyó  Raimundo  de  Plega- 
mans... (2)  lo  cual  demuestra  que  entonces  habitaba  ya  en  la  nueva 
casa. 

El  P.  Ribera  y  otros  dan  demasiada  importancia  á  las  construccio- 
nes de  Plegamans.  No  hay  duda  que  hizo  mucho;  pero  no  tanto  como 
se  le  atribuye.  El  mandó  levantar  un  modesto  edificio  con  una  peque- 
ña capilla  en  los  solares  comprados  á  Guillermo  de  San  Jaime,  y  esto 
con  la  cooperación  de  Nolasco,  de  quien  se  dice  en  el  acta  notarial  de 
1260:  «...  omnes  cgenos  et  egrotos  reficiebat  et  curabat  ad  quod  domum 
cdificavit...-»  mas  el  claustro  y  la  casa  de  que  habla  el  P.  Ribera  (3) 
no  fueron  obra  de  Plegamans,  sino  del  rey  Don  Jaime,  según  consta 
por  varios  despachos  que  más  tarde  dieron  sus  sucesores.  La  reducida 
capilla  ú  oratorio  de  este  hospital  era  ya  pública  en  1245,  si  se  atiende 
á  la  constitución  Religiosam  vitam  dada  por  Inocencio  IV  en  abril  de 
ese  año,  concediendo  á  nuestros  religiosos  de  Barcelona  que  cuando 
fuere  puesto  entredicho  general,  si  no  hubiesen  dado  causa  para  él, 
les  sea  lícito  celebrar  los  divinos  oficios  en  voz  baja,  cerradas  las 
puertas  de  la  iglesia,  sin  tocar  campanas  y  echados  fuera  los  exco- 
mulgados. Además,  que  ninguno  siu  su  consentimiento  y  el  del  Obis- 
po pudiera  edificar  oratorio  ni  capilla  dentro  los  límites  de  su  parro- 


(1)  En  la  Milicia,  del  P.  Ribera,  por  equivocación  se  puso  el  año  1234. 

(2)  Estas  escrituras  se  conservaban  en  nuestro  archivo  de  Barcelona, 
signadas  con  la  letra  A  y  los  números  3,  4,  7  y  9  respectivamente.  Véase  la 
citada  obra  del  P.  Ribera,  págs.  127-128. 

(3)  Centuria  primera,  pág.  128. 


36(5  D.    JAIME   I    Y    LA    ORDEN    DE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MEIHED 

quia,  salvo  los  que  para  ello  tuvieran  privilegio  apostólico...  que 
cuaKiuiera  pudiese  eleg-ir  sepultura  en  el  convento,  y  que  nadie  resis- 
tiera á  la  voluntad  de  los  que  así  lo  determinasen,  á  no  ser  excomul- 
gados, entredichos  ó  públicos  usureros,  y  salvo  también  los  derechos 
de  las  iglesias  que  acompañaban  á  los  difuntos  (1).  Esto  demuestra 
que  los  mercedarios  el  año  1245  tenían  en  su  nueva  residencia  capilla 
pública  servida  por  religiosos  clérigos  y  sacerdotes.  En  29  de  abril 
(3  kalendas  mayo)  de  1249  el  Obispo  de  Barcelona  dio  su  consentimiento 
para  levantar  una  iglesia  más  capaz  y  suntuosa.  Dicho  prelado  conce- 
dió á  Pedro  Nolasco  y  los  suyos  construir  iglesia  con  campanas  en  la 
casa  c[u<!  poseían  junto  al  mar,  erigir  en  ella  un  altar  dedicado  á  la 
santísima  Virgen,  y  tener  sacerdote  propio  que  sirviera  in  spirituali- 
bus  á  todos  los  moradores  del  convento  (2).  Para  ello  se  contó  con  el 
apoyo  de  Don  Jaime  como  principal  patrono  y  de  otros  caballeros  dis- 
tinguidos. El  P.  Ribera  al  hab'ar  del  oratorio  que  hubo  en  el  hospital 
de  Plegamans,  dice:  «De  esta  nueva  capilla  y  antiguo  oratorio  de 
dicho  Hospital  se  formó  competente  iglesia  que  después  á  impulsos  de 
la  regia  devoción  de  dicho  Señor  Rey  Don  Jaime  Primero,  se  elevó  á 
la  grandeza  que  hoy  goza  con  el  título  de  la  Virgen,  como  principal 
tutelar,  cuyos  Santos  Misterios  se  registran  gravados  y  repartidos  por 
las  llaves  de  dicha  iglesia,  y  en  su  altar  mayor,  después  del  milagro- 
sísimo simulacro  de  María  santísima  goza  el  principal  lugar,  el  de  la 
virgen  mártir  Santa  Eulalia,  como  segunda  Titular  y  Patrona  de  el 
mismo  real  mercenario  templo. — Para  el  nuevo  ensanche  y  exaltación 
de  este  templo,  admitió  el  Señor  Rey  Don  Jaime  como  Patrón  princi- 
pal á  la  piadosa  liberalidad  de  algunos  nobles  caballeros,  quienes  fun- 
daron algunas  particulares  capillas  en  la  misma  iglesia,  con  subordi- 
nación al  Real  Patronato;  como  de  esto  á  más,  que  consta  de  las 
gentilicias  nobles  insignias  que  en  piedra  quedan  esculpidas  en  las 
llaves  de  algunas  capillas,  ([ue  hacen  ostensión  de  sus  erectores,  lo  he 
leído  en  auténtica  escritura  que  contiene  una  donación  que  hizo  el 
caballero  Bernardo  de  Tui'el,  de  notoria  y  aprobada  militar  calidad 
heredada  por  los  ilustres  señores  Condes  de  Robles  ante  Pedro  Triter, 
notario  público  de  Barcelona,  en  30  de  abril  de  1488,  que  empieza  así: 
Yo  Buniardo  Tarell,  Caballero  domiciliado  en  Barcelona  considerando 
que  mis  predecesores  juntamente  con  el  Ilustrisimo  Don  Jaime  Bey  de 
Aragón  fundador  del  Monasterio  de  Santa  María  de  la  Merced,  Reden- 
ción de  Cautivos  de  dicha  ciudad  de  Barcelona  tuvieron  parte  en  la 
edificación  de  la  iglesia  de  dicho  Monasterio...  etc.  Y  más  adelante 
habla  dicho  Bernardo  Turel  de  la  capilla  por  él  ediflcada  y  dedicada 
á  los  Santos  Bernardo  y  Honorato,  en  cuya  llave,  dice,  quedaban  las 
armas  de  su  noble  prosapia:  Como  lo  demuestran  las  armas  mías  y  de 


(1)  BuLARiUM,  ])ág'.  3. — Barcelona,  16í)6. 

(2)  Consta  la  autenticidad  de  este  documento  ])oi-  la  compulsa  de  1721. 
A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  38.— Real  Patronato,  pág.  34.  Care- 
ro 011  su  Informe,  pág.  66.  Por  error  do  iiii])renta  se  \niso  año  1246. 


FR.    FAUSTINO    I).    CiAZULLA  :J67 

mis  piedecesores  puestas  y  esculpidas  eji  la  clave  de  piedra. — Líípi(l;>, 
añade  el  P.  Ribera,  —  que  he  visto  perfectamcrite  redonda,  que  aún 
hoy  existe  (1725),  fuera  empero  de  su  centro,  que  contiene  tres  palmos 
y  medio  de  latitud,  en  cuya  exterior  facial  superficie  ([uedan  graba- 
das las  figuras  iW.  dichos  dos  Santos  Bernardo  y  Honorato,  y  así  mis- 
mo perseveran  incisas  en  la  superficie  de  la  altitud  las  armas  de  dicho 
caballero  Bernardo  de  Turel,  divididas  en  dos  cuartos,  en  el  derecho 
de  los  cuales  se  registra  una  estrella  con  siete  puntas  ó  rayos,  y  en  el 
izquierdo  una  almena  (^1). 

No  es  fácil  averiguar  si  las  obras  del  nuevo  tcnupio  couu'.nzaron  el 
mismo  año  124'.»  en  que  dio  su  licencia  el  Obis{)o,  <')  más  tarde;  fuera 
cuando  quisiera,  lo  cierto  es  que  el  13  kalendas  julio  (20  de  junio)  de 
1259  se  había  erigido  ya  el  altar  en  honor  de  la  santísima  Virgen. 
Consta  por  un  legado  que  hizo  ese  día  Pedro  Salat,  para  que  nuestros 
frailes  tuvieran  encendidas  dos  lámparas:  la  una  día  y  noche  ante  (!l 
altar  de  la  santísima  Virgen  construido  en  dicha  iglesia,  y  la  otra 
sólo  de  noche  enfrente  del  sitio  en  donde  él  había  hecho  pintar  un 
Crucifijo  y  el  sepulcro  del  Señor  con  los  apóstoles,  los  cuales  estaban 
al  lado  derecho  del  templo.  Era  entonces  Comendador  Fr.  Bernardo 
de  Corbera  (2).  Urbano  IV  en  una  Bula  dada  el  15  kalendas  febrero 
(Ib  enero)  de  1262,  nombra  la  iglesia  cjue  tenía  la  Orden  en  Barcelo- 
na y  dice,  que  su  titular  era  la  santísima  Virgen...  Ecclesiam  Sanctae 
Mañas  sitam  In  Civitafe  Barehinonensi...  etc.  (3). 

Don  Jaime  prestó  igualmente  á  Nolasco  todo  su  apoyo  en  la  fábri- 
ca del  nuevo  convento,  y  prueba  de  ello  es  el  jus  patroiiahis  que 
sobre  él  tuvieron  siempre  los  reyes  de  Aragón.  En  2S  de  Agosto 
de  1250  (5  calendas  setiembre)  confirmó  á  los  mercedarios  en  las  pro- 
piedades ([ue  habían  adquirido  junto  al  mar,  con  un  despacho  que 
dice  así:  Nos  Jaime....  etc.  damos  y  confirmamos  perpetuamente  á 
vos  Fr.  Guillermo  de  Bas,  Ministro,  y  á  toda  la  Orden  de  la  Merced  lo 
que  hoy  poseéis  y  en  adelante  podáis  ad(iuirir  en  el  arenal  ó  ribera 
del  mar  que  hay  en  Barcelona  debajo  del  lugar  llamado  Còdols,  don- 
de ahora  tenéis  la  iglesia,  casas  y  huertos,  con  toda  vuestra  propie- 
dad hasta  la  orilla  del  mar,  ya  sea  por  compra^  ya  por  donación  de 
Raimundo  de  Plegamans  ó  de  cualquier  otra  persona —  etc.  (4). 

Para  la  fábrica  del  templo  comenzado  en  1249  ó  poco  después,  es 
lo  más  probable  que  se  tomó  parte  del  local  habitado  por  los  religio- 
sos, siendo  esta  seguramente  la  causa  que  obligó  á  extender  la  edifi- 
cación hacia  la  parte  de  la  playa.  Al  emprender  estas  obras  halláron- 
se, sin  embargo,  con  el  inconveniente  de  pasar  una  calle  entre  la 
parte  edificada  y  el  huerto  del  convento,  (hoy  calle  de  la  Merced), 


(1)  Heal  Patronato^  P<'8'-  •5^'• 

(2)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  u.»  43.  Tratado  de  la  liter.  C,  n."^  Ki. 

(3)  Biilariain,  pág.  14. 

(4)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  11. 


368  D.    JAIME   I    Y    LA    ORDBX    DE   XTRA.    SRA.    DE   LA   MERCTED 

obstáculo  que  no  impidió  llevarlas  á  cabo,  por  cuanto  Don  Jaime 
el  1.°  de  agosto  de  1252  les  dio  licencia  para  construir  unos  arcos 
sobre  la  calle  que  separaba  al  convento  del  huerto,  y  encima  de  ellos 
levantar  las  habitaciones  necesarias:  Yo,  Pedro  de  Castro  Azol,  Baile 
del  Señor  Rey  en  Barcelona,  por  mandato  expreso  que  me  hizo  el  mis- 
mo estando  en  esta  ciudad,  doy  cumplida  licencia  á  ti  Fr.  Guillermo 
de  Bas,  Maestre  de  la  casa  de  Santa  Eulalia  de  los  cautivos  de  Barce- 
lona.... y  á  los  frailes  de  la  misma,  para  que  cuando  quisiereis  podáis 
construir  y  hacer  arcos  en  la  calle  que  pasa  entre  las  casas  y  huerto 
(jue  tenéis  en  Barcelona  junto  al  mar,  á  saber:  en  todo  el  tránsito 
comprendido  entre  las  dichas  casas  y  huerto,  sobre  los  cuales  ar- 
cos podréis  edificar  una  ó  más  habitaciones  según  vuestra  volun- 
tad.... etc.»  (1).  El  P.  Mtro.  Ribera  dice  que  ya  Don  Jaime  mandó 
edificar  el  convento  en  el  mismo  lugar  que  hoy  existe  transformado 
en  Capitania  General,  es  decir,  al  otro  lado  de  la  calle  de  la  Merced. 
He  aquí  sus  palal)ras:  ....«mandó  su  Magestad  hacerles  casa  con  su 
(Jratorio  fuera  los  muros  déla  Ciudad,  en  su  arenal  en  la  parte  de  me- 
dio día,  y  en  el  en  que  oy  existe».  (2).  Así  lo  creí  yo  también,  mas 
después  de  considerar  atentamente  lo  que  dice  la  licencia  para  levan- 
tar los  arcos,  y  algunos  despachos  que  dieron  más  tarde  Alfonso  IV  y 
Pedro  el  Ceremonioso,  juzgo  más  acertado  situar  el  convento  cons- 
truido por  Don  Jaime  al  lado  de  la  calle  Ancha.  Los  arcos,  si  hemos 
de  atenernos  á  lo  que  dice  la  concesión,  más  que  para  unir  dos  edifi- 
cios se  hicieron  para  levantar  sobre  ellos  liabitacioues:  «dono  plenam 
licenciam....  faciendi  et  construendi  qua  hora  volueritis  arcos  iu 
carraria  illa  que  trànsit  inter  domos  vestras  et  hortum  vestrum...  in 
quantum  scilicet  ocupat  et  protenditur  tenedo  dictarum  domorum 
tuarum  et  horti  super  (^uibus  possitis  construere  et  edifficare  domum 
sive  domos  iuxta  libitum  vestre  voluntatis....»  Con  fecha  14  calendas 
de  septiembre  (19  de  agosto)  de  lo.S.3  Alfonso  IV  escribió  desde  Mont- 
blanch  al  Baile  de  Barcelona  diciéndole,  que  el  Maestro  General  de  la 
Merced  se  le  había  quejado,  de  que  los  Concelleres  á  instancia  de 
algunos  vecinos  le  disputaban  el  derecho  de  tener  en  el  convento  de 
esa  ciudad  ventanas  que  dieran  á  la  vía  i)ública.  Estas  ventanas,  cjue 
eran  de  reciente  construcción,  indudablemente  caían  á  la  parte  de  la 
calle  Ancha,  pues  de  otro  modo  no  hubieran  tenido  lugar  las  reclama- 
ciones de  los  vecinos,  por  cuanto  á  uno  y  otro  lado  de  la  que  es  hoy 
calle  de  la  Merced,  estaban  la  parte  edificada  y  solares  pertenecientes 
á  la  Orden  (3).  Pedro  IV  estando  en  Barcelona,  el  4  calendas  de  sep- 
tiembre (día  10)  de  1,343  dio  licencia  al  Prior  y  religiosos  para  termi- 
nar la  portada  del  convento,  en  la  forma  y  dimensiones  que  liabía  sido 
comenzada.  Esta  puerta  que  sin  duda  era  la  principal,  daba  á  la  calle 


(1)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  11,  fol.  78. 

(2)  Real  Patronato,  pág.  28. 

(3)  A.  C.  A.  números  458,  fol.  107  vto.  y  459,  fol.  191  vto. 


FR.    l'AUSTINO    D.    flAZULI-A  369 

Ancha,  y  servin  pnra,  cntrai-  al  claustro  y  á  la-  iglesia  (1).  Las  escri- 
turas citadas  lineen  sospechar  con  bastante  fundamento,  (|ue  Don  Jai- 
me no  mandó  edificar  el  convííiito  en  el  sitio  donde  hoy  estñ  la  Capi- 
tanía (Jeneral,  sino  al  lado  de  In  mencionada  calle,  local  que,  al 
menos  parcialmente,  fué  desalojado  é  incluido  en  In  obra  del  templo 
ojival  terminada  á  Hnes  del  siglo  catorce  ó  principios  del  (luince. 
A  juzgar  por  los  vestigios  ([ue  se  conserval)an  en  el  siglo  xvii  destrui- 
dos el  año  IGyi»  al  construir  una  grnndiosa,  capilla  dedicada  á  Santa 
María  de  Cervelló,  los  claustros  del  antiguo  convento  eran  espléndi- 
dos. El  V.  Fr.  l'^rancisco  Are  y  Senromá  (|ue  los  vio  desaparecer,  en 
unas  notas  que  mandó  al  P.  Cavero,  le  decía:  «....el  dicho  claustro 
para  fábrica  de  a(|U(>ll(;s  tiempos,  era  de  bastante  coste,  pues  sobre 
tener  antepecho  muy  bueno  y  muy  capaz,  todo  de  piedra  picada,  las 
columnas  y  arcos  eran  de  jaspe,  auníiue  basto.»  Ignoro  la  fecha  exac- 
ta de  cuando  nuestros  religiosos  abandonaron  el  convento  y  hospicio, 
situados  á  lo  largo  úc  la  calle  Ancha,  para  ir  á  morar  en  el  edificio 
que  se  levantó  en  el  lugar  donde  hoy  está  la  Capitanía  (ienerai;  sin 
embargo,  es  indudable  que  á  ese  traslado  contribuyeron  dos  causas: 
primera,  el  aumento  de  individuos  que  formaban  la  Comunidad,  y 
segunda,  la  falta  de  local,  que  fué  disminuyendo  á  medida  que  ade 
lantó  la  constracción  de  la  iglesia,  principalmente  á  hnes  del  siglo  xiv 
como  ya  dije  anteriormente. 

El  titular  del  convento  fué  siempre  Santa  Eulalia,  por  eso  á  nues- 
tros frailes  en  las  escrituras  del  primer  siglo  y  aun  más  adelante  se 
les  llama  indistintamente  de  lii  Merced  ó  de  Santa  Elulalia.  «A  esta 
Real  nueva  Casa,  dice  el  P.  Ribera,  eo  Monasterio,  mandado  fabricar 
por  el  Sr.  Rey  Don  Jayme,  se  le  dio  por  tutelar,  la  Virgen,  y  ^lartir 
Santa  Eulalia  en  memoria  de  la  Catedral  de  Barcelona,  llamada  de 
Santa  Cruz  y  Santa  Eulalia,  y  del  antiguo  Hospital  de  la  Santa,  con- 
tiguo á  dicho  Real  Palacio;  como  asi  se  maniftesta  en  las  antigiias 
escrituras...  Por  eso  queda  colocado  en  su  curioso  nicho  sobre  la 
puerta  principal  de  dicho  Real  Convento  de  Barcelona  un  simulacro 
de  dicha  Santa,  con  la  Cruz,  insignia  de  su  ilustre  martirio»  (2). 

Es  de  presumir  que  Don  Jaime  pasaba  algunas  horas  en  compañía 
de  Nolasco,  hablando  de  sus  arriesgadas  expediciones  contra  los  mo- 
ros y  de  la  manifiesta  protección  que  en  ellas  recibía  del  Cielo.  No  es, 
por  consiguiente,  iuverosimil;' antes  bien  debemos  tenerlo  por  cosa 
cierta,  que  nuestro  regio  fundador  al  ediflcar  el  convento  se  reservó 
una  estancia  en  la  que  de  tiempo  en  tiempo  recibía  el  amable  trato  de 
los  religiosos.  De  esta  opinión  fué  el  P.  Ribera  y  otros  cronistas  que  le 
precedieron,  y  en  prueba  de  ello  alega  el  testamento  que  aucforitafe 
apostólica  hizo  el  Rvmo.  P.  Fr.  Nadal  Gaver.  Por  este  documento  se 
sabe  que  en  el  siglo  xv  los  reyes  tenían  habitación  especial  en  nuestro 


(1)  A.  C.  A.  Registro  875,  fol.165. 

(2)  Real  Patronato,  pág.  .'W. 

21 


370  D.    JAIME   I    r    LA   ORDEN   DE   NTRA.    SKA.    DE   LA    MERCED 

convento,  pues  dice  así  el  P.  Gaver:  Desde  ([ue  me  vistieron  el  hábi- 
to, el  cual  recibí  año  del  Señor  de  1406,  día  23  del  mes  de  mayo,  do- 
minica infraoctava  de  la  Ascensión,  y  me  lo  dio  el  Rdo.  Padre  en 
Cristo  Fr.  Antonio  Caxal,  Maestro  Cienéral,  presentándome  para  reci- 
birlo la  Ilustrísima  Reina  Doña  Violante,  que  habitaba  entonces  en 
este  monasterio,  siempre  he  deseado  morir  en  él».  (1).  De  esa  prerro- 
gativa que  les  daba  oljus  patronatus  usaron  también  otros  monarcas. 
Por  haber  la  acción  del  tiempo  reducido  á  mal  estado  las  habitaciones 
que  los  Reyes  y  familiares  suyos  ocupaban,  Felipe  II  las  mandó  liacer 
á  sus  expensas  en  la  parte  del  Mediodía  con  un  espacioso  corredor  y 
hermosas  vistas  al  mar. 

Entre  las  diversas  causas  que  influyeron  en  el  ánimo  valeroso  do 
Don  Jaime,  para  realizar  las  hazañas  memorables  que  le  han  dado  el 
glorioso  nombre  de  Conquistador,  debemos  poner  el  espíritu  profético 
de  San  Pedro  Nolasco.  Su  compañero  Fr.  Pedro  Amerio  en  las  memo- 
rias que  escribió,  dice  así:  Tuvo  excelentísimo  don  de  profecía,  con 
que  predijo  muchas  cosas  al  rey  Don  Jiiime,  en  especial  cuando 
intentó  cercar  á  Valencia.  Profetizó  muchas  cosas  á  su  religión  y  al 
mundo,  que  manifestaron  hablaba  Dios  en  él  con  la  certeza  de  los 
sucesos,  tanto  que  le  dieron  nombre  de  Profeta  de  la  España  Tarraco- 
nense, y  por  ese  nombre  era  conocido.  Muchas  profecías  por  la  incons- 
tancia del  tiempo,  y  poco  cuidado  de  los  antiguos,  no  están  hoy  en 
los  anales  de  estos  reinos,  siendo  cierto  (lue  su  predicación  y  profecías 
ilustraron  á  toda  España,  dieron  aliento  á  sus  reyes  contra  los  moros, 
y  para  debelarlos  por  medio  de  la  guerra,  les  envió  Dios  en  Nolasco 
un  Ángel  de  Paz...  En  las  necesidatles  que  padecía  la  Iglesia,  gastaba 
días  y  noches  en  la  oración,  rogando  á  la  Reina  de  los  Angeles  inter- 
cediese para  conseguir  el  fln  que  deseaba,  y  como  tuviese  noticia  de 
las  guerras  que  había  en  España,  y  que  los  españoles  trataban  de  re- 
cobrarla de  los  moros,  confortó  al  rey  Don  Jaime.  Asimismo  asistió 
al  rey  D.  Fernando  en  el  cerco  de  Sevilla....  Era  muy  amado  de  los 
príncipes,  porque  vivía  siempre  cuidadoso  de  ciue  tuviesen  entre  sí  mu- 
cha paz  y  concordia.  Y  como  el  rey  Don  Jaime  triitase  de  recibir  en 
matrimonio  por  esposa  á  una  hija  del  Rey  de  Hungría,  le  asistió  acon- 
sejándole lo  (lue  le  parecía  mejor..  .»  Recuerda  lo  mucho  que  algunos 
le  hicieron  sufrir  injustamente,  y  luego  añade:  ....Después,  pasados 
algunos  años,  como  lo  veían  amigo  del  Rey  y  que  su  fin  era  consolar 
á  los  afligidos,  amainaron  las  calumnias;  pero  entró  en  otros  trabajos, 
ya  acompañando  al  Rey  á  negocios  importantes,  ya  siguiendo  al  ejér- 
cito; y  siempre  hizo  estas  jornadas  á  pié,  sin  usar  de  comodidad  algu- 
na.... Fué  azotado  muchas  veces,  y  abofeteado  en  Argel,  y  por  ins- 
tantes esperaba  de  las  manos  de  los  bárbaros  la  muerte.  Una  de  las 
causas  era,  entre  otras,  saber  los  moros  que  el  rey  Don  Jaime  por 
consejo  suyo  había   conquistado   á  Mallorca  y  Valencia,  y  que  los 


(1)     Real  Patronato,  páginas  30  y  31. 


FR.    FAUSTINO    I).    GAZULLA  .'{71 

demás  reyes  de  España  por  consejo  suyo,  taiul)iéii  annalum  muchos 
ejércitos,  y  procuraba  estuviesen  unidos  en  estrecho  vínculo  de  pnz, 
para  que  diesen  guerra  á  los  moros  (1). 

Ni  las  memorias  de  Fr.  Pedro  Amerio,  ni  el  acta  notarial  de  1260, 
dicen  que  Nolasco  asistiera  á  la  conquista  de  Mallorca  ;  sin  embargo, 
la  opinión  m;(S  común  es  de  que  acompañó  á  Don  Jaime  en  aquella 
expedición  militar,  y  que  fué  el  profeta  de  la  victoria.  Esa  es  también 
desde  antiguo  la  creencia  del  pueblo  mallorquín  consignada  en  escri- 
tos y  pinturas,  por  lo  que  en  20  de  Abril  de  1639  fué  proclamado  con 
toda  solemnidad  Patrón  especial  del  reino  (2).  A  Don  Jaime  se  debió 
la  fundación  de  nuestro  convento  de  Palma^  pues  consta  por  docu- 
mentos del  Archivo  general  de  la  Corona  que  fué  fundación  real,  y 
siendo  esto  así,  nadie  pudo  fundarlo  sino  el  Conquistador  do  Mallorca, 
pues  en  14  julio  de  1232  nuestros  frailes  ya  recibían  allí  donaciones. 
El  P.  Cavero  en  una  colección  de  noticias  sacadas  de  escrituras 
auténticas,  dice:  «Instrumento  ^^í'/d/c  idus  julii  de  1232  ante  (iuillén 
Obber,  Notario,  en  que  I).  Guillén,  Obispo,  nos  da  en  feudo  honrado 
sin  obligación  de  servicio  alguno  una  akiuería  llamada  entonces 
Alberca  ó  Alburc.  —  Archivo  de  Palma».  Ignoro  si  hay  alguna  escri- 
tura más  antigua  que  se  refiera  á  los  mercedarios  de  Mallorca.  Otra 
donación  hizo  á  Fr.  Juan  de  Laes,  Procurador  en  Mallorca,  una  tal 
Beatriz,  esposa  de  Berenguer,  ya  difunto,  á  3  de  Enero  de  1234,  para 
poder  mejorar  la  casa  que  habitaban  los  religiosos....  ad  meliorandum 
et  construenduTïi  ibi  domos  in  quibus  permaneatis  seviper  et  faciatis 
n'sidenciam.  Por  otras  escrituras  se  demuestra  igualmente  que  los 
mercedarios  tenían  convento  en  Palma  á  raíz  de  la  conquista.  El  cro- 
nista Dr.  D.  Juan  Dameto  que  los  vio.  en  la  página  323  de  su  obra, 
concluye  de  esta  manera :  De  lo  dicho  se  infiere  que  este  convento  es 
muy  antiguo  en  toda  la  Orden,  pues  aun  antes  de  su  confirmación 
(año  1235)  ya  estaba  fundado  en  esta  ciudad. 


De  haber  Dios  revelado  á  S.  Pedro  Nolasco  la  toma  de  Valencia,  y 
de  que  él  instó  á  D.  Jaime  para  que  emprendiera  la  conquista  de  ese 
reino  existen  pruebas  terminantes.  Algunos  años  antes  de  ser  tomada 
la  ciudad,  el  Santo  hizo  una  redención  en  ella,  llevándose  por  compa- 
ñero á  Fr.  Bernardo  de  Corbera  (3).  Después  de  haber  muerto  el 
Patriarca,  á  fin  de  que  no  pereciera  la  memoria  délos  hechos  extraor- 
dinarios que  había  realizado  durante  su  vida,  el  IMaestre  General  diri- 


(1)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  34,  al  fin. 

(2)  P.  Ribera,  Centuria  primera,  pág.  236. 

(3)  Este  Fi .  Bernardo  de  Corbera  no  fué  el  confesor  de  Sta.  Maria  de 
Cervelló,  según  creyeron  algunos  equivocadamente:  véase  la  Centuria  pri- 
mera del  P.  Ribera,  pág.  477. 


372  D.    JAIME  I   Y   LA    ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA   MERCED 

gió  una  circular  á  los  relig'iosos,  para  que  en  caso  de  saber  alguna 
cosa,  fueran  á  decirlo  ante  el  notario  del  capítulo  que  se  celebraba  en 
la  ciudad  de  Lérida.  Fray  Bernardo  obedeciendo  á  la  convocatoria,  el 
día  pridie  nonas  de  Mayo  (día  6)  de  1291  en  presencia  de  Fr.  Pedro 
de  Luna,  notario  de  la  asamblea,  hizo  con  juramento  la  siguiente 
declaración:  Sea  notorio  á  todos,  que  yo  Fr.  Bernardo  de  Corbera,  de 
la  orden  de  Santa  alaría  de  la  ^Merced  de  los  Cautivos,  según  la  dispo- 
sición y  decreto  de  nuestro  Maestre  General,  publicado  en  el  capítulo 
de  Lérida,  celebrado  en  este  año  1291  en  el  día  que  se  contaban  cuatro 
días  de  las  nonas  de  Mayo,  doy  fe,  que  como  en  el  mismo  año  que 
vine  á  nuestra  Religión  estuviese  en  Valencia,  en  compañía  de  nuestro 
Venerable  Padre  Pedro  Xolasco,  qne  habíamos  ido  allá  para  redimir 
cautivos,  y  como  durante  bastantes  días  padeciésemos  mucho,  tanto 
por  la  necesidad  de  las  cosas  cuanto  por  la  crueldad  que  los  moros 
usaban  con  nosotros,  pero  cierto  día,  que  creo  era  el  cuatro  calendas 
de  Octubre,  visitando  á  dicho  nuestro  padre,  que  se  había  retirado  á 
su  acostumbrada  oración,  le  hallé  inundado  de  tan  grande  alegría 
que  me  causó  novedad,  y  le  empecé  á  rogar  humildemente  se  dignase 
declararme  la  causa  de  aquel  gozo:  y  luego  conocí  que  se  le  habría 
declarado  espiritualmente  algún  secreto,  y  temía  que  tan  gran  Padre 
no  gustara  manifestarme  tan  soberanas  cosas,  no  teniendo  aún  veinte 
años.  Pero  con  la  humildad  que  tenía  con  todos,  dijo,  prorrumpiendo 
en  lágrimas:  Hijo,  demos  gracias  de  buena  voluntad  á  mi  Dios,  cuya 
misericordia  no  ])ara  siempre  se  enoja.  Nosotros  ahora  que  reveren- 
ciamos su  nombre,  lloramos  afligidos  por  esta  ciudad  oprimida  de  los 
bárbaros,  donde  siempre  se  blastema  su  nombre  y  sus  siervos  sufren 
la  opresión  de  cárceles,  mas  apenas  pasaran  diez  años  y  esta  ciudad 
libre  del  yugo  bárbaro  conocerá  la  verdad  cristiana,  y  Cristo  será  por 
sus  siervos  adorado  en  ella.  Y  añadió:  ¡Oh  hijo!  cuantos  hijos  veo  que 
ha  de  producir  esta  ciudad  para  el  Señor,  de  los  cuales  por  la  miseri- 
cordia de  Dios  la  menor  parte  no  saldrá  de  nuestra  familia.  Y  también 
finalmente  toda  España  condoliéndose  el  Señor  será  libre.  Y  como 
hubiese  dicho  esto,  postrándonos  los  dos  en  tierra  llorando  dimos  á 
Dios  las  gracias.  Todo  lo  cual  yo  el  sobredicho  Fr.  Bernardo  testifico 
y  juro  por  Nuestro  Señor  Jesucristo  y  los  santos  cuatro  evangelios, 
que  es  así,  del  modo  que  por  mí  se  ha  declarado.  En  fe  de  lo  cual 
firmé  este  instrumento  y  lo  signé  un  día  antes  de  las  nonas  de  Mayo 
del  año  dicho».  Siguen  las  firmas  del  testigo  y  del  notario  (1). 

Esta  escritura  cuya  autenticidad  ha  sido  varias  veces  comprobada 
refiere,  que  el  Santo  por  ilustración  especial  del  Cielo  conoció  de  ante- 
mano el  buen  éxito  que  tendría  la  conquista  de  Valencia.  Lo  natural 
es  qne  Nolasco  manifestara  á  D.  Jaime  el  favor  extraordinario  que 
había  recibido,  y  de  que  así  lo  liizo,  son  testimonios  autorizados  las 


(1)    El  texto  latino  lo  trae  el  P.  Ribera  oii  su  obra  «Centuria  primei-a», 
pág.  476. 


l'K.    FATJSTINO    I).    (lAZULLA  31:^ 

memorias  de  Fv.  Pedro  Auierio:  ya  citadas  el  acta  notarial  de  12(iO,  y 
la  constante  tradición.  Omitiendo  los  muchos  historiadores  que  pien- 
san de  esta  manera  me  concretaré  al  documento  de  los  sellos  ijue  al 
tratar  de  S.  Pedro  Nolasco  dice  así:  «...  Profetizó  muchas  cosas,  entre 
las  cuales  i^ersuadió  al  Ilustrísimo  Rey  I).  Jaime  que  sitiase  á  Valen- 
cia, asegurándole  la  victoria».  Todos  los  cronistas  aún  los  más  anti- 
guos admiran  la  resolución  con  que  1).  Jaime  llevó  á  efecto  su  plan  de 
conquista,  no  obstante  las  grandes  dificultades  y  la  mala  voluntad  de 
algunos  ricos  hombres  que  le  seguían.  El  Libre  deis  feyts,  atribuido  al 
Monarca,  está  lleno  de  episodios  verdaderamente  admirables,  los 
cuales  sólo  tienen  explicación  suponiendo  en  él  la  convicción  íntima 
de  que  el  Señor  había  de  darle  al  fin  una  completa  victoria.  Dígase  lo 
que  quiera,  nuestro  magnánimo  Rey  como  hombre,  tendría  sus  debili- 
dades; más  nadie  podrá  negar  que  su  fe  y  su  entusiasmo  por  la  causa 
de  Dios  le  llevaron  á  la  realización  de  tan  admirables  hechos.  La  con- 
fianza que  siempre  tuvo  en  la  Virgen  Santísima,  y  la  devoción  con 
que  pronunciaba  su  augusto  nombre  al  entrar  en  combate,  lo  trans- 
formal)an  en  un  ser  extraordinario  (jue  sólo  con  su  presencia  infundía 
terror  en  el  campo  enemigo.  ]\[uchos  historiadores  hablan  de  una  fuer- 
za superior  que  sostenía  el  brazo  del  gran  caudillo,  y  refieren  mila- 
gros y  apariciones  en  favor  de  las  huestes  cristianas.  Sobre  este  punto 
hay  sin  embargo,  diversos  pareceres.  Yo  no  diré  que  en  tales  narra- 
ciones no  haya  algo  de  exageración,  pero  en  el  fondo  hay  mucho  de 
verdad,  y  ante  la  realidad  de  los  hechos  lo  justo  es,  que  no  se  mez- 
clen los  favores  extraordinarios  del  Cielo  que  entonces  recibieron 
nuestros  mayores  con  las  fábulas  de  la  leyenda.  Al  crítico  le  es  per- 
mitido examinar  con  cuidado  todos  los  motivos  de  credibilidad;  mas 
nunca  tiene  derecho  para  negar  á  priori  la  existencia  de  aconteci- 
mientos maravillosos,  sólo  porque  no  es  fácil  explicarlos  sin  admitir 
un  agente  superior  á  la  fuerzas  naturales.  Todas  las  crónicas  de  la 
Edad  Media  hablan  de  la  protección  que  Dios  dispensaba  á  los  cris- 
tianos en  sus  guerras  contra  los  moros.  Algunos  replican  sin  embargo 
diciendo,  que  aquella  gente  fanática  veía  milagros  por  todas  partes,  y 
que  los  autores  de  esas  obras  escribían  guiados  más  por  el  espíritu  de 
devoción  que  por  el  espíritu  de  verdad.  A  lo  cual  respondo,  que  en 
esta  materia  ambos  extremos  son  censurables.  Asi  como  argüiría 
demasiada  l)uena  fe  creer  todo  lo  que  esos  autores  dicen,  de  la  misma 
suerte  revelaría  mucho  escepticismo  negarlo  sin  más  motivo  que  una 
prevención  infundada  contra  todo  lo  que  es  extraordinario  y  maravi- 
lloso. Pensar  que  todos  ellos  fingieren  milagros  y  eventos  extraños  sin 
más  objeto  que  arrastrar  la  opinión  hacia  un  ideal  político  ó  religioso, 
es  hacerles  muy  poco  favor,  tanto  más,  cuanto  en  otras  cosas  se 
les  da  una  importancia  muchas  veces  exagerada.  Tal  contradicción 
no  se  concibe  en  los  que  se  precian  de  seguir  una  crítica  imparcial  y 
sesuda.  Porque  si  en  lo  uno  merecen  crédito,  ¿qué  razón  hay  para 
negar  en  lo  otro  su  autoridad?  ¿Es  acaso  únicamente  por  tratarse  de 
hechos  de  carácter  religioso  y  superiores  á  las  fuerzas  naturales?  Si 


;)74  D.    JAIME   I    Y    LA    ORDEN    DE    NTKA.    SRA.    DE   I, A    MERCED 

ese  es  el  motivo,  habría  que  llevar  la  cuestión  al  terreno  filosófico,  y 
comenzar  por  demostrar  á  esos  tales  que  Dios  existe.  Además  nunca 
fueron  los  hombres  tan  candidos  que  unánimemente  manifestaran 
entusiasmo  por  cosas  que  nada  tenían  de  verdad.  Si  los  cristianos  de 
la  Edad  Media  ponían  su  confianza  en  Dios,  si  en  los  momentos  de 
peligro  el  nombre  de  María  era  la  consigna  de  los  cruzados,  ¿qué  otra 
cosa  prueba  el  esplendor  del  culto  católico  en  aquellos  tiempos  y  la 
multitud  de  santuarios  que  aun  hoy  coronan  los  picos  de  nuestras 
montañas,  sino  la  convicción  íntima  que  tuvieron  aquellas  generacio- 
nes, de  que  muchas  de  sus  victorias  fueron  debidas  á  un  auxilio  sobre- 
natural? Es  muy  sensible  que  algunos  cronistas  ya  con  sus  exage- 
raciones, ya  dando  viso  histórico  ó  ciertas  narraciones  popvilares, 
trasmitan  los  hechos  de  un  modo  nel)uloso,  incurriendo  además  en 
anacronismos  tan  manifiestos  (jue  demuestran  bien  la  ligereza  con  que 
escribieron.  3Ias  yo  juzgo,  que  para  corregir  tales  defectos  no  es  buen 
camino  aferrarse  en  la  negación,  creyendo  que  todo  eso  fué  producto 
de  imaginaciones  extraviadas.  Trabájese  más  bien  en  distinguir  lo 
real  de  lo  ficticio,  en  dar  á  cada  suceso  la  importancia  que  en  sí  tiene, 
y  al  fin  se  hallará  un  principio  de  verdad  que  por  multitud  de  causas 
llegó  desfigurado  hasta  nosotros.  Siguiendo  pues  este  criterio,  no  seré 
yo  quien  reproduzca  en  esta  monografía  algunas  cosas  que  se  han 
escrito  de  los  mercedarios  y  D.  Jaime  con  relación  á  la  conquista  de 
Valencia.  Referiré  únicamente  lo  que  dicen  varias  escrituras  fidedig- 
nas, omitiendo  ciertos  pormenores  que  muy  bien  pueden  ser  ficticios, 
por  cuanto  no  se  apoyan  en  sólidos  fundamentos. 

Primeramente  es  indiscutible  que  S.  Pedro  Nolasco  y  otros  merce- 
<larios  asistieron  á  la  conquista  de  Valencia  y  su  reino.  No  es  fácil 
averiguar  como,  cuando,  ni  en  que  sitios  prestaron  sus  servicios,  sin 
embargo,  es  muy  probable  que  antes  de  formalizarse  el  sitio  de  la 
ciudad  formaran  parte  del  ejército  expedicionario.  De  otra  manera  no 
se  explica  como  la  Orden  adquirió  castillos,  tierras  y  alquerías  al 
hacerse  el  reparto  después  de  la  conquista.  Varios  historiadores  ase- 
guran, que  Nolasco  estaba  ya  en  el  Puig  al  ganarse  la  batalla  de  ese 
nombre  por  D.  Bernardo  Guillén  de  Entenza,  verificándose  entonces 
ó  poco  después  el  milagroso  hallazgo  de  la  imagen  ijue  se  venera  en 
aquel  lugar.  Los  documentos  únicamente  dicen,  que  el  Santo  estuvo 
en  el  asedio  de  Valencia,  y  no  habían  entrado  los  cristianos  en  la 
ciudad,  cuando  el  Rey  le  liizo  donación  de  unas  casas  en  la  Boatella, 
extramuros,  con  la  mezquita  á  ellas  contigua,  más  cierta  heredad  que 
tenía  en  Andarella  el  sarraceno  Abensiara.  El  instrumento  de  esta 
donación  se  firmó,  según  dice  el  mismo  Rey  en  otra  escritura  del  año 
1262,  corriendo  la  era  1276,  que  equivale  al  1238  del  Señor,  «Sepan 
todos  como  Nos  Jaime  por  la  gracia  de  Dios  Rey  de  Aragón,  etc.  á 
tiempo  de  tener  cercada  la  ciudad  de  Valencia...  dimos  á  Fr.  Pedro 
Nonasc,  Maestre  de  la  orden  de  la  Merced  de  los  cautivos  de  Santa 
Eulalia  de  Barcelona  y  á  los  frailes  de  la  misma  Orden  ciertas  casas 
en   Boatella,   extramuros  de  Valencia,  con  cierta   mezquita  situada 


FR.    FAUSTINO   D.    OAZULLA  .'57') 

junto  á  diclias  casas,  las  cuales  rucrou  de  Abensiara,  y  la  heredad  ([ue 
este  sarraceno  tenía  en  Andarella...  etc.»  (1)  Al  hacer  esta  donación 
D.  Jaime  mand(3  extender  escritura  pública;  mas  habiéndose  omitido 
por  el  escribano  la  cifra  setenta  y  seis  de  la  era,  los  nuestros  pidieron 
que  se  corrigiera  la  data.  El  Rey  oyó  tan  justa  reclamación,  y  liallán- 
dose  en  Zaragoza  el  día  10  calendas  marzo  (23  de  febrero;  de  12ü'J, 
revalidó  <d  documento  de  12.88,  dándole  la  misma  fuerza  y  valor  que 
pudiera  tener  llevando  la  data  de  la  era  1270.  En  el  registro  original 
del  reparto  de  Valencia  hay  una  partida  que  comprueba  esa  donación. 
Dice  así:  Fv.  P.  (Pcfro)  voiinsdi  ordinis  domus  Sánete  Eidalte  Bar- 
chinone  domos  iu  Boatella  extra  Valenciam  de  Af)en/dara  et  lieredita- 
tem  siiam  cum  mesquita  que  est  iuxta  domos  II  Idus  iulii  {í'2o8)  et 
hereditatem,  eiusdem  sarraceni  quam  hahet  in  alquería  de  Andare- 
lla» (2). 

Preciso  es  tratar  aliora  de  la  imagen  de  Ntra.  Sra.  del  Puig,  la 
cual,  según  creencia  general,  fué  hallada  entonces  por  S.  Pedro  No- 
lasco.  Es  á  la  verdad  muy  extraño  que  ni  el  autor  del  Libre  deis  feyts, 
ni  Muntaner,  ui  Fr.  Marsilio  ni  ninguna  oti'a  crónica  de  ese  tiempo, 
que  yo  sei)a,  digan  una  sola  palabra  que  se  refiera  á  este  maravilloso 
hallazgo.  Esto  que  para  muchos  es  un  misterio  tiene  en  cierta  manera 
su  explicación.  (^»uion  prescinde  de  un  hecho  tan  notable  como  la  fun- 
dación de  una  orden  militar  por  D.  Jaime,  y  no  se  acuerda  para  nada 
de  los  niercedarios  en  la  conquista  de  Valencia,  no  es  de  maravillar 
que  omita  todo  lo  referente  á  la  imagen  de  Ntra.  Sra.  del  Puig.  Y  no 
se  diga  que  son  varios  los  autores  que  piensan  de  la  misma  manera, 
por  cuanto  la  obra  de  Fr.  Marsilio  no  es  sino  el  original  ó  traducción 
de  la  crónica  que  circula  á  nombre  clel  Rey,  y  respecto  <á  las  otras, 
fácil  es  conocer  que  sus  autores  al  escribir  de  D.  Jaime,  más  ó  menos 
se  inspiraron  en  la  crónica  real.  No  obstante  ese  silencio,  que  nada 
prueba  existiendo  argumentos  positivos,  la  crónica  del  Rey,  Fr.  ^lar- 
silio  y  Desclot  al  hablar  del  castillo  del  Puig,  todos  convienen  en  una 
circunstancia  muy  significativa,  capaz  por  sí  sola  de  dar  á  entender 
que  algo  trascendental  sucedió  allí  al  tomarlo  los  cristianos.  La  cró- 
nica que  se  atribuye  á  D.  Jaime  (libre  deis  feyts)  dice  así:  «...  que- 
remos poblar  el  cerro  que  aliora  tiene  por  nombre  Enesa,  y  se  llamará 
en  lo  sucesivo  cerro  de  Santa  María.»  En  otra  parte:  Desde  Huesca 
donde  nos  hallábamos,  quisimos  pasar  á  Sariñena,  y  luego  resolvi- 
mos apoderarnos  del  castillo  qne  los  moros  llamaban  Enesa,  y  los 
cristianos  cerro  ó  Puig  de  Cebolla,  y  tiene  ahora  por  nombre  el  cerro 
de  Santa  María»  (3).  IMarsilio  no  hace  sino  referir  el  pasaje  anterior 
de  esta  manera:  Bonorum  propositorum  Illuminator  altissimus  dedit 
et  posuit  in  corde  Regis  ut  caperet  castrum  quod  est  iusta  Valenciam 


(1)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n."  35,  fol.  222. 

(2)  A.  C.  A.  R.°  ó,  fol   30  vto. 

(3)  Historia  del  rey  de  Aragón  D.  Jaime  I  etc.  tradxiccióu  castellana 


de  Mariano  Flotats  y  Antonio  de  Bofarull,  Madrid  1848. 


37G  D.    JAIME   I    y   LA    ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

ad  duas  lencas  quod  savraceni  vocabant  anesain  christiaui  vero  cas- 
truiii  de  Cebolla  nuiíc  autem  podius  Sánete  Marie  ab  ómnibus  nomi- 
natur»  (1).  Desclot  repite  lo  mismo:  El  rey  trames  en  Bernat  Guillen 
d'Entenca  e  En  Guillen  do  Ag'uiló  ab  liuytanta  cavallers  c  Frares  del 
Temple,  e  del  Espital  tro  a  trenta  cavallers^  e  dos  milia  liomens  de 
peu.  á  dues  legues  prop  la  ciutat  de  Valencia,  en  stabliment  de  un 
puig-  que  apella  hom  lo  Puig  de  Cebolla,  e  ara  es  apellat  lo  Puig  de 
Madona  santa  María  de  Valencia»  (i').  No  me  detendré  á  examinar 
ahora  si  el  lugar  llamado  Enesa  era  distinto  .del  conocido  más  tarde 
con  el  nombre  de  Cebolla,  según  opina  i).  Javier  Fuentes  y  Ponte  en 
la  memoria  histórica  y  descriptiva  del  santuario  de  Ntra.  Sra.  del 
Puig,  que  le  premiaron  en  la  Academia  Bibliográíico-Mariana  de 
Lérida,  basta  saber  cine  no  se  llamaba  Pulg  de  Santa  María  antes  de 
tomar  los  cristianos  aciuella  posición.  ¿Por  qué  razón  cambió  entonces 
de  nombre?  Ninguna  de  las  crónicas  antiguas  lo  dice;  los  historiado- 
res empero,  desde  el  siglo  xiv  en  adelante  sé  hicieron  eco  de  la  tradi- 
ción, general  dentro  y  fuera  del  reino  de  Valencia,  y  es  muy  raro 
encontrar  uno  que  no  admita  el  hallazgo  milagroso  de  una  imagen  de 
la  Sma.  Virgen  en  el  montecillo  ó  puig  llamado  desde  el  día  del  suce- 
so Puig  de  Santa  María.  En  las  actas  de  visita  que  los  superiores 
hicieron  al  Puig  el  año  1448  hallo  una  partida  de  inventario  que  dice 
así:  Iterií  al  canto  del  dit  retaule  una  imatge  de  la  verge  maria  de 
2>edra  lo  qual  se  din  fonch  trobada  açi  en  lo  puig  quant  foncli  la.  con- 
questa de  aquesta,  terra»  (3).  Para  confirmar  esa  tradición  respetable 
aduciré  un  documento  del  siglo  xiii,  que  con  pocas  palabras  dice  lo 
bastante  para  desvanecer  los  reparos  del  más  exigente  crítico.  Es  el 
acta  notarial  de  1260,  vulgarmente  llamada  documento  de.  los  sellos. 
Ella  nos  dice  que  durante  el  sitio  de  Valencia,  S.  Pedro  Nolasco  avi- 
sado por  una  claridad  celestial,  encontró  la  sagrada  imagen  d.e  Nues- 
tra Señora  del  l'uig  que  estaba  sepultada  debajo  de  una  campana. 
Durante  civitatis  obsidione  sacram  imaginem  beate  Marie  del  Fui.r 
sub  címbalo  in  terra  sepultam  celesti  claritate  admonitus  reperit».  Don 
Alfonso  II  en  febrero  de  1176  prometió  dar  al  Abad  de  Poblet  y  sus 
frailes,  cuando  la  conciuistara,  la  villa  llamada  Cepolla,  (Cebolla)  si- 
tuada cerca  de  Valencia,  para  fundar  allí  un  monasterio  cisterciense 
que  perpetuamente  estuviera  bajo  la  jurisdicción  del  de  Poblet.  Por 
otix)  diploma  del  mismo  mes  y  año  consta  que  D.  Alfonso  confirmó  lo 
prometido,  eligiendo  además  sepultura  en  el  futuro  monasterio.  Lo 
mismo  hizo  el  infante  ü.  Pedro,  según  escritura  pública  otorgada  en 
diciembre  de  11!>0  (4).  Estos  documentos  nada  dicen  contrario  á  la 
invención  de  Ntra.  Sra.  del  Puig.  Lo  que  de  ellos  se  deduce  es,  pri- 


(1)  Copia  del  códice  de  Marsilio,  pág.  200.— A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced, 
número  90. 

(2)  Crónica  del  Rey  en  Pcre,  Coroleu.,  pág.  96,  Barcelona  1885. 

(3)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  26.  fol.  211. 

(4)  Tarragona  cristiana.  Tomo  I,  apéndices,  núms.  oO,  31  y  32. 


vil.   FAUSTINO  1).  (;Azri.r,A  oíi 

niei'o:  (.^ne  ol  Piiij?  de  Santa  María  no  se  llamaba  con  este  nombre 
antes  de  tomarlo  los  cristianos,  y  segundo,  (jue  B.  Pedro  Nolasco  fué 
uno  de  los  personajes  (jue  nuís  interesai'on  á  1).  Jaime  en  la  conquista 
de  \'alencia.  Nótese  bien  (|ue  tanto  1).  Alfonso  como  el  infante  Don 
Pedro  no  dicen  (jue  fundarï'tn  un  monasterio  cuyo  titular  sea  la  Santí- 
sima Virgen,  sino  solamente  un  monasterio  de  la  orden  del  Cister. 
Además  no  es  verosímil  (jue  D.  Jaime  ignorara  las  disposiciones  de 
su  padre  y  de  su  abuelo.  ¿*^>iic  olra  causa,  pues,  sino  la  que  vamos 
diciendo  le  movi(')  á  no  respetar  la  voluntad  de  sus  mayores,  dando  á 
los  mercedarios  y  no  al  monasterio  de  Poblet  el  Puig  de  Cebolla,  lla- 
mado desde  entonces  Puig  de  Santa  JMaría? 

Don  Jaime  niandó  ediñcar  allí  unas  casas  ciue  desde  luego  habita- 
ron nuestros  religiosos,  les  dio  además  cuatro  yugadas  de  tierra  y  un 
campo  para  huerto.  No  conozco  ni  se  donde  puede  existir  la  escritura 
de  esta  donación.  El  Kcy  la  menciona  en  otro  diploma  donde  consta 
la  entrega  que  hizo  á  los  mercedarios  de  la  iglesia  de  Nuestra  Señora 
del  Puig.  No  es  fácil  saber  cuando  empezaron  las  obras  de  este  tem- 
plo; en  1240  Don  Jaime  lo  entregó  á  la  Orden  en  condiciones  de  po- 
derse celebrar  en  él  los  oflcios  divinos.  Lo  aceptó  en  nombre  de  la  Ke- 
ligión  Fr.  Arnaldo  de  Carcasona.  administrador  de  la  casa  de  Valen- 
cia. La  escritura  dice  así:  Sepan  todos  como  Nos  Jaime  por  la  gracia 
de  Dios  Rey  de  Aragón,  etc.  en  nombre  nuestro  y  de  todos  los  míos 
para  remedio  de  mi  alma  y  de  las  de  mis  padres,  damos  y  ofrecemos 
á  Dios  y  á  vos  Fr.  Arnaldo  de  Carcasona  Administrador  de  la  casa  de 
valencia  de  Santa  Eulalia  de  la  Merced  de  Barcelona  y  á  todos  los 
frailes  de  la  misma  Orden  presentes  y  futuros,  acjuella  iglesia  del  Puig 
de  Anaso  ó  de  Cebolla  que  se  llama  Santa  Maria,  con  todo  el  monte - 
cilio  donde  está  situada,  para  que  la  sirváis  ó  hagáis  servir  á  lionra 
del  Señor  de  Santa  alaría  y  de  todos  los  santos».  Después  concede  á 
los  religiosos  todas  las  ofrendas  «luc  se  hagan  á  dicha  iglesia  y  los 
derechos  funerarios  sin  restricción  alguna,  y  termina  conñrmando  la 
primera  donación  de  casas  y  tierras  (lue  les  había  hecho,  según  cons- 
taba en  escritura  pública.  El  documento  fué  otorgado  por  el  Rey  en 
Valencia  el  día  7  calendas  de  agosto  (-26  de  Julio)  de  1240,  hallándose 
presentes  el  infante  D.  Fernando,  Guillén  de  Entenza.  Pedro,  Obispo 
electo  de  Valencia,  Pedro  Corneli  Mayordomo  de  Aragón,  Artaldo  de 
Luna,  Pedro  Ferrando  de  Albarracín,  Gil  de  Vergua  y  (Guillermo 
Romeu  (1).  Aunque  se  halla  muy  truncada  la  colección  de  registros 
pertenecientes  al  reinado  de  Don  Jaime,  los  pocos  documentos  de  su 
tiempo  que  se  han  conservado  demuestran  suficientemente,  que  s(! 
mostró  espléndido, con  la  Orden  de  la  IMerced.  Los  mercedarios  por  su 
parte  se  ve  que  prestaron  servicios  de  consideración  en  la  conquista 
de  Valencia,  pues  vemos  que,  á  semejanza  de  otros  frailes  militares. 


(1)     Esta  donación  publicada  ya  por  el  P.  Ribera  eu  la  Centuria  pri- 
mera, pág".  154,  es  bastante  conocida 


378  D.    JAIME   I    V    I.A    ORDEN    DE   XTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

salieron  muy  favorecidos  al  hacerse  ol  reparto  de  los  bienes  tomados 
á  los  moros.  A  Fr.  Juan  Verclera,  Comendador  de  Barcelona,  se  le 
dieron  seis  yugadas  de  tierra  en  una  alquería  de  Valencia  llamada 
Xaquerella  el  día  IG  calendas  de  Octubre  (17  de  Septiembre)  de  1238. 
Fr.  J.  vendeta  comcndotov  Sánete  eulálifí  harchinone  captivorum  VI 
iovafas  in  Xaquert'lla  XVI  kalendas  octohris  (1238).  (1).  Por  causas 
que  ignoro  transcurrieron  algunos  años  sin  que  la  Orden  llegai-a  á 
posesionarse  de  tal  heredad,  abuso  que  Don  Jaime  procuró  remediar 
prometiendo  <á  Pedro  Xolasco  darle  por  ello  condigna  recompensa: 
Fratri  Petra  de  Xólasch  in  emenda  sex  iovatas  qiias  habere  debebat 
ordo  captivorum  in  Naquerelln  alcheria  Vcdencie  et  tocius  hereditati.9 
Abimfiara  promitit  daré  cmendam  competentem  in  AUaciria  XVI  ka- 
lendas Aprilis  (1244).  (2).  «Año  1242  en  8  de  las  Calendas  de  mayo, 
hizo  donación  dicho  Sr.  Rey  á  Fr.  Juan  Bardaxi  Comendador  del 
Convento  de  Sarrión  y  á  los  Religiosos  de  éste,  de  Tierras  y  Sal :  ibi, 
Duas  Invatas  terrae  ad  a.nnonam ,  in  Termino  de  Sarriono  quas 
liabeafis  .mper  aquam  versas  salinas,  et  qiiatuor  fanecatas  terre  pro 
harto...  et  quad  de  salinis  dicti  loci  passit  accipeve  salem,  quantum- 
cumque  voluerit  ad  usum...  etc.  y  fueron  presentes  por  testigor 
(Uiillén  de  Entenca,  Don  Ladrón,  Sancho  López  de  Albero.  y  Aznas 
de  Aranda,  y  la  subsigno  Guillén  Fscriván,  Secretario  y  Xotarlo  de  su 
^Magestad,  y  la  data  fué  en  Valencia.  Hállase  entre  las  escrituras  del 
Convento  de  Sarrión».  (3).  El  día  primero  de  agosto  de  1244  estando 
en  Valencia  dio  á  Fr.  Pedro  Xolasco  ciertas  casas  en  Denia  y  tierras 
en  Ondara  con  un  fuerte,  más  un  huerto  de  seis  fanegadas.  Halláronse 
presentes  el  infante  D.  Fernando,  Pedro  Cornel,  Guillén  de  Entenza, 
Pe  Iro  Fernandez,  (ínillén  Romeo  y  su  Secretario  (ñiillén  Escriván  (4). 
Al  año  siguiente  estando  en  Lérida,  el  día  29  de  Julio  (4  calendas 
Agosto  1245)  dio  á  Fr.  Guillermo  de  Bas  y  á  la  Orden,  ocho  yugadas 
de  tierra  junto  al  rio  Palmar,  las  cuales  tenían  por  lindes  el  río 
Ondara,  el  mar  y  el  camino  de  Valencia.  Además  un  solar  que  había 
en  el  arrabal  de  Denia  (alphundicum  christianorum)  para  edificar 
casas,  y  el  huerto  contiguo  de  cuatro  fanegadas,  á  condición  de  tener 
la  Orden  un  hospital  en  la  villa  de  Denia  para  gloria  de  Dios  y 
servicio  de  los  pobres  cautivos.  Fueron  testigos  Ramón  Vizconde  de 
Cardona,    Pedro   de  Moneada,   Guillen  de  Pioncada,  Ramón    Bercn- 


(1)  A.  C.  A.  Registro  5,  fol.  47  vto. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  6,  fol.  20  vto.  " 

(3)  Real  Patronato,  pág.  38. 

(4)  «...Domos  in  Denia  ot  sex  jovatas  terrae  iu  Ondara,  sicnt  vobis 
assigiiatae,  et  detenuinatao  fuorunt  contigaas  honori  Poncii  de  Bellocli, 
et  ribo  Ondara,  et  Montaña,  ot  liortxxni  sex  fanocatanmi  terrae  in  Reva- 
11o,  ad  habondum,  tenenduní,  possidendnm,  et  explotandum,  cum  Tnrri 
qnadrata  in  dictis  jovatis  computata  cinn  introitibus»...  etc.  La  escritura 
de  esta  donación  signada  con  el  número  13  se  conservaba  en  nuestro  cnn 
vento  de  Valencia.    Centuria  primera,  pág.  161. 


FR.    FAUSTINO    D.    (jAZULI.A  olO 

<>uer  de  Àger  y  Pedro  Queralt.  (í).  Por  otra  partida  (|ue  lleva  la  fecha 
7  de  mayo  de  1248  consta  que  la  Orden  adquirió  ternnios  en  .látiva: 
Fratribus  mercedis  quemdam  J¿ealliim  iii  Xafiva  qui  affrontat  ex  una 
parte  iii  rcallo  G.  dartor  <>f  ex  alia  in  via  publica  et  ex  alia  in  fíeallo 
G.  de  montertant  et  ex  alia,  in  (dfundicis  nostris  et  ex  alia  in  via 
publica  ad  racionem  de  X  sol.  pro  iovata.  V.  nonas  Madii  (V2-i>>).  (2). 
El  día  primero  de  Septiembre  de  124s  hallándose  en  Valencia  nos 
dio  ciertas  casas  y  un  huerto  de  dos  t'anej^-adas  en  Segorbe.  El  regis- 
tro que  contiene  el  reparto  de  Valencia  trae  una  partida  que  se  refiere 
íl  esta  donación.  Dice  asi:  Fratribus  de  la  merce  domos  et  ortum  in 
Segorbio  kalendas  septembris  ('1248).  (3).  Don  Jaime  al  entrar  en  Va- 
lencia fundó  la  iglesia  y  hospital^  de  San  Vicente,  por  haber  sido  muy 
favorecido  de  este  Santo  mártir  en  sus  batallas  contra  los  moros.  Así 
lo  dijo  el  mismo  Rey  en  un  despacho  que  dio  en  Lérida  el  17  de  Junio 
de  12G3.  Fides  nostra  talis  est  quod  Dominus  Ihesus  Christus  ad  pre- 
ces specialitcr  Beati  Vincencii  nobis  civitatem  et  totum  regnurn  Va- 
lencic  sid)jugavit  et  eripiiit  de  posse  et  manibus  paganoruni...  (4). 
Esta  iglesia,  vulgarmente  llamada  San  Vicente  de  la  Roqueta,  perte- 
neció á  la  Orden  de  la  Merced,  por  donación  graciosa  que  le  liizo  el 
^lonarca.  Viendo  y  considerando,  dice,  que  la  Orden  llamada  de  la 
]\Iereed  por  la  gracia  de  Dios  camina  más  de  cada  día  y  se  adelanta 
felizmente,  por  eso  Nos,  que  somos  patronos  y  fundadores  de  la  mis- 
ma Orden,  queriendo  favorecerla  y  honrarla,  y  teniendo  juntamente 
muy  segura  esperanza  de  que  siempre  crecerá  en  aprovechamiento 
por  sus  modos  honestos,  vida  laudable  de  sus  religiosos,  y  por  la  pia- 
dosa obra  de  la  redención  en  que  se  emplean;  queriendo,  además, 
introducir  reformas  provechosas  en  el  monasterio  ó  casa  de  San  Vi- 
cente de  Valencia,  en  nombre  nuestro...  etc.  Dio  á  Fr.  ÍTuillermo  de 
Bas,  Maestre  General,  y  á  los  frailes  de  la  Merced  el  dicho  nwnasterio, 
la  iglesia  y  hospital  con  la  décima  de  los  réditos  que  cobraba  en  la 
Jíowfarm  de  Valencia,  y  los  bienes  (]ue  "entonces  poseía  y  pudiera 
adquirir  en  adelante.  En  virtud  de  esta  donación,  los  mercedarios. 
fueron  dueños  de  los  castillos  de  Bnrriana  y  de  Cuarte,  y  de  las  forta- 
lezas, villas,  alquerías,  casas,  palomares,  viñas,  huertos,  hornos,  mo- 
linos y  demás  terrenos  cultivados  é  incultos  á  ellos  correspondientes. 
Don  Jaime  no  reservó  para  sí  ni  para  sus  descendientes  derecho  algu- 


(1)  Damus  et  concedimus. ..  Vobis  Fratri  Guillermo  de  Bas,  Ministro  ñr- 
dinis  Captivorum,  et  Oi'dini  ipsi  in  i)erpetuuni,  octo  jovatas  terrae  iu  termi- 
no Deniae  juxta  Rivum  de  Palmar,  et  affrontant  in  Rivo  de  Ondara  et  in 
via  publica,  qua  vadit  verstis  terram  Valentiae  et  affrontant  usque  in  Mare, 
Damus  etiam  vobis  ad  opiis  Domorum  Alphundioum  cliristianorum  quod  est 
in  Ravalli,  et  hortum  quatuor  fanecatarum,  contig'uum  dicto  Alphundico  ... 
etc.  Real  Patronato,  pág.  38. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  G,  fol.  89  vto. 

(3)  A.  C.  A.  Registro  6,  fol.  53. 

(4)  A.  C.  A.  n."  12,  fol.  79  vto. 


;580  D.    JAIME   I    Y    IjA    orden    DE   NTRA.    SHA.    DE    LA    MERCED 

no...  nbsqiie  aliquo  nosfn'  nostrorumque  retmtii.  Firmó  la  escritura 
en  Zarag-oza  el  iiltimo  día  de  Septiembre  de  1255,  hallándose  presen- 
tes Bernardo  Guillén  de  Entenza,  Pedro  Cornel  Mayordomo  de  Ara- 
gón, Arnaldo  de  Luna,  García  Romeo,  y  Eximen  Pérez  de  Árenos  (1). 
La  importancia  de  esta  donación  se  manifiesta  por  una  escritura  otor- 
gada en  Valencia  á  l(i  calendas  de  Septiembre  de  1256,  en  la  que 
Fr.  Guillermo  de  Bas  no  sólo  se  titula  ^laestre  (ieneral  de  la  Merced, 
sino  también  de  la  casa  de  San  Vicente  de  Valencia  (2).  El  Prior  de 
dicho  monasterio,  al  ver  tiue  le  quitaban  tan  rica  prebenda,  buscó  el 
apoyo  de  sus  amigos,  y  todos  á  una  comenzaron  á  difamar  á  la  Orden 
y  al  Rey,  diciendo,  que  éste  había  convenido  en  tal  despojo  á  condi- 
ción de  darle  los  mercedarios  cierta  cantidad.  Los  calumniadores  tu- 
vieron especial  cuidado  en  propalar  la  falsa  noticia  por  todo  el  i'eino, 
ocasionando  de  esta  manera  graves  perjuicios  á  la  Merced,  pero  como 
la  dignidad  real  estaba  de  por  medio,  Don  Jaime  salió  á  la  defensa, 
escribiendo  una  carta  á  todos  los  prelados  eclesiásticos,  muy  laudato- 
ria para  la  Orden,  y  que  al  mismo  tiempo  justificaba  su  modo  de  pro- 
ceder. «  Sabréis,  les  decía,  como  ha  llegado  á  nuestro  conocimiento 
que  el  fraile  que  fué  Prior  del  monasterio  de  San  Vicente  de  Valencia 
y  algunos  otros,  llevados  del  espíritu  de  malignidad,  han  desacredi- 
tado por  lugares  y  provincias  al  ]Maestre  y  religiosos  de  la  Orden  de 
la  j\Ierced,  sin  dejar  nuestra  i)ersona  en  salvo,  diciendo  y  afirmando 
pública  y  firmemente,  ([ue  los  dichos  Maestre  y  religiosos  obtuvieron 
de  Nos  dicho  monasterio  por  dinero.  (^)Lieriendo.  pues,  enteraros  de  la 
verdad  en  esta  materia,  os  decimos,  que  nada  creáis  siniestro,  porque 
dichos  detractores  mienten  en  todo  ello.  Sabed,  que  en  atención  á  que 
Nos  somos  el  fundador  de  esa  Orden,  y  por  cuanto  vemos  c^ue  el 
Maestre  y  frailes  de  la  misma  viven  santamente  y  se  ejercitan  en 
obras  pías,  deseando  t|ue  tanto  ellos  como  su  Orden  florezcan  y- vayan 
de  bien  en  mejor,  y  querien.lo  además  evitar  la  dilapidación  de  bie- 
nes del  dicho  monasterio,  áda  que  daban  motivo  el  Prior  y  su.s  socios 
con  una  vida  desarreglada,  por  eso  lo  ofrecimos  á  Dios  y  á  la  Orden 
de  la  Merced,  en  justicia,  con  recta  intención  y  voluntad  espontánea, 
según  convenía  á  la  Magestad  Real.  Todo  lo  cual  Nos  era  lícito  á  fin 
de  que  dicho  monasterio  no  pereciese,  ya  que  por  derecho  de  funda- 
ción y  dotación  somos  su  patrono.»  Concluye  pidiéndoles  que  reciban 
y  traten  con  benignidad  á  los  religiosos  de  la  Merced,  y  que  solamen- 
te á  ellos  ó  á  sus  delegados  entreguen  las  limosnas  colectadas  para 
dicho  monasterio.  La  data  en  Zaragoza  á  3  calendas  marzo  de 
1250.  (3).  «No  obstante,  esta  Real  Carta,  dice  el  P.  Ribera,  (4),  y  la 
pacífica  posesión  de  la  Merced,  contra  ésta  movió  pleito  el  Prior  ante- 
cedente de  San  Vicente,  pretendiendo  la  reintegración  á   su  Persona. 


(1)  P.  Ribera,  Centuria  primera,  pág   172. 

(2)  Centuria  primera,  pág.  179. 

(3)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  11,  fol.  16. 

(4)  Centuria  primera,  pág.  180. 


FK.    FAUSTINO    D.    (¡AZULLA  881 

Púsose  la  pretensinii  en  tela  de  juicio  en  el  cual  fué  Juez  por  su  .Ma- 
jestad deleg-ado,  (ioni^-alo  Pérez  Arcediano  de  Valencia:  cuya  litera- 
tura tuvo  especiales  motivos  fundados,  i')  sobre  si  la  primitiva  dona- 
ción Real  al  Prior  contenía  causas  de  irrcvocabilidad,  ó  de  si  con 
j)ruel)as  se  desvaneció  por  el  Prior  la  culpa,  (jue  se  le  atribuía,  ó  ])or 
otros  motivos,  y  atendiendo  el  delegado  Juez  por  otra  parte  cuan 
opuesta  estaba  la  Merced  con  los  litip'ios,  y  malbarato  de  muchos 
gastos  (pie  habían  de  ocasionarse,  quiso  componer  las  partes,  adjudi- 
cando el  ^lonasterio  de  San  Vicente  al  litigante  Prior,  y  dispensando 
la  M(írced  de  la  obligación  de  haber  de  dar  cuenta  y  razón  de  lo  ad- 
(piiritlo  y  disfrutado  en  el  tiempo  que  lo  poseyó.  Aprobólo  todo  su  ]\Ia- 
gestad;  y  para,,  que  tuviese  más  vigor  la  decisión,  y  que  por  parte  de 
el  reintegrado  Prior  y  Regio  Fisco  interesados  en  la  defensa  de  los 
bienes  de  dicho  Monasterio,  como  de  Real  Patronato,  no  se  molestase 
á  la  ]\Ierced,  mandó  su  ^fagestad  despachar  el  decreto  siguiente  dado 
en  Morella  en  4  de  los  idus  de  septiembre  de  1259»  (J.).  Esta  es  la 
mejor  contestación  que  nuestro  cronista  podía  dar  al  P.  Diago,  quien 
en  el  libro  VIT,  capítulo  50,  de  sus  Anales,  dice  al  tratar  de  la  iglesia 
de  San  Vicente:  «Harta  culpa  tiene  la  .Merced  en  haber  perdido  tanto 
bien,  porque  el  Rey  Don  Jayme  no  quiso  volverle  el  ^Monasterio  ». 

En  el  lugar  de  Arguines,  situado  en  los  términos  generales  de  la 
ciudad  y  obispado  de  Segorbe,  en  un  valle  y  á  la  orilla  del  camino 
real  que  va  de  Valencia  á  Zai^goza,  y  que  tiene  al  Oriente  á  Algar  y 
Escalés,  á  la  parte  del  ^lediodía  á  Torrestorres,  al  Poniente  á  Liria, 
y  á  la  parte  del  Norte  á  Segorbe,  había  un  antiguo  castillo  derruido 
en  la  cumbre  del  monte  más  elevado  (jue  mira  hacia  Algar.  Se  llama- 
ba Castillejo  de  Arquines;  ignoro  si  existen  hoy  vestigios  que  recuer- 
den ese  nombre.  Don  Jaime  con  escritura  pública,  otorgada  en  Torto- 
sa ante  el  escribano  (niillermo  Prades  el  17  de  enero  (16  calendas  fe- 
brero) de  1239,  lo  dio  á  Pedro  Andador,  quien  fué  el  señor  cíe 
Arguines  hasta  17  de  mayo  (16  calendas  junio)  de  12-11,  que  lo  vendió 
á  Raimundo  Morelló,  según  consta  por  la  escritura  de  venta,  dada  en 
Valencia  ante  (¡uillén  de  Jaca,  notario  público  de  esa  ciudad.  Los 
militares  mercedarios  tenían  ya  en  el  reino  de  Valencia  varios  casti- 
llos por  donación  que  les  había  hecho  Don  Jaime,  y  no  sólo  mostraban 
su  valor  pasando  á  tierra  de  moros  para  redimir  cautivos  cristianos, 
sino  que  defen;lían  también  con  las  armas  los  puntos  estratégicos 
confiados  á  su  custodia.  Hasta  ñnes  del  siglo  xiii,  en  que  D.  Pedro  III 
dio  los  últimos  golpes  contra  la  morisma  que  infestaba  el  reino  de 
Valencia,  fué  preciso  tener  plazas  fuertes  con  hombres  dispuestos  á 
rechazar  cualquier  tentativa  del  enemigo.  Entonces  cada  señor  feu- 
dal ó  su  alcaide  era  el  jefe  rlc  una  guarnición  poco  numerosa,  cuyo 
principal  objeto  era  defenderse  mutuamente,  y  guardar  los  poblados 
(jue  dominaba  la  fortaleza.  De  ordinario  estas  plazas  y  sus  anejos  no 


(1)    A.  C.  A.  Registro  10,  fol.  143'. 


382  DON   JAIME   I    Y   I.A    ORDEN   DE    NTKA.    SUA.    DE   LA    MERCED 

(.'ciinljiaban  de  dueño  sin  el  consentimiento  expreso  del  Monarca,  y  en 
las  escrituras  de  traspaso,  mientras  duró  el  peligro  de  las  invasiones, 
se  liacía  constar  la  obligación  de  mantenerlas  en  pié  de  guerra.  El 
hecho  de  haber  adquirido  la  Merced  algunos  fuertes  con  esta  condi- 
ción, demostraría  por  si  solo  el  estado  militar  de  los  primeros  merce- 
darios.  Uno  de  los  que  confiaron  á  la  milicia  mercedaria  la  guarJia  de 
su  castillo  fué  el  citado  Raimundo  Morello,  Señor  de  Arguines,  quien 
lo  entregí')  á  la  Orden  el  día  3  de  marzo  (5  nonas)  de  1244,  siendo  los  do- 
natarios, en  representación  de  la  misma,  Fr.  Pe  1ro  Xolasco  y  Fr.  Gui- 
llen de  San  Julián.  El  noble  ]Morello  tenía  además  por  donación  que 
le  habían  hecho  Don  Jaime  y  su  esposa  Doña  Violante,  la  alquería  de 
Algar,  poblado  muy  pintoresco,  situado  en  las  riberas  del  río  Palan- 
cia.  El  castillo  para  su  defensa  estaba  en  el  punto  más  elevado,  prote- 
gi Jo  con  fuertes  murallones  y  una  torre  desde  donde  los  centinelas 
podían  descubrir  á  gran  distancia  los  movimientos  del  enemigo.  Esta 
torre,  que  según  el  P.  Ribera  era  altísima,  gobernando  la  Religión  el 
Rvmo.  P.  Fr.  José  Sanchis  (siglo  xvii)  fué  necesario  desmocharla, 
porque  amenazaba  desplomarse.  Deseoso  Raimundo  de  acabar  sus 
días  vestido  con  el  hábito  de  la  Merced,  pidió  el  ingreso  á  Fr.  Ber- 
trando,  probablemente  Comendador  entonces  del  castillo  de  Argaines, 
y  el  día  '2  de  noviembre  (4  nonas)  de  1"251  otorgó  su  testamento,  nom- 
brauílo  albaceas  á  Fr.  Ouillerino  de  Bas,  ]\Iaestre  de  la  Orden,  y  á 
Domingo  de  Camera.  Dispuso  (lue  su  cuerpo  fuera  enterrado  en  la 
iglesia  de  Santa  María  de  Arguines,  á  quien  dio  su  caballo  con  silla  y 
freno,  favoreció  al  hospital  que  había  mandado  edificar  en  Argaines, 
asign;índole  el  poblado  ó  alquería  de  Algar,  y  el  hospital  con  todas 
sus  rentas  y  derechos  lo  legó  á  la  Orden.  Como  aun  no  tenían  los 
nuestros  el  privilegio  de  poder  a(U|uirir  bienes  realencos,  á  petición 
del  testador,  Don  Jaime  puso  su  firma  al  pié  de  la  escritura,  y  .mandó 
sellarla  con  su  sello  de  plomo  (1). 

El  castillo  y  alquería  de  Algar  fueron  incorporados  á  la  encomien- 
da de  Arguines,  una  de  las  más  importantes  en  aquel  tiempo,  cuya 
iglesia  probablemente  llevó  desde  esos  años  el  título  de  Capilla  Real, 
según  parece  indicarlo  Don  Pedro  IV  en  un  despacho  dado  en  Valen- 
cia el  lo  de  noviembre  de  lo5o,  pues  una  de  las  razones  que  tuvo 
l)ara  confirmar  el  privilegio  de  salvaguardia  real  concedido  por  su 
abuelo  Jaime  II  á  la  iglesia  y  convento  de  Santa  María  de  Arguines, 
fué  la  siguiente:  ....  quia  Ecclesia  dicte  domus  est  et  fuit  ah  anti- 
quitus  Capellanía   nostrorum  p  re  de  ces  som  m  et  ni/nc  nostra...»  (2). 

Don  Jaime  II  en  otro  despacho,  dirigido  al  baile,  justicia,  jurados 
y  hombres  buenos  de  Murviedro  el  día  24  de  agosto  (9  calendas  sep- 
tiembre) de  1296,  da  noticia  del  privilegio  concedido  por  el  Conquis- 
tador á  dos  alquerías  que  tenía  la  Orden  en  el  término  de  Segorbe,  la 


(1)  Centuria  primera,  pág.  157. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  896.  fol.  161. 


IR.    FAUSTINO    D.    <iA/.ri-I,A  383 

una  llcunada  do  Raluilaceyt,  y  la  otra  sita  en  el  valle  de  Scgou,  adíjui- 
ridas  por  donación  (jue  hizo  Guillermo  Bruni  en  su  último  testamento. 
La  gracia  consistía  en  quedar  esos  poblados  libres  de  todo  tributo 
real,  ya  fuera  de  peitia,  cena,  ejército  ó  cabalgata,  de  lo  cual  mandó 
extender  escritura  pública,  encargando  á  dichos  oficiales  que  i)ara 
evitar  perjuicios  de  tercero,  en  adelante  todo  eso  correría  á  cuenta  del 
real  tesoro  (1). 

Ya  dije  antes  que  la  propiedad  de  ñncas  rústicas  y  urbanas  dadas 
por  el  [Monarca,  no  se  podían  transferir  sin  cjue  él  autorizara  el  tras- 
paso, de  lo  cual  tenemos  ejemplo  en  el  testamento  de  Raimundo  .Mo- 
rdió, ya  citado,  al  pié  del  cual  puso  Don  Jaime  su  firma,  aprobando 
la  donación  que  de  todos  sus  bienes  había  hecho  á  la  Merced.  Nuestro 
regio  fundador  siempre  dispuesto  á  facilitar  los  medios  conducentes 
al  engrandecimiento  y  prosperidad  de  la  Orden,  estando  en  Valencia, 
el  día  12  de  marzo  (4  idus)  de  1254  le  concedió  un  privilegio  iii 
perpetimm,  ci\  virtud  del  cual,  sin  necesidad  de  llenar  tal  requisito, 
todas  las  personas  de  cualquier  estado  podrían  darle  ó  permutar  con 
ella  sus  bienes  inmuebles,  fuesen  ó  no  realcncos,  ya  se  tratara  de  una 
donación  hecha  ínter  vivos,  ya  por  testamento  cansa  ¡nortis,  á  condi- 
ción, empero,  de  asumir  con  la  tal  permuta,  donación  ó  legado,  las 
obligaciones  que  respecto  de  él  y  sus  sucesores  tuviera  la  persona  do- 
nante. Era  entonces  Maestre  (ieneral  Fr.  Guillermo  de  Bas  (2).  Podría 
citar  varias  escrituras  de  donaciones  importantes  hechas  á  la  Merced 
por  ese  tiempo  en  el  reino  de  Valencia.  Merecen  recordarse  de  un 
modo  especial  las  de  Eximen  Pérez  de  Árenos,  y  Carroz  de  Rebollet, 
señores  de  varios  castillos  y  poblados  adquiridos  al  hacerse  el  reparto 
por  Don  Jaime.  En  la  hermosa  villa  do  Onda,  situada  á  la  falda  de 
un  monte  y  á  unas  dos  leguas  del  mar,  tenía  Eximen  un  montecillo  ó 
puig  en  el  que  habían  puesto  los  cristianos  una  bastida  cuando  toma- 
ron aquella  plaza.  De  este  fuerte  hizo  donación  á  los  mercedarios, 
para  que  allí  levantaran  iglesia,  destinando  á  su  servicio  un  presbí- 
tero :  Asi  mismo  os  damos,  dicela  escritura,  el  Collado  de  Burriol, 
sito  cerca  del  pnig  llamado  de  Emberenguer,  con  tal  que  har/ais  allí  un 
hospital,  casas  é  iglesia  servida  ¿Jor  un  sacerdote.  ítem,  todo  el  caserío 
y  huerto  contiguos  adquiridos  por  medio  de  ima  compra  que  hice 
en  frente  de  dicha  villa,  término  de  Murviedro,  cuyos  lindes  son  por 
dos  de  sus  partes  con  las  vías  públicas ;  por  la  tercera  con  la  acequia, 
y  por  la  otra  con  la  heredad  de  Garcia  de  Cuart.  ítem  otro  huerto  en 
el  mismo  término  de  Murviedro,  en  el  cual  está  la  sepultura  de  la 
Señora —  (3)  y  de  las  otras  vírgenes  de  los  cristianos ;  tiene  por  lindes 
la  obra  antigua  de  la  acequia,  el  camino  público  que  va  á  la  Rambla 
y  al  monte  Jiberio,  el  valle  de  la  villa  y  el  huerto  de  Pedro para  que 


(1)  A.  C.  A.  Registro  194,  fol.  245. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  909,  fol.  17. 

(3)  Faltan  las  palabras  sustituidas  con  puntos.  ¿Se  tratará  de  algún 
sepulcro  de  mártires  pertenecientes  á  la  época  romana? 


384  n.    JAIME   I    Y    I.A    ORDEX   DE    XTRA.    SRA.    DE  LA    MERCED 

levantéis  y  tengáis  allí  perpetuamente  una.  iglesia  con  un  presbítero^ 
y  en  ella  un  altar  á  honra  y  gloria  de  Santa  María .  Eximen  no  impu- 
so á  los  donatarios  más  obligaciones  que  las  expresadas,  renunciando 
todo  derecho  á  las  mejoras  que  en  esas  fincas  pudieran  hacerse,  entre 
otras  la  construcción  de  fortines  para  su  defensa.  Autorizó  la  escritu- 
ra en  Valencia  Guillermo  (ialcerán,  notario  público  de  esa  ciudad,  el 
día  2  de  abril  (4  nonas)  de  1255.  Fueron  testigos  ÍTuillermo  de  Cán- 
cer y  (¡uillermo  de  Cruilles,  militares,  Pedro  de  Albalate,  hermano 
del  Obispo  de  Valencia,  y  otros.  Aceptaron  la  donación,  por  parte  de 
la  Orden,  Fr.  Guillermo  de  Bas,  Maestre  (ieneral,  Fr.  Arnaldo  de 
íiuasconis,  Prior  de  la  casa  de  Valencia,  y  Fr.  Berengario  de  Bas  (1). 
Otro  de  los  castillos  que  tuvo  la  milicia  mercedaria  fué  el  de  Rebollet, 
dado  por  el  Rey  á  I).  Carroz  al  hacerse  el  reparto  de  Valencia  (2). 
Los  señores  feudales  no  siempre  residían  en  la  fortaleza,  sino  que  de 
ordinario  nombraban  un  Alcaide,  y  este,  mediante  el  cobro  de  ciertos 
tributos,  era  el  encargado  de  su  custodia.  Don  Carroz  escogió  para 
desempeñar  ese  oficio  en  el  castillo  de  Rebollet  á  Bernardo  de  Peña- 
fiel,  asignándole  la  tercera  parte  del  diezmo  que  este  debía  darle  por 
los  bienes  que  tenía  en  el  área  de  su  señorío.  Dicho  caballero,  como 
donatario  (jue  era  de  esa  castellanía,  al  hacer  su  testamento  la  legó  á 
los  mercedarios  en  las  mismas  condiciones  que  (ú  la  había  recibido  de 
D.  Carroz,  y  les  dio  además  una  torre  ó  fortín  con  la  alquería  y  mo- 
lino anejos,  sitos  en  el  término  de  Rebollet.  Los  nuestros  ejercieron 
oficios  militares  en  el  mencionado  castillo,  y  lo  mantuvieron  en  pié  de 
guerra  hasta  el  2  de  enero  de  1281,  en  que  libre  ya  de  los  moros  el 
reino  de  Valencia,  D.  Carroz  los  absolvió  de  la  obligación  (jue  tenían 
de  residir  en  él,  y  para  qae  nadie  pudiera  reclamar  en  lo  sucesivo,  la 
tercera  parte  del  diezmo  que  se  les  conmutaba  por  los  servicios  de 
castellanía,  les  hizo  de  ella  perpetua  donación.  Otorgó  la  escritura  en 
(;andía  el  día  y  año  indicados  ante  el  notario  Berenguer  Arnaldo, 
asistiendo  como  representantes  de  la  Orden  Fr  Pedro  Amerio,  Maes- 
tre General,  Fr.  (¡uillermo  de  Castellfollit,  Vicario  y  Comendador  de 
Santa  María  del  Paig,  y  Fr.  Guillermo  de  Podialto  (3).  Por  todo  lo 
dicho,  sacado  de  escrituras  fidedignas,  consta  la  importancia  que  se 
dio  á  los  mercedarios  en  la  conquista  de  Valencia,  y  aunque  el  Libre 
deis  feyts,  Fr.  Marsilio  y  Desclot  no  nombren  una  sola  vez  á  la  Orden 
Mercedaria  nada  prueba,  ó  mejor  diré  prueba  mucho,  pues  ante  lo 
que  dicen  los  documentos,  su  silencio,  ya  fuera  inadvertido  ó  mal  in- 
tencionado, demuestra  que  los  autores  de  esas  obras  omitieron  cosas 
de  importancia. 


(1)  Este  documento  se  conservaba  cu  nuestro  arcliivo  del  Puig',  cajón 
titulado  «Instrumentos  antiguos»  saco  María  carta  de  n."  5  y  copia  del  mis- 
mo existe  en  el  Archivo  de  la  Corona.  Códices  de  la  Merced,  n.°  35,  fol.  25 

(2)  Carrocins  castriim  et  villam  de  Reyboylen  cum  furnis  et  molendi- 
nis  XVII  kal.  aug-usti  (12-lOj  Registro  6,  fol.  32  vto. 

(3)  Padre  Ribera.  Ceniuria  primera,  pág   167. 


FIÍ.    FAUSTINO   I).    GAZULLA  385 


VI 


I.as  órdenes  militares  tuvieron  desde  sus  principios  una  divisa  ó 
enseña  que  las  distinguía,  y  era  de  ordinario  la  cruz,  emblema  de  la 
relig-ión  cristiana,  para  defensa  de  la  cual  habían  sido  instituidas. 
Así,  por  ejemplo,  los  frailes  de  San  Jorge  llevaban  sobre  el  pecho  la 
cruz  roja;  los  de  Alcántara,  la  cruz  verde,  con  un  peral;  los  de  Aviz, 
añadían  á  la  cruz  dos  aves;  los  de  Santiago  la  cruz  á  manera  de 
espada  con  una  venera;  los  de  Calatrava,  la  cruz  verde,  y  los  de 
Montesa  usáronla  negra  hasta  ciue,  en  1400,  esta  Oi'den  fué  incor- 
porada á  la  de  San  Jorg-e.  A  esta  insignia  en  muchas  escrituras  de  los 
registros  reales  existentes  en  el  Archivo  g-eneral  de  la  Corona  se  le  da 
el  nombre  de  hábito,  y  los  antig-uos  casi  siempre  tomaban  esa  palabra 
para  signifícar  el  distintivo  de  las  órdenes  militares.  Hoy  general- 
mente al  decir  hábito,  se  <iuiere  dar  á  entender  el  conjunto  de  piezas 
que  forman  el  vestido  de  un  religioso;  entonces  hábito  signiñcaba, 
más  bien  la  señal  peculiar  de  cada  instituto,  principalmente  si  era  mi- 
litar, la  cual  se  llevaba  de  ordinario  en  el  pecho  y  encima  del  vesti- 
do  e  sien  ten¡jiit.s  portar  per  habit  solrre  lurs  vestits   un  senyal  de 

Creu  vermella. teneantur  portare  pro  habitu  super  coi-um  vestibus 

siynum,  c.rucis  riibee  in pectore  ad  partem  sinistram  supra  cor....-»  (1) 
....y  pusieron  en  sus  pechos  la  siyiiificança  de  Cr^tz ,  en  manera  de 
espada  que  es  nuestro  Hábito....»  {¡2).  Podría  citar  otros  ejemplos  en 
conñrmación  de  lo  dicho;  mas  no  lo  creo  necesario,  ya  que  la  misma 
Real  Academia  Española,  uno  de  los  signirtcados  que  da  á  la  palabra 
hábito,  es:  Insignia  de  las  órdenes  militares. 

Don  Jaime  al  fundar  la  Orden  de  la  Merced  le  dio  el  hábito  ó  divi- 
sa, para  que  se  distinguiera  de  las  otras  órdenes  militares;  pero  la 
concesión  que  hizo  entonces  á  los  mercedarios  de  poder  llevar  en  sus 
vestidos  las  armas  reales  con  la  Cruz  de  la  Santa  Iglesia  Catedral  de 
Barcelona,  indudablemente  fué  verbal,  pues  no  se  tiene  el  menor  indi- 
cio de  que  á  raíz  de  la  fundación  mandai'a  extender  instrumento  pú- 
blico, haciendo  constar  esa  gracia.  En  el  año  1251,  ya  fuera  que  la 
Orden  lo  solicitara,  ya  que  el  mismo  Rey  por  iniciativa  propia  quisie- 
ra dejar  perpetua  memoria  de  tal  concesión,  hallándose  en  Zaragoza, 
el  día  13  de  Junio  nos  confirmó  ese  privilegio.  «  Atendiendo,  dice  el 
Monarca,  que  rediynir  cautivos  eslo  más  excelente  entre  todas  las  obras 
de  caridad,  y  que  Nos  estamos  obligados  á  dar  para  ello  nuestro  con- 
sejo y  nuestra  eficaz  ayuda,  con  la  presente  carta  concedemos  y  perpe- 
tuamente confirmamos  á  ti  Fr.  Guillermo  de  Bas,  Maestre  de  la  orden 


(1)  Don  Martin  en  los  capítulos  para  la  unción  de  la  Oi-den  do  Montesa 
con  la  de  San  Jorge.    P.  Ribera.  Centuria  primera,  \yÁg.  25. 

(2)  El  Licenciado  Diego  de  la  Mota,  en  el  libro  II  de  sus  anotaciones 


á  la  regla  do  Santiago. 


33 


o8(i     D.  JAIME  I  Y  LA  ORDEN  DE  NTRA.  SRA.  DE  LA  MERCED 

de  Redención  de  Cautivos  y  á  todos  los  frailes  de  la  misma  presentes  y 
futuros,  el  hábito  ó  signo  que  habéis  de  llevar  en  lo  sucesivo,  á  saber: 
nuestro  regio  escudo  y  encima  la  cruz  blanca,  y  esta  señal  ó  hábito  2^0- 
dréis  usarlo  tanto  vos  como  todos  y  cada  7tno  de  los  frailes  de  dicha 
Orden;  concediendo  á  ti  y  á  todos  los  que  lleven  el  dicho  hábito  ó  signo, 
el  no  pagar  mostalafia  al  ir,  estar,  ó  volver  con  algi'in  cautivo  liber- 
tado, ni  por  su  redención,  en  cualquier  lugar  de  nuestro  reino,  ya  sea 
en  tierra,  en  mar  ó  agua  dulce,  y  ningún  guarda  se  atreva  á  exigir 
esto  de  vosotros  si  quiere  permanecer  en  nuestra  gracia....»  Dispensa  á 
la  Orden  el  privilegio  de  salvaguardia  real  tomando  bajo  su  protec- 
ción y  custodia  las  personas  y  bienes  de  la  misma,  manda  á  los 
sen/ores  mayordomos,  vicarios,  bailes,  zalmedinas,  justicias,  jurados 
y  demás  oficiales,  que  observen  y  hagan  cumplir  indefectiblemente 
todo  lo  dicho,  y  concluye  amenazando  con  su  ira  y  la  multa  de  mil 
morabetinos  á  cualquiera  que  atentase  contra  su  real  carta.  Fueron 
testigos  los  nobles  (i.  Romei,  A.  de  Luna,  Gil  de  Rada,  Gil  Garcez  y 
Sancho  de  Antillón.  Autorizó  la  escritura  Pedro  Andrés. — Por  manda- 
to de  su  señor  el  Kcy  (1). 

Algunos  fundándose  en  las  palabras  concedimus  laudamus  et  per- 
petuo confirmamus  de  este  privilegio,  pensaron  que  el  uso  de  las 
armas  reales  con  la  cruz  blanca  se  había  introducido  en  la  Orden  el 
año  1251.  Los-que  tal  cosa  deñendcn,  no  demuestran  con  eso  sino  que 
desconocen  por  completo  las  fórmulas  cancillerescas  de  aquel  tiempo. 
Si  Don  Jaime  con  la  palabra  concedimus  hubiera  querido  significar 
realmente  que  la  Orden  adquiría  entonces  el  derecho  de  poder  usar  tal 
divisa,  lo  que  procedía  era  omitirla  en  las  confirmaciones  posteriores 
al  año  1251,  y  sin  embargo  no  es  esto  lo  que  se  observa  en  otro  des- 
pacho dado  en  Zaragoza  el  17  de  Septiembre  de  125G,  ratificando  ese 
privilegio.  No  obstante  existir  ya  la  carta  de  1251,  repite  la  misma 
fórmula  de  concediynus  laudamus  et  perpetuo  conprmamus  (2). 

De  los  mismos  términos  usó  al  confirmar  en  Lérida  el  4  de  mayo 
de  1275  el  privilegio  de  poder  adquirir  bienes  realencos,  concedido  á 
la  Orden  en  1254  (3),  y  laudamits  concedimus  et  confirmamus  leyó  en 
otro  despacho  que  dio  Alfonso  III  el  6  calendas  de  mayo  (27  abril) 
de  1284  con  el  mismo  fin  (4).  Además  no  hay  razón  alguna  que  dé  á 
esa  opinión  el  menor  grado  de  probabilidad,  mientras  que  por  el  con- 
trario las  hay  muy  fuertes  que  demuestran  haber  sido  las  armas  rea- 
les y  la  cruz  blanca  el  hábito  ó  signo  que  distinguió  á  los  mercedarios 
desde  el  día  de  su  fundación.  Don  Jaime  II  en  una  carta  que  dirigió 
al  papa  Bonifacio  el  día  pridie  nonas  enero  de  1.301,  al  informarle  de 
como  había  tenido  principio  la  Orden  de  la  Merced,   le  decía  entre 


(1)  Oousovvamos  el  diploma  original;  Vida  P.  Ribera,  Real  Patronato, 
pág.  50. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  897,  fol.  81,  vto. 

(3)  A.  C.  A.  Registro  20,  fol.  249,  vto. 

(4)  A.  C.  A.  Registro  64,  fol.  54. 


PR.    FAUSTINO    D.    (iAZULLA  387 

Otras  cosas:  Y  como  el  ilustre  Don  Jaime,  nuestro  abuelo,  de  clara  me- 
moria, Rey  de  Aragón,  llevado  de  su  ¿Piedad  quisiera  fomentar  obra 
tan  misericordiosa,  (hi  redención  de  cautivos)  les  dio  el  Hospital  de 
Santa  Eulalia  de  Barcelona,  encomendándoles  que  llevaran  en  sus 
vestidos  el  Escudo  Real  bajo  el  signo  de  la  Cruz  (1).  Lo  mismo  repitii) 
en  otra  escrita  á  Clemente  V  el  30  de  ag-osto  de  1306,  (2)  y  Don  Pe- 
dro IV,  seo'ún  ya  vimos  anteriormente,  decía  al  papa  Inocencio  con 
fecha  11  (lo  enero  de  1358  al  luiblarle  de  nuestra  fundación:  El  Sere- 
nísimo Principe  Don  Jaime  les  ordenó  el  hábito,  y  se  les  dio  con  un 
pequeño  escudo,  en  cuya  parte  superior  testaba  la  insignia  de  la  Cruz, 
y  debajo  de  ella  la  insignia  Real,  entonces  suya  y  ahora  'nuestra  (3). 
En  una  de  las  cartas  citadas,  dice  también  Don  Jaime  II:  A  humildes 
ruegos  del  magnífico  rey  Don  Jaime,  nuestro  abuelo,  aprobó  con 
inmensa  misericordia  dicha  obra,  (habla  de  Gregorio  IX)  y  confirmó 
y  concedió  á  dichos  frailes  legos  la  regla  de  San  Agustín  y  el  hábi- 
to blanco,  y  que  llevasen  en  el  pecho  las  armas  reales  debajo  de  la 
Cruz  del  Señor».  Habiéndose  confirmado  la  Orden  á  lo  más  tardar 
en  1235,  si  es  que  antes  no  había  mediado  ya  alguna  concesión  ponti- 
ficia, de  lo  que  hay  indicios,  claramente  se  deduce,  que  los  merceda- 
rios  usaban  las  armas  reales  mucho  antes  del  año  1251. 

Don  Jaime  no  pudo  ser  más  liberal  con  la  Orden  de  la  Merced,  que 
fué  sin  duda  su  Orden  predilecta.  En  los  últimos  años  de  su  reinado 
confirmó  sus  privilegios,  aseguró  la  tranquilidad  del  convento  de 
Montpeller  (4),  y  dispuso  que  todas  las  casas  contiguas  á  nuestro  con- 
vento de  Valencia  se  edificaran  dejando  entremedias  un  patio  de  diez 
palmos,  con  tal  de  indemnizar  á  los  dueños  el  precio  del  terreno  que 
se  inutilizara,  ajustándose  á  la  tasa  hecha  por  el  justicia  y  jurados  de 
la  ciudad  (5).  Según  queda  demostrado,  fundó  los  conventos  de  Bar- 
celona, Palma  de  Mallorca,  Puig  y  Valencia;  dio  las  primeras  hereda- 
des que  poseyeron  las  casas  de  Sarrión,  Játiva,  Denia  y  Segorbe,  y 
prestó  su  apoyo,  si  es  que  no  llevó  la  parte  principal,  en  las  fundacio- 
nes de  Huesca  (6).  San  Miguel  del  Monte  (7),  Lérida,  Tàrrega,  Vich  y 
(ierona  (8).  Reconocido  á  los  favores  que  Dios  le  había  hecho  por  me- 
diación de  la  Santísima  Virgen,  tuvo  siempre  gran  devoción  á  Nues- 
tra Señora  del  Puig.  Varias  veces  visitó  aquel  famoso  santuario,  para 
la  fábrica  de  cual  dio  en  cierta  ocasión,  estando  en  Játiva,  seiscien- 
tos doblones  de  oro,  y  en  el  codicilo  que  firmó  en  Alcira  el  13  ca- 
lendas de  agosto  de  1276  dispuso,   que  á  dicho  objeto  se  destinara 


(1)  A.  C.  A.  Cartas  reales,  n.°  1335. 

(2)  A.  C.  A.  Registro  335,  fol.  321. 

(3)  A.  C.  A.  Registro  557,  fol.  248. 

(4)  A.  C.  A.  Registro  21,  fol.  52. 

(5)  A.  C.  A.  Registro  19,  fol.  108. 

(6)  A.  C.  A.  Registro  163,  fol.  155. 

(7)  A.  C.  A.  Registro  380,  fol.  123,  vto. 

(8)  Padre  Ribera,  Real  Patronato,  pág.  45  y  46. 


388  D.    JAIME  I    Y    LA    ORDEN   DE   NTRA.    SRA.    DE   LA    MERCED 

parte  del  diezmo  real  que  percibía  en  Aragón,  Cataluña,  Mallorca, 
^lontpeller,  Rosellón,  Conflent  y  Cerdeña  (1).  En  el  armario  monu- 
mental llamado  de  las  reliquias,  que  hay  en  la  sacristía  del  Puig,  se 
conservaron  hasta  la  exclaustración  algunas  alhajas  que  habían  sido 
regaladas  por  dicho  Monarca;  entre  otras  un  retablo  de  plata,  el  cual 
estuvo  antes  colocado  en  la  parte  derecha  del  altar  Mayor,  según  leo 
en  el  acta  de  una  visita  del  año  1534,  escrita  en  valenciano,  que  dice 
así:  ítem,  en  el  lado  derecho  hay  un  retablo  de  plata  que  dio  el  rey 
Don  Jaime  de  buena  memoria,  el  cual  tiene  la  Virgen  con  Jesús  al 
brazo,  de  alto  relieve,  el  rey  Don  Jaime  á  la  una  parte  y  la  Reina  á  la 
otra,  cada  uno  con  un  ángel,  y  cuatro  columnas  de  plata,  todo  dora- 
do; el  marco  es  de  madera  (2).  Según  el  P.  Martínez,  fueron  también 
dádivas  del  mismo  Rey,  un  globo  hermosísimo  de  estilo  gótico  que  se 
guardaba  en  el  tabernáculo  del  altar  mayor  y  dos  relicarios:  el  uno 
de  plata  dorada  con  una  espina  de  la  corona  del  Salvador,  y  el  otro, 
también  de  plata  dorada  y  esmaltes,  con  la  Virgen  Santísima  y  el 
niño  Jesús.  Este  último  dice  que  aún  tenía  la  testimonial  que  acredi- 
taba haber  sido  regalado  por  Don  Jaime  (3). 

La  Orden  Mercedaria  consideró  siempre  como  una  de  sus  mayores 
glorias  el  tener  por  fundador  y  patrono  á  un  Rey  tan  esclarecido 
como  Don  Jaime.  Nunca  olvidó  los  favores  que  de  él  había  recibido, 
y  en  varias  ocasiones  manifestó  su  agradecimiento.  Sirva  para  mues- 
tra el  acta  de  un  capítulo  general  celebrado  en  Guadalajara  el  1.°  de 
Junio  de  1618,  donde  después  de  mandar  que  toda  la  Orden  solemni- 
zara la  fiesta  del  Descenso  el  primer  domingo  de  Agosto,  se  dispuso, 
«q\ui  al  otro  día  de  dicha  fiesta  se  celebre  cada  año  Aniversario  por  él 
Rey  Don  Jaime  en  toda  la  Religión,  por  ser  Fundador  y  Patrón  de 
ella.  ítem,  añade,  ordena  este  Santo  Difiniforio  que  en  todas  las  Opo- 
siciones de  Cátedras  que  hicieren  los  Religiosos  de  nuestra  Orden  y  en 
todos  los  Actos  que  se  ofreciere  nombrar  Patrón,  se  nombre  como 
á  nuestro,  al  invictísimo  Rey  Don  Jaime»  (4).  En  nombre  de  esa  Or- 
den, que  quiere  honrar  su  memoria,  presento  esta  monografía.  Si  me- 
rece la  aceptación  del  Congreso,  que  figure  aún  cuando  sea  en  último 
lugar,  como  una  prueba  de  nuestro  homenaje  al  Conquistador  en  la 
fecha  memorable  de  su  séptimo  Centenario. 

Fe.  Faustino  D.  Gazulla, 
o.   D.  M. 


(1)  A.  C.  A.  Perg.  de  Jaime  I,  n.°  2287. 

(2)  A.  C.  A.  Cod.  de  la  Merced,  n.°  27,  fol.  300. 

(3)  Historia  de  la  Imagen  sagrada  de  la  Virgen  Santísima  del  Puig, 
\)dg.  177. — Valencia,  1760. 

(4)  Padre  Fr.  Agustín  Arqués.  Extracto  de  los  capítulos  generales. 
A.  C.  A.,  Cod.  de  la  Merced,  n.°  45,  fol.  251. 


Jaume  I  y  los  trovadors  provensals 


Jaume  I  inaug-ura  en  nostre  pohle  una  política  nova:  son  regnat  es 
de  transició  entre  l'antig'a  expansi(3  ultra-pirinenca  deis  Comtes  de 
Barcelona,  d'Aní'òs  lo  Cast  y  de  Pere  lo  Catòlicli,  y  la  ja  francament 
mediterránea  y  peninsular,  que  té  sa  coronació  ab  Pere  II,  Jaume  II 
y  Anfós  IV. 

La  forsa  de  nostra  Corona  no  era  suflcienta  a  deturar  d' ana  banda 
la  empenta  de  total  integrado  de  la  monarquía  francesa,  y  d'altra  a 
pendre  ais  serrahims  les  terres  de  conquesta  catalana  que  encara  ocu- 
paran, y,  llensant  a  la  mar  esquadres  poderoses,  lliurar-la  de  pirates, 
ruina  del  comers. 

No  pogué  lo  Rey  Jaume  abandonar  del  tot  les  terres  occitanes,  a 
les  quals  l'unía  la  Senyoria  de  Montpeller  y  lo  parentíu  ab  lo  Comte 
de  Provensa,  però  se  decantà  més  cap  aquesta  vessant  del  Pirineu,  y 
sentint-se  cada  colp  més  acostat  als  demés  reyalmes  de  la  Península, 
crexents  en  extensió  y  poder,  que  no  pas  als  minúsculs  feus  dels 
tui'bulents  senyors  de  la  Provensa,  de  Adelitat  dubtosa  sempre,  arribà 
fins  a  firmar  lo  tractat  de  Corbeil,  donant  sanció  legal  a  la  realitat 
dels  fets  ja  consumats,  y  entregant  definitivament  les  explèndides  pla- 
nures del  Mitjorn  a  la  França  del  N.,  àvida  d'incorporar-les  sempre  a 
la  corona  dels  Capets. 

Gambi  tan  radical,  que  posava  en  les  Albores  la  frontera  del  domi- 
ni de  nostres  reys,  que  en  temps  d'Anfós  I  havia  arribat  fins  al  Atlàn- 
tich,  no  podia  obrar-se  sense  una  gran  conmoció  dels  esperits,  sense 
la  protesta  airada  dels  que  anaven  a  ésser  saci'iflcats. 

Gran  apareix  a  nostres  ulls,  envoltada  de  gloria  la  figura  del  Con- 
queridor, y  trovèm  sa  política  justíssima;  no  sabem  com  la  jutjarien 
los  catalans  de  son  temps,  però  lo  que  es  los  provensals  sí:  la  Provensa 
tenia  un  verb.  Los  trovadors,  prou  lliures  pera  formular  ab  indepen- 
dencia sos  judicis,  ja  que  sempre  podían  acullir-se  entre  los  enemiclis 
del  detractat,  nos  donan  a  conèxer  lo  pensament  de  sos  contemporanis. 
Pera  nosaltres  Jaume  I  es  lo  prototipo,  l'espill  del  cavaller,  per  ells 


390  JAUME  I  Y  LOS  TROVADORS  PRO  VENS  ALS 

un  traidor  que  trenca  sos  juraments,  assessina  sos  enemichs  y  no  venja 
l'ultratge  que  a  son  pare  inferí  la  creuada  del  Comte  de  Montfort;  en  nos- 
tre concepte  f óu  lo  governant  activíssim  que  no  donant-se  punt  de  repòs 
conquería  reyalmes,  firmava  tractats,  promulgava  lleys...  en  llur 
concepte  un  home  indolent  que-s  dexava  arrebassar  les  terres  y  los 
dominis;  en  fi,  si-1  creyem  lo  guerrer  valentíssim  que  als  nou  anys  ja 
coraanava  exèrcits,  que  acudia  als  llochs  de  més  perill  en  setges  y 
batalles,  dissimulant  ab  lo  somriure  la  dolor  de  les  ferides,  per  ells  era 
un  covart,  duent  contra  los  serrahims  les  armes  que  devia  esgrimir 
contra  los  francesos,  tan  sols  perquè  sobre  d'aquells  era  més  fàcil  la 
victoria. 

Quan,  després  que  en  los  camps  de  Muret  Pere  lo  Catòlich  hi  tro- 
bà la  mort  defensant  la  llivertat  dels  feudataris  albigesos  (per  la 
cobarda  defecció  de  tants  nobles  catalans  y  aragonesos  que,  fugint- 
sen,  lo  desempararen  en  la  batalla),  y  son  fill,  de  tendra  edat  encara, 
romangué  a  Carcassona  baix  lo  poder  de  Simón  de  Montfort,  fins  que 
per  l'intervenció  del  gran  Pontífex  Inocenci  III  fou  lliurat  a  ses  gents 
(que  l'encarregaren  al  Gran  Mestre  del  Temple  Guillem  de  Montredón); 
y  quan  més  tart,  tenia  Jaume  I  que  subgectar  als  ambiciosos  nobles 
d'Aragó,  encara  los  Provensals  esperavan  en  sa  ajuda,  confiant  que 
desseguida  li  fos  possible  tornaria  per  l'honra  de  son  pare:  Tomier  y 
Palazi  (1),  los  cavallers  de  Tarascó  qui  en  sirventesos  fets  en  comú 
canten  la  resistencia  del  Mitg-día,  confessen  en  una  estrofa  que  foren 
vans  sos  esforsos  prop  de  catalans  y  aragonesos  «perquè  1©  jove  Rey 
no  té  qui  l'assistexi». 

No  obstant  los  anys  passavan  y  lo  esperat  auxili  no  arribava:  cada 
dia  avensava  un  grau  més  la  conquesta  dels  francesos  y  ja  los  Pro- 
vensals desconfiavan  del  nostre  Rey;  les  murmuracions  serien  cada 
dia  en  veu  més  alta.  y  qualsevol  rumor  s'aprofitaria  ab  tal  que  esde- 
vingués en  deshonor  de  qui-ls  abandonava  a  ses  propries  forces,  inca- 
paces de  posar  un  mínim  destorb  al  avens  triomfador  de  la  nació  més 
potenta  d'aquells  segles.  Axis  l'ofensa  de  Jaume  I  a  nen  Guillem  de 
Montcada  (si  ofensiva  pot  ésser  una  reparació  imposada  per  justicia), 
se  converteix  en  la  mort  a  traició  causada  pel  Rey  (ab  menyspreu 
nomenat  Infant)  a  un  seu  baró  amparat  per  les  treves,  ab  aquest  sir- 
ventés  (2)  d'en  Bernat  de  Rovenhac  l'any  1224  (?). 


(1)  Karl  Bartsch,  Grundiss  zur  GescMchte  pvovenzcdischen  Literatur, 
Elberfeld,  1872.— N.°  422.  1.  De  chantar  farai  una  demessa.  2.  Si  col  flacs 
molins  torneja. 

Ms.:  D*^  (a.R.4.4  Biblioteca  Esténse,  Módena).— I.  (fvaní;.  854  Biblioteca 
Nacional,  París). — K.  (franc.  12473  Biblioteca  Nacional,  París). 

Vegis:  Millot,  Histoire  litteraire  des  Troubadours,  Paris,  1774,  vol.  III, 
p.  45. — Raynouard,  Ghoix  des  poesies  des  tronbadours,  Furis,  1820,  vol.  V, 
plas.  27-5  y  447. — Milà,  De  los  Trovadores  en  España,  Barcelona,  1861  y 
Obras  completas,  1889,  vol.  II,  p.  164. 

(2)  Grtmdiss,  66J.—Ms.  C  (franí;,  856.  Biblioteca  Nacional,  Paris).— Ve- 
gis: Raynouard,  Choix,  IV,  305.— Milà,  Trovadores,  160. 


L•L.    NICOLAU   Y   U'OLWEII  391 

Bclli  m'es  quan  vey  pels  vergicrs  e  pels pratz 
tendas  e  tnips,  e  vey  caváis  armatz, 
e  vey  talar  ortz  e  vinhas  e  hlatz, 
e  vey  guienlis  traire,  e  murs  enderrocatz, 
5    et  aug  trompas  e  grans  colps  dels  nafratz, 
e  mal-lur  grat  meto  'Is  en  las  postaz; 
aital  guerra  n'  agrada  mais  que  patz, 
non  tais  treguas  ont  hom  si'  enganatz . 

Tot  aiso  dic  per  1'  Enfant  d' Aragó; 
10    e  deu  aver  nom  Enfant  per  razo, 

quar-leu  s'  ave  ({u'  enfans  fa  falhizo, 

et  elh  falhi  quant  aucis  son  baró 

Raymon  Guilhem  qu'  anc  treguas  no  '1  tenc  pro, 

ni  en  sa  cort  Jutjamens  datz  no  '1  fo; 
15    perquè  tots  selhs  a  cuy  elh  treguas  do 

devon  duptar  aquelh  enfant  felho. 

Treguas  trencar  escien  esta  lag 
e  quan  a  fe  no  s'  emenda'  1  forfag; 
perquè  V  Enfant  a  fag  un  sol  assag, 
20    qu'ab  un  mal  sag  qu'als  Cátalas  a  fag, 
e  digon  tug  qu'  on  de  selh  treguas  gag, 
e  qu'el  son  cos  y  fo  mes  en  fol  plag; 
qu'  a  filh  de  rey  esta  mal  atrazag, 
quant  ampara  nulh  offici  de  sag. 

25    Enaissi  par  qu'  el  sag  no  fon  certas, 

quar  n'  a  lauzor  d' aul  gent  e  de  vilas 

e  gran  blasme  de  totz  los  sobiras; 

e  si  d' est  sag  no'  s  clamon  Cátalas, 

hom  los  tenra  totz  per  flacz  e  per  vas, 
30    e  plus  suf frens  que  negus  hermitas; 

e  meta-hi  cascus  per  si  sas  mas, 

o  no'  s  tenra  pus  que  rabia  de  cas. 

Al  Vesconte  de  Cardona  despley 
mon  sirventes,  ans  que  alhors  desrey, 
35    que  may  vol  pretz  que  laire  pres  niercey, 
car  en  valor  se  banha,  don  ieu  vey 
que  pro  a  pretz,  qui's  vuelha  so  plaidey, 
tot  vesconte  qui  n'  a  egal  d' un  rey. 

A  gran  poestat  esta  mal,  fe  que  us  dey, 
40    que  trenc  treguas  ni  que  tan  lag  desrey, 
quar  de  guerra  no'  s  pot  honrar  lo  rey, 
trencan  treguas,  o  vol  tornar,  so  crey. 


392  JAUME  I   Y  LOS   TROVADOR»   PROVBNSALS 

Aquesta  poesía  demostra  l'estat  d'opinió  que  s'havia  anat  for- 
mant contrari  al  Rey  d'Aragó,  y  lo  meteix  ens  indican  los  versos  ab 
que  Sordel  de  Mantua  li  dóna  a  menjar  del  cor  de  Blancas  (any  1236): 

25     Del  Rey  d' Aragó  vuelh  del  cor  deia  menjar, 
que  aissó  lo  farà  de  l'anta  descargar, 
que  pren  sai  de  Marselha  e  de  Milliau,  qu'  onrar 
no  's  pot  estiers  per  re  que  puesca  dir  ni  far  (1). 

En  Duran  de  Paernas,  sastre,  compongué  un  sirventés  acusant  ne- 
tament a  Jaume  I  de  no  mantenir  sos  juraments,  y  tenint-lo  per  home 
vuyt  de  leyaltat  (any  1239?): 

Tos  temps  serai  molvolens  et  enics 
10    al  Rey  Jacme  que  mal  tenc  sos  afics, 

qu'  el  sagramen  qu'  el  fei  son  mols  e  tries. 

Al  mieu  semblan  lo  tenc  mielh  N'  Eimerics 

de  Narbona,  per  qu'  ieu  sui  sos  amics, 

qu'  el  sieu  capten  com  Iiom  qu'  es  de  pres  rics ; 
15    e  el  aissi  com  Rey  de  cor  mendics, 

per  que-m  plaira  si'l  ven  mal  ni  destries. 

El  síeu  secors  fora-ns  ric,  et  estort 

e  desconfig  Francés,  e  pres,  c  mort  (2). 

Fins  en  Bertran  de  Born  (fill),  acullit  en  nostre  territori,  escrigué 
lo  sirventés  Guerr  e  pantais  vci  et  afan  (any  1238)  exitant  a  abando- 
nar les  expedicions  contra  lo  Rey  de  Valencia,  y  arrebassar  a  França 
ses  conquestes;  es  1'  atribuït  per  Raynouard,  y  en  Milà  que-1  segueix,  a 
Duran  de  Paernàs,  com  ho  suposa  un  sol  Ms.  discordant  ab  los  de- 


(1 )  Grundiss,  437. — 24.  Plaguer  voill  en  Blancatz  en  aquest  leugier  so. 
Ms.:  A  (523-2  Biblioteca  Vaticana)  C  D'*  H  (;J207  Biblioleca  Vaticana) 

I  K  R  (22543  Biblioteca  Nacional.  Paris)  y  S  (2G9  Douce  Boudleiaii  Library, 
Oxford). 

Vegis:  Raynouard,  Choix,  IV,  67.— Rochegude,  Le  Parnase  Occitanien, 
Toulouse  1819,  p.  146.— Mahn,  Gedichte  der  troubadours,  Berlín  1856-73, 
p.  642.— Mahn,  Die  Werke  des  trouhadours,  Berlín  1856-86,  2.248.— Bartsch, 
Chrestomathie  provençale,  acompagnée  d' une  gramniaire  et  d' un  glossaire. 
Sixièmc  éditiou  entièreraent  refonduc  per  Edouard  Koschwitz,  Marbur^, 
1904,  226.  —  Stcngel,  Die  provenzalischen  Leiederhnnschrift,  Cod.  5236 
der  Vaticanische  Bibliotek  in  Born  (en  VArcliiv  für  das  Studium  der  neuren 
Sprachen  und  TÀteraturen,  vols.  L-Ll,  Braunsweig  1873).— Kehrli,  IL  canzo- 
niere  provenzale  H,  Códice  Vaticano  3207  en  los  Studi  di  filologia  romanza, 
vol.  V,  pop.  341-533).— Meyer,  liecueil  d'anciens  textes,  París,  1877,  I,  93.— 
Del  Lollis,  Vita  e  poesie  di  Sordello  di  Yoito,  Halle  1896  p.  153. 

(2)  Grundiss,  126.-1.  En  talent  ai  qn'  un  sirventés  encocJi. 
Ms.:  M  (12474  Biblíotnca  Nacional,  París). 

Vegis:  Manh,  Gedichte,  56. 


LL.    NKJOLAU    T    d'oLWBR  íi93 

més  (1).  FIn  altre  (any  1240),  se  dol  de  que  lo  Comte  de  Tolosa  prengui 
terres  a  Jaume  I,  qui  es  potent  ab  los  alarbs,  però  més  s'  alegraria  de 
veure-1  contra  los  qui  rebaxcn  sa  honors  devers  Montfort  (2);  los 
versos  que  més  n'interessen  son: 

Un  sirvcnfes  pivai  noct'lU,  plazen 
anc  mais  non  íis;  non  n'  en  tenra  paors 
qu'  ieu  non  digua  so  qu'  aug  dir  entre  nos 
del  nostre  Rey  que  pert  tan  malamen 
5    lai  a  Melhau,  on  solia  tener, 

qu'  el  Corns  li  tolh  ses  dreg  et  a  gran  tort, 
e  Marcelha  li  tolh  a  gran  soan, 
e  Monpeslier  li  cuget  tolre  antan. 

Corns  de  Tolza,  mal  guazardon  aten, 
10     selh  que  vos  sier,  don  vey  qu' es  gran  dolors, 

quar  de  servir  tanh  qualque  guazardos; 

dones  be  us  servi  lo  Rey  Peire  valen 

que  ab  sa  gent  vos  anet  mantener, 

e  mori  lai,  don  fo  gran  desconort, 
15     pero  aisselhs  que  t'oron  al  sieu  dan 

anatz  creyssen,  e'l  Rey  Jecme  merman. 

Al  Comte  dic  non  aia  espaven 
de  Proensa,  qu'  en  breu  aura  socors, 
del  nostre  Rey,  quar  trop  n'es  coratjós 
20    que  li  valha,  quan  n'  aura  niandamen 
sai  en  Chiva;  pero  ieu'  Ih  fatz  saber 
qu'  En  Berenguier  li  a  '1  castelh  estort, 
e  ditz  que  reys  que  lo  sieu  vai  donan, 
ni  s'  entorna,  fai  costuma  d'enfan. 

Lo  nostre  reys  assatz  a  de  poder 
mest  Sarrazis;  màs  lai  de  vas  Mon  fort 
volgra  vezer  hueimais  son  auriban 
contra  totz  selhs  qui  '1  van  d' honor  baissan. 

En  mitg  d'aquestes  veus  tant  sols  febles  les  dels  amichs  s'axecan. 


(1)  Grundiss,  80,22. 

Ms.:  DIKT  (franc.  15211  Biblioteca  Nacional,  París)  com  d'enB.  de  Born; 
M  com  d'  en  Duran. 

Vegis:  Rayaouard,  Choix,  IV,  263. 

(2)  Grundiss,  80,42. 

Ms.:  CE  (franc  1749  Biblioteca  Nacional,  París)  R. 

Vegis:  Raynouard,  Choix,  IV,  182.— Mahn,    Werke,  1.305.— Milà,  Trova- 
dores, 169. 


394  JAUME   I    Y  LOS   TROVADORS   PROVENSALS 

amichs  fins  a  cert  punt,  y  encar  tal  volta  perqué  lo  Rey  los  protegía 
Gullhem,  Aneiier  de  Toloza  se  dirigeix  (1), 

Al  jove  Rey  d'  Arago  que  conferma 
merce  e  dreg,  e  malvestat  desferma. 

Guilhen  de  Montanhagol,  en  un  sirvetés  fet  durant  la  guerra  de 
.1241-43,  creya  que  si  les  promeses  de  Jaume  I  tenien  compliment,  la 
mala  part  sería  péls  Francesos  (2): 

Si'l  Rey  Jacme,  cui  no  mentim, 
complis  so  qu'  el  ve  nos  pleim, 
35  segon  que  auzini; 

en  gran  dolor 
foran  ab  Plor 
Francés,  qui  qu'  o  desvuelha: 
e  quar  defalh, 
40  qu'  ades  no  salli, 

tot  lo  mons  lo  'n  reir  vuelha. 

Lo  meteix  trovador  en  1245  (?)  no  deconfiava  encara  de  l'ajuda  de 
nostre  Rey,  ja  que,  triomfador  dels  alarbs,  millor  guanyaria  a  los 
francesos,  vensuts  per  aquells  en  les  creuades  de  Sant  Lluís;  si  no  's 
venja,  ab  lo  Comte  de  Tolosa  los  haurà  per  deshonrats. 

Y  cap  altre  crit  d'elogi  o  de  confiansa  dóna  la  Musa  trovadoresca; 
los  insults,  en  cambi,  les  detraccions  y  los  menyspreus  no  s'acavaren, 
y  llarch  fora  portar-los  tots  aquí. 

Bonifaci  III  de  la  Castelhana  invectiva  a  Jaume  I  (abans  1241),  qui 
a  tot' hora  pledejant  ab  gent  de  poch  valer,  no  venja  a  son  pare  va- 
lerós (3): 

E-1  fies  Reys  cui  es  Aragos 
fa  tot  r  an  plag  a  man  gasos, 
e  fora  ilh  plus  belh,  so  m'  es  vis, 
25    que  demandes  ab  sos  baros 
son  Paire,  q'  era  pros  e  fls 


(1 )  Grundiss,  204.— 3.  El  nom  de  Déu  qu' es  pair'  omnipotens. 
Ms.:  C. 

(2)  Grundiss,  225.-3.  Bd  m' es  quan  d' armaiz  vei  refim. 
Ms.:  C. 

Vegis:  Raynouard,  Choix,  IV,  212.— Rochcgude,  Paniane,  278.— Milá, 
Trovadores,  172. —  Coulet,  Le  troubadour  Guühem  Montanhacjol,  Tolosa 
1898,  (Bibliotheque  jMeridionalo,  I.''  serie,  vol.  IV) 

(3)  Gr.  102.-1.  Ara  pueis  yverns  es  e-l  fil. 
Ms.:  M. 

Vegis:  Appel,  ProvenzaliscJie  Inédita,  Leij-Zig',  1890,  p.  82. 


LL.    NICOLAU   Y    d'olwER  ;395 

qui  fon  mortz  entre  sos  vesis, 
tro  fos  dos  tanz  aquitiat. 

Pera  cloure  la  serie  dels  detractors  de  nostre  Rey,  tornem  al  Tro- 
vador al  qui  l'havíem  comensada:  Bernat  de  Rovenhac,  son  inajor 
enemich.  En  la  cançó  «-Ja  no  vuelh  do  ni  esmenda»  (1)  censurant  a 
Jaume  I  (ab.  1241?)  jug-a  lo  vocable,  y  li  troba  apropiat  lo  nom  de 
Jacme  (jac-me)  per  sa  indolencia: 

Rey  d' Aragó,  ses  contenda, 

deu  ben  nom  haver 
Jacme,  quar  trop  vol  jazer; 
20  e  qui  per  sa  terra  's  prenda, 

el  es  tan  flacs  e  ehauzitz 
que  sol  res  no  y  contraditz; 
e  car  ven  lay  als  Sarrazis  felhos 
r  anta  e  '1  dan  que  pren  sai  vas  Limos. 

25  Ja  tro  son  Paire  car  venda 

no  pot  trop  valer, 
ni  's  cug  qu'  ieu  '1  diga  plazer 
tro  foc  n'  abran  e  n'  essenda, 
e  'n  sian  grans  colps  feritz; 
30  pueys  er  de  bon  pretz  coraplitz, 

s' el  rey  francès  merma  sas  tenezos, 
car  el  sieu  neu  vol  hèritar,  N'  Anfós. 

Rics  homes,  mal  yssernitz 
en  vey  hom  vostres  malz  ditz, 
e  laissera-us,  s'ie'us  vis  arditz,  ni  pros, 
44    mas  no  us  tem  tan  que  ja  m' es  lays  per  vos. 

Y  en  un  derrer  sirventès  (1253  ?)  reprèn  novament  als  reys  d' An- 
glaterra y  d'  Aragó,  que  no  prenen  revenja  dels  Francesos;  1'  acaba- 
ment es  superb  com  l' altre  (2): 

Amdos  los  reys  an  una  cauz'  empresa 
10    selh  d'Arago  et  aisselh  dels  Engles, 
que  no  sia  per  elhs  terra  defeza 
ni  fasson  mal  ad  home  qu'  el  lur  fes 


(1)  Gtnindiss,  66,  3. 
Ms.:  CR. 

Vegis:  Raynouard,  Choix,  IV,  203,— Milà,  Trovadores,  176. 

(2)  Grundiss,  66.-2.  D'  un  sirventès  m'  es  grans  volontatz  presa. 
Ma.:  C. 

Vegis:  Raynouard,  Choix,  IV,  205. — Milà,  Trovadores,  179. 


396 


JAUME  I  Y  LOS   TROVADORS    PROVENSALS 


e  fan  merce  e  cortezia 
car  al  rey  que  conquer  Suria 
15     laisson  en  patz  lor  fleus  del  tot  tener; 
nostre  Senher  lor  en  deu  grat  saber. 

Vergonha  m  pren,  quant  una  gens  eonqueza 
nos  ten  aissi  totz  vensutz  e  conques 
e  deur'  esser  aitals  vergonha  preza 
20    quom  a  mi  pren  al  Rey  aragonés 

et  al  Rey  que  pert  Normandia; 

mais  prezan  aital  companhia 
que  Ja  nulh  temps  no  fasson  lur  dever, 
et  anc  non  vitz  autre  tan  ben  tener. 

25     E  pus  no  pren  de  la  leuda  torneza 

qu'  a  Monpeslier  li  tolon  siey  borzes, 

ne  no  y  's  venja  de  1'  anta  que  y  a  preza, 

ja  no  'Ih  sia  mais  retragz'Carcasses 
pos  ais  sieus  eys  no  's  defenria, 
30  assatz  fa  sol  qu'  eu  patz  estia: 

Patz  non  a  ges  senher  ab  gran  poder, 

quan  sas  antas  torna  a  non  clialer. 

Ricx  malastrucx,  s'  ieu  vos  sabia 
50  lauzor,  volentier  la  us  diría: 

mas  no  us  pessetz  menten  mi  alezer 
que  vostre  grat  no  vuelh,  ni  vostr'aver. 

Ab  aquesta  poesía  emmudeix  la  corda  guerrera  y  apassionada  de 
la  lira  patriòtica  deis  Provensals;  després,  flrmat  ja  lo  tractat  de  Cor- 
beu (1258),  tant  sois  I' elegiaca  en  dóna  una  nota,  nota  única  però  d'un 
sentiment  tant  exquisit,  que  deu  colocar-se  a  la  devantera  de  la  gran 
producció  de  1'  escola  trovadoresca:  es  lo  sirventes  d'  En  Bernat  Sicart 
de  Marvejols  (1),  verdader  plany  a  la  mort  de  la  nació  occitana,  que 
va  endressat  a  Jaume  I: 


Ab  greu  cossire 
fau  sirventes  cozen; 

Dieus!  qui  pot  diré 
ni  saber  lo  turmen, 
5         qu'  ieu,  quan  m'  albire, 
suy  en  gran  pessamen; 


uon  puesc  escrire 
r  ira  ni'l  marrimen, 
que  '1  segle  torbat  vey, 
10  e  corrompen  la  ley 
e  sagramen  e  fey, 
qu'usquecx  pessa  que  vensa 


(1)     Grundiss,  67, 1. 

Ms.:  C. 

Vegis:  Raynouard,  Choix,  IV,  191. 


-Milá,  Trovadores,  181. 


LL.    NICOLAU    Y    D  OLWEU 


;}97 


son  par  ab  malvolensa, 
e  d'auzir  lor  e  sey, 
15  ses  razos  e  ses  d  rey. 

Tot  jorn  ni'  azi  re 
et  ai  azirament, 

la  nneg  sospire 
e  velhan  e  dormen: 
20        vas  on  <iue'm  vire 
aug  la  corteza  g"en 

que  cridon  Cyre, 
al  Francés  humilmen: 
mercè  an  li  Francey, 
25  ab  que  veio  '1  conrey, 
que  autre  dreg  no  y  vey 
Ai!  Toloza  e  Proensa 
e  la  terra  d'  Agensa, 
•  Bezers  e  Carcassey 


'òO  (juo  vos  vi  e  (pio  us  vei! 
Si  quo  "1  salvatges 

per  larg  temps  mou  son  chan, 
es  mos  coratges 

qu'  ieu  chante  derenan; 
35         e  car  paratges 

se  vai  aderrairan, 
e  bos  linhatges 

decazen  e  faisán, 

e  creys  la  malvestatz 
40  e  'Is  baros  rebuzatz, 

bauzadors  e  bauzatz, 

valor  menon  derreira 

e  deshonor  primeira; 

avols  ricx  e  malvatz 
45  es  de  mal  lieretatz. 

Rey  d'  Aragón,  si  us  platz 

per  vos  seray  honratz. 


Un'  altra  poesía-s  conserva  (any  1230?)  en  tò  festiu,  molt  notable,  y 
referenta  a  certa  lley  sumptuaria  recentment  promulgada,  que-1  tro- 
vador Peire  Basc  (1),  (Buse,  segons  Raynouard  y  Milà)  (2)  dirigeix 
a  nostre  Rey.  Per  lo  tò  en  que  està  escrita  es  impossible  de  saber  si 
encobreix  un  esperit  de  franca  oposició  a  Jaume  I,  o  si,  al  contrari, 
s'  han  de  pendre  literals  los  elogis  que-n  fà. 


Sesta  costuma 
ni  sest  establimen 
non  tenra  gaire, 
c'an  fag  novelamen, 
20          car  lo  rey  Jacme 
no  fon  a  prezen 
ni-1  Apostoli, 
c'absolva-1  sagramcn, 
car  nostres  vestirs  ricx 
25      an  nafratz  e  aunitz, —    ' 
qui  o  tractet  sia  marritz! — 
perquè  cascuna  entenda 
que  no  port  vel  ni  benda 
mais  garlandas  de  flors 
30      en  estien  per 


Coras  que  vengua 
lo  rey  nostre  senhor, 

que  es  semensa 
de  pretz  e  de  valor, 
35  per  merce-l  prenda 

c'  auja  nostra  clamor 

de  la  offensa 
que  fan-li  sieu  rendor, 
que-ls  vestirs  an  naffratz 
40      e  descadenantz 
e  dezenbotonatz, 
perquè  nostras  personas 
ne  van  pus  vergonhozas; 
prec  que  sian  tornatz 
45      per  vos,  franc  rey,  onratz. 


(1)  Grundiss,  327.— 1.  Ah  greu  cossiere. 
Vegis:  Appel,  Prov.  ined.,  110. 

(2)  Choix,  V,  2^1— Trovadores,  186. 


398  JAUME  I  Y  LOS   TROVADORS   PROVBNSALS 

nostre  marit  felo; 


61  Vai  sirventesca 

al  bon  rey  d'  Arago 

e  a  la  Papa, 
que-1  sag-ramen  perdo, 
65  car  vilanesca 

an  fag,  si  Dieus  be  'm  do, 
e  ribaudesca 


72  car  yeu  n'  era  pus  gaia, 
la  sentura  m'  esclaia, 
que  yeu  solia  senchar; 
75      lassa!  non  1'  aus  portar. 


Caig'uts  los  g-rans  feus  del  IMitgdía  en  mans  de  senyors  del  Nort; 
complertciment  arruinats  per  les  despeses  d'una  guerra  de  més  de  mitg 
seg'le,  los  més  petits  que  romanien  encara  baix  sos  llegítims  proprietaris; 
subjectes  uns  y  altres  al  domini  no  ja  nominal  sinó  efectiu  dels  Reys 
francesos,  los  Trovadors  hagueren  d'  emigrar.  La  musa  provensal  que, 
com  Ilegítima  filla  de  son  territori  en  primavera  perpètua,  cantava 
r  amor  y  1'  alegría,  atiava  antichs  odis  de  familia,  y  ab  esperit  sempre 
lliure  igual  maldeya  de  França  que  de  Roma:  que,  si  no  havia  fet  pro- 
fessió d'  heretgia,  preferia  l' avenç  d' aquesta  al  del  domini  franch:  era 
del  tot  incompatible  ab  lo  nou  estat  de  coses,  y  hagué  de  venir  la  dis- 
persió dels  Trovadors,  comparable  ab  la  dels  savis  de  Bisanci  que  per 
motius  semblants  tingué  lloch  al  finir  la  quinzena  centuria.  Y,  tant 
com  ella  fou  beneficiosa:  Catalunya  y  Italia  ja  havien  pres  sa  part  en 
l'explendor  de  la  poesia  provensal,  mes  dés  de  llavors  lo  nombre  de 
sos  poetes  cresqué,  (encara  que  '1  valor  de  ses  composicions  minvà)  y, 
lo  que  es  més  important,  poch  a  poch  son  llenguatge  propri  invadí  lo 
camp  que  fins  llavors  se  creya  reservat  al  provensal. 

Los  Trovadors  ja  no  podien  açullir-se  a  les  petites  Corts  occitanes; 
s' havien  de  refugiar  a  les  de  Montferrat,  d'  Este,  de  Sicilia,  de  Cas- 
tella, de  Portugal,  de  Navarra,  y  sobre  tot  en  la  de  nostres  Reys.  Com 
los  magnats  y  los  poderosos  sols  protegexen  a  qui-ls  adula,  l'època  dels 
Trovadors  lliures  havia  passat  y  s' iniciava  la  dels  Trovadors  àulichs. 

D'aquí,  un  cambi  total  en  les  relacions  de  Jaume  I  ab  los  Tro- 
vadors: llavors  no  era  ja  un  dels  tants  Prínceps  a  qui  acullirse,  era  lo 
més  potent  de  tots  los  qui  podien  donar-los  hi  ajuda,  s'acaven,  donchs, 
los  improperis,  les  detraccions  y  los  insults,  y  ja  no's  troben  paraules 
prou  fortes  ab  que  elogiar  son  preu  y  sa  valor. 

Aimeric  de  Belenoi,  bórdeles,  c^ue  s'establí  a  Catalunya  estant-hi 
fins  a  sa  mort,  escrivia  (1) : 

Francs  Reys  gentils  d'Aragon:  gran  desir 
ai  qu'ieu  vos  veya  las  armas  bailhir; 
quar  Crestians,  Sarrazins  ne  Judieus; 
tant  ricx  afers  no  saup  far  bens  e  lieus: 


(1}     Grundiss,  9. 

11.  Ja  n'er  cregui  qu'afans  ni  consirier. 

Ms.:  L.  (3206,  Biblioteca  Vaticana),  l'atribueix  a  a  Paire  Rogier  T. 

Vegis:  Mahn.  Werke,  34.337  y  Gedichte  903. 


LL.    NICOLAU    Y    d'oLWBR  899 

y  també  son  seues  les  paraules,   atribuïdes  per  en  IMilà  a  n'Arnau 
Plagues : 

Del  nostre  Rey  mi  par  be  d'Arago, 

que  per  son  sen  digus  de  oc  e  de  no 

aissi  com  i)res  o  reípiicr  e  oransa  (1). 

Elíes  Cairech,  afegia: 

Del  Rey  d'Arago'm  ve  talanz 

que'l  veja,  que  sos  pretz  es  grans  (2). 

N'At  de  Mons  en  lo  sirventès  La  valors  es  grans  e  Vonors,  única 
poesía  lírica  que-ns  en  resta,  recorda  als  monarques  sos  devers,  re- 
prenent los  torts  cjue  cometen:  dirigeixlo  a  Jaume  I,  temperant  ab  les 
lloances  de  l'endressa  la  llivertat  de  son  independent  llenguatge: 

41     Rey  d'Aragon,  senhcr  on  pretz  se  mier, 
vos  voles  be  so  que  hom  vos  profler: 
doncs  ja  per  Dieu,  que  tant  es  grans  e  fortz, 
servirno's  vir  vostre  valcns  esfortz  (3). 

També  dirigí  a  nostre  Rey  dugués  epístoles  en  vers,  notables  per 
sa  dedicatoria.  La  primera,  8i  tot  no  es  enquist,  de  1500  versos,  acaba: 

Anatz  premieramen 
al  noble  Rey  senhor 
d'Arago  que  tant  val...  (4) 

l'altra  més  llarga  encara  (2000  versos)  y  (luc  comensa  Al  Bon  Rey  de 
Castela,  després  continúa: 

Al  noble  Rey  aragonès 
frac  e  cortes  sert  e  valen, 


(1)  GrundÍHs,  9,  12. 
MeraviUi  me  con  pot  hom  apelar. 

Ms.:  AB  (frac.  1592  Bibliotec  Nacional,  Paris)  CDHIKMN  (8235  Biblioteca 
Fenwech,  Chelteuham),  a  (2814  Biblioteca  Ricardiana,  Florencia). 
Vegis:  Mahu:  Gedichte,  69  y  894  —Milà,  Trocadores,  182. 

(2)  Grundiss,  133. 

No  apareix  la  poesia  De  ho  que  cita  on  Milà  (Trovadores,  183)  qui  dona, 
segurament,  com  a  principi  lo  que  ho  es  d'un  frag'meiit. 

(3)  Grundiss,  309,  1. 
Ms  :  C  R. 

Vegis:  Bartsch:  Chestomathia,  328. — Rochogude,    Parnase,    164, — Milà, 
Trovadores,  185. 

(4)  Ms.;  R. 

Vegis:  Diez,  Leben  und  Werke  des  Troubadeurs,  Zwickau,  1829,  p.225. 


iOO  JAUME  I   Y   LOS   TROVADORS   PROVENSALS 

al  bon  senher  d'Arago 

noble  de  pretz  e  de  razo, 

vertuos  et  illuminat, 

bon  de  falso,  bel  de  beutat, 

valen  de  cor,  savi  de  sen, 

larg  de  dar,  plen  d'ensenhamen. 

cabalos  de  totas  valors, 

dignes  de  totes  honors, 

e  de  totas  lauzors  aver; 

N'At  de  Móns,  humils,  ab  asser 

e  ferm  e  plen  de  gran  dezir 

co  us  pogués  a  grat  servir, 

baisan  de  pes  e  de  mas  (1). 

En  Guilhem  de  ]\Iontanhagol,  lo  meteix  trovador  de  qui  abans  par- 
larem, té  una  poesia  interessada,  hont  se  lamenta  de  que  ja  los  senyors 
no  recompensen  als  poetes,  la  qual  endreça  a  Jaume  I,  donant  ben 
clarament  a  compendre  sos  desitjós  (2): 

Al  valen  Rey,  que's  fa  lanzar, 
30    d'Arago,  chanso,  te-y  ta  via, 

que'elh  es  reys  que  sap  ben  regnar 
vas  Dieu,  vas  pretz,  si  no's  cambia; 

mas  d'aisso's  sapcha'l  reys  gardar, 

que  Dieus  e  pretz  son  d'aitan  par 
35     qu'ades  los  pert  qui's  ne  desvia. 

D'en  Pere  Cardenal  no-ns  en  resta  cap  poesia  en  que  parli  del  Con- 
queridor, però  sa  amistat  ab  ell  era  molta,  segons  la  biografia  que 
n'escrigué  En  Miquel  de  la  Tor,  y  tanta,  al  dir  de  la  llegenda,  que 
moltes  vegades  dormia  en  sa  metexa  cambra;  lo  acostat  que  li  fos 
En  Matieu  de  Caercy,  ja-s  veurà  per  una  poesia  que  més  tart  inser- 
taren!; ara  cal  reparar  en  l'estima  en  que  tenia  per  En  Bernat  Vidal. 
D'aquest  trovador  no  s'en  sabia  res  més  que  lo  que'n  diu  En  Cerveri 
de  Gerona: 

Trobaire  melhor  non  es 
ni  er  de  chans  afinar 
85    de  tais  dos  n'ai  vist  finar 


(1)  Aquesta  y  l'anterior  crou  en  Bartsch  {Grundiss,  p.  49),  que  van  dedi- 
cades a  Jaume  II,  no  al  Conqueridor.  Edició  completa  del  Trovador.  Die 
Wei'ke  des  trobadors  N'At  de  Móns,  hg.  v.  W.  Bernhardt,  Heilderom,  1889. 

(2)  Grundiss,  225. 

6.  Leu  chansoneta  m'er  a  far. 

Ms.:  C.  R. 

Vegis:  Appel,  Prov.  ined.  Coulet,  edic,  citada. 


L•L.    NICOLAU    Y    d'OLWER  401 

el  bisbat  de  (ierones: 

q'iis  fo  En  Bernatz 
Vidals  el  írays  (luc  ab  jay 
visc,  el  lionratz 
40  Parazol  qu'el  vas  jay  (1). 

Y  es  que  ningú  ha  reparat  (jue  en  la  Crònica  del  Rey  se'l  nomena 
per  dug-ues  vegades,  y  ben  favorablement  per  cert.  Se  tracta  de  quan 
lo  Rey  era  a  Saragossa  y  morí  en  Bernat  Guillem  d'Entensa,  qui  estava 
encarregat  del  Puig  de  Santa  Maria;  llavors  comparegué  una  coraissi(3 
de  nobles^  en  la  iiue  hi  havia  Blascod'Alagon,  Eximen  d'Orrea,  Rodrigo 
de  Lissana,  Pero  Corneli,  García  Romeu  y  Pero  Ferràndez  d'Azagra, 
presidida  per  l'oncle  del  monarca  Don  Ferrando,  qui  dugué  la  paraula, 
E  nos  (diu  ell)  coneguem  en  les  cares  dels  que  avols  noves  havien  cides, 
e  dixeren-nos  que-n  faesem  exir  tots  los  homens  de  casa  sino  els  e  Fe- 
rran Peris  de  Pina,  c  en  Bernat  Vidal  qui  era  hom  savi,  e  anava  ab 
nos.  (2).  Enterat  lo  Rey  de  la  mort  de  son  esforsat  parent  y  ab  més 
sorpresa  encara  del  consell  que  los  magnats  li  dona  van  de  desemparar 
la  conquesta  de  Valencia  y  cridar  les  f orses  que  en  ella  s'ocupaven, 
es  quan  los  hi  fa  sapiguer  son  propòsit  fermíssim  de  la  presa  d'aquella 
ciutat,  costés  lo  que  costés.  ÍJ  «e</itus  dels  richs  ho^nens  (afegeix)  no 
s'acorda  a  aquel  conseyl  que  nos  dixen  sino  Ferran  Peris  de  Pina,  e  en 
Bernat  Vidal:  aquests  no  u  gosaren  dir  denant  els,  mas  a  unapart  (3). 

Cap  als  darrers  anys  del  regnat  de  Jaume  I,  tornem  a  sentir  ac- 
cents de  sinceritat  de  la  morenta  poesia  provensal.  Corrien  veus  de 
creuada  y  novament  s'inflamava  ab  notes  èpiques  aquella  lira,  nascuda 
pera  la  lluyta,  com  en  los  temps  millors  de  sa  esplendenta  ufana.  La 
cavalleresca  decisió  de  nostre  Rey  en  lo  Concili  de  Lyó  al  veure  la 
general  indiferencia  pera  lo  reconqueriment  de  Terra  Santa;  aquella 
enèrgica  resposta:  Pare  Sant,  pits  negn  no  y  vol  dir,  irem-nos-en  nos 
(4)  motivà  algunes  poesies  verdaderament  inspirades  dels  últims  tro- 
vadors. 

Ja  Bertran  d  'Alamano,  en  una  poesia  en  que  censura  ab  acritut  a 
totes  les  potestats,  la  Papal  especialment,  proposa  pera  acabar  ab 
aquella  situació  enutjosa  lo  pa?satge  d' Ultramar,  excitant  pera  con- 
corre-hi lo  Rey  de  Fransa,  lo  de  Castella, 


(1)  Grimdiss,  434. 

19.  Si  tot  s'es  braus  Vairs  el  mes. 

Ms.:C.  R. 

Milà,  Trovadores,  403. 

(2)  Libre  dels  Feyts  del  Rey  en  Jaume;  cap.  231. 

(3)  Ibidem,  cap.  234. 

(4)  Ibidem,  cap.  534. 

26 


402  JAUME  I   T  LOS   TROVADORS   PROVENSALS 

e-1  Key  Jaumes,  qu'  a  l' astre  e  V  ardimen 
45     dels  serasis  mescre  gens  d' autra  gen  (1). 

Més  directe  es  un  sirventés  d'En  (tuíIIicui  de  Mur,  en  lo  qual,  des- 
prés de  comensar  exposant  1'  objete  que-1  motiva: 

D' Ull  sirventcs  far  wu'  sia  Dieus  giiitz 
quar  comensat  l' ay  per  bona  razo, 
quar  lo  sanh  bers  on  Dieus  fon  sebelhitz 
volon  liurar  aissilh  qui  de  lai  so, 
5    e  sia  cert  quals  que  s'  en  entremeta 
e  n'  intre  en  mar  ab  bona  entencio 
que  Jhesum  Crist  en  tal  luec  los  meta 
en  Paradis,  quon  li  siey  màrtir  so, 

Ve  a  contarnos  com  se  feyen  les  creuades,  reclutant  gent  que  ente- 
nien, d'  una  manerii  taüt  particular  F  absolució  general  concedida  pèl 
Sant  Pare,  que  amparant-se  en  ella  robaven  y  ultratjaven  a  tothom: 
acava  demanant  al  infant  Sanxo  que  exiti  son  Pare  a  fi  de  que  com- 
plint lo  vot  conservi  sa  bona  fama: 

25     I/  Archivesque  prec  de  cui  es  Toleta 
qu'  amoneste  lo  bon  Rey  d'  Aragó 
que  per  complir  son  vot  en  mar  se  meta 
e  per  tener  en  pes  son  bon  ressò.  (2) 

Quan  los  preparatius  de  l' expedició  ja  devien  estar  avensats,  011- 
vier  del  Temple  escriuria  F  única  poesia  perqae  nos  es  conegut,  ab 
trets  d' oració  verament  patètichs  y  contenint  del  Rey  Jaume  .1'  elogi 
més  caluros  y  entussiasta  (lue  en  vida  se-n  fes,  apart  los  d'  En  Serveri. 

Key  d' Aragó  de  tot  mal  non  chalen 
qu'  avet  conquist  de  Tortos'  al  Biar 
e  Malhorga,  sovenga-us  d' Outramar, 
20    per  que  autre  nou  pot  ésser  tenens 

del  sicus  temple  que  avetz  tan  gen  servit: 
e  car  vos  es  del  mon  lo  plus  ardit 
de  fag  d' arjnes  ni  Roma  vos  convida 
acoiretz  sai  o  tot  lo  mon  vos  crida. 


(1)  Grundiss,  76. — 8.  Z)'  un  sirventcs  mi  ven  ¡jrans  coluntatz. 
Ms.:  T. 

Veg•is:  Appel,  Prov.  ined,ób. — Sal  verda  de  Grave,  Le  Trobadour  Bertrán 
d'  Alamanon,  TovlIousc,  1902  (Bibliothéque  méridionale,  1.*  serie  vol.  VII). 

(2)  Grundiss,  22fi.  2. 
Ms.:  C. 

Vegis:  Rayuouard,  Choix,  V,  20;).— Milá,  Trovadores,  374. 


LL.    NICOLAU   Y    d'oLWEU  403 

25    S' el  Rey  Jacm'  ab  un  ters  de  sa  jen 

passes  de  lai  leu  pogra  restaurar 

la  perd'e-1  dan  e  '1  sepulcre  cobrar 

car  contra  lui  Turx  non  an  g-arnimen,    ' 

qu'  els  en  a  tan  vencutz  e  desconfltz, 
30    pres  e  liatz,  mortz,  nafratz  e  delitz 

de  móns  estorz  en  batalha  raralda 

et  a  conques  so  que  tany  a  sa  vida. 

Payre  veray,  senher  del  flrmamen 
que  en  la  verge  venges  per  nos  salvar 

35    e  batisme  preses  per  l' antica  ley 
sus  en  la  crotz  on  morís  a  turmcn 
e  pueys  traisses  d'  iffern  los  just  peritz 
ressucltes  qu'  alssi  o  trobans  escritz 
slatz  asuitz  quan  lo  Rey  qui  ten  Lérida 

40    al  jutjanen  sía  ab  nostra  partida. 

Rey  d'  Arago,  volgra-us  vezer  garnitz 
ab  .M.  vassalhs  vostres  en  camp  floritz, 
e  que  hi  bagues  .II.  Coms  en  qui  pres  guida 
e'ntre'ls  Vescoms  el  senyor  de  Gelida  (1). 

Altament  interessanta  es  una  tensó  entre  En  Guillem  de  Mur  y  En 
Guiraut  Riquier;  al  llegir-la  sembla  que  sorprenguem  una  conversa 
particular  entre  ells,  demostrant  sa  diferencia  de  caràcter:  En  Gui- 
raut es  el  Trovador  d' ofici  que  no  pensa  en  altra  cosa  que  en  la  recom- 
pensa que-s  dongui  ais  seus  cants,  estranyant  que-1  Rey  no  havent-li 
donat  res  a  Montpeller,  pense  en  endurse-1  a  Murcia;  no  voldria  anar- 
hi,  tém  esposar-se  als  perills  de  la  guerra,  però  s'  alegra  de  que-1  Rey 
la  emprengui,  pertjue  tornant  de  la  conquesta  podrà  fer-lo  més  rich. 
En  les  paraules  del  de  Mur  s'  hi  veu,  en  cambi,  juntament  ab  lo  Tro- 
vador al  cavaller  que  no  oblida  sos  devers,  creu  que  si  lo  Rey  vol  que 
l'acompanyin  es  perqué  los  ha  vist  grans,  richs  y  superbs,  y  mentres 
que-1  Rey  li  dongui  1'  arnés  corresponent  a  son  estament,  ab  ell  anií'à 
per  mantenir  la  fe. 

Ghilhem  de  Mur,  que  cuta  far  (2) 
le  franc  Rey  d' Arago  de  nos, 
pus  que  r  havem  trobat  joiós? 


( 1 )  Grundiss,  311. — Estat  aurai  lonc  temps  en  pessamen. 
Ms.:  R. 

Vegis:  Kaynouai-d,  Choix,  V. — Milá,  Trovadores,  331. 

(2)  Gírío'ífZm,  226,4  y  248,37. 
Ms.:  R. 

Vegis:  Mahu.  Werke,  4,273.— Milá,  Trovadores,  375. 


404  JAUME   I   Y   LOS   TROVADORS   PROVENSALS 

que  molt  me  fay  maravilhar, 
5  car  no-ns  a  dat  a  Mon'spelier; 

qu'  el  sap  qu'  amia  gran  mestiers, 
si'l  sove,  o  s'es  captengutz  vaz  me, 
perqué,  si'  1  play,  esmendar  m'  o  pot  be. 

Lo  valen  Rey  nos  vol  menar, 
10  En  Gr.,  vas  Murci'abdos 

per  fort  bon  as  doas  rezos: 

e  vol  que  1'  anem  aiudar 

cascus  en  loe  de  soudadier, 

car  em  gran  e  fort  e  sobrier: 

15    r  autra,  per  so  car  fara  nos  lay  gran  be, 

amicx  Gr.,  cant  aurem  fag  per  que. 

Guilhem,  le  Reys  lay  fay  anar 

selh  que  son  d'  armes  coratjós, 

e  non  es  de  mi  ne  de  nos 
20  fag  d'  armas  ne  de  mulh  ioglar: 

ni  aras  per  sol  alegrier 

no  la-ns  vol,  mas  si  el  conquier, 
cant  es  tornatz,  nos  dará  tant,  so  ere, 
que  'n  serem  ricx,  per  qu'  eras  no-ns  don  re. 

25  Ges  no-ra  pot  desconprtar, 

que  '1  sieu  segre  nons  sia  pros: 
e  si-ns  tartz  .1.  petit  sos  dos, 
elli  nos  fa  dos  tans  trabalhar 
c'  ais  autres  ie-m  pens,  per  loguier 
30  n'aiam  doble'.  En  Gr.  Riquier. 

Sol  contra  selhs  que  mescrezon  la  fe 
aiam  quecx  cor,  segon  com  lo  cors  ve. 

Guilhem,  vos  en  voletz  trotier 
aver  e  pastor  e  bovier 
35    deis  Sarrazis,  e  '1  Rey  dará  lo-us  be; 
qu'  ieu  remíinrai,  car  non  an  obs  a  me. 

Gr.,  sol  que-m  do  bon  destrier 
lo  Reys,  e  rossi  e  saumier 
e  r  autr'  arnes,  c'  al  mieu  par  se  cove, 
40    ieu  la  'marai  per  mantener  la  fe. 

Més  amunt  ha  anunciat  una  poesía  d'  En  Matieu  de  Caercy:  es  lo 
Planh  a  la  mort  del  Rey  en  Jaume,  donat  a  conèxer  en  sa  meytat  per 
En  Raynouar.l  y  en  MilA,  y  publicat  íntegrament  per  En  Karl  Appel. 
Té  notes  de  veiitable  sentiment,  en  mon  concepte  es  superior  al  altre 


LL.    NICOLAU    Y    d'oLWER  405 

Plahn  que  feu  en  Cerveri,  però  l'acabament  nos  arriva  a  fer  dubtar 
de  la  sinceritat  d'aquell.  Si  be  no  cal  estranyar-lo,  ja  que-ls  trovadora" 
aulichs  de  sos  cants  havien  de  mantenir-se:  son  oflci  era  lo  de  poeta  y 
tothom  viu  de  son  ofici.  Heusaquí  la  poesia  (1). 


Tant  suy  marritz  que  no-n  pucsc  alegrar 

per  re  qu'  auja  ni  veja  sotz  le  tro. 

per  chant  d' aucels  ni  per  lays  ni  per  so 

ni  per  temps  belh  e  clar; 

5     ans  tota  gens  privada-m  par  estranha 

e  totz  mos  gaugs  maiers  mi  par  corrotz, 
quar  falhitz  m'  es  lo  melher  reys  de  totz 

per  pretz  complitz  de  tota  bona  manha, 
per  qu'  en  ira-m  son  mudat  mey  plazer; 
10        e  pus  que-m  vol  aissi-1  mort  decliazer, 

es  ben  razos  que  joya  me  sofranha. 

Joya-m  sofranh  e  dols  mi  vey  sobrar, 
e  no  trop  re  que-m  fassa  be  ni  pro, 
quan  mi  so  ve  del  bon  rey  d'  Aragó; 
15        ladoncx  mi  pren  fortment  a  sospirar 

e  prezi-1  mon  tot  atrestant  quom  fanha, 

quar  ylh  era  francx,  humils,  de  paucx  motz 
e  de  grans  faitz,  si  que  sobre -Is  reys  totz 

que  hom  haya  ia  trobatz  en  Espanha, 
20        era  plus  altz  per  valor  conquerer; 
e  pus  que-1  reys  tant  sabia  valer, 

razos  requer  que  totz  le  móns  se-n  planha. 

Totz  le  móns  deu  planher  e  doloyrar 
la  mort  del  rey  per  drech  e  razo, 

25        quar  anc  princeps  negus  melher  no  fo 
el  nostre  temps  de  sa  ni  de  la  mar, 
ni  tant  aya  fach  sobre  la  gent  canha, 
ni  tant  haya  eyssausada  la  crotz 
on  Jhesus  Cristz  fou  pausatz  per  nos  totz. 

30    Ayl.Aragos,  Cataluenha  e  Serdanha 
e  Lérida,  venetz  ab  mi  doler, 
car  ben  devetz  aitant  de  dol  aver 
CTim  per  Artus  agron  silh  de  Bretanha. 

Ges  Bretanha  no-s  pot  enquers  calhar 


(1)     Grundiss,  299,1 

Ms.:  C. 

Appel,  Prov.  ined.,  193, 


406  JAUME   I   y   I.OS   TROVADORS   PROVENSALS 

35        que  no-s  planha  per  un  rey  que  ac  bo; 

ayssi  planh  yeu  son  cors  e  sa  faysso 

e-1  avinent  aculhir  e-1  parlar 
del  noble  rey,  si  que  pels  liuelhs  si  banha 

tota  ma  fatz  aissi  com  si  era  dotz, 
40        car  ylh  era  vayselhs  complitz  de  totz 
bos  ayps.  E  reys  qui  tans  de  bes  gazanha 

en  sa  vida,  den  portar  e  tener 

apres  sa  mort  corona,  per  dever, 
ab  si  una  et  autra  que-ns  remanha. 

45        La  corona  que-ns  rema,  figurar 

se  deu  ayssi,  qui  drechanien  la  espo: 

per  lo  cercle  qui  torna  de  viro, 

se  deu  bona  fama  significar, 
50    pels  traversiers  valors  ab  sa  companha, 

pels  quatre  claus  qui  la  fermon  de  sotz, 

.IIII.  vertutz,  per  que  resplan  reys  totz, 
so  es  mercès  cuy  drechur'  acompanha, 

e  largueza  ab  natural  saber, 

r  altra  so  es  karitatz  ab  esper 
55    e  fes,  que  res  no  destruy  ni  gavanha. 

Mortz,  pus  no'  t  puesc  destruyr'  e  gavanhar 
ab  cruzels  faitz,  se  vals  ab  brau  sermó 
te  vuelh  maldir,  quar  m' as  le  cor  felho 

fait  per  totz  temps,  quar  say  venguist  trencar 
60    r  arbre  don  ey  gran  raso  que-n  complanha; 
e  te,  vida,  no  prctz  mays  una  notz, 
quar  t'  as  layssat  tolre-1  melhor  de  totz 
qu'on  sabia,  per  qu'est  d' avol  baganha, 
quar  la  on  tu  mais  deurias  poder, 
65        layssas  tostemps  ton  alt  no...  prémer 
a  la  vil  mort,  cuy  Jhesus  Critz  contranha. 

En  r  an  milè,  qui  ben  los  sap  contar, 
que  Jhesus  Critz  pres  encarnatio, 
.CC.  e  mays  .LXXVI.  que  so, 
70        le  reys  Jacmes  el  setè  k alendar 

d'  agost  feni;  done  preguem  que  s' afranha 
Jhesus  a  lui  e-1  gart  del  prevon  potz 
on  Dieus  enclau  les  àngels  malvatz  totz, 

e-lh  do  los  gauchz  en  que  l' arma-s  refranha, 
75        e-1  corone  e-1  fassa  lay  sezer 

en  selh  regne  on  non  a  desplazer, 

car  aitals  iocx  crey  i\i\e  de  luy  se  tanha. 


M..    NICOLAU    Y    dV)I,WRR  407 

A  tota  g^ens  clon  eyssempl'  on  paucx  notz: 
le  reys  Jaomes  es  apelatz  per  totz 
80    e  Dieuz  a-1  mes  ah  sant  Jacm'  en  companlia, 
quar  1'  endemà  de  Sant-Jacmes  per  ver 
le  reys  Jacmes  feni,  (¡[u'a  dreyt  dever 
de  dos  Jacmes  dobla  festa-ns  remanha. 

Matieus  a  fait  per  dol  e  per  corro tz 
85        son  planli  del  rey  qu'  anava  mays  que  totz 
les  altres  reys,  e  que  totz  hora  se-n  planha, 

e  que-1  sieus  noms  puesqua  el  mon  remaner, 

e  que-1  puesca  dels  íilhs  del  rey  aver 
89     e  dels  amicxs  plazers  en  que-s  refranha. 

Al  costat  de  tots  aquests  poetes,  sense  que  a  cap  d' ells  se  puf^iii 
comparar,  n'hi  ha  un  altre  qui  be  mereix  lo  nom  de  Trovador  dol  Rey 
Jaume:  es  En  Cerveri  de  Gerona,  lo  poeta  de  cambra  del  Conqueridor 
y  de  son  fill  En  Pere,  lo  qual  ni  en  una  sola  de  les  senes  120  poesies 
conservades  dexa  de  referir-se  a  r un  o  a  1' altre  d'aquells  personat- 
ges, sino  a  tots  dos.  Aquesta  circunstancia  que-1  fà  merexcdor  d'  un 
estudi  apart  y  la  d'  estar  preparant  ab  lo  Sr.  Massó  y  Torrents  l'edició 
crítica  complerta  d'aquell  poeta,  m'  oblig-an  a  no  fer  més  que  nome- 
nar-lo en  la  present  comunicació. 

Lluïs  Nicolau  y  d'Olwer. 


Fundación  del  Real  Monasterio 
de  monjes  cistercienses  de  Santa  María 

de  Benifazá 


INTRODUCCIÓN 

Que  sea  Don  Jaime  I  el  Rey  de  más  celebridad  y  el  más  grande  de 
entre  los  Monarcas  de  la  Corona  de  Aragón,  todos  lo  confiesan. 
Guerrero  invicto,  legislador  sapientísimo,  político  sagaz,  conquistador 
animoso  y  padre  de  sus  pueblos  le  proclaman  cuantos  han  estudiado 
la  trama  de  su  vida  y  han  comprendido  su  obra  incomparable. 

Mas  confesemos  también  que  antes  que  eso  y  sobre  todo  eso  fué  el 
hombre  de  fé,  cristiano  modelado  según  el  Evangelio,  cuyas  palabras, 
obras  y  empresas  nacieron  al  calor  de  su  encendida  caridad,  ftieron 
impulsadas  por  su  celo  por  la  gloria  de  Dios  y  perfeccionadas  por  una 
confianza  y  abandono  en  la  Providencia  Divina  que  sobrepuja  todo 
encomio  y  nos  causa  admiracicm. 

En  el  proemio  de  su  Crónica  nos  revela  la  estrella  misteriosa  que 
guió  los  pasos  de  su  vida,  la  Fé,  y  recorriendo  sus  páginas  se  admira 
al  hombre  de  espíritu  de  profeta,  corazón  patriarcal  y  alma  de  após- 
tol. Su  oración  tiernísima  en  el  peligro  de  naufragio  yendo  á  la  con- 
quista de  Mallorca,  llena  de  unción  y  misticismo  cristiano,  parece  un 
trozo  arrancado  de  las  mejores  páginas  de  Santa  Teresa  ó  de  San 
Juan  de  la  Cruz.  Así  dice:  «Ajudaume,  si  á  Vos  vé  á  plaer,  en  aquest 
tan  gran  perill,  que  tan  bonfet  com  jo  he  comensat  no-s  puga  perdre, 
car  no-1  perdria  jo  tan  solament,  puix  Vos  lo  perdriau  majorment, 
com  jo  vaig  en  aquest  viatge  per  exaltar  la  fé  que  Vos  nos  haveu  do- 
nada, y  per  baxar  y  per  destruir  aciuells  que  no  crehuen  en  Vos». 

La  Fé  caracteriza  á  Don  Jaime,  y  á  la  luz  de  esa  virtud  cristiana 
sobrenatural  se  formó  el  guerrero  invicto,  el  sapientísimo  legislador, 
el  vidente  político;  ella  guió  al  conquistador  afortunado  y  mejor  aun, 
providencial,  y  modeló  su  corazón  de  padre  de  sus  pueblos. 


MANURL    BBTI,    l'BRO.  409 

Fruto  de  esta  Fé  los  dos  mil  tem2:)los  que  levantó  ó  restauro,  los 
monasterios  que  fundó  y  entre  ellos  el  de  Santa  María  de  Benit'azá,  de 
la  Orden  del  Cister,  á  los  principios  de  la  conquista  del  reino  de  Va- 
lencia, piedra  miliaria  de  su  entrada  en  las  campiñas  risueñas  de 
nuestro  reino,  voto  elocuente  de  su  piedad,  homenaje  de  gratitud  á 
Dios  Nuestro  Señor  y  prenda  de  consagración  de  sus  nuevas  empresas 
y  conquistas. 

Su  fundación  es  gloria  de  nuestio  Conquistador  y  porque  su  re- 
cuerdo yace  al  presente  en  olvido,  aunque  ruinas  quedan  solamente 
de  aquel  célebre  Monasterio,  como  tributo  de  gratitud  al  piadoso  Don 
Jaime,  cuyo  esforzado  brazo  trajo  la  Fé  á  nuestro  Reino,  borronea- 
mos estos  apuntes,  cuyas  noticias  son  en  parte  desconocidas. 


Los  autores,  al  tratar  de  esta  fundacicni,  siempre  la  refieren  al 
tiempo  de  la  conquista  de  Morella,  que  unos  ciuieren  fuese  el  1232  por 
Octubre  ó  Noviembre,  (á  nuestro  parecer  con  fundamento),  y  otros  á 
principios  de  1233 ;  pero  ninguno  dio  con  la  fecha  precisa  hasta  que  el 
M.  Finestres,  en  su  «Historia  de  Poblet»  publicó  la  carta  de  donación 
y  fundación. 

Aun  algunos  la  hacen  efecto  de  la  penitencia  impuesta  á  Don  Jai- 
me en  Lérida,  cuando  recibió  la  absolución  de  su  atrevimiento  sacri- 
lego de  haber  mandado  cortar  la  lengua  al  Obispo  de  Gerona,  D.  Be- 
renguer de  Castellbisbal,  hecho  que  ocurrió  en  1246,  por  confusión 
lamentable,  lo  creen  sucedido  mucho  antes  y  aun  involucran  el  pleito 
de  D.''  Teresa  Gil  de  Vidaure  con  el  Rey,  que  no  pudo  ser  sino  más 
tarde. 

Incurre  en  este  anacronismo  el  cronista  Beuter  que  afirma  « le  fué 
mandado  al  Rey  Don  Jaime,  cuando  le  absolvieron,  que  fundase  un 
Convento  de  la  Orden  de  San  Bernardo;  dio  comisión  al  Abad  y  Con- 
vento de  Poblet  cjue  fundase  un  IMonasterio  en  aquel  término  de  More- 
lla, en  un  lugar  llamado  Benit'azá»  (1),  y  como  en  otra  parte  (2)  ase- 
gura que  el  Monasterio  de  Benit'azá  fué  fundado  en  1232,  hemos  de 
deducir  que  el  citado  autor  creyó  lo  del  pleito  y  absolución  ocurrido 
en  este  tiempo. 

Sigue  de  todo  en  todo  la  opinión  de  Beuter  el  historiador  morella - 
no,  Segura  Barreda  (3),  de  quien  teníamos  derecho  á  esperar  más  luz 
sobre  este  punto,  pues  escribía  de  cosas  y  en  lugar  tan  cercanos  al 
Monasterio,  cuyos  últimos  monjes  tuvo  ocasión  de  tratar  y  es  también 
el  más  moderno  de  todos.  Dice  así  este  autor,  después  de  referir  el 


(1)  Lib.  2,  cap.  23. 

(2)  Cap.  18  del  mismo  libro. 

(o)     Morella  y  sus  aldeas,  T.  II,  p¿ig-.  4(11,  año  1868. 


410  FUNDACIÓN    DEL   REAL    MONASTERIO   DE   BEXIFAZÁ 

pleito  y  supuesta  revelación  del  sig-ilo  por  el  Prelado  de  Gerona.  «Le- 
vantada la  censura,  el  Rey  fundó  el  Monasterio  de  Benifazar  en  medio 
de  los  extensos  bosques  de  Morella».  Y  añade  más  abajo:  «Si  nos  he- 
mos anticipado  colocando  en  este  lugar,  (habla  de  la  conquista  de 
Morella  en  1233),  un  hecho  que  algunos  autores  recuerdan  algunos 
años  después,  es  porque  en  el  Monasterio  de  Benifazar  constaba  el 
hecho  en  documentos  auténticos». 

Nuestro  Viciana,  por  su  parte,  dice  haber  sido  la  donación  á  23 
Enero  de  1233  (1).  Este  autor  visitó,  en  1562,  personalmente  el  JMonas- 
terio  y  pudo  ver  los  documentos  á  que  se  refiere  Segura  Barreda,  que 
no  eran  sino  un  libro  menbranaceo  con  notas  escritas  al  parecer  por 
algún  Monje  con  escasa  crítica,  pues  también  referian  el  pleito  con  la 
Vidaure,  la  absolución  del  Rey  y  satisfacción  como  motivo  de  la  fun- 
dación del  ^Monasterio. 

Siguen  el  parecer  de  Viciana  Escolano  (2)  y  su  anotador  y  conti- 
nuador D.  Juan  B.  Perales,  y  la  afirmación  del  primero,  con  lo  que 
dice  al  hablar  de  los  motivos  de  la  redotación  del  Monasterio  (3): 
«También  se  le  mandó  que  hiciese  otro  tanto,  (habla  de  la  dotación 
de  la  casa  y  hospital  de  San  Vicente,  de  Valencia,  como  satisfacción 
de  la  absolución  en  Lérida)  con  el  Monasterio  de  Nuestra  Señora  de 
Benifazá,  en  este  reino  de  Valencia,  cuyo  edificio  le  había  comenzado 
catorce  años  después  de  la  toma  de  ]\Iorella  y  que  le  dotase  de  200 
marcos.  De  aquí  consta  el  engaño  de  los  que  escribieron  que  el  Monas- 
terio de  Benifazá  lo  levantó  de  cimientos  el  Rey  por  habérselo  dado 
por  penitencia».  Anda  injusto  y  un  tanto  ligero  el  sesudo  Fines- 
tres  (4)  con  nuestro  Escolano,  al  atribuirle  la  fundación  de  Benifazá  el 
año  1247,  pues  éste  hubo  de  dejarse  en  la  punta  de  la  pluma  la  pala- 
bra antes  después  de  los  catorce  años,  como  bien  á  las  claras  se  dedu- 
ce del  contexto  al  añadir  de  aquí  consta  el  engaño. 

Es  bien  de  admirar  que  el  M.  Finestres  no  diere  con  el  texto  de 
Ángel  IManrique,  analista  de  su  Orden  (5),  cuyas  son  estas  palabras 
al  referir  esta  fundación,  año  de  Cristo  1234:  «Postea  jussus  est  á 
Legatis  Summi  Pontifici  ut  cenobiura  Benifasanum  in  montanis  Derto- 
sani  agri  situm  locis,  quod  ante  anuos  quatuordecim,  post  captam 
Morellam,  in  honorem  SSma  Virginis  inchoarat,  sumptuossisime  exe- 
dificaret  et  perficeret:»  que  son  las  de  Escolano. 

El  P.  ]\Iariana  (G)  refiere  con  desconfianza  lo  del  sacrilegio  del  Rey 
y  posterior  absolución  y  penitencia,  causa  de  la  dotación  del  I\Ionaste- 
rio,  edificado  veinte  años  antes,  luego  que  se  tomó  el  pueblo  de  Morella. 
De  manera  que  el  insigne  historiador  lo  creyó  fundado  después  de  la 


a)  T,  II,  parte  3.*. 

(2)  Lib.  VIII,  cap.  VI  y  notas. 

(3)  Lib.  V,  cap.  VI. 

(4)  T.  II  aped.  á  la  disert.   XI,  n."  18. 

(5)  T.  IV  cap.  V,  n.''  9. 

(6)  Lid.  XIII. -Cap.  VI. 


MANUEL    líETI,    PliKO.  411 

con(]UÍsta  de  Morella  y  únicamente  como  número  redondo  pone  veinte 
años,  no  por  (pierer  dar  en  o\  año  exacto  d(!  la  fundación. 

Para  aclarar  tanta  confusión  diremos  que  la  fundación  del  Monas- 
terio de  Benifazá  no  tiene  relación  alguna  con  la  absolución  del  Rey 
ni  menos  con  el  pleito  con  I).''  Teresa  Gil  de  Vidaure,  pues  fué  á  últi- 
mos del  año  1233  y  por  motivos  y  ocasión  que  después  diremos,  que 
posteriormente  Don  Jaime  por  haber  mandado  cortar  la  lengua  al  obis- 
po de  (Jerona  D.  Berenguer  de  Oastellbisbal,  por  sospechar  que  éste  le 
había  revelado  secretos  de  Estado,  que  no  eran  otros  sino  el  pensa- 
miento de  repartir  sus  Estados  entre  sus  hijos,  el  de  D.'^  Leonor  y  los 
de  D.''^  Violante,  sinceramente  arrepentido  y  dando  ejemplo  altísimo 
de  humildad  recibió  la  absolución  y  aceptó  la  penitencia  entre  otras, 
de  «acabar  de  edificar  el  Monasterio  de  Benifazá  y  dotarlo  hasta  poder 
albergar  40  monjes,  pues  cómodamente  sólo  podían  mantenerse  20  has- 
ta entonces;  y  gastar  200  marcos  en  la  fábrica  de  su  iglesia».  Lo  cual 
sucedió  en  Lérida  el  año  1246.  Y  cuanto  al  pleito  con  1).'^  Teresa,  no 
debió  tener  lugar  hasta  mucho  después  del  1251,  pues  en  esta  fecha  fué 
cuando  acaeció  la  muerte  de  D.'^  Violante,  y  habiendo  tratado  después 
con  D.''  Teresa  con  unión  legítima  aunque  morganática,  según  que 
las  Cortes  aragonesas  reconocieron  i)or  legítimos  á  los  hijos  de  esta 
unión  y  el  Key  los  llama  á  heredarle  en  su  último  testamento,  luego  al 
parecer  descontento  de  aípiélla  trató  con  D.'*^  Berenguela  y  I).'^  Teresa 
le  puso  pleito  y  reclamó  su  condición  de  mujer  legítima  allá  por  los 
años  1260. 


II 

El  Castillo  de  Benifazá  y  sus  pertenencias  fueron  sin  duda  lugar 
codiciado  por  su  fortaleza,  ó  mejor  tal  vez,  por  la  riqueza  de  las  ma- 
deras de  sus  bosques  en  que  abundaba.  Núñez,  citado  por  Escolano(l) 
opina  que  pudo  ser  asiento  de  la  ciudad  Hilacta  que  reñei'e  Aviene, 
perc-  aún  prescindiendo  de  estos  pareceres  sobre  hechos  prehistóricos, 
es  cierto  que  en  tiempo  de  la  dominación  árabe  Benifacá,  que  es  su  nom- 
bre valenciano,  era  conocido  y  estimado.  Nos  lo  dicen  su  primitivo  nom- 
bre Beni-Hazar  y  el  hallarlo  citado  en  la  carta-puebla  dada  á  Alcañiz 
en  1157  por  I).  Ramón  Berenguer,  Príncipe  de  Aragón  y  Conde  de 
Barcelona  como  límite  al  mediodía  y  comprendido  entre  el  extenso 
territorio  asignado  á  aquella  población.  «Dono  vobis,  dice,  términos, 
videlicet...  quomodo  vadit  illa  serra  in  cap  de  rivo  de  les  Truytes  et 
exit  ad  serram  de  Alcorba  et  quomodo  vadit  ad  illum  Portum  de  Pru- 
nellas  et  vadit  ad  serram  de  Moxaca  et  vadit  ad  albercam  Avilsilona 
et  sicut  ad  Valibonam  et  sicut  vadit  ad  Bel  et  de  Bel  usque  ad  Benia- 
zan  et  sicut  vadit  illa  serra  usque  ad  Traseras». 


(1)    Lib.  VIII. -Cap. II. 


412  FUNDACIÓN    DEL    REAL    MONASTERIO    DE   BENIFAZÁ 

Benifazá  fué,  pues,  término  de  Alcañiz  setenta  y  seis  años  antes  de 
ser  conquistado. 

Más  tarde  su  liijo  D.  Alfonso,  devotísimo  déla  Iglesia  de  Tortosa  á 
la  consagración  de  cuya  Catedral  primitiva  asistiera  en  1178  junto  con 
su  esposa  D.^  Sancha  haciéndole  valiosos  donativos,  deseando  su  ma- 
yor esplendor  y  el  honesto  sustento  de  su  Capítulo,  hizo  donación  á 
éste  del  Castillo  de  Benifazá  y  sus  términos  en  Abril  del  1195,  para 
que  lo  poblara,  reservándose  empero  la  mitad  de  sus  frutos  y  produc- 
tos de  industria  que  rindiese.  «Ego  Alfonsus  ..  laudo,  concedo  et  dono 
tibi  Pontio  Priori  Dertusae  et  tuis,  castrum  de  Benifazan,  quod  est  in 
montana  de  tres  aris  cum  terminis  suis,  sicut  aqua  da  Valimona  divi- 
dit usque  ad  Boxar  et  sicut  carrera  qua  itur  de  Sancto  Matheo  dividit 
ad  vilar  de  Cenia  et  usque  ad  terminum  de  Monte  Rubon».  Y  más 
abajo  hace  expresa  mención  de  los  lugares  de  Predes  y  Bel. 

No  obstante  esta  donación,  de  la  parte  que  el  Rey  se  reservó  se  hizo 
otra  poco  después  á  D.  Guillem  de  Cervera,  caballero  catalán  de  los 
más  prestigiosos  de  la  Corte  aragonesa,  por  D.  Pedro  su  hijo  á  22 
Noviembre  de  1208,  y  hallamos  en  este  documento  dado  en  Barbastro 
la  novedad  de  que  Benifazá  es  considerado  como  comprendido  en  los 
términos  generales  de  Tortosa:  «Nos  Petrus,  dice  el  regio  donante,  Dei 
gratia  Rex  Aragonum  et  Comes  Barchinona...  damus  concedim us  et 
laudamus...  Vobis  Guillermo  de  Cervasia  et  posteritati  vestrae...  locum 
illum  muncupatum  Benifazá  in  termino  Civitatis  Dertusae  cum  ómni- 
bus terminis  et  tenimentis  et  pertinentiis  suis». 

A  ninguno  de  los  donatarios  podía  seguramente  ser  de  gran  prove- 
cho esta  merced  del  Rey  ni  podían  poblar  aquel  territorio  continuan- 
do como  continuaba  bajo  la  dominación  mora,  pero  estaba  dentro  de 
lo  que  alcanza  la  previsión  humana  que  no  pasaría  mucho  tiempo  sin 
caer  en  poder  de  cristianos. 

Ya  D.  Pedro  hizo  algunas  correrías  por  aquellos  años  1212  por  esta 
parte  fronteriza  del  Reino  y  llegó  á  apoderarse  de  Cervera  cuyo  cas- 
tillo hubo  de  abandonar  al  poco  tiempo.  Ulldecona,  cuyo  término  es 
fronterizo  de  Benifazá,  se  pobló  en  1222  y  el  propio  Don  Jaime  aún  an- 
tes de  emprender  la  conquista  de  Mallorca  probó  ganar  Peníscola  en 
1225  como  baso  de  operación  para  sus  excursiones  al  interior,  mas  hubo 
de  abandonar  aquella  empresa  no  sin  condiciones  honrosas  de  tregua 
temporal. 

Mas  por  entonces  viudo  D.  Guillem  de  su  segunda  consorte  D.'^  Elvi- 
ra, condesa  de  Subirats,  hubo  de  trocar  los  arreos  militares  por  la 
cogulla  monástica  y  tomó  el  hábito  del  cister  en  Poblet,  año  1229  y 
queriendo  favorecer  á  su  convento  le  otorgó  donación  de  Benifazá  aiin 
antes  de  novicio,  4  de  Junio  de  aquel  año,  la  cual  se  asegura  ratificó 
al  año  siguiente  por  testamento  que  otorgó  antes  de  profesar.  Esta  dona- 
ción confirmó  Don  Jaime  á  14  de  Junio  de  1229,  hallándose  en  Lérida, 
haciendo  también  á  Poblet  merced  de  cuanto  los  Reyes  sus  predeceso- 
res se  habían  reservado  en  aquel  lugar:  «Nos  Jacobus,  Dei  gratia, 
Rex  Aragonum,  Comes  Barcliinona  et  Dominus  Montispesulani...  con- 


MANUEL    nETI,    PBKO.  41.') 

cedimus,  laudíuiuis  ct  perpetuo  libei'ciliter  conñnnuums  Vobis  Vencra- 
bili  Patri  Raimundo  Abbati  et  Conventui  Populeti  praesenti  et  futuro 
donationem  illaní  quaní  vobis  feeit  Guillermus  de  Cervaria  et  Monas- 
terio Populeti  de  loco  (jui  dieitur  Benit'azá  cum  ómnibus  terminis  et 
pertinentiis  spec'tantibus  ad  eundem...  Remittimus  praterea  vobis  et 
Monasterio  Populeti  et  Conventui  supradicto  praesenti  et  futuro  illam 
potestatem  quam  ibi  retinueramus». 

Creemos  que  el  pensamiento  de  fundar  Monasterio  en  Benifazá 
bullía  ya  en  los  ánimos  del  Rey,  de  D.  Cuillém  y  del  Abad  de  Poblet, 
pues  la  amplia  donación  del  Rey  y  las  expresiones  que  usa  en  su  carta 
parecen  indicarlo:  «Et  potestatem  et  dominium,  añade  más  abajo,  et 
omne  jus  quod  nobis  pertinebat  et  pertinere  debebat  inpraedicto  loco 
de  Benifazá  damus  et  concedimus  vobis  et  tradimus  in  praesenti  per- 
petuo irrevocabiter  ad  liabendum  tenendum,  possidendum  et  explo- 
tandum  et  ad  faciendum  cuicumt[ue  vel  quibuscumque  volueritis  omnes 
vestres  volúntales». 

Terminada  la  conquista  de  Mallorca  el  conquistador  ansiaba  em- 
prender la  de  Valencia  y  encendido  su  real  ánimo  con  las  alabanzas 
que  de  la  ciudad  del  Turia  le  hiciera  en  Alcañiz  D.  Blasco  de  Alagón 
resolvió  empezar  por  Burriana  á  la  primavera  siguiente.  Debió  ocurrir 
esto  el  verano  de  1232.  No  se  durmió  D.  Blasco  entre  tanto  y  entrando 
por  la  comarca  de  Morella  la  rindió  por  los  meses  de  Octubre  ó  Noviem- 
bre de  aquel  año.  No  cita  D.  Blasco  al  otorgar  la  carta-población  de 
]\rorella,  dada  á  17  Abril  de  1233  donde  señala  los  límites  en  su  térmi- 
no, el  castillo  ó  lugar  de  Benifazá,  pero  el  contexto  nos  dice  que  hubo 
de  considerarlo  comprendido  en  los  dominios  de  su  conquista  y  con 
esto  quedaba  ya  bajo  el  dominio  cristiano  aquella  comarca. 

Y  como  la  providencia  divina  hacinaba  en  aquel  año  memorable 
los  hechos  á  favor  del  invicto  conquistador,  cayó  á  mediados  de  Julio 
Burriana  en  su  poder  y  coronado  con  el  laurel  de  la  victoria  de  aque- 
lla difícil  empresa,  fuese  á  Tortosa  á  descansar.  Y  aquí  fué,  que  vien- 
do el  sesgo  ]  ropicio  que  tomaba  la  conquista  le  hablaron  el  Abad  de 
Poblet  y  Fr.  Guillem  de  Cervera  sobre  la  fundación  del  Monasterio 
de  Benifazá,  mas  el  Prelado  y  Capítulo  dortosenses  defendieron  sus 
derechos  en  acjuel  lugar  según  la  donación  alfonsina  de  38  años  atrás 
y  Abad,  y  Fr.  Guillem,  y  Prelado  y  Capítulo  vinieron  á  concordarse 
después  de  alguna  discusión',  á  13  de  Agosto  de  aquel  año,  convinien- 
do en  que:  «La  Iglesia  de  Tortosa  tuviese  la  mitad  de  la  décima,  hor- 
nos y  censos  y  aún  de  los  hallazgos  y  por  entero  las  iglesias  y  molinos 
que  ya  había  y  se  construyeren  en  lo  sucesivo,  y  Poblet  quedaba  con 
lo  restante,  dominio  del  Castillo  y  sus  términos  y  también  «et  si  mo- 
nasterium  populetense  voluerit  faceré  ibi  monasterium  liceat  ei  secun- 
dum  Deum  et  ordinem  suum  libere  et  quiete  et  paciflce  sins  alicutis 
contradictione». 

Así  quedaba  Poblet  en  libertad  de  ejecutar  su  pensamiento,  pero  la 
proximidad  del  Castillo  de  Peníscola  aún  habitado  por  los  moros  retar- 
dó unos  meses  esta  fundación.  Llamado  por  los  moros  y  mediación  de 


414  FUNDACIÓN   DEL    REAL    MONASTERIO    DE    BENIFAZÀ 

Eiximeno  de  Urrea,  Don  Jaime  bajó  desde  Teruel  á  hacerse  cargo  del 
castillo  de  Peñiscola  cuyos  habitantes  no  podían  sostenerse  una  vez 
rendida  Burriana,  á  mediados  de  Octubre  de  este  año,  y  posesionado 
de  él  fueron  cayendo  los  de  Chivert  y  Polpis  en  manos  de  Templarios  y 
también  Cervera  en  las  de  los  Hospitalarios  quedando  así  toda  la  fron- 
tera del  Reino  en  poder  de  los  cristianos  antes  de  tei'minar  aquel  año 
de  1233. 


III 

Era  pues  llegada  la  hora  de  la  magnanimidad  del  Rey,  el  momento 
de  exteriorizar  la  piedad  de  su  alma,  de  rendir  á  Dios  voto  de  gracias 
por  los  sucesos  prósperos  de  aquel  año  y  la  ocasión  de  consagrarle  un 
monumento  que  perpetuase  el  feliz  suceso  de  su  entrada  en  el  Reino  y 
fuese  prenda  de  protección,  ayuda  y  esfuerzo  para  sus  nuevas  em- 
presas. 

Como  otro  Jacob,  rendido  á  Dios  que  bendecía  prósperamente  sus 
sucesos,  le  consagra  un  altar  donde  perpetuamente  sea  loado  y  bendi- 
to su  santo  Nombre  y  lleno  de  la  devoción,  que  es  señal  de  predesti- 
nación á  la  Vii'gen  Santísima,  siempre  invocada  con  fe  por  nuestro 
Rey  cristiano,  dispone  que  la  casa  de  Dios  que  va  á  levantarse  sea 
bajo  su  invocación  soberana  para  que  la  Estrella  del  mar  lo  sea  tam- 
bién por  tierra  para  él  y  su  ejército. 

Y  para  que  se  vea  cuanta  era  la  fe  de  aquel  guerrero  invicto  y  la 
piedad  que  atesoraba  su  grande  alma,  copiaremos  sus  palabras  reve- 
ladoras de  la  alteza  ae  su  pensamiento:  «Patriarcha  Jacob  Dominum 
benedicem,  eo  quod  cum  ex  adjutorium  ejus  prosperum  fecerat,  obno- 
xium  se  ascribens  lapidem  possuit  in  signum  superquo  Domus  Domiui 
est  fundata.  Non  est  ergo  magnum  si  hii  qui  mirabilia  recipimus  a  Do- 
mino a  quo  omne  datum  optimum  et  omne  domnum  perfectum  est, 
aliquid  boni  in  acceptorum  recognitionem  ponamus.  Nos  igitur  Jaco- 
bus,  Dei  gratia,  Rex  Aragonum  et  regni  Majoricarum,  Comes  Barchi- 
nonae  et  Urgelli  et  Dominus  Montispesulani,  predecessorum  vestigia 
prosequentes  qui  in  diversis  locis  in  remedium  animarum  suarum 
nobilia  monasteria  construxerunt.  Attendentes  etiam  quod  Nos  ad 
Ídem  tenemur  cum  quilibet  nostrum  quod  seminat  id  et  metet,  cum 
prasenti  carta  perpetuo  valitura  per  Nos  et  omnes  successores  nostros, 
donamus,  concedimus,  laudamus  et  etiam  perpetuo  conflrmamus  vobis 
dilectis  nostris  Fratri  Vitali  Abbati  et  Fratri  (íuillelmo  de  Cervaria, 
totique  conventui  Domus  Populetensis  tam  praesenti  quam  futuro  Cas- 
trum  et  locum  de  Benifazá  cum  ómnibus  terminis  et  pertinentiis  suis... 
Volumus  tamen  et  statuimus  ut  ibi  Monasterium  cisterciensis  Ordinis 
construatis  ubi  Domino  Deo,  ad  honorem  Sancti  Nominis  ejus  et  glo- 
riosae  Virginis  Matris  ejus  in  cujus  honore  et  vocatione  fundetur,  assi- 
duis  precibus  et  orationibus  serviatur...  Datum  apud  DertusainX.  Kls: 
Decembris  anno  Domini  M".CCC°.XXX.  tercio •>. 


MANUEL    HETI,    PBRO.  415 

De  roí>Tcso  á  Tortosa,  después  de  la  toma  de  Peñiscola,  libre  ya  de 
la  morisma  todo  este  país  que  después  fué  Maestrazgo  de  Montesa  y 
abierto  el  camino  para  que  no  fuesen  molestados  los  monjes  en  su  nue- 
va mansión,  Don  Jaime  dictó  el  documento  (jue  acabamos  de  copiar, 
que  nos  da  fe  del  día  de  la  fundación  del  Real  Monasterio  de  Sanl;i 
María  de  Benifazá,  hijo  preclaro  de  Poblet  y  hermano  de  los  no  menos 
célebres  el  Real  de  Mallorca  y  el  de  Piedra  en  Ai'agón.  Nosotros  cono- 
cimos una  copia  auténtica  que  posee  el  Capítulo  de  Tortosa  aún  antes 
de  ver  al  M.  Finestres  que  también  la  trae  en  su  apéndice  al  tomo  se- 
gundo de  su  líisiorid  de  Poblot,  y  liemos  observado  ciueno  difieren  sino 
en  palabras  insignificantes,  i)or  descuido  seguramente  de  los  copistas. 

f;Fueron  acjuel  mismo  año  los  monjes  á  establecerse  en  la  nueva 
fundación?  El  M.  Finestres  quiere  significarlo,  bien  (\ne  no  se  atreve 
á  (hirlo  por  cierto,  y  creemos  que  hasta  bien  entrado  el  año  siguiente 
no  llegaron  los  monjes  á  Benifazá.  Lo  adelantado  del  año  al  dictar  la 
carta-fundación,  la  necesidad  de  elección  de  Abad  y  convento  después 
de  aquella  fecha,  el  hallarse  ya  muy  avanzada  la  estación  de  los  fríos 
y  sobre  todo  esto  el  seguir  los  moros  aún  dueños  de  algunos  lugares 
vecinos  dentro  de  su  misma  posesión,  como  Rosell,  que  no  fué  desala- 
jado  de  moros  hasta  mucho  después  que  fué  conquistada  Cervera,  de 
la  que  tomó  posesión  el  Maestre  del  Hospital  Hugo  de  Follalguer  á  22 
de  Noviembre  de  este  mismo  año,  nos  inducen  á  esta  creencia  que 
corrobora  el  analista  cisterciense  Ángel  Manrique,  que  habla  de  esta 
fundación  al  tratar  los  sucesos  del  año  de  Cristo  12o-4. 

Por  lo  menos  es  cierto  no  hallarse  rastro  de  habitación  de  los  mon- 
jes en  Benifazá  hasta  el  día  11  de  Diciembre  de  1234,  en  que  el  Rey 
hizo  donación  á  su  convento  de  una  viña  en  la  partida  de  Pimpí  de 
Tortosa  y  unas  casas  dentro  de  la  ciudad,  barrio  de  Remolinos,  enton- 
ces calle  de  Jerusalén.  Y  como  este  documento  á  parte  de  dar  fe  del 
tiempo  en  que  fué  fundado  el  Monasterio  deshace  indirectamente  el 
error  de  los  que  creyeron  levantado  el  Monasterio  por  la  penitencia 
impuesta  á  Don  Jaime,  daremos  la  parte  principal  de  su  texto:  «Mani- 
festum  sit  cunctis  presentibus  et  futuris:  Quod  Nos  Jacobus,  Dei  gra- 
tia, Rex  Aragonum,  et  Regni  Majoricarum,  Comes  Barchinonae  et 
ürgelli  et  Dominas  ^Montispesulani.  Attendentes  quod  loca  religiosa  ad 
laudem  et  honorem  Domini  Nostri  Jesu  Christi  et  gloriossisimae  Bea- 
tae  Virginis  IMariae  Matris  ejus  ediflcata,  debeant  a  Regibus  et  Princi- 
pibus  multipliciter  augmentan,  proüt  divinum  officium  ibi  seniper  et 
indesinenter  celebretur.  Igitur  cum  hac  presenti  charta...  donamus, 
concedimus  atque  laudamus,  jure  hereditario  perpetuo  posidcndo  ol) 
redeuiptionem  pecatoruui  nostrorum  ct  omnium  antecessorum  et  suc- 
cessorum  nostrorum,  Domino  Deo,  et  Sacratissimae  Virgini  Mariae 
et  Monasterio  quod  de  novo  edificatur  in  loco  quod  dicitur  Benifasan 
et  toti  Conventui  ejusdem  praesenti  et  futuro  quandam  vineam  nostram 
cum  terra  in  qua  est  fundata  quam  habemus  et  híibere  debemus  in 
territorio  Dertusensi  et  etiam  cjuenidam  Celarium  nostrum  quod  habe- 
mus in  Civitate  Dertusae...  Dada  en  Lérida  á  11  Diciembre  1234». 


416  FUNDACIÓN   DEL   REAL    MONASTERIO    DE    BENIFAZÁ 

Muy  de  notar  es  que  en  esta  carta  de  donación  no  cita  el  Rey  el 
nombre  del  Abad  que  presidía  el  Convento,  aunque  de  haber  allí  ya 
Comunidad  no  deja  duda  el  texto  citado.  Sabemos,  empero,  que  el 
Abad  primero  fué  Fr.  D.  Juan,  que  bien  pudo  ser  Juan  de  Malacara 
firmante  en  la  concordia  habida  en  Agosto  de  1233  con  el  Cabildo  de 
Tortosa,  porque  en  otra  donación  otorgada  al  año  1235  por  el  mes  de 
Agosto  se  dirige  el  Rey  á  él  y  convento  de  Benifazá. 

La  Comunidad  hubo  de  establecerse  al  principio  en  el  ediñcio-cas- 
tillo  situado  en  un  montículo  de  difícil  acceso,  no  sin  incomodidad  de 
sus  monjes,  hasta  que  en  1250  edificado  ya  parte  del  actual  edificio, 
se  trasladó  al  nuevo  á  un  kilómetro  escaso  del  antiguo. 

Queda,  pues,  evidenciado  el  error  de  los  que  escribieron  haberse 
edificado  este  Monasterio  algunos  años  más  tarde,  y  también  el  de  los 
()ue  lo  creyeron  fundado  por  otros  motivos  que  los  generosos  y  rebo- 
santes de  piedad  que  guiaron  el  ánimo  del  Rey  Don  Jaime. 

Dios,  nuestro  Señor,  fué  bendecido  y  alabado  en  este  lugar  desde 
entonces,  honrada  la  Sacratísima  Virgen  y  protegido  el  Rey  con  las 
oraciones  de  acjuellos  ejemplares  varones  hasta  que  otro  siglo  y  otras 
generaciones  le  convirtieron  en  ludibrio  de  su  incredulidad,  dispersa- 
ron sus  virtuosos  habitadores  y  destruyeron  el  Santuario  del  Señor. 


IV 

Podríamos  haber  dado  por  terminado  nuestro  trabajo,  pues  más 
allá  de  la  fundación  no  nos  llevaba  al  presente  nuestro  propósito,  pero 
como  sea  también  honor  de  nuestro  invicto  Rey  poner  de  manifiesto 
las  generosidades  usadas  con  el  ^lonasterio  de  Benifazá,  vamos  á  dar 
un  resumen  de  las  donèiciones  y  privilegios  que  á  su  favor  otorgó. 

1  —  Donación  de  una  casa  en  Tortosa,  calle  de  Jerusalén,  cercana 
al  Monasterio  de  Religiosas  de  San  Juan,  y  de  una  viña  y  tierras  en 
el  término  de  acjuella  ciudad.  Dada  en  Lérida  á  11  Diciembre  de  1234. 

2  —  Donación  del  dominio  directo  y  otros  derechos  que  el  Rey  po- 
seía en  el  lugar  de  Bovar  en  los  Montes  Negros.  Dada  en  Tortosa  á  24 
Agosto  de  1235. 

3  —  Privilegio  de  franquicia  para  transitar  asi  los  monjes  como  los 
ganados  del  Monasterio  por  todas  las  tierras  del  dominio  real,  sin  pa- 
gar peaje,  pasaje,  herbaje,  etc.   Dada  en  Tortosa  á  3  Octubre  de  1237. 

4  —  Permuta  de  una  granja,  casas,  viñas  y  adjuntos  que  el  Monas- 
terio poseía  en  Vall  d'Alba,  término  de  Villafama,  por  70  mazmudi- 
nas  de  renta  anua  sobre  las  rentas  reales  de  Benifallet.  Dada  en  el 
sitio  de  Játiva  á  11  Febrero  de  1244. 

5  —  Obligación  aceptada  por  Don  Jaime  de  terminar  la  fábrica  del 
Monasterio  y  dotarla  suficientemente  para  poder  vivir  40  monjes,  y 
200  marcos  para  la  fábrica  de  su  Iglesia.  En  Lérida  á  20  Octubre  de 
1246.  =  (Seguimos  á  Finestres  en  la  expresión  de  esta  fecha;  pero  he- 
mos visto  dos  documentos  que  refieren   haber  sido  el  siguiente  año 


MANUEI,    UBTI,    PBRO.  417 

1247,  y  como  no  ha  sido  posible  comprobar  cual  fecha  sea  la  verdade- 
ra, hacemos  esta  indicación). 

tí  —  Privilegio  II  de  franquicia  para  poder  herbajear  y  trarvsitar 
los  ganados  del  jMonasterio  por  todos  los  dominios  del  Rey.  Dado  en 
Valencia  á  IG  Abril  de  1247. 

7  —  Confirmación  real  de  la  donación  hecha  al  Monasterio  por 
D.  Guillem  de  Moneada  del  lugar  de  Refalgarí.  Dada  en  Valencia  á  1-1 
Agosto  de  1249. 

8  —  Provisión  real  mandando  á  la  Orden  del  Temple  para  que  no 
molesten  al  Monasterio  en  su  posesión  pjicifica  de  Kefalgarí.  Dada  en 
Lérida  á  27  Agosto  de  1250. 

9  —  Provisión  real  mandando  á  los  de  Morella  no  molesten  al  Mo- 
nasterio en  su  derecho  de  herbaje,  extracción  de  maderas  y  fabrica- 
ción de  hornos  de  pez,  en  los  términos  de  Benifazá.  Dada  en  Teruel 
á  3  Octubre  de  1259. 

10  —  Privilegio  para  nombrar  notario  de  fé  pública  á  un  )nonje  del 
Monasterio,  no  olistante  los  fueros  de  Valencia.  Dada  en  Lérida  á  9 
Junio  de  12G1. 

11  —  Privilegio  para  que  el  Monasterio  piieda  comprar  sal  libre- 
mente en  Tortosa  y  no  en  la  gabela  de  Peñiscnla.  Dado  en  Barcelonn 
á  20  Agosto  de  1261. 

12  —  Provisión  real  previniendo  á  la  Orden  del  Temple  no  impida 
al  Monasterio  el  cobro  del  censo  de  70  mazmudinas,  sobre  Benifallet. 
A  1.°  Septiembre  de  1262. 

18  —  Privilegio  III  de  francjuicia  de  herbajes,  peajes,  etc..  en  todos 
los  dominios  del  Rey.  Dado  en  Lérida  á  10  Agosto  de  1264. 

14  —  Permuta  de  23  de  las  70  mazmudinas  de  renta  sobre  Benifa- 
llet y  100  sueldos  sobre  las  Reales  Rentas  de  Lérida  dejados  para  el 
aniversario  por  D.  Guillem  de  Cervera,  por  su  deudo  Berenguer  de 
Ager,  todo  poseído  por  el  Monasterio,  por  43  mazmudinas  que  el  Rey 
tenía  de  renta  en  el  paraje  llamado  Laber.  de  Tortosa.  Dado  en  Tara- 
zona  á  20  Octubre  de  1267. 

15  —  Confirmación  de  la  transacción  hecha  entre  el  Monasterio  y 
Orden  de  San  Juan  del  Hospital,  sobre  el  lugar  de  Rosell.  A  15  Octu- 
bre de  1268. 

16  —  Donación  de  la  tercera  parte  de  los  diezmos  pertenecientes  al 
Rey  en  Vallibona  y  Herbes-  subiram,  términos  de  Morella.  Dada  en 
Montpeller  á  26  Agosto  de  1272. 

17  —  Legado  testamentario  de  1.000  morabatines  al  Monasterio  de 
Benifazá.  Testamento  real.  Dado  en  Montpeller  á  26  Agosto  de  1275. 

Estas  son  las  dádivas  reales  hechas  á  Benifazá.  Es  indudable  que 
otras  desconocidas  generosidades  haría  el  Rey  con  este  Monasterio, 
hijo  predilecto  de  su  afecto,  y  tantos  más  hubiera  ejercitado  á  no  ir 
tan  necesitado  por  las  guerras  que  tuvo  que  sostener  y  por  otras  em- 
presas. Aun  las  noticias  que  consultamos,  añaden  que  por  esta  estre- 
chez en  que  andaba  Don  Jaime,  no  se  sabe  cumpliera  la  dotación  de 
Benifazá  aceptada  en  Lérida,  sino  con  la  donación  de  los  diezmos 

27 


418  FUNDACIÓN   DEI>    REAL    MONASTERIO    DE   BENIFAZÁ 

de  Vallibona  y  Herbeset  y  que  por  eso  en  su  último  testamento  le  legó 
los  1.000  morabatines. 


Por  referirse  á  Benifazá,  relacionado  con  su  fundación,  vamos  á 
decir  algo  sobre  el  pleito,  célebre  en  los  fastos  de  la  jurisprudencia 
canónica,  que  nuestro  Monasterio  sostuvo  con  los  Hospitalarios  sobre 
la  pertenencia  del  lugar  de  Rosell. 

Nuestros  Reyes,  como  es  sabido  y  se  ha  tenido  ocasión  de  observar 
en  lo  que  llevamos  dicho,  muy  antes  de  ser  conquistados  otorgaban 
donaciones  de  ciertos  lugares  para  cuando  llegaran  á  ser  de  su  domi- 
nio, ora  fuese  en  agradecimiento  de  servicios  recibidos,  ora  para  avi  - 
var  el  celo  y  ardimiento  de  los  proceres  que  les  ayudaban  en  las 
guerras. 

Así  fué  como  á  la  Religión  de  San  Juan  del  Hospital  le  hizo  mer- 
ced el  conde  D.  Ramón  Berenguer  del  Castillo  de  Cervera,  en  el  des- 
pués maestrazgo  de  Montesa,  la  cual  confirmó  su  hijo  el  rey  Don 
Alfonso  11  por  carta  de  1171.  Estas  son  sus  palabras:  «Yo  Alfonso, 
Rey  de  Aragón,  Conde  de  Barcelona,  Marqués  de  Provenza,  á  honor 
y  exaltación  del  Nombre  de  Cristo  y  salvación  de  nuestra  alma  y  las 
de  nuestros  padres....  Doy  y  concedo....  á  la  Venerable  Orden  del 
Hospital  de  San  Juan  de  Jerusalen,  dos  Castillos  en  España,  á  saber, 
Cervera  y  Cullera  para  cuando  Dios  los  ponga  en  poder  de  cristianos, 
el  primero  de  los  cuales  ya  nuestro  padre  Ramón  Berenguer  dio  á  los 
Hermanos  del  Hospital.  Mas  yo  les  hago  donación  y  concedo  los  dos 
para  que  los  posean  perpetuamente  con  todos  sus  términos^  tenencia, 
afrontaciones  y  pertenencias  y  en  todas  estas  cosas  les  doy  tal  domi- 
nio y  potestad  qual  yo  Alfonso,  rey  de  Aragón  tengo  ó  pueda  tener, 
no  reteniéndome  para  mí  y  sucesores  ningún  derecho  usático....  Esta 
donación  hago  en  manos  del  Rmo.  Guido  de  Maliu,  Maestre-del  Hos- 
pital en  ultramar.  Dada  en  Gerona,  mes  de  Abril  de  1171». 

Es  seguro  que  luego  de  tomada  Peníscola,  ó  aun  antes,  confirmara 
el  Rey  esta  donación,  pues  de  las  hechas  al  Temple  de  Chivert,  Pol- 
pis,  etc.,  la  otorgó  en  el  sitio  de  Burriana.  En  aquella  remota  época  el 
término  de  Cervera  comprendía  lo  que  luego  constituyó  la  mesa  maes- 
tral del  de  Montesa,  es  decir,  por  el  Sur,  limitando  con  Peníscola,  lue- 
go el  río  Cenia  dividía  con  Cataluña  por  el  Este,  al  Norte  los  montes 
Borçella  y  Mola  de  Chert  que  cierran  el  valle  donde  se  asientan  Ca- 
net, Trenyquera,  Jaua,  Chert,  San  Mateo,  Salsadella,  y  por  Oeste  los 
términos  de  Cuevas  de  Vinromá  y  su  tenencia;  comprendido  en  este 
perímetro,  se  halla  también  el  pueblo  de  Rosell,  recostado  en  la  sierra 
límite  Norte.  Una  vez  Cervera  en  poder  del  Hospital,  Noviembre 
de  Í2'o'o,  su  Maestre  D.  Hugo  procuró  desalojar  los  lugares  de  sa 
tenencia  y  á  Rosell  le  dio  carta  de  población  á  28  Mayo  de  1237,  tres 
años  después  de  posesionarse  los  cistercienses  de  Benifazá. 


MANUEL    BETI,    PBIIO.  419 

Por  SU  parte  el  Monasterio  tenía  asignado  en  sus  términos  el  lugar 
de  Kosell.  Ya  en  la  donación  alfonsina  al  Prior  de  Tortosa,  en  1195, 
se  comprendió  el  poblado  ó  término  de  Rosell,  pues  el  camino  que 
dividía  6  iba  desde  San  Mateo  á  Cenia,  (lue  debió  ser  una  bifurcación 
ó  hijuela  de  la  vía  romana,  desde  Tortosa  á  San  Mateo  por  Ulldecona, 
aun  hoy  conocido  por  cami  deis  Templaris,  cerraba  el  término  de  Ro- 
sell contra  los  Montes  y  término  de  Benifazá;  y  en  la  hecha  más  tarde 
por  Don  Jaime  al  Monasterio  de  Poblet,  año  V2)Vò,  dice  así:  «Castrum 
etlocum  de  Benifazá  cuní  ómnibus  terminis  et  pertinentiis  suis,  et  cas- 
trum etvallem  de  Malgraner,  et  castrum  de  Fredes  ct  locum  et  totam 
terram  de  Boxar  cum  sim  vallibus  et  planis  et  terminis  et  totam  terram. 
de  Roscl,  et  castrum  de  capris  et  castrum  de  Bel  cum  suis  termini». 

De  esta  fusión  de  derechos  nació  disputa  sobre  percepción  de  diez- 
mos y  ejercicio  de  jurisdicción  en  el  lugar  de  Rosell  por  partes  del 
Monasterio  y  de  la  Religión  de  San  Juan.  Hubo  de  agitarse  esta  cues- 
tión, al  parecer,  después  de  1237  en  que  D.  Hugo  dio  á  Rosell  su  carta 
población. 

El  Abad  de  Benifazá  con  la  mejor  buena  fé  pidió  al  Tribunal  ecle- 
siástico á  que  pertenecían  ambos  contendientes,  se  le  adjudicara  el 
lugar  de  Rosell  por  habérsele  donado  el  Rey  de  Aragón  Don  Jaime. 
Y  aunque  después  reconoció  su  error,  pues  la  donación  no  la  hizo  el 
Conquistador  á  Benifazá  sino  á  Poblet,  llegó  ya  tarde  cuando  alegó 
donación  directa  de  Poblet  que  hubo  de  obtener,  pues  la  causa  estaba 
conclusa  para  sentencia  y  dadas  las  pruebas,  por  lo  que  hubo  de  obte- 
ner sentencia  desfavorable.  Apeló  de  la  sentencia  y  le  contesta  el  Pa- 
pa: no  consta  de  la  donación  del  Rey  á  Benifazá,  pero  tampoco  de  la 
voluntad  real  expresa  á  Poblet  para  que  la  donase  á  Benifazá ;  de  mo- 
do que  no  os  sirve  esta  nueva  de  Poblet.  Consta  solamente  de  la  gene- 
rosidad del  Rey  á  Poblet  para  que  fundara  Monasterio  para  salud  de 
su  alma  y  de  los  suyos,  y  entonces  el  ]Monasterio  de  Benifazá  y  su  Co- 
munidad no  existían  aún,  no  eran  capaces  de  recibir. 

Por  su  parte  los  Hospitalarios  fuertes  en  la  donación  que  Don  Al- 
fonso les  hiciera  ya  en  1171  para  cuando  Cervera  y  sus  términos  ca- 
yeran en  poder  de  cristianos,  contestaron,  que  la  condición  que  no 
obstaba  á  la  naturaleza  y  calidad  del  acto  de  donación,  se  había  cum- 
plido, y  por  tanto  Rosell,  comprendido  dentro  de  aquellos,  era  muy 
suyo.  Y  bien  que  después  lo  donase  el  Rey  á  Poblet  y  éste  á  Benifazá, 
no  debía  prevalecer  contra  la  suya,  pues  la  palabra  real  que  había 
separado  de  muy  antes  aquel  poblado  de  sus  bienes  hereditarios,  no 
podía  venir  contra  sí  misma,  y  por  último,  que  la  donación  y  la  ad- 
ciuisición  ó  conquista  de  aquel  lugar,  estaban  hechas  á  nombre  del 
Reino,  y  el  Rey  venía  obligado  á  cumplir  su  palabra. 

El  Papa  InocencioTV  confirmó  la  sentencia  dada  por  el  Cardenal 
nombrado  Juez  para  esta  causa,  pero  deshojó  las  esperanzas  del  Abad 
porque  no  prejuzgó  el  derecho,  sino  tan  sólo  decretaba  la  validez  de 
la  sentencia,  porque  estaba  dada  según  la  petición,  no  probaba  por  el 
de  Benifazá,  pues  Rosell  no  fué  objeto  de  donación  á  su  Monasterio, 
sino  al  de  Poblet. 


430  FUNDACIÓN    DEL    REAL    MONASTERIO   DE   BENIFAZÁ 

Parece  que  esto  sucedió  por  el  año  1250.  Pidió  á  Poblet  nueva  do- 
nación, que  se  la  otorgó  por  voz  de  su  abad  Arnaldo  de  Preixens  á  25 
Septiembre  de  1254,  el  de  Benifazá,  y  demandó  revisión  de  causa  ó 
produjo  nueva  demanda  y  prosiguiendo  el  pleito  con  notables  dispen- 
dios del  Monasterio,  nada  sobrado  en  aquel  entonces,  hubo  de  inter- 
venir el  Rey  é  hizo  que  las  partes  se  concordaran;  y  en  efecto,  vinie- 
ron á  transigir  en  Lérida  á  16  Septiembre  de  1268.  Benifazá  aprobó 
la  sentencia  dada  en  favor  del  Hospital,  y  así  renunciaba  á  sus  pre- 
tendidos derechos  sobre  Rosell,  y  los  Hospitalarios  le  dieron  en  cam- 
bio la  granja  Chalamera  á  orillas  del  Ebro.  Esta  concordia  confirmó  el 
Rey  al  mes  de  celebrada. 

De  aquí  la  frase  tan  conocida  entre  los  jurisconsultos  «Per  mallum 
libellum,  perdidit  abbas  Rossellum,»  que  los  valencianos  traducimos  y 
extendemos,  dando  idea  completa  del  pleito  y  resultado:  «Per  mal 
libell,  perdé  l'abad  Rosell,  y  per  esmena  donarenli  Chalamera». 


VI 

El  territorio  de  Benifazá  está  situado  en  el  límite  oriental  del  Reino 
de  Valencia,  afrontando  con  Cataluña  y  Aragón,  en  la  parte  más  baja 
del  partido  de  Morella,  y  ceñido  por  él  y  los  de  San  Mateo,  Vinaroz, 
Tortosa  y  Valderrobles.  Su  extensión  de  Norte  á  Sur  entre  los  térmi- 
nos de  Herbes  y  Cenia  y  Rosell,  mide  escasamente  15  kilómetros  y  de 
Este  á  Oeste,  entre  Valderrobles  y  Vallibona,  10  kilómetros.  Es  mon- 
tuoso, exageradamente  quebrado  y  estéril;  críanse  en  sus  bosques 
apreciables  maderas  y  su  vegetación  es  abundante.  El  río  Cenia  lo 
atraviesa  de  Norte  á  Mediodía,  y  en  sus  urillas  se  ven  aún  algunos 
molinos  harineros  y  en  los  siglos  xviii  y  xix  se  levantaron  fábricas  de 
vidrio  de  manufactura  ordinaria.  Está  emplazado  el  ]\Ionasterio  en 
su  parte  céntrica,  en  una  explanada  del  terreno,  ocupando  una  ex- 
tensión de  unos  400  metros  de  lado,  rodeado  de  cerca. 

La  casa-abadial,  llamada  Palacio,  está  al  Mediodía;  es  edificio 
capaz  y  sólido.  Está  allí  la  puerta  general  de  enti'ada  llamada  Puerta 
Heal,  románica,  sin  ornamentación  y  que  tal  vez  sea  la  de  la  primiti- 
va Iglesia.  Dentro,  hay  una  extensa  plaza;  á  la  derecha  el  claustro 
con  puerta,  del  renacimiento.  No  quedan  sino  los  arcos  rellenos  de 
cantos  movidos,  formando  vallado  á  la  luneta  convertida  en  campo 
de  mieses.  De  los  capiteles  rotos  y  maltratados,  queda  algo  digno  de 
estudio.  Las  habitaciones  de  los  monjes  ocupaban  el  Mediodía;  la  bi- 
blioteca, la  parte  Oriental,  y  seguidamente  la  Sala  capitular,  pieza  de 
arte  ojival,  muy  apreciable  y  convertida  hoy  en  pocilga  de  animales. 
Luego  seguía  la  Sacristía,  del  mismo  estilo,  no  tan  ornamentada.  La 
Iglesia  cierra  el  Claustro  por  la  parte  Norte  y  se  orienta  de  Este  á 
Oeste;  queda  el  ábside  y  crucero.  Es  una  cruz  latina  de  regular  méri- 
to, del  período  de  transición  románico-gótico.  Sus  capillas,  que  son 
cinco,  están  todas  en  el  crucero  mirando  á  la  nave  principal,  que  ya 


MANUEL    BETI,    l•IiRO.  421 

no  tiene  bóvedas.  También  está  convertida  en  iiabitación  de  anima- 
les. Las  demás  dependencias  no  son  sino  cuerpos  levantados  sin  plano 
y  sin  pormenores  artísticos. 

Hoy  es  todo  un  campo  de  ruinas  que  un  culpable  abandono  va 
multiplicando.  Pone  tristeza  en  el  ánimo  contemplar  aquel  viejo  edifi- 
cio morada,  en  otro  tiempo  de  santos  varones  y  de  hombres  de  letras, 
visitado  por  monarcas  y  príncipes,  hoy  á  merced  de  hombres  rudos  y 
de  gentes  inconscientes.  Los  zagales,  nos  decían  los  colonos  que  habi- 
tan el  Palacio  convertido  hoy  en  masías,  se  entretienen  los  días  llu- 
viosos en  deshacer  arcos,  columnas  y  cuanto  alcanza  su  ignoraijte 
mano.  No  ha  mucho  se  levantó  una  torre-campanario  del  pueblo  limí- 
trofe Ballestar,  con  sillares  procedentes  del  Monasterio. 

El  espíritu  del  gran  Rey,  que  mandó  levantar  este  Monumento  co- 
mo un  himno  á  Dios  por  los  beneficios  que  le  otorgara,  vaga  por  entre 
aquellas  ruinas  pidiendo  venganza  contra  una  generación  destructora 
que  no  ha  respetado  siquiera  el  pasado.  El  inspire  en  esla  ocasión 
del  VII  centenario  de  su  nacimiento,  que  se  guarden  los  escasos  frag- 
mentos que  restan  de  su  obra . 

Manuel  Beti,  Pbro. 


Notes  tortosines 


Aquest  any  es  jorn  de  pler  pera-ls  pobles  del  Llenguadocli  y  Pro- 
vença,  Catalunya,  Arag-ó,  Mallorca,  Valencia  y  Murcia.  Entenent-ho 
axí,  la  Reyal  Ciutat  de  Montpeller,  congregà  en  son  sí  —  lo  dia  2  de 
Febrer  de  1908 — als  representants  d'aytals  Estats,  pera  celebrar,  en  lo 
propi  bressol  del  famós  Monarca,  la  commemoració  del  VII  Centenari 
de  son  naxement. 

Si-ls  vehins  tots  de  les  graus  ciutats,  pobles,  viles  y  llogarets,  se 
capacitessen  de  la  importancia  d' aquesta  data  esplendenta,  avuy 
brandarien  al  vol,  esquintzant  l'oreig  de  la  tramontana,  totes  les  cam- 
panes dels  cloquers  de  la  gran  Confederació  Catalana- Aragonesa. 
Encara  qu'axí  no  siga,  encara  que  la  veu  del  bon  sentit  no  arribi  a 
penetrar  en  lo  més  íntim  de  tots  los  cors,  no  mancaran  esperits  atlè- 
tichs  que  bateguen  al  recort  d'aquell  gran  Rey,  savi,  prudent  y 
valerós. 

Xosaltres,  com  a  tortosins,  jimtòm  lo  nostre  afecte  al  que  demos- 
traren los  nostres  progenitors  envers  l'iiome  eminent,  lo  Rey  glo- 
riosíssim  que  tant  se  desvetllà  pera  consolidar  les  llibòrrimes  ordina- 
cions  de  nostre  poble,  de  les  quals  fou  lo  primer  enamorat  y  lo  més 
constant  reinstaurador,  com  ho  probà  al  adaptar  en  lo  Fur  de  Valen- 
cia gran  part  de  la  nostra  democràtica  llegislació. 

Lo  segell  de  la  veneració  tortosina  lo  rebé  ja  en  son  front  En  Jau- 
me en  sa  infantesa,  tot  just  quan  s'acabava  de  deslligar  del  jou  dc-n 
Simó  de  Montfort,  gairebé  arran  la  seua  proclamació  en  les  Corts  de 
Lleyda,  després  de  les  quals  vingué  a  Tortosa,  pera  viurer  en  son 
clos  entregat  a  la  bona  fè  de  sos  Ileals  moradors.  Aquestos,  lluny  de 
mimvar-la,  aquesta  Ilealtat,  la  engrandiren  en  tots  los  més  enlayrats 
serveys.  Reconexent-ho  axis  lo  Rey,  parà  esment  en  les  costums  del 
nostre  poble  y  no  sols  les  feu  respectar,  sinó  que  les  sotscrigué,  pre- 
nent-les  com  a  propies,  com  ho  prova  lo  privilegi  firmat  per  ell  a  Tor- 
tosa en  2  de  les  kalendes  de  Maig  de  1220. 

En  aquest  document  regoneix  y  confirma  los  drets  civils  y  poli- 


l'KANOISCO    MESTRE   Y    XOÉ  42;) 

ticlis  concedits  als  ciutadans  tortosins  per  los  seus  predecessors,  en 
atenció  a  que  sempre  havien  sigut  los  mt's  osforeats  {^cuerrers  y  los 
primers  en  vessar  la  sena  sancli  en  defensa  de  la  patria.  Aquest  privi- 
legi, obehí,  en  gran  part,  a  les  atribucions  exagerades  dels  magnats, 
qui,  aprofltantse  de  l(!s  revoltes  dels  Estats  aragonesos,  menyspreuha- 
ven  les  lliviirtats  y  franqueses  del  poble.  Pera  enrobustir,  donchs,  les 
institucions  lliures  de  Tortosa  autònoma,  En  Jaume  [  firmà^  en  la 
esmentada  data,  l'instrument  de  referencia,  (luina  doctrina  sanciona 
en  lo  paràgraf  següent:  TJncle,  quia  magis  quam  alii,  Regni  nostri  pro 
Eepñblica  labores  subeunt  corporales,  speciale,  ac  majus  beneficmm 
vbtinendo  prerrogativa  debent  multiplici  insi guiri. 

Aquesta  afirmació  del  Sobirà  la  sagellà  Tortosa  per  mitg  del  séu 
bisbe  En  Pons  de  Torrelles,  qui  oferí  son  concurs  pera  la  guerra  san- 
ta y  conquesta  del  regne  valencià.  Ab  aquest  ol)jecte,  se  celebrà  a 
nostra  ciutat,  en  26  d'Abril  de  12á5,  una  Junta  presidida  pèl  gran 
Rey  y  a  la  que  assistiren  l'Arquebisbe  de  Tarragona,  Bisbes  y  Kichs- 
hòmens  de  Catalunya.  Lo  Consell  acordà  anar  a  la  Iluyta  y  pregonar 
una  Butlla  de  Creuhada  otorgada  expressament  per- lo  Sant  Pare.  Lo 
testimoni  d'aquesta  Junta  se  troba  —  segons  lo  j\f.  Diago  —  en  lo 
Reyal  Arxiu  de  Barcelona,  foli  20  del  Registre,  de  cobertes  vermelles, 
que  compte  les  Constitucions  de  paus  g  trtives.  Agraliit  lo  Monarca 
per  aytal  determinació,  donà  al  Bisbe  Torrelles  los  ('astells  de  ]\Iira- 
vet,  Çuferre  y  Eragell. 

En  cumpliment  a  lo  acordat,  exí  lo  Rey  al  enfront  d'un  nodrit  ec- 
zèrcit,  qui  acorralà  als  serrahins,  terres  endintre  fins  a  Penyiscola.  Mal- 
grat l'ardiment  de  la  host,  los  moros  resistiren  la  empenta,  oljligant 
a  En  Jaume  a  allunyar-se,  però  no  a  axecar  lo  setge,  qu'encara  durà 
llarch  temps.  Aquest  fet  l'immortalisà  lo  gran  Rey  en  un  document 
extès  y  firmat  en  lo  meteix  camp  d'operacions,  y  del  qual  ne  repro- 
duhím  un  fragment,  que  traduhím  del  llatí,  pera  eonexement  de  tots 
y  satisfacció  de  Tortosa:  Havent  d'esser  remunerats  ab  beneficis  rè.gis 
tots  aquells  qui  presten  llur  concurs  y  ajuda  als  Reys  g  Primpceps- 
per  axò  tenint  present  lo  treball  que  Vos,  Venerable  Pons,  per  la  Gra- 
cia de  Deu  Bisbe  de  Tortosa,  teniu  y  Jteu  tingut  y  en  atenció  als  dis- 
pendis que'n  lo  setge  de  Penyiscola  féreu,  mtiltiplicadament,  en  prò  del 
servey  de  Deu  y  nostre,  etz.  etz....  (concedeix  un  privilegi,  axamplant 
les  fites  de  la  Diócesis  per  la  part  de  Valencia  y  fà  donació  al  Bisbe 
de  molts  pobles  qu'espera  conquistar)....  Dat  en  lo  setge  de  Penyiscola, 
lo  dia  3  de  Us  nones  de  Setembre  del  any  de  la  Encarnació  del  Senyor 
de  1225. 

L' agrahiment,  que-s  l'anel  de  la  grandesa  moral  d'un  poble,  lo 
remarcà  Tortosa  en  totes  les  empreses,  y  de  una  manera  especial  en 
les  Corts  catalanes  celebrades  a  Barcelona  en  lo  mes  de  Desembre 
de  1228,  oferint,  a  imitació  de  la  ciutat  Comtal,  totes  les  naus  de  son 
port  y  los  ballesters  necessaris  pera  la  conquesta  de  Mallorca.  Accep- 
tats aytals  oferiments  y  los  d'altres  pobles  del  Estat  Confederat,  s'or- 
ganisà  la  expedició  en  lo  port  de  Salou  lo  dia  5  de  Setembre  de  1229, 


424  NOTES   TORTOSINES 

(raliont  exí,  com  a  capdevantera  d'aquell  poder  naval,  una  galera 
tortosina  comanada  per  Ramón  de  Monteada,  que  toa  la  primera  en 
arribar  a  les  illes  Balears  y  la  que  assenyalà  lo  lloch  ahont  devía  fon- 
dejar  la  Keyal  Armada  al  solear  les  aygües  de  la  costa  mallorquina. 

Un  colp  formalisat  l'assalt  y  després  d'una  Iluyta  sangnanta  y 
formidable,  que  durà  més  de  tres  mesos,  dos  ballesters  tortosins  sor- 
prengueren y  feren  presoner  al  Key  moro  Eetuhimbe,  presentantlo 
totseguit  al  Rey  Conqueridor,  qui  ajuntà  a  n'aquesta  satisfacció,  la  de 
veure  Mallorca  junyida  á  la  Corona  Catalana- Aragonesa.  Agrahit  En 
Jaume  I  al  heròych  comportament  dels  hòmens  de  Tortosa,  los  hi  donà 
los  bens  que-s  consignan  en  lo  repartiment  del  territori  susdit. 

Aquexos  serveys  tingueren  sempre  caràcter  extraordinari  y  los  hi 
prestà  Tortosa  amorosament  en  totes  les  ocasions  que-1  Monarca  los 
necessità,  tant  per  la  millor  defensa  de  la  reinstauració  política  y  relli- 
giosa,  com  pera  garantir  les  llivertats  y  prerrogatives  dels  pobles  in- 
corporats a  son  Estat,  com  pera  acabar  les  malifetes  y  correries  dels 
serrahins  que  invadíen  la  nostra  costa  y  los  terrenys  fronters  que  dés 
de  Penyagolosa  deval laven  a  les  més  baxes  vessants  de  l'altra  banda 
del  Ebre. 

Pera  rebàtrer  aquexes  incursions,  en  1232,  reuní  En  Jaume  un 
nombrós  eczèrcit  a  Tortosa,  al  que  s'hi  ajuntà  gran  nombre  de  balles- 
ters y  ciutadans,  qu'exí  immediatament  en  direcció  al  regne  de  Va- 
lencia, conquerint  al  séu  pas  lo  Coll  d'Arcs,  Morella,  y  finalment 
Burriana.  En  eix  seti  les  milícies  tortosines,  que  comanaven  los  Mes- 
tres del  Temple  y  del  Hospital  de  la  nostra  Ciutat,  demostraren  tanta 
brahó  y  constancia,  (iue-1  propi  Rey,  regonexent-ho,  premià  los  seus 
sacrificis  y  esforsos  ab  noves  donaciones  y  altres  privilegis  molt  favo- 
rables a  la  independencia  y  Uivertat  municipal  d'  aquesta  ciutat, 
qu'era,  com  cap  altra,  en  aipiells  temps,  veritablement  autònoma  y 
forta,  despresa  y  poderosa. 

Tantost  conquerí  a  Burriana,  vingué  lo  Monarca  a  Tortosa,  hos- 
tatjant-se en  son  Castell,  ahont  rebé  la  visita  de  diferents  magnats  y 
celebrà  Concelí  ab  alguns  Primats  de  la  església.  Aquestes  visites  les 
feya  tot  sovint  lo  Rey  a  nostra  ciutat.  Trobant-se,  també,  en  ella,  cons- 
ta que-n  1233,  sortí  cap  Aragó  a  apaibagar  les  discòrdies  y  ambicions 
de  la  noblesa  que  tants  disturbis  produhía  en  les  municipalitats  y  go- 
vern interior  del  Regne.  Dés  de  allí  se  traslada  a  Penyíscola  a  rebre 
son  Castell,  y  un  colp  aquest  en  poder  seu,  exí  cap  a  Tortosa,  acom- 
panyat dels  seus  serrahins  (lue  ab  ell  havien  pactat  la  entrada  de  la 
])lassa. 

Volguent,  anys  després,  axamplar  los  límits  dels  seus  Estats, 
en  1230,  dirigí  En  Jaume  ses  armes  envers  Valencia.  Ans  d'arribar- 
hi,  sostingué  una  petita  lluyta  ab  los  serrahins  quí-s  guarien  al  Castell 
del  Puig  d'Enessa  —  anomenat  després  de  Santa  Maria  —  quins  murs, 
encara  que  enderrocats  per  los  moros  poch  abans  d'abandonarlo,  bas- 
tiren de  nou,  en  menys  de  dos  mesos,  los  ballesters  de  Tortosa.  Dés  de 
a(iuest  fort  capdevanter,  escullit  aposta  pera  establir  lo  quartel  reyal, 


FRANCISCO    MESTRE    Y    NOÉ  l^i') 

<çuaiiyant  paluí  a  palin,  les  xamoses  térros  valencianes,  avenena  lo  Rey 
fins  a  la  Capital  ab  un  cczèrcit  de  mil  cavalls  y  xexanta  mil  infants, 
en  lo  que  hi  fifcurava  lo  Consell  de  Tortosa  enfront  de  llurs  milicies  y 
en  lo  sej^uici  del  gran  Key,  lo  Bisbe  de  nostra  Seu,  mossèn  Pons  de 
Torrelles. 

En  lo  couiens  del  setge  de  Valencia,  vingué  en  auxili  del  Key  moro 
la  armada  de  Túnis,  composta  de  dotze  galeres  y  sis  atxaures,  quines 
naus  recorrien  la  costa  dés  de  lo  Grau  á  Pcnyiscola,  ab  l'intent  d'ata- 
car  la  plassa  y  apoderar-se  de  son  Castell.  Aquesta  sorpresa  contraria 
los  plans  del  Conqueridor;  mes  avisat  del  perill,  Tortosa  aniià  una  es- 
(juadra  formada  de  tres  galeres,  set  vaxells  y  onze  bastiments  qu<í 
partiren  totseguit,  fent-se  a  la  mar,  en  persecució  dels  tunisenchs:  mes 
ja  no-ls  toparen,  puix,  aquests,  sense  esperar  la  escomesa,  empren- 
gueren la  fugida.  Malgrat  axò,  la  meytat  deies  susdites  naus,  restaren 
en  aygües  de  Valencia  pera  lo  servey  de  les  forces  assetjadores,  entor- 
nant-se-n  les  restants  cap  a  Tortosa. 

Referint-se  a  n'aquest  fet  diu  la  Chrouica  de  Don  Jaume:  En  tani 
enviarem  per  la  Ribera  fins  sus  a  Tortosa  //  a  Tarragona  que-s  guar- 
dessen  y  vínguessen  justats.  Ells  ho  feren,  i/  nos  liaviem  tres  galeres 
entre  Tarragona  y  Tortosa,  y  f érenles  armar  mantinent .. .  La  caravana 
de  Tortosa  que  foren  vintixuia  vela,  armaren  set  llenys  en  tal  manera 
que  cascú  dels  llenys  prenguera  vna  galera  si  s'acostés  d'n  al  lleny:  Ab 
les  tres  galeres  y  ab  los  tres  llenys  tots  juntats,  ja  que  les  galeres  nlio- 
guessen  ardit,  y  fugirensen,  y  no'ls  gozaren  esperar.  Nos  vingué  groii 
conduhit  de  pd,  de  vi,  de  cibada,  de  formatges  y  de  fruytes,  y  altres 
menudencies,  ja  que  la.  host  era  tan  gran  que  d  la  darreria  hi  havia,  bé 
mil  cavallers  y  seixanta  mil  homens  de  peii. 

La  desaparició  de  la  Armada  tunisenca  y  la  tenacitat  de  la  host 
assetjadora,  obligà  al  walí  Zaen  a  enviar  un  Missatje  al  Monarca  mont- 
pellerí,  dientli  ciue,  si  desistia  de  sa  empresa  li  donaria  tots  los  castells 
dés  de  Guardamar  fins  a  Tortosa  y  Terol,  que  li  construiria  un  sump- 
tuós palau  a  la  Zaydía  y  que  s'ofería  a  passar-li  un  tribut  anyal  de 
deu  mil  besants. 

En  Jaume  nos  dexà  enganyar  y  plantà  allavors  son  campament 
entre  lo  Grau  y  la  ciutat,  per  lo  Setembre  de  1238.  Tan  ferm  era  son 
propòsit  y  tan  gran  sa  confiança,  que  no  volgué  anar  endevant  sense 
cridar  a  sa  muller  la  Regina  Violant,  qui-s  trobava  a  Tortosa  ab  tot 
lo  servey  de  la  Casa  Keyal.  Tan  prompte  rebé  l'avís,  la  Regina  y  la 
seua  Cort  se-n  anaren  envers  Valencia,  acampant  al  costat  del  séu 
marit  y  essent,  com  ell,  la  primera  d'alsar  l'esperit  dels  cavallers  y 
host  que  havían  de  batre  la  ciutat.  Aquest  fet  fóu  imitat  dos  segles 
y  mitg  després,  per  la  Regina  de  Castella  Donya  Isabel  la  Catòlica,  en 
la  Conquesta  de  Granada. 

Malgrat  les  bones  paraules  del  walí,  s'escomençà  la  lluyta  y  fóu 
tan  ardenta  la  escomesa,  que  lo  propri  Rey  tingué  (jue  recomanar  a 
ses  companyies  la  calma  y  la  serenitat  en  aytals  aventures.  Una  de 
aquestes  vegades,  una  sageta  serrahina  atravessà  lo  capell  del  Monar- 


426  NOTES   TORTOSINES 

ca,  clavant-se-li  al  front;  mes  ell  se  la  arrenccà  sense  descavalcar  ni 
donar  senyals  de  dolor. 

Defríiudada  tota  esperança,  lo  walí  Zaen  envià  una  embaxada  al 
Key  proposant-li  la  rendició.  Aquesta,  després  d'estudiada  deting'uda- 
ment  y  d'haver  sigut  consultada  ab  la  Regina,  fóu  acceptada  per  nos- 
tre Monarca.  La  capitulació  tingué  Uoch  lo  dia  28  de  Setembre  de  1238. 

Al  endemà  en  cumpliment  de  lo  convingut  aparegué  la  senyera 
catalana  onejant  dalt  de  la  Torra  dels  Templers.  Al  cap  dels  tres  dies 
exlren  de  la  ciutat  del  Túria,  en  direcció  a  Cullera,  més  de  cinquanta 
mil  serrahins,  carregats  de  llurs  mobles  y  cabals.  Aleshores,  mentres- 
tant y  al  ensemps  que  la  maynada  serrahina  donava  lo  séu  darrer 
¡adéu!  a  Valencia,  feren  sa  entrada  triomfal  lo  magnànim  Jaume  pri- 
mer y  sa  esposa  Violant  d'Hungría,  seguits  de  llur  Cort  y  de  son 
lluhit  estol  de  nobles,  ciutadans  y  cavallers  y  de  llur  host  aguerrida. 

Assegurada  la  pau  interior,  torbada  per  les  disensions  de  la  noble- 
sa, en  1254,  Tortosa,  que  havia  acudit  ab  tres  mil  hòmens  pera  casti- 
gar l'alsament  del  moro  Alaçarch,  dexà  en  lo  camp  de  batalla  cinch- 
cents  morts  entre  infants  y  cavallers.  Més  tarty  àdhuc  l'iistar  exempta 
pera  aytal  servey,  concorregué  nostra  ciutat  al  setge  y  atach  de  Biar 
però  féu  constar  abans,  com  s'afirma  en  lo  llibre  Instrvmentorum ,  foli 
136,  que  aquexa  nova  prestació  se  feya^Jev  amor  y  desprendiment ,  mes 
no  per  obligació.  Describint  atiuesta  acció  diu  lo  meteix  Rey  en  sa 
Crònica:  Passat  ja  un  dia  férem  venir  nostres  Richs-hòmens,  y  de  les 
ordens  aquells  que  hi  eren,  y  en  G .  de  Montcada  que  hi  era  vingut  ah 
seixanta  ballesters  molt  bons  de  Tortosa:  y  combatérem  la  vila  per  vahó 
que  hi  alberguessem .  Ells  la  defengueren  molt  fort  que  no'n  perdia  ró 
sino  per  forsa,  y  hi  liagué  ferits  cavallers  de  la  nostra  part  y  altres 
hòmens  de  la  llur.  Hi  estiguérem  de  mitans  Setembre  fins  d  entrada  de 
Febrer. 

Pera  lo  setge  del  reyalme  de  jVlurcia  (any  126G)  Tortosa  trameté 
també  una  galera  armada  y  una  tan  nodrida  host  de  ballesters,  que  junt 
a  la  dels  cèlebres  foners  mallorquins  íormavon  una  ala  del  eczèrcit. 

En  altres  gestes  glorioses  va  unit  lo  nom  del  invicte  Rey  montpe- 
llei'í  ab  lo  de  Tortosa.  Mes  no  essent  nostre  propòsit  trassar  un  estudi 
acabat  de  tot  lo  que-s  puga  referir  a  la  cordialitat  que  entre  abdós  reg- 
nava, nos  limitem  als  fets  més  principals,  ja  que-1  present  treball  no 
no  té  altre  obgecte  que-1  contribuir  al  homenatge  a  la  memoria  del 
gran  Conqueridor. 

Que  son  regnat  fóu  de  gran  trascendencia  pera  la  nació  catalana 
en  general  y  pera  Tortosa  en  particular,  ho  demostra  la  constitució  de 
Catalunya  en  Xació  política  y  la  reivindicació  de  la  llegislació  tortosi- 
na (lue  ell  considerà  com  patrimoni  de  les  grans  inteligencies  contra 
lo  poder  feudal,  y  altra  cosa  no-s  deduheíx  de  la  Sentencia  de  Flix  (0 
idus  de  Maig  de  1241),  de  la  Composició  del  Mestre  del  Temple  (10  de 
Novembre  1272)  respecte  al  manteniment  del  esperit  llegislatíu  de 
Constantí  y  en  les  llibérrimes  ordmacions  de  la  nostra  Paería  (idus  de 
Maig  de  1276). 


FRANCISCO    MESTRE   Y    NOÉ  427 

Un  estudi  acabat  de  son  gloriós  pas  per  la  comarca  del  Ebre  ¡prou 
voldríam  í'er-lo!  Mes  hi  ha  diticultats  que  sois  pot  aclarir  lo  teinps  y  la 
constancia  deis  lunnens.  En  l'Arxíu  municipal  estíi  la  font  de  la  histe- 
ria civil  d'aquella  época,  però  allò  es  un  paller,  un  munt  de  papers 
sense  ordre  ni  concert  a  causa  de  la  commoció  de  1854,  en  la  que  les 
torbes  revolucionaries  van  llenç'-ir  pel  balcó  lo  sagrat  historial  de  la 
('asa  del  Consell.  La  església,  guardadora  vigilant  de  la  nostra  tradi- 
ció, es  la  única  que  ha  pogut  salvar  del  naufragi  populatxer  lo  (jue-ls 
nostres  antepassats  li  llegaren.  Entre  altres  documents,  regirant  sos 
armaris,  hi  hem  trobat  alguns  de  suma  trascendencia  pera  l'estudi  de 
aquella  època  extraordinaria,  tan  importnnts  com  los  següents: 

I.  Privilegi  del  Key  En  Jaume — ja  esmentat — confirmant  les  dona- 
cions fetes  a  la  església  per  los  seus  predecessors  y  los  límits  de  nostre 
Bisbat.  Dat  en  lo  setge  de  Penyiscola  a  3  de  les  nones  de  Setembre  de 
1-225. 

II.  Confirmació  dels  límits  del  Bisbat  y  tribut  dels  Delmes.  Datat 
en  Osca  a  5  de  les  kalendes  de  Maig  de  1224. 

III.  Sentencia  arbitral  de  En  Jaume  entre  la  església  de  Tortosa 
y  Morella  sobre  les  primícies  d'aquesta  vila.  Otorgat  a  Lleyda  a  lO  de 
les  kalendes  de  Juliol  de  1263. 

IV.  Donació  del  Rey  a  la  Seu  dels  bens  de  cert  serrahi,^íít-^úí\  en 
lo  setge  de  Penyiscola  als  idus  d'Agost  de  1225. 

V.  Privilegi  y  concessió  de  cert  Alfondech,  al  Bisbe  de  Tortosa  y 
Capítol,  en  la  ciutat  de  Valencia.  Dat  en  la  metexa  ciutat  als  idus  de 
Maig  de  1240. 

VI.  Concessió  del  Rey  a  en  Ramón  de  Conills  y  confirmació  de  hi 
donació  que  féu  dit  Senyor  de  certes  possessions  seues  en  la  vila  de 
Burriana.  Dat  en  Valencia  a  13  de  les  kalendes  de  Janer  de  1275. 

VIL  Cessió  del  Monarca  a  la  església  de  Tortosa  de  la  capella  de 
Alquezar.  Feta  a  Lleyda  a  3  de  les  nones  de  Setembre  de  1223. 

VIII.  Lo  Rey  concedeix  salvaguarda  a  la  església  de  Tortosa,  en 
Barbastro  a  12  de  les  kalendes  de  Novembre  de  12G4. 

IX.  Donació — ja  esmentada — deis  Castells  de  Miravet,  Zuferre  y 
Fradell. 

X.  Sentencia  d'En  Jaume  a  la  església  de  Tortosa,  otorgan tli  les 
primicies  de  Castelló.  Datada  en  la  vila  d'Onda  a  les  nones  de  Novem- 
bre de  1260. 

XI.  Donació  d'una  heretat  prop  de  la  Alquería  del  Rey.  Any 
1270. 

Aquestes  y  altres  concessions  deu  Tortosa  a  son  gran  aymador. 

Mes  no  sois  l'hem  de  veurer  al  prudentíssim  Rey  en  Jaume  I  v\\ 
pactes  y  contractes  pera  la  realisació  de  son  constant  ideal,  en  ses  em- 
preses guerreres,  ni  en  sos  afanys  de  contribuir  a  les  Ilivertats  deis 
Municipis,  ni  en  son  entussiasme  de  axamplar  son  domini  comercial, 
sinó  també  en  atendre  a  la  propagació  de  la  doctrina  de  Christ.  fundant 
institucions  monàstiques  y  protegint  ne  d'altres,  com  podríam  escorco- 
llar en  la  historia  y  desvetllament  del  Reyal  Monestir  de  Benifassà. 


428  NOTES   TORTOSINES 

quina  vida  y  prosperitat  trobà  en  lo  Conqueridor  y  en  Donya  Violant, 
elements  poderosíssims  ttns  al  extrem  de  donar  a  n'aquella  humil  Co- 
munitat l'impuls  y  l'esplendor  que-s  proposà  N'Antos  II  de  Aragó  en 
ses  donacions,  quins  privilegis  jurisdiccionals  va  confirmar  en  Jaume 
primer  en  la  ciutat  de  Lleyda  devant  de  son  notari  En  Guillem  de 
Casador,  a  18  de  les  kalendes  de  Juliol  de  1'229. 

Quatre  anys  més  tart,  datat  en  Novembre  de  123o,  lo  Monarca 
montpellerí  concedí  nous  privilegis  y  ratificà  al  Monastir  de  Poblet  la 
donació  del  Castell  y  Tenencia  de  Benifassà  pera  que  s'edifiqués  en 
aquelles  aspres  serralades  de  Santa  Escolàstica  un  convent  cistercien- 
se.  Satisfet,  més  tart,  dels  bons  serveys  prestats  perla  Comunitat,  cedí 
al  Cenobi  de  Nostra  Senyora  de  Benifassà  lo  domini  directe  que  lo  Rey 
tenia  sobre  aquelles  montanyes  y  molt  particularment  en  los  llochs  del 
Boxar  y  Monts-negres.  Aquesta  escriptura  la  firmà  lo  Conqueridor  a 
Tortosa  lo  dia  9  de  Setembre  de  1235. 

Per  altra  part,  la  regina  Violant  secondà  l'interès  de  son  marit  y 
disposà,  per  mitg  d'instrument  públich —  datat  a  Tarragona  en  3  idus 
de  Janer  de  1236  —  que  al  morir  son  cors  rebés  cristiana  sepultura 
en  lo  convent  de  Benifassà.  Aquest  desitg  no  pogué  cumplir-se  per  un 
nou  testament  que  otorga  ab  son  marit  y  en  lo  que-s  disposava  l'ente- 
rrament de  abdós  al  Monastir  de  Poblet. 

¡Llàstima  que  la  incultura  de  un  poble,  en  hora  malehida,  hagi 
convertit  en  cendra,  ja  esventada,  los  tresors  de  set  segles  y  los  secrets 
de  una  cultura  y  civilisació  per  dissort  massa  oblidada!... 

En  Jaume  fóu  tan  gran,  que  no  es  prou  ample  l'espay  de  una 
comarca  pera  axecar  en  son  sí  lo  monument  que  ell  se  mereix.  Peraxò 
anem  a  acabar. 

En  son  regnat,  la  llengua  catalana  s'introduhí,  també,  de  un  modo 
fiorexent  y  tan  general,  que  vingué  a  sótstituir  lo  llatí,  si  bé  no  en 
tots  los  ordres,  en  la  majoria  dels  documents  del  Consell,  iustruments 
públichs,  tarifes  de  duanes  y  contractes  comercials.  En  Jaume  I  fóu  lo 
més  devot  admirador  d'ella  y  lo  primer  conreuhador  y  propagandista, 
fins  al  extrem  de  no  permetre  que  se-n  usés  d'altra  entre  la  gent  de  la 
seua  Cort.  Tenint  axò  en  compte,  res  es  d'extranyar  que  los  nostres 
compiladors  la  usessen  al  escriure  oficialment  l'immortal  Llibre  de  les 
Costums  de  Tortosa,  quin  text  no  es  més  que  un  himne  a  la  llengua 
que  naxía,  mostrant  ja  en  sa  infantesa,  l'orgull  de  una  dicció  castissa 
y  una  particular  fonètica  més  dolça  y  candenciosa  que  cap  altra. 

Ja  donchs  que  per  fortuna  nostra  no  s'ha  estroncat  encare  la  sava 
de  aquella  arrel  poderosa,  honorem  la  memoria  del  gran  Rey,  quin 
gloriós  recort  no  pot  fallir  entre  nosaltres  mentres  reste  a  Tortosa  una 
Rubrica  de  son  Còdich,  un  full  de  la  Historia  nostra  o  un  esquitg  de 
la  llengua  que  hem  mamat. 

Francisco  Mestre  y  Noé. 

Tortosa,  dia  19  de  Juny  de  1908. 


Memoria  sobre  la  isla  de  Menorca  durante 
el  siglo  décimo  tercero 


Sin  otra  pretensión  que  aportar  un  g•ranito  de  arena  á  la  trascen- 
dental é  importante  obra  proyectada  por  los  iniciadores  del  «Congreso 
Histórico»  que,  en  honor  del  rey  Don  Jaime  I  lia  de  celebrarse  el  pró- 
ximo mes  de  Junio  en  la  ciudad  de  Barcelona,  tomo  hoy  la  pluma 
cediendo  á  la  instancia  de  una  respetabilísima  persona,  cuyos  vivos 
deseos  me  hallo  en  el  imprescindible  caso  de  satisfacer.  Como  sus  indi- 
caciones han  sido  siempre  para  mí  indeclinables  preceptos,  no  me  es 
posible  en  manera  alguna  eludir  un  deber  ;í  que  me  considero  ligado, 
y  mucho  menos  corresponder  á  la  invitación  con  el  Rogo  te ,  hahe  me 
excusatuia  de  los  que  rehusaron  asistir  al  convite  del  gran  Padre  de 
familia  que  nos  refiere  el  sagrado  Evangelio. 

Mas  bien  que  á  escribir  una  ]\Iemoria,  aunque  tal  nombre  dé  á  este 
escrito,  para  cuya  clase  de  trabajo  requeríase  mayor  tiempo  del  que 
puedo  disponer,  me  limitaré  tíu  sólo  á  reunir  ciertos  datos  de  fuera  de 
la  isla  adquiridos,  no  ahora  sino  años  há  por  diligentes  escritores,  con- 
cernientes á  una  época  de  la  que  no  existen  documentos  en  los  anti- 
guos Ai'chivos  de  Menorca,  saqueados  é  incendiados,  los  de  JMahón  en 
1535  por  los  piratas  berberiscos  que  capitaneaba  el  aventurero  Barba - 
roja,  y  los  de  Cindadela  veintitrés  años  después  cuando  fué  invadida 
por  15.000  turcos  al  numdo'del  pérfido  y  sanguinario  Mustafá  Piali.  De 
modo  que  por  un  lado  la  premura  del  tiempo  (lue  no  me  consiente 
hacer  un  estudio  serio,  á  que  hubiera  deseado  consagrarme,  sobre  la 
historia  de  la  menor  de  las  Baleares  durante  el  siglo  xiii,  y  por  otro 
la  escasez  de  noticias  (jue  aquí  se  tienen  referentes  á  una  época  ante- 
rior á  las  invasiones  sarracenas  del  siglo  xvi,  me  privan  de  poder  ofre- 
cer un  trabajo  digno,  cual  el  asunto  se  merece  y  lo  demandan  la 
erudición  y  pericia  de  cuantos  van  á  tomar  parte  en  el  anunciado  Con- 
greso para  honrar  la  memoria  de  Jaime  I  el  Conquistador. 

Hechas  las  precedentes  observaciones,  aunque  pobrísima  mi  obra, 
para  proceder  en  ella  con  orden  y  claridad  me  ha  parecido  muy  con- 


430       MEMORIA  SOBRE  LA  ISLA  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SICLO  XIII 

veniente  dividirla  en  dos  partes,  tratando  en  la  primera  de  lo  que 
concierne  al  estado  de  Menorca  en  el  orden  civil  durante  el  siglo  xiii, 
para  ocuparme  después  en  la  segunda  de  lo  perteneciente  al  orden 
religioso. 

Indicada  esta  clasificación,  réstame  manifestar  con  toda  ingenui- 
dad que  mi  modesto  é  insignificante  trabajo  necesitará  ser  juzgado  con 
la  mayor  benevolencia. 


PARTE  PRIMERA 
Estado  de  la  isla  de  Menorca  durante  el  siglo  XIII 

EX    EL   orden   civil 

Invadida  Menorca  por  los  árabes,  sin  que  pueda  determinarse  á 
punto  fijo  cuándo  empezaron  á  dominarla,  es,  probable  que  ya  en  el 
siglo  xii  la  tierra  menorquina  formara  parte  del  reino  de  Mallorca.  En 
1231,  si  bien  la  fecha  de  1232  combina  mejor  con  los  sucesos  de  aque- 
llos tiempos,  llegó  el  rey  Don  Jaime  por  tercera  vez  á  la  Balear  mayor, 
y  apenas  se  la  entregaron  los  moros,  Ramón  de  Serra,  Comendador 
del  Temple,  propuso  al  soberano  que  despachara  para  i\Ienorca  las 
mismas  tres  galeras  con  que  había  entrado  en  Portopí  y  fué  bogando 
después  hasta  la  playa  de  la  ciudad,  enviando  en  ellas  una  embajada 
que  intimase  la  rendición  á  los  isleños.  Quiso  el  Monarca  consultarlo 
antes  con  I).  Berenguer  de  Santa  Eugenia,  D.  Assalid  de  Gudal  y  don 
Pedro  de  Maza,  quienes,  aprobado  el  proyecto  y  extendido  el  corres- 
pondiente despacho  en  árabe  por  el  judío  zaragozano  D.  Salomón,  se 
embarcaron  con  el  Comendador  y  el  mismo  Salomó  que  debía  servirles 
de  intérprete,  mientras  el  Rey,  según  lo  convenido,  se  disponía  para 
marchar  á  Capdepera  á  esperar  el  resultado  de  la  embajada. 

Arribados  el  día  siguiente  á  Cindadela,  el  almojarife  con  sinceras 
muestras  de  amistad  suplicó  á  los  embajadores  que  salieran  á  tierra, 
como  lo  hicieron,  y  en  la  misma  playa  á  presencia  de  varios  atentos 
menorquines  fueron  leídos  los  despachos  del  Rey  en  medio  del  silen- 
cio más  profundo.  La  contestación  de  los  moros  fué  que  lo  pensarían, 
para  lo  cual  pidieron  el  plazo  de  un  día.  Invitóles  además  el  alcaide  á 
que  entraran  en  la  villa,  y  como  se  excusasen,  en  vez  de  insistir  el 
sarraceno  á  fuer  de  cortés  les  envió  á  breve  rato  diez  vacas,  cien  car- 
neros y  doscientas  gallinas,  y  pan  y  vino,  cuanto  hubieron  menester 
las  tripulaciones. 

Said-ben-Alhakem  Abu  Otsman  el  Koraisi,  tan  ilustre  como  litera- 
to, se  llamaba  el  almojarife  que  había  logrado  erigirse  en  verdadero 
jefe  de  la  isla,  y  que,  al  presentarse  en  Cindadela  las  tres  galeras 
armadas  exigiendo  obediencia  de  parte  del  Conquistador  de  Mallorca, 
no  dejaba  de  influir  en  sus  subordinados  para  el  favorable  despacho 
de  la  embajada.  Apoyábala  con  alardes  de  belicosa  fuerza  desde  la 
fronteriza  costa  mallorquina  el  Monarca,  simulando  con  innumerables 


SEBASTIÁN  VIVIOS,  i'nuo.  431 

fofí'atas  en  (¡apdepera  un  formidable  campamento.  Así  fué,  que  llega- 
da la  primera  noche  del  arribo  de  las  tres  galeras  á  Cindadela,  vien- 
do los  menorquines  que  de  repente  desapareció  la  oscuridad  por  el 
resplandor  de  aquellas  grandes  hogueras,  y  extrañándolo  pregunta- 
ron á  los  embajadores  á  que  obedecían  esos  no  acostumbrados  fuegos, 
á  lo  cual  se  les  contestó  que  el  Koy  acampaba  allí  con  sus  tropas,  y 
esperaba  impaciente  su  resolución.  Por  de  pronto  quedaron  como 
espantados,  porque  las  fogatas  confirmaban  lo  que  de  la  venida  de  un 
ejército  decía  la  Real  Carta;  se  vieron  precisados  á  escoger  entre  la 
rendición  y  la  guerra;  y  la  suerte  desgraciada  que  en  el  asalto  habían 
tenido  sus  hermanos  do  Mallorca,  les  hizo  apresurar  su  deliberación. 

Al  día  siguiente,  saliendo  de  la  villa  el  alcaide,  el  almojarife,  el 
consejo  y  trescientos  de  los  principales  fueron  á  presentarse  á  los  em- 
bajadores. Comenzaron  por  pintar  la  pobreza  de  la  isla,  recoiiocieron 
por  su  Señor  al  Rey  y  á  sus  sucesores,  y  diciendo  que  lo  poco  que  la 
tierra  les  daba  lo  partirían  (;on  él,  prometieron  aportarle  cada  año  unos 
cien  almudines  de  trigo,  nuevecientos  de  cebada,  cien  cabezas  de  bue- 
yes y  vacas,  quinientos  entre  cabras,  ovejas  y  carneros  y  dos  quinta- 
les de  manteca.  En  Capdepera  recibi(')  el  Conquistador  el  homenaje 
de  los  aterrados  menoriiuines  representados  por  el  almojarife,  el  her- 
mano del  alcaide  y  cinco  de  los  jeques  más  poderosos  del  país;  allí 
mismo  fué  redactado  el  convenio  y  firmado  en  17  de  Junio  de  l'iol, 
quedando  además  en  el  mismo  estipuladas  algunas  condiciones  sobre 
defensa,  habitación  y  conuu-cio.  una  de  las  cuales,  consignada  en  el 
artículo  1."  de  aquel  tratado,  consistía  en  que  cada  año  en  el  castillo 
de  Menorca  (seguramente  en  el  de  Santa  Águeda)  debía  enarbolarse 
el  pendón  de  Don  Jaime  y  proclamarse  en  alta  voz  su  señorío  por  una 
comisión  de  cinco  personas  que  en  seguida  debía  retirarse  hasta  el 
año  siguiente. 

Desde  entonces  Menorca  sarracena  fué  tributaria  de  Jaime  I  y  de 
sus  sucesores  que  ejercieron  sobre  ella  verdaderos  actos  de  dominio  y 
jurisdicción,  como  lo  demuestra  el  Real  despacho,  expedido  por  dicho 
jMonarca  el  11  de  Agosto  de  1258,  concediendo  autorización  á  A.  de 
Bezers  para  construir  en  Cindadela  ó  en  cualquier  otro  lugar  de  la  isla 
un  alfondico,  con  permiso  para  poder  fabricar  vino  con  uva  de  la  que 
producía  la  tierra  menorquina.  Entretanto  la  isla  seguía  tranquila  y 
próspera,  arraigado  en  su  autoridad  y  en  el  favor  del  Soberano,  á  des- 
pecho de  las  intrigas  del  antiguo  alcaide,  el  leal  almojarife,  cuyo  go- 
bierno duró  más  aún  que  el  reinado  de  Jaime  I,  conservando  el  título 
de  su  primer  empleo  y  transmitiéndolo  á  su  hijo.  Cinco  meses  cum- 
plían desde  su  fallecimiento,  cuando  en  los  primeros  días  de  Junio  de 
12<s2  entró  en  el  puerto  de  Mahón  una  armada  de  ciento  cincuenta  ve 
las  salida  de  Port-Fangós  al  mando  de  Pedro  III,  al  que  correspondió 
con  perfidia  Abu  Omor  ben-Said,  apesar  de  haberle  tranquilizado  el 
Monarca  dándole  la  seguridad  de  que  nada  iba  contra  él  ni  contra  la 
tierra. 

Ciertamente  que  no  fué  el  nuevo  almojarife  tan  fiel  guardador  como 


432       MEMORIA  SOBRE  LA  ISLA  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SIGLO  XIII 

sa  ascendiente  del  vasallaje  y  obediencia  que  debía  al  Rey  de  Ara 
gón,  lo  que  demostró  cometiendo  la  felonía  de  dar  aviso  á  sus  compa- 
ñeros de  Bugía,  Bona  y  otros  puntos  de  Berbería  del  proyecto  de  Don 
Pedro  de  dirigirse  contra  ellos;  resultando  que,  al  aportar  el  Rey  á 
Alcoll,  encontró  el  lugar  desamparado  y  muerto  á  Bugrón,  señor  de 
Constantina,  con  cuya  alianza  contaba.  Murió  Don  Pedro  en  1285 
sin  haber  podido  vengar  la  traición,  y  al  sucederle  Alfonso  III, 
á  ({uien  su  padre  le  encargara  en  el  lecho  de  muerte  la  conquis- 
ta de  Menorca,  recibió  aun  nueva  felonía  del  arráez  de  la  isla;  y 
deseoso  de  castigarle  y  expulsar  de  sus  dominios  á  los  sarracenos, 
y  poseer  el  codiciado  puerto  de  Mahón,  á  mediados  de  Octubre  del 
año  siguiente  hizo  desde  Huesca  un  llamamiento  general  á  sus  vasa- 
llos, para  que  á  fin  del  mes  estuviese  aprontada  en  Salou  la  escuadra. 
A  Tarragona  acudieron,  durante  el  Noviembre,  los  magnates  y  ara- 
goneses con  sus  mesnadas  y  las  I^niversidades  con  sus  compañías, 
embarcando  el  22  y  anclando  en  Mallorca  del  2  al  10  de  Diciembre. 

Ni  la  furiosa  tempestad  que  se  desencadenó  dispersando  la  armada, 
cuando  ésta  se  hallaba  ya  emparejando  con  el  cabo  de  Artuig.  ni  el  re- 
ducido número  de  diez  galeras  con  que  atracó  Alfonso  al  puerto  de  Ma- 
hón, ni  su  orilla  derecha  que  cubrían  los  moros  cual  nube  de  langosta, 
pudieron  arredrar  al  joven  Monarca.  ínterin  llegaban  las  esparcidas  di- 
visiones de  la  hueste  conquistadora,  desembarcó  el  Rey  en  la  isleta  á 
que  dio  nombre;  y  sin  aguardar  la  completa  reunión  de  sus  fuerzas, 
apesar  del  insufrible  rigor  del  invierno,  con  el  aumento  de  cuatro- 
cientos caballeros  y  un  sin  niimero  de  almogávares,  se  animó  Alfonso 
á  tomar  tierra  al  norte  en  el  fondo  del  puerto.  Empezó  entonces  al 
rededor  del  castillo  de  Mahón  aquella  serie  de  descomunales  batallas, 
cuatro  nada  menos  en  un  día,  invocando  en  ellas  el  ejército  cristiano 
al  caballero  y  al  anacoreta  cuya  fiesta  aquel  día  17  de  Enero  se  cele- 
braba. Los  sarracenos  menorquines,  dicen  algunos  historiadores,  eran 
valerosos;  tenían  á  sueldo  turcos  no  menos  esforzados;  unos  y  otros  se 
batían  desesperadamente,  corriendo  la  sangre  á  torrentes;  y  no  pu- 
diendo  resistir  el  empuje  del  joven  Rey,  arrollados  por  las  tropas  cata- 
lanas y  aragonesas  á  los  gritos  de  ¡«Sant  Jordi»!  ¡«Sant  Antoni»!  fue- 
ron d(!salojados  de  sus  últimas  trincheras,  dispersándose  por  el 
interior  de  la  isla  con  pérdidas  enormes. 

Replegáronse  á  la  fortaleza  de  Santa  Águeda,  con  los  fugitivos,  los 
tiue  no  habían  entrado  aún  en  combate.  Allí  acudió  el  Monarca  ven- 
cedor, sin  tomar  apenas  descanso,  empleando  dos  jornadas  en  andar 
cinco  leguas  de  encharcados  caminos.  No  aguardaron  los  de  dentro, 
apesar  del  número  y  de  lo  enriscado  de  la  posición,  á  que  se  formali- 
zara el  sitio:  iniciaron  tratos  desde  luego,  y  sometiéronse  á  las  condi- 
ciones, por  más  que  duras,  de  salir  con  lo  que  llevaban  puesto  sin  ser 
registrados,  mediante  el  pago  de  siete  doblas  y  media  por  cabeza, 
iluedando  por  seis  meses  detenidos  los  insolventes,  y  más  adelante  á 
merced  del  Soberano,  de  cuya  capitulación,  conforme  el  documento 
extractado  por  Zurita,  salieron  francos  el  Arráez  ó  Almojarife  con  sus 


SEBASTIÁN   VIVES,   PBRO.  433 

hijos  y  laniilici  hasta  el  número  de  doscicnitas  personas  autorizados  pa- 
ra llevarse  sus  libros,  cincuenta  espadas  y  la  ropa. 

A  21  de  Enero  de  1287  quedó  Menorca  en  poder  de  Alfonso  III;  la 
media  luna  fué  sustituida  por  la  cruz,  y  los  estandartes  catalanes  con 
las  barras  de  Arao:ón  ondearon  en  las  almenas  del  castillo  de  Santa 
Águeda.  Kl  Key  trasladóse  inmediatamente  á  Cindadela,  capital  en- 
tonces de  la  isla,  donde  se  hallaba  ya  el  22,  dictando  desde  ella  las 
órdenes  más  perentorias. 

Muy  escasas  eran  las  noticias  que  antes  se  tenían  concernientes  á 
la  primera  dominación  aragonesa  en  la  Balear  menor;  algunas  de  las 
cuales  no  dejaban  de  ser  harto  inexactas.  Así  se  explica  como  en  una 
«Historia  de  Menorca»,  que  no  ha  muchos  años  vio  la  luz  pi'xblica,  se 
leen  las  siguientes  textuales  palabras:  «A  últimos  de  Febrero  ó  á  prin- 
»cipios  de  Marzo  se  embarcó  Alfonso  desde  el  puerto  de  Cindadela  pa- 
»ra  sus  estados,  á  donde  llegó  después  de  haber  hecho  escala  en 
»]\rallorca.  Reclamaban  su  presencia  en  Aragón  asuntos  de  gran  im- 
»portancia  que  ocuparon  todo  su  azaroso  reinado.  Antes  de  partir  de 
»la  isla,  había  encargado  su  gobierno  á  un  caballero  valenciano  11a- 
»mado  Pedro  de  Lesbia». 

Tres  hechos  indícanse  en  este  contexto,  que  necesitan  de  vindica- 
ción; y  porque  en  ello  hállase  interesada  mi  patria  peciueña,  me  he 
propuesto  aprovechar  esta  oportunidad  para  defender  su  verdadera 
Historia. 

1."  ¿Cuándo  Alfonso  III  salió  de  Menorca  después  de  haber  logra- 
do su  conquista? 

2."    Al  dirigirse  á  Barcelona  ¿pasó  por  ^Mallorca? 

3.°    ¿A  quien  dejó  encargado  el  gobierno  de  la  isla? 

Antes  de  que  el  erudito  é  infatigable  escritor  menorquín,  Dr.  Don 
Cosme  Parpal  y  Marcjués,  realizara  las  numerosísimas  investigaciones 
(lue  debidas  á  su  actividad  y  constancia,  ha  conseguido  en  el  antiguo 
Archivo  de  la  Corona  de  Aragón,  y  cuando  se  ignoraba  el  mes  en  que 
Alfonso  salió  de  Menorca  para  regresar  á  Cataluña,  bien  podía  enton- 
ces tolerarse  se  escribiera  que  «á  últimos  de  Febrero  ó  á  principios  de 
Marzo  se  embarcó  desde  el  puerto  de  Cindadela  para  sus  estados»; 
pero  decirlo  ahora,  y  reproducirlo  hoy,  tomando  ese  dato  de  historia- 
dores que  no  tuvieron  noticia  exacta  acerca  del  mes  en  que  se  ausentó 
de  la  isla,  fuera  un  verdadero  anacronismo,  toda  vez  que  se  sabe  ya 
en  la  actualidad  de  una  manera  cierta  que  aquel  Monarca  se  encon- 
traba todavía  en  Cindadela  en  los  primeros  días  de  ]\Iarzo.  Indudables 
datos  son  de  esto  mismo  los  documentos  en  ([ue  fundo  mi  aserción. 

Fechada  en  Cindadela  está  la  Real  Orden  expedida  por  Alfonso  á 
primero  de  Marzo  concediendo  unas  casas  y  un  huerto  á  Sor  Inés  Ri- 
quelme  y  Sor  María  con  la  obligación  de  residir  en  la  expresada  villa 
algunas  religiosas  del  monasterio  de  Santa  Clara  de  Mallorca  (1). 


(1)     A.  C.  A.  Reg.  61,  fol.  159,  v.° 

28 


í'òl       MEMORIA  SOBRE  LA  ISLA  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SIGLO  XIII 

De  primero  de  Marzo  es  La  Real  orden,  dada  también  en  Cindade- 
la, mediante  la  que  el  rey  Alfonso  hizo  donación  á  los  Franciscanos 
de  Barcelona  y  Palma  de  algunas  heredades,  libres  de  todo  grava- 
men, con  la  sola  condición  de  construir  un  convento  y  establecer  resi- 
dencia personal  en  Cindadela  algunos  de  los  frailes  de  San  Fran- 
cisco (1). 

Con  igual  fecha  de  primero  de  Marzo  expidió  el  JMonarca,  hallán- 
dose en  Cindadela,  una  orden  en  ([ue  mandaba  á  Pedro  de  Lebia 
asignara  una  heredad  en  la  isla  á  los  Mercedarios  valencianos  (2),  y 
otra  orden  en  el  mismo  día  concediendo  á  Guillermo  de  Villalonga  y 
á  otro  fraile  de  dicho  convento,  unas  casas  y  una  mezquita  situadas 
en  Cindadela,  con  la  obligación  de  instalar  en  elhi  una  residencia  (3). 

A  más  de  los  decretos  que  el  rey  Alfonso  firmó  en  Cindadela,  tam- 
bién en  primero  de  Marzo,  para  hacer  los  nombramientos  de  Goberna- 
dor de  la  isla.  Procurador  real  y  Tesorero  regio,  con  fecha  5  del  mismo 
mes  expidió  otros  dos,  el  primero  concediendo  varias  casas  de  Cinda- 
dela á  los  Dominicos  de  Malloi'ca,  con  la  obligación  de  fundar  una  resi- 
dencia en  la  isla  (4),  y  el  segundo  haciendo  donación  de  otras  casas 
situadas  en  dicha  villa  á  un  convento  de  religiosas  Agustinas  (5).  For- 
zosamente tuvo  que  permanecer  Alfonso  III  en  31enorca  hasta  el  día  5 
de  Marzo,  por  cuya  razón  no  pudo  embarcarse  á  últimos  de  Febrero, 
como  algunos  historiadores  lian  venido  afirmándolo.  Desde  Cindadela 
se  dirigió  á  Cataluña  sin  pasar  por  Mallorca,  sosteniendo  lo  contrario 
el  autor  de  la  aludida  Historia  de  Menorca;  y  la  prueba  incontestable 
de  (.[ue  no  regresó  á  Barcelona  por  la  Balear  mayor,  hállase  en  la  car- 
ta que  desde  dicha  ciudad  escribió  en  20  de  Marzo  á  la  Universidad 
mallorquina,  excusándose  de  no  haberlo  hecho  y  rogando  al  propio 
tiempo  á  sus  prohombres  armasen  tres  galeras  par;i  la  defensa  de  las 
islas  ((■)). 

Era  lo  propio  que  Alfonso  al  ausentarse  de  Slenorca,  para  su  orga- 
nización política  y  civil,  dejara  cstal)lecido  en  ella  un  gobierno  en 
completa  armonía  con  el  de  las  demás  partes  del  Estado  á  que  había 
sido  anexionada,  noml)rando  un  lugarteniente  que  debía  representarle 
y  gobernar  la  isla.  Conformes  en  esto  los  escritores  que  de  [Menorca  se 
han  ocupado,  incluso  el  autor  de  la  indicada  Historia,  no  dudaron  en 
afirmar  que  el  agraciado  con  tan  honrosa  distinción  fué  el  valenciano 
Pedro  de  Lebia  ó  Libiano.  Y  no  obstante,  nada  más  inexacto;  porque 
Pedro  de  Lebia  jamás  llegó  á  ser  gobernador  de  Menorca.  Otro  cargo, 
y  no  el  de  representante  del  Monarca,  desempeñó  en  la  isla;  era  el  de 
Procurador  real,  para  el  que  le  nombró  Alfonso  en  primero  de  IMarzo, 


(1)  A.  C.  A.  Rog.  64,  fol.  1G;5,  v." 

(2)  A.  C.  A.  Rcg.  70,  fol.  6G,  v.° 

(3)  A.  C.  A.  Reg.  64,  fol.  IGO,  v.° 

(4)  A.  C.  A.  Reg.  64,  fol.  160,  v.^ 

(5)  A.  C.  A.  Reg.  64,  fol.  161,  v.'^ 

(6)  A.  C.  A.  Reg.  64,  fol.  195. 


SEBASTIÁN'    VIVES,    PlütO.  435 

hallándose  todavía  en  Cindadela.  (Dat.  Civitella  /údendas  martii),  con 
facultad  de  poder  distribuir  las  tierras  (|ue  el  Rey  liabía  adciuirido  por 
derecho  de  conquista,  y  la  obligación  de  efectuar  este  reparto  con  la 
intervención,  de  consüio  et  assensu,  del  que  fuese  gobernador  (1),  cuya 
cláusula  viene  á  demostrar  que  el  Gobernador  era  una  persona  distin- 
ta de  Pedro  de  Lebia,  y  éste  no  ejercía  aquel  cargo. 

Quien  desempeñó  por  primera  vez  la  lugartenencia  de  Alfonso  en 
Menorca,  fué  Pedro  (4arcés  de  Nuz,  nombrado  por  el  Rey  en  primero 
de  Marzo  Gobernador  de  la  isla  (2),  al  propio  tiempo  que,  en  igual 
fecha,  extenüió  el  nombramiento  de  Procurador  real  á  favor  de  Pedro 
de  Lebia.  Del  mismo  Real  Decreto,  mediante  el  cual  se  nombró  á  Gar- 
cés Gobernador,  no  sólo  se  desprende  que  estalla  encargado  de  la 
defensa  y  custodia  de  toda  la  isla,  sí  que  también  hallábase  revestido 
de  la  autoridad  civil  y  militar,  y  hasta  del  poder  judicial  (et  cognoscn- 
tis  de  causis  tan  civilibus  quam  crimiaalibus),  aunque  restringido  este 
último  por  el  derecho  de  apelación  concedido  á  los  litigantes  y  proce- 
sados (quod  da  procesibus  vestris  et  a  scntentiis  quas  tuleritis  j^ossit  ad 
nos  appellari) .  A  Pedro  Garcés  de  Nuz  substituyo  Pedro  de  Deu  en 
1288  (3). 

El  título  de  Procurador  real  no  llevaba  anejo  el  de  Tesorero  regio, 
toda  vez  que  este  cargo,  por  la  ausencia  de  Arnaldo  de  Bastida  que  lo 
ejercía,  pasó  á  desempeñarlo,  como  lugarteniente  suyo,  Guillermo  Pérez 
de  Vilafreser,  lo  que  el  Monarca  notificó  á  sus  oficiales  en  primero  de 
3Iarzo  de  1287  (4). 

AI  terminar  la  presente  relación  del  estado  de  Menorca  durante  el 
siglo  XIII  en  el  orden  civil,  conviene  hacer  constar  que  esta  isla,  desde 
el  primer  momento  de  ser  conquistada,  quedó  ya  incorporada  al  Reino 
de  Aragón,  pasando  á  habitarla  poco  tiempo  después  ciudadanos  de 
esta  monarquía.  No  pudo  ser  mucha  la  diferencia  entre  las  leyes  gene- 
rales del  Estado  y  las  particulares  de  Menorca,  por  cuanto  Alfonso  al 
dictarlas  procuró  inspirarse  en  los  preceptos  jurídicos  ([ue  entonces 
regían  á  ^Mallorca,  de  cuya  región  entró  á  formar  parte  la  Balear  me- 
nor, siguiendo  su  suerte  cuando  á  Jaime  II  le  fué  restituido  su  trono. 
También  se  comprende  que  al  Monarca  vencedor  no  le  sería  posible 
ordenar  inmediatamente  después  de  la  Conquista  la  trascendental  dis- 
posición (lue  dictó  desde  Huesca  el  15  de  Agosto  de  1287  concediendo 
á  los  habitantes  de  Menorca  las  mismas  leyes,  privilegios,  gracias, 
usos  y  costumbres  de  los  de  Mallorca,  y  afirmando  á  la  vez  que  jamás 
separaría  de  la  Corona  de  Aragón  la  isla  que  había  conquistado  (5), 
declaración  que  más  tarde  fué  solemnemente  confirmada  por  Jaime  11 
de  Aragón  el  día  8  de  Agosto  de  1291  (6). 

Reg.  64,  fol.  15-1. 
Reg.  64,  fol.  162. 
Reg'.  78,  fol.  37. 
Reg.  71,  fol.  25. 
Reg.  75,  fol.  25,  v.°  y  26. 
A.  Reg.  192,  fol.  22  y  22,  v.» 


(1) 

A.  C.  A 

(2) 

A.  C.  A, 

(3) 

A.  C.  A 

(4) 

A.  C.  A. 

(5) 

A.  C.  A. 

(6) 

A.  C.  A, 

436       MEMORIA  SOBRE  LA  ISLA  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SIGLO  XIII 


PARTE  SEGUNDA 
Estado  de  la  isla  de  ]\Iekorca  dueante  el  siglo  XIII 

EN   EL   ORDEN   RELIGIOSO 

Cuando  á  principios  del  siglo  v  residían  en  la  Balear  menor  des- 
cendientes de  aquel  pueblo  ingrato  que  crucificó  en  la  cumbre  delGól- 
gota  á  nuestro  divino  Redentor,  aparece  ya  gobernada  por  un  Prelado 
celoso,  cual  era  Severo,  que  logró  maravillosas  conversiones  al  Cris- 
tianismo mediante  las  sagradas  reliquias  del  protomártir  San  Esteban. 

Algunos  años  después  otro  obispo,  llamado  Macario,  apacentaba 
como  Pastor  solícito  aquella  reducida  porción  de  la  grey  de  Cristo, 
habiendo  merecido  en  premio  de  la  fortaleza  de  su  fe  y  del  paternal 
cuidado  con  que  dirigía  á  sus  diocesanos,  ser  perseguido  en  el  año  484 
por  el  vandálico  rey  Hunnerico,  y  según  el  parecer  de  varios  historia- 
dores, acabar  sus  días  en  el  ostracismo. 

De  otro  Prelado  hace  mención  un  acta  notarial  por  él  suscrita  en  el 
año  1135,  cuya  circunstancia  con  la  de  haber  estampado  su  nombre 
como  «Obispo  de  Menorca»  al  pié  de  ese  documento,  viene  á  demos- 
trar que  en  aquella  época  no  sólo  existía  en  la  isla  la  sede  episcopal, 
sino  que  se  hallaba  ocupada  por  un  obispo  propio  que  se  titulaba  Gar- 
vino,  obispo  de  Menorca. 

Por  más  que  de  toda  esa  serie  de  ocho  siglos  únicamente  se  conoz- 
can tres  Prelados,  como  que  durante  tan  largo  período  de  tiempo  hubo 
siempre  cristianos  en  la  isla  que  profesaron  su  religión,  con  harto  fun- 
damento puede  presumirse  que  aquel  rebaño,  aunque  reducido,  no 
carecería  de  Pastor,  y  si  durante  esa  época  no  lo  tuvo  propio  en  algu- 
nas ocasiones,  por  no  ser  entonces  considerada  ]\Ienorca  como  obispa- 
do, sin  embargo  no  dejó  de  estar  sujeta  á  prelados  de  diócesis  distintas, 
lo  que  confirma  y  robustece  la  creencia  de  que  continuó  la  residencia 
de  cristianos  en  la  isla. 

Aunque  escasísimas  las  noticias  que  de  ese  período  han  llegado 
hasta  nosotros  con  respecto  á  Menorca,  ignorándose  asimismo  en  qué 
tiempo  los  árabes  se  apoderaron  de  las  Baleares,  bien  puede  suponerse 
que  á  fines  del  siglo  ix  estuvieron  en  poder  de  cristianos,  á  menos  que 
se  diga  que  los  musulmanes  toleraban  en  ellas  la  cristiandad  y  el  cle- 
ro, por  cuanto  en  virtud  de  dos  Bulas  pontificias,  una  del  Papa  For- 
moso  que  se  juzga  del  año  891  y  otra  de  fecha  algo  posterior  del  Papa 
Romano,  que  viene  áser  una  confirmación  de  la  primera,  fueron  some- 
tidas estas  islas  al  Obispo  de  Gerona. 

Más  tarde  la  Iglesia  de  Menorca  con  la  Balear  mayor  quedó  sujeta 
á  la  Sede  episcopal  de  Barcelona,  mediante  carta  de  donación  expedi- 
da en  1058^  por  mandato  de  Halí,  hijo  de  Mugehid,  Duque  de  la  ciudad 
de  Denia  y  de  las  islas  Baleares,  cuya  donación  hecha  al  Prelado  é 
Iglesia  barcinonense  es  admitida  por  los  autores  más  críticos  de  nues- 


SE15ASTIÁN    VIVES,    PBRO.  437 

tra  España  (1).  Aún  bajo  la  dominación  sarracena  había  también  cris- 
tianos en  ^lenorca,  cjuienes  profesaron  por  algún  tiempo  su  religión  en 
completa  libertad,  rigiéndose  según  sus  leyes  y  costumbres  y  satisfa- 
ciendo un  tributo  más  ó  menos  crecido  á  sus  dominadores,  conforme 
eran  las  necesidades  que  éstos  experimentaban. 

Después  de  conquistada  Mallorca  y  cuando  ya  tremolaron  las  barras 
de  Aragón  en  las  almenas  de  la  ciudad  de  Palma,  tuvo  lugar  la  sumi- 
sión de  Menorca  sarracena,  que  por  espacio  de  medio  siglo  florecii) 
tranquila  y  próspera  bien  que  tributaria  del  Rey  de  Aragón.  Al  expe- 
dir Jaime  I  un  real  despacho  el  11  de  Agosto  de  1258,  concediendo 
permiso  á  A.  de  Bezers  para  fabricar  vino  con  uva  producida  en  tierra 
menorcjuina,  le  autorizó  para  venderlo  á  cristianos  y  sarracenos,  lo 
que  revela  la  existencia  de  cristianos  en  la  isla  antes  de  su  deñnitiva 
conquista,  y  lo  demuestra  también  un  testamento  otorgado  en  Mallorca 
por  Valentín  Ses-Torres  á  31  de  Octubre  de  1268  en  poder  de  Jaime  de 
Marina,  notario,  y  publicado  á  14  de  Mayo  de  1273,  del  cual  se  des- 
prende que  durante  la  dominación  árabe  había  en  la  isla  algunas 
iglesias,  entre  ellas  las  de  Santa  María  de  Menorca,  San  Martín,  Santa 
María  de  Fonsadella,  Santa  María  de  Villa-Ordeorum  y  San  Cristóbal, 
habiendo  legado  el  testador  á  la  primera  una  púrpura  de  setenta  suel- 
dos, y  cinco  sueldos  á  cada  una  de  las  demás  mencionadas  iglesias  (2). 

Conquistada  posteriormente  Menorca  en  1287  por  Alfonso  III  de 
Aragón,  adquirió  desde  luego  gran  desarrollo  en  la  isla  la  Religión 
cristiana  con  las  fundaciones  piadosas  y  la  de  tres  Capellanías  de 
Patronato  real,  qne  fueron  debidas  al  interés  con  que  velaba  el  joven 
Monarca  por  la  cultura  y  moralidad  del  pueblo  menorquín.  Deseando 
Alfonso  que  sus  nuevos  vasallos  participaran  de  los  beneficios  que  las 
Ordenes  religiosas  otorgan  á  los  habitantes  de  ciudades  y  pueblos  don- 
de se  establecen,  concedió  al  Monasterio  de  Santa  Clara  de  Mallorca 
una  heredad  el  2!>  de  Febrero  de  1287  (3),  haciendo  danaeión  además, 
el  1°  de  Marzo  del  mismo  año,  de  unas  casas  y  un  huerto  de  Cindadela 
á  las  religiosas  sor  Inés  Riquelme  y  sor  María,  con  la  obligación  de 
residir  en  la  referida  villa  algunas  monjas  de  dicho  Instituto  (4).  Y  en 
una  orden  dada  por  el  Rey  en  Valencia  el  2(»  de  Enero  de  1289  se  cita 
ya  como  existente  en  Cindadela  el  expresado  monasterio,  al  conceder- 


(1)  Entre  estos  autores  fig'urau  el  P.  Mariana,  Lib.  VI,  cap.  2;  Piza, 
Lib.  II,  cap.  32;  el  cardenal  Aguirre,  tom.  IV,  de  los  Concilios  de  España, 
y  el  P.  Florez,  tom.  VII,  pág.  314  de  la  España  Sagrada. 

(2)  La  copia  de  este  testamento,  según  dice  el  Dr.  Juan  Ramis  en  el 
Apéndice  de  su  obra  Extracto  del  Pariatje,  procede  del  Hermano  Ramón 
Calafat  que  vivía  en  el  convento  de  Padres  Franciscanos  de  la  ciudad  de 
Palma,  cuya  copia  había  sacado  el  mismo  religioso  de  la  disposición  testa- 
mentaria original  de  Valentín  Ses-Torres,  que  encontió  en  uno  de  los  Archi- 
vos de  Mallorca. 

(3)  A.  C.  A.  Reg.  70,  fol.  64,  v.° 

(4)  A.  C.  A.  Reg.  64,  fol.  159,  v;° 


438       MEMORIA  SOBRE  LA  ISLA  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SIGLO  XIII 

le  una  alquería  en  el  término  de  Artuig,  ó  zona  del  Sur(l).  cuya  here- 
dad, por  lo  que  he  visto  en  documentos  del  Archivo  de  este  convento 
de  Santa  Clara,  es  la  que  dividida  hoy  en  dos  se  denominan  <•  Lloch  de 
Monjes»  y  «Lloch  de  Monjetas». 

Otro  convento  se  fundó  en  Cindadela  á  raíz  de  la  conquista  de  la 
isla.  Al  efecto,  en  1.°  de  Marzo  de  1287  concedió  Alfonso  á  los  guar- 
dianes de  los  frailes  menores  de  San  Francisco  de  Barcelona  y  Mallor- 
ca algunas  fincas  consistentes  en  un  huerto  que  se  llamaba  del  arráez 
y  unas  casas  contiguas  libres  de  todo  gravamen,  con  la  única  condi- 
ción de  construir  un  convento  é  iglesia  y  establecer  residencia  perso- 
nal en  Cindadela  algunos  de  los  religiosos  Franciscanos  (2).  Induda- 
blemente existía  ya  este  convento  en  1294,  según  el  testimonio  del 
P.  Fr.  Andrés  Noguera  (3),  quien  copia  literalmente  el  epitafio  de  un 
caballero,  G.  P.  de  Villafreserio,  que  falleció  el  28  de  Junio  de  dicho 
año  1294  y  fué  enterrado  en  la  iglesia  de  la  referida  Orden.  Aiin  puede 
sostenerse  que,  si  no  en  el  mismo  año  de  la  conquista,  al  menos  en  el 
siguiente,  los  Franciscanos  tomaron  posesión  de  sus  heredades  que  ya 
tenían  en  su  poder  en  1290,  como  se  desprende  de  la  concesión  hecha 
á  las  Clarisas,  pasando  algunos  religiosos  á  Cindadela  para  fundar  su 
nuevo  convento  y  residir  en  él,  conforme  estaba  expresamente  man- 
dado por  el  Rey. 

Como  el  pensamiento  de  Alfonso  fué  que  se  estableciera  en  jMenorca 
el  mayor  número  posible  de  Ordenes  religiosas,  de  ahí  que  con  la  mis- 
ma fecha  de  1.**  de  Marzo  de  1287  expidió  tres  reales  despachos,  uno 
mandando  á  Pedro  de  Lebia  que  asignase  á  los  Mercedarios  valencia- 
nos una  heredad  (4),  otro  concediendo  á  Guillermo  de  Villalonga  y 
P.  de  Mauro,  frailes  de  dicho  convento,  unas  casas  y  una  mezquita 
situadas  en  Cindadela,  con  obligación  de  establecer  residencia  en  esta 
villa  (5),  mientras  que  por  el  tercero  hizo  donación  á  Fr.  Felipe  de 
Claramonte,  de  la  Orden  de  San  Antonio  de  Viana,  de  varias  propie- 
dades á  condición  de  fijar  residencia  en  la  isla  algunos  religiosos  de 
esta  Orden  (G).  Prescindiendo  de  si  fueron  dos  ó  uno  solo  los  conventos 
de  la  Merced  fundados  en  Menorca,  lo  cierto  es  que  de  escasísima  uti- 
lidad resultaron  para  los  menorquines  las  antedichas  donaciones,  toda 
vez  (jue  los  Mercedarios  salieron  de  la  isla  después  del  convenio  cele- 
brado en  1295  entre  el  Rey  de  Francia,  su  hermano  Carlos  y  el  Rey  de 
Sicilia  por  una  parte  y  Jaime  II  de  Aragón  por  otra,  quien  se  compro- 
metió á  devolver  á  su  tío  Jaime  II  de  JMallorca  las  islas  Baleares,  con- 
siderándose nulas  desde  aquella  fecha  cuantas  concesiones  habían 
hecho  Alfonso  III  y  Jaime  II  de  Aragón,  cuyos  religiosos  de  la  Orden 


(1)  A.  C.  A.  Rcg.  78,  fol.  35. 

(2)  A.  C.  A.  Reg.  U,  fol.  163,  v° 

(3)  Crónica  de  los  Conventos  Franciscanos  de  las  Baleares. 

(4)  A.  C.  A.  Reg.  70,  fol.  66,  v.» 

(5)  A.  C.  A.  Reg.  64,  fol.  160,  v." 

(6)  A.  C.  A,  Reg.  61,  fol.  161. 


SEBASTIÁN    VIVES,    l'ltUO.  4;)9 

Mercedaria,  procedentes  unos  de  Barcelona  y  otros  de  Valencia,  es  de 
creer  abandonarían  IMenorca  (luizás  por  temor  á  (jue  las  heredades  (lue 
se  les  había  concedido  volvieran  á  ser  del  Patrimonio  Keal,  y  sabido 
es  también  (lue  los  Antoninos,  á  pesar  de  la  espléndida  donaci(3n  que 
el  rey  Alfonso  les  hiciera,  dejaron  de  cumplir  la  condición  de  fijar 
residencia  en  la  isla,  no  habiendo  fundado  hasta  el  año  1700  su  con- 
vento en  el  oratorio  público  de  Santa  Rosalía,  extramuros  de  Cin- 
dadela. 

Obligado  por  la  premura  del  tiempo  á  omitir  otras  donaciones,  como 
la  que  hizo  el  Rey  á  los  Trinitarios  de  Mallorca  que  debían  fundar  en 
Cindadela,  á  más  de  un  convento  un  Hospital  i)ara  pobres  y  pereg-ri- 
nos,  c|ue  ya  estaba  en  vías  de  construcción  á  raíz  de  la  contiuista, 
según  se  desprende  de  la  Real  orden  dada  el  10  de  Mayo  de  1287  (1); 
la  concedida  á  los  Dominicos  también  de  Mallorca  con  la  obligación 
de  residir  en  la  Balear  menor  algunos  frailes  predicadores,  no  cons- 
tando si  se  cumplió  esta  condición  estipulada,  y  la  de  xmas  casas  cedi- 
das á  un  convento  de  monjas  Agustinas,  sin  que  pueda  precisarse  si 
estas  religiosas  hermitañas  residían  en  Manresa  ó  Menorca,  aunque  me 
inclino  á  creer  que  sería  un  convento  establecido  en  esta  isla  (2),  voy 
á  ocuparme  ahora  de  una  obra  realizada  por  Alfonso  III,  obra  de  inte- 
rés que  he  considerado  siempre  como  primera  base  ó  punto  de  partida 
para  la  organización  que  en  días  no  lejanos  había  de  darse  al  Cristia- 
nismo en  ]\Ienorca  con  la  publicación  del  «Pariatje»  ó  arreglo  de  las 
parroquias. 

Hallábase  el  joven  Monarca  en  Valencia,  cuando  el  23  de  Enero  de 
1288  (?,)  dio  orden  á  Pedro  de  Lebia,  su  Procurador,  de  erigir  en  3íe- 
norca  tres  Capellanías  de  Patronato  real,  una  en  Cindadela,  otra  en 
Santa  Águeda  y  la  tercera  en  Mahón,  y  dotarlas  con  la  correspondien- 
te asignación  de  las  rentas  reales  de  la  isila,  con  la  obligación  de  cele- 
brar sus  obtentores  el  santo  sacriftcio  de  la  ]\Iisa  en  los  templos  en  (jue 
dichas  Capellanías  serían  fundadas,  reservándose  el  Soberano  el  dere- 
cho de  presentación  y  nombramiento  de  los  presbíteros  que  en  lo  suce- 
sivo habían  de  poseerlas.  La  Capellanía  de  Cindadela,  erigida  en  la 


(1)  A.  C.  A.  Reg.  10,  fol.  113. 

(2)  Fundo  mi  opinión  en  que  á  priueipios  del  siglo  v  existia  ya  cu  Cin- 
dadela un  convento  de  Agustinos,  y  no  fuera  extraño  que  lo  hubiese  tam- 
bién de  religiosas  do  la  misma  Orden,  toda  vez  ((ue  el  obispo  Severo  hace 
mención  en  su  «Carta»  (418)  de  una  monja  que  tuvo  cierta  revelación  entre 
los  primeros  siicesos  maravillosos  que  entonces  acontecieron  en  Maiión.  Aun- 
que el  P.  Jordán  sea  de  parecer  ([Uo  esas  religiosas  ermitañas  se  fueron 
cuando  pasaron  á  Menorca  los  árabes,  no  deja  de  ser  una  prueba  de  que  di- 
chas monjas  existían  en  la  isla  durante  los  últimos  años  de  la  dominación 
sarracena,  el  testamento  ya  citado  de  Valentín  Ses-Torres,  del  cual  se  intie- 
re  había  en  aípiella  época  algunas  iglesias  en  Menorca,  entre  ellas  la  de  San 
Cristóbal,  nombre  del  convento  al  que  Alfonso  III  hizo  la  donación  para  las 
religiosas  Agustinas. 

(3)  A.  C.  A.  Reg.  78,  fol.  35,  v.° 


•440       MEMORIA  SOBRE  LA  ISLA  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SIGLO  XIII 

iglesia  de  Santa  María,  es  muy  probable  fuera  el  beneficio  que  en  20 
del  referido  mes  y  año  Alfonso  concedió  á  Arnaldo  de  Sarriano  y  que, 
refundido  poco  tiempo  después  en  la  Pabordía  posteriormente  creada, 
poseyó  luego  el  mismo  Sarriano.  á  quien  ya  en  calidad  de  Prepósito 
de  Menorca  se  le  hizo  cesión  el  I»  de  Mayo  de  1290  de  todas  las  mezqui- 
tas y  cementerios,  no  sólo  de  Cindadela,  sí  que  también  de  toda  la 
isla(l).  Por  fallecimiento  de  Arnaldo  nombró  Jaime  II  el  1.°  de  Marzo 
de  1292  (2)  para  obtener  la  Pabordía,  al  canónigo  de  Barcelona  Gui- 
llermo de  Villanova,  á  quien  fueron  traspasados  todos  los  derechos  de 
(jue  disfrutó  el  difunto,  conceciéndole  á  la  vez  las  mezquitas  y  cemen- 
terios que  pertenecieron  á  los  sarracenos,  del  mismo  modo  como  Alfon- 
so III  había  hecho  esta  cesión  al  primer  Paborde. 

La  segunda  Capellanía  se  fundó  en  Santa  Águeda,  y  precisamente 
debió  ser  en  la  iglesia  ó  ermita  que  existía  en  la  antigua  fortaleza  («et 
alteram  in  ccclesia  sánete  agathe  castri  majoris  ínsula  minorice»).  De 
Real  Patronato  era  esta  Capellanía,  como  las  otras  dos  creadas  por 
Alfonso,  según  lo  indican  las  Keales  Ordenes  de  7  de  j\layo  de  1518  y 
K)  de  i\Iarzo  de  1G20,  á  cuyo  ol)tentor,  al  (pie  llamaban  vulgarmente 
Rector,  contribuía  el  Real  Patrimonio  cada  año  veinte  y  cinco  Libras, 
moneda  mallorquina,  por  la  única  obligaci(')u  (|ue  tuvo  de  celebrar 
por  sí,  ó  por  otro,  el  Santo  Sacrificio  del  Altar  en  dicha  iglesia  el  día 
de  su  Titular.  Poseía  además  esta  capellanía  de  Santa  Águeda  una 
porción  de  monte,  que  por  disposición  del  mismo  Real  Patrimonio  fué 
posteriormente  enajenada,  para  ser  derretida  en  su  día,  como  otros 
muchos  bienes  de  la  Iglesia,  en  la  fragua  de  una  mal  entendida  Eco- 
nomía política.  Y  la  tercera  Capellanía  fundada  en  el  castillo  de 
Mahón  («et  alteram  in  castrum  portu  de  maho»)  no  es  fácil  poderse 
saber  de  un  modo  definitivo  en  qué  iglesia  fué  erigida.  Dice  Carbonell 
que  Alfonso  «feu  edificar  altra  eglesia  axi  mateix  sots  invocatio'de  la 
gloriosa  mare  de  Deu  en  lattre  cap  de  la  ylla  dins  lo  castell  é  vila  de 
Mahó»;  y  lo  cierto  es  que  Jaime  II,  sucesor  de  Alfonso,  en  20  de 
]\IcXyo  de  1294  (3).  dio  autorización  á  los  habitantes  del  castillo  y  tér- 
mino de  Mahón,  para  que  en  un  patio  existente  dentro  del  mismo  cas- 
tillo pudieran  levantar  un  templo  á  mayor  gloria  de  Dios  y  de  la 
Virgen,  el  cual  bien  pudiera  haber  sido  base  del  (]ue  ocupa  actual- 
mente la  iglesia  parroiiuial  de  Santa  I\lan'a,  sieiulo  lo  más  probable 
que  la  Capellanía  creada  por  Alfonso  en  Mahón  se  estableciera  en  un 
principio  de  una  manera  provisional  en  alguna  capilla,  pasando  luego 
al  templo  nuevamente  edificado.  Tampoco  fuera  extraño  que  esta 
Capellanía  quedara  en  su  día  refundida  en  la  Rectoría  de  Mahón, 
puesto  ([ue  Jaime  III  de  Mallorca,  al  publicar  el  «Pariatje»,  la  declaró 
de  Patronato  Real,  reservando  su  provisión  para  sí  y  sus  sucesores. 

Por  espacio  de  unos  siete  años,  después  de  conquistada  la  isla, 


(1)  A.  C.  A.  Reg  23,  foI.41,  v.° 

(2)  A.  C.  A.  Reg-.  192,  fol.  16. 

(3)  A.  C.  A.  Reg.  194,  fol.  11,  v.' 


SEBASTIÁN    VIVKS,    l'liKO.  441 

estuvieron  los  cristianos  menoniuines  en  lo  esi)iritual  conu»  una  fami- 
lia sin  padre,  eomo  un  rebaño  sin  pastor.  Ya  á  raiz  de  la  conipüsta 
fué  solicitada  la  jefatura  de  la  Balear  menor  por  el  Prelado  de  Mallor- 
ca y  su  Cabildo  en  carta  dirigida  á  Alfonso  III,  á  la  cual  contestó  el 
Key  desde  Cindadela  el  17  de  Febrero  de  1287  que  se  procedería  con- 
forme á  razón  y  derecho  en  la  expuesta  pretcnsión  acerca  la  jurisdic- 
ción que  deseaban  tener  sobre  Menorca  (i).  A  esa  anómala,  situación 
puso  término  el  Papa  Bonifacio  VIH  en  su  Bula  de  I."  de  Julio  de 
12!)5,  conñriendo  al  que  era  á  la  sazón  Obispo  de  ]\Iallorca,  1).  Poncc 
Jardín,  y  á  sus  Icg'ítimos  sucesores  el  poder  espiritual  sobre  los  líeles 
de  la  isla  recién  con(iuistada  á  los  moros.  Bien  se  comprende  que,  una 
vez  sujeta  á  la  jurisdicción  de  los  Prelados  de  su  hermana  mayor, 
dieran  éstos  sus  providencias  y  tomasen  las  convenientes  disposicio- 
nes para  la  propagación  y  fomento  de  la  religión  cristiana  entre  los 
menorquines,  y  (jue  guiados  por  un  celo  verdaderamente  apostólico 
fundaran  iglesias  é  instituyeran  curatos,  obrando  de  acuerdo  con  (Uii- 
llermo  de  Villanova,  á  ([uien  Jaime  II  había  nomljrado  ya  Prepósito 
de  la  isla. 

A  los  doce  años  de  su  pontificado  entró  I).  Poncc  á  gobernar  la 
grey  menorquina;  y  por  los  relevantes  servicios  que  ])restó  á  mi  patria 
pequeña,  no  menos  (jue  por  su  ciencia  y  virtudes  que  le  hicieron  digno 
de  ceñir  la  mitra  episcopal,  como  hijo  de  Menorca,  me  considero  en  el 
deber  de  rendir  aquí  un  justo  tributo  de  admiración  á  tan  esclarecido 
Príncipe  de  la  Iglesia.  No  consta  á  (juién  delegaría  sus  facultades  para 
el  gobierno  de  la  isla  de  Menorca;  y  por  más  que  D.  Antonio  Furió, 
en  su  Episcopológico  Mayoricense,  diga  que  se  ignora  también  dónde 
terminó  su  mortal  carrera  y  el  sitio  en  que  fué  sepultado,  antes  de 
concluir  esta  Memoria,  tratándose  de  un  Obispo  que  durante  los  últi- 
mos cinco  años  del  siglo  xiri  fué  cariñoso  Padre  y  vigilantísimo  Pas- 
tor de  estos  isleños,  expondré  brevemente  los  datos  poco  ha  adquiri- 
dos concernientes  á  este  Prelado. 

Hallábase  D.  Ponce  muy  delicado  de  sakul;,  cuando  pasó  á  la  ciu- 
dad de  Tortosa,  do  cuya  diócesis  era  entonces  Obispo  su  hermano  don 
Arnaldo  de  Jardín,  habiéndose  retirado  luego  á  la  casa  de  Bitem  per- 
teneciente desde  muy  antiguo  á  los  Prelados  de  Tortosa,  para  ver  si 
allí  podría  restablecerse.  Entretanto  seguía  en  Bitem  D.  Ponce,  nom- 
bró Coadjutor  para  gobernar  la  diócesis  de  Mallorca  á  su  hermano 
D.  Arnaldo,  quien  fué  allá  y  permaneció  algún  tiempo,  dando  acerta- 
dísimas disposiciones  para  el  gobierno  de  aquella  iglesia.  Así  es,  que 
en  el  Archivo  de  la  Catedral  de  Mallorca  se  conservan  no  sólo  algunos 
documentos  autorizados  por  D.  Arnaldo,  sí  (lue  también  la  misma 
comunicación  que  D.  Ponce  dirigió  á  aquel  Cabildo,  participándohí 
haber  designado  por  Coadjutor  á  su  hermano  el  Prelado  de  Tortosa. 
Continuando  en  Bitem  el  Obispo  de  Mallorca  Sr.  Jardín  falleció  en 


(1)    A.  C.  A.  Reg.  70,  fol.  52. 


442       MEMORIA  SOBRE  LA  I.SI,A  DE  MENORCA  DURANTE  EL  SIGLO  XIII 

1303,  cuyo  cadáver  fué  trasladado  á  la  ciudad  de  Palma,  siendo  sepul- 
tado en  la  capilla  de  Santa  Catalina  de  aquella  Catedral  (1). 

Del  estado  en  que  se  hallaba  el  Cristianismo  en  Menorca  á  últimos 
del  siglo  XIII  y  principios  del  xiv  vino  á  dar  razón  cumplida  el  Pariat- 
je  ó  arreglo  definitivo  ([we  publicó  en  1330  á  19  de  ^larzo  Jaime  III, 
aun  no  salido  de  su  memoria.  Como  primada  de  las  iglesias  de  la  isla 
descollaba  la  de  Santa  ]\Iaría  de  Cindadela,  donde  el  [Monarca  creó  un 
Paborde  que  ejerciera  jurisdicción  sobre  el  clero  menorquín  y  fieles, 
visitase  las  parroquias  liajo  la  dependencia  del  Obispo  de  Mallorca  y 
acudiese  cada  dos  años  á  los  Sínodos  de  la  diócesis.  Le  asignó  por 
habitación  unas  casas  contiguas  al  templo,  por  propiedad  la  aUjuería 
de  «Binimay»  que  tomó  después  el  nombre  de  «Pabordía»  y  por  dota- 
ción anual  ciento  veinte  y  cinco  libras,  con  obligación  de  sostener  dos 
presbíteros  y  dos  clérigos  menores  adictos  al  culto,  además  de  otro 
sacerdote  beneficiado  con  quince  libras  de  renta,  á  manera  de  vicario 
perpetito,  encargado  de  celebrai'  ]\Iisa  domingos  y  fiestas  en  la  capilla 
de  «Cuniola»  recien  erigida  dentro  del  propio  término  de  la  matriz 
hacia  la  parte  del  Norte.  Al  Rector  de  la  iglesia  de  ^lahón.  que  pone 
en  segundo  lugar  después  de  la  de  Cindadela,  señala  treinta  y  cinco 
libras  al  año  y  (juince  al  teniente  que  debía  ayudarle  en  el  servicio  de 
ella  y  decir  ]Misa  todos  los  viernes  en  la  capilla  sufragánea  de  ;^^u- 
suptá. 

Cinco  eran,  además  de  las  dos  expresadas,  las  parroquias  de  la 
isla;  la  de  San  Juan  Evangelista  en  la  alquería  de  «IMonastrell»,  no  lejos 
de  Ciudadela,  la  misma  (]ue  se  llamó  poco  más  tarde  de  San  Juan  de 
«Artuig»,  y  que  cambiada  su  advocación  con  la  del  Bautista  perma- 
nece como  devoto  santuario;  la  de  San  Bartolomé  «á  la  Fraría», 
correspondiente  á  la  del  mismo  titular  en  Ferrerías:  la  de  Santa  Eula- 
lia en  «Yalor»  (Alayor);  la  de  Santa  Cruz  de  «Lloriac»  en  el  término 
(juc  se  dice  ahora  de  [Mercadal  y  en  el  pue]>lo  de  este  misuío  nomljre 
la  capilla  de  San  Narciso  con  [Misa  todos  los  jueves;  y  la  de  San 
Lorenzo  de  «Binixems»  al  este  de  Alayor  en  el  término  de  «Fanárig», 
con  su  aneja  de  San  Salvador,  en  la  (lue  se  ofrecía  los  sábados  el  santo 
sacrificio.  í]n  treinta  libras  hallábanse  dotadas  las  cinco,  entrando  en 
aquellas  los  derechos  de  estola,  Ínterin  se  les  aseguraba  igual  canti- 
dad sobre  los  diezmos  y  primicias,  y  alrededor  de  la  casa  rectoral 
poseían  unas  dos  cuarteras  de  tierra,  destinadas  á  huerto  y  viña. 

He  concluido.  Pero  antes  de  dejar  la  pluma,  paréeeme  muy  justo 
elevar  el  corazón  á  üios  y  darle  gracias  por  haberse  dignado  escoger 
á  Jaime  I  para  con(|UÍstar  las  Baleares,  haciendo  tributaria  á  Menorca 
y  (lue  los  sectarios  de  Mahoma  v[ue  la  habitaban  le  reconocieran  como 
Rey  y  Señor.  Así  logró  este  [Monarca,  al  que  la  Historia  distingue  con 


(1)     Kpiscopológ-ico  (lo  la  Santa  la'losia  do  Tortosa,   dado  á  luz  en  1896 
por  el  iu.signo  anticuario  M.  I.  Dv.  I).  Ramón  O'c-alleghan,  Canónigo  Docto- 


ral de  dicha  Iglesia. 


V  SEBASTIÁN   VIVES,    I'RllO.  44.) 

el  dictado  de  «Conquistador»,  asentar  la  i)rimcra  piedra  sobre  la  (|ue 
había  de  levantarse  más  tarde  en  las  dos  islas  hermanas  el  magnifico 
y  grandioso  edificio  de  la  civilización  cristiana. 

¡Gloria,  pues,    loor  y  gloria  al  Monarca  (jue  sui)o  engarzar  tan 
inapreciable  joya  á  la  Corona  de  Aragón! 

Sebastián  Vives,  Pbro. 


Un  documento  inédito  de  D.  Jaime  el  Conquistador 


La  concesión  á  la  Sede  barcelonesa 
de  las  iglesias  de  Mallorca,  Menorca,  Ibíza,  Denia  y  Orihuela 


Casi  todos  los  historiadores,  al  hablar  de  la  conquista  de  Mallorca, 
consignan  que  al  regresar  Don  Jaime  de  su  afortunada  empresa,  hul)0 
de  resolverse  una  grave  cuesti<3n,  la  de  la  provisicjn  del  Obispado  de 
Mallorca,  al  cual  el  Obispo  de  Barcelona  alegaba  tener  derecho,  como 
extensión  de  su  territorio,  en  virtud  según  dicen  de  concesión  que  á  su 
iglesia  había  hecho  Mujehid,  señor  moro  de  Denia,  ratificada  por  el 
hijo  de  este  Aly,  concesión  que  fué  confirmada,  en  el  acta  de  la  con- 
sagración de  la  Catedral  de  Barcelona,  por  el  Metropolitano  Tarraco- 
nense, y  los  demás  Prelados  que  á  este  acto  solemne  concurrieron. 

Extraño  les  parece  sin  embargo  á  algunos,  que  este  antiguo  privi- 
legio, aun  añadiéndole  otras  remotas  confirmaciones,  fuera  el  funda- 
mento único  de  las  pretensiones  del  Obispo  barcelonés  y  la  razón  de 
los  extraordinarios  derechos  ciue  sobre  el  Obispado  de  Mallorca  pre- 
tendía, pero,  no  habiendo  encontrado  en  sus  investigaciones  otro  algu- 
no, (puedan  sin  saber  explicarse  cómo  por  solo  ello  podía  pretender 
D.  Berenguer  de  Palou,  á  la  sazón  Obispo  de  Barcelona,  agregar  Ma- 
llorca á  su  territorio,  que  se  sometiera  la  cuestión  á  un  Tribunal  como 
el  que  parece  se  constituyó  píira  fallar  la  cuestión  de  Poblet,  y  que 
éste  resolviera  que  si  bien  Mallorca  debía  tener  Obispo  propio,  salvo 
el  primero  que  lo  nombraría  el  Rey,  los  demás  serían  elegidos  por  el 
Obispo  y  Capítulo  de  Barcelona,  escogiendo  la  persona  entre  los  indi- 
viduos de  este  Obispado,  y  sólo  á  falta  de  ellos  entre  los  mismos  del 
clero  de  Mallorca;  novedad  extraordinaria  en  la  disciplina  de  aquel 
tiempo,  y  derechos  qne  á  no  haber  para  ellos  fundamento  especialísi- 


JOSÉ   DE   PEUAY   Y    MAUCII  445 

mo,  se  han  atrevido  muclios  á  calificar  de  exliorbitantes.  Ello,  y  que 
el  Sumo  Pontífice  ni  aun  sicjuiera  por  una  sola  vez  aprobara  el  nom- 
bramiento hecho  por  Don  Jaime,  les  hace  suponer  algún  derecho  incon- 
trovertible á  favor  de  la  iglesia  de  Barcelona,  pero  desconociéndolo, 
se  limitan,  los  que  estudian  á  fondo  la  cuestión,  á  espresarlo  así  espe- 
rando que  con  el  tiempo  se  desculjra  la  razón  de  los  grandes  privile- 
gios que  reclamaba  á  su  favor  el  Prelado  barcelonés. 

Así,  comenzando  por  los  autores  modernos,  vemos  (jue  Bofarull,  en 
su  Historia  crítica  de  Cataluña,  nos  dice  que,  cuando  la  conquista  de 
Mallorca,  hubo  necesidad  de  nombrar  para  aquella  isla  un  Obispo,  y 
con  tal  motivo  tuvieron  la  pretensión  bien  fundada,  el  de  Barcelona 
y  su  Cabildo,  de  considerar  como  suyo  el  nuevo  Obispado,  en  virtud  de 
la  antigua  cesión  hecha  por  Aly  que  señoreaba  Denia  y  las  Baleares; 
pero  atendiendo  á  la  importancia  de  la  nueva  Sedo,  cedieron  de  su 
derecho  los  eclesiásticos  barceloneses  á  favor  del  Key  y  como  mejor 
medio  al  cabo  se  recurrió  á  la  autoi'idad  del  Romano  Pontífice.  Sea  de 
esto  lo  que  fuere,  añade,  consta  por  las  cartas  del  mismo  Rey  que  el 
primer  nombrado  fué  Bernardo,  Abad  de  San  Felíu  de  Guíxols. 

Bofarull,  como  se  ve,  no  se  detiene  cu  el  asunto,  pero  con  aquel 
«sea  de  esto  loque  fuese»  indica  bien  claramente  tan  notable  crítico, 
que  no  encontró  dato  cierto  de  la  solución  del  confiicto,  y  lo  que  más 
interesa  para  nuestro  objeto,  acerca  del  fundamento  de  las  pretensio- 
nes del  Prelado  de  Barcelona  por  lo  cual  admitió  lo  de  la  donación  de 
Aly,  valiendo  por  lo  que  valiera. 

Balaguer,  en  su  «Historia  de  Cataluña»,  después  de  referir  el  re- 
greso de  Don  Jaime  á  Cataluña  y  su  llegada  á  Tarragona  donde  fué 
recibido  en  triunfo,  añade.  Todo  el  clero  y  el  pueblo  le  salieron  al  en- 
cuentro con  cruces  y  pendones,  y  recibieron  con  grande  alborozo  al 
Rey  vencedor,  dando  gracias  y  bendiciendo  á  Dios  que  le  restituyera 
á  su  pueblo  con  tan  insigne  victoria.  Consta,  por  las  memorias  de  Po-. 
blet,  que  fué  también  á  este  monasterio  á  dar  gracias  á  la  Virgen,  y 
permaneció  en  él  hasta  el  9  de  Noviembre,  siendo  en  este  punto  donde 
en  conferencias  con  varios  prelados  comenzaron  á  suscitarse  dificul- 
tades sobre  la  creación  del  obispado  de  IMallorca.  Púsolas  principal- 
mente la  iglesia  de  Barcelona,  que  pretendía  tener  jurisdicción  sobre 
las  de  la  isla  por  donación  que  le  otorgara  Aly,  señor  de  Denra  y  de 
Mallorca;  pero,  interviniendo  como  arbitros  los  abades  de  Poblet  y  de 
Santas  Creus,  acordóse  la  erección  ó  más  bien  restauración  de  la  silla 
episcopal  de  Mallorca,  dejando  la  elección  del  primer  prelado  al  arbi- 
trio del  monarca,  y  la  de  los  sucesivos  al  Obispo  y  Cabildo  de  Barcelo- 
na, con  obligación  de  nombrarle  del  seno  de  aquella  iglesia  mientras 
fuese  posible,  condición  que  no  llegó  á  cumplirse  por  sobrado  exorbi- 
tante. El  designado  por  el  Rey  para  la  nueva  mitra  en  1232,  fué  Ber- 
nardo, Abad  de  San  Felíu  de  Guíxols,  y  en  1235,  por  muerte  ó  renuncia 
de  éste  lo  fué  el  Paborde  de  Tarragona,  Ferrer  de  Santmartí,  más 
tarde  Obispo  de  Valencia,  pero  el  primero  que  en  propiedad  la  obtuvo 
en  1238,  fué  Raimundo  de  Torruella,  de  quien  se  asegura  sin  bastante 


iW>  UN   DOCUMENTO   INÉDITO    DE   D.    JAIME    EL   CONQUISTADOR 

fundamento  que  fué  religioso  Dominico  y  hermano  de  Bernardo  de 
Santa  Eugenia  (1). 

Balaguer  en  esta  forma  da  por  bueno  que  la  única  base,  de  las 
pretensiones  de  D.  Berenguer  de  Palou  á  ser  Obispo  de  Mallorca,  era 
la  concesión  de  Aly,  y  asimismo  desconoce  toda  otra. 

Un  autor  de  «Historia  eclesiástica»,  D.  Vicente  Lafuente,  trae  la 
noticia  del  conflicto,  pero  profundizando  más  en  su  solución,  se  entera 
de  que  ni  aun  lo  que  al  parecer  se  convino  en  Poblet  reduciendo  en  algo 
las  pretensiones  del  Prelado  Barcelonés,  se  cumplió,  pues  el  Romano 
Pontífice  se  reservó  la  provisión  de  aquella  Sede  no  admitiendo  el 
nombramiento  hecho  por  Don  Jaime,  cosa  verdaderamente  extraordi- 
naria en  aquellos  momentos  en  que  éste  acababa  de  conquistar  un 
reino  para  la  cristiandad.  Disputaban  el  derecho  á  la  iglesia  de  Ma- 
llorca, nos  dice,  el  Arzobispo  de  Tarragona  y  el  Obispo  de  Barcelona. 
Don  Jaime  había  elegido  Obispo  presentándolo  á  la  Santa  Sede  (1232) 
juntamente  con  la  carta  dotal  de  la  nueva  iglesia;  pero  el  Papa  la 
consideró  insuficiente,  y  se  arrogó  el  derecho  de  nombrar  entre  tanto 
que  se  dirimía  aquel  litigio:  después  esta  medida  transitoria  pasó  á  ser 
permanente.  Algi'in  motivo  secreto  debió  haber  en  ello  que  todavía  no 
es  conocido. 

Furió,  tratadista  particular  de  la  historia  de  la  iglesia  mallorquina, 
refiere  en  su  Episcopologio,  que,  concjuistado  el  Reino  y  señaladas 
espléndidas  rentas  á  su  iglesia,  no  vaciló  el  Sumo  Pontífice  en  expedir- 
sus  Bulas  para  el  restablecimiento  del  Obispado  de  Mallorca,  y  en  su 
consecuencia  el  Rey  nombró  para  ocupar  la  sede  Episcopal,  áD.  Fray 
Pedro  Bernardo,  Abad  bendito  (sic)  del  monasterio  cisterciense  de  San 
Felíu  de  Guíxols,  sito  en  el  Principado  de  Cataluña,  cuya  elección 
quedó  sin  efecto,  ni  tampoco  le  tuvo  el  nombramiento  hecho  posterior- 
mente en  la  persona  de  D.  Ferrer  de  San  Martí,  Paborde  de  la  Metro- 
politana de  Tarragona,  según  consta  de  un  real  despacho  fechado  en 
Monzón  á  3  de  las  Idus  de  Octubre  del  año  123G.  Sin  duda  fracasarían, 
añade,  dichas  presentaciones  por  las  dificultades  que  se  suscitaron 
entre  el  Rey,  el  Obispo  y  Cabildo  de  la  Catedral  de  Barcelona.  Estos 
pretendían  que  la  iglesia  de  Mallorca,  no  podía  tener  Obispo  particu- 
lar, por  la  donación  que  de  la  misma  hizo  á  la  de  Santa  Cruz  (2),  Halí, 
duque  de  DeniaySeñor  de  las  islas  Baleares  (3).  El  monarca  alegaba, 


(1)  Prescindimos  de  hacer  observar  las  equivocaciones  históricas  que 
contiene  cuanto  dice  Balaguer  acerca  del  nombramiento  de  Obispos  de  Ma- 
llorca, pues  no  interesa  en  este  momento,  más  adelante  hablaremos  de  ello; 

(2)  La  Catedral  de  Bai'celona,  que  era  la  iglesia  de  la  Santa  Cruz,  como 
la  ciudad  era  la  ciudad  de  la  Santa  Cruz,  en  prueba  de  lo  cual  ambas  usa- 
ban la  Santa  Cruz  como  sello.  La  (l!atedral  se  llamó  con  el  tiempo  de  Santa 
Cruz  y  Santa  Eulalia,  conservando,  empero,  la  Cruz  como  sello,  la  Ciudad 
añadió  á  la  Santa  Cruz  las  barras  de  los  Condes  barceloneses. 

(3)  La  ponemos  por  nota,  copiándola  del  mismo,  para  que  la  tenga  á  la 
vista  el  lector:  En  nombre  de  Dios  Todopoderoso.  Yo  Hall,  duque  de  Dcnia 
y  de  las  islas  Baleares,  hijo  de  Muxehith,  duque  que  fué  de  dicha  ciudad,  de 


JOSÉ   DK   PKRAV   Y    MARCH  447 

sigue  tliciciulo,  (|ue  siendo  Mallorca  tierra  separada  del  contiiieute  y 
metrópoli  de  las  demás  islas  de  su  archipiélago,  no  debía  carecer  de 
pastor,  cual  contienda  puso  al  Rey  en  la  precisión  de  citar  para  el  día 
de  Todos  los  Santos,  en  el  monasterio  de  Poblet  del  orden  cisterciense, 
al  Obisi)o  de  Barcelona  y  á  los  prelados  de  Tarragona,  para  ventilar 
el  negocio.  Después  de  los  más  fuertes  debates,  en  los  (^ue  cada  una  de 
las  partes  contrincantes  alegaron  las  razones  y  derecho  que  les  asis- 
tía, resolvieron  de  común  acuerdo  fiar  la  decisión  de  aquella  cuestión 
importante  al  juicio  arbitral  de  varones  sabios  y  entendidos  en  la  ma- 
teria. Fueron  al  efecto  nombrados  el  Abad  del  mencionado  monasterio 
por  parte  del  Rey,  y  por  la  del  Obispo  y  Cabildo  fué  elegido  el  Abad  de 
Santas  Creus,  monasterio  también  cisterciense,  y  ambos  de  nombradía 
en  todo  el  litoral  del  i)rincipado  de  C-ataluña.  El  fallo  de  los  dos  jueces 
compromisarios  fué  á  favor  de  la  pretensión  del  monarca;  pues  en  él 
se  acordó  (pie  Mallorca  tuviese  Oljispo  propio,  (jue  el  primero  que  so 
nombrase  i)ara  acjuella  digniilad  fuese  presentado  por  el  soberano,  y 
que  en  las  vacantes  subsecuentes  la  obción  de  proveerlas  estuviese  de 
parte  del  obispo  de  Barcelona,  debiendo  ser  el  candidato  de  su  gremio 
ó  del  de  la  catedral  de  Mallorca.  Sin  embargo  de  que  el  laudo  ó  sen- 
tencia arbitral  favorecía  las  pretensiones  de  Don  Jaime,  concluye,  éste 
al  parecer  prescindió  del  acuerdo  de  los  compromisarios,  nombrando 
en  primer  Obispo  de  esta  diócesis  á  D.  Ramón  de  Torrella,  que  no  era 
miembro  del  Cabildo  de  Barcelona,  y  que  en  lo  sucesivo  tampoco  lo 
fueron  los  nuevamente  electos,  sin  intervenir  aquella  corporación. 

Lo  que  ignora  Furió,  quien  también  sólo  conoce  la  donación  de 
Aly,  es  que  la  controversia  y  probable  arbitríije,  si  es  que  lo  hubo, 
ocurrió  en  1230,  y  que  el  monarca  no  eligió  por  Obispo  de  Mallorca  á 
Bernartlo,  Abad  de  San  Felíu  de  (ïuíxols,  hasta  12o2  y  que  por  elhi 
esta  elección  mal  podía  quedar  sin  efecto  por  las  pretensiones  del 
Prelado  barcelonés  y  por  aquel  laudo,  pues  éste  de  existir  concedía 
por  aquella  vez  derecho  de  nombramiento  al  Rey.  Igualmente  ignora, 
como  Balaguer,  que  el  Prepósito  de  Tarragona  Ferrer  de  Pallares  y 


consoutimifuto  de  uiis  hijos  y  deiiiás  ismaelitas,  grandes  de  mi  palacio,  eii 
treg'o  y  doy  á  la  Sede  de  Santa  Cruz  de  Santa  Eulalia  de  Barcelona  y  á 
Gilabevto  su  prelado,  todas  his  iglesias,  y  el  obispado  de  nuestro  reino  que 
hay  en  las  islas  Baleares  y  en  la  ciudad  de  Denia,  para  que  de  aquí  adelan- 
te queden  i)erpetuamente  debajo  de  la  diócesis  de  la  dicha  ciudad  de  Barce- 
lona, y  (pie  todos  los  clérigos  presbíteros  y  diocesanos  que  moren  en  los 
dichos  lugares,  desde  el  muuor  hasta  el  mayor,  y  desdo  el  niño  hasta  el 
viejo,  lio  se  atrevan  desde  este  día  adelante  pedir  á  ningún  obispo,  ni  orden 
alguno,  ni  la  consagración  del  crisma,  ni  el  servicio  de  cuahpiier  cargo 
eclesiástico,  sino  al  obispo  de  Barcelona  ó  a  quien  él  lo  encomendare.  Y  si 
alguno  (lo  qiie  Dios  no  quiera)  procurare  con  temerario  atrevimiento  anular 
ó  romper  esto  privilegio,  vengan  sobre  él  la  ira  del  Rey  del  cielo,  y  quede 
del  todo  fuera  de  toda  ley,  y  sin  embar^'o  do  ello,  ([uede  después  este  instru- 
mento estable  y  tirme  por  todos  los  siglos.  —  Hizoso  esta  carta  de  donación 
en  la  ciudad  de  Denia  en  el  año  1058. 


448  UN    DOCUMENTO   INÉDITO    DE   D.    JAIME   El.    CONQUISTADOR 

110  de  San  Jlartí,  no  fué  nombrado  por  el  Rey  Obispo  de  Mallorca  en 
sustitución  de  Bernardo,  sino  por  el  Papa,  comisario  para  que  arre- 
glase lo  tocante  al  culto  divino  en  Mallorca,  mientras  no  se  nom- 
brase para  la  misma  Obispo.  Así  consta  para  Bernardo  por  la  Caria 
dotationis  ecclesiae  maioricensis ,  en  el  cartoral  de  la  propia  iglesia, 
que  copia  en  apéndice  Villanueva,  y  para  Ferrer  de  Pallares  del  Res- 
cripto Pontificio  dado  en  Perusa  en  los  III  idus  de  Enero  de  1235,  que 
obra  original  en  el  Archivo  de  la  Catedral  de  Mallorca,  y  en  las  dona- 
ciones que  le  hicieron  muchos  para  aumento  de  dote  de  esta  iglesia, 
entre  otros  el  infante  Don  Perlro,  en  17  do  Noviembre  de  1235.  No 
prescindió  pues  Don  Jaime  del  acuerdo  de  los  compromisarios  si 
lo  hubo,  nombrando  á  D.  Ramón  de  Torrella  (1),  prescindió  de  él 
nombrando  áD.  Bernardo  de  San  Felíu,  y  sea  por  esto,  sea  porque  el 
Sumo  Pontífice  creía  que  ni  aún  el  primer  obispo  debía  ser  nombrado 
por  el  Rey,  se  reservó  para  sí,  terminando  la  cuestión,  el  nombramien- 
to, hasta  que  estudiados  por  él  mismo  los  derechos  del  Obispo  de  Bar- 
celona y  de  otros  pretendientes,  pudiera  resolver  en  definitiva  (2). 
Buena  pruel)a  de  que  el  derecho  del  de  Barcelona  y  quizás  de  algún 
otro  eran  de  una  importancia  tan  extraordinaria  que  ni  aún  por  la  pri- 
mera vez  quiso  el  Pontífice,  sin  estudiar  detenidamente  el  asunto,  que 
prosperase  el  nombramiento  del  Rey,  lo  que  sería  todavía  más  grave 
si  hubiese  habido  la  transacción  que  se  supone  concediendo,  por  lo  me- 
nos el  primer  nombramiento,  al  Rey. 

El  más  erudito  Villanueva,  en  su  viaje  literario,  después  de  probar- 
nos que  no  sólo  el  Obispo  de  Barcelona  sino  también  el  de  Gerona 
tenían  derechos  tradicionales  sobre  el  Obispado  de  ^Mallorca,  nos  relata 
como  habían  tratado  de  hacerlos  efectivos,  sobre  todo  el  de  Barcelona, 
tomando  parte  en  cuantas  expediciones  se  intentaban  para  obtener  la 
posesión  de  aquellas  islas,  como  ocurrió  principalmente  cuando  el 
Conde  de  Barcelona  Ramón  Berenguer  III,  de  acuerdo  con  los  Pisanos 
aprestó  aquella  grande  expedición  que  refiere  el  P.  M.  Flórez  y  de 
cuyo  feliz  éxito  presenta  el  autor  que  nos  ocupa  un  nuevo  testimonio 
la  Bula  del  Papa  Pascual  II,  dirigida  al  mismo  Príncipe  en  el  año 
lllC)  (Archivo  real  de  Barcelona),  en  la  cual,  antes  de  expresar  como 
admitía  al  Conde  y  á  sus  Estados  bajo  la  protección  de  la  Sede  Apos- 
tólica con  el  censo  anuo  de  treinta  morabatines,  alaba  mucho  su  celo 
en  atender  la  Religión  cristiana  en  Mallorca  con  las  siguientes  pala- 
bras: Non  parvum.  enim  tuae  nohilitati  ineritum.  labor  Ule  concüiavit , 
quo  por  finni  longitudinetn  in  Balcnribus,  insulis  contra  hostes  cJiris- 


(1)  En  el  supuesto  de  (luo  lo  nombrara  oí  Roy,  lo  ([ue  no  es  cierto  ya 
(¡ue  fué  sin  duda  el  nombrado  por  los  obispos  de  Gerona  y  Urgel  ou  virtud 
de  comisión  que  les  dio  el  Sumo  Pontifico  para  ello  una  vez  que  se  hubiera 
aumentado  la  dotación  do  la  iglesia  que  completó  Ferrer  de  Pallares. 

(2)  Así  consta  dol  Roscripto  de  Gregorio  IX  datado  on  Romaá  «II  Kalen- 
das  Angustí  Pont,  nostri  auno  VI»  (1235)  original  en  ol  Ai  chivo  do  la  Cate- 
dral de  Mallorca. 


JOSÉ  DE   I'KRAY   T   MARÍ'II  441) 

tiani  populi  desiídasti.  Cui  tno  iuoi'umque  consortium.  f/lorioso  pre- 
cinctui  Omnipotens  Deus  gloriosam,  de  hostihus  suis  cictoriam  confe- 
rre  dignatus  est,  de  las  que  se  infiere  que  la  expedición  duró  un 
año  entero  y  que  fué  feliz,  como  en  verdad  lo  fué;  porque  ya  qu(í 
no  se  consiguió  sacar  á  Mallorca  de  manos  de  los  moros,  á  lo  me- 
nos se  quebrantó  su  poder,  hasta  ol  punto  de  quedar  feudatarios  del 
Conde.  Sólo  fué  esta  empresa  desgraciada,  nos  dice,  para  el  Obispo  de 
Barcelona  Ramón  Guillem,  que  murió  en  esta  isla  de  Mallorca  en 
uno  de  los  encuentros  con  los  moros,  á  donde  con  otros  prelados  y 
nobles  acudió  como  el  más  interesado  en  recobrar  el  territorio  que 
reputaba  sujeto  á  su  jurisdicción,  ratificando  estos  derechos,  defen- 
didos á  costa  de  sangre,  el  Papa  Alejandro  III  en  la  Bula  con- 
firmatoria de  las  posesiones  de  la  iglesia  de  Barcelona,  la  cual  diri- 
gió en  11()9  al  Obispo  Guillermo  de  Torroja,  en  la  (jue  cuenta  entre 
ellas  las  islas  Baleares:  In  iure,  dice,  praefatae  ecclesiae  confirmamus 
intra  maris  spafium  ínsulas  duos,  Maioricam  et  Minoricam,  sicut  an- 
tiquis  temporibus  eandem  ecclesiam  constat  tenuisse. 

Así  las  cosas  llega  el  momento  de  la  conquista  felizmente  realizada 
por  Don  Jaime,  y  siendo  cosa  sabida  de  todos,  sigue  diciendo  Villa- 
nueva,  que  cuando  se  restauraron  las  iglesias  de  la  corona  de  Aragón, 
ó  se  unieron  á  sus  metrópolis  antiguas^  ó  fueron  agregadas  á  otras 
nuevas,  conforme  aconsejaban  las  circunstancias  y  según  el  estado  que 
tenían  las  relaciones  de  nuestros  Reyes  con  la  Silla  Apostólica,  de  tal 
modo  que  la  metrópoli  de  Tarragona,  á  poco  más  de  un  siglo  de  su 
restauración,  se  vio  otra  vez  en  posesión  de  su  provincia,  casi  tan 
entera  como  la  tenía  al  tiempo  de  la  invasión  de  los  árabes,  con  la 
añadidura  de  la  iglesia  de  Valencia,  que  en  lo  antiguo  pertenecía  á 
Toledo;  se  da  el  caso  de  que  sólo  la  iglesia  de  Mallorca  se  eximió  de 
esta  regla  general,  no  reconociendo  desde  el  momento  de  su  restaura- 
ción al  metropolitano  de  Tarragona  ni  á  otro  alguno  hasta  que  se  eri- 
gió la  provincia,  separada  de  Valencia  en  1492,  quedando  en  todos 
estos  263  años  sujeta  inmediatamente  á  la  Silla  Apostólica,  de  quien 
recibía  la  confirmación  y  consagración  de  los  obispos,  aún  de  los  que 
ella  misma  se  elegía. 

Mas  ¿qué  causas,  se  pregunta,  pudieron  producir  esta  novedad?  ¿Ni 
cómo  era  posible  que  el  rey  Don  Jaime,  que  en  estas  materias  era  tan 
celoso,  consintiese  que  una  iglesia,  cuya  restauración  les  costaba  tan 
caro,  quedase  separada  de  la  metrópoli  de  sus  estados?  ¿Ni  cómo  el  Papa 
Gregorio  IX,  que  apreciaba  tanto  los  servicios  hechos  á  la  cristiandad 
por  aquel  Monarca,  que  sólo  por  complacerle  agregó  á  Tarragona  la 
nueva  iglesia  de  Valencia,  separándola  de  su  antigua  provincia,  y  esto 
ocho  años  después  de  la  conquista  de  Mallorca;  ahora  que  le  vé  en 
los  principios  de  sus  empresas  contra  los  moros,  separa  esta  isla 
de  la  jurisdicción  eclesiástica  de  su  reino  y  parece  oponérsele  en 
todos  sus  deseos,  hasta  el  punto  de  no  confirmar  por  obispo  al  primero 
que  le  presentó? 

Ve  Villanueva  como  la  causa  probable  de  esta  solución  extraordi- 

29 


450  UN   DOCUMENTO   INÉDITO    DE   D.    JAIME   EL    CONQUISTADOR 

naria  los  derechos  del  Prelado  de  Barcelona  contradichos  por  el  Key, 
y  el  deseo  del  Sumo  Pontífice  de  conciliar  intereses  tan  encontrados, 
para  lo  cual  aplaza  primero  el  nombramiento  alegando  no  estar  la 
Iglesia  de  Mallorca  suficientemente  dotada  (1),  y  reserva  luego  para  sí 
la  provisión  de  la  nueva  sede;  duda  de  la  veracidad  de  la  concordia 
de  que  da  cuenta  D'Achery  en  su  Spicilegium,  extrañando  que  ni  el 
original,  ni  sus  copias  le  viniesen  jamás  á  la  mano,  y  se  pregunta 
¿cuáles  serían  los  derechos  del  Prelado  Barcelonés?  que  se  le  al- 
canza debieron  ser  grandes.  Porque  realmente  no  se  comprende  que 
fundtido  en  menos  derechos  tradicionales  y  en  confirmaciones  remo- 
tas, cuando  se  apreció  la  importancia  de  los  territorios  conquistados, 
pretendiese  aún  el  Barcelonés  ser  Obispo  propio  de  todos  ellos,  es- 
tando, como  estaban  separados  por  el  mar  de  su  Diócesis;  y  se  queda 
como  todos  los  autores,  sin  saber  cuáles  eran  las  causas  de  que 
se  diesen  tanta  importancia  á  sus  pretensiones,  enfrente  de  las  que  á 
primera  vista  parecen  más  legítimas,  más  racionales  y  más  lógicas  del 
Rey,  en  el  sentido  de  restaurar  en  Mallorca  un  Obispado  aparte,  suje- 
to, como  sufragáneo,  á  la  Metrópoli  de  sus  Estados. 

Piferrer  (2)  no  conoce  otro  derecho  á  favor  del  Prelado  Barcelonés, 
que  la  concesión  de  los  Reyes  moros,  de  Denia  y  Baleares,  ó  la  confir- 
mación de  Alejandro  III,  y  así  nos  dice. 

El  intrépido  y  sagaz  Mudjehid  concedió  al  Obispo  barcelonés  Gis- 
labertd  que  fuesen  de  su  diócesis  todas  las  iglesias  de  las  Baleares  y 
de  Denia,  que  ninguno  de  sus  vasallos  cristianos  recibiese  las  sagradas 
órdenes  sino  del  Obispo  de  Barcelona,  que  sólo  éste  pudiese  consagrar  el 
crisma,  y  dedicar  los  templos;  y  en  1058  su  hijo  y  sucesor  Aly  confirmó 
aquel  extraordinario  privilegio,  ilustre  pruebade  la  humanidad  de  aque- 
llos primitivos  conquistadores.  Cuanta  fuese  esta,  claro  lo  dice  la  perma- 
nencia de  cristianos  en  la  isla,  aun  cuando  las  hostilidades  que  entre 
los  moros  baleares  y  los  españoles  reinaban,  habían  de  ensañar  á  los 
dueños  de  las  islas  contra  los  correligionarios  de  los  que  tan  fiera- 
mente les  hacían  sentir  el  rigor  de  sus  espadas.  Pero,  sea  dicho  en 
honor  de  la  verdad,  los  cristianos,  realizada  la  grande  expedición  de 
los  písanos  y  catalanes,  sin  duda  no  se  atrevieron  aprobar  hasta  don- 
de llegaría  la  tolerancia  de  los  moros,  sino  que  desampararían  la  isla 
cuando  se  reembarcaron  las  tropas;  y  aunque  el  papa  Alejandro  III 
en  bula  de  27  de  Mayo  de  1169,  confirmó  al  Obispo  de  Barcelona 
D.  (luillén  de  Torroja,  entre  otras  cosas,  la  jurisdicción  en  las  dos 
islas  de  Mallorca  y  Menorca,  más  que  á  la  posesión  real  referíase  qui- 
zás al  derecho  adquirido  por  la  iglesia  barcelonesa,  para  que  lo  hicie- 
se valer  cuando  la  total  expulsión  de  los  sarracenos  de  las  Baleares: 


(1)  Así  consta  de  la  comisión  conferida  á  Ferrer  de  Pallares,  do  que  ya 
hemos  hablado  al  comentar  a  Furió. 

(2)  Recuerdos  y  Bellezas  de  España:  Mallorca,  1812. 

Cuadrado  viene  á  decir  lo  mismo  en  sus  notas  á  Masillo,  el  cual.  como, 
los  demás  cronistas,  nc  se  detiene  en  este  suceso. 


JOSÉ   Dlí  l'ERAY   Y   MARCH  451 

empresa  ú  que  jamás  renunciaron  los  sucesores  de  D.  Ramón  Beren- 
guer el  (irande,  y  que  en  vida  de  D.  (íuillén  de  Torroja  estuvo  á  pun- 
to de  llevar  á  cabo  el  rey  D.  Alfonso  el  Casto  (1). 


(1)  Solamente  para  precisar  las  cosas,  añadiremos,  que  la  concesión  es 
indudablemente  de  Aly,  llamado  Ikbalo-de-Saulali,  y  no  de  su  padre  Mo- 
cheid-edim-ben-Abdalá,  y  do  fecha  reducida  á  nuestra  cuenta  de  26  Diciem- 
bre de  1056,  siguiendo  la  opinión  del  muy  concienzudo  v  erudito  Chabás  en 
FA  Archivo,  T.  I,  n.»  48,  págs.  377,  378  y  379. 

El  que  fuese  donación  de  Mocheid,  y  confirmación  de  Aly  lo  deducen  los 
autores  del  Acta  de  consag-ración  do  la  Catedral  de  Barcelona,  en  que  se  dice 
según  el  libro  I  de  antigüedades  de  la  misma.  Notitiae  plurimorum  tam  ius- 
tantium  quam  posterorum  tradero  satagdmus  qualiter  superno  opitulante  nu- 
mine  Sedes  Santao  Crucis  Santaoque  Eulaliae  Barchinonensis  auno  dominico 
incarnationis  quiuíiuagesimo  octavo  post  millesimum,  insistentivus  glorio- 
sissimi  praesulis  ejusdem  sedis  Gislaberti  intercessibus,  insularum  Balea- 
riam  clericatus  atque  ordinum  necnon  url^is  Deniae  adepta  est  donun.  Dex 
qiioque  paedictae  urbis  Deniae,  dum  viveret,  nomine  Mudjehid,  interventu 
jam  dicti  Pontificis,  revocavit  atque  subdidit  Ínsulas  praeli  batas  Baleares, 
quas  nunc  vulgo  Majoretas  et  Minoretas  vocant,  sub  jure  et  diócesi  Santae 
príiefatae  sedis  Barchinonensis,  statuens  ac  jubens  ut  omnis  clerirorum  gra- 
dus  in  praedictis  degens  insulis  á  nullo  pontificum  auderet  oxpetere  ordinem 
alicujus  clericatus  ñeque  sacia  chrismatis  unctionen  vel  confectionem  ñeque 
Ecclesiae  dedicationem  ñeque  ullius  clericatus  cultum  aliquem,  excepto  an- 
tistete  Barchinonensi.  Hujus  itaqiie  largitionis  filias  praedictiducis  Mugehid 
astructor  atque  imitator,  nomine  Hali,  dedit  ac  subdidit  omnes  Ecclesias  et 
episcopatum  proef  atarum  insularum  et  praedictae  urbis  Deniae  juri  et  diócesi 
Sanctae  Sedis  Barchinonensis,  eodem  videlicet  modo  quo  genitor  suus  Mu- 
g'ehid,  precatu  praénominati  Pontificis,  impertivit  universa  hace  sedi  praelo- 
cutae.  Inpertitionis  autem  predictarum  Ecclesiarum  et  episcopatus  earundem 
historia  digna  cognitu  ita  se  habet:  In  Del  omnipotentis  nomine.  Ego  Hali, 
Dux  ui-bis  Denie  et  insularum  Belearium  Mugehid  jam  dictae  iirbis  olim  Du' 
cis  proles,  assensu  filiorum  meorum  et  ceterorum  Ismaelitarum  in  meo  pala. 
tio  majorum  centrado,  at  quae  largior  sedi  Sanctae  Crucis  Sanctaeque  Eu- 
latiae  Barchinonensis  et  praedicto  praesuli  omnes  Ecclesias  et  episcopatum 
regni  nostri  quao  sunt  in  insulis  Balearibus  et  in  urbe  Denia,  utperpetim  ab 
iuceps  maneant  sub  diócesi  predictae  urbis  Barchinonensis  et  ut  omnes  ele- 
rici,  presbyteri  et  diaconi  in  iocis  praefatis  commorantes,  a  minimo  usque 
ad  máximum,  a  puero  usque  ad  senem  ab  hodierno  die  et  tempere  minime 
couentur  despocere  ab  aliquó  Pontificum  ullius  ordinationem  clericatus,  ñe- 
que chrismatis  sacri  cofectionem,  neqiie  cultum  aliquem  ullius  clericatus  nisi 
ab  Episcopo  Rarchinonensí  aut  ab  ipso  cui  ille  praeceperit.  Si  aliquis,  quod 
absit,  hoc  largitionis  donum  improbo  nisu  adnullare  vel  diurumpere,  conatus 
fuerit,  caelestis  Regis  iram  incurrat,  et  ab  omni  lege  penitus  exors  fiat;  et 
postmodum  hoc  maneat  indiscussum  atque  firmum  omne  per  aevum.  Facta 
carta  donationis  VII  kalendas  Januarii,  anuo  proescripto,  apud  urbem  De- 
niam,  jussu  Hali  et  assensu  filiorum  Suorum  majorumque  suorum  inferius 
corroboratorum. — Raimbaldus  Archiepiscopus  sedis  Arelatensis  subscripsi. — 
Arnaldus  Episcopus  Magalenensis,  Guifredus  Sanctae  primae  sedis  Nai-bo- 
nensis  Ecclesiae  Episcopus  subscripsi.  Froternis  Guillelmus  gratia  Dei  Urge- 
llensi  Episcopus.  Arluviuns  Sacerdos,  qui  hoc  scripsit  die  et  anuo  quo  supra. 


452  UN    DOCUMENTO   INÉDITO    DE   D.    JAIME   EL    CONQUISTADOR 

Tornamira,  y  vamos  ya  por  autores  antiguos,  nos  cuenta  la  cues- 
tión de  esta  manera:  Llegó  el  Rey  á  Cataluña  al  tercero  día,  y 
tomando  puerto  en  los  Alfaques,  cerca  de  Tortosa,  se  fué  al  Monaste- 
rio de  Poblet  para  dar  gracias  á  Nuestro  Señor  por  el  feliz  suceso  de 
la  jornada.  Visitó  los  sepulcros  de  los  Reyes,  sus  progenitores,  que  allí 
estaban  enterrados,  y  no  faltando  para  asiento  de  todos  los  negocios 
de  Mallorca  mas  de  lo  que  tocaba  á  las  Iglesias,  que  con  cuidado  lo 
reservó  para  tierra  firme  (porque  se  había  de  tratar  con  el  Obispo  de 
Barcelona  y  todo  su  cabildo)  mandó  convocar  en  dicho  Monasterio  los 
Prelados  de  la  Provincia  de  Tarragona,  que  habían  sido  llamados 
para  la  proposición  de  la  conquista;  y  hallándose  ya  allí  el  Obispo  de 
Barcelona,  que  venía  con  el  Rey,  después  de  haber  acudido  los  demás, 
trató  con  ellos  de  la  suficiencia  de  la  Isla  para  sustentar  la  Iglesia 
Catedral,  y  de  la  proposición  de  persona  para  Obispo.  A  lo  cual  se 
opuso  el  de  Barcelona  con  su  Cabildo  de  Dignidades  y  Canónigos, 
diciendo:  que  la  Iglesia  de  Mallorca  pertenecía  á  su  jurisdicción,  por 
cjue  un  Moro,  señor  de  Mallorca  y  Denia,  la  había  dado  á  la  Iglesia  de 
Barcelona,  y  que  esta  donación  había  sido  confirmada  por  la  Sede 
Apostólica  á  instancia  del  Conde  que  entonces  era  dé  Barcelona.  Con 
todo  eso,  vista  la  muchedumbre  de  gente  de  la  Isla,  y  la  opulencia  y 
comercio  de  la  Ciudad,  se  resolvieron  en  que  convenía  tuviese  propio 
Obispo,  para  que  con  su  autoridad  y  ejemplo,  y  con  la  ayuda  de  Mi- 
nistros idóneos,  apacentase  mejor  sus  ovejas,  y  encaminase  la  conver- 
sión de  los  Moros  que  allí  habían  ciuedado.  Por  tanto,  los  Abades  de 
Poblet  y  Santas  Creus,  Conventos  de  la  Orden  del  Cister,  Jueces  arbi- 
tros nombrados,  sentenciaron,  que  con  decreto  y  autoridad  de  la  Sede 
Apostólica  fuese  fundada  Silla  Catedral  en  la  Iglesia  mayor  de  la  ciu- 
dad de  Mallorca  con  propio  Obispo,  cuya  primera  nominación  tocase 
al  Rey,  y  las  siguientes  al  Obispo  y  Canónigos  de  Barcelona,  de  entre- 
los  cuales,  había  de  ser  electo ;  y  que  no  hallándose  entre  ellos  perso- 
na á  propósito,  se  eligiese  el  más  digno  de  los  Canónigos  de  Mallorca, 
de  todo  lo  cual  dio  aviso  el  Rey  al  Gobernador  de  Mallorca,  para  que 
con  más  cuidado  se  continuase  la  fábrica  de  la  Iglesia  mayor  de  la 
Ciudad,  y  de  las  que  en  cada  pueblo  había  mandado  hacer  á  su  pro- 
pia costa,  en  cumplimiento  del  voto  que  hizo  en  la  tormenta  de  la  pri- 
mera parte  de  la  con(iuista. 

Con  ello  Tornamira,  quien  como  veremos  copió  a  Zurita  y  es  copia- 
do á  su  vez  por  los  modernos,  nos  da  idea  del  como  se  ha  confeccio- 
nado la  historia;  ahí  va  el  cuento,  sin  decir  quien  á  ellos  se  lo  contó,  y 
citando  cosas  y  hechos  y  detalles,  que  ni  que  hubieran  estado  presentes 
fueran  más  minuciosos.  Claro  está  que  es  posible  que  Tornamira  y 
Zurita  tuvieran  presente  lo  que  dice  Marca  y  la  concordia  que  trae 
D'Achery  y  que  Villanueva  y  nosotros  consideramos  muy  dudosa, 
pero  por  ello  mismo,  y  no  diciendo  de  donde  saca  aquél  una  noticia  no 
muy  conforme  con  la  lógica  que  se  desprende  de  los  hechos  ciei'tos 
(¡ue  siguieron  al  pretendido  pacto,  no  debieron  admitir,  cuando  menos 
sin  citar  la  fuente,  para  que  no  parezca  que  de  otras  partes  han  saca- 


.TOHK   DE   l'EKAY    Y    MARCH  453 

(lo  lo  que  sólo  aparece  en  una  colección  diplomática  extranjera  que 
nonos  indica  el  origen  de  la  noticia. 

Por  eso  vamos  á  poner  á  continuación  lo  que  dice  Marca  en  su 
columna  525,  para  que  se  vea,  que  este  respetable  autor  aun  aceptan- 
do la  concordia  ut  legitur  in  actis  illorum  tempovum:  se  asombra  y  no 
acierta  á  esplicarse  solución  tan  nueva,  señal  (|ue  no  le  parecen  bas- 
tante los  únicos  derechos  que  se  suponía  tenía  el  Prelado  barcelonés  ó 
sea  la  concesión  de  Halí  ratificada  para  producir  un  estado  de  dese- 
cho tan  extraordinario  a  favor  de  dicho  Prelado. 

Capta  est  ergo  Majorica  anno  MCCXXX  extremo.  Tum  vero  orta 
est  contentio  inter  Jacobum  Kegem  &  Episcopum  Bavcinoncnsem. 
Rex  enim  stabiliendae  in  ea  ínsula  religionisChristianae  cupidus  Epis- 
copum illic  constituiere  volebat.  Contra  Episcopus  aiebat  insulam  ad 
curam  suam  pertinere  deberé  propter  donum  olim  Ecclesiae  suae  fac- 
tum  anno  MLVIII,  ab  Halí  domino  ejusdem  insulae,  quod  in  pu- 
blico Episcoporum  &  procerum  conventu  lectun;  confirmatumciuc 
tum  fuerat  apud  Barcinonem.  Tamdem  dicti  Espiscopus  &  capi- 
tulum,  ut  leg'itur  in  actis  illorum  temporum,  (dtendentes  quod  dic- 
ta civitas  &  regnum  Majoricarum  Episcopum  exigebant ,  qucm 
Dominus  Rex  Jacohus  supradictus  ibi  creare  volebat  animatus  ad 
dotamdam  Ecclesiam  supradictanx^  quae  tamquam  nova  plantatio 
pullulahat ,  voluntati  regia  in  liaec  parte  liberaliter  adJiaeserunt.  Primi 
Episcopi  nominatio  concessa  permissaque  Regí  fuit.  Mortuo  autem  isto 
primo  Episcopo  consecrato,  subdunt  acta,  j^ostea  perpetuo  fiat  electío 
per  Episcopum  &  capñtulum  Barchenonae  cum  assensu  Regis  Arago- 
iium  qui  tune  regnabit,  8¿  de  gremio  Ecclesiae  Barchenonae,  fi  ibi  j^ottie- 
rit  idoneus  reperiri.  Si  autem  ibi  inveniri  non  posset,  de  ipsa  eadem, 
Ecclesia  Majoricarum  vel  de  alia  per  eumdem,  Episcojntm  &  capitu- 
lum  Barchenonaae ,  consentiente  tamen  semper  Rege  Episcopus  assuma- 
tur  ad  Ecclesiam,  supradictam,  inverso  nimirum  ordine  veterum  regu- 
larum,  quae  jubent  ne  quis  Episcopus  ex  aliena  Ecclesia  assuraantur 
quandiu  dignus  inveniri  poterit  in  ea  Ecclesia  cui  est  ordinandus 
autistes.  Sic  paulatim  abolita  est  vetus  disciplina.  Elicito  itaque  con- 
sensu  Episcopi  &  capituli  supererat  ut  Episcopus  apud  Majoricam 
constitueretur  autoritate  Romani  Pontificis.  Ea  ergo  implórala  est  a 
Jacobo  Rege.  Verum  Gregorius  IX  considerans  cathedralem  Eccle- 
siam essü  magnificé  dotañdam,  ut  Episcopus  &  capitulum  exinde 
lionorifice  sustententur ,  eo  quod  alias  facilé  ibi  vilesceret  episcopalis 
titulus  dignitatis,  quia  sibi  de  dote  Majoricentis  Ecclesiae  nomdum 
constabat,  supersedendum  esse  censait  postulatis.  Postea  tamen  con- 
cessit.  Ait  autem  Surita  primum  ad  eam  dignitatem  adscitum  memo- 
ran Raimundum  Torrelliam.  Verum  ex  literis  Jacobí  Regis  de  dote 
ejusdem  Ecclesiae,  quae  edictae  funt  in  historia  regni  Balearici,  appa- 
ret  primum  Majoricensem  Episcopum  fuisse  Bernardum  Abbatem 
sancti  Felicis  Guixalensis. 

Y  llegamos  así  á  Zurita,  padre  de  la  historia  en  la  Corona  ara- 
gonesa y  á  quien  han  ido  copiando  todos  los  que  no  la  han  hecho 


454  UN   DOCUMENTO   INÉDITO    DE   D.    JAIME   EL    CONQUISTADOR 

sacándola  directamente  de  los  Archivos.  Este  esclarecido  autor  nos 
relata  con  gran  sencillez,  sin  los  nimios  detalles  inventados  des- 
pués por  otros  para  dar  interés  á  la  historia,  ó  rotundidad  á  las  ora- 
ciones, lo  que  sabe  del  asunto  con  las  siguientes  palabras,  por  las  que 
se  vé  bien  claro  que  tampoco  conocía  otros  derechos  del  Prelado  bar- 
celonés que  los  que  emanaban  de  la  donación  de  Halí,  ni  otra  solución 
que  la  que  dieron  los  Abades  de  Poblet  y  Santas  Creus. 

Partió  de  la  Porraça  el  Rey  con  las  galeras  la  vía  de  Tarragona,  y 
allí  les  fo  breuino  tal  tormenta,  que  las  galeras  que  eftauan  furtas 
corrieron  gran  peligro  de  perderfe:  y  el  Rey  fe  uino  a  Poblet,  a  donde 
estvuo  la  fiesta  y  octauas  de  Todos  Santos:  y  auiendo  alguna  differen- 
cia  entre  el  Rey  y  Don  Berenguer  Obispo  de  Barcelona,  sobre  la  insti- 
tución de  la  Iglesia  Cathedral  de  Mallorca;  por  que  el  Obispo  y  capí- 
tulo de  Barcelona  dezian,  q  de  derecho,  pertenecía  a  su  Diócesi,  por 
razón  de  cierta  donación,  que  un  Rey  moro  señor  de  Denia,  y  de  la 
Isla  de  Mallorca  les  hizo,  a  la  qual  consintieron  los  Condes  de  Barce- 
lona y  los  Arcobispos  de  Tarragona,  y  que  se  auia  confirmado  por  la 
sede  Apostólica:  pero  considerando  que  aquella  ciudad  é  Isla  tenia 
necefidad  de  pastor,  q  en  ella  residiesse  y  que  el  Rey  quería  dotar 
aquella  Iglesia,  dexaron  su  differencia  en  la  determinación  de  los 
Abbades  de  Poblet  y  Santas  Creus,  y  de  otras  personas.  Fue  determi- 
nado, que  se  creasse  Obispo,  y  vuiesse  Iglesia  Cathedral,  y  el  primer 
perlado  fuesse  el  que  el  Rey  eligiesse:  y  después  se  hiciesse  la  eleció 
por  el  Obispo  y  capítulo  de  Barcelona,  con  el  assenso  del  Rey,  y  que 
el  eligido  fuesse  del  gremio  de  la  Iglesia  de  Barcelona,  y  no  le  auien- 
do idóneo,  de  la  misma  Iglesia  de  jMallorca:  y  esta  orden  se  guardasse, 
si  se  instituyesse  Iglesia  Catedral  en  luyca  o  Menorca.  Pero  esto 
estvuo  sobreseydo  mucho  tiempo:  y  las  Iglesias  parrochiales  de  aque- 
lla Isla,  quedaron  debaxo  de  la  jurisdicció  del  Obispo  y  capítulo  de 
Barcelona,  y  allende  desto  se  le  señaló  por  su  parte  dominio,  y  rentas 
en  lo  temporal,  y  en  el  puerto  de  la  Palomera:  y  en  las  Islas  que  estan 
debaxo  del:  y  la  Isla  de  la  Dragonera  quedó  libre  al  Obispo  de  Bar- 
celona en  lo  temporal  y  espiritual.  De  Róblete  se  vino  el  Rey  a  ]\[om- 
blanc  y  Lérida,  y  de  allí  entró  en  el  Reyno  de  Aragón,  y  fué  recibido 
de  todos  có  grande  fiesta  y  alegría:  y  en  principio  del  año  de 
M.C.C.XXXI  se  concerto,  q  se  fuesse  a  ver  con  el  Rey  don  Sancho  de 
Navarra. 

Calcúlese  pues  cuanta  no  habrá  sido  nuestra  emoción  al  encontrar 
en  el  Archivo  Episcopal  de  Barcelona  documento  auténtico,  del  fun- 
damento firmísimo  de  las  pretensiones  del  Obispo  de  Barcelona,  sobre 
la  sede  IMallorquina  y  demás  Baleares,  por  Don  Jaime  conquistadas  y 
sobre  las  de  Denia  y  Orihuela  para  cuando  la  conquista  tuviese  lugar. 

No  se  trata  ya  de  un  antiguo  privilegio  de  un  Rey  moro  de  Denia 
y  Baleares,  no  de  una  confirmación  por  el  Metropolitano  y  Obispos  de 
lo  que  podríamos  llamar  derechos  ó  esperanzas,  tradicionales  de  la 
Iglesia  barcelonesa,  se  trata  de  un  vínculo  jurídico  perfecto,  de  una 
concesión  plena,  solemne,  irrevocable,   otorgada  por  el  mismo  Don 


JOSÉ    I)[;   PRRAY    Y    MARÍíir  455 

Jaime  el  Conciuistador  oidas  las  cortes  reunidas  en  Barcelona,  en  vís- 
peras de  la  con«iuista,  en  el  oual  concede  á  i)erpetuidad  al  Prelado  de 
Barcelona,  el  mismo  cpie  luejío  justisiinanKíntc  reclanni  este  dci-echo, 
las  Iglesias  de  Mallorca,  de  Menorca,  de  Iviza,  (lel)eniay  deOrihuela. 
Claro  está  ahora,  que  tenían  fuerza  y  fundamento  sólido  las  pre- 
tensiones de  1).  Berenguer  de  Palou  al  regreso  de  la  expedición,  claro 
que  el  Rey  no  podía,  por  un  acto  de  su  libérrima  voluntad  contrariar 
esas  pretensiones,  y  claro  (lueel  i)0sible  Tribunal  de  Poblet,  aiín  redu- 
ciendo muy  mucho  los  derechos  del  Prelado  de  Barcelona,  no  pudo 
menos  de  reconocer  que  á  éste,  ya  que  no  el  carácter  de  Obispo  propio 
de  Mallorca  como  extensión  de  su  obispado  era  de  justicia  extricta  reco- 
nocer en  virtud  de  la  concesión  solemnemente  liecha  en  vísperas  de 
una  expedición  á  cuyo  éxito  contribuyó  en  gran  manera,  el  derecho 
de  nombrar  con  su  cabildo,  la  persona  que  debía  regir  aquel  obispado; 
un  derecho  de  patronato,  en  una  palabra,  que  si  la  Iglesia  ha  concedido 
á  los  Reyes  como  merced,  en  agradecimiento  al  apoyo  que  le  han  pres- 
tado y  á  sus  sacrificios  por  la  propagación  de  la  fé,  no  había  ningún 
inconveniente  en  conceder,  al  Prelado,  á  quien  el  Rey  hal)ía  dado 
aquellas  Iglesias  con  todos  sus  derechos  de  una  manera  solemne  é 
irrevocable. 

Y  aquella  solución  ({ue  parecía,  hasta  ahora,  tan  extraña,  la  reser- 
va de  la  provisión  del  Obispado  de  Mallorca  hecha  para  sí  por  el 
Sumo  Pontífice,  separando  la  Iglesia  mallorquina  de  su  natural  me- 
trópoli, aparece  ahora  como  la  solución  más  lógica  y  prudente,  enfren- 
to de  las  pretensiones  de  Don  Jaime,  inspiradas,  si  se  quiere,  en  razo- 
nes de  alta  política,  pero  cpie  representaban  el  desconocimiento  más 
completo  de  lo  que  en  las  condiciones  dichas  había  conc(;dido  por  un 
acto  de  su  libérrima  voluntad,  que  ratificaba  definitivamente  y  de  un 
modo  solemne  los  derechos  tradicionales  del  Prelado  barcelonés. 

Queda  pues  aclarado  el  punto  histórico,  y  de  paso,  como  dijo 
el  señor  Sampere  en  laudatorio  comentario  á  la  exhumación  de 
nuestro  hallazgo,  ([ueda  aclarado  otro,  es  á  saber  ([ue  Don  Jaime 
cuando  conquistó  ^Mallorca,  tenía  la  intención  firmísima  de  llevar  sus 
armas  á  IMurcia,  como  lo  demuestra  al  conceder  de  una  vez  á  don 
Berenguer,  Baleares,  Denia  y  Orihuela,  señal  segura  de  que  las  unía 
en  su  pensamiento. 

Y  como  coíi  más  elocuencia  que  nosotros  habla  el  documento,  lo 
transcribimos  a  continuación,  terminando  así  nuestro  modesto  trabajo. 

Concesión  de  Don  Jaume  I  al  Rdo.  Obispo  de  Barcelona 
de  las  Iglesias  de  Mallorca.  (') 

lu  nomine  domini  nostri  ihesii  Christi.  Nos  Jacobus  dei  Gracia  Rex  Ara- 
gonum  Comes  barchinouensis  ot    domirns    montispesnlani  cnm  consilio  et 

(1)  Copiado  del  documento  quo  se  guarda  en  el  Archivo  Diocesano  de 
Barcelona.  Año  1228,  Los  piintitos  indican  palabras  ó  letras  ilegibles. 


456  UN   DOCUMENTO   INÉDITO    DE   D.    JAIME   EL   CONQUISTADOR 


assensu  venerabilis  cousangiuei  uostri  Comitis  Xiiuouis.  Guilelmi  de  Monte 
Cathano,  vice  comitis  hisariiensis,  Hugouis  comitis  Empiiriarum  R.  fiücho- 

iiis,  vice  comitis  Cardone.   G.  de   ria  nec  non    et  Raimundi  de  Monte 

cathano,  quos  omnes  simnl  nbiciim  domine,  Berengarium  Barchinonensis 
Episcope  ])artitores  atque  distribnitores  deputavimus  omnium  insularum 
mayoiice  atque  minorice  Evice  et  aliariim  balearum  insularum  et  alterius 
terre  sarracenorum  qua  domino  Deo  opitulante  debellaturi  atque  capturi 
suinus  in  viatico  et  in  cxercitu  quod  illuc  facturi  sumus  simulque  cum  con- 
silio  pi'elatoruní  atque  magnat oruvu  quam  plurimum,  barchinone  in  gene- 
rali  curia  nostra  constitutorum.  Damus  domino  deo,  et  barchinonensi  eccle- 
sie,  et  vobis  veneral)ili  ])atri  B.  dei  gracia  eiusdem  sedis  Episcopo,  oraui- 
busque  successoribus  vcstris  inperpetuum  in  ómnibus  supradictis  insulis 
maioricarum  scilicet  minoricharum  atque  Evice  et  iu  ómnibus  alus  baleari- 
bus  insulis,  in  urbe  etiam?  Denie  a...  .  in  oriola,  omnes  ecclesias  cum  primi- 
ciis  oblacionibus  defuncioníbus  consecracionibus  benediccionibus  atque  ñde- 
lium  largicionibus  cum  clericorum  etiam  atque  ecclesiarumy  ordinacioni- 
hus  atque  distribucionibus  et  cum  omnibusque  generaliter  et  singulariter 

ad  ecclesias   ad  legem  diocesianam   pertiuere  debent   aut  pertinere 

videntur  Inhibentes  specialiter  quod  nullus  alius  Episcopus  vel  Archiepis- 
copus?  sive  primas  vel  qui  libet  alius   prelatus  cuiuscumque  sit  ordinis  in 

sepedictis  locis  vel  eorum  terminis  audeat mat  clericos  alicuius  ordinis 

mittere  aut  ordin¿ire  seu  Ecclesiarum  vel  persouarum  consecrationes  ali- 
quas  faceré  vel  prebendas  aliquas  sive  Ecclesias  conferre  non  in  aliquo 
legem  diocesianam  exercere  nisi   tamcn   vos  et   succesores  vestri.  Omnes 

autem predictis  locis  vel  eorum  terminis  Decimas  habuerint  et  possede- 

rint  pro  vobis  et  pro  succesoribus  vestris  eas  in  feudum  teneant  imperpe- 
tuum.  Mandantes  firmiter  (¡uod  aliquis  contra  presentem  concesionem  nullo 

in  venire  presumat  obstantibus  aliquibus  concessionibus  vel  donationi- 

bus  á  nobis  vel  á  successoribus  nostris  inposterum  faciendis.  Sciant  autem 
huius  irrevocabile  eoncessionis  atque  largitionis  violatore  se?  iram  et  indig- 
nationem  omnipotentis  dei  incursuros  et  a  nobis  in  rebus  et  corporibus 
absque  remedio  aliquo  ferituros.  Actum  est  hoc  II  Kallendas  januarii.  Auno 
ab  incarnacione  domini  M.  Ducentessimo  vicésimo  octavo. 

Signum  ^  Jacolñ   dei  gracia  Rege    Aragonum    Barchinonensis  et 

domini  Montispesulani?  S  ^  Xunonis  sancii  comitis  rossilionis.  S  Q^  Hugonis 
Comitis  Empuriarum.  SQ^  Raimundi  fulchonis  vicecomitis  Cardone  8)^5 Gui- 
lelmi  de  cervaria.  S^  Raimundi  de    Monte  cathano.   S  QS  Guillelmus  de 

monte  cathano.  Huius  rei  testes  Hugo  de  mataplana  Gaucerandus  de 

pinos.  Petrus  cornelii.  García  rumeus.  García  petrus  de  meitat.  Guilelinus 

umberti.  Guillelinus  de  calderiis.  Bn.  de  sancta  Eug-euia Eg'o  Guillelmus 

Rabaza  canoiiicus  (luoque  illerdensis  et  notarius  domini  Regis  quoque  QB 

Sig  35  num  (iuilelmi  scribe  qui  mandato  domini  pro  Guilelmo  rabatie 

notario  suo  lioc  scribi  fecit  loco  die  et  anuo  preñxis. 

José  de  Pepa  y  y  March. 


Es  Feudalisme  a  Ivissa 


(Anotacions  històriques) 


Xo  podia  amag'cirse  a  n'cs  ^cnit  militar  del  Key  En  Jaumc  sa  tras- 
cendencia de  sa  conquesta  de  ses  antigues  Pi/fyusrs  dins  do  son  admi- 
rable plan  d'espansió  mediterránea,  y  axí  a  Vuytubre  de  1231,  no 
aconseguida  encara  sa  total  reducció  d'es  moros  mallorquins  y  abans 
d'empendre  's  siti  de  sa  segona  illa  balear,  desitjós  de  veure  prompte 
completa  s'empresa  idealisada  per  Pere  Martell,  feu  donació  d'Ivissa 
y  Formentera  al  Infant  Don  Pere  de  Portugal  y  a  Don  Nunyo  Sans, 
Comte  del  Rosselló,  si  dins  d'es  terme  de  dos  anys  logra  ven  rescatarles 
d'es  poder  de  la  morisma;  cambiant  ses  condicions  de  dita  cessió  en 
cas  de  que  sa  conquesta  fos  realisada  p'es  meteix  Monarca.  (Ap.  primer) 

Xo's  compliren  es  tractes  establerts  en  sa  carta  reyal,  y  altres 
plans,  entr'ells  es  molt  important  de  sa  cunquesta  de  Valencia,  foren 
causa  de  que  lo  noble  Don  Jaume  's  distragués  de  sa  progectada  cspe- 
dició  a  Ivissa. 

Una  gloria  d'es  llinatje  català,  es  Sagristà  de  Gerona  y  x\rcabisbe 
Elet  de  Tarragona  Don  Guillem  de  Montgrí,  que  juntament  ab  son 
germá  Don  Bernat  de  Santa  Eugenia  acabava  de  donar  ab  motiu  de  sa 
l)resa  de  Mallorca  altes  y  veritables  proves  de  fidelitat  al  Key  y 
d'entusiasme  p'es  triomf  de  ses  armes  cristianes,  vengué  a  moure  no- 
vament l'esperit  de  Jaume  I  en  favor  d'aquella  empresa,  oferintli  afe- 
gir ans  d'un  any  es  domini  d'  Ivissa  a  sa  corona  d'  Aragó. 

(rotjós  accedí  lo  Conqueridor  a  ses  nobles  iniciatives  d'es  prelat  ca- 
talà, y  en  consecuencia,  per  carta  feta  a  Lleyda  en  Desembre  de  l'io-l, 
li  otorga  Ivissa  y  Formentera  en  feu  segons  ses  costums  de  Barcelo- 
na, fentli  donació  perfecta  de  dites  illes  per  ell  y  p'es  seus  hereus, 
ab  castells  y  viles,  cases,  salines,  ports,  aygües  dolses  y  salades, 
montanyes  y  plans,  boschs,  cultius,   garrigues,  llenyams  y  herbatjes 


4r)8  ES    FEUDALISME   A    IVISSA 

y  tota  lley  do  bens  presents  y  esdevenidors,  en  térra  y  en  mar.  nh 
tota  mena  de  drets  y  jurisdiccions  a  n'aquelles  illes  pertanyents;  re- 
servantse  solsament  sa  potestat  sobre  's  castells  y  lloclis  armats  y  es 
dret  anomenat  de  pau  y  guerra  dins  de  tot  es  territori  de  sa  conques- 
ta, ecsigint  ademes  sa  prestado  d'homenatje  en  cas  de  que  's  domini 
de  ses  illes  pasas  a  persones  seculars.  (Ap.  segon) 

Ajuntárense  a  n'En  IMontgrí  1'  Infant  Don  Pere  de  Portugal  y  Don 
Nunyo  Sans,  que  per  lo  vist  no  dexaren  d'acometre  per  falte  d'entu- 
siasme aquella  empresa  quant  anteriorment  los  hi  fonch  encomenada; 
y  entre  dits  tres  cavallers  s'estengué  a  dotze  d'  Abril  de  1235  una 
escriptura  de  concordia  que  está  sintetisada  en  los  tres  vinents  pac- 
tes: (Ap.  tercer) 

1.°  Ocupada  s'illa  per  ses  hosts  cristianes,  erigirien  una  Església 
parroquial  a  honra  de  Deu  y  de  la  Verge  María,  sa  qual'  dotarien 
Iliberalment  y  segons  es  dictam  do  quatre  persones,  dues  eclesiàstiques 
y  dues  seculars,  a  tal  efecte  deputades. 

2..°  Ks  dividirien  sa  vila  y  castell  d'Tvissa  per  parts  iguals  y  lo 
restant  d'es  territoris  proporcionalment  a  n'es  nombre  de  combatents 
que  cascun  hauria  en  dita  empresa. 

3.°  Rebrien  V  Infant  y  lo  Comte  llurs  partides  com  a  fendataris 
del  Arquebisbe,  a  qui  i-endiríen  homenatge  tan  prompte  com  fos  res- 
catada s'illa  d'es  poder  d'es  sarrahins,  deguentli  ademes  en  tot  temps 
jurament  de  sotsmissió  y  fidelitat. 

S'  activaren  s'aprests  y  a  derrers  de  Juliol  ò  a  primers  d'Agost 
d'aquell  meteix  any  parti  sa  tlota  cristiana  d'aqueix  famós  port  de  Bar- 
celona, d'ahont  exiren  en  tot  temps  tantes  d'espedicions  glorioses,  tan- 
tes naus  heroiques  qu'han  dexat  per  totes  ses  platjes  del  mon  rastres 
eterns  de  sa  varonil  noblesa,  de  s'indómita  valentia,  de  sa  vitalitat 
inextingible  de  nostra  rassa. 

Curta  fou  sa  lluyta,  si  bé  empenyada  y  sanguinosa  (1).  L'ar- 
diment  de  s'envest  rebassá  ben  prompte  sa  rabiosa  terquetat  de  s'hòst 
sitiada.  Es  dia  vuyt  d'Agost  del  any  1235,  una  volta  més  gloriosa- 
ment agermanada  ab  son  pendó  invicte  de  ses  barres,  s'alsá  mages- 
tuosa  sa  Creu  de  Christ  dalt  d'es  castell  de  la  Almudayna,  allá  en  lo 
cim  del  puig  de  nostra  vila. 

La  obra  de  redempció  balear  estava  ja  complerta. 


(1)  Segons  lo  P.  Gayetà  de  Mallorca  on  sa  Eesumpta  históri- 
ca, coroí/ráfica  y  cnronolúgica  (1751),  sa  conquesta  d'Ivissa  «aunque  so 
perfeccionó  en  pocos  dias,  se  cimento  con  mucha  sangre  de  Christiíinos, 
entre  los  cuales  derramaron  la  suya  muchos  Sacerdotes,  Diáconos  y  Sub- 
diúconos  (jue  habían  venido  acompañando  su  Prelado  Conquistívdor » . 
L'Ardiaca  de  Sant  Fruytós,  Dr.  D.  Geròni  Vidal  de  Llobera  y  Sorribes, 
en  carta  dirigida  a  n'es  seiis  vasalls  d'Ivissa  l'any  161G,  s'anomenava 
«senyor  y  consenyor  do  las  islas  de  Ibiça  y  Formentera  y  de  les  demes 
adjacents  ab  efusió  de  sanch   y   mort  de  700  Eclesiastichs  cunquistades». 


ISIDOR    MACABICri    LLORET.    TVRE.  459 

Fora  dels  murs  de  la  vila  es  dividia  Ivissa  baix  de  sa  dominació 
serrahina  en  cinch  termes  o  partides:  Alhauec,  Xakch,  BENizA:siin, 
PoRTUMANY  y  AixíARB,  scs  ciuals  preng'ueren  despuxes  es  noms  de 
Quarta  (avuy  curtó)  del  Pla  de  Vila,  de  Santa  Eulària,  de  Balamat, 
de  Portmany  y  de  les  Salines. 

La  vila  y  son  castell  foren  dividits  per  i}?uals  parts  entre  's  con- 
quistadors, segons  lo  pactat  en  s'escriptura  de  concòrdia,  y  lo  restant 
de  sa  illa  's  repartí  en  sa  següent  forma.  (Ap.  quart). 

Modificats  algun  tant  es  primitius  límits  de  Xarcli,  Benizamid, 
Portumany  y  Algarb,  fou  dividit  on  quatre  parts  es  pla  Alhauecli, 
ciuiscuna  de  ses  quals  es  va  considerar  afegida  p'  es  efectes  d'es  senyo- 
ríu,  (1),  a  un  d'es  restants  termes  o  curtons;  y  haguent  resultat  igual  es 
nombre  d'es  combatents  que  seguiren  al  Arquebisbe  a  sa  suma  d'es 
(]ue  riufant  de  Portugal  y  lo  Comte  don  Nunyo  portaren  a  sa  presa 
d'Ivissa,  en  son  repartiment  de  terres,  que's  feu  per  sorts,  tocaren  a 
n'En  Montgri,  Benizamid  y  Algarb  (Balanzat  y  Salines)  y  sa  meytat 
d'Alliauech  (Pla  de  Vila);  y  Xarch  (Santa  Eulària)  y  Portumany,  ab 
ses  corresponents  parts  de  dita  vall  Alhauecli,  al  Infant  don  Pere  y  a 
don  Nuuyo  Sans,  respectivament. 

Si  be  's  estanys  de  ses  Salines  se  troben  dins  dun  d'es  curtons  de 
l'Arquebisbe,  es  drets  sobre  sa  sal  foren  dividits  segons  es  meteix  cri- 
teri a  que  s'havia  ajustat  es  repartiment  general  de  s' illa  (2). 


(1)  Si  be  a  n'es  document  qiie'm  serveix  de  guia  apareix  es  pla  de 
Vila  (Alhauech)  sumat  a  n'es  altres  quatre  termes,  dich  que  axò  fon  solsa- 
ment  en  quant  a  n'es  senyoriu  per(]ue  s'illa  va  seguir  considerantse  tojjo- 
gráficament  dividida  en  cinch  partides  o  termes;  y  axi  en  ses  Ordinaci.o- 
nes  de  la  ¿sia  y  real  fuerza  de  Ibiza,  pul)licades  l'any  1751  juntament 
ab  sa  Resumpta  del  P.  Gaybtá,  se  pot  veure  que,  entre  's  oficials  de 
s' Universitat  d' Ivissa,  ja  anteriorment  a  dites  ordenacions,  establides 
l'any  168fi,  figuraven  un  Curtoner  y  un  Diputat  d'es  Curtó  del  Pla  de 
Vila,  representació  indéntica  a  sa  que  tenien  dins  cl'es  Consell  General 
de  s'Universitat  es  restants  curtons  de  Santa  Eulària,  Balanzat,  Portumany 
y  ses  Salines. 

(2)  Per  escriptures  separades,  esteses  a  vint  .y  vintiun  de  Juny  de  1"261, 
otorgaren  l'Infant  Don  Jaume,  fill  del  Conqueridor,  com  hereu  d'es  hens 
que  tenia  a  Ivissa  Don  Pera  de  Portugal  y  don  Guillem  de  Montgrí,  un 
besant  y  mitj  a  n'es  habitadors  d"  Ivissa  per  cada  almudi  de  sal  que  tra- 
guesen  d'es  estanys,  y  un  millarén,  també  per  cada  almudi,  que  valia  22 
millareses,  a  sa  naxent  Universitat  per  construcció  y  adob  de  murs,  sos- 
teniment de  guaytes  y  atalayes  y  d'altres  atencions  referents  a  sa  defensa 
de  s'illa;  reservantse  lo  restant  d'es  valor  de  sa  sal,  en  proj)orció  de  tres 
parts  per  Don  Guillem  y  una  per  l'Infant  Don  Jaume. 

En  Setembre  del  any  1267  donaren  mes  amplitut  a  sa  jirecedent  gracia, 
otorgant  a  n'es  ivissenchs,  es  complert  aprofitament  de  sa  sal  y  reservantse 
solsament  dits  consenyors  sa  jurisdicció  y  es  domini  sobre  's  estanys. 

Usant  d'aquest  domini  establiren  posteriorment  es  senyors  d' Ivissa  en 
profit  propri,  un  inipost  sobre  la  sal,  aumentant  ademes  es  drets  percebuts 
per  sa  Universitat  a  mida  que  fou  crexent  sa  importancia  d'es  serveys  pú- 


460  ES   FEUDALISME   A   IVISSA 

Quedaren  pro  indiviso  entre  's  conqueridors  s'  illa  de  Formentera 
y  s'arraval  de  la  Marina,  ab  alguns  altres  Uòchs  de  dins  y  de  fora  vila 
(lue  reberen  es  nòm  de  plasses  comunes  ò  de  jurisdicció  cumunal. 

Es  primitiu  repartiment  vingué  a  cambiar  notablement  durant  sa 
primera  meytat  d'es  sigle  xiii,  puig  l'any  1242  (Ap.  quint)  vené  lo  Rey 
Don  Jaume  a  n'es  Sagristà  Montgri,  per  9500  sous  melgoreses,  sa 
part  correspunent  a  don  Nunyo  Sans,  cumprada  a  n'es  mermassons  de 
dit  Comte;  passant  ademes  pòclis  anys  després,  per  venta  ò  cambi  (1), 
a  ses  rendes  de  sa  corona  sa  part  pertanyent  a  Don  Pere  de  Portugal. 


l)lichs  y  s' intervenció  de  dita  Universitat  dins  s'admhiistració  de  ses  salines. 

A  principis  d"es  sigle  xv  rebien  en  coiiiú  es  consenvors  vuyt  sòiis  ma- 
llorquins (quatre  l'Arquebisbe,  dos  lo  Rey  y  dos  l'Ardiaca)  per  cada  almudi 
de  sal,  impost  que  sols  havia  aumentat  mitj  sòu  al  conme^ar  's  sigle  xvii. 
A  n'aquesta  metexa  época  rebien  es  particulars  40  sous  per  almudi  y  mes  de 
20  sa  Unisorsitat. 

Ab  motiu  de  sa  guerra  de  Sucessió,  foren  incorporades  ses  salines  a  sa  co- 
llona per  dret  de  conquesta;  pero  mogut  per  ses  reclamacions  y  prechs  de  sa 
Universitat,  que  's  veya  despullada  de  ses  seues  millors  y  quasi  úniques  ren- 
des, li  otorga  Felip  V.,  l'any  173.5,  dos  mil  siscents  pesos  anuíils  a  titul  de 
almoyna  y  en  especie  de  sal,  subvenció  ([ue  no  rcb  es  nostre  Ajuntament 
desde  mitjanies  d'es  sigle  passat. 

Anteriorment  havia  otorgat  es  meteix  Rey  a  n'es  habitadors  d'Ivissa 
(AiiANAz.    Historia  de  la  Isla  de  Iviza,  p.  54)  es  consum  gràtuyt  de  sa  sal. 

L'Estat  va  vendre  ses  salines  d'Ivissa  l'any  1871  per  un  milió  y  162.000 
pésetes. 

(1)  Per  venta  feta  per  l'Infant  de  Portugal  al  infant  En  Jaume  fill  del 
Conqueridor,  segons  uns  capitus  de  reclamacions  presentats  l'any  1426  per 
l'Ardiaca  Narcís  Sans,  com  a  procurador  de  l'Arquebisbe  en  Dalmais  y  de  la 
Església  de  Tarragona,  a  n'es  senyors  representants  del  Rey  y  de  la  Cort  d'es 
principat  de  Catalunya,  reunits  aleshores  a  Barcelona  y  «diputats  per  sme- 
nar,  satisfer  e  tornar  a  loch  e  a  dagut  stament  qualsevols  greuges  per  lo  dit 
senyor  Rey  e  sos  predecessors  o  lurs  oficials  per  qualsevol  raho  e  manera  a  la 
dita  Cort  e  altres  qualsevols  persones  del  dit  principat».  De  dits  capítols,  c¿ 
í{\\c.  compten  s'atírmació  de  referencia  diuiïen  axi: 

«Primerament,  certa  cosa  es  que  lo  senyor  en  Jaume,  Rey  de  Aragó,  de 
alta  recordació,  dedit  in  feuduni  ad  consuetudinem  Barchinone  an  en  Gui- 
llem de  Muntgri,  Elet  de  Tarragona,  lo  Cíistell,  vila  e  illa  de  Eviça  e  de  For- 
mentei'a  ab  homens  e  ab  fembres  así  que  dins  cert  temps  les  dites  coses  con- 
quistas e  adquirís  de  poder  de  moros  qui  ho  possehien.  E  lo  dit  Elet,  per  ço 
(jue  i)us  fàcilment  e  presta  pogués  aço  dur  en  execució,  aculli  e  acompíinya 
a  sí  en  la  dita  couíiuesta  l'Infant  en  Pere  de  Portugal  e  en  Xuno  Sans,  Com- 
te de  Rosselló,  sots  tal  parer  e  comprenença  que  dit  Castell  e  vila  pertissen 
per  iguals  parts,  e  la  illa  segons  lo  nombre  dels  homens  armats  que  caseu 
hauria  en  la  dita  conquesta,  e  que  los  dits  Infant  e  en  Nuno  tinguessen  en 
feu  per  lo  dit  Elet  les  parts  que  haurien  en  los  dits  Castell  e  vila,  e  lin  fessen 
homenage.  E  per  ço  com  en  la  dita  conquesta  lo  dit  Elet  hagué  per  sí  tans 
homens  armats  com  los  dits  Infant  e  en  Nuno  hagueren  entre  els  dos,  i)ertan- 
gué  al  dit  Elet  e  hagué  la  meytat  de  la  dita  illa.  e  linfant  en  Nuno  laltre 
meytat  departidament  e  divisa  Sagnis  per  temps  que  linfant  en  Jaume,  fill 


ISIDOR    MACABICH    LLOBET,    PVRE.  461 

D'  es  seus  dominis  en  feu  testament  don  (iuillem  de  Montgri 
l'any  1247,  (Ap.  sisé)  dexant  a  sa  mitra  de  Tarraf^ona  sa  part  que  a 
éll  li  pertocà  quant  es  repartiment  de  s'illa.  y  a  n'es  Pabòrdre  y  Ca- 
nonges d'aquella  església  es  referits  bens  d'Kn  Nunyo  Sans,  que  foren 
agregats  en  1410  a  ses  rendes  de  s'Ardiaconat  de  Sant  Fruytós.  exis- 
tent a  sa  catedral  de  Tarragona  dosde  l'íiny  l'i?;"). 

Mentres  visqueren  l'alt  En  Jaume  y  don  (¡uillèm  de  Montgrí,  ses 
relacions  entre  's  cunsenyors  d'Ivissa  y  entre  aquests  y  lo  Rey  no  po- 
gueren ésser  mes  amistoses.  Home  de  gmn  altesa  de  mires  lo  Rey  En 
Jaume,  si  sabia  reduhir  s'aldeoi  d'es  nobles  rebels  y  engreyts  sabia 
també  premiar  lliberalment  a  n'es  patricis  que,  còm  En  IMontgrí,  ten- 
gueren  sempre  s'espasa  a  n'es  servey  de  la  cristiandat  y  de  sa  corona 
d'Aragó;  y  axi  succehí  que  no  solsament  respectà  Don  Jaume,  perfet 
cumplidor  de  sa  seua  paraula,  tots  es  drets  y  prerrogatives  otorgats 
a  n'En  Montgri,  conservantli  sempre  's  senyoríu  complert  de  s'illa  per 
éll  conquerida,  sino  que  fins  renuncià  tàcitament,  per  mes  honrarlo, 
a  s'unich  domini  que,  sobre  ses  fortaleses,  s'havia  reservat;  per  lo 
qual  véim  contínuament  a  n'es  Sagristà  anomenant  per  sí  castellans 
d'Ivissa  y  fruynt  de  totes  ses  preheminencies  d'es  mes  perfet  se- 
nyoríu (1). 

Entenia  segurament  lo  Rey  Don  Jaume,  (jue  obrant  ab  tant  de 
desprendiment,  res  perdien  ni  s'honor  de  sa  corona  ni  sa  felicitat  d'es 
seus  pobles.  Be  sabrien  defendrels  per  sí  s(')ls  a(|uells  capitans  qu'els 
arrancaren  d'es  podor  de  la  morisma;  y  es  criteri  jurídich  d'es  con- 
quistadors, influit  per  aquell  meteix  criteri  que  donà  lloch  a  s'admirable 
Carta-pobla  de  Mallorca,  y  sobre  tot  sa  significació  y  caràcter  d'En 
Montgri  y  d'aquells  que  devien  sucehirli  en  son  domini  feudal,  eren 
per  Jaume  I  una  ferma  asseguransa  de  que  's  seus  vasalls  d'Ivissa 
estarien  perfectament  governats. 

No  va  creure  convenient  Jaume  II  es  guardar  a  n'es  hereus  d'es 
Sagristà  ses  metexes  atencions  que  ab  aquest  havia  tengut  es  Conquis- 
tador de  ]\íallorca;  y  axi  que  fou  coronat  Rey  va  sustituir  ab  gover- 
nador   propri  as  castellans  posats  per  En  Montgrí,   reservantse  no 


del  dit  Rey  en  Jaume,  qui  après  fou  Rey  de  Mallorques,  comprà  del  Infant 
de  Portugal  aquella  part  que  11  havia  pertangut  en  la  dita  illa,  la  qiial  part 
fet  Rey  de  Mallorques  se  retingué  de  fer  car  de  dret  no  podia,  com  en  una 
mateixa  cosa  no  pogués  ésser  senyor  e  vasall,  per  la  qual  raho  lo  senyor  Rey 
en  Jauine  sou  pare,  qui  per  semblant  havia  comprada  la  part  de  Nuno  Sanç 
de  sos  mermassors,  vené  aquella  a  dit  Elet,  lo  qual  en  après  en  son  testament 
la  dexá  al  pabòrdre  de  Tarragona,  qui  avuy  la  posseheix.»  (Greufjes  que 
lardiabishe  j>ahordre  e  Església  de  Tarrcifiona  han  e  pretenen  en  la  illa  de 
Iviça:  Arxiu  de  la  Catedral  d'Ivissa.) 

(1)     QuADRADO:  Islas  Baleares,  plana  lo2r>. 


4t)2  ES   FEUDALISME  A   IVISSA 

solsament  aquet  y  altres  drets  y  prerrog'atives  propris  de  sa  reyalesa, 
sino  també  alguns  altres  otorgats  constantment  per  ses  custums  cata- 
lanes a  n'es  senyors  feudals  (1). 

Aquesta  tendencia  regalista  estaria  segurament  fundada  en  pode- 
roses raons,  y  devem  dir  en  favor  seu  que  responia  a  un  niohiment  gene- 
ral d'absorció  de  ses  fraccions  feudals  per  ses  monarquies  que's  consi- 
deraven suficientment  robustes;  pero  hi  ha  que  confessar  també,  ab 
honor  de  sa  fidelitat  històrica,  que  no 's  mantengué  sempre  aquella 
tendencia  exempta  d'arbitrarietat,  y  que  seguida  per  altres  Reysy  es- 
tremada  per  alguns  governadors  ocasionà  freqüentment  exaccions  y 
perjudicis  a  n'es  hereus  d'En  Montgrí. 

A  sa  desaparició  d'es  feudalisme  devia  arribars'hi  d'una  manera 
evolutiva  y  legal,  sino  's  volia  caure  en  despotismes  pitjors  que  quants 
de  defectes  pogués  entranyar  es  sistema:  molt  particularment  a  Ivissa, 
ahont  es  drets  feudals,  atquirits  feya  pochy  molt  justament,  no  havien 
servit  may  de  senyera  de  rebelió  contra  es  Monarques.  Y  que  aqui  no 
sempre  's  procehí  legalment  ho  demostren  ses  varies  ocasions  en 
que's  molexos  Reys,  desdintse  d'acorts  propris  o  desautorisant  sa  con- 
ducta d'es  seus  governadors,  es  veren  obligats  a  rebutjar  a  n'es  con- 
senyorseclesiástichs  no  solsament  en  s'etjercisi  de  certs  drets  més  ò 
menys  discutibles,  sino  també  en  sa  possessió  de  proprietats  y  interessos 
que  constituïen  es  mes  just  y  legal  d'es  senyoríus  (2). 

.*. 
*  * 

Descrita  sa  divisió  territorial  d' Ivissa  entre  's  conquistadors  y  es 
seus  hereus,  me  falta,  per  cumplir  s'  obgecte  d'aquest  sensill  treball, 
donar  una  idea  de  sa  forma  en  que  fou  dividit  entre  aquells  es  govern 
de  sa  illa;  lo  qual  a  intentré  prenguent  còm  a  punt  d'estudi  es  primer 
ters  d'es  sigle  xv  (3),  época  en  que,  sufrides  ja  ses  variacions  à  que 
tench  feta  referencia  (y  que,  donada  sa  cohesió  a  que  dech  subjectar 
mon  estudi,  me  es  impossible  recorre  en  detall,)  presentava  sa  divisió 
jurisdiccional  iina  forma  precisa,  que's  mantingué,  salves  algunes 
variacions  accidentals,  fins  que's  poders  d'es  consenyors  quedaren, 
com  "veurem  després,  encomenats  a  n'es  lloctinent  reyal. 

Desde  l'any  1410  estava  repartida  s'illa  entre  lo  Rey,  l'Arquebisbe 
de  Tarragona  y  l'Ardiaca  de  Sant  Fruytós. 

(^>uiscun  de  dits  consenyors  tenia  dins  d'es  seus  respectius  curtons  y 


(1)      QUADRADO;  id.  id. 

(2j  De  dites  disposicions  reyals  ne  i)nblich  dos  en  sos  apèndixs  desè 
y  onzè. 

(3)  Sa  major  part  de  ses  noticies  están  preses  d'un  Capbreii  d'es  drets 
del  Arquebisbe,  fet  Tany  14oo  p?r  Ramón  de  Salelles,  Vicarf  y  Comissari  Ge- 
neral a  Ivissa  per  l'Arquebisbe  de  Tarragona,  y  imprès  ab  notes  margi- 
nals per  l'Ardiaca  Geroni  Vidal:  s.^  trobeu  dits  documents  a  s'arxiu  d'es 
Govern  Eclesiástich  de  Ivissa. 


ISIDOK    MACAKlCll    LLOBET.    l'VUE.  463 

p¿irtiiles  jurisdicció  civil  y  crimiíutl,  mor  y  iiiixl  iiuixn'i,  «IMmes 
y  lliiisines  (1),  jurament  de  ñdelitals  y  vassallatjc. 

Lo  Rey  tenia  per  representant  s'un  (íovernador:  un  Veguer  y  un 
Batlle  TxA-rqucbisbe  (2),  y  un  Batlle  l'Ardiaca  de  Sant  Fruytós. 

En  ses  apelacions  a  ses  sentencies  de  dits  olicials  fallaven  un 
temps  es  cousenyors  respectius;  pero  havent  estat  aquest  un  d'es  drets 
que's  reservà  sa  corona,  a  s'época  de  referencia  's  seguien  on  s'adini- 
nistració  de  justicia  es  següents  tramitacions. 

De  ses  causes  mogudes  dins  territoris  del  Hey  en  conexia  on  pri- 
mera instancia  s'un  guvernador;  d'aquest  s'íipelava  a  un  jutje  delegat, 
y  essent  conformes  ses  dues  sentències  es  posaven  en  execució  atmetent 
recurs'p'es  Virrey  de  Mallorca.  Es  Veguer  fallava  en  primera  instancia 
totes  ses  causes  civils  y  criminals  a  n'es  curtons  y  partides  de  l'Ai'que- 
bisbe:  de  ses  sentències  d'aquéll  s'acudia  a  n'es  Batlle  y  d'aquest  a  n'es 
governador  del  Rey,  trametentsc  per  orde  invers  sa  resolució  de  ses 
causes  y  compliment  de  ses  sentències  a  n'es  Veguer,  com  a  jutje  ordi- 
nari. Finalment,  de  ses  sentències  donades  p'es  Batlle  de  l'Ardiaca  de 
Sant  Eruytós  s'acudia  a  n'es  Governador  d'Ivissa  y  ab  últim  recurs 
a  n'es  Virrey  o  Capità  General  de  IMallorca.  Y  totes  ses  sentències  d'es 
dits  oficials  es  resolien  ab  intervenció  de  proliomens,  que  eren  tres  en 
sos  judicis  civils  y  sis  en  ses  causes  criminals. 

Existían,  com  abans  he  dit,  certs  llochs  indivisas,  anomenats 
plasses  comunes  o  de  jurisdicció  comunal;  tais  eren  s'arraval  de  la  Ma- 
rina,  barris  de  Vilanova  y  Santa  Llúcia,  y  ses  plasses  de  sa  Torreta,  y 
de  les  tres  Corts  (3).  Per  es  domini  de  dits  llochs  o  plasses,  s'establí  un 
torn  anyal  entre  's  consenyors  a  fi  y  efecte  d'evitar  es  inconvenients 
que  desde  un  començament  resultaren  de  s'acció  simultánea  de  ses  di- 
ferents potestats;  y  axí,  cada  senyor  governava  un  any  aquells  llochs, 
reservantsc  tots  es  fruyts  que  pervenien  de  s'exercissi  de  semblant 
jurisdicció. 

També  's  consideraven  de  jurisdicció  comuna  sa  carnicería,  es  mer- 
cat, sa  presó,  ses  salines  ab  sus  empleats  en  s'estracció  de  sa  sal,  tot 
lo  referent  a  ses  naus  y  gent  de  mar,  es  dret  anomenat  d'es  segell, 
p'es  despatx  de  naus  y  legalisació  d'escriptures;  os  patronat  de 
s'esglesia  parroquial,  es  domini  sobre  s'Universitat,  y  sa  resolució 
de  negocis  d'interés  general  y  publicació  de  quantes  lleys  anaven  en- 
caminades a  n'es  regiment  de  tota  sa  illa  (4). 


(1)  Es  Ihiisme  per  sa  venta  y  traspàs  de  propietats  y  aceptació  y  redemp- 
ció de  causals  era  d'un  quinzè  d'es  valor  de  ses  finques  dins  vila,  y  d'un 
trentè  foi-a  vila.  (Ap.  nové). 

(2)  En  lo  tenqjoral.  En  lo  espiritual  estava  també  subg-ectc  Ivissa  a 
Tarragona,  representant  a  l'Arquebisbe,  un  Vicari  General. 

(3)  Es  Capbreu  de  que  tench  feta  referencia  no  determinava  tots  os 
llochs  y  oficis  de  jurisdicció  comuna;  pero  l'Ardiaca  Vidal  los  descriu  minu- 
ciosament dins  una  de  sos  notes  posadesjper  óll  a  dit  capbreu.  També  's  troba 
una  relació  de  dits  llochs  y  oficis  comuns  a  s'Ap.  tretzè  d'aquest  estudi. 

(4)  Un  dret  també  comú  a  n'es  consenyoi's  era's   rebé  de  cascún  moro 


4»;+  ES   FEUDALISME   A   IVISSA 

No  obstant  sa  diversitat  de  vasallatjes,  formaren  sempre  s  liabi- 
tants  d'Ivissa  una  sola  Universitat.  Per  l'any  1433  comptava  s'Univer- 
sitat  d'Ivissa  tres  jurats:  un  de  má  major,  un  de  mYi  mitjana  j  un  altre 
de  má  de  fora,  es  quals  eren  elegits  anyalment  es  dia  primer  d'Abril 
p'es  Consell  General  de  s'Universitat,  presentantse  immediatament  de 
teta  sa  seua  elecció  a  n'es  governador  del  Rey,  a  n'es  Veguer  del  Ar- 
quebisbe y  a  n'es  Batlle  del  Ardiaca,  es  quals,  reunits  a  s'esglesia 
parroquial  y  sostenguent  tots  ti'es  es  llibre  dels  sants  Evangelis,  re- 
bien a  n'es  nous  oficials  jurament  de  que  usarien  de  son  ofici  de  jura- 
ria lleyal  y  rectament,  ab  profit,  utilitat  y  honra  d'es  consenyors,  de 
sa  Universitat  y  de  tota  s'illa. 

Entre  's  principals  oficials  figuraven  es  Mostasaf,  encarregat  de 
vetllar  per  s'  exactitut  d'es  pesos,  canes  y  mesures:  y  es  tres  oficials 
anomenats  de  sa  sal,  6  siguin  s'Escrivà,  es  Guardià  y  es  Ters  Arhi- 
triador.  S'  elecció  d'es  ^Mostasaf,  feta  p'es  Consell  Secret,  tenia  liòch 
es  dia  de  Pasqua  de  Ressurrecció,  y  a  fi  d'any  devia  aquell  donar 
compte  a  n'es  representants  d'es  consenyors  d'es  bans  imposats,  en  vir- 
tut de  son  ofici,  a  n'es  contraventors  de  ses  lleys  municipals,  fentne 
d'aquells  fruyts  tres  parts  iguals:  una  en  profit  propri,  altre  destina- 
da a  sU'niversitat  y  sa  restant  repartida  entre  's  consenyors. 

S'Escrivà,  Guardià  y  Arbitriador  (1)  de  sa  sal  eran  anomenats 
es  dia  de  Tots  Sants,  y  lo  meteix  que's  Mostasaf,  després  d'elegits  ana- 
ven ab  companyia  d'es  jurats  a  prestar  jurament  en  mans  d'es  lloch ti- 
nents d'es  consenyors,  de  (lue  s'haurien  Realment  en  ses  obligacions 
propries  d'es  seus  oficis. 

A  proporció  d'es  drets  de  que  gosava  cascún  d'es  consenyors,  esta- 
ven ses  seues  obligacions,  particularment  en  lo  que  espectava  a  sa 
defensa  de  s'illa.  Y  axi,  a  més  d'es  drets  concedits  sobre  sa  sal  a 
s'Universitat  per  adob  de  murs,  sostenien  per  cada  curtó  quatre  cava- 
lleries, ò  siguen  quatre  homens  de  cavall  posats  contínuament  en  pèu 
de  guerra;  per  manera  que'n  pertocaven  vuyt  al  Arquebisbe,  quatre  al 
Rey  y  altres  quatre  al  Ardiaca. 

Essent  comú  a  n'es  tres  consenyors  es  domini  de  sa  vila,  mantenia 
cascún  d'ells  dos  guaytes  que  vetllaven  tota  sa  nit  a  n'es  castell,  do- 
nant ab  ses  trompes  senyal  d'alarma  en  cas  de  venguda  de  moros  y 


qxie  i)assava  per  s'illa  un  morahati  d'or,  que  valia  vuyt  soiis  mallorquins-, 
os  qual  se  repartia  entre  's  consenyors  per  parts  iguals. 

(1)  De  s'ofici  d'arbitriador  de  sa  sal  s'en  parla  ja  en  s'escriptura  de  do- 
nació de  drets  sobre  sa  sal  a  s'Univesitat  y  habitadors  d'Ivissa  feta  per  l'In- 
fant Jaume  II  á  20  de  Juny  de  1261,  puix  tal  era  's  carrech  d'aquells  tres 
homens  de  que's  tracta  en  dita  escriptura,  que  devien  ésser  elegits  anyalment 
per  dividir's  estanys  y  mesurar  y  estimar  sa  sal,  no  poguent  rebre  sou  ningim 
ademes  d'es  salari  asenyalat  per  rahó  de  sou  ofici,  baix  pena  de  cent  be- 
sants  y  pèrdua  durant  cinch  anys  d'es  dret  de  treiire  sal  d'es  estanys 
d'Ivissa.  De  tot  lo  r.^ferent  a  n'es  govern  de  Süs  salines  a  n'es  sigle  xiii  s'en 
tracta  llargament  a  s'Apen.  novè. 


ISIDOR   MACABIOH   LLOBET,    PVRB.  465 

sonantles  ademes  cada  matí  a  trencar  d'alba,  ja  com  avís  de  perill,  ja 
com  a  nova  de  tranquilitat  y  pau. 

Un  altre  de  ses  obligacions  comunes  a  n'es  consenyors  d'Ivissa  era 
contribuir  a  n'es  sosteniment  de  s'esglesia  parroquial  de  Santa  Maria. 
Dotada  aquesta  per  es  conquistadors,  rebia  ademes  son  Pabòrdre  una 
(juantitat  anyal  de  cada  conscnyor,  (junntitat  que,  en  1433  era  de  setze 
lliures,  dotze  sous  y  sis  diners  mallorquins  per  part  de  l'Arquebisbe,  y 
(juinze  lliures,  dotze  sous  y  sis  diners  per  part  del  Rey  y  de  l'Ardiaca, 
respectivament. 

* 
*■* 

Per  mes  armónica  que  resultas  s'organizació  feudal  a  Ivissa,  sem- 
pre era  un  inconvenient  sa  divisió  de  jurisdiccions  dins  d'un  tant  curt 
territori.  Axí  ho  comprengué  l'Emperador  Carles  V.  Assot  de  la  mo- 
risma con  l'alt  En  Ja  ame  y  dotat  com  éll  de  gran  tremp  d'ànima  y 
d'un  admirable  criteri  militar  y  políticli,  còm  es  Monarca  aragonés, 
va  conexer  es  Cessar  espanyol  s'importancia  estratégica  d'Ivissa,  y  si's 
primer  la  lliurà  d'es  jou  d'es  moros,  va  voler  es  segon  feria  inespugna- 
ble  a  ses  rabioses  envestides  de  sa  per  aquell  temps  tot  poderosa 
Mitja  Lluna.  Y  fixa  ja  s'atenció  en  ses  coses  d'aquesta  illa,  li  va  jja- 
rexer  segurament  que  tant  per  sa  felicitat  d'es  súbdits,  còm  p'es  millor 
resultat  d'es  seus  plans  defensius,  convenia  s'unifíeació  de  ses  dife- 
rents jurisdiccions,  y  axí  l'any  1553  proposà  y  obtingué  del  Arque- 
bisbe de  Tarragona  y  del  Ardiaca  de  Sant  Fruytós  que  s'encomenás 
s'exercisi  de  totes  ses  jurisdiccions  civils  y  criminals  a  n'es  llochtinent 
reyal,  ajuntantli  a  son  cárrech  de  (ícvernador  del  Rey  es  de  Veguer  de 
l'Ai'quebisbe  y  de  Batlle  de  l'Ardiaca;  consedintse's  meteix  temps  més 
intervenció  a  s'Universitat  en  so  govern  de  s'illa. 

Axi  seguiren  ses  coses  públiques  fins  que  l'any  1610  l'Ardiaca  de 
San  Fruytós  Dr.  D.  Geroni  Vidal  de  Llobera  y  Sorribes  reclamà  y 
obtengué  del  Rey  sa  jurisdicció  directa  sobre  's  seus  vassalls  d'Ivissa. 
Pero  aquexa  reintegració  no  fou  de  molt  llarga  durada.  Es.  meteix 
Felip  III  demanava  ja  en  so  mes  de  Febrer  de  l'any  1617,  al  Papa 
Paulo  V,  per  conducte  del  Cardenal  Borja,  (Ap.  dotzè),  que's  dignas 
refermar  ab  sa  seua  autoritat  apostòlica  s'organisació  establerta  per 
Carles  V.;  instàncies  que  va  repetir  lo  Rey  Felip  IV  a  n'es  SS.  Pares 
Gregori  XV  y  Urbà  VIII,  fins  alcansar  que  aquest  lo  complagués  en 
sus  seus  desitjs  per  Breu  donat  a  20  d'Agost  de  l'any  1640.  Es  feuda- 
lisme ivissench  havia  passat  a  s'història.  (Ap.  catorzè). 

Ab  sos  bens  y  drets  territorials  del  Arquebisbe  de  Tarragona  y 
del  Ardiaca  de  San  Fruytós  es  dotaren,  d'acòrt  ab  dits  consenyors, 
sa  Mitra  y  Capítol  Catedral  d'Ivissa,  quant  l'any  1781  fou  erigida  la 
Seu  Episcopal  ivissenca,  fatalment  de  curta  vida,  pero  de  molt  glo- 
riosa recordansa. 

Després  passaren  aquells  drets  al  Estat,  quant  sa  desamortisació 
d'es  bens  eclesiastichs. 

30 


46G  ES   FEUDALISME  A   IVISSA 


APÈNDIX 


I— Donació  de  ses  illes  d'Ivissa  y  Formentera,  feta  per  lo  Rey  Jau- 
me I  de  Aragó  al  Infant  Don  Pere  de  Portugal  y  a  Don  Nunyo 
Sans,  Comte  del  Rosselló,  l'any  1231.  (Publicat  per  Villanueva, 
Viaje  literario^  volum  21). 

II.— Conseció  d'Ivissa  feta  per  lo  Rey  Don  Jaume  al  Arquebisbe  Elet 
de  Tarragona  Don  Guillem  de  Montgrí.— Document  existent  a 
s' arxiu  de  sa  catedral  d'Ivissa.  {Pu.h\ic'àt  per  cu  Joseplí  M.'^  Qua- 
drado  en  Islas  Baleares,  plana  1397). 

III.— Conveni  efectuat  entre  en  Guillem  de  Montgri,  Don  Pere  de 
Portugal  y  Don  Nunyo  Sans  ans  d'empendre  sa  conquesta  d'Ivissa. 

— (D'una  copia  existent  a  s'arxiu  d\'s   Govern  Ecclesiastich   de  sa 
Diócesis  d'Ivissa). 

Hoc  est  transumptum  bene  et  tideUter  Tarraconc  siiinptum  a  quodam 
instrumento  publico,  in  pergameneo  exarato,  manu  et  signo  publici  et 
aulhentico  Notarii,  clauso  et  tabellionato,  non  vitiato,  nou  cancellato,  ncc 
iu  aliqua  eius  parte  suspecte,  sed  omni  proursus  vitio  et  suspitioue  carente, 
eius  tenor  talis  est,  ut  sequitur.— In  nomine  Saucte  et  individuiB  Triuitatis, 
ad  laudem  et  gloriam  Domini  nostri  Jesu  Cbristi  et  g'ioriosae  Virginis  Mariue 
niatris  sua^,  cupientes  Crucitixi  injuriam  vindicare  ad  expugnandum  Christi 
Idasphemium,  et  ad  eruendum  terram  de  nianibus  sarracenorum,  quam 
ininste  detinent  occupatam,  ut  in  ea  eiectis  impiis,  populas  domino  acepta- 
biliter,  divino  sit  auxilio  introductus:  Nos  Guillermus  pro  miseratione  divi- 
na Tarraconen.  electus  et  Petras  Infans  Portugalii,  dominas  maioricaram  et 
Nunno  Sancü  accinti  potenter  et  viriliter  contra  Mauros  in  Insulis  de  Evisa 
et  de  Formentera  conmorantes,  vonimiis  ad  ñnen  et  concordiam  et  amicabi- 
lem  coni])ositionem  súper  expugnandis  et  acquirendis  Insulis  memoratis,  in 
hunc  videlicet  moduin.  Quod  pneparcmus  nos  incontinenti  bona  ñde  et  sine 
inganno  ad  eundem  expugnandum  et  capiendum  castram  de  Evissa  et 
ínsulas  memoratas:  ita  tamen  (piod  eamus  ihi  omnes  cum  exercita  nostro, 
Domino  concedente,  et  eum  iam  dictas  ínsulas  et  Castram  acquisierimus 
dividemus  eas  et  castruni  inter  nos  bene  et  fideliter  sab  hac  forma.  Primo, 
(piod  ad  honorem  et  laudem  Domini  nostri  Jesa  Cristi,  et  glorios;e  Virginis 
Matris  suic  dotabimus  ibi  Ecclesiam  parrochialem,  et  hereditabimus  honori - 
fice,  ad  arbitrium  et  cognitionem  duorum  Clerieorum  et  duarum  persona- 
rani  laicarum,  qui  bene  et  ñdeliter  et  sub  Sacramento  in  hoc  provideant  et 
ordinent.  Ipsa  vero  dotata  honoritíce  et  sufflcienter,  deducixntur  et  perci- 
])iantar  de  omnil)us  bonis,  movílibus  et  semo-\entibus,  ibidem  inventibus,  et 


ISIDOR   MACABICH   LLOBET,    PVRE.  467 

acquisitis  expensa}  factae  et  faciendn;  in  machinis  et  ing-eniis  et  aliis  com- 
nuínitei-  nessesaviis  et  utilibu^i  ad  expng•nationem  et  captionem  Castri  er 
fortitudinis.  Si  aiitem  pmedicta  nou  sufficerent,  deducantur  et  pcrcipiantii- 
praïdictae  expensae  de  redditibxxs,  sive  proventibus,  tam  viliae  quam  Insula- 
rura,  qiiam  uninscumque  alterius  rei,  quaí  apellatione  redditus,  seu  provent 
tus,  totius  Terne,  sive  maris,  inteliigi  possit.  Deinde  unusquisque  nostruin 
habeat  partes  suas,  sibi,  et  successoribus  suis,  ad  suos  suoruruíiue  volunta- 
tes  in  perpetuo  faciendas,  hoc  tamen  excepto:  Quod  nos  dictas  Petrus  et 
nostri,  et  nos  dictus  Nunno  et  nostri  teneamus  iam  dictas  partes  nostras,  in 
iam  dicto  Castro,  Villa  et  Fortitudine  in  feudum,  secundum  cousiietudinem 
Barcinonse,  pro  vobis  domino  Guillermo  Electo  Tari-aconen.  toto  tempore 
vita?  vestra;,  et  post  obitum  vestriim  per  succesox-es  vestros  Archiepiscopos 
Tarraconen.  Ita  tamen  quod  redditus,  exitus  et  proventus,  et  census  et 
ómnia  alia  eximenta,  tam  domorum  quam  omnium  aliarum  rerum,  et  ipsas 
res  inmobiles  prseter  caput  Castri,  et  Fortitudinem  ipsius  Castri,  et  Villa;, 
quas  nos  habebimus  et  tenebimus  in  feudum  infra  muros  ipsius  villoí,  possi 
mus  venderé,  impignorarc,  donare  et  alienare  cuicumque  voluorimus  et 
quandocumque,  non  etiam  requisito  vobis  domino  G.  nec  successoribus  ves- 
tris.  Nec  teneamus  vobis  nec  vestris  dare  laudismum,  nec  foris  capíum,  nec 
aliquid  ratione  alicuius  alienationis  quam  inde  fecerimus.  Promittentos 
vobis  et  vesti'is  successoribus  Archiepiscopis,  per  nos  et  nostros,  dare  potes- 
tatem  grati  et  paclati  de  portionibus  nostris,  scilicet  prísdictis  Castri,  Vilbr 
et  Fortitudinis,  quandocumque  et  cuotiescumque,  per  vos  et  per  Nuntios 
vestros,  fuerimus  requisiti.  Redditus  vero,  exitus,  et  omnes  proventus 
totius  Villa?  dividantur  inter  nos  tres,  et  successores  nostros,  legali  propor- 
tione:  tertium  per  tertium.  Alia  autem  omnia  quse  sunt  extra  villam,  tam 
mobilia  qiiam  inmobilia,  quam  semoventia,  quse  sunt  in  Insulis  memoratis, 
A^el  erunt  in  poste rum,  (Domino  concedente)  usque  in  diem  divisionis  tam 
marí,  quam  in  terra,  quam  in  stag'nis,  quam  in  quibuscumque  alliisperti- 
nentibus,  et  pertineie  debentibus  ad  Castrum  et  ínsulas  longe,  vel  prope, 
ratione  Terree,  vel  Maris,  dividamus  bene  et  fideliter  inter  nos  pro  número 
militum.  seu  armatorum,  quos  quisque  nostrum  habuerit  in  obsidione  et 
captione  iam  dicti  Castri  et  prredictarum  Insularum.  Hanc  autem  portio- 
nem  quilibet  nostrum  habeat  et  possideat  suo  jure.  Ita  quod  dictus  dominus 
P.  non  teneat  ibi  aliquid  pro  domino  Nunnone,  nec  Nunno  pro  domino  In- 
fante, nec  dominus  Infants  pro  Domino  Electo.  Et  si  forte  aliqua  causa  ali- 
quis  nostrum  erit  Impeditus,  adeo  quod  non  sit  in  propia  persona  in  hoc 
viatico,  factis  et  compectis  per  milites  suos  et  homines  ómnibus  et  singulis 
bona  flde  et  sine  enganno,  quaí  suju-adicta  sunt,  habeat  bene  et  integritor 
portionem  siiam,  ut  supradictum  est,  ac  si  ibidem  in  propia  persona  inte- 
resset:  Et  nos  dictus  P.  et  dictus  N.  promittimus  vobis  Domino  G.  Electo, 
quod  capto  Castro,  et  Villa,  faciemus  ^'obis  Homag'ium,  pro  ipso  feudo,  omni 
dilatione  remota.  Et  si  forte  nos  nou  essemus  ibi  presentes  in  propia  per- 
sona, illi,  quibus  non  commisserimus  locum  nostrum  in  exercitu,  tenoant 
portiones  nostras  Castri  et  Villa  in  comenda,  pro  vobis,  sub  homag'io,  ad 
fòrum  Aragonia;,  quousque  nos  fecerimus  vobis  homagium  pro  ipso  feudo 
Et  facto  homagio  quod  vos  investiatis  nos  de  illo  feudo,  et  alius  sit  solutus 
de  illo  omagio.  Et  vice  versa,  si  nos  G.  Electus  Tarraconen.  non  essemus  ibi 
in  ptopia  persona,  illis,  qui  locum  nostrum  teneant,  ibi  recipiant  et  com- 
pleant  omnia  supradicta,  et  nos  habebimus  Ratum,  et  Firmum,  quitquid 
ille  inde  fecerit.  Insuper  nos  iam  dictus  G.  Electus  Tarraconen.  per  nos 
et  successores  nostros  promittimus  in  fide  Dei  et  leg•alitatc  nostra,  vobis 


468  ES   FEUDALISME   A   IVISSA 

dicto  P.  Infantis  et  iam  dicto  N.  Sancii,  hsec  omnia  et  singula  faceré,  atten- 
dere  et  complere  ad  bonum  et  sanum  iutellectum  et  bona  fide,  et  siue 
enganno,  et  nunqiiam  scienter,  vel  consulte,  in  aliquo  contravenire.  Et 
vice  versa,  nos  dictus  P.  Infans,  et  dictus  N.  Sancii,  px-omittimus  vobis 
domino  G.  Electo  Tarraconen.  et  Vestris  Succossoribus,  hac  omnia  supra- 
dicta  et  singiila  faceré,  attendere,  et  complere,  ad  bonum  et  sanum  iute- 
llectum, bona  fide,  etsine  enganno.  Et  nunqiiam  scienter,  vel  consulte,  in 
aliquo  contravenire.  Et  ad  maiorem  securitatem,  et  firmitatem  huius  rei, 
tactis  corporalibus  Sacrosantis  Evangeliis,  iuramus  hfec  omnia  supradicta 
attendere,  et  complere:  facieutes  in  pi'sesenti  vobis  dicto  G.  Electo  Tarraco- 
nen. Homagium,  manibus  et  ore,  ad  forum  Aragoniae,  pro  ómnibus  supra- 
dictis  complendis  et  faciendis.  Et  conventiones  prsedicta?  non  prossint  síve 
valeant  illi  qui  illuc  non  iverit,  vel  miserit,  prout  supradictum  est.  Vel  si 
iverit,  et  inde  recesserit  cum  exercitu  suo,  et  posse  suo,  similiter  non  va- 
leant nec  prossint  ei:  et  qiiseeunique  conventiones  sive  pacta  fuerint  facta, 
usqne  in  hodiernum  diem,  super  dictis  Insulis  capiendis  sive  expugnandis 
vel  dividendis,  vel  alus  capitibus  ad  dictum  negotium  pertinentibus,  intcr 
nos  omnes,  vel  aliquos  nostruiii,  non  valeant  amodo;  sed  pro  infactis  poeni- 
tus  habeantur  in  perpetuum,  et  illis  pocnitus  ex  certa  scientia  i-enuntia- 
nius. — Actum  est  hoc  pridie  Idus  Aprilis,  Anuo  Domini  Millessimo  Ducen- 
tessimo  Trigésimo  Quinto. — Testes  huius  rei  sunt:  F.  Proepositus  Tarraco- 
nen — Berengario  Dager.— García  Pérez. — Petrus  Arbert,  Canonicus  Bar- 
cinonen.— Galzerandns  de  Carciliano.— Sancius  Peris. — Girbertus  Arago- 
nen. — Guillermus  Rabassa. — G.  de  Pavone. — P.  Nunnez. — A.  Giboti.— Sig- 
num  Petri,  Dei  g'ratia  Regni  Maioricarum  Domini:  ciiius  subsciptionem  pro 
eo  fecit  P.  A.-  -Ego  G.  Dei  gratia  Tarraconen.  Electus.  Subscribo. — Signum 
Petri  Bonelli,  publici  Notarii  Tarraconen.  (jui  hoc  scripsit  Mandato  Omnium 
Supradictorum  Dorainorum. — Signum  meum  Toniíe  Balaguer,  Apostólica 
ntquo  Regia  auctoritate  Notarii  publici  Tarraconen.  et  de  Collegio  Nota- 
riorum  oiusdem  ciiiitatis  testis,  etr. — Signum  meum  Marci  Antonii  Ferrer, 
llegia  auctoritate  Notarii  piiblici,  civis  et  de  Collegio  civitatis  Tai-raconse 
testis,  etr.— Signum  Francisci  Reverter  civis,  pro  Illustrissimo  et  Reveren- 
dissimo  Domino,  Domino  Tarraconen.  Archiepiscopo,  eiiisque,  ac  Ajjostolica 
ac  Regia  auctoritatibus  Notarii  publici,  Scribaniam  Publicam  et  Comunem, 
ac  Curiam  Vicariatus  Ecclesiastici  dictíc  civitatis  Tarracon.  tenentis  et 
regentis;  tenentisque  Claves  Archivii  eiusdem  Illustrissimi  et  Reveren- 
dissimi  Domini  Archiepiscopi:  Qui  huiusmodi  transumptum  a  dicto  eius  ori- 
ginan authentico,  inter  Scripturas  dicti  Archi\ii  reporto  et  custodito, 
extractum  ct  cuní  eodem  viridice  correctum  et  comprobatum.  testificatum- 
que  (ut  supra  i)atpt)  scribi  fecit,  et  Signo  quo  in  dicta  scribania  utitur,  in 
])ublicis  claudendis  instrumentis,  signavit  et  clausit  vigore  maudati  sibi 
facti  per  admodum  Reverendum  D.  Augustinum  Freixa  V.  I.  D.  Vicarium 
General,  et  Officialem  Tarraconen.  ad  instantiam  Illustris  et  admod.  Reve- 
ren. D.  Hieronimi  Vidal  S.  T.  D.  Archidiáconi  S.  Fructuosi,  et  Canonicus 
Sedis  Tarracoufe.  Die  séptima  Angustí,  Anno  M.DCVIL— Accedit  tídes 
Ludovíci  Andreu  Apostolíci  Regiíque  Notarii,  quod  prédicti  sint  Notarii 
publioi.  de  anno  M.DC.VII. 


ISIDOR   MACABICH   I.LOIJKT,    l'VRB.  469 

IV.— Repartiment  d'Ivissa   y  Formentera    entre's  conquistadors.— 

(D'una  copia  estesa  en  pergamí   ¡j  conservada   dins  s'arxia   d'es 
Govern  Eclesiastich  d'Ivissa). 

Istud  est  memoriale  qualiter  facte  fuerunt  diuisionis  totius  Insulo  Kui- 
cen.  iii  quíi  continebaiitur  quinqiie  terre,  quarum  prior  erat  Alhauech  que 
est  ante  Casti-um  vcrsus  orientem,  sicut  aque  versant  versiis  Castruni.  Alia 
erat  versus  orientem,  que  dicitur  Xarch.  Alia  est  juxta  Illam,  (¡ue  dícitur 
benizamit  tercium  et  versus  occidentem.  Et  juxta  istam  benizamid  erat  alia 
que  dicitur  portuinan,  versus  occidentem.  Et  juxta  istam  do  portuman  est 
(luinta  que  dicitur  Algarb,  versus  meridiem. 

De  ómnibus  predictis  quinqué  factusunt  quatuor  partes  equales  hoc  modo. 
Quod  de  prima,  que  dicitur  Alhauech,  facte  sunt  quatnor  partes  terininato 
usque  ad  Castrum  et  mare,  sic  que  prima  pars  Alhauech  versus  orientem 
addita  fuit  et  contiguata  illi  parti  que  dicitur  Xarcli.  Secunda  post  illam 
contiguata  fuit  parti  de  benizamit.  Tercia  contiguata  fuit  parti  de  portu- 
man. Quarta  contiguata  fuit  parti  de  Algarb. 

•  ítem  ad  hoc  ut  quatuor  predicte  partes  essent  equales  remota  fuit 
quedam  portiuncula  de  Benizamid  et  addita  et  contiguata  parti  de  xarch. 
ítem  quedam  alia  magna  porció  de  Portuman  addita  fuit  ipsi  parti  que 
dicitur  Benizamid. 

ítem  quedam  porció  de  Algarb  addita  fuit  parti  de  portuman  et  sic  equa- 
liter  pro  posse  facte  sunt  et  termínate  quatuor  predicte  partes  et  ftxure 
posite  per  Almoxeruch  illius  Insule  concilio  quorunulam  sarracenorum  pre- 
sentibus  Raymundo  de  belloro,  Raymuudo  de  santo  martino,  Bernardo  do 
Colletoyto,  et  quodam  milite  fre.  templi  qui  dicitur  Montoliu,  et  Guillermo 
de  soler,  et  Guillermo  seruia,  et  duobus  militibus  infantis,  et  Petro  Gozalbo; 
et  sic  postea  sorte  qi;iiil)et  dominorum  habuit  partem  suam.  Remanet  autem 
ad  diuidendum  ínsula  de  formentera. 

Termini  autem  omnium  predictarum  parcium  fuerunt  positi  per  diuiso- 
res  predictos  inter  partes  ad  inuicem  contiguas,  et  nomina  eorumdem  sicut 
iuferius  continetur. 

Xarch  diuidit  ex  parte  occidentali  versus  tertium  cum  benizamid  ultra 
Alchariam  que  dicitur  Caria  tastata,  qixe  remanet  in  xarch  sicut  aque  ver- 
sant versus  Alchariam  predictam,  et  ascendit  in  monte  supra  Alchariam  que 
dicitur  bella  formiga.  Et  descendit  inde  per  heremi  planiciem  que  est  juxta 
Alcharias  Aboalil  et  Alchalona,  (^ue  remanent  in  Benizamid,  et  tendit  ad 
montem  qui  dicitur  Geble  lucheym,  et  delude  tendit  ad  montem  qui  dicitur 
Geblel  vilar,  et  ab  inde  tendit  usque  ad  montem  qui  dicitur  Alcudia  talbit. 
Et  ab  inde  usque  ad  montem  Gebla  Abacrima,  et  ab  inde  descendit  et  trànsit 
juxta  términos  Alcharie  Caria  tarram  que  remanet  in  Xarch,  et  ascendit  in 
montem  que  dicitur  Geblal  cala,  et  ab  inde  descendit  in  mare.  ítem  Xarch 
dividit  ex  parte  occidentali  versus  meridies  sicut  scindit  via  que  tendit  de 
Caria  tatasta  et  trànsit  per  possesiones  Alcharie  Beate  Marie,  et  tendit  ad 
Castrum.  Que  possesiones  Beate  Marie  sunt  in  Alfanech,  i)artini  date  a 
Xarch  partim  a  benizamid,  sicut  via  trànsit  usque  ad  fixuriam  possesionum 
Beate  Marie  que  est  in  capite  binee  supra  ortum  ubi  sunt  Garrofarii,  et 
inde  descendit  vei'sus  meridiem  dividendo  cum  benizamid  per  fi xuras  posi- 
tas  usque  ad  mare.  Et  sic  pars  Alfaueti  est  asignata  Xarch,  et  pars  a  beni- 
zamid. 


470  ES  FEUDALISME  A   IVISSA 

Benizamid  diuidit  cum  Portuinany  et  incipit  a  parte  tercii  versus  mare 
per  partem  occidentaiem  in  monte  qui  dicitur  Geble  barbat  supra  mare,  et 
descendit  per  occidentem  usque  ad  Geble  alfilel,  et  ita  sicut  aque  versant 
versus  orienten  romanet  totum  in  benizamid,  et  ab  alfilel,  sicut  aqxte  ver- 
sant undique,  reuertitur  ad  monten  qui  dicitur  Goble  felmexel,  es  ab  inde 
tendit  vei'sus  meridiem  usque  ad  montem  qui  dicitur  Geble  Alchalaf,  et  ab 
inde  descendit  per  Cacumina  montium  juxta  Alchariam  que  dicitur  beni- 
niaymo,  que  remanet  in  portumany.  Et  trànsit  usque  ad  montem  ubi  est 
meta  posita,  qui  móns  est  positus  ante  Alchariam  que  dicitur  Xahabil,  que 
Alcharia  remanet  in  benizamid.  Et  ab  eodem  monte  descendit  per  serram 
contiguam  sicut  aque  versant  undique  et  trànsit  ad  montem  qui  dicitur 
Geble  alicuf  benizorol.  Et  ab  inde  descendit  per  combam  que  est  infra  duas 
serras  usque  ad  pinum  fixuram  positam  sub  via  transuersali  que  vadit  ad 
Alchariam  benizorol,  que  remanet  in  portumany.  Et  ab  illa  pinu  ascendit 
ad  montem  qui  dicitur  Jouf  benigalib,  et  ab  inde  per  cacumina  montium, 
sicut  aque  versant  undique,  et  trànsit  juxta  Alchariam  qiie  dicitur  benal- 
fachem,  que  remanet  in  portumany.  Et  descendit  ad  mare  versus  meridiem 
per  fixuras  positas  usque  ad  fixuram  positam  in  monte  benianieda.  Sic  quod 
Alcharia  remanet  in  benizamid,  et  ab  inde  descendit  ad  radicem  montis  qui 
dicitur  Alcudeya.  Qui  móns  remanet  in  benizamid.  Et  ab  inde  trànsit  per 
ortam  et  descendit  per  quamdam  tapiam  usque  ad  pratiim. 

Portumany  diuidit  ex  parte  orientali  cum  benizamid  sicut  dictum  est 
superius,  a  meridie  terminatur  in  monte  qui  dicitur  Joufbenigalis  et  ab  inde 
trànsit  sicut  est  fixuratum  per  montem  Gebel  menalfachen  ad  alium  mon- 
tem qui  dicitur  Gebel  cariam  beniomer,  usque  ad  cacumen  montis  ipsius.  Et 
ab  inde  trànsit  a  meridie  que  est  pars  tertii  de  algarb  usque  ad  alium  mon- 
tem qui  dicitur  Benipater,  et  ab  inde,  ad  montem  qui  dicitur  Benicaiz.  Et 
ab  inde  ad  alium  montem  qui  dicitur  Geble  algirem,  et  ab  inde  ad  montem 
qui  dicitur  Geble  leugela.  Et  ab  inde  ad  Geble  bembazola,  et  ab  inde  ad 
Geble  almadrig. 

Algarb  diuidit  ex  parte  occidentis  in  monte  usque  tertius  qui  dicitur 
Geble  almadrig  Et  ab  inde  descendit  ad  mare  i)er  altitiidinem  montium 
sicuti  aque  versant  undique  ad  montem  qui  dicitur  Gebel  algibla  beniometi. 
Et  ab  inde  trànsit  almerze  alahamara,  a  meridie  clauditur  mare,  ab  oriente 
terminatur  in  alfanez  sicut  descendit  recta  linea  a  monte  qui  est  infra  mon- 
tem qui  dicitur  Gebel  Carias  beniomar  et  montes  qui  dicitur  benipater,  et 
tendit  usque  caderiol  qui  est  supra  duas  primas  vias,  et  ab  inde  usque  ad 
aliud  caderiol,  et  ab  inde  usque  ad  mare;  pars  alhanech  que  remanet  in 
Algarb  diuidit  cum  portumany  a  parte  orientali,  que  est  occidens  de  i)ortu- 
many,  in  radicem  montis  qui  dicitur  Geble  Almadrig,  et  trànsit  juxta  Al- 
chariam ([ue  dicitur  Rahal  abemenicor,  que  remanet  in  Algarb,  et  deinde 
descendit  per  fixuras  positas  usque  ad  cantonum  orti  qui  fuit  Alchaidi  Cas- 
tri, qui  ortus  remanet  in  portumany.  Et  ab  hinc  descendit  juxta  ortum 
Beate  Marie  qui  remanet  in  Algarb,  et  ab  inde  vadit  us(iue  ad  fosarum 
Castri,  sic  (jiiod  Castrum  remanet  ex  parte  portumany  in  móns  hermus 
remanet  in  Algarb. 

Xarch  molendinum  quod  fint  Zaffi.  Et  duo  molendina  que  fuerunt  ben- 
loaix  et  sunt  in  xarch. 

Benizamit  unum  molendinum  quod  fuit  beniayde  et  duo  que  fuerunt 
iniyaf  acabuzi.  Et  unum  molendinum  fuit  debiensala  et  sunt  in  benizamid: 
portumany  unum  molendinum  muzalcabuzi  et  aliud  azmeti  abinzayt.  Et 
aliud  de  bennogaya  et  aliud  quod  fuit  abnatale  et  sunt  in  benizamid. 


ISIDOR    MACABK'H    TJ.OBET,    PVllE.  471 

Algarl)  mnloiuliíimn  (|nocl  fuit  dalmoya  ot  est;  in  xarcli.  Ei  duo  iiiolou- 
dina  (lue  fueruiit,  deii  Cay/,  et  suut  iii  xarch,  ot  ((uai-tum  quod  fuit  dt;  luu- 
zaltabiizi  et  est  in  benizaniid. 

Aichaiie  de  xarcli:  Raffal  boniaiuar,  liaffal  boiuMizaglar,  Carias  ])eni- 
maimo,  Carias  yl  do  inorna,  ihi  jiixta  iocornniz;  Cariarii  aarabi,  Cariam 
pilelle,  Raffal  beiiiinaizocli,  Cariam  do  zafarf>-oll,  ibi  juxta  beuibonaj^iran; 
Cariarn  benifaliíii,  Cariíim  zaaroil,  Cariato  alfadidi,  Cariain  l)oinfariz  almo- 
zanxd,  Kaffal  boinsayf,  Kaffal  tag-oinaf^-o,  Cariam  morlo,  Cariam  («oble  al- 
quiles, Cariam  alabrisa,  Cariam  tatasta,  Cariam  f()rmi<^'a,  Cariam  bolag'tar, 
Cariam  Canatollo,  Cariam  bonaquibdi,  Cariam  bomoluoloch,  Cariam  abe- 
uiimaii,  Cariam  l)oniarravz,  Cariam  zarracha,  Cariam  Algeiiorg,  Cariam 
bemsomade,  Cariam  alcliadirac,  Carias  l)emenag"ip,  Carias  Alcudeye,  AlI)org' 
de  boali. 

Alcaric  de  l)onizamid:  Cariam  balanzat,  Cariam  alcoygua,  Cariam 
almoali,  Cariam  Caloña,  Cariam  Cucollo,  Cariam  albobalii,  Cariam  xarha- 
bil,  Cariam  beniconter,  Cariam  yanyz,  Kaffal  almag'osl,  Cariam  doronxcl, 
Cariam  alcalaf,  Cariam  boma!)archy,  Cariam  bonimoanya,  Cariam  bemela- 
dip,  Cariam  alg-opzi,  Cariam  bonisale,  Cariam  bemyoayb,  Cariam  benimaiz, 
Cariam  mamfoz,  Cariam  aiixilo,  Cariam  alg'oboly,  Cariam  aoloiidaobi.  Ca- 
riam abenaaza,  Cariam  almixalia, Cariam  bongauz,  Cariam  bemtilell,  Cariam 
laztach,  Cariam  bommanix.  Cariam  bemzaya.,  Cariam  bcnitima.  Cariam 
beng'aalib. 

Alcarie  do  i)ortumany:  Cariam  abxatoyo,  Cariam  abemporixa,  ('ariam 
assotga,  Cariam  bomfamigi,  Cariam  bonilucer,  Cariam benipipi,  Cariam  dol 
faTioli,  Cariam  bonieulgip,  Cariam  benimazoch,  Cariam  forata,  Cariam 
benionara,  Carjam  bomalcaruz,  Raffal  bonimolha,  Cariam  abastili,  Cariam 
benimaymo,  Cariam  benimussa,  Cariam  bonifadale,  Cariam  boiiioíjiiexa, 
Cariam  bemazcbi,  Cariam  bemalaarab,  Raffal  IxMiiraba,  Raffal  alnniloli, 
Raffal  bomeyze,  Raffal  I)enibexido,  Raffal  boniometti,  Raffal  olmonxo,  Raffal 
bemfílcll,  ('ariam  alfaquim,  Cariam  almzacií,  Cariam  beniroym,  Cariam 
bemahomet,  Cariam  beniamode,  Cariam  bemtanduz. 

Alcarie  do  Algarb:  Cariam  l)enibazo]a,  Cariam  aleugolo,  Raffal  arnia- 
lip,  Raffal  bomorzo  abenjondal,  Raffal  lemerzo  alcotala,  Cariam  bomuode- 
nez,  Cariain  albaxadi,  Cariam  l)oniofari,  Cariam  beniomar,  Cariam  alganip, 
Cariam  alfadet,  Raffal  bcmerze  alalmot,  Cariam  bonyale,  Cariam  beniaho- 
mar,  Cariam  beiiilop,  Cariam  algitem,  Cariam  bonicayz,  Cariam  benipater, 
Cariam  endaer,  Raffal  abomanzor,  Raffal  algazi,  Raffal  benzibi. 


V.— Venta  feta  a  Don  Guillem  de  Montgrí  per  lo  rey  Jaume  I  en  26  de 
Janer  de  1242  de  sa  porció  d'Ivissa  comprada  a  n'es  mermessors 
d'en  Nunyo  Sans.  (Publicat  per  en  (.Cuadrado,  Islas  Baleares,  pla- 
na 1401). 


.472  ES   FEUDALISME  A   IVISSA 

VI.— Testament  de  Don  Guillem  de  Montgrí,  otorgat  a  18  de  Juny  de 
1247. — (As' arxiu  de  sa  catedral  d'Ivissa  n'hi  ha  una  copia  mal 
conservada;  axó  m'obliga  a  femé  solsament  un  estracte,  servint 
rae  ademes  de  s'estr acte  publicat  per  en  Quadrado  en  sa  obra  «Islas 
Baleares»  y  d'una  copia  de  sa  cláusula  referent  a  sa  dexa  feta  a 
V arquebisbe  de  Tarragona,  que^s  troba  també  dins  dit  arxiu). 

In  nomine  Domini  nri.  J.  C.  Ego  Giiillelmxis  de  Montegrino  Gerundensis 
sacrista  attendens  quod  niiUi  niortaliumnotus  estterminus  etz,,eligo  manu- 
missores  videlicet  dniim.  Gevuvidensem  episcopum  et  dilecto  Bernardxim  de 
Sancta  Eugenia  fratrem  meiim...;  jiibeo  corpus  meum  sepeliri  in  simeterio 
Sánete  Marie  sedis  Gerundensis  su|)radicte,  si  ibi  decessero...;  volo  et  mando 
ut  ante  omnia  de  ómnibus  mobilibiis  et  faciendis  et  redditibus  et  possessió - 
nibus...;  familie  mee  certa  portio  detur  ad  arbitrium  manumissorum  m?o- 
rum.  (Seguexen  molts  de  legats  a  sa  catedral,  canonges  g  bisbe,  a  ses  esglé- 
sies de  Sant  Félix,  Sant  Pere  de  Gaüigans,  de  Sant  Marti  de  Costa,  de  Sant 
Daniel  y  convent  de  Menors  de  Gerona;'a  ses  esglésies  y  hospital  de  Torroe- 
lla, a  sa  de  Peralada,  a  sa  de  Begny,  a  sa  de  Fonilars,  a  sa  de  Serra,  a  sa 
de  Boada,  a  ses  de  Santa  Cristina  y  Santa  Maria  de  Arador  y  a  sa  de  Santa 
María  de  Ullá)...  His  vero  completis  castrum  et  terminum  de  Eviça  et  de 
Formentera  (pie  existens  electus  Tarraconen.  acquisivi  divina  gratia  me- 
diante mense  archiepiscopali  Tarraconen.  in  perpetuum  applico  et  asigno, 
tali  pacto,  videlicet,  quod  dominus  Archiepiscopus  qui  pro  tempore  fuerit 
et  successores  sui,  ad  honorem  sánete  et  individué  Trinitatis  faciant  tres 
candelas  arderé  ])crpetuo  et  continuo  nocte  et  die  ante  altare  l)eate  Tecle 
virginis  et  martiriis  xpi.  et  tribus  pauporibus  in  victu  scmper  provideant  et 
vestitu,  ac  meum  aniversarium  honori  tico  tieri  faciant  in  ecclesia  Tarraco- 
nen. Veruni  si  Archiepiscopus  qui  pro  tempore  fuerit  predicta  nollet  obscn-- 
varo.  et  adiniplere,  prodictum  castrum  et  torram,  trina  monitione  premisa  a 
]ireposito  Tarraconen.,  statim  in  jus  et  propietatem  Prcpositure  et  Canonice 
Tarraconen.  in  perpetuum  convertatur  sub  pactionibus  antedictis.  Dirnitto 
i  11  perpetum  pro])ositure  Tarraconen.  tertiam  partem  castri  et  quartain 
])artem  tcrrc  de  Eviça  et  Formentera  quam  emi  a  dno.  Jacobo  Dei  gratia 
liege  Aragonuni,  tali  videlicet  pacto.  .  (juod  rehciat  quotidie  et  honoriñco 
in  commensa  pauperum  in  canònica  Xrn.  pauperes,  et  (juotidie  tales  eligan- 
tiir  qui  niagis  videantur  agore .  (Instituex  ademes  una  Capellanía  ah 
s'assignació  de  CL  besans,  quin  obtentor,  entre  altres  obligacions)  teneatur 
celebrare  ter  in  septimana  ob  remedium  anime  mee  et  parentum  meorum 
et  oninium  tidelium  defunctorum  in  altari  Scti.  Doininicigloriosi  confcsoris, 
»luod  situm  est  in  eclesia  jam  dicta,  de  quibus  provenientiis  faciat  per  sin- 
gulos  annos  C  cercos  aptos,  quemlihet  unius  libre  et  unius  quartoni  qui 
ardeat  qxialibet  die  sabbati  ad  missam  B.  Marie  et  insuper  in  quatuor  festi- 
vitatibus  ejusdem  et  natali...  (A  n'es  Sagristà  de  Gerona  li  concedeix  sa 
presentació  per  sa  dita  prebenda  dins  d'es  rint  dies  vinents  a  cada  vacant. 
Encarrega  a  n'es  batlle  d'es  castell  de  Constantí  y  a  s'alcaide  d'es  d'Ivissa  y 
a  tots  es  habitants  de  s'illa  que  prestin  a  l'Arquebisbe  y  a  n'es  Pabordre  de 
Tarragona  es  metei.r  hoonenatje  que  a  éll  li  deuen,  g  després  acaba:)  ..  Rogo 
carissimos  et  dilectos  Bernardiini  de  Sta.  Eugenia  fratrem  meum  et  Gaufri- 
dum  vicecomitem  de  Rupebertino  nepotem  meum  ni    lianc  mcam  uUimam 


ISIDOR    MAUABICH   L•LOBET,    PVRE.  47;) 

vohinlateiii  defendant  ac  ob  remcdium  aiiimarum  sucuuni,  et.  sic  de  eorum 
dilectione  confido,  faciant  inviolabiliter  observari.  Actum  est  hoc  XIIII 
kal.julii  aniio  Doiniui  MCCXL  séptimo. — Ego  G.  de  Montear  i  no  geruiiden- 
sis  Sacrista,  subscribo. — Ego  Facundus  Gcriindcn.  episcopiis,  subscribo.  - 
Sig^uuiiiBd.  de  Sta.  Eiig-eiiia.— Sig^juiin  Gaiifridi  viceconiitis  de  ru|>- 
pebertiiio.  — Ego  Gaufridum  de  tastia...  subscribo. — Ego  Fetrus  Sánete 
Tarraconeu.  eclc.  aiThiepiscopus,  siibscribo  et  hoc  testanuMituni  confirmo 
XVIII  Kl.  februarii  anno  dui.  millo.  CC.°  XI. °  VIII  salvis  his  ([ui  in  codiciil. 
coutinentur  factis  hodie  per  dominum  Sacrista,  seriptis  {¡er  manuniKaymun- 
di  de  villa  nova  pu."  not.  Tarraconen.  (Seguexen  a  continuació  ses  firmes 
que  legalisau  sa  copia  d'es  testamen. 

VIL— Codicil  a  n'es  testament  precedent,  otorgat  devant  d'es  notari 
de  Tarragona  Ramón  de  Vilanova  a  15  de  Janer  del  any  1249.— 

(De  s' arxiu  de  sa  catedral  d'Ivissa). 

Sit  notum  cunctis  (juod  Ego  Guillermus  de  Montegrino,  Sacrista  Gerun- 
donsis,  recognosco  me  condidisse  testíxmentum  de  Castro  Eviçe  ((uod  adíjui- 
sivi  existens  elcctus  in  ecclesia  Tarrachone  et  de  alliis  iionis  meis,  qimd 
testamentum  approbo  et  confirmo.  Et  quia  quadam  in  eo  ¡¡osita  volo  immu- 
taré et  declarare,  hos  facio  codicillos,  per  quos  declaro  et  immuto  quod 
dominiis  Archiepiscopus  qui  per  tempere  fieret  non  teneatur  solvere  in  ere 
alieno  modo  nec  in  legatis  relictis  in  dicto  testamento,  nec  in  provisione 
familie  mee,  nec  injuriïs  restituendis  ultra  Cenlum  marchas  argenti  nec 
ultra  possit  gravari  mensa  Archiepiscopale  preter  onus  trium  pauperum  et 
(rium  candelarum  et  aniversarii.Itemaddo  et  declaro  quod  prepositus  tarra- 
conensis  non  teneatur  previdere  pauperibus  nisiao  modo  qiio  nunc  alliis 
pauperibus  in  refectorio  previdel  iir,  nec  teneatur  previdere  pauperibus  nec 
solvere  Ceutum  quiu(iuginta  bisancios  quosque  l'cceperit  sine  alio  enere 
redditus  et  preventibus  et  alia  sibi  legata  in  testamento.  Et  si  ipsi  redditu^ 
deperircnt  ex  toto  nou  teneatur  ad  onus  aliqiiod  suportandum  Si  vero  per 
parte  deperirent  dicti  redditus,  solutis  primo  Ceutum  (juinciuaginta  bisan- 
tiis  ecclesie  Gerundense,  prevideat  pauperibus  saltem  quod  sufficient  reddi- 
tus, et  non  iiltra.  Si  vero  excreverint  redditus,  totum  habeat  prepositus 
supportando  ouera  supradicta.  Rogo  qiiod  dominum  Archiei)iscopiini  et  pre- 
positum  et  Capitulum  Tarraconenses  subscribant  in  testamento  meo,  hoc 
salvo  (jUod  si  mutavero  in  hiis  que  dimitto  Archiepiscopo  et  ecclesie  Tarra- 
chone volúntate  mea,  non  paretiu*  els  aliqiiod  periudicium  i)er  sul)scriptio- 
nes  eorum.  Actum  est  hoc  Tarrachon.  octavo  décimo  Kal.  februarii,  anno 
dominice  incarnat.  m.°  CC.°  XI. °  octavo.  Ego  G.  de  Montegrino  Gerundensis 
Sacrista  subscribo.  (Firmen,  ademen  d'es  notari,  cinch  testimonis  entre  ells 
R.  de  Avinione  y  Bernardus  de  Pcnnafortis,  canonges  de  la  Seu  de  Gerona). 

VIII.— Confirmació  d'es  testament  d'En  Montgrí,  feta  per  lo  rey  Jau- 
me I  a  24  de  Febrer  del  any  1251. — (De  s' arxiu  de  sa  Catedral  de 
Ivissa). 

Hoc  est  translatum  cuiusdam  Instrumenti  domini  Jacobi  illustris  Regis 
Aragonis,  cum  bulla  plúmbea  pendente  in  filo  sérico,  cuius  tenor  est.  Nove^ 
rint  un  i  versi  quod  nos  Jacobus  Dei  gràcia  Rey  Aragonum,  Maioricarum  et 


474  ES   FEUDALISME  A   IVISSA 

Valentie,  Comes  Barchinone  ot  LTrgeli  et  domhnis  Montispessulani,  per  nos 
et  nostros  succesores  laiidamus,  coníirmamus  et  approbamus  et  in  perpetuïn 
corroboramiis  testamentum  venerabilis  et  dilecti  nostvi  G.  de  montegrino 
Grerunden.  Sacriste,  et  spetialiter  et  expresso  ilhid  legatum  et  donationem 
et  ordinationem  quam  idem  Sacrista  fecit  in  eodem  testamento  de  Castro  et 
Insnla  ac  terra  Eviçe  et  de  ínsula  frnmentarie  mense  Archiepiscopali  et 
Canonice  Tarrachon.  cum  honoribns  suis,  sub  eisdem  pactis,  niodis  et  condi- 
cioni bus  in  eodem  testamento  coucessis,  sicnt  in  eodem  testamento  pleriqíie 
continetur.  Hoc  siqnidem  laudamentum  et  coufirmationem  et  corroboratio- 
nem  facimus  salvo  omnia  et  fidelitate  nostra  et  potestate  ad  consnetudinem 
Barchinone  pront  plerique  continetnr  in  instrumento  donatioiüs  quod  dicti 
Sacriste  fecimus  de  predicto  Castro  et  Insulis  memoratis.  Datum  in  alchaui- 
cio  VI  Kl.  marcii  Arno  Domini  m."  cc.°  quinquagessimo.  Signum^  Jacobi 
Dei  gratia  Regis  Aragonum  Maioricarum  et  Valcncie,  Comitis  Barchinone 
Urgelli  et  domini  Montispesulani.  Testes  fuerunt  P.  Conilii  ot  de  Luna,  J. 
de  rocaberti,  Bn.  de  Sta.  Eugenia,  Ex.  de  focibus.  Signum  Glli.  de  Bocha 
(|ui  mandato  domini  Regis  pro  G.  de  pulcro  loco  notario  siro  hoc  scripsi  loco, 
die  et  anuo  prefixis. — Ego  B.  Tarrachono  Archiepiscopus  qui  hoc  transla- 
tum  cum  originali  probavi,  subscribo  Ego  Raymundus  de  Villa  nova  nota- 
riiis  Tarrachone,  qui  hoc  traslatum  ciim  originali  probavi  pro  teste  subscri- 
bo. Ego  Petrus  garmiçano  hoc  traslatum  fidelitor  translatavi  X  novembris 
AnnoDni.  M.»  CC.°  LXX." 


IX.— Ordenacions  fetes  per  l'Arquebisbe  Don  Bernat  d'Olivella,  su- 
cessor  d'En  Montgrí  en  son  domini  de  la  meytat  d'Ivissa,  qu¡ 
governa  la  Seu  de  Tarragona  desde  1272  a  1287.— (Cojna  a  s' ar- 
xiu d'es  Govern  Eclesiasticli  d'Ivissa). 

Bernardus  divina  miseracione Tarrachone  Archiepiscopus:  Dilectis  ac  fide- 
libus  suis  Universitati  hominum  de  Eviça  salutem  et  gratiam.  Venerabilis 
in  Cristo  dilectum  Poncius  de  palaciolo  Gerundensis  Canonicus  ac  ])rei)osi- 
tus  Ecclesie  dicti  loci  de  Eviça  et  Berengarius  de  Castelleto,  personaliter 
ante  nostraní  ])resencian  existentes,  nobis  quasdam  litteras  de  credulitate  et 
quedam  Capitula  sen  peticiones  et  suplicationes  nomine  vestrum  omnium 
obtulerunt.  líos  igitur  visis  et  inspectis  predictis  litteris  et  Capitulis  seu 
petitionibu«  antedictis,  auditis  etiam  et  diligenter  intellectis  que  iidem  pre- 
positus  et  Berengarius  de  Castelleto  ex  parte  vestra  voluorunt  exponere 
coram  nobis,  attendcntes  et  ])rospicientes  et  intendentes  ad  utilitateni  et 
coniodum  onniium  et  singulorum  habitancium  dicti  loci,  aliqua  ])rout 
sefiuitur  duximus  ordinanda.  In  primis  aiitem  dicimus  et  volumus  quod 
onnies  libertates,  franciiitates  sen  inmunitates  quas  Venerabilis  Guillermus 
de  Montegrino  quondam  Gerundensis  Sacrista  eo  tempore  quo  erat  Electus 
(>t  Administrator  seu  procurator  ecclesie  Tarrachon.  vobis  concessit  seu  cou- 
tulit,  obsorventx;r,  nisi  per  ipsum  Sacristam  vel  al¡([uem  pro  eo  et  nos  esset 
aliter  ordinatum.  ítem  volumus  et  dicimus  quod  omnes  vouditores  faciaut 
faticas  nobis  vel  baiulo  nostro  infra  t;»mpus  in  instantis  acquisitionum  con- 
tentum,  iibi  vero  certum  tempus  non  fuerit  comprenhensum  fiat  fatica 
viginti  dierum  nobis  vel  baiulo  nostro,  et  solvatur  laudimium  sicut  consue- 
tum  est,  sciilicet  in  Castro  Evi(,'e  et  in  circuitxi  Quinturadecimum  et  extra 
per  insulam  Tricesimuni.    Ht  nos  vcl  halulus  iioster  possimus  rem  que  vendi 


ISIDOR   MACABICH   LLOBET,    PVRE.  17.') 

debuerit  si  voJuorimus  rctiiiere,  vel  tradere  illi  ((ui  ipsam  rem  onu'iit  \t'l 
alii  cuicuiique.  ítem  voluuuis  et  dicinuis  (juod  de  moiieta  (iiiain  Eniptores 
salis  aportaverint,  sive  in  aiiro,  arg-ento,  seu  quacunque  alia  moneta,  quod 
recepta  illa  innneta  pei'  scriptorem  dominationis  ad  hoc  institutuni,  una  cuín 
Arbitratoribiis  dicti  ioci  si  i)reseiites  fueriíit  et  eoruiii  copia  de  faciii  liaberi 
poterit,  vel  eoriuu  uno  vel  duobus,  aliis  absentibus;  et  computacione  facta 
supev  cambio  de  illa  oadem  moneta  per  dictum  Scriptorem,  pro  rata  ómni- 
bus salis  venditoribus  plenarie  satisHat.  Ítem  volumus  et  dicimusquod  Arbi- 
tratores  Salinarum  libere  et  íidelitcr  suum  oficium  absquc  ali(iua  exaccione 
sive  servicio  alicuius  persone  indigene  vel  cxtrance  exepto  suo  salario  exe- 
quantur:  et  qnicumque  eorum  inventus  fuerit  aüípiid  ratione  dicti  officii 
preter  suum  salarium  recepisse,  penam  Ccntum  bisanciorum  iiicurrat  et 
nihilominus  extrahendi  salem  de  Stagno  Eviçe  per  Quinquenium  careat 
potestate.  Ítem  etiam  circa  personarum  baiuli  nostri,  ut  pro  extimationo 
salis  expresse  sexi  nominatim  non  sit  ausus  servicium  recipere,  volumus  om- 
nia  observari,  hoc  autem  ex  speciali  gratia  concedimus  quamdiu  nobis 
placuerit  duraturum.  ítem  volumiis,  dicimus  et  mandamusquod  cum  debiie- 
rit  fieri  extimatio  seu  arbitratio  salis  predicta,  Scriptor  dominationis  pre- 
dictus  teneatur  reqiiirere  Arbitatores  quos  inveuire  poterit  in  castro  presen- 
tes, quos  si  Invenire  non  poterit,  bajuli  dominationis  cum  xmo  vel  pluribus 
dictorum  Arbitratorum  vel  absqiie  eis  ómnibus  si  in  promptu  iiaberi  non 
poterimt,  cum  dicto  Scriptore  súper  salo  predicto  ut  eis  videbitur  valeant 
arbitrari.  Si  quis  autem  ipsorum  Arbitratore  contentus  non  fuerit  fiat  ut  est 
actenus  observatum.  ítem  volumus  et  mandamus  quod  ligiium  seu  navis 
ali(iiia  su])er  facto  salis  non  valeat  expediri  quosque  collatio  seu  recognitio 
facta  fiaerit  de  libris  lignorum  sue  navium,  necnon  Scriptoris  predicti  et 
predietorum  Arbitratorum  si  ipsi  Arbitratoris  vel  umis  saltem  ex  eis  cum 
libro  ipsorum  in  promptu  intra  Castrum  pridiem  postuerint  inveniri.  ítem 
volumus,  dicimus  et  mandamus  qusd  Arl)itratores  (jui  pro  tempore  fuerint, 
et  annuatim  mutari  debent,  in  princii)io  sue  administracionis  jurciit  ad 
sancta  Dei  evangelia  quod  in  officio  sibi  comisso  recte  et  fideliter  se  habe- 
bunt  et  a  nemine  ratione  sui  ofticii  ¡¡reter  suum  salarium  recipiant  ali(iuod 
servicium.  Et  in  fine  anni  quo  predictam  administrationem  dimitiere  tene- 
buntur,  elig'ent  et  nominabunt  sex  personas  de  habitatoribus  Castri  et  insu- 
le  de  Eviça,  quas  magis  ydoneas  ad  predictum  officium  noverint  exequen- 
dum,  et  eas  baiulis  dominationis  de  Eviça  nominabunt.  Et  dicti  Baiuli  insti- 
tuant  tres  derillis  sex  personis,  eis  uominatis,  (jue  sibi  magis  placuerint, 
in  arbitationis  ofñcio  supradicto:  quod  si  predicte  tres  persone  accipere 
noluerint,  iidem  Baiuli  per  impositionem  et  exactionem  certe  posse  eas  com- 
pellere  valent  ad  subeundum  officium  memoratum,  nisi  forsitam  se  ex  instis 
causis  proterunt  a  predicto  officio  excusare.  ítem  volumus  et  mandamus 
quod  Universitas  hoininum  de  Eviça  predietorum  teneantur  poneré  annua- 
tim propiis  missionibus  et  expensis,  scilicet  de  millaresio  ut  est  consuetum, 
duos  vigiles  sive  guaytas  ydoneos  ad  custodiam  Castri  de  Eviça  ad  arl)i- 
trium  baiulorum  dicti  Castri,  qui  vigiles  sive  guayte  sint  continué  et  asidue 
in  dicto  Castro  nocte  dieque,  ita  quod  de  die  dormiant  et  de  nocte  vigilent 
et  custodiant  dictum  Castrum  bene  et  dílig"enter,  et  nihil  aliud  preter  dic 
tam  vigiliam  et  custodiam  dicti  Castri  pro  predictis  Baiulis  vel  aliquo  alio 
faceré  teneantur.  ítem  volumus,  dicimus  et  mandamus  ut  onnies  et  singuli 
habitatores  Castri,  ville  et  insule  supradicte,  ad  observationem  predietorum 
omuium  teneantur,  et  Baiuli  Ioci  predicta  si  opus  fuerit  faciant  inviolabili- 
ter  observari. 


476  ES    FEUDALISME   A    IVISSA 

X.— Esmena  feta  fer  l'any  1289  per  n'Anfós  III  d'Aragó  a  Pere  de 
Sarria  governador  seu  a  Ivissa,  d'es  agravis  y  perjudicis  causats 
a  l'Arquebisbe  y  Pabòrdre  de  Tarragona.  (Publicat  per  en  Quadra- 
do  Islas  Baleares,  plana  140G). 

XI.— Restitució  de  bens  y  jurisdiccions  al  Arquebisbe  y  Pabòrdre  de 
Tarragona,  feta  per  manament  de  n'Anfós  IV  a  son  governador  a 
Ivissa  Antoni  Joan  Domenge,  l'any  1434.— fi)e  s' arxiu  de  sa  cate- 
dral d' Ivissa). 

Alfonsus  dei  gracia  Rey  Aragouum,  Sicilia,  Balance,  Maiorice,  Sai-dinie 
et  Corsia',  Comes  Barchinone,  Dux  Athenarum  el  Neopatria  aceciam  Comes 
Kossilionis  et  Ceritanie,  Illustrici  Regiue  Marie  consorti  carissime  et  lóente 
nostre  general  is  Salutem  et  prosperum  snccessum  continua  incrementa: 
Necnon  dilectis  et  fidelibus  consiliariis  nostris  bajulo  generali  Regni  Balen- 
ce,  ac  Regenti  officium  Gubernacionis  Insnle  Eviçe  ceterisqiie  nniversis  et 
singulis  ofticialibus  nostris  nbilibet  constitntis  et  dictorum  officialium  loco- 
runi  presentibns  et  futuris  ad  quem  seu  quos  spectet  et  contigerit  prevenir- 
lautem  et  dilectionem.  Licet  pridem  certis  i-espectibus  aprehensioneme 
Castrorum,  billarnni  et  locorum  ad  mensam  archiepiscopalem  Tarracone 
nbilibet  pertinencium  eciam  vaccantem  fieri  providimus  et  mandamus  ad 
nianus  Curie  nostre,  et  de  facto  fuerit  eiusniodi  nostra  provisió  ad  execucio- 
nem  deducta,  ne  dum  quo  ad  bona  dicte  mense  sed  eciam  quo  ad  bona  pre- 
])ositure  Ecciesie  Tarracone;  et  quoniam  nostre  intencionis  nou  est  ut  bona 
ipsius  prepositure  seu  illorum  possessió  aliquantum  a)))n-ehendatur  nec 
eciam  Arrendatores  quivis  collectores  aut  alii  quibus  redditibus,  jura,  emo- 
lumenta et  obvenciones  nedum  dicte  prepositure  sed  eciam  dicte  mense 
pertineant  in  ipsoruin  integra  percepcionc  aliquantum  impediantur,  v.obis 
dicte  Il•lustre  Reginc  nostram  intcncionem  huíusmodi  decclarantes  dicimus, 
aliis  vero  mandamus  exprese  sub  incursu  nostra  indignacionis  et  ¡re  quate- 
nus  appreliensionem  si  quam  feceritis  bonorum  dicte  prepositure  visis  pre- 
sentibns de  factis  seu  de  facti  protinus  faciatis.  VA  insui)er  aprehensione 
Castrorum,  Civitatis  et  billarum  dicte  mense  archiepiscopalis  penes  nostram 
Ciii-iam  remanentes  quousque  secus  vobis  tradidimus  in  mandatuin,  quos- 
cunuiue  redditus,  jura,  emolumenta,  obvenciones,  provectus,  fructus  et 
esdevenimenta  quecumqiie  eidem  mense  cepi  libere,  integre  et  absque  dinii- 
nucione  aliqua  permitatis  omni  consultacione  cesante  etdilacione  ac  dificúl- 
tate (luibuslibet  ultroiectis.  Sic  enim  delibérate  et  consulte  fieri  vohunus  et 
compleri.  Datum  in  Itibefelici  ])anormy,  sub  nostro  sigillo  secreto  die  XIII 
Septembris  anuo  a  nativitate  Dm.  M.°CCCC.°  XXX. °  quarto— Rex  Alfonsus. 

¥a\  virtut  d'aquesta  carta  reyal,  feu  fer  es  governador  per  tots  es  llochs 
públichs  de  sa  vila  sa  següent  crida: 

«Ara  hoiats  queus  fahem  asaber  per  manament  del  honrat  Nanthoni 
Johan  Domenge,  donzell  Regent  l'oftici  de  Governador  en  la  villa  de  Iviça 
per  lo  molt  alt  Senyor  Rey  atots  los  vasalls  del  Reverent  pabòrdre  deTai'ra- 
gona  ([ui  son  poblats  e  habitants  en  les  vila  e.ylla  de  Evi(,-a  en  les  partides, 
l)orcio  e  jurisdicció  del  dit  Rnt.  Pabòrdre  e  pabordria  de  Tarragona,  e  a  ins- 
tancia e  requesta  del  lion.  moss.  luys  palancha  prevere  en  la  Seu  de  Tarra- 


ISIDOK    MACAIUCII    hJ.OUET,    l'VUK.  477 

gona,  beneficiat,  procurador  del  Rnt.  moss.  (luilleïu  de  Valhi)ir  Canonge 
e  Pabordre  de  Tarragona,  que  coïn  ell  dit  lion.  Uegent  i)er  manament  e 
letrcs  del  dit  molt  alt  Senyor  Rey  a  VII  del  mes  d'Abril  del  any  present  e 
corrent  MCCCCXXX  quatre  se  hag'ues  preses  a  mans  Reals  tota  la  partida  por- 
ció e  jurisdicció,  censáis  e  altres  bens,  drets,  emoluniiMits,  obvencions,  ven- 
des, delmi>s  e  esdeveniments  (lualsevol  a  la  dita  pabordria  e.i  qualsevol  ma- 
nera pertanyeuts  e  expectants,  hoc  encara  la  posada  e  preheminencies  (jue 
ha  en  lo  Castell,  e  daltre  part  los  homenatges  dels  homens  e  vassalls  de  la 
dita  pabordria,  hara  de  nou  lo  dit  molt  alt  Senyor  Rey  ab  letra  sua  patent  de 
ma  sua  signada  e  en  lo  dos  ab  son  segell  secret  segellada,  dada  en  la  Ciutat 
de  Palerm  a  XIII  de  Setembre  del  dit  any  MCCCCXXX  (juatre,  hage  manat 
ab  grans  penes  al  dit  hon.  Regent  ([ue  totes  los  dites  coses  entegrament 
derrencles(|ue  derrenclir  e  tornar  fa(,"a  sens  ambaras,  contradicció,  diiicultat 
e  consultacio.  Emperamor  daço  lo  dit  hon.  Regent  ab  veu  de  la  present  publi- 
ca crida  intima  a  tot  hom  generalment  de  (lualsevol  stament  o  condició  sia, 
que  ell  per  obediencia  del  dit  manament  real  derrencleix,  restitueix  e  torna 
als  dits  Reverent  Pabordre  e  Pabordria  de  Tarragona  complidament  e  inte- 
gra totes  les  damunt  dites  juresdiccions,  bens,  {"  drets  qualsevol,  e  en  quin 
nom  se  vol  sien  nomenats.  E  no  res  nuMiys  i)er  a(|uesta  mateixa  crida  pul)li- 
ca  aboleix,  cassa  e  anuUa,  e  per  abolits,  cassats  e  anuUats  haver  vol  tots  e 
qualsevol  homanatges  per  ell  dit  Regent  a  ma  Real  presos  e  rebuts  dels  vas- 
salls dels  dits  Reverent  Pabordre  e  Pabordria;  tornant  aquells  dits  pabordre 
e  pabordria  en  aípiells  loch,  dret,  jurediceio  e  })reh(Mninencies  que  eren  abans 
de  la  aprehensio  de  totes  les  coses  S()l)rediti'S  E  nores  menys  daltre  part  per 
tenor  de  la  dita  letra  real  lo  dit  hon.  Regent  ab  \eu  de  la  present  i)ublica 
crida,  intima  e  notifica  atot  hom  generalment  de  ({ualsevol  stament  o  condi- 
ció sia,  que  lo  dit  molt  alt  Senyor  Rey  declarant  la  sua  intenció  vol  e  mana 
ex[)resament  e  de  certa  sicncia  (¡us  romanent  laaprehensio  dels  Castell,  Ciu- 
tat e  viles  fets  de  la  diia  mensa  Arclüepal.  en  ma  de  la  cort  del  dit  Senyor 
Ret  fins  que  per  avant  hauran  en  manament  del  dit  Senyor,  que  sen  farà, 
qualsevol  rendes,  drets,  emoluments,  obvencions,  perveniments,  fruyts  e 
esdeveniments  a  la  dita  mensa  Archiepal.  spectants  e  pertanyeuts,  per  los 
arrendadors  del  dit  Archabisbat  o  per  aquells  acjuis  pertanyaradel  dia  de  la 
dita  ai)rehonsio  a  ma  de  la  cort  Real  feta  en  avant  ésser  rehel)uts  liberal- 
ment  e  integra  e  sens  diminucio  alguna  i)ermeta,  tota  consultacio  cessant  c 
dilació  e  dificultad  qualsevol  foragitades.  Per(l^^e  lo  dit  lion.  Regent  en 
aquests  scrits  mana  sols  virtut  de  les  cienes  contengudes  en  la  dita  pro\-isio 
que  de  VII  de  Abril  perpesat  ença  e  en  avant  respongueu  de  tots  los  dessus 
dits  a  la  dita  mensa  Arcpal.  pertan^v'cnts  en  qualsevol  manera  als  arrenda- 
dors de  aquells  e  aquel  e  procuradoi-s  d'aquells  totes  aquelles  persones  qui 
res  hi  degueu  ney  tenguen  ni  dar  sien  tengudes  en  qiialsínol  manera,  e 
guart  si  qui  aguardar  siha. 


XII.  —  Carta  de  Felip  UI  a  n'es  Cardenal  Borja  tractant  de  sa  juris- 
dicció del  Ardiaca  de  Sant  Fruytós  a  Ivissa  com  a  consenyor  de 
s'illa. —  (D'una  cojjíu  quc's  gudrda  dins  s'arxiu  de  sa  Catedral 
d' Ivissa). 

Don  Felii)e  por  la  Gracia  de  Dios  l>ey  de  Castilla,  de  Aragón,  de  León, 
de  las  dos  Sicilias,  de  Jerusalem,  de  Portugal,  de  Navarra  y  d'e  la^j  Indias  &. 


478  ES   FEUDALISME  A   IVISSA 

Muy  R.do  en  Cristo  Padre  Cardenal,  nuestro  muy  caro  y  muy  amado  amigo. 
La  Isla  de  Ibiza  está  repartida  en  quatro  partes:  la  una  tengo  yo,  las  dos  el 
Arzobispo  de  Tarragona,  y  la  ([uarta  el  Arsidiano  de  S.°  Fructuoso,  que  aho- 
ra es  Jerónimo  Vidal,  y  cada  uno  tiene  la  jurisdicción  cu  la  parte  que  le 
toca,  de  que  han  nacido  siempre  tan  grandes  inconvenientes  y  confusión  que 
obligaron  al  Emperador  mi  S.i"  y  Agüelo,  de  gloriosa  memoria,  el  anyo  de 
M.D.LIII  a  ])rocurar  (|ue  el  Arzobispo  y  Arsidiano  (jue  entonces  eran,  le  die- 
sen sus  ])oderes.  como  se  los  dieron,  y  con  ellos  nombró  una  persona  por  Go- 
bernador y  Cap."  General  de  toda  la  Isla,  y  con  orden  que  exersiese  la  juris- 
dicción en  nombre  de  todos  tres  y  sin  perjuizio  de  ninguno  de  ellos;  en  la 
parte  que  le  tocava  a  su  Mag. d  Cesárea  en  su  nombre,  y  en  las  del  Arzobis- 
po como  Veguer,  en  la  del  Arsidiano  como  su  Bayle;  lo  qual  se  usó  suio  y 
continuó  desde  el  anyo  de  MD.LIII  hasta  el  setiembre  de  MD.CX  que  por  la 
grande  instancia  que  me  hizo  el  dicho  Arcidiano  Gerónimo  Vidal  mandé  vol- 
verle la  jurisdicción  de  la  parte  (\ue  le  toca  para  (jue  él  nombrase  la  persona 
que  le  ])aresiese  que  la  exersiese  sin  que  el  Gobernador  ni  otro  Ministro  mío 
se  lo  imi)idiese:  el  dicho  Arsidiano  nombró  ]ior  su  Bayle  á  Serafín  Vidal,  su 
hermano,  y  exei'sió  la  jurisdicción  por  más  de  dos  anyos  hasta  que  le  pare- 
ció volverse  á  Tarragona,  y  poco  después  salió  el  mismo  Arsidiano  de  la  Isla 
para  dar  lugar  á  la  Visita  que  por  mi  orden  y  á  su  instancia  hasia  en  ella  el 
obispo  de  Dragón,  el  (|ual  viendo  (¡ue  no  havía  Bayle  por  el  Arsidiano  hizo  este 
olicio  administrando  la  jurisdicción  en  su  nombre,  y  haviendo  visto  y  averi- 
guado los  inconvenientes  que  havian  resultado  del  tiempo  que  el  dicho  Sera- 
fín Vidal  su  hermano  tuvo  la  jurisdicción,  y  el  desconsuelo  que  tenían  los 
vasallos,  entre  los  quales  se  havian  movido  parsialidades,  y  en  preheminen- 
sias  algunas  contenciones  que  todo  amenazava  grande  ruina  en  aquella  Isla 
y  (jue  con  esta  ocasión  no  residía  el  Arsidiano  en  su  Ig'lesia,  se  le  pidió  de 
([uc  en  cumplimienlo  de  lo  (¡ue  havia  ofresido  quando  se  le  entregó  la  juris- 
dicción, ([ue  dentro  de  muy  breve  tiempo  nombraría  el  Gobernador  por  su 
Bayle,  como  se  hasía  antes,  pues  con  esto  se  (luitaria  de  obligaciones  y  cuy- 
dados,  y  no  solo  no  se  seguía  danyo  á  la  Isla  ni  á  sus  preheminencias  y  ren- 
tas antes  bien  mayor  l)eneñcio  seguridad  y  aumento;  pero  de  ninguna  ma- 
nera ha  querido  haserlo  escusáudose  con  razones  de  poca  subsistencia  y 
consideración,  y  aunque  aviendo  él  faltado  a  lo  (jue  prometió  y  siendo  tan 
notorios,  los  inconvenientes  y  confusión  que  se  siguen  para  la  seguridad  y 
buen  gobierno  de  la  Isla  y  administración  de  la  Justicia,  que  siendo  tan 
peciuenva  se  administre  en  ella  la  jui'isdicción  por  tres  pei'sonas  diferentes, 
y  (]iic  pudiera  yo  conoser  desta  causa  y  mandar  que  continuara  el  gobierno 
en  la  forma  qne  se  havia  hecho  desde  el  dicho  anyo  de  MDLIIl  hasta  el  de 
MDCX,  no  solamente  por  la  soberanía  que  tengo  en  la  dicha  Isla  sino  tam- 
bién poi'que  el  Arzobispo  y  Arsidiano  tienen  sus  porsiones  en  feudo  mío  ((ue 
soy  R.i'  directo  della,  y  que  la  pretensión  que  tengo  es  tan  en  favor  del  bien 
])úblico  y  de  la  misma  Isla,  pues  residiendo  en  Espanya  los  tres  duenyos 
della  se  debe  tener  mayor  coníiansa  de  mi  Gobernador  en  paz  y  en  guerra 
que  de  los  Ministros  del  Arsidiano,  y  tanto  más  haviendo  de  ser  sin  perjuizio 
de  sus  prelieminencias  y  rentas  y  mayor  beneficio  y  augmento  dellos,  y  quc^ 
para  la  seguridad  de  la  Isla  por  estar  muy  sorca  de  Argely  sugcta  á  muchas 
invaciones  de  cosarios  y  enemigos  de  la  fee  y  qiu^  tiene  un  puerto  muy  im- 
l>orf;tnt(N  sustento  alli  un  ¡¡residió  y  fortaleza  con  muy  grande  gasto;  cou 
todo  esto  no  he  querido  haserlo  sino  mandar  de  nuevo  que  se  entregue  la 
jurisdicción  al  dicho  Arsidiano,  confiando  que  S.  San.fl  ,  informado  de  todo 
lo  '\no  aquí  se  ha  referido,  mandará  que  se  vuelva  á  gobernar  la  dicha  Isla 


ISIDOR    MACABICH    LI,()UET,    PVRE.  47it 

y  exorcer  la  jurisdicción  en  ella  porpetUíamonte  en  lii  forma  (lue  so  introdn- 
xo  el  dicho  anyo  de  MDLIII;  y  asi  en  recibiendo  ésta  la  representareis  á 
S.  Sand.'l  y  suplicareis  de  mi  parte  con  muy  ¿^.-rande  instancia  lo  tenga  por 
bien,  y  haréis  para  ello  todas  las  diligencias  que  convinieren,  que  del  buen 
susseso  y  que  se  despache  con  mucha  brevedad  qxiedaré  muy  servido;  é  sea 
muy  R/lo  en  Cristo  Padre  Car.  Borja,  nro.  muy  caro,  muy  amado  amigo, 
Ntro  Senyor  ÜS  en  vuestra  continua  guarda.  Dado  en  Madrid  á  VIIII  de 
Febrero  MDCXVII. -Yo  el  Rey.—  V.t  Koig  Viscans.  —  V.t  Comes  Thesan.— 
V.í-  Maris.  Boclins,  Rg.  —  V.t  Sentís,  Regens.  —V.t  D.r  Salvador  fontanct, 
Regs.— V.t  Pérez  Manrique,  Regens.  -  Hyeronimus  Villanueva,  Secret. — Al 
Cardenal  Borja  ([ue  pida  a  S.  San.'l  <[ue  la  jurisdicción  de  la  Isla  de  Ibiza  se 
exersa  en  la  forma  que  se  introduxo  el  anyo  de  155;). 


XIII.— Jurisdicció  del  Ardiaca  de  S.  Fruytós,  com  a  consenyor  de 
s'illa  d'Ivissa,  l'any  1619.— fi^e  s'arxíu  de  sa  Catedral  d'lvissa). 
Díe  XVI mensa  angustí,  anuo  a  natt.^  Dni  M.DC.XVIIII. 

Los  día  mes  y  auy  susdit  constituits  personalment  en  lo  castell  y  casa 
Real  en  la  Isla  de  Ivi(;a  devant  la  presencia  del  molt  111. e  el  Cajoita  Juan 
Ponce  conseller  de  la  sacra  C.  R.  Mag.t  del  Rey  nre.  S.i"  ,  Gover.or  y  Cap.'* 
gual.  en  la  dita  Illa,  lo  molt  magnifich  Juan  Jover  de  Juan  Batle  per  lo  molt 
111. e  S.i'  el  D.or  Hyeroni  Vidal  Sorribes  y  Llobera,  Ardiacha  de  S.t  Fructuós, 
altre  dels  scñors  de  la  dita  Illa  de  Iviça  y  Formentera,  los  Mag.chs  Pore  Ant.^ 
Jover  y  Pere  Balansat  de  Pero  vehyns  y  habitadors  de  Iviça,  testimonis  per 
les  lufres  cosses  cridats,  en  presencia  deis  quals  lo  dit  Mag.^i  Juan  Jover 
Batle  requiri  y  maná  amí  Fransesch  Laudes,  per  les  autoritats  Apostólica  y 
Real  notari  publich  de  la  dita  Illa  de  Iviça,  y  degués  llevar  Acto  de  com  ell  . 
donava  y  entregava  al  dit  molt  III. e  S.i'  Gover.or  y  Cap.'"*  general  una  carta 
Real,  clossa  y  segellada  ab  lo  sello  Real  de  sa  Mag.t  ^  perqué  sa  S.^  111.'*  de- 
gués possar  en  execusió  lo  q.  sa  prefata  Mag.t  li  mana  en  aíjuella.  E  lo  dit 
molt  Ill.e  S.i"  Gov.oi',  tinguda  que  agüé  dita  Real  carta  en  ses  propies  mans, 
maná  á  mi  dit  nott.i  degués  llegir  aquella,  la  qual  fonch  del  thenor  següent. 
— Al  amado  nro.  el  Capitán  Ju.°  Ponce  a  cuyo  cargo  está  el  govierno  denra. 
Isla  de  Iviça.— El  Rey.— Amado  nro:  el  D.^r  Hieronirao  Vidal  Arcidiano  de 
S.  Fructuoso  en  la  S.t"  Iglesia  Metropolitana  de  Tarragona  hadado  algunos 
cabos  sobre  pretenciones  q.  tiene  en  favor  de  su  dignidad  y  después  do  haver- 
se  visto  los  papeles  q.  ha  presentado  y  otros,  ha  resuelto  lo  siguiente: 

1.  Que  el  oficio  del  sello  q.  consiste  en  díir  las  BoUetas  de  Salud  para 
portes  y  legalización  de  eacripturas,  se  ponga  en  turno,  y  si  pretende  algo 
quien  le  tiene  por  privilegio,  le  muestre  aquí  dentro  de  dos  meses  del  día 
que  se  le  notificare,  y  haréis  vos  q.  se  haga  y  intime  hiego  en  recibiendo 
esta. 

2.  Que  la  ITniversidad  muestra  aquí  los  derechos  q.  tiene  en  respecto 
del  otício  de  Draçaner  dentro  de  dos  meses  que  se  le  notifique,  q.  lo  hareys 
también  luego:  y  porque  el  Arcidiano  ha  rei)resentado  q.  no  se  le  puede  cau- 
sar perjuicio  en  el  año  de  su  turno,  porque  la  maiñna,  donde  exerse  el  Dra- 
çaner su  jurisdicción,  es  de  las  Placas  comunes,  os  informareys  de  lo  que  en 
esto  hay  y  me  lo  avisar eys. 

3.  Que  no  os  entrometáis  por  ningún  caso  con  los  q.  riñen  en  Pormany, 
en  tomar  las  partes  ni  llevar  las  penas,  y  asi  os  lo  mando,  y  (j.  restituyáis  al 


480  ES  FEUDALISME  A   IVISSA 

Arcidiano  lo  q.  haveys  llevado  desde  que  se  le  entregó  la  jurisdicción,  ni  las 
llfívarc7s  en  lo  de  adelante  vos  ni  otro  q.  tuviere  ese  cargo,  ni  las  aplicareys 
al  Fisco;  y  porque  quiero  saber  la  causa  que  tuvisteis  para  librar  de  la  cárcel 
a  Miguel  Orvay,  Francisco  Orvay,  Francisco  I^audes  y  Estevan  Llaneras,  que 
les  tenía  presos  el  Bayle  del  dicho  Arcidiano  por  haver  delinquido  en  su  juris- 
dicción, meló  avisareys  con  brevedad,  y  porque  se  quexael  Arcidiano  del  modo 
i'on  q.  tratays  sus  vasallos  os  encargo  y  mando  que  los  trateys  de  aquí  en 
adelante  bien,  teniendo  con  ellos  buena  correspondencia  y  si  se  ofreciere  caso 
de  haver  de  exercer  jurisdicción  contra  alguno  dellos  que  son  moradores  de 
Pormany,  sea  por  medio  del  Bayle  del  Arcidiano  y  no  de  los  ministros  de  la 
Governación,  pues  desde  la  entrega  son  distintas  estas  dos  jurisdicciones  or- 
dinarias en  primera  instancia. 

4.  Que  pues  el  año  q.  toca  al  Arcidiano  el  turno  en  las  Plazas  comunes 
(como  se  entiende  q.  lo  son  la  Marina,  puerto  de  la  villa,  cabo  de  la  puente, 
del  Cargador  de  la  sal,  en  el  Arraval,  la  Plaça  de  las  tres  Cortes,  la  Torre- 
ta, Villanueva,  partida  de  SM  Lucia,  carnicería,  las  salinas  y  estanco,  la 
Formentera,  la  puerta  del  trencador  entre  Iviça  y  Formentera)  es  de  caso 
llano  que  pertenece  al  Arcidiano  la  jurisdicción,  así  en  los  naturales  como 
en  quales(|uiera  extranjeros,  ora  sean  marineros,  ora  no  lo  sean,  y  en  los 
capitanes  de  navios,  sin  que  se  le  pueda  poner  en  su  año  del  turno  estorbo  é 
impedimento  en  la  jurisdicción  ordinaria  ([ue  en  su  nombre  y  por  él  exer- 
cían  los  Governadores,  antes  de  la  entrega  q.  se  le  hizo  de  su  jurisdicción, 
no  solo  en  Pormany  sino  en  las  Placas  comunes  en  el  año  de  su  turno. 

5.  También  se  os  advierte  q.  no  hagays  casos  de  guerra  sino  los  q.  mera- 
mente lo  fueren,  para  q.  cese  la  guexa  q.  el  Arcidiano  tiene  desto. 

6.  Y  asimismo  se  os  advierte  q.  la  Universidad  es  común,  q  la  casa  de 
la  Aduana  está  en  la  Marina,  q.  el  hacer  pregones  con  penas  contra  los  q. 
defraudan  no  es  soberanía  sino  de  la  jurisdicción  ordinaria,  y  q.  en  el  año 
q.  le  toca  por  sn  turno  en  las  Placas  comunes  podrá  ol  Arcidiano  conocer 
destos  fraudes  y  llevar  las  penas  de  los  q.  fueren  hallados  haverlos  co)neti- 
do;  y  si  en  su  año  acontece  hacer  el  arrendamiento  le  tocará  hacer  o.l  pre- 
gon. En  la  paga  de  las  quinientas  libras  q.  he  mandíido  restituir  en  moneda 
corriente  al  dicho  Arcidiano  por  las  q.  dio  por  la  visita  desa  Isla,  hay  tanta 
dilación  q.  obliga  a  (j.  se  quexe,  y  a  mi  a  bolveros  a  encargar,  como  lo  hago, 
q.  procureys  la  brevedad  de  la  paga,  dando  para  ello  en  mi  nombre  todas 
las  órdenes  q.  fueren  necesarias. — De  todas  las  sobredichas  cosas  me  ha 
parecido  advertiros  para  q.  las  pongays  en  ejecución  como  os  encargo  y 
mando  q.  lo  hagays,  y  q.  de  las  q  fuere  necesario,  según  lo  q.  arriba  se  os 
dice,  me  aviseys  con  la  brevedad  q.  fuere  posible. — Datt.  en  Madrid  a  XXI 
de  marco  MDCXVIIII:=Yo  El  Rey=V.t  Roig.  Vice  C.e»— V.t  Comes  thes.en 
--V  t  Pérez  Manricjue  R.s  — V.t  Villar,  R.s  — V.t  Don  Salvador  fontanet, 
R.s  — Y.^  Santis.  R.s  — Augustimis  Villanueva,  Secretarius. 

He  hoit  sa  S.a  lo  thenor  de  dita  carta  Real,  dix  q.  se  la  posava  dalt  lo 
cap  y  se  oferia  ])ronta  en  posar  en  execució  tot  lo  contingut  en  la  dita  carta 
Real  y  respondre  als  caps  q.  en  aquella  se  li  mana  rosi)ongue.=E  aquí 
mateix  lo  dit  molt  111.«  S.i"  Gov.or  y  Cap.''  general  mana  a  mi  dit  Fransoch 
Laudes  nott. i  en  presencia  deis  susdits  testimonis  degués  continuar  al  íi  y 
pon  de  la  i)ros(Mit  carta  Real  un  memorial  d  ^  caps  ([.  dit  S.'"  Ardiaca  dema- 
na, lo  qual  dix  li  era  estat  enviat  a  sa  S.-'  111.'^  i)er  lo  111. m  Señor  Don  An- 
drés Roig,  Vice  Canceller  y  President  del  S.  S.  R.  C.  de  Aragó,  pera  q. 
(logues  entregar  les  coses  en  ell  contingudes  al  dit  S.i"  Ardiaca,  lo  qual  me- 
morial (lo  caps  os  del  thenor  següent. 


ISIDOR   MACABICII   LLOBET,    PVRE.  481 

Algunas  cosfis  entre  otras  q.  >;o  han  de  restituir  al  Arcediano  como  suce- 
soi-  de  Nufio  Sanció  nno  do  los  tres  con(|nistadores. 

1  Kl  corral  de  las  g-allinas,  q.  toca  a  la  i)arte  del  castillo  del  Arcidiano, 
ontro  el  castillo  y  la  Ig•lesia,  o  lihrevia  delia. 

2  Los  Consulados  de  los  italianos,  españoles  y  demás  naciones. 

3  El  oficio  de  Corredor. 

4  El  derecho  de  la  ])ez,  q.  le  toca  al  Arcidianato  como  señor  uno  do 
Iviça. 

5.     El  Carcelarato,  pag'ando  máximamente  su  salario  como  al  Corredor. 
G.     El  dar  licencia  para  cazar  en  las  Islas  de  Formentera,  la  Plana  y 
demás,  el  añoq.  le  tocan  por  turno  las  Placeas  comunes. 

7  Las  casas  de  dentro  la  villa  tocan  al  Arcedianato,  q.  ha  suplicado  al 
Patrimonio  del  Arzobispo  y  Real  en  quanto  sucedente  al  Patrimonio  del 
Infante  Don  Pedro  de  Portug-al,  por  razón  de  lo  qual  es  S.i"  su  Mag'.t  de 
Iviça  y  de  la  tercera  parte  de  la  villa  y  qiiarta  de  la  Isla. 

8  El  dominio  del  estanco  y  demás  Pla(;as  comunes,  de  tr(>s  en  tres  años, 
y  so  restituye  como  es  justo  y  en  el  modo  (j.  se  pudiere  al  Arcidianato  en  las 
de  tres  en  tres  años,  y  en  las  otras  simultaneas  como  es  razón. 

9  Las  oficinas,  el  leñero,  bodega,  cavalleriza  q.  están  debaxo  del  quar- 
to  del  castillo  tocante  y  perteneciente  al  Arcidianato  de  S.  Fructuoso. 

10.  La  cisterna  del  Patio,  q.  le  toca  como  a  cada  uno  de  los  S.i's  Key  y 
Arzobispo  las  cisternas  q.  tienen  en  sus  partes  de  dicho  castillo. 

11  La  llave  de  la  Puerta  de  la  Almodayna,  asi  como  los  demás  Señores 
tienen  la  suya. 

12  La  llave  una  de  las  tres  q.  hay  en  el  Arca  del  Depósito  de  la  Sacris- 
tía; y  finalmente  todas  las  cosas  tocantes  al  Arcidianato  de  S.°  Fructuoso, 
como  aquí  debe  de  haver  representado  el  Arcidiano.  Y  sobre  todo  los  bienes 
rentas  y  demás  cosas  ([.  algunos  particulares  le  tienen  tomado  mala  y  in- 
justamente, y  todas  las  oficinas,  cavalleriza,  bodega  y  demás  estancias  q. 
estan  debaxo  dolía  quarta  ¡¡arte  del  Castillo  q.  le  toca  al  dicho  Arcidiano 
como  lino  de  los  Señores  que  es  de  los  tres  Rey  y  Arçobispo. 

En  aprés  los  dits  día  mes  y  any  e  cassi  encontinent  en  presencia  deis  sus- 
dits testimonis  lo  dit  molt  111. e  S.i"  el  cap  "  Juan  Ponce  Governador  y  Cap." 
gral.  en  la  dita  Illa  per  sa  profata  Real  Mag.t  ,  en  execució  y  cumpliment 
de  lo  que  sa  Mag•.*•  li  mana  en  la  dita  Real  carta  y  memorial  de  coses  (j.  s'han 
de  restituir  y  entregar  al  dit  S.i"  Ai-diacha,  maná  ami  dit  nott.i  degués  lle- 
var Acte  de  com  ell  donava  possessió  de  les  coses  contengudes  en  la  dita 
Real  carta  y  memorial   a  ell  tramés  per  Ic  dit  111. m  S.i"  Vicecanceller,  al  dit 
mag.cií  Juan  Jover  Batle  en  la  dita  Illa  y  Procurador  del  dit  molt  111. e  S.^' 
Ardiacha  de  S.t  Fructuós  aqui  present  y  acceptant  la  dita  possessió  en  nom 
dol  dit  son  principal...  De  totes  les  quals  coses  lo  dit  Juan  Jover  en  dit  nom 
requiri  amí  dit  nott.i   en  presencia  dels  susdits  testimonis  degués  llevar  Acte 
puclich  y  li  degués  donar  una  y  moltes  copies:  tot  lo  qual  per  mi  dit  nott.i 
í'onch  fet  y  otorgat  los  dits  dia  mes  y  any  en  presencia  de  dits  testimonis. 

XIV.— Breu  d'Urbà  VIU  disposant  que  ses  jurisdiccions  d'es  conse- 
nyors  d'Ivissa  siguen  exercides  p'es  Governador  del  Rey.  —  (Co- 
pia a  s' Arxiu  d  es  Govern  Ecclesinstich  d'Ivissa). 

Urbanus  PP.  VIII. — Ad  futuram  rei  memoriam:  exponi  nobis  nuper  fecit 
Charissimus  in  Christo  filias  noster  Philipus  Hispaniarum   Rex  Catholicus 

31 


482  ES    l•'EUDALISME   A   IVISSA 

quod  licet  Gul)ernium  temporale  Insiilae  do  Iviça  Maris  Balearis  ad  ipsum 
Philipiiin  Reg'em  pro  una,  nec  non  ad  Archipiscojium  Tarraconensem  pro 
duabus  et  pro  reliqua  quartis  partibus  ad  Archidiaconum  Sancti  Fructiiosi 
inmcupatiim  iu  Ecclosia  Tarraconensi  pro  tenipore  oxistentem  respective 
s|iectet;])or  dictus  tamen  Philipus  Rcx  millites  presidiarios  eiim  arce  seu  for- 
talitio  in  eadem  ínsula  pro  illiusdefensione  etmanutentionetonet,  etGuber- 
nator  a  dicto  Philipo  Rege  depxitatiis  ab  liinc  quincinagiuta  annis  et  ultra 
ipsius  ínsulas  Gubernium  etiam  ])ro  dictis  Archiepiscopo  et  Archidiácono  iu 
corum  respective  auuis  illorum  respective  nominibus  exercuit.  Cum  autem, 
sicut  eadem  expositio  subiungebat,  modernus  Archidiaconus  huiusmodi  per 
se,  seu  ab  eo  depxitatiiin  vel  deputanduin,  officium  Bajulum  nuncupatum,  dic- 
tam  Insulam  pro  parte  illius  sibi  tang'ente  ac  in  anuo  ad  euní  pcrtangente, 
non  autem  per  dictuní  Gubernatorem  ab  eodem  Philipo  rege  deputatum,  in 
notabile  eiusdeni  Insulae  preiuditium,  gubcrnare  intendat,  Nos  praemissis 
(|uantum  cum  Domino  possimus  obviare  volentes,  sup])licationibus  dicti  Phi- 
lipi  Reg'is  nre.  nobis  super  hoc  liumiliter  porrectis  inclinati  quod  ad  beno- 
placitum  nostrum  Gubernator  ab  ipso  Philipo  Rege  deputatus  seu  deputan- 
dus  gubernium  genérale  dictae  Insulae,  prout  ab  hinc  dictis  quinquaginta 
annis  et  ultra  fieri  consuevit,  exercerc  libere  et  licite  iiussit  et  valeat  ac 
omnino  etiam  debeat  (solutis  tamen  per  dictum  Gubernatorem  aemolumen- 
tis  siquae  rationc  exercicii  dictae  jurisdictioni  pro  Archepiscopi  et  Archi- 
diaconi  partibus  in  dictis  eoruní  annis  percci)erit  respective  cisdem,  salvis- 
que  et  iilesii  remanentibus,  alliisque  erorum  juribus),  ai)Ostolicae  auctoritate 
tenore  presentium  concedimus  atque  statuimus,  non  obstantibus  constitutio- 
nibus  et  ordinationibus  apostholicís  ceteris(|ixe  contrariïs  quibuscumque. 
Dati?;  Romae  apud  Sanctam  Mariam  Majorcm  sub  annulo  Piscatoris.  Die  XX 
Augusti  MDCXXIIII  Pontiñcatus  nri.  anuo  secundo. 


'e " 


IsiDOR  Macabich  Llobet,  Pvre. 


Ramón  Muntaner,  Cronista  dels  Reys  de  Aragó, 

ciutadà  de  Valencia 


«Un  día  estant  yo  en  iinamía  alquería  per  nom  Xilvella,  que  es  en 
la  horta  de  Valencia»,  axis  comença  el  capítol  primer  de  la  Crònica 
dels  Reys  d'Aragó  el  valent  y  sabi  cavaller  En  Ramón  Muntaner,  autor 
de  la  raes  preuada  Joya  històrica  de  la  literatura  patria. 

Després  de  haverse  gitat  e  escapat  de  vintiquatre  bataylles  entre  de 
mar  e  de  terra  en  que  era  stat,  com  de  moltes  presons  e  turments  que 
en  la  seua  persona  son  estats  donats  en  bregues  e  en  les  moltes  perse- 
cucions que  havia  habudes,  així  en  riqueses  com  en  altres  maneres, 
aquell  hom  de  món,  valent  com  a  cathalà  y  prudent  com  Ulisseu  se 
retirà  del  tràfech  mundial  de  joventut  propi  y  buscant  repòs  a  més 
fatigoses  Uuytes  y  cercant  crear  una  familia,  s'cstablí  en  la  hermosa 
ciutat  de  Valencia,  treta  fea  poch  temps  del  domini  serrahí  per  la 
esforçada  tiçona  del  bon  rey  Jaume  I,  qual  ciutat  anava  creixent  y 
desarrollantse  mercè  al  enèrgich  rent  posat  per  el  Conqueridor. 

Tot  quant  al  insigne  Cronista  pertany  interessa  en  gran  manera, 
puix  ell  alçà  monument  de  perpètua  gloria  als  f eyts  dels  reys  y  pobles 
aragonesos,  guiats  per  aquells  prínceps  que  tant  bé  saberen  interpre- 
tar el  sentiment  expansiu  dels  seus  súbdits,  quant  finida  la  tasca  que 
en  la  reconquesta  a  Aragó  se  li  debía  y  pertocava,  m'amprenen  la  con- 
questa del  Mediterrani. 

La  biografia  de  Muntaner  hasta  la  època  del  séu  establiment  en 
Valencia  ben  clara  y  patent  se  nos  mostra  en  la  seua  Crònica,  referint 
els  seus  actes,  al  meteix  temps  que  els  fets  del  séu  temps,  molta  part 
d'ells  com  a  testimoni  de  vista  o  a  ells  contats  per  els  protagonistes  y 
encara  no  desmentits  ni  per  naturals  ni  per  estrangers,  ans  nova  y 
contínuament  roborats  y  confirmats  per  autèntichs  y  oficials  docu- 
ments, creent  el  comunicant  mancar  una  nova  y  magna  edició  de  tan 
monumental  obra  hon,  a  pres  de  esmeradament  castigada,  sia  docu- 
mentada plenament  ab  tots  los  mijos  que  el  avans  dels  estudis  histò- 


484  RAMÓN    MUNTANER,    CRONISTA    DELS    REYS   DE   ARAGÓ 

richs  demanen  y  la  més  exigent  crítica  confirmen  que  els  fets  contats 
per  el  insigne  Jurat  de  Valencia  si  de  alguna  tatxa  poder  ser  motejats 
son  de  la  seua  magnitut  y  heroica  grandesa. 

Dues  famílies  ben  distintes,  una  y  altra  preciares  en  la  historia 
aragonesa,  aparexen  en  els  documents  del  segle  xiii  y  xiv  ab  idèntich 
nom,  anys  y  lochs.  La  progenie  d'en  Raymundo  de  Muntaner,  esfor- 
çat cavaller  que  assistí  a  la  conquesta  de  Mallorca  aydant  al  rey  Jau- 
me I,  y  fón  per  aquest  Rey  heredada  y  colmada  de  grades  y  privilegis 
restant  establida  en  la  daurada  Illa  y  essent  robust  tronch  de  magna 
frondositat  y  abundants  rebrots.  En  el  any  1613  foren  registrats  en 
els  libres  de  Manaments  y  empares  del  Justicia  civil  de  Valencia,  una 
larga  serie  de  documents  pertenexents  a  esta  familia  y  en  quals  libres, 
actualment  guardats  en  el  Arxíu  del  Regne  de  Valencia  s  encontren 
els  que  anotem  (1). 


(1)     Segons  el  índice  de  esta  colecció  s'encontren  els  següents: 

460. — Privilegio  del  rey  Don  Juvme  I  haciendo  caballero  del  brazo  mili- 
tar á  D.  Raymundo  Montíiner  para  él  y  sus  sucesores  pudiendo  iisar  las  insig- 
nias militares,  cuya  merced  le  hace  en  remuneración  á  los  servicios  que 
prestó  en  la  conquista  de  las  islas  de  Mallorca.  Dado  en  Lérida  á  21  de  Mayo 
de  1232.  Lib.  3,  M.»  25  del  libro  32,  fol.  1." 

461.— Donación  hecha  por  el  R.  D.  Jayme  I  de  unas  tierras  á  favor  de 
D.  R.  de  Montaner,  hecha  en  Mallorca  á  1.°  de  Febrero  de  1231.  L.  3,  M.°24, 
lib.  32,  fol.  3. 

462. — Donación  por  D.  Ñuño  Sánchez,  Señor  del  Rosellón  y  Cerdaña  á 
favor  de  D.  R.  de  Montaner,  de  seis  jovadas  de  tierra  en  el  lug-ar  de  Bunyo- 
la. Mallorca  1  Mayo  1232.  L.  3,  M.  25,  del  lib.  32,  fol.  4.° 

463. — Donación  por  Tayme  I  de  unas  casas  sitiiadas  en  la  C.  de  Mallorca, 
á  favor  de  Jaime  Montaner,  hijo  de  D.  Raymundo.  Mallorca  1  Agosto  1260. 
Lib.  3,  M.''  24,  lib.  32,  fol.  4.°  v.° 

464.— Donación  hecha  por  D.  Nxiño,  de  10  jovadas  de  tierra  en  el  lugar  d9 
Bunyola  á  Jayme  Montaner.  En  Mallorca  1  Mayo  1261.  Lib.  3,  M.'^  24,  lib.  32, 
fol.  3.°  V. 

465. — Donación  por  D.  Raymundo  de  Montaner  de  todos  los  bienes  cen- 
sos, etc.  que  poseía  en  la  villa  y  término  de  Monllor,  i\  favor  de  Pedro  Mon- 
taner su  hijo.  En  Mallorca  á  20  de  Enero  de  1240.  Lib.  3,  M.*'  24,  lib.  32,  fol.  6. 

466.— Donación  hecha  por  el  R.  D.  Jayme,  de  10  jovadas  de  tierra  en  la 
V.  de  Monllor,  á  Pedro  Montaner.  En  Mallorca  20  Enero  1240.  L.  3,  M.  24, 
lib.  32,  fol.  17. 

467. — Confirmación  y  aprobación  por  Jayme  I  de  todos  los  honores,  ren- 
tas, etc.  que  tenían  en  las  islas  de  Mallorca  D.  Raymundo  de  Montaner,  su 
hijo  Hernán  Montaner,  habitante  en  el  Reino  de  Aragón  y  sus  hijos  Juan, 
Jayme,  Pedro,  Guillermo.  En  Lérida  12  Marzo  1274.  L.  3,  M.  24,  lib.  32, 
foí.  8  v.« 

468.— Donación  por  D.  Ñuño,  de  20  j.  en  el  término  de  la  C.  de  Mallorca 
á  Juan  de  Montaner.  Mallorca  1  Agosto  1240.  Id.,  id.,  fol.  11. 

469.— D.  por  Jayme  I  de  20  jovadas  de  olivar  en  la  parroquia  de  Bunyola 
á  Juan  Muntaner  y  sus  sucesores.  Valencia.  Agosto  1254.  Id.,  id.,  fol.  12  v.° 

470.— D.  por  Jayme  I  de  10  j.  de  tierra  en  la  C.  de  Mallorca  á  favor  de 
Juan  Montaner.  Mallorca  23  Julio  1269.  Id.,  id.,  fol.  14. 


FRANCISCO   ALMAUCHB   Y   VÁZQUEZ  485 

La  convicció  que  tením  de  que  els  Montaners  de  Mallorca  son  dis- 
tints al  celebrat  Cronista,  nos  la  dóna  la  «Información  de  testigos  sumi- 
nistrada ante  el  Justicia  de  Zara^'oza  por  D.  Francisco  Montaner  por 
sí  y  como  procurador  de  D.  Onol're  Jayme  Montaner  su  padre,  para 
probar  su  liidaljj^uía  y  nobleza  y  ser  oriundos  de  la  Villa  de  Biescas  de 
Aragón  en  donde  está  el  Palacio  de  los  Montaners»  fon  feta  la  dita 
«Información»  en  1(500  davant  la  Cort  del  Çalmedina  (1). 

Per  primera  vegada  apareix  cl  Cronista  Muntaner  en  Valencia, 
segons  ell  mateix  nos  refereix,  ab  ocasió  del  séu  casament  en  una  jove 
valenciana  filla  del  Senyor  de  Xilvella  de  Lalgarbia  (liuy  Cliirivella). 
Esta  hermosa  possesió  tocà  en  el  Repartiment  al  Comanador  de  Alca- 
fiiç  (2)  y  fóu  venuda  al  pare  de  Na  Valençona,  segons  nos  porten  els 
cronistes  valencians.  Senyor  de  Chinivella  l'anomenen  Diago,  Escola- 
no  y  tots  quants  lian  parlat  del  nostre  Montaner  y  com  a  possesió  seua 
la  anomena  al  començar  de  la  seua  historia.  Emperò  havem  encontrat 
una  donació  feta  en  1386  per  el  Mestre  y  convent  de  Calatrava  de  León 
de  Castella  a  D.  Pere  Boyl  y  sa  muller  Cathalina  dels  lochs  de  Bétera, 
Xirivella,  Maçauasa  y  Masamagrell  primerament  per  nou  anys  y  des- 
prés pera  sempre,  mediant  permissió  del  Sant  Pare  y  dés  de  aquell 
temps  el  senyoríu  perteneix  als  Boyls. 

Està  fora  de  dubte  que  Muntaner,  per  part  de  la  seua  muller  fóu 
propietari  del  loch  de  Xirivella  de  Ponent,  ignorantse  per  ara  ahont 
estaria  Xilbella  de  la  Axarquia,  y  creen  que  el  domini  superior  estaria 
en  mans  de  la  Orde  de  Calatrava  sent  senyor  Muntaner  en  lo  que  no 
tocava  a  exe  dret,  cjue  precisament  seria  el  que  fóu  venut  o  donat  a 
D.  Pere  Boyl. 

Dexèm  al  Cronista  que  nos  diga  com  fón  vingut  a  Valencia:  «E  es 
veritat  que  yo  En  Ramón  Muntaner  en  aquella  sahó  vingui  en  Sicilia 
de  Romania,  e  demani  licencia  al  Senyor  Rey  que  yo  pogués  anar  en 
les  parts  de  Catlialunya  a  pendre  ma   muller  que  havia  af fermada 


471. — Api-obación  pov  el  R.  D.  Jayme  de  las  donaciones  hechas  á  Ray- 
mundo  Montaner.  En  Mallorca  23  Julio  1269.  Id.,  id.,  fol.  15. 

472. ^Donación  de  200  lib.  hedra  por  el  Rey  Don  Alfonso  á  Juan  Monta- 
ner por  sus  muchos  servicios.  En  el  cerco  de  Bonifacio  á  15  de  Julio  de  1421. 
Id.,  id.,  fol.  19. 

473. — Privilegio  dol  Rey  Don  Pedro  sobre  concesión  de  habitación  .-^n  la 
iglesia  de  Bunyola  á  favor  de  Raymundo  Montaner.  Barcelona  3  de  Agosto 
de  1341.  Id.,  id.,  fol.  20. 

(1)  En  dits  libres  de  Manaments  y  empares  s'encontren  altres  documents 
de  esta  familia  que  al  començar  el  sigle  xvii  passa  una  de  les  senes  rames  á 
Valeiicia:  al  fí  donem  un  extracte  de  la  informació. 

(2)  Commendator  de  Alcanissi:  alqueriam  de  Chilbella  de  Lalgarbiae 
cum  furnis  et  molendinis  X  Kalendas  martii  a.  d.  MCCCXXXIIX  pl.  375 
de  la  edició  de  Bofarull  en  la  Colección  de  documencos  de  la  Corona  de 
Aragón.  Encontrèm  també  en  el  Repartiment  varies  donacions  in  Xilbella  de 
la  Xarquia:  a  Ponç  de  Montsoriu,  a  J.  y  B.  Dalfocea  in  alqueriam  de  Xilbella 
de  la  Axarquia. 


486  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA   DELS    REYS    DE   ARAGÓ 

fadrina  en  la  Ciutat  de  Valencia  bé  havía  X  anys».  Tardà  a  vindré  a 
Valencia  per  rahó  de  la  sena  afortunada  expedició  a  la  illa  de  Gerba  y 
al  cap  de  tres  anys  pres  comiat  y  colmat  de  dons  per  lo  Rey  aplegà  a 
Valencia  e  «ani  pendre  ma  muller  que  no  hi  estich  més  de  XXIII  jorns 
y  puix  recullila  en  la  galea  e  giram  a  Mallorques  e  trobam  quel  Senyor 
Rey  de  Mallorques  era  mort» .  Aprés  de  enviats  muller  y  fills  pera 
defensarlos  deis  perills  de  les  discòrdies  ñnit  y  acabat  el  delicat  encà- 
rrech  de  fer  entrega  del  infant  En  Jaume  en  mans  de  la  sena  avia, 
mare  del  infant  En  Fernando  venguimen  a  Valencia  hon  era  mon 
nlbercli  e  fuy  hi  tres  jorns  abans  de  Nadal,  sa  e  alegre:  la  mercé  de 
Deu  (1). 

La  fama  de  prudent  y  valerós,  l'alta  personalitat  adquerida  per  la 
seua  influencia  en  la  confiança  de  la  casa  deis  Reys  y  sens  dubte  la 
seua  nadiva  activitat  no  el  dexaren  entregarse  al  oci  y  descans  tant 
com  se  pot  creure,  donades  les  escassos  noticies  que  d'ell  mos  havien 
arribat,  ans,  com  provarem,  fins  a  la  seua  mort  continuà  treballant  en 
el  govern  de  la  seua  patria  adoptiva  y  servint  als  seus  i)rotectors  els 
princeps  del  Casal  d'Aragó. 

No  tenim  noticia  de  la  seua  primera  venguda  a  Valencia  y  la  oca- 
sió que  tingué  pera  esponsarse  ab  Na  Valençona,  emperò  creem  sería 
quan  enviat  per  lo  rey  Frederich  de  Sicilia  arribaría  a  les  levantines 
costes  pera  tractar  affers  de  la  guerra  entre'ls  germans  do  la  casa  real 
o  pera  acomodar  voluntaris  que  defensaren  la  causa  d'en  Frederich; 
axis  pareix  per  el  document  del  Arxíu  de  Aragó  en  que  Jaume  II  donà 
guiatge  a  Muntaner,  que  havía  segut  enviat  del  Rey  de  Sicilia,  en  15 
de  Juni  de  1311. 

Per  el  primer  document  que  havem  encontrat  de  la  seua  permanen- 
cia en  la  nova  patria,  apareix  Muntaner  al  servici  del  rey  Frederich, 
presentant  una  denunciado  davant  lo  Justicia  criminal  de  Valencia 
en  l'any  1321,  titulan tse  sag  o  alguatzir  de  dit  Rey,  perqué  havent 
acordat  balesters  y  hòmens  de  mar  en  la  dita  ciutat  per  tramètrelos  en 
Sicilia,  aquests,  avans  de  terminar  lo  temps  de  la  convinenca  eren 
fugits  y  demanava  pera  la  seua  seguritat  foren  presos  y  entregats  a 
fí  de  que  restituiren  part  de  lo  que  havien  rebut. 

Havent  cumplit  lo  que  els  Furs  demanaven  entrà  en  la  classe  dels 
ciutadans  y  ben  prompte  fón  nomenat  y  elegit  Jurat  juntament  ab  él 
ilustres  ciutadans,  Ripoll,  Mathoses,  Vinatea,  etz.,  que  donaren  jorns 
de  gloria  a  la  nova  ciutat  que  a  la  sombra  de  Jaume  II  prosperà  en 
alt  grau. 

Segons  consta  en  el  Manual  de  Concells  del  nostre  Arxíu  Munici- 
pal: «En  lo  dia  de  diumenge  en  lo  qual  comptava  hom  tertio  kalendas 
iunii  anno  domini  MCCCXXII  foren  elets  en  jurats  de  Valencia  en  P. 
de  Poblet,  en  Berenguer  Colom,  en  Ramón  Muntaner,  en  Berenguer 
Planell,  en  P.  Ripoll,  en  Berenguer  Ripoll,  ciutadans  de  Valencia  (2). 


(1)  Cap.  CCLXIX. 

(2)  Manual  de  Concells,  t.  I,  fol.  CCXXX. 


FRANCISCO   ALMARCIIB  Y   VÁZQUEZ  487 

Acabat  el  temps  de  la  sena  jurcidería  y  en  les  eleccions  verificades 
en  el  mes  de  Juni  de  1325  ion  eleg-it  Muntaner  prohom  conceller  per  la 
parro(inia  de  Sant  Nicolíiu,  hont  tenía  sa  casa  y  ton  nomenat  entre 
els  prohoms  que  havien  de  redactar  els  capítols  de  la  missatjería  ([ue 
s'envià  al  Senyor  Rey  pera  utilitat  de  la  ciutat  y  observació  dels  l'urs 
y  privilegis  y  bones  costums. 

Una  (jüestiü  de  interés  capitalíssim  se  presentà  en  aquella  salió  per 
part  dels  senyors  aragonesos,  pretenent  anular  lo  venerable  còdich  del 
bon  rey  En  Jaume;  intentaren  la  magna  obra  del  sabi  legislador  des- 
troir.  La  protesta  ton  vivíssima  per  part  dels  valencians  ijuant  l'obra 
dels  Furs  estava  amenaçada  de  mort.  Però  la  direcció  de  la  cosa  públi- 
ca estava  en  mans  expertes  y  reunit  el  Concell  en  plè,  foren  elets  el  sabi 
Berthomeu  I\rathoses  y  el  prudent  Ramón  ^lunlaner  pera  tractament 
necessari  sobre  la  unió  dels  furs  axi  que  fur  de  Valencia  fos  en  lo  Reçj- 
ne  per  bon  estament  de  Justicia,  de  la  Ciutat  y  Eegne;  encara  que  algu- 
na modificació  fón  introduída  els  furs  de  Valencia  s'extengueren  a  casi 
totes  les  poblacions  del  Regne. 

En  lo27  fóu  reelegit  prohom  conceller  per  la  parroquia  de  Sant 
Nicolau,  junt  a  B.  Ripoll  y  al  expert  Berenguer  <le  Codinats. 

En  1328  fón  elet  missatger,  sense  ser  Jurat,  pera  anar  a  la  solemni- 
tat de  la  coronació  del  Senyor  Rey  Nanfòs  ensemps  ab  en  Berenguer 
Dalmau,  y  de  grat  copiem  el  acort  del  Concell  en  el  que  foren  elets  los 
embaxadors  y  que  larga  disaussió  reportaria  per  el  notable  reglament 
en  el  Concell  aprovat^  prohibint  tractar  ab  los  Reys  si  no  era  estant 
tots  junts  els  representants  de  Valencia  y  la  més  justa  prohibició  de 
demanar  o  rebre  mercès: 

«En  lo  dia  de  disapte  en  lo  qual  comptava  hom  XIIII  Kalendas 
aprilis  anno.  d.mcccvicessimo  octavo  En  Berthomeu  Mathoses,  en 
C.  Dalmau,  en  Arnau,  (í.  Català,  en  Domingo  Claramunt,  en  Beren- 
guer de  Ripoll,  missatjers  elets  per  part  de  la  Ciutat  ensemps  ab  en 
R.  Muntaner  anadors  a  la  solemnitat  del  molt  alt  senyor  Rey  Nanfòs 
juraren  en  poder  e  ma  de  mi  en  Berthomeu  beltran  notari  reeben 
daquells  aixi  com  a  publica  persona  en  nom  daquells  de  quis  pertany 
o  pertànyer  pot  ho  deu  sobre  los  sants  iiii  evangelis  de  deu,  servaran 
los  capítols  fets  sots  Kalendari  de  pridic  k.decembrisa.d.m.CCCXVII, 
ordinat  e  feyt  com  a  missatgers  seran  tramessos  al  Senyor  Rey  ho  á 
son  primer  engenrat  ço  es  que  per  si  ne  per  altre  no  impetren  ho  impe- 
trar facen  del  Senyor  Rey  ne  de  son  primer  engenrat  sino  tan  solament 
aquelles  coses  per  les  quals  serán  tramesos  per  la  dita  ciutat. 

»Lo  dit  en  R.  Montaner  en  lo  día  XIII  k. aprilis  no  vol  fer  lo  dit 
sagrament  ans  dix  que  retendría  son  acort  sil  faria  o  no  ho  si  roman- 
dria  del  viatge  ho  si  iria  en  aquell. 

»En  après  en  lo  dia  de  dimarts  en  lo  qual  comptava  hom  XI  k. apri- 
lis lo  dit  en  R.  ]\Iuntaner  feu  semblant  sagrament  que  els  altres  com- 
panyons  seus  feyt  avien  e  segons  que  desús  es  declarat»  (1). 


(1)    Fol.  XII,  t.  II.  Manual  de  Concells. 


488  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA   DELS    REYS    DE   ARAGÓ 

No  sabem  per  què  Muntaner  no  voldria  fer  el  sagrament  del  secret 
y  gràcies,  però  en  les  eleccions  pròximes  ton  elegit  primer  Jurat  y  tot 
queda  arreglat  anantsen  Montaner  ab  los  Jurats  á  la  Coronació  més 
esplendent  y  de  qual  reinat  tant  s'esperava:  «E  axí  mateix  hi  som 
nosaltres  VI  que  hi  son  tramessos  per  la  Ciutat  de  Valencia,  que  hi 
anam  ab  gran  companya;  que  tots  dies  donàvem  civada  á  bèsties  nos- 
tres propies  á  Lli  he  hi  havien  be  CXII  persones  he  hi  menam  trompa- 
dors  e  tabalers  e  nafil  e  dolçayna,  los  quals  vestim  tots  de  reyal,  ab 
los  penons  reyals  e  tots  be  encavalcats.  E  caseu  de  nos  tots  VI  menà- 
vem nostres  fílls  e  nostres  nabots  ab  arnes  de  bornar  e  tenguem  casa 
uberta  del  jorn  que  partim  de  Valencia  entro  que  hi  som  tornats,  a  tot 
hom  qui  menjar  volgués  ab  nos.  E  donam  en  la  cort  vestidures  de 
draps  daur  e  daltres  cascuns  á  jutglars  c  hi  portam  CL  brandons  de 
Valencia,  caseu  de  dotze  lliures  e  feem  los  tots  verts  ab  escuts  reyals». 

En  Çaragoza  impetra  cartes  pera  avituallar  a  Valencia  per  motiu 
de  la  vinguda  del  Rey  pera  jurar  furs  e  privilegis  y  a  primers  de 
Novembre  ja  estava  en  Valencia  presidint  la  venta  del  quitament  en 
la  plaça  del  Cambi  o  deis  Mercaders  y  seguint  els  libres  municipals  el 
vorem  assistir  junt  ab  els  tres  jurats  en  tots  los  concells,  sent  de  notar 
la  fructífera  tasca  de  estos  jurats,  encara  no  siga  per  res  més,  sinó  per 
el  gran  nombre  de  documents  que  de  aquells  anys  se  conserven;  la 
nova  disposició  dels  libres,  els  reglaments  de  policía  urbana  y  de  hi- 
giene pública,  de  arbitrar  recursos  pera  el  pobres  captius,  etz.,  que  fan 
de  aquella  època  una  de  les  més  profitoses  y  en  que  se  comença  en 
gran  escala  la  transformació  de  la  ciutat  antiga  en  una  gran  po- 
blació. 

En  1329  Muntaner  com  a  jurat  de  Valencia  rubricà  les  Corts  cele- 
brades in  ecclesia  cathedrali  valentie  quinto  idus  madi  (1)  una  de  les 
més  notables. 

Entre  els  papers  y  legajos  deis  templers  existents  en  l'Arxiu  de  la 
Corona  de  Aragó,  s'encontra  elencàrrcch  a  Ramón  Muntaner  pera  que 
comprara  forment  a  obs  del  benaventurat  viatge  de  (iranada  (2). 

Al  mateix  any  perteneix  el  encàrrech  fet  per  el  Rey  a  Ramón  Mun- 
taner pera  que  compre  o  fassa  comprar  viniun  necessarium  pro  felici 


(1)  Aureuin  opus.  De  confirmatione  ac  coucussionc  fororum  ct  ])rivile" 
giorum  fol.  LXXXII.  privileg  XIII.  Alfonsi  II. 

(2)  Pera  vore  el  historial  de  esta  larga  guerra,  consultes  la  notable  obra 
del  sabi  catedràtich  de  Historia  de  Caragosa  raon  bou  amich  D.  Andrés  Gi- 
meuez  Soler:  «La  Corona  de  Aragón  y  Granada.  Historia  de  las  relaciones 
entre  am))os  reinos.  Cap.  sexto,  de  lo23  á  13;35.  Barcelona.— Inip.  de  la  Casa 
Provincial  de  Caridad,  1008».  El  document  diu  axi: 

«En  Nom  de  Déu  e  de  Madona  Sancta  Maria.  En  la  Ciutat  de  Valencia  XV 
anats  d(!l  mes  de  Noembrc  do  1329  ordena  lo  senyor  rey  nanfos  que  a  obs  del 
benaventurat  viatge  de  Granada  sia  comprat  en  Aragó  forment  pera  IIII 
mesos  a  Ramón  Montaner,  cavallers  armats  e  a  D  cavaller  de  la  genetia  ço 
es  IIIID  cansos  de  forment  a  mesura  de  Valencia  pera  dar  racions  de  farina. 

»Item  (luo  sien  armades  X  gáleos  ço  es  IIII  Icugeres  e  VI  uxers  deis 


FRANCISCO    ALMAUCHB   Y    VAZQV7EZ  489 

viagio  seu  intrata  quod  faceré  intendimus  contra  /u.'r/idos  sarracenos 
regni  Granate  (1). 

Quant  més  ocupat  estava  el  Rey  en  els  affers  de  la  {guerra  D .  Jaume 
de  Xèrica,  casat  ah  la  lilla  de  Koger  de  Lauria,  1)/^  Marfçarita,  instà 
al  Rey  este  turbulent  Senyor  pera  qne  li  pag-ara  la  empara  feta  contra 
el  Rey  y  este  escriu  a  Ramón  y  Johan  Montaner,  civibus  Valentie, 
pera  (luc  li  abonen  trenta  mil  sous  a  conte  dels  setenta  mil  que  el  Rey 
li  adcudava  al  Senyor  de  Xèrica.  Kl  Rey  li  escriu  dés  de  Montalba  el 
15  k.  iunii  de  l;í;50  (2). 

En  este  mateix  any  tou  elegit  altra  vegada  Conseller  per  la  parro- 
quia de  Sant  Nicolau. 

Después  de  lo30  els  documents  nos  indiíiuen  la  existencia  de  Mun- 
taner en  lAIallorca  al  servici  del  rey  Jaume  y  este  deu  ser  l'any  de  la 
sua  arribada  a  IMallorca,  puix  él  testà  en  Valencia  en  el  mes  de  Juni 
de  1329,  davant  el  notari  Andreu  Despigol,  company  séu  en  la  Jura- 
dería  y  notari  tamicé  de  la  ciutat  (3).  Hasta  primers  de  1230  està  en 
Valencia,  com  consta  en  la  publicació  de  les  Corts  en  10  de  Giner  fetes 
en  la  iglesia  do  la  Seu  (4). 

Si  agitada  y  turbulenta  fón  la  menor  edat  del  Rey  de  Mallorca,  no 
menys  trist  fón  el  séu  regnat  y  sens  dubte,  desitjant  tindré  al  seu  cos- 
tat persones  de  Adelitat  y  prudencia,  cridà  a  qui  tan  acreditades  tenia 
estes  ciualitats.  remunerant  en  la  seua  vellea  al  qui  nen  tan  fcelment 
riiavía  servit  y  ciitregat  en  mans  de  la  seua  avia  mcntres  son  pare 
anava  al  Orient  en  defensa  de  un  imperi  y  regnat  que  no  tingué  la 
ventura  de  alcancar. 

IMuntaner  entra  en  la  Cort  del  Rey  do  Mallorca  y  com  camar- 
leng  y  familiar  séu  y  después  de  ferio  súbdit  y  feudatari  comença  a 
concedirli  gracies  y  privilegis,  y  establintsc  en  ]\Iallorca  en  els  séus 


quals  se  armón  los  V  en  Bai'cclona  (juant  ais  altres  V  galccs  es  ordonat  que 
ya  sab  lo  dit  visalmival  (lue  en  la  Ciutat  de  Valencia  I  leiig'cra  c  I  possa  e 
axi  sien  adobados  eu  coiitcncnt  e  reconog-iidcs  de  rems  o  exarcies  o  si  han 
complemoüt.  E  axí  aquestes  dos  con  los  altres  III  (]ue  vindran  de  Barcelona 
amarinados  sion  armados  eu  Valencia  per  ou  Ramón  Muntaner  e  per  Pere 
Lambci't,  los  quals  facen  fer  eu  Valencia  LX  millers  de  cayrells  e  passadors 
de  la  talla  quils  será  donada» 

«ítem  quels  dits  armadors  de  Valencia  facen  for  L  pells  do  tapies  ab 
tora».  Este  document  està  tret  do  la  colocció  Sanz  y  Barutell  existent  en  la 
E.  Academia  do  la  Historia  y  din:  «Conforme  á  un  papel  antiguo  del  Archi- 
vo de  Aragón  en  legajo  perteneciente  á  los  templarios,  n."  121». 

(t)     Manamejits  y  empares,  1612,  t.  7,  fm.  G8,  fol.  I,  vid.  apend. 

(2)     Manaments  y  empares,  1612,  t.  7,  ni.  68,  fol.  ;],  v. 

(0)  Els  protocols  de  este  notari  han  desapareg^ut  y  en  el  Arxiu  Munici- 
pal no  s'eucontra  ningú:  serien  deis  més  importants  per  el  gran  número  de 
documents  municipals  (¡uo  legalisà. 

(1)  Colecció  de  Furs,  de  1182.— Fori  conditi,  per  D.  R.  Alfonsum  secun- 
dum  Valentie  in  Curia  quau  ibidem  colobrabit  regnicolis  dicti  Regni  nono 
(23)  k.  nouembris  1329. 


490  llAMÓN    MUNTANER,    CRONISTA   DELS    REYS    DE   ARAGÓ 

tills  y  continuant  en  Macari  ]\Inntaner  la  confiança  que  en  el  Cronista 
havia  tingut  el  Rey. 

Incomplets  son  els  datos  que  tenim  de  la  permanencia  en  la  illa  y 
confiem  que  seran  donats  a  llum  nous  documents;  nosatros  se  conten- 
tèm  en  apuntar  els  que  en  Valencia  s'encontren,  dexant  pera  altra  oca- 
sió formar  un  diplomatari  complet  tant  de  Ramón  ]\Iuntaner  com  de  la 
seua  larg'a  descendencia  que  hem  seguit  hasta  el  segle  xvii  en  que  un 
dels  seus  hereus,  habitant  en  Campanar,  junt  a  Valencia,  tenía  el 
càrrech  de  Capità  de  niilicies. 

De  1332  es  el  següent  document  liuratper  Jaume  IT:  «Nos  Jacobus. 

d.  <>;.  Rex  Maioi-icarum.   Notum  facimus  iiniversis  et  singulis quod 

concessimus  fideli  et  dilecto  nostro  Raymundo  iMuntanerii  eum  neo 
eius  bona  non  teneri  ad  prestationem  alicuius  talli  queste  seu  tolte  pro 
tempore  quo  in  nostro  officio  domestici  prefuerit  et  volumus  nunc  erga 
succesores  eorum  in  dicto  officio  predictis  prestationibus  tallis,  etc. 
Datum  in  civitate  ]Maioricarum  (¡uarta,  nonis  martii.  a.  d.  m.  trecen- 
tessimo  secundo». 

En  1333  ya  s'el  anomena  camarleng  en  un  privilegi  en  que  li  con- 
cedeix la  paga  per  els  séus  oficis  en  la  Cort  y  per  encarrechs  que  11 
havía  fet  de  una  copa  de  plata  sobredaurada  y  una  jerra  y  qual  preu 
se  li  devia  (1). 

Estant  Jaume  lli  en  Perpinyà  y  tenint  g'ran  necessitat  de  dinés, 
escriu  a  Muntaner  pera  que  oblig'ue  als  jueus  de  la  Aljama  o  call  de 
Mallorca  a  que  li  entreguen  lo  (jue  debíen  al  Rey  o  que  empenayra 
este  deute  con  tal  (|ue  li  foren  remessos  al  moment  els  diners  que  tanta 
falta  li  feen. 

Este  es  l'últim  document  que  tenim  de  Montaner  y  dels  séus  actes 
en  Mallorca,  encontrantlo  per  fi  en  la  illa  de  Ibiça  ahon  morí,  com  con- 
fessa el  séu  fill  ]\Iacari  en  la  publicació  del  testament  de  son  pare  fet 
en  Valencia  en  el  mes  de  Octubre  de  1336  y  posteriorment  en  KiOG 
reg-istrat  en  la  Cort  del  Justicia  Civil  de  Valencia  (2),  encara  que  sola- 
ment sien  algunes  clàusules  notables,  ahont  nos  dóna  a  concxer  la  seua 
voluntat  de  ser  soterrat  en  la  iglesia  del  Convent  de  Preicadors  de 
Sant  Domingo,  ahont  manà  construir  la  capella  de  Sant  Macari  y  ahont 
sabem  que  ell  fóu  trasladat,  segons  diu  son  net  Ramón  ]\Iuntaner  en 
lo  séu  testament,  publicat  en  14GS,  que  diu  axí:  «En  après  elegeix  la 
ecclesiastica  sepultura  al  meu  cors  fahedora,  si  quant  morir  me  obven- 
drà  en  la  sepultura  de  la  capella  de  Sant  Macari  construida  en  lo  Mo- 
nestir de  Prehicadors  de  la  ciutat  de  Valencia  hont  està  soterrat  mon 
I^are  Macari  Montaner  y  en  la  qual  capella  està  també  soterrat  mon 
avi  Ramon  Montaner,  Senyor  qui  fóu  del  loch  de  Chilvella,  en  túmulo 
de  dita  capella».  El  cementeri  desaparegué  pera  construir  la  capella 


(1)  En  este  mateix  any  fóu  elegit  Johan  Montaner  prohom  por  la  Parro- 
(\n\a  de  Sant  Nicolau  de  Valencia. 

(2)  Arxiu  regional  do  Valencia.  Justicio  civil.   Llibre  de  Manaments  y 
amparen,  160G.  L.  10,  M.  100,  fol.  27. 


FRANCISCO   ALMAUCIIE   Y    VÁZQUEZ  491 

del  Rosari  y  modernament  destruida  pera  nova  edificació  en  el  quar- 
tel  de  ingenyers  militars. 

Donem  fi  a  este  nostre  treball  copiant  la  cláusula  testamentaria  del 
insigne  Cronista  y  afegim  lo  tjue  el  anomenat  y  celebre  crítich  valen- 
cià P.  Teixidor  porta  en  la  seua  obra  manuscrita  sobre  les  capelles  y 
enterraments  del  Monestir  de  Sant  Domingo:  millor  (lue  ell  ningú  cone- 
gué la  copiosa  documentació  del  Arxiu  de  este  convent,  resplandint 
en  les  seues  obres  la, més  exigent  crítica,  essent  un  dels  més  notables 
historiògrafs  de  la  escola  crítica  valenciana  ilustrada  per  Mayans, 
Ribelles,  Pérez  Bayer,  Segui'a,  Sales  y  Cerdà. 


492  KAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA   DELS    RETS    DE   ARAGÓ 


AFENDIX 


In  dei  nomine;  Sea  á  todos  manifiesto  que  á  treintta  del  mes  de  mayo  de 
lanyo  del  nascimiento  de  nuestro  senyor  Jesucristo  de  mil  y  seiscientos  en 
la  Ciudad  de  Saragoça  del  Reyno  de  Arag-ón  y  ante  la  presencia  del  Illtre 
Senyor  Joan  Esteban  ciudadano  çalmedina  y  juez  ordinario  de  la  dicha 
ciudad  páreselo  y  fué  personalmente  constituido  Francisco  Montaner  ciuda- 
dano militar  de  la  ciudad  y  reino  de  Mallorca,  el  qual  en  nombre  propio  y 
como  procurador  legítimo  que  es  de  Onofre  Jayme  IMontaner  su  padre  ciu- 
dadano militar  de  dicha  Ciudad  y  Reyno  do  Mallorca  el  qual  en  los  dichos 
nombres  y  en  aquellos  mejores  via  modo  et  forma  dixo  que  dava  y  dio  una 
))roi)osicióu  del  thenor  siguiente.  Anta  presencia  de  Joan  Esteban,  etc.,  para 
que  luiga  entera  fee  assi  en  juhissio  como  fuera  del  en  todo  tiempo  ad  futu- 
rum  offrece  y  da  la  j)resente  cédula  de  artículos  probativos  siquierc  interro- 
g'ativos  sobre  los  quales  supplica  se  examinen  y  se  interroguen  todos  los 
testigos  que  por  su  parte  y  a  su  instancia  se  produxeron  y  piesentaren 

ítem  dise  el  dicho  procurador  que  los  senyores  y  possehedores  del  pala- 
cio y  casa  de  montaneros  de  la  villa  de  Biescas  y  los  descendientes  a  mas 
daver  sido  y  ser  como  actualmente  son  muy  principales  hijos  dalgo  infanzo- 
nes por  todo  el  sobredicho  tiempo  hasta  de  presente  continuamente  han 
traydo  y  de  presente  traen  jtor  armas  un  escudo  de  gules  con  una  montanya 
blanca  y  en  ella  un  castillo  de  plata  con  puertas  y  ventanas  y  una  orla 
azul  y  en  ella  ocho  estrellas  de  oro.  Las  quales  dichas  finales  han  sido  y  son 
el  tropheo  de  la  dicha  casa  y  palacio  de  montaner  y  de  los  senyores  siicces- 
sores  y  descendientes  de  aquel  y  por  tales  han  sido  y  son  tenidos  de  todo  lo 
que  del  sobre  dicho  tienen  noticia  y  tal  de  lo  sobre  dicho  ha  sido  y  es  la  voz 
común  y  fama  pública  de  los  dichos  sesenta  años  y  más 

ítem  dice  el  dicho  exponiente  y  procurador  que  en  la  dicha  villa  de  Bies- 
cas  ha  havido  y  hay  voz  común  y  fama  publica  entre  los  vesinos  y  abitado- 
res  della  (|ue  a  muchos  años  que  de  la  villa  de  Biescas  se  fueron  á  vivir  del 
Reig'no  de  Mallorca  dos  hermanos  llamados  Jayme  montaner  el  uno  y  el  otro 
Pedro  montaner  los  quales  eran  infançones  e  hijos  dalgo  y  descendientes 
por  recta  linea  masculina  de  los  señores  del  dicho  casal  de  montaner  y  que 
los  diciios  dos  hermanos  adquirieron  mucha  hazienda  en  el  reino  de  Mallorca 
y  se  casaron  en  la  villa  de  Buñola  y  tuvieron  hijos  y  descendientes  y  que 
de  ])resente  se  conserban  en  dicha  ciudad  y  Reyno  de  mallorca  la  qual  dicha 
voz  y  fama  ])ublica  se  a  continuado  y  continua  en  la  de  presente  en  la  dicha 
villa  de  Biescas  y  así  es  verdad. 

ítem  que  los  montaneres  se  han  acostumbrado  y  acostumbran  á  tratar  y 
reputar  por  cartas  responsiones  y  otros  reconocimientos  desde  mallorca  á 
Biescas  y  de  los  unos  á  los  otros  reconociéndose  entre  ellos  respectivamente 
])or  deudos  y  ])arientes  de  un  sucesor  linaje  y  solar  nasidos  y  procreados  y 
hazen  y  llevan  todos  ellos  unas  mismas  armas  del  qual  dicho  parentesco  hay 


FRA.NX'ISCO   AI.MAHCriE   Y    VÁZQUEZ  49:> 

actos  y  escripturas  fe  facientes  en  la  casa  y  palacio  de  montaner  de  dicha 
villa  de  Biescas. 

(Arxiu   general    del  Jíei/ne  de    Valencia  —  Cort  del    Justicia   civil   de 
Valencia.  Libre  de  Manaments  y  empares.  1618.  L.  1,  m.  04,  fal.  1), 


II 

Die  sabati  XVI  Kaleiidas  iiovembris— A  vos  Senyor:  Com  Berthomeu 
Mathòses  justicia  de  la  Ciutat  de  Valencia  en  los  feyts  criminals  demostra 

en  Ramon  Muntaner fahedor  per  lo  molt  alt  Senyor  Rey  Frederich  i)cr 

la  gracia  de  Deu  Rey  de  Sicilia  en  les  parts  de  la  senyoria  del  Senyor  Rey 
de  Aragó  dient  que  com  lo  dit  en  Ramón  Muntaner  hagués  acordat  balesters 
e  homens  de  mar  en  la  ciutat  de  Valencia  [)er  trametre  en  Sicilia  e  aquels 
lo  dit  en  Ramón  Muntaner  per  part  del  dit  Senyor  Rey  de  Sicilia  feu  ¡ler 

paga  de  iiii  messes  ...  provehir  al  dit  Senyor  Rey  de  Sicilia  e  encara 

ultra  los  dits  iiii  messes  anassen  aytant  com  lo  dit  senyor  Rey  de  Sicilia  los 
hagués  abs  sots  la  foima  e  la  condició  e  les  convinençes  qui  fossen  entre  los 
caps  de  companyes  de  aquells  balesters  e  los  balesters  e  els  homens  de  mar 
de  una  part  e  de  part  del  dit  Ramón  Muntaner  per  lo  dit  Senyor  Rey  de 
Sicilia  del  altra  les  quals  convinençes  feu  escriure  per  orde  en  lo  libre  del 
acordíiment  de  la  taula  per  ma  den  P.  de  vida  ciiitadade  valencia  e  escrivà 
iurat  en  la  dita  taula  en  les  quals  convinen(;es  capitols  e  titols  son  aquets 
qiie  segui xen. 

En  nom  de  den  sia  e  de  madona  sancta  maría  e  de  tots  los  seus  beneyts 
sants  e  santes  començam  acordar  balesters  comits  nauxer  e  prohers  en  la 
ciutat  de  Valencia  divendres  a  vi  jorns  de  febrer  del  any  de  la  incarnacio 
de  nostre  senyor  deu  Jesucrist  mcccxx  ab  les  convinences  que  aci  apres  son 
escrites. 

La  avinença  dels  balesters  atres  persones  damunt  dites  son  aques- 
tes que  yo  en  Ramón  Muntaner  per  part  del  molt  alt  Senyor  en  Frederich 
per  la  gracia  de  Deu  Rey  de  Sicilia  ])ren  sagrament  e  homenatge  de  cascun 
per  si  aixi  que  caps  de  ballesters  que  fon  homenatge  per  ellse  per  lurs  com- 
panj'ons  qui  servirá  be  e  lealment  lo  dit  Senyor  Rey  e  acó  juraren  en  ma 
del  dit  en  Ramón  Muntaner  ho  de  sos  fahedors  e  puix  cascum  per  si  fa  lo  dit 
sagrament  al  cap  de  companya.  E  deu  encomen(,'ar  a  contar  lo  primer  jorn 
que  faran  vela  del  loch  hon  seran  recollits  per  anar  en  Sicilia  o  son  tenguts 

de  servir  al  Senyor  Rey,  E  que conter  e  raho  en  lo  sou  de  que  seran 

pagats  dels  IIII  messes  sia..:.,  tenguts  á  servir  lo  dit  senyor  Rey  aytant  que 
al  dit  senyor  Rey  ])laura. 

E  lo  dit  senyor  Rey e  que  tantost  com  sien  recullits  per  anar  en  lo 

dit  viatge  que  els.....  hom  de  nau  ó  leny  vench  en  que  vachen. 

ítem  los  es  tingut  lo  dit  senyor  Rey  que  pus  seran  recullits  qiaeis  faca 
donar  cascun  dia  vinticuatre  unces  de  pa  cuyt  asta  bajen  presa  terra  en 
Sicilia. 

E  els  damunts  dits  balesters  son  tenguts  al  dit  senyor  Rey  de  haver  es- 
passes  gorgnera  capell  de  ferré,  dues  ballestes  de  dos  peus  una  de  strep, 
doscentes  creus  de  cayrells  ço  es  a  saber  cent  destrep  e  cent  de  dos  peus. 

E  com  sia  cert  aX  dit  en  Ramón  Muntaner  que  alcuns  caps  de  companyes 
dels  dits  balesters  e  balesters  e  homens  de  mar  sien  fugits  de  Sicilia  e  partits 
del  servir  del  dit  senyor  Rey  de  Sicilia  sens  licencia  e  paraula  IIII  messes 


4í)i  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA   DELS    REYS    DE   ARAGÓ 

fos  passat  e  sense  absolució  del  sagrament  e  del  homenatge  que  al  dit  senyor 
Eey  de  Sicilia  eren  tenguts  e  encara  no  observant  les  convinençes  damunt 

dites  en  que  ei'en  tenguts  ans  menyspreant  e lo  dit  senyor  Rey  de  Sicilia 

e  el  damunt  dit  sagrament  e  homenatge  en  que  li  eren  tenguts  son  fuyts  de 
Sicilia  e  tornats  en  aquestes  parts  ])erque  requer  lo  dit  en  R.  Muntaner  per 
part  del  dit  senyor  Rey  de  Sicilia  a  vos  senyor  justicia  que  aquells  facats 
cercar  e  pendre  en  tal  manera  que  al  dit  senyor  Rey  de  Sicilia  e  a  mi  per 
ell  sia  salvo  tot  son  dret  aixi  de  la  paga  que  de  mi  han  reebuda  per  lo  dit 
senyor  Rey  de  Sicilia  sien  tengnts  e  a  major  cautela  a  vos  presenta  lo  dit  en 
Ramón  Muntaner  per  part  del  dit  senyor  Rey  de  Sicilia  una  carta  del  molt 
alt  senyor  Rey  daragó  la  tenor  de  la  qual  es  aytal. 

Jacobus  dei  gratia  Rex  Aragonum.  Valentie  Sardinie  Corsice  comes 
Barchinone  ac  Sánete  Romane  Ecclessie  capitaneus  amiratus  dilectis  et 
ñdelibus  suis  universis  et  singulis  officialibus  nostris  vel  eorum  locum 
tenentibus  ad  (juos  presentes  pervenerit  salutem  et  dilectionem.  Cum  audien- 
tiam  nostram  pervenerit  quod  nonnulli  tam  balestarii  qúam  marinerii  et 
alii  ad  servitium  illustrissimi  Regio  Frederici  charissimi  fratris  nostri  con- 
ductu  non  complerto  ipsi  qui  serviré  debebant  recesserunt  a  servitiis  dicti 
Regis  stii)endium  eis  solutum  retínendo  id  circo  intendentes  predictos  omnes 
in  iis  g'raviter  excessise  vobis  dicimus  et  mandamus  quatenus  visis  presen- 
tibus  capiatis  omnes  et  singulos  supradictis  ubicumque  infra  districtum 
nostrum  poteritis  inveniri  et  capto  detinentur  doñee  aliam  a  nobis  receperitis 
jussionem.  Dat.  Barchinono  pridie  nonis  octobris.  a.  d.  1321.  la  cual  carta 
presentada  e  legida  vos  requir  de  part  del  dit  senyor  Rey  de  Aragó  lo  dit 
Ramón  Muntaner  en  nom  del  damunt  dit  que  leixats  seguir  e  complir  lo 
manament  que  en  la  dita  charta  fa  a  vos  e  ais  altres  ofñcials  del  sen  distrit 
eque  en  res  no  us  hi  deg'ats aquells  studíosament  facats  ençercar  e  pen- 
dre en  tal  manera  quel  manament  del  dit  Senyor  Rey  sia  complit  en  altra 
manera  sino  ho  feyats  protest  per  ])art  del  dit  Senyor  Rey  de  Sicilia  quel 
dit  senyor  Rey  de  Aragó  sen  pogués  tornar  sobre  vos  e  vostres  bens  e  aço 
requer  lo  dit  en  Ramón  Muntaner  per  part  del  dit  Senyor  Rey  de  Sicilia  que 
aperdurable  memoria  e  a  conservado  del  seu  dret  sia  escrit  e  mes  ab  cana- 
lar  e  any  e  libre  de  la  vostra  cort. 

E  lo  dit  justicia  dix  que  ell  era  appai-ellat  de  conseguir  e  complir  ab 
deguda  reverencia  lo  manament  del  dit  senyor  Rey  e  de  liurar  al  dit  en 
Ramón  Muntaner  sag  qui  })renguen  tots  aquells  qui  son  fuyts  á  la  dita 
armada  encontinen  que  per  lo  dit  en  Ramón  Muntaner  ho  hom  per  ell  li  sien 
mostrats  com  per  ell  no  sien  coneguts  ne  sapia  en  qual  loch  son  ni  qui  son  e 
que  per  ell  no  estará  de  ferhi  car  ço  que  fer  hi  pixixa  e  requerí  que  la  dita 
resposta  e  registrada  après  les  coses  dessus  scquentes,  e  lo  dit  Ramón  Mun- 
taner dix  que  salva  honor  e  reverencia  del  dit  justicia  no  era  al  dit  en 
Ramón  Muntaner  sag*  mas  que  lo  dit  justicia  fees  aquells  pendre  segons  lo 
manament  del  dit  Senyor  Rey  com  ell  Ramón  Muntaner  siaapparellat  satis- 
fer als  dits  saigs  del  lur  salari. 

E  lo  dit  justicia  dix  que  ell  era  ai)parellat  a  pendre  aquells  encontinent 
quels  trob  e  que  li  seus  mostrats  e  encontinent  maná  á  tots  los  saigs  de  la 
cort  e  a  tots  aquells  quils  trobe  qui  á  la  dita  armada  sien  fuyts  prengueu 
encontinent  quels  trobe  e  lo  manament  feu  á  tots  los  caps  de  la  guayta. 
Testimonis  pere  palau  pere  dalfocea  e  bernat  arseti  notari. 

(Denunciacions  davant  lo  justicia  civil.  1321.  mà  11). 


FKANC'ISCO   ALMAIU;ilH    Y    VA/QUKZ  —       495 


III 


XovLM-iiit  uiÜM'rsi  (|UO(l  nos  Jíieobus.  d.  <>•.  Kex  inaioricaruiii  etc.  «^'ratis 
et  lihoralitatc  nostra  uolentos  ti-  dilcctiun  scuttiffcn-uní  Uayinundum  ¡\Iuiita- 
uerii  prosspqui  dono  et  l'avoribus  g-ratiosis  por  nos  et  successores  quos  cum- 
(liie  damus  et  conccdiuius  eidem  eodeni  Raymuudo  et  tuis  ac  quibus  volue- 
ritis  perpetuo  in  feudum  et  feiuli  bencfticium  ad  bonani  consuetudineni 
barchinone  (piiníiuaginta  libras  l)arcbinouensos  réndales  (juas  tibi  assigna- 
mus  súper  coffris  nostris  ([uoscunuiue  eas  sui)er  ccrtis  redditibus  atque 
locis  tibi  duc-erinius  assignaudas  pro  (|uil)us  tibi  sing'ulis  annis  solvcn- 
dis  festo  sancti  niichaelis  niensis  sei)tenibris  obliganms  tibi  ac  tuis  omnia 
bona  nostro  habita  et  habenda  in  (luorum  ñdeui  et  testimonium  presenti 
carte  nostre  jusimus  ap|)endi  sigilluni.  Xunc  est  quod  ego  Kaynuindus  mou- 
tanerii  et  gratiam  huiusmodi  ac  in  feudationem  predictam.  Et  de  ea  vobis 
gratias  reffero  per  me  et  successores  nioos  in  dicto  feiulo  i)roniitto  vobis 
eideui  duniino  meo  rogi  ex  pacto  mutuo  mundi  habito  quod  i)ro  feudo  ipso 
cramus.  Et  faciemus  indc  vobis  et  legales  vanas  allí  vestri  et  vostrorum.  Et 
faciemus  inde  vobis  et  vestris  recognitionom  ac  homagium  et  fidelitatis  jura- 
ment uni  (luotiens  in  dicto  feudo  mutetnr  dominus  vel  vassallus.  Et  quod  pro 
feudo  ipso  presto  vol)is  de  i)resenti  sacranientum  fidelitatis  ad  saiicta  dei 
evangelia  manibus  meis  tacta  et  facio  homagium  vol)is  oro  et  manibus  com- 
mendatum  Et  ad  siinilem  recognitionom  faciendam  sacramentum  tídelitatis 
prestandum  et  homagium  faciendum  vobis  et  vestris  perpetuo  ut  prcmitti- 
tur  iu  dicto  feudo  mutetur  dominus  \el  vasallus  obligo  vobis  prefato  domino 
meo  reg'i  et  vestris  feudum  ipsum  et  me  ot  successores  mecs  in  illa  acta  et 
laudata  sunt  hoc  iu  camera  Consilii  castri  regii  civitatis  majoricarum  quar- 
to  idus  januarii  anuo  domini  millessimo  trecentessimo  vigésimo  qiiinto. 

Signum  moum  jaeobi  deigratia  regis  majoricarum  comitis  Rossilionis  et 
ceritanie  ac  dominus  montispesulani  quibus  laudamus  et  firmamus. 

Signiun  Raymundi  muntanorü  prodicto  qui  hec  laudo  et  juro. 

Testes  hujus  rei  sunt  nobilis  Joanues  do  moutotauro  et  petrus  de  fonollo- 
to  vicecomes  Ademanus. 

Signum  nieum  Jaoobi  escuderil  uotarii  profati  domini  regis  majoricorum 
ac  illius  auctoritatc  publici  qui  ipsius  profati  mandato  hoc   scribi  et  clausi. 

(Arxiu  ¡jral.  del  Regne  de  Valencia.  Cost.  del  Justicia  civil.  Libre  de 
manaments  y  empares.  1613,  t.  S,  m.  32,  fol.  27). 

IV 

E  que  li  sia  donada  al  dit  montaner  copia  authentica  e  fo  faent  tantes 
quantes  vegades  seran  menester. 

Hoc  est  translatum  bene  et  fideliter  factum  décimo  quarto  calendas  de- 
combris  anno  doiuini  millessimo  trecentessiíuo  quinquagesimo  séptimo  sump- 
tum  a  quibusdam  elausulis  notulo  ultimi  testameuti  venorabilis  Raymundi 
muntanerii  civis  valeutie  quondam  publicam  f uit  abstractum  confectumque 
f  uit  per  Andream  despigol  uotarium  valentio  quondam  def  unctum  pridie  idus 
junii  anno  domini  millessimo  tercentossimo  vigessimo  nono  tenor  quarum 
quidem  clausularum  requitur  ])er  hac  verba. 

Et  accipio  mihi  debonis  meis  pro  anima  mea  ot  sepultura  facieudadccem 


496  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA    DELS    REYS    DE   ARAGÓ 

mille  solidos  regalium  valen! ie  de  quibus  dimitto  i)ro  construeuda  quadaiu 
capella  in  ecclesia  predicatorum  sub  invocatione  beati  Macarii  qiiam  volo 
ibi  fieri  duos  mille  solidos  in  pariete  cujusvis  capelle  versus  ciminteriiim  volo 
((uod  fiat  moniiniontmn  ubi  corpus  nicuin  sepeliatur  otianí  ubi  donna  valen- 
(;.ona  uxor  mea  guillermus  de  fabritius  et  Joannes  muntauer  et  eorum  des- 
cendentes possint  post  eortim  ñnem  si  voluerint  sepeliri. 

ítem  dimitto  pro  (¡uadam  pitantia  que  fiet  die  novene  fratribus  dicti  ordi- 
nis  predicatorum  valentie  decem  libras. 

ítem  dimitto  pi-o  facienda  quadam  pitantia  dictis  fratribus,  die  (pía  fiet 
aniversarium  decem  libras.  ítem  dimitto  operi  ecclesie  dictorum  fratum  i)re- 
dicatorum  decem  libras.  ítem  dimitto  Conventui  ejusdom  ordinis  pro  libris 
decem  libras  un  orent  ad  Deum  pro  anima  mea.  ítem  dimitto  frati  michaeli 
egual  dicli  ordinis  predicatorum  consanguineo  meo  pro  libris  decem  libras 
completis  predictis  cetera  bona  mea  mobilia  et  inmobilia  et  jura  quecumque 
mihi  pertinentia  et  pei-tinere  debentia  ubique  dono  et  dimitto  jure  institutio- 
nis  Macario  filio  meo  et  ipsum  meum  heredem  universale  instituo  et  si  dic- 
tas Macarius  obierit  supra  etatem  viginti  annorum  sine  filiis  legitimis  subs- 
tituo  in  bonis  qui  sibi...  dimitto  dictiim  Martiiium  filium  meum  si  tune  vixerit 
et  si  dictus  martinus  non  vixerit  siibstituo  dicto  macario  heredes  ceteros 
lilios  meos  cuiusque  essent  et  dicte  domine  uxoris  mee  super  viventes  si  qui 
fuerint  et  si  nuUus  eorum  tune  vixerit  substituo  dicto  Mocarlo  herede  Joan- 
nam  Montanerii  si  tune  vixerit  et  in  ejus  deffectum  filios  masculns  dicti 
Joannis  et  si  dictus  Joannes  vcl  filii  sui  masculi  non  vixerint  nunc  substituo 
dicto  Macario  heredes  pauperes  Jesucristi  ita  quod  ipsa  bona  vendantur  in 
dicto  casu  per  dictes  manumissores  meos  et  pretium  eorum  largiatur  et  dis- 
tribuatur  pro  anima  mea  ad  notitiam  eorundem  die  lune  pridie  kalendis 
octobris  anuo  domini  millessimo  tercentessimo  trig-essimo  sexto.  Macarius 
Muntanerii  constitutus  in  presentía  mei  Andree  despigol  notarii  Valentie  et 
presentibus  tostil)us  infrascriptis  dixit  ad  sui  audientiam  pervenisse  quod 
líaymundus  Muntanerii  pater  suus  qui  ut  asseruit  linierat  dies  suos  in  loco 
de  Ibica,  confecerat  suum  testamentum  in  posse  mei  dicti'  notarii  et  ideo 
petiit  publicari  ipsum  fuit  statim  per  me  duorum  notariorum  in  presentía 
dictí  macarii  et  in  presentía  dicti  joannis  muntanerii  manumissoris  nomina- 
ti  un  testamento  predicto  et  testium  subsum])torum  ad  reqiiisitionem  dicti 
macarii  publ'catum:  dicto  testamento  lecto  et  piiblicato  dictus  Macarius 
dicit  quod  potestatim  de  onuii  jure  sibi  pertinentí  in  bonis  dicti  ([uondam 
l)atris  suí  tum  ratíone  quinquaginta  mille  solidorum  ([uos  asseruit  dictmn 
quondam  patrem  suum  dedisse  eidem  macario  tempore  matrimonii  habendos 
post  ohítum  dicti  Raymundí  quem  ratione  viginti  unismille  solidorum  quos 
asserint  dictum  liaymundum  recepisse  de  dote  promissa  eidem  macario  cum 
domina  Spanyola  uxore  sua  quam  alia  ratione  quod  jus  remanet  in  omnibiis 
sibi  salvum.  Ita  quod  ratione  dicte  publicationis  facte  in  sui  presentía  nec 
per  receptionem  dicte  herencie  quam  recipere  intendcbat  solum  honore  dic- 
tí patris  sui  aut  beneficio  tamen  inventarií  et  non  alias  nullum  eidem  ma- 
cario in  fine  suo  fiat  prejudícium:  presentibus  ad  hoc  testibus  Jacobo  borre- 
llí,  lupo  de  aj)parício  notarii  et  aznar  de  sinaos  quo  quidem  publícate  et 
alíís  predictis  facta  fuit  in  cívitate  valentie  presentibus  testibus  supra- 
dictís. 

Sígnum  de  Honorat  Joan  de  Solanes  justicia  de  la  ciutat  de  Valencia  en 
lo  civil  quí  vista  la  damunt  dita  nota  original  en  lo  present  trellat  sa  auto- 
ritat et  decret  dona  e  posa. 

Signe  den  Berenguer  guitart  notari  publich  per  autoritat  real  per  tota 


FRANCISCO   ALMARCIIE   Y    VÁZQUEZ  497 

la  terra  e  senyoria  del  niolt  alt  senyor  Key  de  Aragó  qui  en  lo  locli  del  dis- 
cret... de  colent  notari  pnblich  per  aquella  mateixa  autoritat  soriva  de  la 
cort  de  lo  civil  de  Valencia  por  lo  honrat  en  Jaume  scriva  la  autoritat  del 
dit  lionrrat  justicia  de  manament  seu  en  lo  i)resent  traslat  aposa  e  signe 
dijous  segon  dia  de  agost  any  de  la  nati\itat  de  nostre  senyor  deu  mil  tres 
cents  cincuanta  huit. 

Sig'iium  Berengaris  caudonia  autoritate  regia  notarii  ])ul)lici  valeutie  (|Ui 
hoc  scribi  feci  de  notulis  librorum  Andrce  despigol  notarii  publici  ejusdem 
quondam  defuncti  translatum  fecit  et  clausit  die  et  auno  in  prima  linea 
contentis. 

(Arxüc  histórich  del  Hegnc  de  Valencia.  Justicia  civil.  Manaments  i/ 
empares,  KWG.  L.  10,  m.  100,  fol.  27). 

V 

6.  Ramon  Montaner  t'ui  natural  de  Peralada  ciudadano  de  Valencia, 
Señor  del  Lugar  de  Chirivella  y  author  de  la  Historia  de  los  Reyes  de  Ara- 
gón que  comenzó  á  escribir  en  lemosin  á  15  de  Mayo  de  1325  como  expresa- 
mente confiesa  el  mismo  en  el  prólog-o  de  la  Historia.  Otorgó  su  testamento 
en  Valencia  ante  Andrés  Espigol  en  4  de  Junio  de  l.')29y  habiendo  muerto  en 
Ibiza  fué  publicado  en  31  de  Agosto  de  1336  y  en  él  se  encuentra  la  cláusula 
siguiente.  Et  acciiuo  mihi  debonis  mehis  pro  anima  mea  et  se]mlturafac¡en- 
da  decem  mille  solidus  regaiium  valentie — de  quibus  dimitto  pro  construen- 
da  quadam  capellanía  in  ecclesia  Predicatorum. 

Si  el  P.  Clemente  hubiera  leído  con  toda  reflexión  esta  cláusula,  viera 
que  el  tViinulo  que  dispuso  para  su  entierro  el  dicho  Montaner  quiso  que  se 
pusiera  en  la  pared,  (lue  caía  al  Cimenterio  in  pártete  cujíes  capellae  versus 
cimiterium  rolo  quod  fiat;  y  esto  no  cabia  verificarse  en  la  pared  de  la 
capilla  que  al  presente  es  de  Santo  Tomás  que  dista  tanto  del  sitio  donde 
estaba  el  Cimenterio,  pues  este  estaba  en  el  terreno  que  ocupa  la  capilla  del 
Rosario  y  corría  por  las  espaldas  de  las  Capillas  de  la  parte  de  la  epístola,  y 
la  de  Santo  Tomás  estuvo  siempre  á  la  parte  del  Evangelio-,  con  que  es  evi- 
dente que  en  este  de  Santo  Tomás  ni  estuvo  ni  pudo  estar  la  capilla  de  San 
Macario  que  mandó  fabricar  Ramon  Montaner  y  no  Giiillem  Montaner  como 
falsamente  dice»  el  mismo  P,  Clemente. 

7.  Fabricóse,  pues,  en  este  terreno  del  crucero  del  Rosario  la  antigua 
Capilla  de  San  Macario  y  en  ella  fué  enterrado  el  cuerpo  del  dicho  Ramon 
Muntaner  que  trasladaron  de  Ibiza  su  hijo  3'  heredero  Macario  Montíiner  y 
el  hijo  de  este  Ramon  Montaiiíu-.  Consta  de  la  cláusula  del  testamento  del 
dicho  nieto  que  murió  en  el  año  1468  que  dice  assí:  En  apres  elegeix  la  eccle- 
siastica  sepidfura  al  meu  cors  fahedora  si  quant  morir  me  obrendrá,  en  la 
sepultura  de.  la  capella  de  Sant  Macari  construida  en  lo  Monestir  de  Prehi- 
cadors  de  la  ciutat  de  Valencia  hon  está  soterrat  mon  Pai'e  Macari  Monta- 
ner y  en  la  qual  capella  está  també  soterrat  mon  Ari  liamon  Montaner 
Senyor  qui  fou  del  loch  de  Chilvella  en  un  túmido  de  dita  capella.»  Vease 
Falcó  en  sus  Anales  pag.  26,  donde  impugna  también  el  error  del  P.  Fray 
Francisco  Clemente. 

8.  Aunque  el  dicho  Ramon  Montaner  que  mandó  fabricar  esta  Capilla 
de  San  Macario  no  dejó  en  ella  obligación  perpetua  de  aniversario  con  tulo 
hizo  algunos  legados  al  Convento  como  consta  en  otra  cláusula  que  dice  assí: 
Dimitto  pro  quadam  pictantia  que  fiat  die  novenae...  etc. 

32 


498  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA    DELS    RBYS    DE  ARAGÓ 

!).  El  dicho  Ramon  Muntaner  en  la  cláusula  copiada  dio  facultad  para 
poderse  enterrar  en  dicha  Capilla  hacedera  de  San  Macario,  á  su  mujer  Va- 
lenzona;  y  de  esta  no  hallo  memoria  alguna.  A  Juan  Montaner  ó  Muntaner 
que  assi  se  llamaba  entonces  este  apellido.  P2ste  Juan  Muntaner  no  uso  del 
entierro  de  dicha  Capilla,  pues  fué  enterrado  en  el  claustro  en  la  sepultura 
de  su  hermana  Castellana  Montaner  y  j)or  él  celebraba  el  Convento  tres  ani- 
versarios notados  en  el  libro  antig'uo  fol.  4,  15  y  31.  Annii:ersayium  domiid 
Joaiinia  Montanerü,  absolutio  in  claustro  super  tumulum  dominae  Casfe- 
llanoe  ejus  saroris. 

10.  El  mismo  Ramon  Montaner  tuvo  en  hijos  á  Martin  y  Macario.  Este  á 
quien  dejó  su  universal  herencia,  del  matrimonio  que  contrajo  con  Na  Espa- 
ñola tuvo  en  hijo  á  Ramon  Muntaner  quien  murió  el  año  1468  y  fué  ente- 
rrado en  dicha  Capilla  de  San  Macario  seg'ún  consta  n.°  7.  La  dicha  Espa- 
ñola mujer  de  Macario  Montaner  dejó  un  aniversario  perpetuo  con  limosna 
de  2  %,  y  aunque  no  consta  el  año  en  que  le  dejó  y  murió,  ya  se  celebraba  y 
era  muerta  en  ol  año  1399  según  recibo  de  la  Dominica  4  adviento  de  dicho 
año:  Habuimus  de  aniversario  perpetuo  dominae  Spanyola  uxoris  quondam 
Macarii  Montanerü  per  manus  uxoris  Paschasi  Maçana  militis  et  sunt  ejus- 
dem  mensis  et  anni. 

(Biblioteca  Universitaria  de  V.^  Capillas  y  sepulturas  de  la  Iglesia  y 
claustro  de  este  Real  Convento  de  Predicadores  de  Valencia,  escrive  J.  Jo- 
seph  Teixidor,  Archivero  del  mismo  lieal  Convento,  año  del  Nacimieri- 
to  Í755.  Manuscrito,  80-7-2.) 

VI 

Nos  Alfonsus  d.  g.  rcx  arag'onum  valentie:  de  industria  et  ñde  et  legali- 
tate  vestri  dilecti  consiliarii  nostri  Raymundi  montanerü  fidem  indubiam 
obtinent  tenore  presentiimi  conúttimus  vobis  et  plenam  ac  liberam  partem 
ac  autoritatem  conferimus  quod  nomine  et  ])ro  parte  nostra  ematis  sen.emi 
faciatis  vinum  necessarium  pro  felici  viagio  sen  intrata  quod  faceré  intendi- 
mus  contra  pérfidos  sarracenos  regni  Granate.  Ita  quod  de  partibus  Calabrie 
et  Sicilie  out  alus  partibus  lütramarinis  ont  cismarinis  vinum  ipsum  prout- 
melius  poteritis  ad  utilitatem  curie  nostre  ematis  sive  a  mercatoribus  inde 
emptionem  faciatis  ad  certum  quid  ]n-o  libra  vel  ad  certum  pretium  pro  sal- 
ma,  carrico  sive  quarterio  vel  ([uomodo  quo  discretioni  vestri  melius  videbi- 
tur  expediré  pro  quo  quidem  vino  emendo  poteritis  bono  nostra  obligare  et 
securitates  idóneas  com  fidei  iussoribus  et  tabulis  campsarum  prestare 
Et  alia  omnia  faceré  (jue  ad  cautelam  et  securitatem  vendentium  ad  dictum 
vinum  fuerit  oportuno.  Has  enim  seciiritates  et  obligationis  et  promissiones 
de  solvendo  pretio  dicti  vini  et  lucro  etiam  inter  vos  et  ipsos  venditores  con- 
dito et  conducendo  fírmiter  observare  promittimus  ac  iuramus  per  deum  et 
ista  santa  (jiiatuor  evangelia  manibixs  nostris  corporaliter  tacta  promitten- 
tes  vobis  bona  fidc  regia  et  sub  virtute  dicti  prétiti  iuramenti  quod  vos  et 
fidei  iusores  seu  campsores  per  vos  dandoa  in  dempues  penitus  ser  validus 
a  predictis  et  de  presonti  vobis  tantam  qxiantitatem  pecunie  in  loco  certo 
assigiiabimus  que  sutüciat  ad  predicta.  Comittimus  insuper  vobis  quod 
vinum  ipsum  custodiatis  et  conservetis  acportari  ubi  nos  erimus  in  dicto  via- 
gio reg'ni  (iranate  faciati  et  inibi  ipsum  dimitatis  et  partiamini  prout  nos 
seu  scriptor  portionis  domus  nostre  de  mandato  nosti'o  duccrimus  ordinan- 
dum  et  tam  de  emiitionibus  supra  dictis  quam  de  administratione  et  parti- 


FRANCISCO   AI.MARCHE    Y    VÁZQUEZ  499 

tionc  dicti  vini  magistro  rationali  curie  nostre  teneainini  reddere  rationem. 
In  cuius  rei  testimouiíuii  presentes  fteri  et  sig-illo  nostro  appendicis  jussinms 
conimuniri.  Dattis  valentic  octavo  calendis  dicembris  auno  domini  niillessi- 
mo  nono.  Francino  de  Bastida,  Mandato  regio. 

Signnni  menm  michaelis  ioannis  aniat  sacre  catholice  et  Eegie  magesta- 
tis  scribe  niandati  areginarii  regentis  protonotarie  principatus  cathalonie 
per  totam  terram  et  ditioneni  suam,  notarii  publici  Barcinone,  poi)ulati  qui 
hujusmodi  ....  a  suo  originali  cuaterni  super  negotiis  Granate  a f oleo  eusdem 
primo  pretitulato  in  regio  archivio  recóndito  et  custodito  per  alium  scribi 
feci  et  clausi  atíjue  regentis  ])rotonotarii  regio  sigillo  muniti.  Barchinone  die 
séptima  tertia  mensis  decembris  millessimo  rex  centessimo.  Loco  sigilli. 

Cort  del  Justicia  civil  de  Valeiicia. 

(McDiaments  y  empaves.  1612.  t.  7,  m.  08,  f'nl.  1 .) 

Vil 

Alfonsus  del  gratia  liexaragonum  valentio,  lideli  nostro  macarlo  munta- 
nerii  expensorii  donnus  inclite  infant isse  marie  illustris  principis  Caroli 
bone  memovie  Jerusalem  et  Sicilie  regis  filie  salutem  et  gratiam  licet  super 
ordinatione  por  nos  facta  pro  solvendis  sumptibus  dicte  int'antisse  et  fainilie 
sue  quam  per  vos  cum  littera  nostra  vobis  directo  que  data  fuit  Aalentie 
duodécimo  kalendas  iunii  anuo  subscripto  mandavimus  observarii  continea- 
tur  interalia  quod  Jacobo  de  Arterii  juniori  portionem  quatuor  aminalium 
ad  rationem  duorum  solidorum  bardinonis  pro  animali  quolibet  die  qualibet 
ordinatione  tribuatis.  ítem  quod  Poncio  g'uillermi  de  Villafranca  quatuor 
animalium.  Joanni  de  Centillis  trium  animalium  Et  ad  opus  vestri  trium 
animalium  tril)ueritis  pari  modo  die  (lualibet  portionem  Et  nihil  hominus 
(¡uod  nos  una  cum  prenominatis  ómnibus  videlicet  unusquisqiie  vestrum 
eum  lino  scutifero  ultra  quitationis  vobis  et  eis  (jui  dicitur  doni  promissa 
ordinarie  concederetis  in  domo  seu  curia  ipsius  int'antisse  prout  in  littera 
super  dicta  hec  et  alia  latus  continetur.  Attamen  significamus  vobis  quod 
nos  nunc  recognita  et  prostpecta  ordinatione  predicta  ordinationem  et 
quibusdam  causis  moderantes  et  eam  in  subscriptis  restringentes  sui  dabi- 
mus  provideudum  quod  j)refatus  Jacobus  de  Arterius  cessante  ulterius  pre- 
dicta postione  quatuor  equitaturaruní  recipiat  et  gandeat  pro  labore  sua 
neg'atiorum  dicte  infantissc  centum  solidos  regalium  valentie  (juelibet  men- 
se  porciones  etiam  ])redicti  ponci  guillcrmi  ad  tres  equitatuias  Johannes  de 
sontillis  prefati  ad  duas  eqnitaturas  et  vestiam  etiam  portionem  ad  duas 
equitaturas  ducimus  reducendas.  Ita  quod  nnicuique  portio  unius  equita- 
ture  de  cetero  subtrahatur  et  ulteriiis  et  ulterius  non  salvatur  Providentes 
insuper  quod  vos  et  alii  prenominati  de  domo  dicte  infantisse  ordinario 
comedatis  nec  scutiferum  vestrum  nec  eorum  ad  comedendum  in  domo  ipsa 
de  cetero  admitantur  quocireíi  volñs 

Et  mandamus  quatenus  hanc  nostram  ordinationem  teneatis  et  ixnviola- 
biliter  observetis  cetera  autem  in  predicto  priori  ordinatione  contenta  volu- 
mus  et  intendimus  in  sua  robore  permanere  et  observare  prout  in  ipsa  priori 
litera  expresantur.  Datis  Barchinone  décimo  quarto  kalendis  octobris  auno 
domini  millessimo  trecentessimo  trigessimo  quinto.  S.  Guillermi  Augustin 
notarii  Regis. 

Signum  meum  Michaelis  Johannis  chivat  sacre  catholice  et  regie  mages- 
tatis  scribe. 

(Manaments  y  empares  1612  T.  7,  mano  68.  fol.  6). 


500  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA   DELS   RETS   DE  ARAGÓ 


VIII 

Jacobus  d.  g.  Rex  Maioricarum.  Pvopter  inulta  grata  ot  acceptibilia  ser 
vitia  per  vos  dilectum  camerarium  nostrum  Macharium  montanerii  filium 
Rayinimdi  montanerii  in  nostro  servitio  facta  et  inde  faceré  non  ccssastis 
de  nostra  libera  volúntate  assignamus  vobis  dicto  Macario  súper  coffris  nos- 
tris  bis  mille  solidos  monete  Maioricarum.  Mandantes  fidelibus  procuratori- 
l)us  nostris  Joanne  et  Ferdinando  de  Vallamundi. 

Datis  in  civitate  Maioricarum  tertio  nonas  octol)ris  anno  domini  m.  tre- 
centesimo  trigessimo  sexto. 


(Manaments  y  empares  1613.  L.  3,  m.  48). 


IX 


Pro  Macharlo  muntanerii  carnerario  domini  regis. 

Jacobus.  d.  g.  Rex  maioricarum.  Qula  vos  dllectus  camerarius  noster 
macharius  montaner  lllam  assignationeni  quadraginta  librarum  monete 
maioricarum  per  nos  vobis  ob  vostra  servitia  (juod  ad  annuas  pensiones 
súper  balulis  de  luchmajor  et  menecor  Regni  malorlcorum  factam  In  solu- 
tum  prorata  lllorum  bismillc  solidorum  per  nos  vobis  dicto  Macario  monta- 
ner et  insuper  censu scrlbaniarum  ac  judicaturarum    et  tiibiitorum 

bajulis  civltatis  malorlcorum  et  vicari.  Ita  quod  vos  quolibet  anno  habeatis 
et  perclplatis  súper  iurlbus  et  cmolumentis  dictarum  scrlbaniarum  donec  de 
dictis  bis  mille  solidis  vobis  concessis  comi)lete  satisfacletis. 

Datis  in  Civitate  malorlcorum,  die  dècima  mensis  decembrisanno  anati- 
vitate  donula  m.  trecentessimo  trigessimo  séptimo. 


X 

Pro  Macario  Muntanerii  camcrarlo  domino  Regis. 

Jacobus.    d.  g.    Rex   majoricnrum...   Attendentes  nos    assignates   vobis 

dilecto  camerario  nostro  macario  muntanerii singulis  quadraginta  libras 

monete  maioricarum  In  solutum  lllorum  bis  mille  solidorum  In  et  supra 
iuribus  officiorum  infrascriptos  ut  patet  cum  carta  huismodi  tenoris... 

Jacobxis.  d.  g.  R.  maioricarum.  Attendentes  Insuper  vos  nobls  supplican- 
ti  ut  vobis  dlctam  gratiam  finito  temporo  solutlonls   dlctorum  bis  mille  soli 

dorum  ampliare  ad  vite  vestre dignarenuir  nam  cum  servitia  vestra 

longa  atíjue  per  vos  nobls  i)restita  i)remiari  maiorl  gratia  mercantur  tenor 
e  presentis  ipsas  quadraginta  libras  maioricarum  finito  tempore  solutionem 
dictorum  bismille  solidorum  habendas  per  nos  annis  singulis  in  et  súper 
censu  seu  tributo  scrlbaniarum  l)ajull  civltatis  et  vicaril  maioricariim  prout 
in  dicta  carta  deslgnatur  cimn  vixeritis  in  humanis  nobis  concedimus  man- 
dantes notario  seu  scriptoribus  dictarum  scrlbaniarum  tenentibus  seu 
regentibus  quatenus  finit  tempore  sohitionis  dictorum  bis  mille  solidorum 
vigores  ])resentis  concessionis  nobis  annis  sing-ulis  vita  vestra  durante  res- 
pondeaut  integre  omni  difticultats  quiescente  Datis  maioricarum  die  vigé- 
sima secunda  monsls  decembrls.  a.  d.  i;537. 


FHANCISCO   AI-MAUCHB   Y    VÁZQUEZ  501 


XI 


Jaeobiis.  d.  g.  R(>x  inaioric-ariun  Fidolibusprocuratoribus  iiostris  in  Ke<i'- 
110  iiiaioricaruni  Paulino  Hondo  consiliario  et  Boniardo  Jane  et  Bernardo  de 
Vallamundi  noçtris  domesticis  salutein  et  dilictionem  Altendinius  cuni  nos- 
tra littera  comissise  fideli  nostro  scutifero  caniere  Machario  niuntanerii 
diicentiun  quinquaginta  libras  barcliinonenses  (juas  non  sufficiunt  ad  sol- 
vendum  prestationem  et  prestitiuin  illi  solvere  provistum  quia  de  nostra  cu- 
ria absens  fuit  de  nostro  consensu  inaiidainus  vobis  (luatenus  de  pecunia 
nostra  defis  et  solvatis  dicto  Machario  niuntanerii  ultra  dictam  ([uantitatem 
centum  quinquaginta  libras  i)redicte  nioneto  ad  coniplementum  rationis  pre- 
dicte  quas  per  tot  servitia  per  eum  et  eius  patrem  nobis  íideliter  impensa 
atque  per  dictum  Macharium  assidue  imi)enduntur  dandas  decernimus.  Da- 
tis in  civitate  navarini  quarto  calendas  deccinbris  auno  domini  ni.  trecentcs- 
simo  trig-esimo  octavo. 

{Manaments  y  emparen,  id.,  id.). 


'e^ 


XII 

Lo  justicia  en  lo  civil  de  la  Ciutat  de  Valencia  aconsellat  del  doctor  don 
Cristòfol  rotgla  altre  de  sos  assesors  instant  y  requirent  Geroni  montaiier 
cavaller  attes  que  per  inspecció  y  visura  del  últim  testament  de  Macari 
Montaner  reebut  per  jaume  mag'istre  et  etiam  per  lo  signe  de  aquel  consta 
que  aquell  es  lo  verdader  últim  testament  del  dit  macari  montaner  lo  qual 
fonch  rebut  á  dos  dies  del  mes  de  giner  del  any  mil  trecents  noranta  y  cua- 
tre  e  per  l'antiguetat  del  dit  acte  feu  manifestament  ser  aquell.  Per  ço  et 
aliis  es  proveheix  que  dit  testament  sia  registrat  en  los  libres  y  registres  de 
la  present  Cort  y  de  aquell  sien  doníides  al  dit  Geroni  montaner  les  copies 
autentiques  que  fe  fahents. 

Eecepit  Borras  notarius  proscriba. 

E  per  execució  de  la  dita  provisió  fonch  registrat  lo  acte  del  tenor 
següent: 

En  lo  nom  de  nostre  senyor  Deu  Jesu  Xrist  y  de  la  gioriossisiraa  verge 
Santa  marià  mare  sua  amen.  Com  totes  les  coses  mundanals  sien  transitò- 
ries e  lo  hom  pos¿it  de  la  mort  corporal  escapar  no  puixa.  E  per  ço  no  es  a 
lom  tan  cert  com  la  mort  e  tan  incert  com  la  hora  de  aquella  per  ço  se  per- 
tany al  hom  sabi  pensar  en  aquella  e  mentres  a  temps  esmenar  sos  defalli- 
ments e  proveir  sabiament  de  la  sua  anima  hordenar  e  dispondré  de  si  e  de 
les  sues  coses  per  ço  que  mort  sobta  noi  ne  faça  morir  intestat  per  tal  y  o  ma- 
cari montaner  cavaller  habitador  de  Valencia  e  encara  detengut  de  g"reu 
malaltia  corporal  de  la  qual  tem  morir  empero  en  mon  bon  seny  e  memoria 
e  recort  e  lenteiiiment  e  loquela  ferma  e  san  cera  en  lo  sant  testimoni  de 
Jesús  e  tots  los  sants  ciutadans  de  paradís  en  mans  dels  quals  coman  la  mia 
anima  revocant  primerament  cassant  e  anulant  tots  e  qualsevols  testaments, 
codicils  e  altres  darreres  vohintats  mies  per  mi  sien  fetes  en  ma  y  poder  de 
qualsevol  notari  ab  qualsevol  paraules  encara  que  aquelles  sien  derogatò- 
ries les  quals  ab  lo  present  meu  testament  .revoque  e  daquelles  men  penide 
de  nou.  Convocats  e  apellats  los  notaris  e  testimonis  desús  escrits  en  presen- 
cia daquells  en  poder  del  dit  notari  disponent  e  ordenant  de  la  mia  anima  de 


502  RAMÓN   MUNTANER,    CRONISTA   DELS   RETS   DE  ARAGÓ 

mi  e  de  mos  bens  façedor  en  aquest  meu  testament  e  ultima  voluntat  mia  e 
ah  lo  qual  elexit  com  a  marmessors  meus  a  dona  Coi-sa  Spanola  cara  e  ama- 
da muller  mia  la  qual  puixa  fer  complir  les  coses  que  yo  dessus  ordenaré  à 
la  r\\ia\  done  facultat  i)le  e  bastant  poder  que  puixa  tants  de  mos  bens  pen- 
dre aquells  vendre  e  alienar  e  los  percebre  eaquells  distribuir  e  aço  sens  ma- 
naments e  auctoritat  del  jutge  alguns  be  a  aquelles  no  esperades  que  basten 
a  fer  complir  lo  que  desús  trobaran  ésser  dispost  y  ordenat  per  anima  mia  e 
aço  sens  dany  algú  que  vinga  de  llurs  persona  e  bens.  Primerement  ans  de 
totes  les  coses  vull  disponch  e  mane  que  tots  mos  deutes  sien  pagats  torts  e 
injuries  restituhides  y  satisfeytes  aquelles  empero  deutes  tots  e  injuries  que 
verdaderament  apparran  yo  ésser  tengut  e  obligat  ab  cartes  e  altres  Ilegiti- 
mes proves  e  testimonis  dignes  de  fe  for  de  anima  en  aço  benignament  obser- 
vat. En  après  elegeix  la  ecciesiastica  sepultura  al  meu  cos  fahedora  si  e 
quant  morir  me  obvendrá  en  la  sepxiltura  que  yo  i)osseheix  construida  en  la 
capella  de  sant  Macari  en  lo  Monestir  de  ]u-ebicadors  de  la  present   ciutat 
lion  mon  pare  en  Ramon  montaner  e  marti  montaner  mon  germà  son  sote- 
i-rats  lexant  lo  orde  de  la  mia  sepultura  a  disposició  e  vohmtat  de  la  dona 
Corsa  Espanyola  muller  mia  molt  amada  e  prench  de  mos  bens  per  anima 
mia  per  animes  de  mon  pare  Ramon  Montaner  e  mon  Avi  Joan  montaner  e 
de  mos  parents  meus  aqui  yo  tinch  obligació  cinch  milió  sous  moneda  real 
de  valencia  de  les  quals  vull  e  man  sia  feta  al  meu  cos  la  ecciesiastica  sepul- 
tura aniversari  e  capdany  ))e  e  complidament  a  coneguda  de  la  dita  muller 
mia  e  feta  e  comi)lida  la  dita  mia  sepultura  del  ques  sobrara  dels  dits  cinch 
milia  sous  sien  donats  al  prior  e  pares  del  dit  Convent  y  monestir  de  predi- 
cadors vint  lliures  pera  llibres  e  mes  deu  lliures  pera  pitança  a  dits  frares 
lo  dia  que  y  o  moriré. 

ítem  vull  man  que  sien  donades  als  frares  de  san  francés  quinse  lliures 
pera  llibres.  ítem  vull  e  mane  que  sien  repartides  trenta  lliures  entre  los 
pobres  vergonyants  que  a  la  dita  muller  mia  apparran  ab  vot  y  parer  del 
rector  de  la  iglesia  parroquial  del  gloriós  señor  sent  Andreu  de  la  pi-esent 
ciutat  E  tot  lo  restan  deis  dit  cinch  milia  sous  vull  e  mane  se  distribueixa 
en  fer  dir  e  celebrar  per  anima  mia  e  deis  meiis  tantes  misses  quantes  dir  e 
celebrar  se  poran  per  anima  mia  e  dels  meus.  E  dels  altres  bens  meus  vull  e 
uian  que  primerament  ans  de  totes  coses  sien  pagats  a  la  dita  dona  Corsa 
Si)anyola  molt  amada  muller  mia  tots  aciuells  vint  y  milia  sous  (luem  porta 
en  contemplació  de  matrimoni  que  sia  feyt  e  pagat  lo  creix  a  dita  dot  corres- 
ponent del  qual  creix  la  dita  muller  mia  ne  puixca  fer  a  ses  voluntats  com 
de  llur  cosa  sua  e  mes  li  deixe  y  llegue  a  la  dita  muller  mia  deu  milia  sous 
pora  que  puixca  fer  a  ses  voluntats.  En  tots  los  altres  bens  meiis  mobles  e 

inmobles  sehents  e  removents  deutes que  yo  liare  e  a  mi  j)ertanven  o  per 

avant  a  mi  pertanyeran  per  qualsevol  causa  titol  manera  e  raho  lluny  o 

prop  en  qualsevol  nom  que  sien a  ma  propia  universal  e  encara  general 

per  dret  de  institució  en  primer  lloch  a  la  dita  dona  Corsa  Spanyola  molt 
amada  muller  mia  de  vida  de  aquella  tan  solament  e  apres  obit  de  aquella 
fas  6  institueix  hereus  meus  propis  o  universals  generals  per  dret  de  subs- 
titució a  Ramon  muntaner  y  femando  muntaner  fills  meus  ede  la  dita  dona 
Corsa  Spanyola  llegítims  e  naturals  per  eguals  parts  entre  a(juells  fahedors 
c  fer  de  dits  bens  a  les  sues  voluntats. 

Aíiuest  es  lo  últim  e  darrer  testament  ultima  e  darrera  voluntat  mia  la 
fjual  vull  que  valga  per  dret  de  darrer  testament  e  per  dret  de  darrer  testa- 
ment vull  e  man  que  que  valga  per  dret  de  darrers  codicilis  o  per  aíjuella 
millor  via  fornia  y  manera  que  millor  de  justicia  valer  puixca  e  diga.  Lo 


FRANCISCO    ALMAUCHE    Y    VÁZQUEZ  flO.) 

<iual  fon  fet  en  la  dita  Ciutat  de  Valencia  a  dos  dies  del  mes  de  Giner  any  do 
la  nativitat  de  nostre  señor  den  Jesu  Xrist.  mil  trecents  noranta  quatre. 

Señal  y  forma  de  mi  Macari  montanor  testador  (|ui  dosns  (jiii  lo  present 
meu  últim  y  darrer  testament  Uohe  y  aprovo  i-atifiíjue  y  conformo  e  lo  qual 
aprest  obit  meu  vull  o  man  sia  portat  a  deguda  real  execució. 

Presents  testimonis  foren  api)cllats  e  convocats  á  la  confectio  del  desús 
dit  testament  e  por  lo  dit  testador  prcgats  los  honorables  o  discrets  Pere 
rives  notari.  Arnau  valls  mercader  e  Pere  miró  scriv(ínt  habitador  de  Valen- 
cia los  quals  interrog'ats  per  mi  dosus  notari  si  coneixien  al  dit  testador  e 
tots  dixeren  (lue  hoc  aqui  lo  semblant  interrogat  lo  dit  testador  si  coneixia 
los  dits  testimonis  o  dix  que  hoc  e  yo  notari  dosus  scrit  los  conegui  molt  be 
á  tots. 

Postea  vero  die  dominica  intitulata  octava  mensis  octobris  dicti  anni 
millossimi  tercentessimi  nonagessimi  quarti  (¡ue  orat  vigésima  se  xta  die 
l)ost  obitum  dicti  Macarii  testatoris  ad  instantiam  ot  requisicionem  dicto 
domine  spanyole  manumissoris  et  heredes  primo  loco  publicatum  dictum 
testamontiim  ])er  me  Jacobum  magistriim  notarium  valentie  illius  recepto- 
rem  in  quadam  turre  sita  et  posita  in  horta  valentie  vulgariter  nuncupata 
Chilvella  que  acceptamus  manumissorum  ab  amorem  dicti  deffunti  et 
herentiam  cum  benefficio  inventarií  et  jn-otestatus  est  ([uod  in  construen- 
dum  inventariuns  nullum  tempus  ei  precursat  nec  vuit  teneri  ultra  vicos 
hereditarias  ac  etiam  acceptavit  legatum  et  protesta  est  do  ómnibus  sibi 
licitis  et  permissis  protestavit. 

Testes  Petrus  miro  scriptor  valentie  habitator  et  Joannes  romeu  famulus 
dicte  domino  Spanyole  valen i;io  habita  Signum  Jacobi  magistri  auctoritate 
regia  publici  notari  qui  predictis  man  alterius  scriptis  interfui  clauri  et 
subsignavi  loco  die  menso  et  anno  prefixis. 

{Cort  del  Justicia  civil  de  Valencia.— Libre  de  Manaments  i/  empares. 
L.  Q.  M.  85,  fot.  30). 


XIII.— La  primera  stampacio  de  la  Crónica  de  Ramón  Muntaner. 

Ajustats  en  lo  archiu  del  magnifich  racional  proveiheixen  que  la  Crònica 
de  les  coses  de  la  Corona  de  Aragó  per  Ramón  Montanor  quondam  sonor  del 
loch  de  Chilvella  per  ser  una  cosa  c[iie  convé  axi  al  servey  de  sa  Majestat 
com  á  la  claricia  de  les  coses  y  azanyes  fetes  per  los  Roys  do  Aragó  de  indi- 
ta recordado  sia  imprimida  en  la  mateixa  lengua  que  aquell  mateix  la 
escrigué  e  cometen  lo  carrech  de  dita  impresio  al  magnifich  Roacional. 

(Arxiu  municipal  de  Valencia.  Manual  de  Concells.  5  Juní/  1557). 

Ais  molts  magnifichs  senyors  Mosseny  Guillem  Ramón  Català  ote 

Pelip  Mey  stampador  de  dita  Ciutat.  S.  P.  Molts  dies  baque  lo  Magnifich 
en  Bernart  Simo  ciutadà  desta  ciutat,  essent  Racional,  possa  en  mon  poder 
un  libre  molt  antich,  fet  per  en  Ramon  Muntaner,  lo  (¡iialt  ab  molt  gran 
treball,  e  curiositat  aquell  havia  hagut  de  part  molt  autentica  e  verdadera, 
encarregantme  molt  y  manam  me  de  part  de  vostres  Senyories  stampas  dit 
libre  perquè  lo  que  en  ell  se  contenia  no  ixques  de  la  memoria  dels  homens, 
por  ésser  de  ma  y  james  stampat  e  per  tractar  coses  molt  verdaderos,  e 
antigues  del  inclyt  Rey  don  Jaume  conqiiistador  daquosta  insigne  ciutat  e 
de  alguns  de  sos  descendents.  Los  quals  vostres  senyories  e  sos  predecessors 


504:       RAMÓN  MUNTANER,  CRONISTA  DELS  REYS  DE  ARAGÓ 

(com  a  bons  naturals  de  la  corona  Darago)  son  estats  contínuament  affec- 
tats,  e  an  servit  ab  totes  ses  forces.  E  yo  desitjan  servir  alguna  de  les  mer- 
cès que  tinch  reebudes  de  vostres  Senyories,  e  fer  lo  que  so  obligat  com  a 
hu  del  naturals  de  dita  ciutat,  e  desitjós  de  servir  aquella  com  a  propia  e 
vera  jiatria  ab  tot  lestudi  forces  e  industria  possibles  he  stampat  a  costa  e 
despeses  de  dita  Ciutat  lo  dit  libre.  Supplique  á  vostres  Senyories  me  perdo- 
nen lo  que  se  detengut  en  dita  stampa,  que  per  la  ocurrencia  del  temps  e 
no  per  falta  de  volentat  se  ha  differit  fins  ara:  y  que  no  dexen  de  manarme 
en  tot  alió  que  mes  poques  forces  bastaran  que  ultra  que  per  la  obra  veuran 
ma  bona  y  sana  voluntat  sera  ferme  molt  gran  mercé  senyaladament  essent 
degut  á  vostres  Senyories  tot  servey,  axi  per  lo  magistrat  que  representen 
en  los  dits  of ficis  com  per  lo  que  mereix  la  valor  de  caseu  de  vostres  Senjo- 
ries.  La  vida  dels  quals  nostre  Senyor  Deu  per  molts  anys  de  salud  guarde 
e  prospere  de  aument  de  casa,  e  honra  com  per  vostres  Senyories  es  desijat. 
De  Valencia,  e  de  Giner  deeset.  Any  1558. 

D.  V.  S,es 
Molt  affectat  servidor  que  ses  magniñques  mans  besa 

Pheliph  Mey 

Stampador 

Comptes  do  la  stampacio  de  la  Crónica  de  Ramón  Muntaner  feta  per  los 
Jurats  de  Valencia. 

Los  Jurats meten  em  compto  de  vostra  data  trenta  liures  reals  de 

valencia  les  quals  per  mans  vostres  de  manament  vostre  son  estades  dona- 
des e  pagades  á  la  honorable  na  geronima  mey  vidua  relicta  de  joan  mey 
quondam  stampador  ço  es  les  vint  y  cinch  lliures  ])er  bestreta  dels  que 
aquell  havia  de  haver  per  stampar  una  obra  composta  per  lo  magnitích 
Ramon  Montaner  de  la  historia  de  alguns  Reys  de  Aragó  e  les  deu  liures 
per  lo  pendre  sis  rexmes  de  paper  major  pera  stampar  lo  dit  libre  e  les  quals 
XXXV  liures  ab  proviísio  per  los  dits  magnifichs  jurats  feta  á  XVI  de  iuny 
del  any  mdLVII  es  stat  proveit  ésser  vos  admesses  en  son  poder  de  data.  dic 
V  iunii  mDLVII. 

(Arxiu  municipal  de  Valencia.  Libre  de  Claveries,  n.  Í8,  1554  d  1557, 
modern,  93,  8). 


Los  jurats  paguen a  la  honorable  hieronima  gales  y  de  mey  vidua 

XXX  sous  los  qual  etc.  e  son  en  paga  dels  que  aquella  ha  de  haver  per  lo 
stampar  lo  libre  de  Ramón  montauer  la  qual  provissio  etc  en  calendari  del 
dia  X  del  mes  de  octubre  del  any  present  mDLVII  segons  es.  dat  die  XVIII 
decembris  mDLVII.— 

Los  magnifichs  jurats  paguan  á  la  honoiable  hieronima  mey  vidua 
stampadora  cent  quince  liure  les  quals.  etc.  E  son  a  compliment  de  CLXX 
liures  que  munta  la  stampa  del  libre  de  Ramon  muntaner  en  lo  qual  hi  ha 
cent  y  sis  fulls  que  ha  raho  de  XXV  sous  lo  full  munten  les  dues  CLXX  liu- 
res la  qual  provissio  es  contenguda  en  el  libre  de  concells  de  la  dita  ciutat. 
E  reebuda  apoca  lo  tune  scriba  XXXI  del  present  coi-rent  mes  de  Janer  del 
present  any  mDLVIII  segons  etc.  e  cobra  etc.  die  XXI  januarii  niDLVIII. 


FRANCISCO   ALMAUCHB   V   VÁZQUEZ  í)Ob 

Al  niolt  Miíg'uiticli  Señor  lo  Señor  iiiossen  honorat  Juan  mestre  del  Sere- 
nissim  Infant  de  Arago.  Molt  MagMiifich  Señor. 

Molts  dies  fa  qne  per  nostres  predecessors  fouch  proveiiit  per  stampat  la 
coronica  dol  gloriossisini  Roy  en  Jaume  Iiis  pintas  lo  retrato  del  Invictissini 
Rey  don  Alfonso  conquistador  de  Nàpols  pera  trametre  al  molt  alt  y  sere- 
nissim  príncep  lo  qual  als  missatgers  tramessos  per  esta  ciutat  a  visitar  a  sa 
Majestat  dol  Em[)erador  y  Rey  nostre  Sonor  havia  significat  ne  seria  molt 
servit  y  jatsia  dita  obra  molts  dies  fa  se  hacaba  poro  per  la  ocurrencia  del 
temps  nos  havem  detongut  de  tramotrela  y  no  por  falta  do  voluntat  de  ser- 
vir á  sa  Alteza  la  qual  voluntat  es  y  sera  tostenips  molt  prompta  pera  sei-- 
virlo  com  som  obligats  y  los  altes  y  molt  i)roclares  inclinacions  do  sa  Altei^a 
ho  meriten  y  perquè  mos  accepto  sia  lo  pressent  havenr  determinat  supplicar 
a  V.  M.  laus  faça  de  acceptarlo  y  de  nostra  part  y  dosta  Insigne  Ciutat  pre- 
sentax'lo  a  Sa  Alteza  ab  aquells  compliments  que  de  V.  M.  confiam  puix  esta 
Ciutat  y  tots  nosaltres  lo  tenim  por  i)atro  y  protector.  A  Sa  ^Itoza.  voliem 
suplicar  nos  fos  intercessor  on  la  sacca  de  carns  que  supplicam  k  la  Señora 
princesa  per  la  necessitat  (jue  tenim  de  moltons  per  no  haver  trovat  arren- 
dadors en  aquest  any  sino  ({ue  la  Ciutat  ho  ha  de  pendre  a  son  carrech  ab 

prou  dany  sin y  porque  la  crónica  del  Rey  en  Jaume  sera  tant  de  V.  M. 

com  de  sa  Alteza  no  lin  havem  trames  alti-e  volum  sino  lo  Montaner  per 
haverse  imprimit  en  esta  conjectura  del  qual  V.  M.  sen  servirá.  Nostre 
Señor  guai'de  y  prospero  la  molt  magnifica  persona  de  V.  M.  y  guie  y  feli- 
cite a  aquella  en  la  empresa  y  carrech  que  te  entre  mans  com  sos  servidors 
desigam. 

De  Valencia  á  onze  de  Mars.  M.  D  L  viii.° 

A  la  ordinacio  de  V.  ni.  promtes  y  apparellats. 
Los  Jurats  de  Valencia. 

(Arxiu  municipal  de  Valencia.  Letres  missives,  v.  50,  1522  á  59.  sig. 
moderna  g.  3.  51.)- 


Breus  observacions 

sobre  les  obres  efectuades  en  lo  temple  de  Santa 

Eulalia  de  Mallorca  durant  lo  segle  XIII 


Opinió  dels  historiadors  sobre  la  seua  antiguitat.— Lo  Dr.  D.  Joan 
Binimelis,  referint-se  a  les  parròquies  de  Mallorca,  parlant  de  la  de 
Sancta  Eulalia,  diu:  «Es  la  major  y  primera  en  dignitat  y  prece- 
dencia». 

L'historiador  Dameto,  passant  més  avant,  afegeix  «que  lo  temple 
es  sumptuós  y  magnííich,  que  per  axò  després  de  la  Conquesta 
acostumavan  los  serenissims  reys  de  ^Mallorca  tenir-hi  les  Juntes 
Generals;  y  que  en  lo  llibre  del  Compartiment  (General  se  fa  parti- 
cular esment  d'esta  iglesia,  senyal  evident  de  la  seua  molta  anti- 
guitat» (1).  No  comprendí  es  perquè  de  se  reunió  d'aquelles  Juntes 
Generals  hagem  de  deduir  la  sumptuositat  y  magnifissencia  d'aquel 
temple.  En  quant  a  se  seua  antiguitat,  sense  anar  a  cercar  hns  a  aquín 
punt  puga  ser  relativa  la  intenció  de  nostron  Cronista,  me  atrevesch  a 
assegurar  no  es  anterior  a  la  derrera  reconquesta,  puix  com  diu  molt 
be  D.  Bonaventura  Serra,  «la  fàbrica  de  Sancta  Eulalia  es  obra  tudes- 
ca y  no  romànica,  cora  ho  demostra  la  seua  arquitectura»  (2). 

Jovellanos  (3)  y  posteriorment  Piferrer  (4)  si  be  assertan  en  quan  a 
la  època  en  que,  segons  totes  les  probabilitats,  començà  a  construir-se, 
com  també  en  que  fou  degut  al  zel  y  devoció  dels  conqueridors  cata- 
lans, s'equivocan  no  obstant  quan  la  suposen  acabada  l'any  1256; 
essent  axí  que  en  aquexa  data  tan  sols  estaria  terminat  s'àbsit. 


(1)  Llib.  -2.011  continuació  del  apartat  'òJ  de  la  sexiíi  Historia  General  de 
Mallorca,  plana  308  de  la  odició  de  16o2. 

(2)  Pres  de  sa  plana  123,  des  vol.  6,  de  ses  Misceláneas  Ms.  del  P.  Villa- 
franca. 

(3)  Vol.  1.''  plana  4r)6.  (Notes  de  sa  edició  de  les  seues  obres  per  Nocedal 
en  la  Biblioteca  de  Autores  españoles. 

(t)    Recuerdos  //  /íeUezas  de  Espaila,  Jlallorca,  pág.  199. 


VISCONTE   DE   UOCABERTÍ  507 

Lo  Sr.  Cean-Bermudez  (1)  diu  terminantment,  (|uè,  en  12?>0  lo  rey 
en  Jauxne  la  feu  començar  y  es  una  llàstima  no  retre^íui  document 
ningún. 

Los  Srs.  Bover  y  Moragues  (2)  entre  altres  de  les  seues  rondalles, 
nos  conten:  «no  existeix  cap  document  dins  los  arxius,  ni  nova  alguna 
en  les  histories,  en  que  nos  poguï'm  fundar  per  dir  que  Santa  Eulalia 
s'hagi  edifícat  després  de  la  Conquesta,  sino  que,  al  contrari,  existe- 
xen  alguns  dats  que  suposan  la  seua  existencia  abans  d'aquella.  Fa\ 
quant  á  lo  primer,  sens  altre  fonament  que  la  donació  d'Alí  al  Bisbe 
Gilbert  de  Barcelona  de  les  iglesies  de  Dénia  y  Mallorca,  suposan  si  la 
ocasió  mes  oportuna  per  fabricar  Sancta  Eulalia  y  erigirla  en  Cate- 
dral, era  la  primera  meytat  del  segle  xi.  A(|uesta  especie,  queda  més 
que  refutada  per  l'egregi  1).  Joseph  Quadrado.  Per  lo  que  toca  a  lo 
segón;  molt  estrany  apar,  que  uns  hòmens  que  sembla  havían  espol- 
sats  tants  d'arxíus,  no  haguessen  topat  cap  vegada  en  tants  de  testa- 
ments dels  segles  xiii,  xiv  y  xv,  en  los  que  se  llegeix:  Itera  lego  operi 
ecclesiai  Sanctce  Eulalia  etc.  Pero  lo  pitjor  es  que  unes  quantes  falles 
més  envant  (3)  al  parlar  de  Sant  Francesch,  citan  la  derrera  disposi- 
ció-d'un  tal  Valentí  Sestorres,  qui  lega  deu  lliures  á  la  obra  de  Santa 
Eulalia. 

Per  últini.  Molt  acertat  està  lo  crítich  P.  Lluis  de  Villafranca  (4) 
quant  diu,  que,  durant  lo  segle  xii  y  començament  del  xiir,  es  á  dir, 
desde  la  sortida  dels  Pisants,  en  1116,  fins  á  la  vinguda  del  rey  en 
Jaume,  en  1229,  es  creíble  faltés  del  tot  la  població  cristiana  a  Mallor- 
ca é  Ibiza,  com  fa  presumir,  d'una  part,  la  determinació  que  prengue- 
ren los  primers  de  arrasar  les  fortificacions  y  portarse-n  fins  y  tot  los 
cadavres  de  llurs  companys;  y,  d'altre,  lo  que  Don  Jaume  tenguésque 
fer  purificar  una  mesquita  enseguida  del  assalt  per  la  celebració  del 
Sant  Sacrifici. 

Dexemnos  de  Histories  y  de  opinions,  puix  no  acabaríam  may,  y 
anem  a  un  altra  cosa. 

¿A  quina  época's  pertany  redifíci  de  Sancta  Eulalia?— Indubtable- 
ment, com  totes  les  iglesies  principals  de  Mallorca— si  se  esceptuan  la 
desespereguda  de  Sant  Domingo  y  la  subsistent  de  Sant  Francesch, — 
pertany  a  èpoques  diferentes  per  haver-se  construida  en  moltes  ton- 
gades, fins  arribar  al  segle  xviii  inclusive  (5)  si  be  conservant  la  traza 
ojival  ab  sa  puresa  de  linees  y  immillorables  proporcions  del  conjunt. 


(1)  Adicions  a  la  obra  Arquitectos  y  Ar<iuitectuva  de  España. 

(2)  Plana  941  de  la  nova  edició  de  la  Historia  de  Mallorca,  vol.  II 

(3)  Id.  ibid.  plana  1078. 

(4)  Fol.  203,  vol.  XIII  de  ses  Misceláneas. 

(ó)  A  n'aqiieix  segle  pertanyen  els  dos  cossos  sortits  que  s'afegiren  a  la 
fatxada:  mes  valdría  no  hi  haguessen  pensat.  En  tot  y  ab  axò  no  ha  que- 
dat més  remey  que  reconstruir-los,  si  be  en  deguda  forma,  en  la  actual  res- 
tauració del  temple,  per  no  comptar  ab  altrc  local  disponible  per  sacristía  y 
vicaries. 


508  TEMPLE   DE   SANTA    EULALIA    DE   MALLORCA 

esceptuat  tan  sois  la  part  esculptural  de  qualque  detall  en  lo  derrer 
tram  de  les  sues  tres  naus.  En  tot  y  ab  axò,  la  uieytat  superior  del 
temple  ó  sia  la  principal,  data  del  segle  xiii  y  primera  meytat  del  xiv, 
es  dir  de  la  millor  època  del  gust  gòtich  a  Catalunya  y  a  tota  Espanya 
y  que  també  com  diu  Jovellanos  (1),  foncli  la  més  rica,  sinó  la  raes 
gloriosa  de  l'arquitectura  mallorquina.  Anem  a  veureu. 

Temps,  manera  y  lloch  en  que  se  comensà  a  edificar  lo  nostre 
temple. — Passant  per  lo  carrer  del  Sant  Christ,  crida  l'atenció  un  tros 
de  la  paret  de  Sancta  Euhilia  que  dóna  al  meteix  y  correspon  al  en- 
front del  transepte  del  temple  actual  que  mira  a  la  part  del  Llevant. 
Lo  pedreny  de  sos  mitjants,  un  poch  més  petits  y  més  negres,  que  los 
restants  del  edifici,  una  rexa  dentellada  que  projectan  de  dalt  á  baix, 
per  cada  costat,  y  dos  finestrons  en  rexats  de  ferro  pardemunt  lo 
bassament;  fan  dubtar,  de  totduna,  si  efectivament  acusaria,  aquell 
tros  de  mur,  una  mostra  de  alguna  construcció  de  començament  de 
s'Edat  Mitjana.  Però  per  poch  que  un  si  fixi  be,  tot  seguit  se  persua- 
deix que  s'engrut  d'aquells  maressos  més  que  á  la  acció  del  temps,  es 
degut  á  la  calitat  delsmetexos,  que  les  pedres  sortides  dècada  costat, 
no  son  altra  cosa  sinó  los  caxals  dexats  aposta  per  lo  seguiment  de  les 
obres;  y  los  dos  finestrons,  uns  espiralls  semblants  als  que  en  tot  temps 
s'han  usat  per  donar  ventilació.  Per  altra  part,  l'aparell  meteix  dels 
mitjans  no  molt  grossos,  encallats  ab  bon  material  de  mescla  y  marcats 
molts  d'ells  ab  senyals  dels  picapedrers  semblants  á  lletres  monacals  de 
les  usades  al  temps  que's  conquistà  Mallorca  (2);  y,  una  claraboya 
que,  per  més  que  closes  ses  dovelles  ab  una  clau  de  tascons,  n'es  ja  un 
finestral  en  forma  de  punta  d'ametlla  y  dividit  per  una  canya  que 
suporta  lo  seu  senzill  calat  compost  simplement  de  dues  ojives  trebo- 
lades  y  una  flor  de  quatre  fulles  perfilada  dins  un  cèrcol.  No  hi  ha 
dubte  .que  n'es  lo  capsal  d'un  oratori  de  la  primaría  del  estil  gòtich 
entre  noltros,  ço  es,  de  la  primera  meytat  del  segle  xiii. 

Una  volta  trobat  lo  cap  del  fil,  no  es  gayre  difícil  afinar  s'acaball 
de  s'aguller:  per  lo  tant,  donem  la  volta  al  àbsit  fins  arrivar  al  altre 
bras  del  transepte,  axequèm  sa  vista  y  descubrirèm  lo  frontal  del  re- 
ferit oratori  que  mira  á  Ponent  y  carrer  anomenat  de  Santa  Eulalia;  o 
sia  una  altra  secció  de  mur  igual  a  la  descrita  abcins,  sinó  que,  en 
lloch  de  finestral,  no  te  més  obertures  que  una  teringue  de  retxilleres 
a  manera  de  satjetíus  y  posades  una  damunt  l'altra,  per  donar  claror 
a  un  cargol  de  part  de  dins  que  puja  a  les  terrades. 

També,  al  interior,  en  los  pilars  intermitjos,  entre  lo  esmentat 
transepta  y  lo  començament  del  àbsit,  aparexen  dos  capitells,  com- 
pletament diferents  dels  altres  que  los  envolten,  no  per  la  seua  forma, 
que  ja  n'es  gòtica  y  ben  tallada,  sinó  per  l'esculpturat  de  sos  tambors, 


(1)  Ell  la  metexa  obra  mentada  a  un  altre  lloch. 

(2)  Ab  aquestes  formes  A  M  C  X  *.=En  la  derrcra  plana  del  vol.  XI 
(2.n  d'arqueologia)  de  la  Nouvdle  Encydopedie  Theologique  de  J.  P.  Migne, 
al  mitg  d'altres,  hi  figuren  aquets  signes. 


VISCONTE    DK   UÜCAHKKTÍ  509 

que  presenteu  uns  fuUatjes  com  a  decrexol  entremezclats  ab  auçells  y 
mascarons,  tant  mal  fets  y  rudimentaris,  (jue  semblan  bizantins  al 
igual  que  lo  collarí  o  ñletó  inferior  esculpit  ab  fuUones  a  la  usança 
romànica,  contrastant  ab  lo  bocell  toral  de  sa  imposta;  circunstancies 
que  ben  a  les  clares  acusan  la  transacció  enti-e  lo  romànich  y  l'ojival, 
quant  l'entrada  del  segle  xiii,  en  lo  regne  d'Aragó.  Entre  los  molts 
exemplars  que  i)odríam  cotejar,  per  no  anar  més  enfora,  bastarà  la 
comparança  de  tres  portals  del  oratori  dels  Templers  d'esta  metexa  ciu- 
tat de  Mallorca;  dementres  los  dos  de  son,  avuy  destruït,  interior,  soa 
casi  completament  romànichs,  ab  ses  impostes  de  daus  d'escaclis  y  sa 
volta  redona,  en  cambi  lo  de  son  atri,  que  no  hi  ha  cap  dubte  n'es 
company  dels  altres,  com  ho  demostran  les  cabotes  de  claus  esculpi- 
des en  los  tres,  ja  en  descriu  una  ojiva  ben  capalzada,  juntament  ab 
sa  arquivolta,  y  en  quines  impostes  aparexen  uns  ornaments  pareguis 
als  descrits  dels  capitells  de  Santa  Eulalia. 

Una  circunstancia  hi  ha  que  no  cal  passar  per  alt  y  es  que,  tornant 
a  Santa  Eulalia  veurem  qne  los  fonaments  de  son  àbsit,  se  posaren  el 
ineteix  temps  y  en  la  metexa  seguida  de  quant  s'alsava  la  capella 
primitiva,  com  ho  demostra  la  calitat  y  dimensió  del  pedrem  utilisat  al 
començament  del  mur,  fins  a  la  altura  aproximada  del  basament,  en  un 
cintell  que,  arrencant  desde  les  parets  del  remembrat  oratori,  va  mar- 
cant tot  l'amicicle,  juntament  ab  les  entrades  y  sortides  de  les  cincli 
capelles  al>sidals,  sens  que  aparegué  sa  fesa  de  cap  caxal  ni  fenell  que 
acusin  solució  de  continuïtat.  Lo  (]iial  demostra  un  fet  molt  interessant, 
yes,  que,  encara  que  per  de.  prompte  s'habilitàs  la  primera  capella,  no 
ho  fou  tant  sols  com  oratori  provisional,  sinó  que  ja  suposa  van  aquelles 
primeres  edificacions,  un  pla  preconcebut  d'abans  y  tan  grandiós  com 
lo  temple  actual;  iniciat  en  lo  trensepte,  imprimit  en  lo  hemicicle  y  des- 
enrollat  segons  lo  primer  pensament  en  les  construccions  subseqüents. 
Lo  que  prova  dues  coses:  Primera,  que  los  catalans  que  vengueran 
quant  la  conquesta  ja  lo  començaren,  los  seus  fills  lo  continuaren  y  sos 
rebeinets  lo  completaren,  en  honra  de  sa  benvolguda  vSanta,  sens  cam- 
biar la  trassa  de  la  idea  primordial.  Y,  segona,  que  ja  en  aquell  temps 
existían  arquitectes  que  encara  que  ni  tant  sols  los  dassen  lo  nom  de 
Mestres  d'obres,  n'eran  tan  bons  menestrals  sots  lo  punt  de  vista 
mecànich,  com  artistes  de  gran  talent  sots  lo  punt  de  vista  estètich. 
Millor  dit,  tenían  la  inspiració  relligiosa,  única  capàs  de  fer  consebre 
rideal  sublim  de  la  veritable  bellesa. 

Una  vegada  descubert  lo  que  mos  diu  l'art,  vegem  si  combat  ab  lo 
poch  (jue'n  sabem  de  la  historia  del  nostro  temple,  puix  seria  la  pri- 
mera vegada  que  discordassen  dos  amichs  tan  vells. 

Llàstima  que  los  principals  datos  los  guardi  la  Desamortisació.  (jui 
al  incautarse  del  arxiu  de  la  nostra  parroquial,  no  pareix  volgué  altra 
cosa,  sinó  que,  com  en  tants  d'altres,  no  se'n  poguessen  aprofitar  més 
que  les  rates  y  les  arnes.  Per  sort  ne  fonch  restituït  al  Capítol  lo 
copiós  de  la  Seu,  y  en  éll  hi  existeix  un  document,  que  per  més  <iue 
d'una  manera  indirecta  mos  dará  no  poca  llum  del  lloch  y  fins  y  tot 


510  TEMPLE  DE  SANTA  EULALIA  DE  MALLORCA 

del  temps  en  que  s  comensà  la  iglesia  de  Santa  Eulalia,  com  anàm  a 
veure. 

Se  tracta  del  acta  de  donació  al  hòmens  de  Marsella,  otorgada  per 
lo  Rey  Conqueridor,  en  10  de  les  Kalendes  de  Novembre  del  any 
1230,  es  á  dir,  deu  mesos  després  de  la  conquesta.  Extractarem  tant 

sols  les  clàusules  que  fan  referencia  al  nostre  temple sex  domus  in 

carraria  retro  ecclesiam  ScE  Eulalie  sicut  vadit  recta  linea  de  algorfa 
que  est  de  super  usque  ad  aliara  algorfam  que  aspexit  versus  mare; 
in  sequenti  alio,  carraria  in  qua  manet  Petrns  de  Combabella  (1)  prope 
furnum  Ouillermi  de  Monte  Catano  (2)  septem  domus ¡  in  alia  carraria 
que  dicitur  de  Ahdelasic ,  sex  domus:  in  quodam  arrachono  prope  cas- 
trum  Templi,  due  domus... y>  Si  desde  lo  carrer  del  SantChrist,  actual- 
ment paralel  á  sa  iglesia  y  que  llevonses  queya  part-derrera  l'oratori 
primitiu— orientat  aquest  en  direcció  oposada  a  la  iglesia  d'avuy— 
baxàm  cap  amar,  per  ahont  du  lo  rost,  y,  torcent  enseguida  per  lo  de 
Sant  Francesch,  doblegant  lo  cantó  qui  cau  á  s'enfront  del  forn  de 
Plassa,  y,  continuant  per  lo  den   LluU,  qui  ve  seguit,  arribarem  per 

forsa  al  qui  fonch  castell  del  Temple — « in  carraria  Sce  Eulalia 

(en  altres  documents  anomenat  plassa  com  veurem  al  instant)  tria 
operatoria:  in  sequenti  alia  carraria  prope  domus  que  ibi  faciunt  de 
novo  quatuor  operatoria,  suptum  illam  algorfam  qite  est  dompni 
Niinonis . . .■» — Desde  lo  carrer  de  Santa  Eulalia  (anomenat  vulgarment 
plassa  de  les  Verdures)  no  es  niolt  difícil  aiTibar  al  de  La  Cadena  y 
conii^xjiSi  plassa  de  Cort,  ahont  estigué  situat  un  dels  alberclis  de  Don 
Nunyo  Sans,  llevó  hospital  fundat  per  lo  mateix  Infant  y  denominat 
comunament  de  Sant  Andreu  y  qualque  pich  de  Sanefa  Eulalia;  lo 
qual  en  lo  segle  xv  fonch  incorporat,  al  General,  venguent  després 
l'edifici,  a  engreadir  la  Cnsa  Consistorial. 

Xo  molt  enfora  o  sia  en  la  plassa  veynada,  avuy  carrer  de  Sancta 
Eulalia,  en  un  començament  molt  més  espayosa  y  prolongada  cap  a 
la  Almudaina,  o  sia  envers  del  ]\Iitjorn,  s'havien  construït  algunes  edi- 
ficacions, segons  se  dedueix  de  una  transacció  entre  lo  Key  P]n  Jaume 
y  son  parent  lo  referit  D.  Nunyo,  celebrada  a  Mallorca  als  Idus  de 
Juliol  de  1282:  vet-aquí  un  extracte:...  in  platea  illa  Sce.  Eülalie  in 


(1)  Probablement  En  Pore  Comabella  de  Vich,  un  dels  qui  vingueren  a 
Mallorca  ab  lo  Con([ueridor  y  a  qiii  tocaren  diferents  heretats  qiian  lo 
Repai-timent.— En  un  llibre  en  perg-ami,  que  es  im  curiós  Registre  de  Anni- 
versaris  de  la  parroquial  de  Santa  Eulalia  (lo  que  tenguercm  ocasió  de 
veure  en  mans  d'un  particular)  so  llegeix  la  partida  següent,  de  lletrada 
derrers  del  segle  xiv.  Pera  Cnmahella  notari  insiitui  en  Sca.  Eulalia  hun 
anniversari  de  XX  sous  quitis  de  cugta  (vuytó)  lo  qual  mana,  que  lo  dit  die 
(16  Joier  festa  de  Sanet  Honorat)  sia  celebrat:  fas  la  absolutió  deuant  laltar 
de  Sanet  Pera  (avuy  del  Sanet  Christ). 

(2)  Molts  dels  forns  de  dins  la  ciutat,  lo  nieteix  que  la  major  part  dels 
molins  d'aigo  de  la  part  forana,  datan  d'en  temps  dels  moros,  com  se  pot 
comprobar  ab  lo  Llibre  del  Compartiment. 


VISCONTR    DE   ROCABKRTÍ  áll 

qua  operatoria  nouiter  fuerunt  edificat  a,  infra  menia  civitate  Major  i- 
caram  (la  ciutadella  o  almudaina  s'anomenava  ciutat,  inentres  que  lo 
poblat  de  part  de  fora  era  conef^'ut  per  la  vila,  d'ahont  vé  (pie  encara 
ara  se  diu  vila  d'amunt  y  vila  (V avall)...  Que  quidcm  pars  dividit  per 
angnlum  interior  em  illius  turris  majoris  que  est  in  ángulo  Almudaine 
versus  partem  meridici  (1). —  Als  Idus  de  Febrer  del  any  qui  va  venir 
0  sia  l'ioo,  l'Infant  donà  a  la  Universitat  la  metexa  plassa,  a vuy  carrer 
de  Sancta  Eulalia,  per  document  públich^  que  extractat  diu:...  Nuno 
Sans  damus...  communi  et  Vniversitatis  Majoricarum  totam  illam 
plateam  axte  Scam  Eulaliam...  Su,h  tali  tamen  conditione  quod  nullus 
pòsit  operari  in  eadem  aut  cimiterium  faceré,  sed  semper  revnaneat  ad 
servitium  dicti  communis  et  tmiversitatis...  (2).  Res  tenen  d'extrany 
aquestes  condicions,  si  atenem  a  que  aquesta  plassa  confrontava  cabal- 
ment  ab  lo  cementiri  de  Sancta  Eulalia  y  que  les  porxades  d'un  mer- 
cat com  era  aquella  plassa  seria  molt  fàcil  que,  si  s'establien  s'arribas- 
sen  a  convertir  en  cases:  com  li  succehi  en  aquesta  metexa  plassa 
segles  després. 

D'aquest  document  apar  deduir-se  clarament  que  los  carrers  del 
Sant  Christyde  Sancta  Eulalia,  avuy  paraléis  al  temple,  en  un  comen- 
çament caygueren  respectivament  part  derrera  y  part  devant  del  pri- 
mitiu oratori  que  li  donà  nom  y  per  ahont  va  començar  la  grandiosa 
iglesia  actual;  abarcant  a  poca  diferencia  l'espay  ocupat  per  lo  tran- 
septe,  fins  a  la  altura  de  les  naus  laterals  o  sia  de  les  capelles.  En  con- 
seqüència, lo  temple  sempre  ha  estat  situat  en  lo  meteix  lloch  que 
avuy  ocupa,  s'estava  construint  deu  mesos  després  de  la  conquista,  y 
se  va  començar  per  lo  tant  repetit  oratori. 

Lo  rey  Conqueridor  quan  la  seua  primera  partida,  després  de  cator- 
ze mesos  de  permanèxer  entre  nosaltres,  nosdeya  en  la  despedida  «...e 
pus  Deus  nos  ha  feyta  tanta  gracia  quens  ha  donat  Reyne  dins  mar, 
ço  que  anch  Rey  Despanya  no  poch  acabar,  e  que  hiam  nos  aquí  edi- 
ficada església  de  nostra  dona  Santa  Maria  e  tacitas  d'altres  quen  hi 
haurà,  que  sapiats  que  nous  desempararé,  ans  per  ma  aiuda  e  persona 
souen  e  manut  nos  veurcts  eus  haurets...»  (3). 

No  hi  cap  dubte  que  una  de  tantes  iglesies  començades  n'era  la  de 
Santa  Eulalia. 

Altres  construccions  efectuades  en  lo  nostre  temple  durant  lo  se- 
gle Xni. — Dues  més  ne  foren  les  altres  construccions  continuades  en 
aquella  centuria.   Comensèm  per  la  terminació  del  àbsit  y,  a  falta  de 


(1)  Lo  pergamí  orig-iual  d'aquesta  transacció  lo  possehía  lo  difunt  don 
Bartomeu  Pascjual,  membre  de  la  Societat  Arqueológica  Luliana.  N'he  vists 
pochs  de  documents  d'aquell  temps  tan  ben  conservats 

(2)  Tan  curiosa  nova  fouch  trovada  per  lo  Paborde  Jaume  en  un  volum 
de  la  Escribanía  de  Cartes  Reals  que  agafa  de  l'any  1232  a  33,  existent  avuy 
en  l'arxiu  de  Protocols. 

(3)  Crónica  escrita  per  lo  meteix  Rey,  capítol  CV. 


512  TEMPLE  DE  SANTA  EULALIA  DE  MALLORCA 

documents  qui  nos  la  precisen,  tornem  a  escometre  l'edifici  meteix  a 
veure  que  nos  respon. 

Aquesta  segfona  tongada  abarcaría  probablement  tot  l'hemicicle 
ahont  se  reunexen  les  dues  naus  menors,  inclús  les  ciiicli  capelles 
absidals,  com  semblan  acusar,  al  primer  colp  de  vista  y  de  part  de 
fora,  l'encaxalat  que-s  destría  ab  les  parets  del  primitiu  oratori,  y  de 
part  de  dins,  los  detalls  de  la  seua  ornamentació  que  tenen  analogía 
en  los  raes  primitius  de  la  Capella  Reyal  de  la  Seu  y  duen  marcat  lo 
segell  característicli  de  la  primera  època  del  ojival;  lo  meteix  en  les 
figures  y  fullatges  aquàticlis  distribuïts  per  los  capitells,  y  la  senzille-" 
sa  deis  trebols  deis  finestrals,  que  en  la  grossaria  y  forma  enclotada 
(le  les  claus  dels  encreuats  de  les  voltes,  algunes  ab  mascarons  en  los 
entre  nervis  y  totes  ab  ses  patenes  sens  garlanda  y  que  duen  sembra- 
des, les  de  les  capelles,  una  estesa  de  fulles,  mentres  que,  les  del  enre- 
volt  ostentan  uns  baix-relleus  que  representan,  a  saber,  lo  Salvador 
assegut  y  ab  sos  brassos  estesos  en  la  d'enmitg  y  que  correspon  a  la 
capella  central  que  estigué  dedicada  a  l' Assumpta;  los  quatre  símbols 
dels  evangelistes  al  enfront  de  les  qui  ha  estigueren  a  Sant  Joan,  Sant 
Lluch  y  Sant  ]\Iarch;  l'àngel  de  Sant  Mateu  figura  en  lo  bras  del  hemi- 
cicle de  la  part  de  Ponent,  y  en  l'oposat  una  clau  molt  petita  y  afieada 
qui  reprodueix  un  aplech  de  fulles  que  sembla  un  ramell  de  flors:  la 
restant  del  hemicicle,  situada  entre  aquesta  y  la  que  representa  al  bou 
de  Sant  Lluch,  presenta  un  Agnus  Dei  seus  banderola  y  sobremontat 
d'una  creu  rònica,  la  que  correspondria  tal  volta  al  devantde  la  cape- 
lla del  Santíssim  fi). 

Aquest  hemicicle  podia  molt  bé  estar  acabat,  prescindint  de  la  nau 
major  o  volta  del  presbiteri,  en  l'any  1230,  quan  allà  se  reuniren  lo 
Gran  y  General  Consell  presidit  per  lo  Príncep  Don  Jaume  hereu  del 
regne  de  Mallorca,  qui  jurà  en  mans  del  bisbe  ]\Iuredine,  essent  testi- 
moni en  Ramón  Llull,  aquells  inolvidables  Privilegis  y  Franquícies, 
malmenades  per  D.  Pere  del  Punyalet  y  se  pot  dir  que  abolides  quasi 
del  tot  per  Felip  V  quant  la  publicació  de  la  Xova  Planta  en  1718. 
Cambiat  en  aquest  any  lo  régimen  municipal,  dexaren  per  a  sempre 
de  anar  a  investir  los  Jurats  ses  grama  lles  derrera  l'altar  de  Santa 
Eulalia  devant  la  Catliedra  Pacis,  señal  de  refugi  també  desaparescuda 
en  el  segle  xviii,  ab  motiu  de  cambiar  lo  cor  y  de  la  que  ja  no-n  queda 


(1)  Les  advocacions  d'estes  capelles  com  de  moltes  de  les  altres  se  men- 
cionen diferentes  vegades  de  lletra  dels  segles  xiv  y  xv  en  lo  Registre  de 
Aniversaris  ja  indicat  abans.— La  de  Sant  March  fonch  de  patronat  del  gre- 
mi dels  Sabaters,  figurant  encara  les  sues  armes  a  cada  costat  del  finestral 
en  la  part  del  exterior.  Lo  P.  Mallorca  copià  d'un  antich  eapbreu  del  arxiu 
de  Santa  Eulalia,  senyalat  ab  lletra  D,  una  partida  en  la  que  consta  certa 
concordia  celebrada  en  1396  entre  lo  clero  d'aquella  parroquia  y  lo  referit 
grcMui,  en  la  que  aquests  oferexen  pagar  a  naquells  40  sous  quiscuu  any  en 
festa  del  Sant  per  aniversari  de  la  Confraria. 


VISCONTB   DE  ROCABERTÍ  513 

altre  testimoni  que  un  arcli  d'ansapaner  que  subsisteix  en  l'interco- 
lumni  central  de  derrera  el  cor. 

La  tercera  tong•ada,  última  de  les  construccions  del  seg-ie  xni,  ii^a- 
fa  les  dues  primeres  voltes  de  les  naus  laterals  del  cós  de  la  ij>-lesia, 
acusada  també  de  part  de  fora  per  los  ciuexals  que  arranquen  del  repe- 
tit primitiu  oratori  per  aquell  costat,  fíns  arribar  passades  les  portes 
laterals. 

Aquests  molt  notables  portals  d'oxives  descrexents  voltades  ab  la 
severitat  propria  dels  que  s'usaven  aleshores,  precintades,  en  llocli  de 
capitells  per  una  delicada  cenefa  damunt  los  bordons,  brodada  la  una 
de  grius  y  l'altra  de  fulles  de  passionera.  Aquest  últim  motiu  empleat 
també  en  dos  dels  capitells  dels  pilars  interiors,  junt  ab  altres  que  ja 
lluexen  lleug-eres  fulles  com  a  d'eura,  y  la  delicadesa  de  les  sembra- 
des dins  una  de  les  claus  de  les  naus  menors — puix  la  nau  principal, 
com  demostra  la  clau  de  la  volta  del  presl)iteri,  idèntica  a  una  de  les 
de  la  cripta  de  la  Seu  de  Barcelona,  pertany  al  segle  xiv  —  par  (lue 
acusin  l'any  1295  quant  per  mediació  del  papa  Bonifaci  VIII  nos  fonch 
restituit  nostre  llegítim  rey  Don  Jaume  II,  aquell  insigne  protector  de 
les  Belles  Arts  y  que  tant  féu  íiorir  l'arquitectura  dins  Mallorca. 

Comprèn  aquesta  última  seguida  y  derrera  construcció  del  segle  xiii 
dues  soles  capelles:  la  del  Sant  Clirist  de  la  Conquista,  abans  de  Sant 
Pere  y  Sant  Pons,  de  patronat  de  la  familia  dels  Cast(dls,  com  acusen 
los  escuts  de  les  seues  armes  enrevoltats  de  wna  estrella  de  tracería 
par-derrera  lo  modern  retaule;  y  la  de  Sant  Eloy  qui  no  ha  cambiat 
d'advocació,  propria  del  gremi  d'argenters,  del  que  presenta  son  escut 
tant  en  la  clau  del  endevant  com  a  cada  banda  de  sa  claraboya. 

¡Ditxós  lo  dia  en  que,  acabada  la  actual  restauració  y  oberts  tots 
los  finestrals,  desaparescuda  la  ventalla  xui'rigueresca  del  retaule 
del  altar  major,  poguèm  contemplar,  no  tan  sols  les  inmillorables  pro- 
porcions sinó  també  lo  magníftch  efecte  del  joch  que-n  faran  los  pilars 
semblant  palmeres  llibertes,  destacant  demunt  la  trasparencia  del  fons 
de  les  capelles  absidals,  lo  meteix  que  los  arbres  quant  se  broiden  de- 
munt lo  crepuscle!  Sí.  Perquè  aleshores  davant  tan  sublim  espectacle 
entreveurem  en  quina  font  begueren  aquells  tan  grans  com  modests 
artistes  del  bon  temps  de  la  Edat  Mitjana  y  de  quina  manera  tan  sols 
l'art  cristià  sapigué  reproduir  demunt  s'hora  baxa  d'aquesta  terra  una 
semblansa,  per  més  qué  apagada,  ben  hermosa,  d'aquell  temple  del 
cel  hont  brilla  la  Bellesa  increada  y  del  que  també  ne  son  palaus  les 
iglesies  catòliques. 

B.  El  Visconte  de  Rocabertí. 
Palma  de  Mallorca,  Juny  del  any  1908. 


51^90^0 


I 


/ 


DP  Congres  d'Historia  de  la  Corona 
125  d' Aragó  (1908  :  Barcelona) 

.C65  Congres  d'historia  de  la  coron 

1908  d' Aragó  dedicat  al  rey  en  Jaume  I  y 

V.  1  a  la  seua  època 
IMS 


1 


■I